PERE A. SALVÀ TOMÀS UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CICLE DE CONFERÈNCIES 30 ANYS D INESE PALMA,18 de novembre 2010
|
|
- Javier Juan Carlos Flores Ríos
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 PERE A. SALVÀ TOMÀS UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS CICLE DE CONFERÈNCIES 30 ANYS D INESE PALMA,18 de novembre 2010
2 QUANS SOM? Les Illes Balears registraren segons el Padró de Població del 1 de gener de 2010 una població de habitants. La distribució dels habitants empadronats en les Illes Balears en el 2009 fou: Mallorca: habitants ( 78,73%). Menorca: habitants (8,57%) Eivissa: habitants ( 11,83%) Formentera: habitants (0,87%)
3 COM HEM CRESCUT? Gran increment de la població entre 1996 i El Creixement Absolut entre ambdues dates fou de persones ( el 31,20% del total de la població empadronada).
4
5 AMB QUI HEM CRESCUT? El creixement vegetatiu o natural (naixementsdefuncions) fou de habitants, que sols representen el 11,74% del creixement. El saldo migratori, per tant fou : personas. Això indica que el 88,26% del crecimiento del creixement de la població es deu a l aportació de la immigració.
6 COM SOM DEMOGRÀFICAMENT?. LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DEL En els darrers anys la distribució de la població per sexes ha canviat a les Illes Balears. Del constant domini de les dones s ha passat a un petit predomini dels homes, fet que cal relacionar amb la intensificació de l arribada de migrants que ha incrementat bàsicament la presència dels homes. En el 2010 la distribució fou del 50,24% d homes i 49,76% de dones.
7
8 Per grans grups d edats la piràmide població de les Illes ens mostra un clar domini dels adults entre els 15 i els 64 anys que representen el 70,90%. El seu nombre de persones representa un dels reptes de futur per la competència en el mercat laboral. Els joves (menors de 15 anys) encara superen els majors de 65 i més anys. Amb un total de persones representen el 15,13 dels habitants empadronats a Balears en el persones grans tenien 65 i més anys, xifra que representava el 13,97%. Aquest col lectiu disminueix el seu pes pel increment dels joves (més naixements) i per la significativa arribada de nouvinguts.
9 COM ÉS EL COMPORTAMENT DEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS? La mítica dada de la màxima generació de nascuts a les Balears corresponent al 1974 fou superada en el 2008.Però en el 2009 es torna a registra una tendència cap a la seva reducció. L anterior remuntada representa la manifestació del increment del nombre de naixements que es registra des del 1997, després d una constant pèrdua dels seus nombres a partir del Dos fets incideixen: La incidència de les importants generacions nascuts en el boom de la natalitat de finals dels 60 s i primera meitat dels 70 s. L aportació dels nouvinguts que representa la immigració dels estrangers.
10
11
12
13
14
15
16 QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? La situació sociodemogràfica que trobam a l actualitat presenta una sèrie de trets que ens poden apropar a una visió dels hipotètics reptes de futur. Entre ells destacam: La continuació del increment de persones majors. Aquest amb progressiu increment de l esperança de vida que retarda la mort a edats cada vegada més velles. Una nova redistribució territorial de la població, conseqüència dels canvis comportamentals en relació a la preferència del hàbitat. La continuació i reviscolança dels fluxos immigratoris, bàsicament d estrangers. Les implicacions dels canvis socials sobre la societat de les Illes Balears.
17 Des de la perspectiva geodemogràfica aquests canvis apareixen lligats a importants transformacions socials: La progressiva desaparició de la família extensa i la seva substitució per la família nuclear. Del món rural (tradicionalment basat en la forma de família de tipus extens o troncal) a la societat urbana (família nuclear composta per pares i fills). Creixement de les famílies sense fills (nius sense estrenar). Increment de les llars monoparentals. Noves formes de llars. Els canvis del paper de la dona. Cap a la parella biactiva.
18 L ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS Importants canvis a les estructures per sexes i edats a les illes Balears en els darrers decennis. Un dels més importants és el notable increment de les persones majors de 65 i més anys que al mateix temps han vist augmentat el seu pes relatiu sobre el total de la població. En el 2010 el nombre de persones de 65 i més anys arriba a les persones majors. Increment significatiu des dels 80 s del passat segle XX a causa del decreixement de persones de menys de 15 anys per la reducció dels naixements i a la vegada pel increment de majors de 65 i més anys que cal relacionar lo amb l allargament de l esperança de vida
19 La segona característica destacable és el progressiu increment dels més vells dels vells que comprèn les edats de 75 i més anys. El descens de la mortalitat a les edats superiors, l allargament de la vida i l augment de la esperança de vida són les principals causes del seu considerable augment en els darrers 25 anys. Entre 1981 i 2010 els majors de 75 i més anys es dupliquen arribant a persones, el que representa el 47,60 dels majors. L envelliment de la població balear presenta endemés desequilibris entre sexes, essent un dels seus trets característics la progressiva feminització de la vellesa.
20
21
22 El pes del col lectiu de les dones de 65 i més anys s incrementa conforme s avança en l edat. En el 2010 la proporció de dones de 65 i més anys fluctua a l entorn del 56.15%, mentre que en els grups de 75 i més anys arriba al 60,89%. El resultat és el sobreenvelliment femení. Això implica la soledat de la dona a les edats grans. És la figura de la dona vella, sola i amb pocs recursos econòmics. Les Illes Balears també presenten una desigual distribució territorial del envelliment ja que l actual localització és en part conseqüència dels impactes de la natalitat i la mortalitat i els moviments migratoris que incidiren de manera important a l espai rural dels anys 50 s i 60 s del segle XX. Per tant són aquests municipis el que sofreixen el major grau d envelliment. La esperança de vida al néixer a les Illes Balears en el 2005 era de 80,44 anys, però hi ha diferències entre sexes, ja que els homes sols gaudeixen de 77,39 anys mentre que les dones arriben als 83,53 anys.
23 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA EN LAS ISLAS BALEARES any Nº estrangers EVOLUCIÓ DEL PES DELS ESTRANGERS SOBRE LA POBLACIÓ TOTAL DE LES ILLES BALEARS any %Estrangers/Població , , , , , , , , , , , , , ,87
24
25
26
27 LA INMIGRACIÓ DE ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS: D UN MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA FLORIDA A UN NOU MODEL TIPUS NOVA CALIFÒRNIA. EL MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA FLORIDA. El model migratori tipus Nova Florida es basa en un model de consum residencial compost per a residents d edats madures i velles. Integrat bàsicament per retirats i/o pre jubilats que cerquen espais residencials en el sunbelt o cinturó del sol amb motivacions d oci i/o descans. És un model migratori residencial basat en el consum i no en la producció. En funció de les seves edats i del seu origen conformen majoritàriament la Migració Internacional de Retirats (MIR), si bé també comença a ser significativa la presència d espanyols.
28 EL PAS CAP UN NOU MODEL MIGRATORI TIPUS NOVA CALIFÒRNIA El model migratori tipus Nova Florida deixa pas a la dècada dels anys 90 del passat segle XX a un nou model migratori que denominam Nova Califòrnia que representa la superació del anterior model definit pel consum residencial, passant a un model on predomina la producció. Aquest nou model migratori representa l atracció que exerceix sobre la mobilitat humana els territoris caracteritzats por haver se convertit en espais d alto creixement econòmic, increment de l ocupació així com per un alt dinamisme en les inversions, variables que total o parcialment gaudien fins recentment les Illes Balears en el seu trànsit cap l establiment d un nou concepte del turisme considerat com una industria de serveis avançats.
29 Els mencionats factors varen sobre el consum, els serveis complementaris i la construcció, i provocaren una alta demanda d ocupacions i/o professions qualificades tant a nivell de tècnics com executius i empresaris al mateix temps que conformaren a les Illes Balears com un territori amb importants dèficits de ma d obra el que va implicar l oferta de ocupacions menys qualificades. Tot això ha implicat una reducció del pes de la immigració residencial (consum) a causa del increment d una immigració laboral que ha presentat fins aleshores tant una mobilitat humana procedent de països industrialment avantatjats (amb més qualificació) com de països en desenvolupament (immigració econòmica laboral).
30 A l actualitat el model immigratori de les Balears es pot sintetitzar a través d un model que es basa en una en una sèrie de jocs de dualitats de diferent significació econòmica i social: Por les direccions dels fluxos: Flux Nord Sud i Sud Nord o Est Ouest. Rics i pobres. Por les diferents motivacions per a migrar : Fluxos immigratoris residencials i fluxos immigratoris laborals. Migrants regularitzats i no regularitzats. La situació es més greu en els sense papers. Un indocumentat és un mort civil, persones que no són ciutadanes sinó usuaris de serveis. Por la tipologia d ocupacions en les que treballen: Migració qualificada i migració menys qualificada. Por la situació front a la població resident a les Illes Balears: situació de complementarietat (migrants que treballen en aquelles ocupacions que rebutgen els residents situació de competència.
31 Àrea de procedència Nº estrangers % sobre total EUROPA ,78 UNIÓ EUROPEA ,42 RESTA D EUROPA ,36 ÀFRICA ,78 AMÈRICA ,79 ÀSIA ,55 OCEANIA 208 0,09 APÀTRIDES 6 0,01 TOTAL ESTRANGERS A BALEARS ,00
32
33
34 NACIONALITAT NºESTRANJERS %TOTA L 1. ALEMANYA ,87 2. MARROC ,85 3. REIGNE UNIT ,69 4. ITÀLIA ,94 5. EQUADOR ,43 6. ROMANIA ,21 7. ARGENTINA ,50 8. COLÒMBIA ,22 9. BULGÀRIA , FRANÇA ,56 NACIONALITAT NºESTRANGERS %TOTAL 11. BOLIVIA , URUGUAI , XINA , POLÒNIA , BRASIL , SENEGAL , NIGÈRIA , PAÏSOS BAJOS , PORTUGAL , PARAGUAI ,12
35
36
37
38
39
40
41
42
43 QUINS SÓN ELS REPTES DE FUTUR? EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I EL MÓN LABORAL. HI HAURÀ FEINA PER TOTHOM? La població suposada segons càlculs personal seria pel 2011 de persones i de persones pel Però el que és més significatiu es la potencialitat de la població en edats laborals entre els 16 i 64 anys. Això implica un col lectiu de persones en el 2011 i de en el Aquest fet implicaria una necessitat d uns llocs de treball per donar ocupació a aquesta població.
44
45
46 Heu podrem fer? Com heu farem? Hi haurà retorns? Haurem de repartir els llocs de treball? Pensam que els escenaris de l activitat econòmica actual possiblement siguin insuficients per donar resposta: No hi haurà un increment important dels llocs lligats amb el turisme. Difícilment es podrà retornar al màxim dels llocs perduts per la construcció. Però hi ha segments lligats als trets demogràfics que possibiliten nous nínxols d ocupació: La cura de persones majors. Serveis especialitzats per a les persones majors (infermeria, medicina,...) Processos d innovació tecnològica. Noves necessitat lligades a la biactivitat de les parelles.
47 EL REPTE DE SUPERAR LA SITUACIÓ I EL PERILL DE SORGIMENT DE COL LECTIUS AMB PERFILS DE RISC D EXCLUSIÓ SOCIAL. EXCLUSIÓ SENSE CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES LABORAL Context familiar Edat No accés a la protecció social (1) Famílies amb fills, amb els dos adults en atur o precarietat (2) Joves aturats o en precari procedents del fracàs escolar FORMATIVA (4) Població analfabeta (5) Nins immigrants desescolaritzats (nins del carrers) ÈTNICA I DE CIUTADANIA (6) Immigrants irregulars. (7) Refugiats i demandants d asil. (8) Població gitana (3) Aturats de llarga duració sense cobertura DE GÈNERE (9) Dones immigrants (10) Dones sotmeses a violència domèstica. (11) Dones soles (monopareentalitat) joves i de rendes baixes (12) Dones majors soles (13) Persones (normalment dones) lligades a la cura de dependents
48 EXCLUSIÓ SOCIOSANITÀRIA SENSE CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES (14) Persones amb minusvalideses. (15) Drogodependents ESPACIAL I HABITAT (17) Habitants de barris marginals i zones rurals EXCLUSIÓ SENSE deprimides CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES PENAL ALTRES (19) Presos i ex presos. AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES Context familiar Edat No accés a la protecció social (16) Gent major depenent i amb pocs ingressos (12) Col lectius sense sostre. AMB CIRCUMSTÀNCIES INTENSIFICADORES Context familiar Edat No accés a la protecció social (20) Nins en famílies pobres i desestructurades
49
Santa Perpètua de Mogoda
Santa Perpètua de Mogoda Informe demogràfic I trimestre 2016 (dades 2015) 1 ÍNDEX 1 DEMOGRAFIA... 3 1.1 Població i territori... 3 1.2 Composició per grups d edat... 5 1.3 Moviment natural de la població...
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya
3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesTASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesUNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS. Montse Alsius
UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS Montse Alsius LA POBLACIÓ EN EL MÓN: L evolució de la població mundial. DEMOGRAFIA És la ciència que estudia la població. Què estudien els demògrafs i com ho
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014
19 de febrer de 2015 Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any 2014 El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014 La població estrangera disminueix
Más detallesLA GENT GRAN A LA CIUTAT DE BARCELONA. DADES DEMOGRÀFIQUES
LA GENT GRAN A LA CIUTAT DE BARCELONA. DADES DEMOGRÀFIQUES PEP GÓMEZ Observatori de la Gent Gran. Sector de Serveis Personals Barcelona ha experimentat en els darrers anys canvis importants en l estructura
Más detallesLa immigració, ara i aquí
Institut d Estadística de Catalunya. 1 La immigració, ara i aquí Catalunya 2008 El fenomen migratori no és nou a Catalunya. Durant els darrers cent anys, l arribada d immigrants provinents d arreu d Espanya
Más detallesVariació població. Població
. Demografia . Demografia Perfil de la Ciutat. Edició 3 Una visió global Indicadors Ciutat Variació població Mitjana Densitat deu anys edat Barberà del Vallès 3.436,6% 5.47 38,3,5% Girona 97.98 5,5% 7.39
Más detalles» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.
ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat
Más detallesBUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT
BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesInforme de Dinàmica de Població. Ajuntament de La Garriga
Informe de Dinàmica de Població Ajuntament de La Garriga Octubre 2012 Direcció tècnica i realització DIPUTACIÓ DE BARCELONA ÀREA D ATENCIÓ A LES PERSONES GERÈNCIA DE SERVEIS D IGUALTAT I CIUTADANIA SERVEI
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesInforme sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència
Informe sobre la matrícula de la UdL, curs 2016-17. Avenç de resultats. Novembre 2016 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i, sobre tot, el bon comportament dels màsters, han contribuït decisivament
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesAccés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o
Accés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o beneficiari del Sistema Nacional de Salut Barcelona, 30 de
Más detallesXifres de Catalunya
www.idescat.cat Xifres de POBLACIÓ Població (1.000) (1) 7 434 46 508 507 417 homes 49,1 49,3 48,8 dones 50,9 50,7 51,2 Estructura (%) 0-14 anys 15,9 15,2 15,6 15-24 anys 9,4 9,9 11,5 25-49 anys 38,5 38,9
Más detallesEducació i immigració a Catalunya: una mirada crítica Sabadell, 2 i 3 de juliol de 2007 La presència immigrada a l escola. Anàlisi de les dades.
S1 Educació i immigració a Catalunya: una mirada crítica Sabadell, 2 i 3 de juliol de 2007 La presència immigrada a l escola. Anàlisi de les dades. Mònica Nadal, responsable àrea d'immigració i Diversitat
Más detallesL ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada
Comunicat de premsa L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Les primeres dades de 2012 revelen el major ús dels títols
Más detallesLa protecció social a Catalunya M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida
M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida Conjunt de polítiques que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida dels individus i assegurar la igualtat d oportunitats
Más detallesMoviment natural dels estrangers a Catalunya
Número 11, octubre de 2011 Moviment natural dels s a Catalunya Presentació En aquest onzè número del monogràfic La immigració en xifres es presenta una anàlisi del moviment natural de la població de nacionalitat
Más detallesInforme de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011
Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011 1 Informe conjuntura del mercat laboral i l activitat econòmica a Barcelona Desembre 2011 Índex Dades del Mercat Laboral 1/ Dades EPA (tercer
Más detallesL estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 2012
NOTES INFORMATIVES octubre de 213 L estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 212 Per primera vegada en els últims anys el saldo migratori total de la comarca és negatiu, com a conseqüència
Más detallesPensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona
Pensions a la Catalunya independent Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona 1 Es podran pagar les pensions? Com? El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment: les cotitzacions
Más detallesPADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ
Informació anual PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ Any 2014 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Àrea de Promoció Econòmica 13 de Gener del 2015 Amb el suport de: PADRÓ CONTINU XIFRA
Más detallesXifres de Catalunya
www.idescat.cat Xifres de POBLACIÓ Població (1.000) 7 479 46 704 505 730 49,3 49,3 48,8 51,0 50,8 51,2 Estructura () 0-14 anys 15,9 15,2 15,6 15-24 anys 9,4 10,1 11,7 25-49 anys 39,2 39,3 35,3 50-64 anys
Más detallesÉs d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesHABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI
HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE L'any 2004, l'obra Social "la Caixa" va posar en
Más detallesL índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa
Más detallesFITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA
FITXES LOCALS 1 FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA DADES BÀSIQUES Superfície: 53,7 km 2 Població: 15.511 habitants (21) Nombre d empreses: 1.551 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE
Más detallesClasse 9 2n Bloc. Macroeconomia
Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Tema 5. Dades macroeconòmiques Què és la Macroeconomia? La Macroeconomia és una de les àrees de la ciència econòmica que es preocupa per l evolució d una economia. El seu
Más detallesOFICINA DEL CITE A RUBÍ DADES ESTADÍSTIQUES
DADES ESTADÍSTIQUES VISITES 162 visites realitzades a l'oficina 79 homes 49% del Cite a Rubí 83 dones 51% 1,1 visites per usuari del servei USUARIS 147 usuaris atesos a l'oficina 73 homes 5% del Cite a
Más detallesOFICINA DEL CITE A PINEDA DE MAR
VISITES 169 visites realitzades a l'oficina 89 homes 53% del Cite a Pineda de Mar 80 dones 47% 1,22 visites per usuari del servei USUARIS 138 usuaris atesos a l'oficina 72 homes 52% del Cite a Pineda de
Más detalles03_041_066 23/9/03 10:14 Página 41. La població de Catalunya al llindar del segle XXI
03_041_066 23/9/03 10:14 Página 41 3 La població de Catalunya al llindar del segle XXI 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 42 03_041_066 23/9/03 10:14 Página 43 LA POBLACIÓ DE AL LLINDAR DEL SEGLE XXI 43 El
Más detallesLa immigració estrangera a Catalunya: una perspectiva demogràfica
La immigració estrangera a Catalunya: una perspectiva demogràfica Cristina Guisande* cguisande@idescat.cat VISTA PRÈVIA En poc més de cent anys, Catalunya ha passat de tenir prop de dos milions d habitants
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies
Más detallesCiutadans i ciutadanes com tu!
Ciutadans i ciutadanes com tu! Pel dret a vot de les persones estrangeres CON FAVC Confederació d Associacions Veïnals de Catalunya ELECCIONS MUNICIPALS 2015 I PARTICIPACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EXTRACOMUNITÀRIA
Más detallesCOMITÈ EXECUTIU - 23 de maig de Indicadors de mobilitat i conjuntura
- Indicadors de mobilitat i conjuntura 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present informe és incorporar,
Más detallesOFICINA DEL CITE A IGUALADA
VISITES 372 visites realitzades a l'oficina 171 homes 46% del Cite a Igualada 201 dones 54% 1,39 visites per usuari del servei USUARIS 268 usuaris atesos a l'oficina 122 homes 46% del Cite a Igualada 146
Más detallesOFICINA DEL CITE A PINEDA DE MAR
VISITES 149 visites realitzades a l'oficina 63 homes 42% del Cite a Pineda de Mar 86 dones 58% 1,22 visites per usuari del servei USUARIS 122 usuaris atesos a l'oficina 57 homes 47% del Cite a Pineda de
Más detallesDADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009
NOTES INFORMATIVES 21 de juny de 2010 DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 Dades dels Partits Judicials del Baix, a partir de les dades de l Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género
Más detallesOFICINA DEL CITE A RUBÍ
m215 VISITES 64 visites realitzades a l'oficina 24 homes 38% del Cite a Rubí 4 dones 63% 1,28 visites per usuari del servei USUARIS 5 usuaris atesos a l'oficina 18 homes 36% del Cite a Rubí 32 dones 64%
Más detallesPresentació Informe Estadístic La població estrangera a Barcelona. Gener de 2010
Presentació Informe Estadístic La població estrangera a Barcelona. de 2010 Es presenta l Informe Estadístic nº. 27. La població estrangera a Barcelona. 2010. Elaborat pel departament d estadística de l
Más detallesInforme de població al Vallès Occidental. 2015
Data d edició: Abril 2016 Informe de població al Vallès Occidental. L informe presenta les dades de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de gener de. Aquestes dades provenen del padró
Más detallesIV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016
IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016 1. Perquè el programa? Situació demogràfica Les prospeccions demogràfiques senyalen, tant a Catalunya com a Espanya, un augment significatiu
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2013
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 21 de gener de 2014 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detallesLas personas extranjeras en el mercado de trabajo de las Islas Baleares (2013) Observatori del Treball de les Illes Balears
Las personas extranjeras en el mercado de trabajo de las Islas Baleares (2013) 1 ESQUEMA DEL INFORME Resumen ejecutivo Contexto demográfico y social Población activa Empleo Desempleo Condiciones laborales
Más detallesLa governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord
La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord Mariona Tomàs Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local 13 La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord La governabilitat metropolitana
Más detallesOFICINA DEL CITE A SANT CUGAT DEL VALLÈS
VISITES 1.295 visites realitzades a l'oficina 401 homes 31% del Cite a Sant Cugat 894 dones 69% 1,60 visites per usuari del servei USUARIS 809 usuaris atesos a l'oficina 258 homes 32% del Cite a Sant Cugat
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 8 de gener de 2013 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detallesTasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS
TEMA 1.- EL PLANETA TERRA Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS 1.- TIPUS DE PLANISFERIS Els planisferis o mapamundis són un tipus de mapes que representen el globus terraqui sobre una
Más detallesGENOGRAMA DEFINICIÓ El genograma identificar, relacionar i exposar, informació del sistema familiar
DEFINICIÓ El genograma és la representació g r à f i c a d u n s i s t e m a f a m i l i a r multigeneracional (mínim de tres generacions) que amb símbols permet identificar, relacionar i exposar, la informació
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesAl Treball en Transport Públic
Al Treball en Transport Públic El Cas de l Aeroport de Barcelona 19 d octubre, 2004 Transport Públic per a tothom 1 . Plantejament L Aeroport del Prat, ha estat, és i serà una de les àrees amb major nombre
Más detallesCatalunya i Espanya en xifres
i en xifres Cambra de Comerç i Indústria de Lleida Dr. Joan Hortalà i Arau 09 d octubre de 2014 - 2-1. Superfície i població Superfície - 3-505.968 km² 32.091 km² 12.150 km² 5.910 km² 7.728 km² 6.303 km²
Más detallesEls establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa
Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesProjeccions de la població a Catalunya
Informació d estadística oficial Núm. 18 / gener del 215 www.idescat.cat Projeccions de la població a Catalunya 213-11 Les idees clau La població de Catalunya disminuirà a curt termini i es recuperarà
Más detallesGuia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz
Guia para mascotas: Web de establecimientos Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Index 1. Introducció 2. Objectius 3. Pàgines del treball 4. Desenvolupament del
Más detallesTASCA 2.- LA POBLACIÓ
TEMA 3: ÀFRICA TASCA 2.- LA Amb un 22% de la terra emergida del planeta, Àfrica representa el 14% de la població mundial i una densitat de 32 h/km2, superior a la d'amèrica i Oceania, però molt inferior
Más detallesSistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016
Direcció General d Energia i Canvi Climàtic Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016 Punt de partida Mix energètic a Balears Objectius
Más detallesSITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA
SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2014 Daniel Garrell Ballester (Àmbit de Sociologia del CERES) Desembre 2014 CERES Via Laietana, 16, 7a planta 08003 Barcelona 2 ÍNDEX Presentació
Más detallesSanta Perpètua de Mogoda. Informe Socioeconòmic
Santa Perpètua de Mogoda Informe Socioeconòmic II trimestre 2012 1 DEMOGRAFIA... 5 1.1 Territori de Santa Perpètua de Mogoda... 6 1.2 Població a Santa Perpètua de Mogoda... 7 1.2.1 Evolució de la població.
Más detallesCONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya
- 3.d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present
Más detallesLa Taula del Tercer Sector alerta que Espanya està a la cua d Europa en polítiques socials
La Taula del Tercer Sector alerta que Espanya està a la cua d Europa en polítiques socials Presenta el document Enfortir l Estat del benestar per créixer socialment que inclou 26 propostes pel 20-D. Demana
Más detallesEl perfil sociodemogràfic. de la població immigrada a Palma
El perfil sociodemogràfic de la població immigrada a Palma Palma, novembre de 2014 1 1. Introducció... 4 2. La població estrangera al municipi de Palma a 1-1-2014... 5 2.1. Les principals nacionalitats
Más detallesUnitat 3. L evolució de la població de Catalunya.
Unitat 3. L evolució de la població de Catalunya. Idees principals L evolució de la població de Catalunya al llarg del temps ha estat molt variada. Les primeres dades demogràfiques a la baixa edat mitjana
Más detallesI Trimestre Graella d indicadors del turisme. Ciutat de Girona. Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat
I Trimestre 2006 Graella d indicadors del turisme Ciutat de Girona Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat Servei de Treball i Formació / DIE Unitat de Promoció i Desenvolupament Suport a
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesLa població de Palma: una anàlisi per nacionalitat i gènere
La població de Palma: una anàlisi per nacionalitat i gènere 2015 1 Índex 1. LA POBLACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I A LES ILLES BALEARS...8 1.1. DADES GENERALS A 1-1-2015...8 1.2. EL FLUX DE LES EMIGRACIONS
Más detallesPIMES I MULTINACIONALS
PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència
Más detallesPADRÓ D HABITANTS RESIDENTS A L ESTRANGER
Informació anual PADRÓ D HABITANTS RESIDENTS A L ESTRANGER Any 2017 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Promoció Econòmica Maig 2017 Nota metodològica: El Padró d habitants residents a l estranger
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesBUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL L'Estructura Empresarial preten donar una imatge global de com les emrpeses, els Polígons d'activitat Economia (PAE) i els sectors s'estructuren al nostre
Más detallesTema 1. Principis bàsics d economia
Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:
Más detallesTipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric.
Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Curs: 1º ESO. Continguts Currículum: La Hispania Romana, LA CONQUESTA DE HISPANIA. INTRODUCCIÓ. Un dels trets més significatius de la civilització romana
Más detallesConvocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...
Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesREFORMA LABORAL 2012
REFORMA LABORAL 2012 CONTEXT DE LA REFORMA MAJORIA POLÍTICA PARTIT POPULAR-CIU 5.300.000 ATURATS Predisposició opinió pública a canvis que teòricament mantinguin i creïn ocupació. ATAC A L ESTAT DEL BENESTAR
Más detallesVII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca
VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia
Más detallesANNEX 1 INFORME DE DEMOGRAFIA
AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS ANNEX 1 INFORME DE DEMOGRAFIA PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL TEXT REFÓS MARÇ 2006 ANNEX 1: Demografia, Habitatge i Mercat de treball Perspectiva 2001-2026 MCA
Más detallesGeografia Criteris específics de correcció Model 1
Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova
Más detallesPerllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015
Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar Lloret de Mar, 6 de març de 2015 Índex 1. Situació actual 2. Descripció de l actuació 3. Principals dades Perllongament de la C-32: Blanes - Lloret
Más detallesEvolució de la població de Terrassa
Informe de conjuntura de Terrassa. 2000 / 13 Població La configuració demogràfica actual de Terrassa es deu principalment al seu marcat caràcter de lloc receptor, fet que s'ha manifestat al llarg de la
Más detallesimpacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental
impacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental 7 IMPACTE ECONÒMIC DE L ACTIVITAT TURÍSTICA AL VALLÈS ORIENTAL TRETS RELLEVANTS DE L ECONOMIA DEL VALLÈS ORIENTAL L economia del Vallès Oriental
Más detallesInforme de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf. 1r. trimestre de 2006
Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf 1r. trimestre de 26 Promogut per Amb el suport de Introducció La primera edició de l informe de conjuntura de l any 26 incorpora com a novetat l anàlisi
Más detallesEl cost de la vida per a les persones inframileuristes
El cost de la vida per a les persones inframileuristes Les persones inframileuristes a Catalunya A Catalunya, al voltant de 1.150.000 de persones assalariades reben un salari brut mensual de inferior o
Más detallesPLA EDUCATIU DE VILA Sant Andreu de Llavaneres. Mapa d estructura social
PLA EDUCATIU DE VILA Sant Andreu de Llavaneres Mapa d estructura social Informe encarregat per: Gerència de Serveis d Educació Àrea de Cultura, Educació i Esports Elaborat per: Fundació Francesc Ferrer
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detalles