Tecnologies ESO. 3. Solucionari del Quadern d activitats

Transcripción

1 Tecnologies 1 ESO 3. Solucionari del Quadern d activitats

2

3 ÍNDEX BLOC 1 Disseny i anàlisi d objectes UNITAT 1. El procés tecnològic 6 UNITAT 2. Materials i estris de dibuix 12 UNITAT 3. La representació d objectes 21 BLOC 2 Materials UNITAT 4. Els materials i les seves propietats 36 UNITAT 5. La fusta 41 UNITAT 6. Els metalls 46 UNITAT 7. Els plàstics 51 BLOC 3 Electricitat UNITAT 8. Introducció a l electricitat 56 BLOC 4 Tecnologies de la informació i la comunicació UNITAT 9. Maneig bàsic de l ordinador 61 UNITAT 10. El processador de textos 67

4 PRESENTACIÓ Posem a la vostra disposició un nou material que complementa els que ja coneixeu d Editorial Teide: el Quadern d activitats. Fent aquestes activitats podreu treballar d una manera entretinguda i motivadora els continguts estudiats a les diverses unitats. Com podreu comprovar, cada unitat, normalment, té set activitats: 1. Organitza la informació 5. Sopa de lletres 2. Mots encreuats 6. Qüestionari 3. Veritable o fals 7. Lectura 4. Relaciona 4

5 Podeu utilizar aquestes activitats amb finalitats diverses: Fer una síntesi de la unitat. Consolidar els continguts apresos. Autoavaluar els continguts estudiats. Tots ells encaminats a la consecució de les competències bàsiques establertes al currículum, especialment les de l àmbit científic i tecnològic. La tecnologia, com hem definit, tracta de donar resposta a les necessitats humanes mitjançant el disseny i la construcció d objectes, instal lacions o edificis. Esperem que, quan busqueu aquestes respostes, el quadern que ara teniu a les mans us serveixi per aportar-vos una part dels coneixements teòrics necessaris. 5

6 1 EL PROCÉS TECNOLÒGIC EXERCICI 1 Organitza la informació Col loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui. La tecnologia té com a objectiu satisfer utilitza un mètode d actuació anomenat modifica la Necessitats humanes Procés tecnològic Natura que es pot dur a terme a l Aula de tecnologia que consta de les fases següents: Descripció i anàlisi del problema on s han de respectar les Normes on hi ha Eines i màquines Recerca d informació Generació i selecció d idees Execució Avaluació 6

7 El procés tecnològic 1 UNITAT EXERCICI 2 Mots encreuats A C I N C E T V A R O L A B 2 J U G A R J J A E E 3 D O C U M E N T A C I O I A E T O G N E A T Z 4 N E C E S S I T A T M HORITZONTALS 1. A l inrevés, conjunt d habilitats per aplicar un procediment determinat. 2. Allò que no s ha de fer mai amb les eines. 3. Explicació escrita del mètode seguit i del resultat obtingut en un procés tecnològic. 4. Allò que la tecnologia pretén satisfer. VERTICALS 1. Fase del procés tecnològic que ens permet determinar si s ha resolt el problema o satisfet la necessitat. 2. Espai de l aula de tecnologia destinat a guardar materials, equipaments i treballs. 3. A l inrevés, allò que s ha de fer abans de sortir de l aula de tecnologia. 4. Element que ha estat manipulat per l ésser humà. EXERCICI 3 Veritable o fals Indica si les afirmacions següents són veritables o falses: 1. Tecnologia i tècnica tenen el mateix significat. 2. La fase d avaluació es fa després de la recerca d informació. 3. El procés tecnològic és el mètode d actuació que utilitza la tecnologia. 4. Realitzar l anàlisi d objectes pot formar part de la fase de recerca d informació. 5. Cada un dels espais de l aula de tecnologia s ha d utilitzar per a la funció que té assignada. 6. Les condicions que ha de complir la solució d un procés tecnològic es defineixen en la fase de generació i selecció d idees. 7. No fa falta complir les normes d ús i conservació de l aula de tecnologia 8. La documentació d un procés tecnològic es pot elaborar amb l ordinador. 9. El pla de treball es realitza en la fase d execució. 10. L element més important d un procés tecnològic és fer totes les activitats sense tenir en compte l ordre en què es fan. Veritable Fals 7

8 UNITAT 1 El procés tecnològic EXERCICI 4 Relaciona Relaciona les activitats de la primera columna amb les fases del procés tecnològic de la segona. Classifica-les també segons el tipus de coneixement requerit a què corresponguin, que tens a la tercera columna. ACTIVITATS FASES TIPUS DE CONEIXEMENT Esmaltar Fer un esbós Fer-se preguntes sobre si la tècnica utilitzada és la correcta Fer la planxa lateral d un objecte Concretar en un croquis el disseny i les mides Escriure les condicions inicials Fer la cerca d informació sobre el disseny a Internet Comprovar si l objecte que hem construït té les mides correctes Consultar un ceramista Generació i selecció d idees Descripció i anàlisi del problema Avaluació Cerca d informació Execució Coneixement teòric Coneixement tècnic EXERCICI 5 Sopa de lletres Busca a la sopa de lletres aquests set termes relacionats amb el procés tecnològic i amb l aula de tecnologia: Avaluació Normes Eines Execució Protecció Tecnologia Tècnica A V A L U A C I O W T P D J G L M A U F T N E R E W S O F G M E A O C O L X S C M T D M L R N T A C E G X A A W G M I E S S A C A T A R L E C C T T A X U G I I U S A C I O A U E C D H D E B I C Y X S A T I G N G S O A P O A G A B O X I A F A I G O L O N C E T J N H E I N E S I E N T A S 8

9 El procés tecnològic 1 UNITAT EXERCICI 6 Qüestionari Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents: 1. L objectiu del procés tecnològic i l especificació de les condicions inicials es duen a terme en la fase de a) avaluació. b) recerca d informació. c) descripció i anàlisi del problema. 2. El mètode d actuació de la tecnologia que consisteix a realitzar un conjunt ordenat d activitats per satisfer una necessitat o resoldre un problema s anomena a) mètode científic. b) procés tecnològic. c) procés de fabricació. 3. La majoria d accidents laborals es poden evitar si es prenen les mesures adequades de a) reanimació. b) solidaritat. c) seguretat. 4. L activitat de donar forma a les diferents peces d un objecte correspon a la fase de... a) recerca d informació. b) execució. c) avaluació. 5. L anàlisi d objectes és una font d informació que forma part de la fase de 8. La fase més creativa del procés tecnològic és la a) descripció i anàlisi del problema. b) avaluació. c) generació i selecció d idees. 9. Dins l aula de tecnologia mai no es pot a) córrer. b) netejar. c) caminar. 10. La primera fase que s ha de seguir en un procés tecnològic és la a) avaluació. b) execució. c) descripció i anàlisi del problema. 11. Abans de sortir de l aula de tecnologia, ha de quedar a) amb la porta oberta. b) ordenada i neta. c) amb els llums encesos. 12. D un alumne o alumna que construeixi una capsa amb gran habilitat direm que té a) bons coneixements tecnològics. b) gran intel ligència. c) bona tècnica. a) recerca d informació. b) generació i selecció d idees. c) descripció i anàlisi del problema. 6. L espai físic més adequat per dur a terme els processos tecnològics és a) un aula normal. b) l aula de tecnologia. c) el laboratori de ciències experimentals. 7. Abans d iniciar la construcció d un objecte, cal elaborar un a) muntatge. b) pla de treball. c) debat. 9

10 UNITAT 1 El procés tecnològic LECTURA Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades: La mesura del temps Abans del segle XII els rellotges no assenyalaven les hores ni els minuts, ni de bon tros els segons, ja que per a les persones d aquella època aquestes fraccions de temps tan petites eren totalment irrellevants. Els primers intents de mesurar el temps estaven molt relacionats amb l evolució de la natura. I tenien l objectiu de preveure l època en què calia dur a terme les collites, quan s esqueia una festa religiosa o quan havia de tenir lloc un eclipsi solar. Fins i tot, les persones que eren capaces de mesurar i entendre el pas del temps eren tractades com a guies espirituals. L evolució dels aparells i les màquines per mesurar el temps està relacionada amb l evolució dels costums. Així, antigament, no hi havia la necessitat que tenim en l actualitat de quedar amb els amics a una hora determinada, d entrar a l institut puntualment o d agafar un tren a l hora. Els primers aparells capaços de mesurar fraccions de temps més petites que un dia, com per exemple els rellotges de sorra, s utilitzaven per saber la durada d un sermó a l església o el temps de reg en un hort. divisions de temps tub de plàstic forat per a la fixació palanca recipient de plàstic transparent fixació base 10

11 El procés tecnològic 1 UNITAT 1. Per què era i és necessari mesurar el temps? Era igual d important antigament com avui en dia? La majoria d accions que fem avui en dia han d estar coordinades en el temps: entrar a l institut, agafar un tren, veure un programa de televisió. Per descomptat, antigament aquestes activitats no existien i, per tant, la necessitat de mesurar el temps no era tan important. 2. Quines solucions aporta la tecnologia per poder mesurar el temps? Quants tipus de rellotges coneixes? Per mesurar el temps s utilitzen els rellotges i els cronòmetres. Els primers rellotges que hi va haver van ser els de sorra, sol i aigua. En l actualitat es pot diferenciar entre els rellotges elèctrics i els rellotges mecànics. 3. La figura de la pàgina anterior representa un rellotge d aigua. Consideres que és un rellotge o un cronòmetre? Com creus que funciona? Es tracta d un cronòmetre, ja que només pot mesurar un lapse de temps i no ens pot indicar l hora. Quan un dipòsit està ple, es fa bascular perquè l aigua es desplaci a poc a poc, per un tub estret, a l altre dipòsit. Comprovant l altura de l aigua es pot saber el temps que ha transcorregut. 4. Quins passos creus que s han seguit fins a obtenir aquest rellotge d aigua? 1r. S ha aclarit què havia de fer l aparell que es volia construir, així com les condicions que havia de reunir. 2n. S ha buscat informació que donés idees per a possibles solucions. 3r. S ha passat a dissenyar l aparell amb dibuixos i explicacions del funcionament, detallant-ne les parts i el material necessari per construir-lo. 4t. S ha construït. 5è. Se n ha comprovat el funcionament. 11

12 2 MATERIALS I ESTRIS DE DIBUIX EXERCICI 1 Organitza la informació Col loca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui. L expressió gràfica necessita Material de suport Instruments de dibuix com el que poden ser Paper De traçat Auxiliars de tipus com que permeten traçar i mesurar com Opac Vegetal Mil limetrat Per a croquis Llapis Portamines Goma d esborrar Retolador Regle graduat Escaire Cartabó Compàs Transportador d angles 12

13 Materials i estris de dibuix 2 UNITAT EXERCICI 2 Mots encreuats HORITZONTALS 1. Estri que serveix per esborrar. E L P 1 G G O M A E E R 2 T R A N S P O R T A D C A 3 C O M P A S M I I R N 4 E R E P A S O P O B A T R A C 2. Instrument auxiliar que s utilitza per mesurar i traçar angles. 3. Serveix per traçar circumferències. 4. A l inrevés, s utilitza com a element de suport per dibuixar. VERTICALS 1. A l inrevés, serveix per mesurar longituds. 2. Té forma de triangle rectangle escalè. 3. Estri que s utilitza per fer traços. 4. A l inrevés, té forma de triangle rectangle isòsceles. EXERCICI 3 Veritable o fals Digues si les afirmacions següents són veritables o falses: 1. El format DIN A0 és el més petit de tota la sèrie. 2. La mina HB té una duresa mitjana i sobretot s utilitza per fer croquis. 3. El cartabó té forma de triangle rectangle escalè. Per tant, té dos costats iguals, que formen un angle recte. 4. Els tres angles interiors d un escaire sumen 360º. 5. La superfície dels formats DIN de la sèrie A s obté dividint per tres la del format anterior. 6. Amb l ajuda de l escaire i el cartabó, es poden construir angles que siguin múltiples de 15º. 7. La mida de cada un dels fulls d un quadern sempre és igual a la del format DIN A4. 8. L instrument que permet mesurar i traçar angles s anomena transportador d angles. 9. El diàmetre d una circumferència coincideix amb l obertura que es dóna al compàs per traçar-la. 10. El regle graduat es pot utilitzar per mesurar longituds. Veritable Fals 13

14 UNITAT 2 Materials i estris de dibuix EXERCICI 4 Relaciona Relaciona els instruments de dibuix que hi ha a la columna de l esquerra amb la figura corresponent de la columna central i aquesta, al seu torn, amb el tipus d operació de la columna de la dreta que fa cada instrument. INSTRUMENTS DE DIBUIX FIGURES OPERACIONS Llapis Regle Escaire De mesura Retolador Cartabó De traçat Transportador EXERCICI 5 Sopa de lletres Busca en la sopa de lletres aquests set instruments de dibuix: Compàs Escaire Llapis Regle Goma Cartabó Retolador V A O E G U S A D B D M D I G C O M P A S G C X P G R O F G M B A S A S L S S E M T E L G E R O A I G G T A A S G A T X S P O W A O A A L U A O M A M X M G L X U S B X I L A U E X D A D E O O C L X S A T L G D G S X A M O A G A B A X O A O L E S C A I R E G E R X U A A U A B M B A A X X 14

15 Materials i estris de dibuix 2 UNITAT EXERCICI 6 Qüestionari Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents: 1. La superfície del format DIN A4 és més petita que la superfície del format DIN... a) A5. b) A3. c) A6. 2. Si tenim quatre llapis amb mines d una duresa de 6B, 2B, H i HB, respectivament, la que té més duresa correspon a... a) H. b) 6B. c) HB. 3. Quan es volen traçar línies amb tinta, és recomanable que la vora del regle sigui... a) quadrada. b) bisellada. c) graduada. 4. Amb l escaire i el cartabó es poden construir fàcilment angles múltiples de... a) 10º. b) 30º. c) 15º. 5. El tipus de paper més adequat per calcar plànols amb tinta és el paper... a) opac. b) per a croquis. c) vegetal. 8. L escaire té forma de triangle rectangle escalè, els angles del qual són de 90º, 30º i... a) 60º. b) 45º. c) 75º. 9. L amplada del format DIN A4 és de 210 mil límetres i coincideix amb la longitud del format DIN... a) A3. b) A5. c) A L instrument que permet mesurar i traçar qualsevol tipus d angle és el... a) transportador. b) regle. c) compàs. 11. L instrument a l interior del qual hi ha mines de recanvi és el... a) llapis. b) retolador. c) portamines. 12. El cartabó té dos costats iguals, que entre ells formen un angle de... a) 45º. b) 90º. c) 60º. 6. L instrument que serveix per corregir els errors que es cometen quan es dibuixa és... a) la goma. b) el regle. c) l escaire. 7. L instrument més adequat per traçar circumferències i arcs és el... a) transportador. b) portamines. c) compàs. 15

16 UNITAT 2 Materials i estris de dibuix LECTURA Llegeix atentament el text següent i respon les qüestions plantejades: La mesura dels objectes La mesura d una dimensió física s expressa amb un nombre, que indica quantes unitats conté la dimensió en qüestió, i un símbol, que indica la unitat utilitzada. L operació de mesurar es fa amb els instruments de mesura. A banda del regle, que ja s estudia al llibre, tenen una gran importància la cinta mètrica i el peu de rei. Aquest últim instrument s analitza en una de les propostes de treball del llibre. La cinta mètrica s utilitza per mesurar longituds. Es fabriquen amb tira d acer, quan tenen una longitud d entre 2 i 10 metres, o amb tira de tela plastificada, quan la seva longitud és superior. Les cintes mètriques, també anomenades flexòmetres, tenen una ungla a l extrem. Aquesta ungla, que és mòbil (té una mica de joc), permet mesurar interiors i exteriors correctament. Per fer l operació de mesurar longituds amb aquest instrument, convé tenir en compte les indicacions següents: L origen de la longitud que cal mesurar ha de coincidir amb el 0 de la cinta. S ha de col locar la cinta paral lelament a la línia o aresta que es vol mesurar. Tal com es fa amb el regle graduat, s ha de mirar la xifra perpendicularment a la cinta. S ha de procurar recollir la cinta sense tocar-ne els vius, per no tallar-se. Els instruments de mesura tenen certes característiques que convé destacar: Abast. És el valor de la longitud màxima que l instrument pot mesurar. Per exemple, en un regle graduat pot ser de 20 centímetres, i en la cinta mètrica de la fotografia, de 2 metres. Sensibilitat. És el valor de la longitud més petita que es pot mesurar. En la cinta mètrica de la fotografia, la sensibilitat és d 1 mil límetre i en la cinta de tela és d 1 centímetre. En general la sensibilitat disminueix amb l augment de l abast. Cinta mètrica; flexòmetre i metre plegable. Incorrecte Correcte Precisió. Depèn dels materials utilitzats i de la construcció de l instrument. Per exemple, un peu de rei de plàstic és menys precís que un peu de rei construït amb acer inoxidable. Quan anotem a la llibreta una mesura, l hem d escriure amb el símbol correcte i de la manera correcta, per evitar errors d interpretació per part d altres persones. Col locació i forma de fer la lectura amb un flexòmetre. ESCRIPTURA CORRECTA ESCRIPTURA INCORRECTA NORMA 4,1 cm cm 4,1 La xifra precedeix sempre el símbol. 3,8 cm 3,8 cm. El símbol no ha d anar seguit d un punt. 8,2 cm 8,2 CM El símbol s escriu amb lletra minúscula. 7 m 7 mt El símbol ha de ser l indicat a l SI. 16

17 Materials i estris de dibuix 2 UNITAT 1. Quin instrument seria el més adequat per comprovar la longitud d una pista de bàsquet? Per què? La cinta mètrica de tela plastificada, perquè té una longitud més gran que la cinta mètrica metàl lica. 2. Observa els dibuixos de la pàgina anterior i explica què passaria si, en el moment de mesurar, la visual no fos perpendicular a la cinta. La cinta s ha de col locar paral lela a la línia o aresta que volem mesurar i hem de mirar perpendicularment la xifra corresponent a la longitud mesurada. Si no es fa així, el mesurament efectuat serà incorrecte. 3. Per què és mòbil l ungla d una cinta mètrica metàl lica? El moviment de l ungla fa que no es cometin errors en el moment d amidar les parts interiors i exteriors dels objectes. 4. Observa detingudament el flexòmetre de la fotografia i respon les qüestions següents: a) Quina és la forma correcta de col locar-lo per fer una mesura? Col locar la cinta paral lelament a l aresta que volem mesurar. b) Quina sensibilitat té? 1 mil límetre. c) Es poden fer mesures superiors a la longitud de la cinta? Per què? Sí. Quan s acaba la longitud de la cinta, podem tornar a començar després de fer una marca. d) De quin material està feta la cinta? Per què? És d acer perquè es pugui estirar i recollir amb facilitat. 5. Escriu de forma abreujada, amb la xifra i el símbol, les mides següents: a) 8 metres i 3 centímetres c) 46 mil límetres e) 3 metres 803 cm o 8,03 m 46 mm o 4,6 cm 3 m o 300 cm o 3000 mm b) 2 centímetres i 9 mil límetres d) 5 metres i 6 mil límetres 2,9 cm o 29 mm 5,006 m o 5006 mm 17

18 UNITAT 2 Materials i estris de dibuix CONSTRUEIX El trencaclosques següent està format per quatre peces, amb les quals es poden fer moltes composicions diferents. Et proposem que el construeixis amb algun material no gaire gruixut, com ara cartolina, fullola, cartró o plàstic. Haurem de seguir els passos següents: 1. Tracem el rectangle ABCD, de 22 cm de base i 4 cm de costat. C D 4 cm A 22 cm B 2. Sobre el segment CD marquem el punt E a 4 cm de distància del vèrtex C. Unim el punt E amb el vèrtex A. C 4 cm E D A 3. Sobre el segment AB marquem el punt mitjà F. Per aquest darrer punt, amb l ajut de l escaire i el cartabó, tracem una paral lela al segment AE que tallarà el segment CD en G. B C E G D A 11 cm F B 4. Pel punt mitjà del segment EG, H, tracem una paral lela al segment AE. C E 5,5 cm H G D A F B 5. Pel punt F tracem una perpendicular al segment FG fins que talli la semirecta traçada per H. El punt I és la intersecció de les dues semirectes. C E H G D I A F B 18

19 Materials i estris de dibuix 2 UNITAT 6. Fixa t en la figura i remarca els perfils de les peces del trencaclosques. Esborra els trossos de línia que sobrin. C E H G D 1 2 I 3 4 A F B 7. Finalment, retallem la figura resseguint les línies traçades, i obtindrem les quatre peces del trencaclosques. Utilitza les eines adequades, segons el material base que hagis fet servir, per retallar les peces A continuació, et presentem algunes de les moltes figures que es poden obtenir amb diferents composicions de les quatre peces obtingudes: Ara, intenta muntar les figures següents amb les quatre peces del trencaclosques i dibuixa les solucions. 19

20 UNITAT 2 Materials i estris de dibuix RETALLABLE DE LA CAPSA PER GUARDAR LES PECES DEL TRENCACLOSQUES 20

21 3 LA REPRESENTACIÓ D OBJECTES EXERCICI 1 Organitza la informació Col loca les paraules que tens sota al lloc que els correspongui. La representació d objectes es pot fer A mà alçada mitjançant un Amb estris de dibuix mitjançant un Esbós Plànol que es perfecciona en un que es perfecciona en un Croquis Fet a escala Acotat que es poden fer en Vistes que poden ser Les principals són Isomètrica Cavallera Cònica 21

22 UNITAT 3 La representació d objectes EXERCICI 2 Mots encreuats HORITZONTALS 1. Tipus de representació en què es reprodueixen les tres dimensiones d un objecte. 1 P E R S P E C T I L I 2 C O T A X C N R 3 T P L A N O L A Q U I 4 E S C V A A T S I V L A 2. Línies que s utilitzen per posar mides. 3. Representació feta amb estris de dibuix. 4. Pot ser d ampliació, natural o de reducció. VERTICALS 1. Vista en què un objecte es representa des de dalt. 2. Element d una tècnica que s utilitza per dibuixar a mà alçada. 3. Dibuix fet a mà alçada més detallat. 4. Al revés, tipus de representació en què només s observen dues dimensions. EXERCICI 3 Veritable o fals Indica si les afirmacions següents són veritables o falses: 1. Quan un objecte es representa al doble de la seva mida real s està dibuixant a escala 2:1. 2. Un caixetí és un dibuix d un objecte que té forma de capsa. 3. La tècnica de l encaix s utilitza per dibuixar caixetins 4. La vista de planta d un objecte es dibuixa sobre el pla horitzontal de projecció. 5. Un esbós és un primer dibuix poc detallat d un objecte. 6. Sempre que sigui possible, les línies de cota se situaran a l exterior de l objecte dibuixat. 7. Si observem un quadrat completament de costat, el veiem com si fos una línia. 8. La vista de perfil és la més representativa d un objecte. 9. Quan en una vista es vol representar alguna aresta no visible, es dibuixa amb línies de traços. 10. En una representació per mitjà de vistes se solen observar les tres dimensions d un objecte. Veritable Fals 22

23 La representació d objectes 3 UNITAT EXERCICI 4 Relaciona Relaciona les tres peces amb la vista corresponent. Aquest exercici té diferents solucions, perquè hi ha vistes iguals. PEÇA VISTA TIPUS DE VISTA Vista d alçat Vista de planta Vista de perfil EXERCICI 5 Sopa de lletres Busca a la sopa de lletres aquests vuit termes relacionats amb la representació d objectes: Croquis Esbós Cota Escala P L A N T A S A D B D M D I G L M A U D B G E X E G D O S I U Q O R C S S U S R M T D A R G X O B K U G E A A S E A U X O P E R S P E C T I V A S E A X M T G X O S T L I R A U E X A A D E B A C F X S A T L Ç M G S C A I O A G A B A L D A S L L G X C O T A G A A E U A A U A B M B A A F X 23

24 3 La representació d objectes UNITAT EXERCICI 6 Qüestionari Digues quina és la resposta correcta de cadascuna de les qüestions següents: 1. El dibuix següent és una perspectiva... a) isomètrica. b) cavallera. c) cònica. 8. Les línies auxiliars de cota han de... a) ser d un altre color. b) sobrepassar 2 o 3 mm les línies de cota. c) Ser més fines que les línies de cota. 2. Quan un objecte es representa 10 vegades més petit del que és, s està utilitzant una escala... a) 10:1. b) 1:10. c) 100:1. 3. L acotació de la peça de la figura és incorrecta perquè... a) les línies de cota estan a l interior de la peça. b) les fletxes són massa grans. c) les línies de cota es creuen. 4. El dibuix següent és una perspectiva... a) isomètrica. b) cavallera. c) cònica. 5. Quan un objecte es representa 2 vegades més gran s està dibuixant a escala... a) 1:2. b) 2:2. c) 2:1. 9. El dibuix següent és una perspectiva... a) isomètrica. b) cavallera. c) cònica. 10. El dibuix següent és una perspectiva... a) isomètrica. b) cavallera. c) cònica. 11. L acotació de la peça de la figura és incorrecta perquè... a) les línies de cota toquen la peça i pot evitar-se. b) s ha fet servir un sistema d acotació mixt. c) sobren les fletxes. 12. El dibuix següent és una perspectiva... a) isomètrica. b) cavallera. c) cònica. 6. L acotació de la peça d aquesta figura rep el nom d acotació... a) en sèrie. b) en paral lel. c) mixta Si la goma més gran està dibuixada a escala real, la més petita està a escala... a) 1:2. b) 2:2. c) 2:1. L 1 L 2 24

25 La representació d objectes 3 UNITAT REPRESENTACIÓ 1 Observa cada figura en perspectiva i escull, entre les vistes de la projecció que hi ha a l esquerra, la que consideris correcta

26 UNITAT 3 La representació d objectes 4 5 a 6 26

27 La representació d objectes 3 UNITAT 7 8 a 9 27

28 UNITAT 3 La representació d objectes REPRESENTACIÓ 2 Observa la perspectiva de la figura i les projeccions de les figures que hi ha en el requadre de l esquerra. Escull la planta, l alçat i el perfil que consideris correctes. 1 h g f h f 2 f g f h h 3 g g f h 28

29 La representació d objectes 3 UNITAT 4 g g f h 5 f f g h 6 g f h f 29

30 7 8 9 f h g h g f f g h g h 30 3 UNITAT La representació d objectes

31 La representació d objectes 3 UNITAT REPRESENTACIÓ 3 Observa la projecció de la figura i les figures en perspectiva, i escull, entre les perspectives que hi ha en el requadre de l esquerra, la que consideris correcta

32 UNITAT 3 La representació d objectes

33 La representació d objectes 3 UNITAT

34 UNITAT 3 La representació d objectes REPRESENTACIÓ 4 Col loca cadascuna de les vistes de les peces següents al pla corresponent:

35 La representació d objectes 3 UNITAT