El romànic de la Vall de Boí

Transcripción

1 El romànic de la Vall de Boí Arquitectura: St. Climent de Taüll Camp d Aprenentatge de la Vall de Boí

2 2

3 El romànic de la Vall de Boí Arquitectura: St. Climent de Taüll Camp d Aprenentatge de la Vall de Boí Departament d Educació Generalitat de Catalunya Judit Farré Cunillera 3

4

5 INTRODUCCIÓ EL CONCEPTE ROMÀNIC L ús del terme romànic per indicar l art que es desenvolupa durant l Alta Edat Mitjana a Europa occidental el va proposar per primer cop l any 1824 l arqueòleg francès De Caumont. La paraula intentava expressar de manera sintètica dos conceptes: d una banda, la semblança entre el procés de formació de les llengües romàniques, a partir del llatí popular i la barreja dels idiomes germànics, i el procés de formació de les arts figuratives, a partir de la tradició artística romana barrejada amb les tècniques i tendències bàrbares; de l altra, la suposada aspiració d aquest nou art d enllaçar amb el de l antiga Roma. De fet, però, és cert que l art romànic utilitza elements romans i germànics, però també bizantins, islàmics i armenis i, sobretot, allò que crea és essencialment original. El terme romànic s aplica a totes les manifestacions artístiques dels segles XI al XIII de l Europa occidental i gran part de la central. Després hi va haver continuacions, sobre tot a les zones perifèriques. L ARQUITECTURA ROMÀNICA Podríem definir l arquitectura com l art de construir espais per a l home. És important considerar el fet arquitectònic com la creació d espais interiors que siguin adequats a l ús que se n ha de fer. Depenent d aquest ús podem parlar d arquitectura civil, destinada a usos públics no religiosos, arquitectura commemorativa, que serveix per rememorar un esdeveniment històric o una persona rellevant i arquitectura religiosa, destinada a usos religiosos. Quan parlem d estils arquitectònics romànic, gòtic, barroc...- hem de tenir en compte que aquests s originen a partir d innumerables elements que cristal litzen en un llenguatge formal unitari i homogeni, però amb gran quantitat de manifestacions que no es poden esquematitzar mitjançant taules cronològiques ni en base al comentari d algunes obres típiques ni de manera simplificada. Així doncs, l estil arquitectònic romànic, tot i ser profundament unitari en molts dels seus aspectes, es caracteritza per un gran nombre de derivacions locals o escoles, és a dir, maneres regionals que difereixen en l aplicació dels mateixos principis fonamentals. 3

6 Aquests principis fonamentals els podríem delimitar en quatre: 1. La presència d un edifici típic fonamental: l església. El romànic és essencialment un art religiós; és una època de forta religiositat i en la qual l Església és l organització més rica, més culta i més modernament equipada. És cert que hi ha arquitectura civil, però en cap cas tan important ni tant evident. 2. Una qüestió tècnica fonamental: l arc de mig punt que trobem en els arcs faixons i formers i les finestres i el cobriment de l espai mitjançant voltes, és a dir, amb estructures corbes de pedra que segueixen també el mig punt. Bàsicament la volta no és més que una suma d arcs, una superfície corba que rep un pes en la seva part més alta i el transmet a la part més baixa. Aquest pes és descarregat sobre els suports que reben una empenta lateral que tendeix a desplaçar-los cap a l exterior. Per això una volta s ha de pensar dins d una estructura capaç d absorbir les empentes que provoca. Les voltes romàniques són la de canó la més simple de totes- i la d aresta la més utilitzada. 3. Una concepció estètica favorable a les construccions articulades i massisses, amb poca llum que entra per escasses i estretes obertures amb toscos materials d acabat. 4. L existència d una jerarquia entre les arts que fa de l arquitectura l activitat dominant i a la qual estan subordinades les altres: pintura, escultura i mosaic. L ARQUITECTURA A LA VALL DE BOÍ El 30 de novembre de 2000 la UNESCO declarava el conjunt artístic de la Vall de Boí format per les esglésies de l Assumpció de Coll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, La Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Eulàlia d Erill, Sant Joan de Boí i Sant Climent i Santa Maria de Taüll- Patrimoni de la Humanitat. Amb aquesta declaració es reconeixia, a nivell mundial, la importància i el valor artístic i cultural d aquest conjunt monumental. Es tracta de nou edificis religiosos la construcció dels quals es data entre els segles XI i XIII. Arquitectònicament s emmarquen dins l estil romànic llombard, molt freqüent en terres catalanes. Són construccions petites, d estructures bàsiques i elementals, de factura simple, d acabats senzills, on es fan evidents els elements generals característics del romànic, els trets propis de l escola llombarda i moltes particularitats locals. 4

7 Amb els anys i sobretot durant els segles XVII i XVIII la majoria van sofrir reformes importants. D aquestes reformes, algunes encara es mantenen, altres han deixat restes i altres han estat completament eliminades per restauracions actuals. ANÀLISI DE L OBRA ARQUITECTÒNICA L anàlisi d una obra arquitectònica passa per : 1. Fer una descripció global de l obra: estructura externa parts de l edifici que es distingeixen des de l exterior i disposició general d aquestes - i estructura interna parts que s identifiquen a l interior i la seva disposició general. 2. Fer l estudi, la descripció i la valoració d uns elements que ens permetran identificar-ne l estil general i les particularitats locals i individuals. ESTRUCTURA EXTERNA 1. Descripció general de l obra a. Situació de l edifici b. Material utilitzat i revestiments (si es poden distingir a simple vista) c. Dimensions de la construcció d. Parts del temple visibles des de l exterior e. Número i situació de portes i finestres 2. Elements arquitectònics ESTRUCTURA INTERNA 1. Descripció general a. Espais interiors del temple b. Tipus de planta (que depèn de la disposició de les naus), numero de naus i estructura d aquestes (divisió en trams o número de voltes considerades com a element individual que en conjunt en formen una de major) c. Material utilitzat i revestiments dels murs (si és que es poden distingir a simple vista) d. Material del terra 2. Elements arquitectònics 5

8 TIPUS DE PLANTES Basilical: segueix l estructura de les antigues basíliques romanes. De creu llatina: imita la creu de Crist amb la nau longitudinal més llarga que la nau del creuer. Circular Quadrada Octogonal: una nau principal amb vuit costats. Cruciforme o de creu grega: la nau longitudinal i la del creuer tenen igual llargada. 6

9 ELEMENTS ARQUITECTÒNICS Un cop feta la descripció general de l obra, analitzarem amb més detall els diferents elements arquitectònics tant a l exterior com a l interior- per poder determinar l estil i les particularitats de l obra. Per això mirarem: 1. Els elements de suport (murs, columnes, pilars, pilastres, contraforts, arcbotants...) 2. Els elements suportats (arcs, cobertes) 3. Elements d acabat (accessos i finestres) 4. Elements decoratius (la seva anàlisi comportarà parlar d altres manifestacions artístiques com la pintura, l escultura, el mosaic, etc.) De cadascun d aquests elements en farem una descripció detallada analitzantlos en conjunt (quan n hi hagi més d un) i un per un. És important anotar totes les seves característiques i també l absència, si és el cas, de determinats elements, per exemple si una columna no té base,. Elements de suport Murs Aspecte: gruixuts o prims, pesats o lleugers, amb moltes o poques obertures. Tipus d aparell d espiga 2. irregular 3. isòdom 4. reticular 5. romà 6. poligonal

10 Columnes Capitell: forma, tipus de decoració Collarí: forma, tipus de decoració Fust: forma (recte, bombat), construcció (grans blocs, carreus petits,...), decoració (estriat, llis, acanalat). Pilars Base: forma, peça única o parts (sòcol, tor). Parts: les mateixes que la columna Secció: Quadrada cruciforme evolució de cruciforme Pilastres Parts: les mateixes que la columna Secció: rodona o com els pilars Contraforts Arcbotants 8

11 Elements suportats Arcs Parts 1. imposta 2. salmer 3. dovella 4. fletxa 5. clau 6. intradós 7. extradós 8. brancal 9. llum Tipus de mig punt apuntat de ferradura peraltat (té el centre a la línea de la imposta) (la fletxa és més gran que la semillum) Cobertes exteriors Tipus: 9

12 Cobertes interiors Tipus de doble vessant de canó de quart d esfera d aresta de creueria cúpula trompa petxina Elements d acabat Finestres Tipus: 1 recta degradada de mig punt, 2. esqueixada*, 3. geminada, 4. triforada, 5. apuntada, 6. quadrada, 7. òcul. *pot ser doblement esqueixada. 10

13 Accessos Parts: arquivoltes brancals o muntants timpà llinda mainell o trencallums Elements decoratius (on els trobem) Segons el tema: Acant, epigrafia (inscripció), escacat, floró, llaç, onda, palmeta, perla, retícula, roseta, voluta, ziga-zaga,... Segons la forma: Esqueixat, arcuació, mascaró (cara grotesca), medalló, modilló o permòdol, motllura, nínxol, òvul, petxina, rosassa o rosetó, sageta,... Segons el material: Aplacat, arrebossat, estucat, granit, marbre, mosaic, pedra, vitrall,... 11

14 SANT CLIMENT DE TAÜLL Introducció La referència històrica més antiga d aquesta església és de 1123, any en què el bisbe de Roda, Ramon Guillem, consagrà l església el 10 de desembre, tal com s especifica en una inscripció pintada en el fust d una columna del temple (d aquesta inscripció només en queda la marca deixada en la columna, ja que com la resta de pintures originals fou arrencada i traslladada i en l actualitat està al Museu Nacional d Art de Catalunya, però d aquesta inscripció no se n ha fet cap reproducció al temple). Es creu que aquesta notícia és vàlida per a datar la segona fase de l edifici i les pintures murals del famós Mestre de Taüll. L endemà de la consagració de Sant Climent el mateix bisbe va consagrar la veïna església de Santa Maria. La concentració de tres esglésies a Taüll Sant Climent, Santa Maria i Sant Martí, de la qual només en queden alguns vestigispot correspondre a l intent dels senyors d Erill de crear un nucli monàstic a la Vall de Boí que després no reeixí. L església de Sant Climent va ser declarada monument històrico-artístic l any Fou restaurada el 1922 i als anys 70. A diferència d altres esglésies, Sant Climent no fou transformada radicalment durant el segle XVIII i ha conservat les seves formes originals, alterades només per la presència de mobiliari, com retaules o el cor de ponent (avui desmuntat) que no han alterat la seva estructura original 12

15 FITXA DE TREBALL Estructura externa 1. Situació de l edifici: 2. Material utilitzat i revestiments (només si es poden distingir des de l exterior). 3. Dimensions de la construcció (gran, mitjana o petita). 13

16 4. Parts del temple visibles des de l exterior. Situeu en les caselles corresponents els noms que teniu a continuació: nau o naus, absis, absis laterals o absidioles i campanar. 5. Quants accessos té i on estan situats? 14

17 Elements arquitectònics (visibles des de l exterior) A- ELEMENTS DE SUPORT 1. Els murs (aspecte, tipus d aparell, etc.). 2. Columnes, pilars, pilastres. 3. Contraforts i arcbotants. B- ELEMENTS SUPORTATS 1. Arcs. 2. Cobertes. De quin tipus són i a quin espai es correspon cada tipus. 15

18 C- ELEMENTS D ACABAT 1. Finestres (quantes, on i de quin tipus). Campanar: Absis i absidioles: 16

19 Façanes (frontal, laterals i posterior): D- ELEMENTS DECORATIUS 1. Col loqueu en el requadre els noms corresponents de la llista que teniu a continuació: lesena o banda llombarda, lesena angular, capitell, fris en dents de serra, arcuacions cegues, capitell mensular, modilló, angle refós i mainell (o trencallums) prismàtic. 17

20 2. Seguint el text i omplint els buits, feu una breu descripció dels elements decoratius de cadascuna de les parts exteriors del temple. (Nota: recordeu que tant important és remarcar els elements decoratius presents com els que, tot i ser habituals o freqüents en altres edificis, aquí no hi són). El campanar de planta... està format per un sòcol cec, és a dir, sense... i sis pisos de finestrals. Les finestres del primer pis són finestres de...; les del segon, quart, cinquè i sisè pis són finestres... o... i les del tercer pis són finestres... o... Els trencallums o... fets amb travertí són... amb capitells... Les finestres biforades i triforades presenten un... que emmarca l obertura i que es limita a la semicircumferència de l arc. Per separar els pisos tenim... sota els quals hi ha arcuacions en sèries de... entre... La façana posterior té un... central on hi trobem una finestra... i dos absis laterals o... on la finestra és de...; també presenta dos... paredats els quals no es troben freqüentment en els absis i menys combinats amb finestres de doble esqueixada.; les finestres paredades del tram més baix de l absis són de... Sota el ràfec o volada hi trobem un... en els tres absis i per sota d aquest veiem... formades per tres arcs concèntrics agrupades en sèries de... en l absis central i de... en els laterals que descansen sobre... sense decorar. Les bandes llombardes o... son coronades per... molt rudimentaris. En la façana frontal se situa la porta d arc de... amb les dovelles extradosades per una segona filada de lloses planes. A banda d això la porta no presenta cap... Centrada sobre la porta troben una... de... i dues finestres laterals de... Aquesta façana es caracteritza per... de qualsevol tipus d element decoratiu. 18

21 Les façanes laterals també estan desproveïdes de qualsevol tipus de.... En conclusió podem dir que tots els elements decoratius es concentren en el... i els... Podríeu trobar alguna explicació a aquest fet? Estructura interna 1. Espais interiors del temple. Poseu en els requadres els noms que corresponguin de la llista que teniu a continuació: nau lateral nord, nau lateral sud, nau central, absis central, absidioles o absis laterals, arcs triomfals, intercolumnis, altar, coberta de doble vessant, columnata 19

22 2. Número de naus, estructura (trams), distribució de les naus: tipus de planta 3. Material utilitzat en el revestiments dels murs (només si es poden distingir a simple vista) 4. Material del terra Elements arquitectònics (visibles a l interior) A- ELEMENTS DE SUPORT 1. Columnes, pilars i pilastres: quin tipus de secció presenten, quines parts els formen i com està construït el fust. B- ELEMENTS SUPORTATS: 1. Arcs: com es distribueixen? 20

23 2. Cobertes: de quins tipus són i a quins espais es corresponen cadascun? C- ELEMENTS DECORATIUS: 1. Ompliu els buits amb els termes corresponents per fer una breu descripció dels elements decoratius que trobem en l interior del temple. La decoració de l interior de l església de Sant Climent es caracteritza per la escassíssima presència d elements... decoratius. En aquest sentit només trobem els... a la part superior de les columnes i col locats de forma irregular de manera que hi ha columnes que tenen... fris mentre que altres en tenen... situats una mica més... que els primers. La manca de decoració arquitectònica és complementa amb la decoració... que sembla que havia de ser molt important, però ara es redueix a les còpies dels frescs que hi ha a... i algunes altres restes. La decoració escultòrica està formada per: un... de pedra que es troba desubicat del seu lloc original el qual es desconeix i tres escultures de fusta romàniques i originals (s. XIII) que representen......,... i... També hi trobem una còpia del......, fet en fusta al s. XIII. L original és al MNAC. 21

24 Conclusions 1. Tenint en compte els elements arquitectònics detallats a continuació, anoteu quins ens permeten parlar d estil romànic (1), escola llombarda (2) o corresponen a particularitats locals o de l edifici (3). - arcs de mig punt - finestres esqueixades - òculs situats a l absis - absència de decoració escultòrica a la porta - arcuacions cegues - coberta de doble vessant a l interior - planta basilical - cobertes de quart d esfera als absis - frisos en dents de serra - arcs triomfals de mig punt - lesenes o bandes llombardes - forma i decoració de les columnes interiors 22

25 - FITXA COMENTARI DADES GENERALS Nom de l'edifici: Situació: Datació cronològica inicial: Afegits posteriors (on i data): Funció inicial: Funció actual: Espais interiors: Planta: Material i revestiments: Terra: Murs: Columnes: Elements de suport Pilars: ESTRUCTURA INTERNA Elements arquitectònics Elements suportats Elements d'acabat Pilastres: Arcs: Cobertes: Accessos (descripció): Finestres (descripció): Elements decoratius: 23

26 Dimensions: Material: Parts del temple: Accessos (quants i on): Finestres (quants i on): Murs: Columnes: Elements de suport Pilars: Pilastres: ESTRUCTURA EXTERNA Elements arquitectònics Elements suportats Elements d'acabat Contraforts: Arcbotants: Arcs: Cobertes: Accessos (descripció): Finestres (descripció): Elements decoratius: 24

27 NOTES 25

28 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament 26