CONTEXT cúpula gegan+na

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CONTEXT cúpula gegan+na"

María Mercedes Valenzuela Núñez
hace 7 años
Vistas:

2 FITXA TÈCNICA TÍTOL: Panteó AUTOR: Desconegut; comitent i possible inspirador de l obra: l emperador Adrià CRONOLOGIA: ESTIL: Romà imperial TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Formigó, granit, maó, marbre i fusta. SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat i voltat DIMENSIONS: Pòrtic, 35 m (ample); columnes, 18 m (alt); tambor, 58 m (diàmetre); cúpula, 43,2 m (alt). LOCALITZACIÓ: Camp de Mart (Roma)

3 CONTEXT La construcció inicial del Panteó la va dur a terme Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l emperador August, l any 27 ac. L any 80 un incendi va destruir gairebé del tot el temple, que va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. Tot i que no se sap del cert, l'arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol lodor de Damasc. La cúpula gegan+na del Panteó suposa el més gran assoliment de l enginyeria romana, perquè és un gran repte que posa al límit la resistència dels materials.

4 DESCRIPCIÓ FORMAL L edifici s obre a la plaça a través d un pronaos o pòrtic amb vuit columnes d ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis amb la inscripció del temple d Agripa, coronat per un frontó triangular. Darrere d aquest enorme pòrtic s aixeca el cos de la transició que s acobla al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel la. Sense el revestiment de marbre, el tambor nostra la tècnica característica de construcció romana a base de morter (opus cementicum) i maó (opus latericium). Les línies d imposta delimiten tres pisos superposats d arcs de maó, la funció de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats al mur que, al seu torn, distribueixen el pes dels vuit pilars interns repartits per la planta de la cel la. Sobre el tambor, s aixeca la cúpula coronada per un òcul de gairebé 9 metres de diàmetre, veritable focus de llum i de ventilació.

5 DESCRIPCIÓ FORMAL En planta, el temple mostra un pòrtic octàstil de tres naus delimitades per quatre parells de columnes monolítiques corínties. L entrada a la cel la s estableix a partir d unes portes de bronze gegantines, flanquejades per dos nínxols o concavitats que tanquen les naus laterals. L espai circular de la cel la presenta un mur obert a diverses capelles i fornícules intercalades, i un àtic amb finestres cobertes amb gelosies, sobre el qual descansa la cúpula, que, amb una altura de 43,2 m dóna grandiositat a l espai gràcies als cassetons que es van empetitint a mesura que s apropen a l òcul zenital.

6 DESCRIPCIÓ FORMAL

7 DESCRIPCIÓ FORMAL L interior del Panteó (imatge anterior) va fer època i encara avui és impressionant. La cel la parteix d una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel la, s obrin vuit nínxols entre pilar i pilar. Més enllà, ja res del que es veu no és real; és una façana fictícia aixecada a base de marbre i materials nobles i curulla de columnes, cornises, pilastres...que no aguanten res. Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l edifici i revela l admiració per l'arquitectura arquitravada grega. La meravellosa cúpula, per la seva banda, posseeix una estructura d anells o nervis que configura els cassetons, uns compartiments buits de forma quadrada que es van fent més petits a mesura que s acosten al capdamunt. A part d un discret àtic amb finestres, el veritable focus de llum és l òcul, protegit per làmines d alabastre, que il lumina el recinte i el ventila. La llum que es filtra a través de l òcul emula el disc solar i va recorrent la volta a mesura que avança el dia.

8 ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA En origen, el Panteó havia d estar envoltat d una plaça porticada, que mai no es va dur a terme, i que només hauria permès veure el pòrtic d entrada. Actualment, situar al cor de Roma, la seva integració a l'entorn urbanístic és total malgrat les seves dimensions, perquè no supera l altura dels edificis contigus i les seves proporcions s'adeqüen perfectament a l espai de la plaça que l acull.

9 ESTIL Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren edificis funeraris dedicats a herois; també s hi detecta una influència orientalitzant a la coberta en forma de cúpula. Fins al segle XIX, i en plena revolució de l'arquitectura de ferro, no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó. Durant el Renaixement i el Barroc aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes i va influir en obres tan importants com la cúpula de Santa Maria dei Fiore, de Brunelleschi, i San Carlo alle Quattro Fontane, de Borromini.

10 INTERPRETACIÓ. Contingut i significació El Panteó és una obra representativa de l art romà tardà, el període d esplendor de l emperador Adrià. Era la tercera reconstrucció que se n va fer, ja que havia estat devastat per dos incendis i l havien restaurat els emperadors Domicià i Agripa, respectivament. entre els anys 118 i 125 Adrià féu erigir un nou Panteó en el mateix indret on hi havia abans el d Agripa, però a causa de la presència de les termes en féu girar 180º l entrada per poder construir una plaça porticada que ressaltés la façana de l edifici. El Panteó estava dedicat a tots els déus i el seu interior és una al lusió constant a la cosmologia romana. Per exemple, la cúpula està dividida en 5 cercles de 28 cassetons cadascun que simbolitzen els dies del mes lunar, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol i la Lluna, fonts de llum. La forma de la cúpula plasmava la volta celeste, il luminada pel Sol al centre, una visió fàcilment extrapolable a Roma, que en aquells moments era el centre de l univers entorn del qual girava el món conegut. FUNCIÓ El Panteó és un edifici de caràcter religiós, des del seus orígens dedicat a tots els déus, incloent-hi els emperadors anteriors ja divinitzats. Aquesta era una manera de glorificar indirectament l emperador viu, és a dir, Adrià. Extret de TRIADÓ, JR. Història de l Art. Ed. Vicens Vives, 2009 LLUCAY, Toni Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009

Documentos relacionados

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està