Sobre boscos, dades i gràfics... Activitat didàctica

Transcripción

1 Sobre boscos, dades i gràfics... Activitat didàctica Amb el suport de Concepció i realització: Amb la col laboració del

2 Sobre boscos, dades i gràfics... Objectiu de l activitat Treballar la interpretació i comprensió de gràfics aprofitant la informació i les dades sobre els boscos. Descripció L activitat està plantejada com una presentació en Flash de menys d una hora de Objectiu durada per projectar a classe. Cada diapositiva presenta un gràfic que els alumnes Explicar i fer entendre d una manera intuitiva i visual tot el que ens aporten els boscos. hauran d interpretar. La dificultat augmenta a mesura que avancem. Plantejarem preguntes als alumnes que faran necessària la correcta interpretació del gràfic. Finalment, raonarem amb ells quin sentit tenen les dades sobre els boscos que estem Descripció L activitat està plantejada com una presentació en Flash per projectar a classe en una menys d una hora. treballant. Cada diapositiva permet plantejar als alumnes una pregunta o mini-activitat de les utilitats dels boscos. Es pot consultar on-line o descarregar-la prèviament. Destinataris Alumnes de 1er i 2on de la ESO. Destinataris Ciències de la naturalesa, matemàtiques, geografia i història i ciències socials. Alumnes de 5é i 6é de Primària. Àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural. Dinàmica de l activitat Dinàmica de l activitat Presentem l activitat als alumnes explicant que el 2011 ha estat l Any Internacional Presentem l activitat davant dels alumnes explicant que el 2011 ha estat l Any Internacional dels Boscos. dels Boscos, i que, aprofitant les dades recollides per la UNESCO, aprendrem coses sobre els boscos i a interpretar gràfiques. Fem una primera aproximació preguntant: Fem una primera aproximació preguntant: - Com us imagineu un bosc? Tots els boscos són iguals? Heu estat a diferents tipus de boscos? - Sabeu què són les representacions gràfiques? Les enteneu? - Per que serveixen els boscos? Podeu pensar que passaria si no existissin els boscos? Recomanació: Explicar breument que és un gràfic senzill Es tracta d una petita pluja de respostes per activar la classe i despertar l interès i la imaginació, no dedicarem molt de temps. Diapositiva 01. Introducció La primera diapositiva és força senzilla d entendre per a tothom. És un gràfic de pastís que ens explica Com són els boscos al món. Les preguntes que farem als alumnes són senzilles, però permeten perdre la por als gràfics. P: Quants tipus de boscos hi ha al món? R: Tres: boscos primaris, secundaris i plantacions.

3 P: Quin són els més abundants? R: Els boscos secundaris. P: Sabeu què vol dir bosc secundari? R: Els boscos secundaris són boscos que han tornat a créixer desprès de patir incendis o la intervenció humana (per exemple, per la tala). És important explicar que, malgrat que torni a créixer un bosc, serà molt diferent del que havia estat. Hi haurà espècies diferents i en proporcions diferents. P: I els menys abundants? R: Els boscos tipus plantacions, que són boscos plantats per l home per la seva utilització: per extreure n fusta o altres productes com el cautxú per fer goma. P: Per últim, sabeu què són els boscos primaris? R: Són boscos on l home no ha intervingut ni han patit incendis. Tenen arbres molt vells, arbres morts caiguts al terra, i hi viuen una gran diversitat d animals. Diapositiva 02. Canvi net de l àrea de bosc per països. Aquest mapa ens mostra com ha variat la quantitat de boscos en els països del món. Podem ajudar els alumnes explicant que la llegenda, està dividida en tres blocs: els que perden superfície de bosc, els que es queden igual (més o menys) i els que guanyen boscos. Els colors ajudaran molt a interpretar. P: Abans de seguir, què és una hectàrea? R: Una superfície de m 2, equivalent aproximadament a un camp de futbol gran. P: Quins colors ens indiquen que s està perdent superfície de bosc? R: El vermell, el taronja i el groc. P: I quins colors ens indiquen el contrari, que augmenta l extensió de boscos? R: Els verds. Els grisos ens indiquen que no canvia gaire. P: Quins continents veieu que perden superfície de bosc? R: Amèrica del Sud, Àfrica i Oceania. Un dels principals problemes és l exportació de fusta per fer mobles per a Europa i Amèrica del Nord. A més, aquestes grans àrees, coincideixen amb els països en via de desenvolupament en els quals s utilitza la fusta i el carbó com la principal font d energia, per escalfar-se i cuinar, i també s utilitza molt la fusta per a la construcció d habitatges. P: Com veieu Europa i Espanya? R: En general, a Europa no augmenta gaire l extensió dels boscos. A Espanya hi ha un petit increment perquè s estan abandonant zones que eren de conreus i s estan convertint en boscos. P: Algú sap quin és aquest país tan gran d Àsia que té el guany net de boscos més elevat? R: Es la Xina. La raó del color verd és que, tot i que, tallen molts boscos per raó de la gran activitat industrial del país, també replanten molt. Tallen molt però planten més encara. P: Per últim, algú pot deduir la raó per la qual Austràlia perd tant de bosc? R: La raó són els grans incendis que cremen grans extensions de boscos cada any. Austràlia és molt gran i relativament poc habitada. Els incendis són difícils de controlar, per la gran sequera i les altes temperatures.

4 Diapositiva 03 i 04. Espècies dels boscos. Aquesta diapositiva i la següent són dos gràfics amb les mateixes dades. Són gràfics de barres. La diferència és que les barres estan ordenades diferent. Ens mostren quines espècies d arbres són les que formen els boscos a Catalunya. En la primera els noms dels arbres estan ordenats alfabèticament. En la segona, està ordenat per abundància i és molt més fàcil de veure i consultar. Això ho veuran els alumnes amb les preguntes que els farem. P: Quina espècie és la més abundant a Catalunya? R: El pi blanc. Aprofitem per explicar que hi ha 7 espècies de pins a Catalunya (pi blanc, pi roig, pi negre, pi pinyer, pinassa, pinastre i pi insigne). P: Quines són la segona i tercera espècies més abundants? R: El pi roig (que es diu així pel to rogenc del seu tronc) i la tercera és l alzina (els fruits de la quals són els aglans). P: El pi pinyer, del qual obtenim els pinyons que mengem, és molt abundant? R: No gaire, comparat amb els altres pins (pi blanc, pi roig, pinassa i pi negre). P: Quin és més abundant el pi negre o l alzina surera? R: En aquest gràfic costa de veure, ja que són semblants. Deixem que diguin les seves respostes. És el moment d avançar i veure la mateixa informació ordenada. Els fem veure, els avantatges d ordenar les espècies. Els tornem a preguntar Quin és més abundant el pi negre o l alzina surera?. Ara es veu clarament que hi ha més pi negre que alzines sureres..

5 Diapositiva 05. Canvis en la utilització del sòl a Catalunya Aquest gràfic potser els costa una mica d entendre. Hem d explicar que el sòl, el terreny s utilitza de diferents maneres. Explicarem també que les columnes que pugen indiquen un augment i les que baixen, el contrari, un descens. P: Quins usos es donen als terrenys a Catalunya? R: Boscos, matollars, prats, conreus, urbà, aigües i sòl nu. P: En els últims anys, què és el que ha augmentat més? R: Els boscos. P: I què ha disminuït més? R: Els conreus. I això està relacionat amb l anterior, ja que molts conreus abandonats han estat colonitzats de nou pels boscos. P: I les ciutats, pobles i indústries? R: Veiem que l ús per finalitats urbanes també ha augmentat. Diapositiva 06. Tendència pel que fa a l extracció de fusta Per acabar, tenim el gràfic més complex per als alumnes. Per ajudar-los, podem explicar que a cada columna es veuen diferents continents. De fet, si s hi fixen bé, són grups de tres columnes. Són diferents anys. Per últim, els expliquem que el verd fosc és llenya i el verd clar és fusta per fer mobles, cases, vaixells, etc. P: Per a què s utilitza la fusta a les indústries? R: En general al món, es fa servir sobretot per a la construcció, la producció de paper i d embalatges. P: A quin continent s extreu més fusta en total? R: A Amèrica del Nord i Central. Seguidament a Àsia i Europa.

6 P: Fixem-nos en Amèrica del Nord i Central. Penseu que ara extreuen més o menys fusta que abans? R: La reducció està molt clara. Tot i que podem explicar que les franges verd clar són força semblants, ja que el consum per les industries no ha variat gaire. El que ha baixat és el consum de llenya. P: I a Àfrica, quina és la tendència? Puja o baixa? R: També veuran fàcilment que puja. És interessant veure que una gran part és verd fosc, ja que a Àfrica i a Àsia, la llenya és el combustible principal. P: Fixem-nos, per últim, en Oceania (Austràlia). Per què és tan baixa? R: La resposta és que Austràlia és principalment desert, sense arbres. Hi ha molt matoll i arbusts però pocs arbres. Per això, s extreu poca fusta. Per acabar, podem explicar que a Àsia i a Amèrica del Nord, la quantitat d arbres que es talen és semblant, però s utilitzen de forma molt diferent. Material elaborat per Concepció i realització: Amb el suport de Amb la col laboració del