efectes de la Reforma Laboral sobre l evolució de la contractació, el nivell d atur i les extincions contractuals a Catalunya

Transcripción

1 efectes de la Reforma Laboral sobre l evolució de la contractació, el nivell d atur i les extincions contractuals a Catalunya desembre 2010

2 El Govern de l Estat, de forma unilateral i sense la legitimitat de l acord social ni el consens polític, va aprovar el Reial Decret-Llei 10/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, el qual va ser ratificat pel Parlament com a Llei 35/2010 en data 17 de setembre. Durant tot el procés infructuós de diàleg social sobre la reforma laboral, des de CCOO vam reiterar que el mercat de treball no havia provocat la crisi, que aquesta era conseqüència d un sistema productiu basat en el guany fàcil i el baix valor afegit, i que, per tant era innecessària una reforma, com la que finalment es va impulsar que, enlloc de reduir la precarietat en la contractació i generar ocupació, només se centra en facilitar i abaratir el cost de l acomiadament i no penalitza la temporalitat injustificada. El rebuig frontal a les mesures adoptades pel Govern Zapatero per a fer front a la crisi, ha donat lloc a una bateria de mobilitzacions que han inclòs la Vaga General del 29 de Setembre i que segueix viva. Des de CCOO hem reiterat que la Reforma Laboral aprovada no genera ocupació ni redueix la precarietat laboral i només se centra en facilitar i abaratir l acomiadament sense penalitzar la temporalitat injustificada. Sis mesos després de l entrada en vigor de la Reforma Laboral, volem analitzar l impacte de les mesures que conté sobre el nombre de persones aturades, el nombre d Expedients de Regulació d Ocupació i l evolució de la contractació a Catalunya. Volem analitzar l impacte de la Reforma Laboral sobre la contractació, l atur i els ERO a Catalunya. 2

3 EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ A CATALUNYA Al llarg de l any 2010, la contractació a Catalunya ha mostrat un comportament ben diferenciat entre la de tipus indefinit i la de tipus temporal. La contractació temporal és molt superior en nombre a la indefinida i de fet, és l única que ha tingut un augment significatiu al llarg del primer semestre de l any. Durant tot l any 2010 la contractació ha estat prioritàriament de caràcter temporal. Les dades següents mostren la relació de contractes realitzats a Catalunya al llarg de l any i la seva evolució: Abans de la Reforma A partir de la Reforma Contractació Catalunya. Any 2010 Indefinida % Temporal % Total gener , , febrer , , març , , abril , , maig , , juny , , juliol , , agost , , setembre , , octubre , , novembre , , Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball Evolució contractació Catalunya. Any Indefinida Temporal 0 3

4 i a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... El mes de juliol ha hagut un increment del nombre de contractes, més del 91% dels quals de caràcter temporal. El mes de juny (abans de la Reforma havia hagut una pujada del nombre de contractes). El mes de juliol és un mes marcat per l estacionalitat de la contractació per la temporada d estiu centrada en el sector serveis. Des del mes de juliol, la taxa de temporalitat de la contractació creix en comparació amb el primer semestre de l any. El mes d agost, tant la contractació indefinida com la temporal han caigut, amb una lleu recuperació posterior al mes de setembre, seguida per caigudes els dos darrers mesos (octubre i novembre).... no hi ha un creixement sostingut del nombre de contractes registrats i, en canvi, hi ha un important augment de la temporalitat de la contractació Des de l entrada en vigor de la Reforma Laboral no hi ha un creixement sostingut del nombre de contractes i augmenta la temporalitat de la contractació VARIACIÓ INTERANUAL DE LA CONTRACTACIÓ TOTAL L anàlisi de la situació de l any 2010 en comparació al 2009, permet comprovar que la realitat actual és força pitjor que ara fa un any, quan ja ens trobàvem en plena crisi econòmica. (%) 20 % 15 % 10 % 5 % Variació interanual contractació total. A ny ,2% 1 6,9% 5,7% 11,0 % 4,2 % 6,5% 1 0% 4,1 % 6,1% La comparació entre 2009 i 2010 mostra que la situació actual és molt pitjor que ara fa un any, quan ja estàvem immersos en una greu crisi 0 % -5% -2,7 % -1 0% -8,7 % 4

5 VARIACIÓ INTERANUAL DE LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL 2 5 % 2 0 % V a r ia c ió in te ra n u a l c o n tra c ta c ió te m p o ra l ,5 % (%) 1 5 % 1 0 % 5 % 0 % -5 % -1 0 % -6,3 % 7,8 % 8,0 % 1 3,6 % 6,0 % 8,9 % 1 1,9 % 6,0 % -1,5 % 7,7 % El 2010 augmenta la temporalitat de la contractació respecte el Excepte el mes de gener i d octubre, la resta de l any 2010 la contractació temporal ha estat superior a la registrada el VARIACIÓ INTERANUAL DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA 0% -5% Varació interanual contractació indefinida ,7% -3,6% -4,4% (%) -10% -15% -12,8% -7,3% -4,8% -9,0% -13,6% -7,0% -10,2% Cau la contractació indefinida el 2010 respecte el % -21,7% -25% Durant tots els mesos de l any 2010 la contractació indefinida és inferior a la de l any 2009, sobretot els mesos de gener i juliol. 5

6 i a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... s han mantingut nivells de contractació temporal superiors a les de l any 2009 i la caiguda de la contractació indefinida. en lloc d una major estabilitat contractual es precaritza, encara més, el mercat de treball. La Reforma Laboral no ha creat ocupació: no s ha produït un destacable increment del nombre de contractes respecte l any 2009 (any de crisi profunda) i, ha precaritzat, encara més, el mercat de treball, ja que la taxa de temporalitat ha crescut. CONTRACTACIÓ REGISTRADA PER MODALITAT Evolució contractació indefinida 2010 Ordinari temps indefinit Indefinit minusvàlids Foment de la contractació indefinida Convertits en indefinits - contracte de Foment de la Contractació Indefinida 1, Aquest és una de les modalitats contractuals impulsades per la Llei 35/2010, l anàlisi de la seva evolució al llarg de l any, permet afirmar que, 1 Per a aturats inscrits: joves entre 16 i 30 anys, dones aturades en determinades circumstàncies, majors de 45 anys, persones amb discapacitat, aturats inscrits, almenys 1 mes, aturats que, els 2 anys anteriors haguessin estat contractats temporalment, aturats a qui durant els 2 anys anteriors s hagués extingit contracte indefinit en altra empresa. 6

7 a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... malgrat les bonificacions previstes per al seu incentiu, presenta xifres inferiors als mesos anteriors. Des del juliol, ni tan sols recupera els valors que presentava al mes de gener (3.479 contractes). I veient que la tendència dels darrers tres mesos ha estat anar decreixent (1.882 contractes a novembre de 2010)... ha fracassat aquesta modalitat contractual i les empreses que segueixen basant la seva competitivitat en els baixos costos laborals, continuen preferint contractar de forma temporal, com venien fent, donat que no es penalitza la temporalitat injustificada. Fracàs del contracte de foment de la contractació indefinida bonificat: es registren menys contractes que abans de la Reforma. Les empreses que segueixen basant la competitivitat en baixos costos laborals, prefereixen la contractació temporal injustificada no penalitzada. - conversió en indefinit 2 a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... ha seguit pràcticament la mateixa tendència que abans de juliol, amb una important caiguda el mes d agost La conversió en indefinits es manté en els valors anteriors a la Reforma - contracte indefinit per a persones amb discapacitat a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... continua sent un contracte residual, i es torna a fracassar en la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat de treball ordinari i en l acompliment de la LISMI. La Llei d Integració Social de les persones amb discapacitat (LISMI) segueix sense complir-se i sense exigir-se. 2 Per a treballadors empleats a la mateixa empresa amb contracte temporal anteriors a 18 de juny de 2010 i es transformi el contracte en indefinit abans de 31 de desembre de 2010 o del 31 de desembre de 2011 si la durada del contracte era inferior a 6 mesos (excepte en cas de contractes formatius 7

8 - contracte ordinari indefinit És el tipus de contractació indefinida més empleat. i a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... creix de forma accentuada al mes de setembre però torna a decréixer passat aquest mes.... les empreses que aposten per l estabilitat laboral com a factor que contribueix a la productivitat, la competitivitat i la qualitat, continuen fent ús del contracte ordinari indefinit, demostrant que les bonificacions no són un instrument útil per a canviar el model productiu ni per a crear ocupació ni estabilitat contractual. Les empreses que aposten per la qualitat de l ocupació com a factor de productivitat i de competitivitat opten per la contracte ordinari indefinit Les bonificacions, de nou, no són l instrument per a canviar el model productiu ni per a crear ocupació ni estabilitat contractual. CONTRACTACIÓ DE COL LECTIUS PRIORITARIS Es pretén incentivar la contractació de col lectius considerats prioritaris: joves entre 16 i 30 anys i majors de 45 anys. contractació indefinida: La contractació de caràcter indefinit inicial: ordinari per temps indefinit, per a minusvàlids i de foment a la contractació indefinida, així com la conversió de contractes temporals en indefinits, estan bonificats 3 per la Llei 35/2010. Els joves entre 16 i 30 anys sense qualificació i els majors de 45 anys, a l atur, es consideren col lectius prioritaris i es pretén incentivar la seva contractació amb bonificacions. 3 per a contractes indefinits anteriors a 31 de desembre de 2011per a aturats entre 16 i 30 anys amb especials problemes d ocupabilitat (inscrits 12 mesos en els 18 mesos anteriors i sense completar l escolaritat obligatòria o no tinguin titulació professional): bonificació en la quota empresarial 66,67 euros/mes, durante 3 anys (si són dones 83,33 euros/mes) o de 100 euros/mes per a majors de 45 anys inscrits, almenys 12 mesos dels 18 anteriors (116,67 euros/mes si són dones) 8

9 Contractació indefinida joves anys. Any 2010 Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball Contractació indefinida majors de 45 anys. Any 2010 Convertits en indefinits Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids Es bonifica la contractació indefinida inicial i per a minusvàlids, les conversions i el contracte de foment per a joves entre 16 i 30 anys i per a majors de 45 anys. Convertits en indefinits i a partir de la Reforma Laboral... La contractació indefinida d ambdós col lectius prioritaris, creix el mes de setembre després d una caiguda important el mes d agost, per mantenir-se, en el cas del contracte de foment de la contractació indefinida i de conversions en indefinits, i tornar als valors anteriors a la Reforma Laboral en els ordinaris indefinits.... els incentius a les empreses per contractació indefinida, no han suposat un increment substancial de la contractació de caràcter indefinit de joves i majors de 45 anys en atur. De nou les bonificacions a la contractació indefinida no suposen un increment de la contractació dels col lectius prioritaris. 9

10 contractació temporal: Es bonifiquen 4 els contractes de formació realitzats amb joves fins els 30 anys. Així mateix, s analitza l evolució dels contractes en pràctiques, reforçats per la Llei 35/2010 i, majoritàriament realitzats amb treballadors i treballadores joves Joves anys contractació temporal. Any 2010 Pràctiques Formació Excepcionalment es bonifica la contractació temporal amb contracte de formació per a joves menors de 30 anys i es fomenta l ús del contracte en pràctiques. I a partir de la Reforma Laboral... La tendència de la contractació temporal per a joves és la mateixa que la registrada per la contractació de caràcter indefinit: caiguda el mes d agost i lleuger increment en el cas del contracte de formació i major del de pràctiques el mes de setembre, per mantenir-se en els mateixos nivells el primer, i caure el de pràctiques.... la bonificació al contracte de formació i l impuls del de pràctiques, no han suposat una major inserció laboral dels joves entre 16 i 30 anys. Tampoc la bonificació del contracte de formació i el foment del de pràctiques han suposat més inserció laboral dels joves. 4 celebrats abans de 31 de desembre de 2011, amb aturats inscrits. Durant tota la vigència, incloses pròrrogues, bonificació del 100% quotes empresarials a la Seguretat Social. 10

11 REGISTRE DE PERSONES ATURADES A CATALUNYA Evo lu ció p e rso n es atu rad es re gistra d e s Des de primers de 2008 va augmentant el nombre de persones aturades. Es produeix una reducció de l atur a partir del mes d abril i fins el juliol. Cal no perdre de vista, però que el mes de menor atur registrat, a Catalunya més de persones no tenien feina i que l atur segueix una tendència ascendent des de primers de 2008 amb minses caigudes de caràcter estacional. El novembre de 2010, casi persones no tenien feina a Catalunya. i a partir de l entrada en vigor de la Reforma Laboral... L atur torna a augmentar entre agost i octubre. Novembre es tanca amb una xifra de persones aturades registrades a les oficies del Servei d Ocupació de Catalunya.... l atur augmenta i l evolució de la contractació, sobretot de tipus temporal no permet parlar de generació d ocupació, i menys de creació de llocs de treball estables. La Reforma no estableix polítiques actives d ocupació efectives per a les persones aturades que millorin la seva ocupabilita i reinserció al mercat de treball. La Reforma no crea ocupació, així ho demostren les dades de l atur registrat: entre agost i novembre ha crescut el nombre d aturats. No s estableixen polítiques actives capaces de millorar l ocupabilitat de les persones aturades 11

12 EXTINCIONS CONTRACTUALS La Reforma Laboral introdueix aspectes que faciliten i abarateixen el cost de l acomiadament. A més, el Fons de Garantia Salarial abonarà a l empresari la quantitat corresponent a 8 dies de salari per any de servei en cas d acomiadament objectiu o col lectiu d un treballador contractat de forma indefinida o amb foment de la contractació indefinida. La Llei 35/2010 també introdueix novetats respecte la suspensió o la reducció de la jornada de treball, per causes objectives i tant de forma individual com a col lectiva (ERO). La Llei 35/2010 introdueix mesures que faciliten i abarateixen l acomiadament. El FOGASA pagarà 8 dies d indemnització per acomiadaments objectius o col lectius de contractes indefinits o de foment de la contractació indefinida superiors a 1 any. Es facilita l utilització dels ERO de reducció de jornada. Expedients de Regulació d Ocupació Evolució dels Expedients de Regulació d'ocupació per mesura. Any 2010 Rescissió Suspensió Reducció Els ERO de rescissió, extinció contractual de caràcter definitiu, i els de reducció han tingut una tendència similar entre gener i juny. 12

13 Els ERO de suspensió han tingut una major variabilitat, mantenint-se constant entre abril i juny. i a partir de la Reforma Laboral... A partir de juny, els ERO de suspensió cauen, mentre que els de reducció han crescut el juliol i l agost, amb una caiguda el setembre i una repuntada l octubre. Per la seva banda, els ERO de rescissió cauen de juliol a setembre i pugen lleugerament l octubre. El nombre d ERO de reducció de jornada han crescut, mentre que els d extinció i suspensió han caigut a partir del mes de juliol i fins el setembre... hi ha una caiguda del nombre d ERO de rescissió i de suspensió i un increment dels ERO de reducció de jornada. Un aspecte positiu és que els ERO de reducció no suposen, almenys de forma immediata, pèrdues de lloc de treball i poden permetre mantenir l ocupació. Però, per contra, és negatiu el fet de que es continuen produint Expedients d Ocupació, és a dir, situacions de regulació de l ocupació. Els ERO de reducció eviten, de forma immediata, la pèrdua de llocs de treball però cal tenir en compte que segueixen produint-se un important nombre de regulacions d ocupació. 13

14 FOGASA Cal analitzar com afecta a l activitat del FOGASA el canvi legislatiu relatiu a la compensació per acomiadaments objectius i col lectius 5. E v o lu c ió d a d e s F O G AS A GENER FEBRE R MA RÇ ABRIL MA IG JUNY JUL IOL AGOST SETE MBRE OCTUBRE NOVEMB RE E XP E D IE N TS P E R S O N E S El nombre de persones que han rebut prestacions del FOGASA ha caigut de forma important el mes de juny i fins l octubre no ha començat a recuperar els valors habituals, mentre que el nombre d expedients ha seguit la mateixa tendència però de forma més suau. El nombre de persones i expedients del FOGASA va caure el juny per revifar-se a partir de setembre Evolució de l cost de les indemnitzacions FOGASA GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUB RE NOVEMBRE Des de setembre està incrementant-se el cost en indemnitzacions del FOGASA 5 Les empreses, al marge del nombre de treballadors que ocupin, podran gaudir de la compensació de 8 dies per any treballat del cost d acomiadament objectiu o col lectiu, sempre que es tracti d un contracte indefinit o de foment de la contractació celebrat a partir del 8 de juny de 2010 i que, com a mínim, hagi tingut una durada d un any. 14

15 El cost de les indemnitzacions abonades pel FOGASA va caure de forma important entre juny i agost i a partir de setembre s està recuperant. I a partir de la Reforma Laboral... Encara no es fan palesos els efectes de la Llei 35/2010 respecte la compensació de 8 dies per any treballat per part del FOGASA, donat que és requisit que el contracte indefinit o de foment de la contractació indefinida celebrat a partir del 8 de juny de 2010, sigui superior a un any. És aviat per veure els efectes de l ampliació del nombre d empreses que podran rebre la compensació de 8 dies, ja que és requisit que el contracte finalitzat fos superior a 1 any. És de preveure un important increment de la despesa del FOGASA, per l ampliació del nombre d empreses que poden ser beneficiàries d ajuts. No es reduirà la segmentació ni la temporalitat del nostre mercat de treball, com pretenia suposadament la Reforma Laboral, ja que el cost d acomiadament objectiu o col lectiu subvencionat públicament per a empreses de qualsevol mida, serà el mateix que el de finaliltzació de contracte temporal quan acabi la transitorietat, l any , és a dir, un cost de 12 dies per any treballat a càrrec de l empresa. És de preveure que: s incrementi de forma important la despesa del FOGASA, i que no es redueixi la segmentació i temporalitat abusiva ja que el cost d acomiadament objectiu o col lectiu per a l empresa s equipara al cost de fi de contracte temporal. 6 S estableix una indemnització per finalització de contracte temporal de forma gradual: contractes celebrats fins fi 2011, 8 dies/any; fins fi 2012, 9 dies/any; fi de 2013, 10 dies/any; fi de 2014, 11 dies/any; fi de 2015, 12 dies/any. 15

16 Conclusions: Sis mesos després de la seva aprovació, l anàlisi de l evolució de la contractació, del nivell d atur i de les extincions contractuals ens permet afirmar, com venim denunciant, que la Reforma Laboral és innecessària, inadequada i no posa les bases per un nou model productiu que ens permeti sortir de la crisi. La Reforma Laboral no crea ocupació, ni redueix la temporalitat ni la dualitat del nostre mercat de treball. Només se centra en facilitar i abaratir l acomiadament i no penalitza la temporalitat abusiva. L evolució de la contractació mostra que durant tot l any 2010, la contractació registrada ha estat prioritàriament temporal. La Reforma Laboral no ha fet augmentar el nombre de contractes i si de la temporalitat. La situació el 2010, pel que fa al nombre de contractes i a la taxa de temporalitat, és pitjor a la de l any passat (de plena crisi). Les bonificacions a la contractació indefinida, de nou, no serveixen per a canviar la tendència a la precarització i la temporalitat abusiva del nostre mercat laboral. El contracte de foment de la contractació indefinida està fracassant: es registren menys contractes des de l entrada en vigor de la Reforma que abans. Les empreses que aposten per una competitivitat només basada en baixos costos laborals, que ens ha portat a la situació actual, ho segueixen fent i només contracten de forma temporal. Les empreses que creuen en un nou patró de creixement basat en la qualitat de l ocupació i la qualificació professional opten pel contracte ordinari indefinit Els col lectius prioritaris: persones aturades joves, entre 16 i 30 anys, i majors de 45 anys no han vist millorada la seva presència al mercat de treball amb les bonificacions a la seva contractació ni amb els contractes formatius. 16

17 El nombre de persones aturades creix des de primers de l any La Reforma no crea ocupació i entre agost i novembre ha augmentat el nombre d aturats. La Reforma no estableix polítiques actives d ocupació efectives per a les persones aturades que millorin la seva ocupabilita i reinserció al mercat de treball. Les conseqüències personals de la manca de feina poden empitjorar ràpidament fruit de la decisió del Govern Central de retirar el PRODI per a aquelles persones qui han esgotat tots els ajuts públics i romanen aturats La facilitat i abaratiment de l acomiadament: eixamplament de les causes que justifiquen els acomiadaments objectius i col lectius, rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies per any pels contractes de foment de la contractació indefinida, mesures que equiparen el cost per a l empresa de l acomiadament per causes objectives amb la indemnització per finalització de contracte... s evidencia en les dades sobre ERO, que tot i reduir-se els d extinció i suspensió i augmentar els de reducció, es mantenen en nombre, tot i que venen creixent des de primers de Es preveu un important increment del cost per al Fons de Garantia Salarial del complement a les indemnització per acomiadaments objectius o col lectius de 8 dies per any treballat dirigit a totes les empreses (i no només de menys de 25 treballadors) És aviat per veure l impacte d aquesta mesura, ja que s exigeix que el contracte indefinit tingui una durada mínima d 1 any per a accedir al complement 17