ORDENANCES GENERALITATS. Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. Article 3.- Validesa de les determinacions.

Transcripción

1 ORDENANCES

2 ORDENANCES GENERALITATS Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. En aquestes Ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, els conceptes i termes que es fan servir, així com llur significat i definició, corresponen als desenvolupats en les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d'ordenació Urbana de l EMM de Barcelona i les Ordenances Metropolitanes d'edificació o l Ordenança Metropolitana de Rehabilitació. D'ara endavant, quan en aquestes Ordenances citem les Normes Urbanístiques del Pla General, ho farem amb l'abreviatura NN.UU. i quan citem les Ordenances Metropolitanes d'edificació, les abreujarem dient-les OME. En tot allò que no sigui expressament determinat o regulat per aquestes Ordenances seran d'aplicació les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d'ordenació Urbana de l EMM de Barcelona i les Ordenances Metropolitanes d'edificació o l Ordenança Metropolitana de Rehabilitació. Article 2.- Determinacions del Pla Especial i Catàleg. Les determinacions d aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, estan contingudes en aquestes Ordenances, en les fitxes D-I a D-X corresponents als conjunts o conjunts tipològics, en les fitxes individuals de cada element o bé protegit, en la memòria i en els plànols generals d aquest instrument de planejament. Dins l enunciat Normativa específica de protecció de les fitxes es concreten les normes específiques per a la protecció dels edificis, conjunts o conjunts tipològics o altres objectes o béns a protegir. Aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, no introdueix, en cap cas, altres determinacions que les estrictament necessàries per tal de protegir els edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns que s inclouen en el Catàleg o dins del perímetre de protecció. Quan la normativa específica de protecció autoritza l augment del volum edificat en el plànol de determinacions pot incloure els gàlibs o perímetres reguladors, seccions o alçats, perspectives o muntatges d imatge i en general, qualsevol recurs gràfic que permeti concretar les determinacions corresponents. Article 3.- Validesa de les determinacions. Les determinacions d aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès són vàlides en els edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns dins del perímetre de protecció que s inclouen en el Catàleg. Les determinacions d aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès complementen i en el seu cas anul len i substitueixen, les determinacions del planejament derivat o planejament del mateix rang jeràrquic que aquesta Revisió de Pla especial i Catàleg vigent. 1. Validesa de les determinacions en els elements protegits pel planejament vigent. Les determinacions d aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès substitueixen íntegrament les determinacions vigents: en els edificis, conjunts, elements o béns que actualment estan protegits per estar inclosos dins del Catàleg o dins d altres instruments de planejament derivat que determinen la seva protecció. Catàleg. Ordenances 1

3 Els elements que s exclouen expressament o no s inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès s entén que no estan protegits, cessant el règim de protecció establert, en cada cas, pel planejament actualment vigent. 2. Validesa de les determinacions en els espais naturals protegits. Els espais protegits actualment per un instrument d àmbit supramunicipal, és a dir, la Serra de Collserola i la Serra Galliners resten protegits en els mateixos termes de l instrument de planejament o d altre tipus (PEIN, etc.), corresponent al propi àmbit, sense que aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès modifiqui les determinacions generals o les que afecten a béns o elements que no s inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. En els edificis, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns que s inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès i que també estan inclosos en els citats àmbits, les determinacions d aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès anul len i substitueixen íntegrament les determinacions vigents. En els edificis, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns presents dins dels àmbits citats que no s inclouen en aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, continuen vigents les determinacions dels instruments de planejament o d altre tipus (PEIN, etc.), propi dels àmbits corresponents. Article 4.- Actualització de cartografia. Respecte a la incorporació del planejament derivat, que d ara en endavant es realitzi sobre l àmbit o àmbits d aquest instrument de planejament que no modifiqui el règim o determinacions de protecció, serà suficient l actualització de la documentació digital mitjançant la transcripció de les determinacions gràfiques sobre la cartografia oficial, sense necessitat de tramitar de nou un instrument de planejament amb l abast i contingut d aquest Pla Especial i Catàleg. La realització de noves bases topogràfiques, globals i/o parcials, si s escau, s incorporarà directament a la documentació digital, amb un criteri d actualització permanent sense necessitat de més tramitació. Quan els ajustos de cartografia motivats per l adaptació topogràfica es limitin a qüestions de detall que no suposin variació del règim de protecció establert per aquest Pla Especial i Catàleg o dels paràmetres bàsics com són: les qualificacions urbanístiques i/o afectacions per sistemes generals o locals, així com les determinacions que tenen influència en la determinació de l alçada i/o la fondària i ocupació de les edificacions i/o altres paràmetres bàsics d edificació, s incorporaran directament, sense necessitat de tramitació de cap instrument de planejament. Els ajustos de cartografia assenyalats motivats per l adaptació topogràfica, es validaran en el seu cas, mitjançant la figura o instrument de planejament que correspongui. DEFINICIONS I CONCEPTES Article 5.- Els tipus de béns protegits. Aquest Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, proposa la protecció dels següents tipus d edificis, objectes i altres béns: - Els edificis i conjunts o agrupacions d edificis. - L obra civil i el patrimoni industrial. - Els elements ornamentals o constructius dels edificis. - Els conjunts tipològics. - El lloc, entorn o àmbit pròxim als edificis o béns protegits. - Els jardins i les seves construccions, les tanques i les construccions auxiliars. - Les vistes sobre els edificis o béns protegits. - Els arbres i les arbredes. Catàleg. Ordenances 2

4 - Els elements del patrimoni industrial. - Els jaciments arqueològics. En les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es concreta: l edifici, el conjunt d edificis d interès, els elements aïllats o parts d edificis, l àmbit de protecció tipològica, l espai natural, els objectes del patrimoni industrial o arqueològic, els arbres o grup d arbres i les arbredes o en general els béns o objectes de protecció, els quals són descrits en els apartats de Descripció arquitectònica i Elements destacables de cada fitxa individual amb la justificació dels valors que motiven la protecció. La protecció d aquest Catàleg té per objecte el mantenir i defensar els valors que es descriuen en l apartat de descripció arquitectònica de les fitxes, així com els elements destacables i els detalls ornamentals, compositius o estètics que es descriuen i motiven la protecció; el conjunt dels quals constitueixen allò que es proposa: protegir, mantenir, dignificar, potenciar, restaurar, rehabilitar, etc. Article 6.- Els nivells de protecció. Aquest Catàleg a cada edifici, conjunt o conjunt tipològic, jaciment arqueològic, element de patrimoni industrial o d altre tipus, arbres i arbredes i altres objectes o béns que protegeix, li assigna un nivell principal de protecció i varis nivells secundaris de protecció. 1. Nivell principal. El nivell principal de protecció és el més alt dels que s assignen a un edifici, objecte o bé protegit o en el seu entorn. El nivell principal de protecció es determina en base al nivell d intervenció o contingut bàsic de la proposta d actuació en un edifici, objecte o bé protegit. El nivell principal de protecció s estendrà a la totalitat de l edifici o bé protegit excepte quan les fitxes individuals determinen expressament parts o àmbits menors on aplicar el nivell principal. 2. Nivells secundaris. Els nivells secundaris de protecció corresponen a altres parts o àmbits, objectes o elements presents també en els béns protegits o en el seu entorn o perímetre de protecció. Els béns o elements protegits en els nivells secundaris, en general, no tenen fitxa individual en el nivell corresponent, conseqüentment, s entendrà que la fitxa de l element corresponent al nivell principal de protecció equival, en tot, a la fitxa individual que correspondria en qualsevol dels nivells secundaris. 3. Els nivells de protecció en les fitxes individuals. Les fitxes individuals de protecció es denominen, juntament amb el nom corresponent, mitjançant un codi de numeració que comença amb la lletra majúscula corresponent al nivell principal de protecció. En el camp d elements protegits de les fitxes individuals s indiquen tant els àmbits o elements protegits en el nivell principal, com els àmbits o elements protegits en els nivells secundaris. En els nivells arquitectònics (A, B o C) com a nivell principal de protecció, la part o àmbits de l edifici no protegides en els nivells A, B, C, F, G, (principal o secundaris) s entendran protegides en el nivell D, segons la normativa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany i al qual fa referència la fitxa individual dins l apartat Altra Normativa. Article 7.- Béns protegits per a cada nivell de protecció. Els nivells de protecció així com l enunciat del criteri principal de protecció i del nivell d intervenció són els següents: 1. Nivell A: Béns Culturals d Interès Local, protecció exterior i interior. Es protegeixen íntegrament en el nivell A, els edificis que són susceptibles de ser declarats, com a mínim, BÉ CULTURAL D INTERÈS LOCAL, segons el que disposa la Llei 9/93 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. El fet que alguns dels edificis descrits estan declarats o siguin susceptibles de ser declarats Bé Catàleg. Ordenances 3

5 Cultural d Interès Nacional no modifica, sinó que reforça, el nivell principal de protecció d aquest Catàleg. També es protegeixen, total o parcialment en el nivell A, els edificis o parts d edifici respecte als quals les intervencions en l interior tenen rellevància en la protecció, tant per la presència d elements destacables que formen part de l estructura i composició de l edifici, com per altres conceptes que s expliciten en cada cas en les fitxes individuals. El nivell de protecció A, com a nivell principal en els termes que indica l article 6.1 d aquestes Ordenances, implica la protecció dels elements destacables així com la protecció tipològica i de l entorn, malgrat que els nivells C, D o I no siguin nivells secundaris de protecció. El nivell de protecció A referit a l edifici íntegre comporta el nivell de protecció B per l exterior del referit edifici. En l article 22 d aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d edificis protegits en el nivell A com a nivell principal de protecció. 2. Nivell B: Protecció exterior. El nivell de protecció B, en els termes que es diu en l article 6 d aquestes Ordenances, implica la protecció exterior: total o parcial, de la volumetria, façanes i coberta, la dels elements destacables així com la protecció tipològica i de l entorn, malgrat que els nivells C, D o I no siguin nivells secundaris de protecció. El nivell d intervenció, tant a l exterior com respecte dels elements protegits, exigeix la formulació d una proposta d actuació que asseguri la coherència i compatibilitat d aquesta amb els valors estètics i compositius presents a l exterior de l edifici que motiven la protecció, segons el que es diu en l article 12 d aquestes Ordenances. En l article 23 d aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d edificis protegits en el nivell B com a nivell principal de protecció. 4. Nivell C: Protecció d elements. El nivell de protecció C, en els termes que es diu en l article 6 d aquestes Ordenances, implica la protecció dels elements destacables així com la protecció tipològica, malgrat que el nivell D no sigui nivell secundari de protecció. El nivell d intervenció respecte dels elements protegits, exigeix la formulació d una proposta d actuació segons el que es diu en l article 12 d aquestes Ordenances. En l article 24 d aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable als edificis o parts d edificis protegits en el nivell C com a nivell principal de protecció. 5. Nivell D: Protecció tipològica. Els conjunts o conjunts tipològics amb els corresponents elements ornamentals o detalls significatius així com els elements estètics immaterials segons el que es diu en l article 9 d aquestes Ordenances són els objectes de la protecció. Les intervencions que es facin tant en els edificis protegits com en els edificis de l àmbit dels conjunts o conjunts tipològics han d atendre als criteris i determinacions dels articles 9 i 10 d aquestes Ordenances i a la Normativa Específica de Protecció del conjunt corresponent. La prescripció anterior també és d aplicació a les obres de nova planta dins l àmbit d un conjunt o conjunt tipològic. En l article 25 d aquestes Ordenances es determina la normativa específica aplicable tant als conjunts o conjunts tipològics com als edificis o parts d edificis protegits en el nivell D. 6. Nivell E: Protecció d elements paisatgístics i naturals. La protecció dels espais naturals i elements paisatgístics que correspon al nivell E, serà objecte d una proposta específica, complementària d aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès. Catàleg. Ordenances 4

6 7. Nivell F: Protecció del patrimoni industrial i arqueològic. Els elements o béns del patrimoni industrial o els jaciments arqueològics amb estructures visibles són els objectes de la protecció. L única intervenció possible és la restauració. No es permet l enderrocament de l element o bé protegit ni les actuacions que desfigurin la seva aparença o els seus valors de tot ordre. En els béns del patrimoni arqueològic, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les actuacions que es vulgui portar a terme en els propis elements o en el seu perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell F, tant principal com secundari, en els termes que es diu en l article 6, es detallen en l article 26 d aquestes Ordenances. 8. Nivell G: Protecció de jaciments arqueològics documentats. Els jaciments arqueològics o els elements de patrimoni industrial amb estructures no visibles són els objectes de la protecció. L única intervenció possible és la restauració. No es permet l enderrocament de l element o bé protegit ni les actuacions que desfigurin la seva aparença o els seus valors històrics, industrials, arqueològics o estètics. En els béns del patrimoni arqueològic, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir la compatibilitat amb la protecció de les actuacions que es vulgui portar a terme en els propis elements o en el seu perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell G, tant principal com secundari, en els termes que es diu en l article 6, es detallen en l article 26 d aquestes Ordenances. 9. Nivell H: Protecció de jaciments arqueològics no documentats. Els jaciments o camps arqueològics no documentats són els objectes de la protecció. Previ a l inici de qualsevol actuació caldrà fer la corresponent prospecció arqueològica a fi de documentar, si és possible, el jaciment. Un cop efectuada la prospecció arqueològica, les disposicions que determini la Direcció General del Patrimoni Cultural seran la base per establir les actuacions que s hagin de portar a terme en perímetre de protecció o perímetre del camp arqueològic. Les disposicions normatives del nivell H, tant principal com secundari es detallen en l article 27 d aquestes Ordenances. 10. Nivell I: Protecció de l entorn, del lloc o indret, els jardins i les tanques, visuals, del subsòl, etc. El lloc o l entorn dels edificis, àmbits, les construccions auxiliars o de jardí, el perímetre de protecció, la tanca, els arbres i arbredes, les visuals sobre l edifici o bé i els elements del subsòl, són els objectes de la protecció. El mateix lloc edificat i el seu entorn immediat significat pel perímetre de protecció, té valor per ell mateix o pels elements que conté i constitueix l àmbit on són d aplicació les disposicions normatives de modificació de volum edificat o de protecció de vistes, de protecció del jardí, del subsòl o de la tanca i construccions auxiliars o altres determinacions segons el que es diu en l article 11 d aquestes Ordenances. El nivell d intervenció exigeix el respecte al lloc i als elements o béns protegits presents en ell i requereix la formulació d una proposta d actuació que asseguri la compatibilitat i coherència amb la protecció. Les disposicions normatives, en els termes que es diu en l article 6, es detallen en l article 11 d aquestes Ordenances. Catàleg. Ordenances 5

7 11. Nivell J: Protecció d arbres singulars. Els arbres singulars són els objectes de la protecció. Comprèn tant els arbres com els conjunts d arbres ordenats segons una forma de plantació com són alineacions, rotondes, etc. Les disposicions normatives es detallen en l article 28 d aquestes Ordenances i les normes de reposició pels casos en que sigui necessari procedir a la tala dels arbres protegits es detallen en l article 29 d aquestes Ordenances. 12. Nivell K: Protecció d arbredes o àrees de vegetació d interès. Les arbredes o àrees de vegetació són els objectes de la protecció. Comprèn els conjunts naturals o artificials d arbres o arbustos o mixtes que no formen jardí ni responen a una composició de caràcter o estètica determinada. El manteniment i protecció de les arbredes és compatible amb unes normes de tala o aclarida que es detallen en l article 29 d aquestes Ordenances. Article 8.- Compatibilitat amb la protecció. La comptabilitat amb la protecció és la condició bàsica que haurà d assolir qualsevol actuació sobre un edifici o bé protegit per aquest Pla Especial i Catàleg, incloses les actuacions dins dels conjunts o conjunts tipològics. La comptabilitat amb la protecció s entendrà que es dóna sempre i quan les obres o actuacions projectades no destrueixen, ni desfiguren o malmetin els valors estètics, compositius, ornamentals o mediambientals que motiven la protecció. La comptabilitat amb la protecció exigeix la restauració dels valors estètics, compositius, ornamentals o mediambientals que motiven la protecció. La compatibilitat amb la protecció de les obres de nova planta, ampliació, reforma o rehabilitació, etc., independentment del compliment de la Normativa del Catàleg segons l article 2 d aquestes Ordenances, exigeix que les propostes superin una avaluació de qualitat arquitectònica. En l acte de concessió de llicència d obres, activitats i altres actes subjectes a llicència, serà perceptiu un informe tècnic de caràcter vinculant, de l òrgan o servei municipal que tingui cura del patrimoni arquitectònic o en defecte d aquest, de l arquitecte municipal, que assenyali la compatibilitat de les obres o canvi d ús projectat, o qualsevol acte subjecte a llicència segons l article 11 de les OME amb la protecció establerta per aquest Pla Especial i que avaluï i aprovi la qualitat arquitectònica de la proposta. Les llicències d obres o els actes subjectes a llicència segons l article 11 de les OME, que resultin incompatibles amb la protecció o no aprovin l avaluació de la qualitat arquitectònica, s entendran compreses en l apartat 3 de l article 90 de les OME, ja que resulten, en qualsevol cas, impròpies de l emplaçament i conseqüentment seran denegades. Article 9.- Protecció tipològica. En els nivells arquitectònics i arqueològics o industrials: A, B, C, D, F i G, els elements estètics immaterials com són: la composició arquitectònica en general, la composició històrica, la concepció de l espai, les relacions estètiques entre els elements, les proporcions, els eixos de composició i simetria, els ritmes dels elements arquitectònics, la composició de volums, l aplicació de la regla àuria o altres pautes de proporcions o composició, el coronament dels edificis o la línia de ràfec i la seva relació amb la rasant de la vorera o del vial, les textures i el color de les façanes, etc., resten especialment protegits per aquest Pla Especial i Catàleg. En els conjunts o conjunts tipològics la protecció implica normes aplicables tant als edificis protegits com a la resta d edificis i a l obra nova dins del propi àmbit. A tal fi, en les fitxes dels conjunts (fitxes D-I a D-X) es concreten els criteris de composició i les determinacions aplicables a la composició històrica de les façanes o les que es refereixen als materials, textures, color o sistemes constructius a emprar així com a les instal lacions o parts visibles de les instal lacions i en el seu cas als processos constructius. En els conjunts o conjunts tipològics, en les actuacions de rehabilitació o de reforma, en les modificacions del volum edificat, en l addició de volum o en l obra nova s han de respectar els elements ornamentals o detalls significatius que estiguin presents tant en l edifici principal, com en les Catàleg. Ordenances 6

8 construccions auxiliars, el jardí o les tanques, és a dir, dins del perímetre de protecció, segons la llista de la taula del punt 3.b de l article 12 d aquestes Ordenances. El criteri general per a tot tipus d actuacions en els conjunts o conjunts tipològics és el de respecte a la composició històrica. Aquest criteri en cap cas implica mimetisme, sinó la formulació d una proposta estètica que faci coherents els valors a respectar amb els valors innovadors de l estètica contemporània, mitjançant l aplicació de mètodes de composició arquitectònica exigents i criteris d excel lència, reconeguts universalment com la pràctica de la bona arquitectura com són, a tall d exemple, els següents: respecte rigorós d eixos i proporcions, variació sobre els eixos i les proporcions, contrast d elements i proporcions, etc., imitació pura o matisada de les preexistències, aplicació de proporcions àuries o altres mètodes de proporcions, etc., adaptació o negació de les pautes compositives existents, composició amb referències de modernitat, eclèctiques o referides a altres estils, etc. L aplicació dels criteris de protecció tipològica, en cap cas donarà lloc a disposicions dels sistemes estructurals o constructius contraris a la bona pràctica constructiva. Cap interpretació de les disposicions derivades d aquestes Ordenances, o de les fitxes del Catàleg donarà lloc a incoherències estructurals o constructives. Article 10.- Aplicació de les normes dels conjunts o conjunts tipològics. La relació dels conjunts o conjunts tipològics, corresponents al nivell D és la següent: D-I Conjunt tipològic de l antiga vila de Sant Cugat i de la Plana de Rampeu. D-II Conjunt de les voltes del carrer Major. D-III Conjunt de l Eixample Sud i el Golf. D-IV Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat. D-V Conjunt tipològic de la Plana de l Hospital i de l Eixample de la Plaça de Barcelona. D-VI Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat. D-VII Conjunt tipològic del carrer Montserrat. D-VIII Conjunt de Valldoreix. D-IX D-X Conjunt tipològic de La Floresta. Conjunt dels àmbits entre mitgeres de l Eixample Sud. En les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es defineix la normativa general aplicable tant als edificis protegits que formen part del conjunt en els diferents nivells de protecció com als edificis no protegits, o a les obres de nova planta, ampliació o reforma dels edificis ubicats dins dels límits del conjunt. En els edificis o béns protegits en els nivells A, B, C, F o G, que tenen fitxa individual en el Catàleg i estan dins de l àmbit d un conjunt o conjunt tipològic, les determinacions normatives es concreten en la normativa específica de protecció de la fitxa individual i, addicionalment, en la fitxa del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany. Els criteris i les determinacions de la fitxa individual prevalen sobre els que es diuen pel conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l edifici o bé protegit. Els edificis inclosos en l àmbit d un conjunt o conjunt tipològic sense fitxa de protecció individual, es subjectaran a la Normativa Específica de Protecció del conjunt o conjunt tipològic del qual formen part i a les prescripcions dels articles 9 i 25 d aquestes Ordenances. Els edificis de nova planta o addicions o ampliacions de volum que es proposi construir en l àmbit d un conjunt o conjunt tipològic, es subjectaran a la Normativa Específica de Protecció del conjunt o conjunt tipològic del qual formen part i a les prescripcions dels articles 9 i 25 d aquestes Ordenances. Article 11.- Protecció de l entorn. Nivell de protecció I. La protecció del lloc edificat i de l entorn d un edifici o bé protegit per aquest Catàleg correspon al nivell de protecció I (principal o secundari). Comprèn tant el perímetre de protecció i el lloc edificat com els elements existents en el referit perímetre com són: els jardins, els elements del subsòl, les tanques, les construccions auxiliars i també elements immaterials com les visuals que excedeixen el referit perímetre de protecció. En les fitxes individuals o en les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics es determinen els elements de l entorn que són objecte de protecció i la normativa específica de protecció corresponent. En tot cas els elements de la protecció de l entorn i determinacions generals aplicables en cada cas són les següents: Catàleg. Ordenances 7

9 1. Criteri general de protecció de l entorn. El lloc edificat. En les proximitats dels edificis o béns protegits s aplicarà el criteri d adequació a l entorn significat pel propi edifici protegit així com el criteri de facilitar-ne la vista. En cap cas s autoritzaran construccions inadequades o extravagants que desfigurin l entorn o les vistes sobre un edifici o bé protegit. En els nivells A, B, o F la protecció respecte a les construccions inadequades o extravagants es pot estendre fora del perímetre de protecció, afectant a altres solars, edificis o àmbits dels rodals tal com, en el seu cas, s indica en les fitxes corresponents o en les fitxes del nivell D corresponents al conjunt o es troba l edifici o bé protegit, mitjançant la descripció o, en el seu cas, la delimitació d un perímetre de protecció de l entorn o de les visuals anomenat perímetre de protecció exterior al solar (Pext) dins del qual no és permesa la implantació de construccions inadequades o extravagants que desfigurin l entorn i les vistes sobre el bé protegit. Dins d aquest perímetre de protecció exterior al solar les propostes han de ser objecte d una avaluació de qualitat arquitectònica en els mateixos termes que s indiquen en l article 8 d aquestes Ordenances. El lloc edificat és l entorn immediat d un edifici o bé protegit. En els nivells A, B o F, el lloc edificat és el propi edifici, façana, volum, etc. i els cinc (5) metres del solar o perímetre de protecció adjacents que l envolten (veure gràfic normatiu annex 8). En el nivell C el lloc edificat és el propi element protegit i el mur o element estructural que el suporta. En el nivell I, el lloc edificat és la construcció auxiliar com: tanca, mur de contenció, porxo, coberta, pèrgola, cancell, etc. i els tres (3) metres del solar o perímetre de protecció adjacents. En els jardins el lloc edificat és el propi jardí. El lloc edificat no pot ser objecte d addicions de volum, excepte quan mitjançant gàlibs o altres precisions normatives, les esmentades addicions de volum siguin expressament autoritzades en el lloc edificat per les fitxes individuals. En els nivells de protecció J i K, el lloc edificat és l entorn immediat que es defineix en l article 28 d aquestes Ordenances (gràfic normatiu annex 8). 2. Perímetre de protecció. El perímetre de protecció, delimita la superfície de sòl en l entorn immediat de l edifici o bé protegit on són vàlides les determinacions del Catàleg relatives a la protecció tipològica, l ordenació volumètrica, la defensa de visuals, la prohibició de construccions antiestètiques i altres determinacions que es concreten en cada cas en les fitxes. El perímetre de protecció és també l àmbit on aquest Pla Especial, en el seu cas, proposa determinacions normatives complementàries com són: gàlibs edificadors, àrees de protecció de vistes, delimitació d unitats de gestió urbanística, àrees d aplicació del règim d usos o simplement les àrees on són d aplicació criteris de composició i/o estètica que s indiquen per cada cas en les fitxes individuals. Per defecte o en absència de plànol, s entendrà que el perímetre de protecció coincideix amb el solar cadastral segons el cadastre municipal vigent. 3. El jardí i les seves construccions. La protecció del jardí i dels elements del jardí com: les plantacions o arbredes, els parterres amb vegetació, els marges, les estructures de contenció, els camins, les pèrgoles, les glorietes i altres construccions auxiliars o de jardí, etc., s indiquen en cada cas en la descripció dels elements protegits o destacables i en les precisions del nivell de protecció I incloses en les fitxes individuals. La normativa específica de protecció, per assimilació dels elements indicats com elements protegits, és la corresponent al nivell de protecció C, la qual es concreta en l article 24 d aquestes Ordenances. Les construccions auxiliars amb coberta, com són els garatges, les glorietes, porteries, masoveries, etc., s assimilen al nivell de protecció B, concretant-se la normativa en l article 23 d aquestes Ordenances. Per la substitució o modificació d elements del jardí o de les construccions del jardí, s aplicaran els criteris de substitució o modificació d elements, segons el que es diu en l article 15.3 d aquestes Ordenances. Catàleg. Ordenances 8

10 4. La tanca i el cancell. La protecció dels elements que composen la tanca com són: la pròpia tanca amb les corresponents parts d obra i de serralleria, els elements d accés com el cancell, les escales o escalinates, altres elements com les balustrades, les pèrgoles, les gelosies, etc., i, en el seu cas, els murs de contenció del límit o de l interior del solar s indiquen en cada cas en la descripció dels elements protegits o destacables i en les precisions del nivell de protecció I relatives a la tanca, incloses en les fitxes individuals. Les tanques poden ser modificades per tal d incloure nous elements o sistemes constructius que resultin necessaris per les escomeses d instal lacions de serveis i per necessitats d adaptació dels accessos, garatges, etc., a la normativa de supressió de barreres arquitectòniques o altres finalitats anàlogues. El criteri de mínim impacte o mínima modificació de la tanca o dels elements protegits és d aplicació general i obligada al cas. La variació de la posició del cancell o porta d accés de vehicles o de les seves dimensions o la formació d un nou accés de vehicles que modifiqui la tanca protegida no alterarà la composició general, ni els ritmes o proporcions de la tanca protegida, només s autoritzarà en casos degudament justificats. Quan el ritme o proporcions dels elements de la tanca protegida justifiqui una amplada de l accés inferior als 4 o 3 metres que segons el cas determina l article de les OME i pugui fer-se l accés amb una amplada compresa entre 2,40 i 3 metres, aquesta amplada reduïda serà obligatòria. El mateix s aplicarà a les rampes que podran fer-se amb una amplada entre 2,40 i 3 metres. En els casos descrits en el paràgraf anterior, caldrà constatar mitjançant l informe de compatibilitat amb la protecció a que fa referència l article 8 d aquestes Ordenances, la inviabilitat o dificultat objectiva de mantenir el cancell o element accés actual. L informe validarà les solucions de substitució que s adoptin les quals, excepte en casos degudament justificats, comportaran els criteris de mínim impacte i mínima modificació de l element protegit, de protecció tipològica segons l article 9 d aquestes Ordenances i el criteri de reposició per un element preferentment procedent de la pròpia tanca o cancell o, en altres casos, per substitució per un element similar realitzat amb tècniques actuals compatibles amb la protecció. La substitució per elements de disseny o estètica contemporània s ajustarà als criteris generals de protecció tipològica segons l article 9 d aquestes Ordenances. La normativa específica de protecció, per assimilació al nivell de protecció C, es concreta en l article 24 d aquestes Ordenances. Les tanques dels conjunts tipològics, quan són elements protegits o destacables del corresponent conjunt, s ajustaran als criteris del nivell D segons determinacions del conjunt o conjunt tipològic al qual pertany l edifici o bé protegit que es concreten en les fitxes corresponents. 5. Protecció de vistes. Les visuals sobre un edifici o bé protegit per aquest Catàleg es concreten, en el seu cas, en les fitxes individuals on s indiquen els àmbits de les visuals que són objecte de protecció i, en el seu cas, els punts de vista amb protecció específica o el perímetre de protecció exterior al solar. Les visuals són assimilables a un gàlib negatiu ja que, de fet, delimiten àmbits dins del perímetre de protecció on no s admet l addició de nou volum ni les construccions de nova planta i on es restringeixen determinades actuacions que s indiquen en les fitxes individuals. Les toleràncies s estableixen en la taula del punt d) següent. Les excepcions a aquest criteri es determinen expressament en les fitxes individuals. La concreció de visuals o vistes protegides, sempre per l exterior del lloc edificat segons el punt 1 d aquest article, es concreta en fitxes individuals segons algun dels següents mètodes: a) En els plànols annexos a les fitxes (nivells A o B i excepcionalment altres nivells o fitxes), mitjançant la delimitació dels àmbits de les visuals protegides. b) En casos senzills (tots els nivells) com: tipus d edificació per alineacions de vial o edificis aïllats en solars petits, les visuals protegides es determinen mitjançant una breu descripció en les fitxes individuals que permet determinar-les inequívocament. A falta d una indicació expressa, s entendrà sempre una visual perpendicular al perímetre de protecció. Catàleg. Ordenances 9

11 c) Els àmbits determinats segons els punts anteriors, tenen una tolerància d ocupació per edificis o construccions auxiliars, etc., segons el quadre següent : Nombre de plantes i/o alçada Tolerància en metres Planta Baixa o menys de 3,20 m d alçada Cos sensiblement paral lel amb 2 1,5 arestes Cos angular amb 1 aresta (veure art a) Fins a PB + 2 pisos o 9,5 m d alçada Cos sensiblement paral lel amb 2 1 arestes Cos angular amb 1 aresta (veure art a) Mes de PB + 2 pisos o 9,5 m d alçada Cos sensiblement paral lel amb 2 arestes Cos angular amb 1 aresta (veure art. 32.2a) 0 1 Observacions Quan el cos tingui una cara amb 2 arestes separades menys de 4 m, s aplicaran els criteris del cos angular amb 1 aresta. En terrenys en pendent, quan el pla inclinat de les visuals des de la via pública superi el pendent del 10%, el punt d aplicació de les toleràncies es referirà a un pla paral lel al pla inclinat de les visuals situat a 1,5 m per sota d aquest, i les alçades es mesuraran en la façana que sobresurti més respecte a aquest pla inclinat paral lel. En els nivells de protecció A i B, la protecció de vistes pot estendre s fora del perímetre de protecció afectant a altres solars, edificis o àmbits dels rodals o voltants tal con s indica en les fitxes corresponents, mitjançant un segon perímetre de protecció de l entorn i de les visuals, o perímetre de protecció exterior al solar (Pext) on són d aplicació les prescripcions del punt 1 (Criteri general de protecció de l entorn) d aquest article 11. El perímetre de protecció exterior al solar es determina exclusivament en els plànols annexos a les fitxes individuals mitjançant la delimitació de l àmbit o àmbits corresponents. 6. El subsòl. Els elements del subsòl que mereixen protecció, s assimilen a jaciments arqueològics documentats o no documentats, en tot cas no visibles, als quals, segons el cas els correspon el nivell G o H. La normativa corresponent al nivell G o H, continguda en els articles 26 o 27 d aquestes Ordenances, serà d aplicació al cas. La determinació dels elements protegits del subsòl, es fa en les fitxes individuals que poden tenir o fer referència a fitxes de protecció dels nivells F, G o H. Article 12.- Intervenció en el patrimoni protegit. El nivell d intervenció en el patrimoni protegit, determina el nivell de protecció. Per garantir la coherència de les intervencions s estableixen els següents criteris generals d intervenció en el patrimoni protegit: 1. Restaurar i consolidar els valors estètics de l edifici protegit o dels elements protegits descrits en les fitxes individuals. 2. Impacte mínim i modificació mínima de l edifici protegit o dels elements protegits, atenent a les determinacions d aquestes Ordenances. 3. Consolidar l ús o usos preferents, o en el seu cas, reposar-lo, atenent al que es determina en les fitxes individuals. 4. Consolidar els valors tipològics segons l article 9 d aquestes Ordenances i les fitxes dels conjunts o conjunts tipològics. 5. Protegir l entorn consolidant els seus valors estètics i mediambientals segons l article 11 d aquestes Ordenances. En compliment dels criteris anteriors, es determina el següent: 1. Intervenció global en el patrimoni protegit. En els nivells principals de protecció A, B i F, les actuacions tant en els edificis o béns com en els elements protegits, exigeix la formulació d una proposta d actuació consistent com a mínim en un projecte executiu d arquitectura que asseguri la coherència i compatibilitat de la intervenció amb els valors estètics i compositius presents en l edifici que motiven la protecció, respecti els elements protegits en el nivell C i asseguri els criteris de protecció tipològica i de protecció de l entorn segons els articles 9 i 11 d aquestes Ordenances. Catàleg. Ordenances 10

12 El mateix s aplicarà pels nivells principals de protecció C, D, G o pel nivell I tant principal com secundari, però en aquests casos la proposta d actuació consistirà en un projecte al nivell al que correspongui d acord amb el seu contingut segons les OME, en tot cas, com a mínim, en un document signat per un facultatiu competent on es descriguin, en forma escrita i/o gràfica, les obres que es pretén fer amb indicació de la seva extensió i situació, on justifiqui la compatibilitat amb la protecció així com respecte dels elements protegits en el nivell C i dels elements destacables o la incidència en la protecció tipològica i la protecció de l entorn segons els articles 9 i 11 d aquestes Ordenances. En obres o actuacions que afectin només als àmbits o elements protegits en els nivells secundaris s aplicaran els criteris corresponents al nivell secundari de referència segons els articles 22 al 29 d aquestes Ordenances. Quan les obres no afectin a cap àmbit o element protegit, s aplicaran els criteris corresponents al nivell D, segons l article 25 d aquestes Ordenances. La direcció facultativa serà obligatòria en tots els casos. 2. Actuacions de gran complexitat en els nivells A i B. En els nivells A i B, en les obres o actuacions de gran complexitat, d ofici o a instància de part, s actuarà mitjançant a una consulta prèvia o un informe vinculant en base a un avantprojecte arquitectònic. L esmentat informe només vincularà respecte als criteris i solucions inclosos en el referit l avantprojecte. La proposta executable final es subjectarà al que s ha dit en l apartat 1 d aquest article. 3. Increment del nivell o nivells de protecció. Nivells arquitectònics B, C i D i nivells industrials o arqueològics F i G. En els nivells arquitectònics B, C i D, o en els nivells industrials i arqueològics F, G i H, en el curs d una intervenció de qualsevol tipus (obra major, obra menor, parcel lació, divisió horitzontal, etc.) es poden fer presents nous elements, no descoberts ni descrits amb anterioritat ni en el procés de formació d aquest Catàleg, els quals, en aplicació dels criteris de protecció exposats en la memòria impliquen un nivell de protecció superior al que el Catàleg els assigna. La taula d elements protegits i nivell de protecció del punt b) següent, conté un llistat d elements pels quals es determina el nivell de protecció que els correspon, amb independència del fet que les fitxes individuals ho indiquin, pel cas en que els referits elements es descobreixin o posin de manifest en el decurs d una intervenció, tenint en compte el fet que l existència d aquests elements és actualment desconeguda. En els casos descrits, les intervencions respectaran també els nous elements descoberts i s adequaran a les disposicions normatives d aquest Pla especial, referides al nivell principal i secundari que segons la taula del punt b) següent protegeix l element. Tot l anterior sense perjudici de la revisió d ofici del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, per incorporar, si s escau, les noves determinacions relatives als elements protegits i nivells de protecció del corresponent bé. Taula d elements protegits i nivell principal de protecció corresponent. Descripció de l element a protegir Nivell protecció Observacions 1 Volta romana, romànica, gòtica, A renaixentista, etc. és a dir volta corresponent a un estil o període de la historia de l arquitectura. 2 Volta Catalana de maó de pla a l interior. A Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-II, D-IV, D-V, D-VI i D-VII. 3 Arcades, arcs o pòrtics romans, romànics, gòtics, renaixentistes, etc. és a dir arcs corresponents a un estil o període de la historia de l arquitectura. 4 Façanes amb composició dels ordres clàssics de l arquitectura: toscà, dòric, jònic, corinti o compost o les seves variants. 5 Elements com: columnes, frisos, cornises, etc. dels ordres clàssics de l arquitectura. C B C Descripció de la Volta catalana en la fitxa D-IV del Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat. Es poden trobar en els Conjunts D-III, D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-IX del Conjunt tipològic de la Floresta. Catàleg. Ordenances 11

13 Descripció de l element a protegir Nivell protecció Observacions 6 Elements singulars com relleus escultòrics, escultures, garlandes, gerros, baixrelleus, quadres o rètols de marbre o pedra natural, de terracota, de majòlica o rajola ceràmica, amb composicions, escenes, dibuixos o formant frisos, orles, sanefes, etc. 7 Façanes amb remats de peces ceràmiques noucentistes o modernistes encerclant les obertures, formant els brancals, l ampit o la llinda, etc. en tota la façana. 8 Ídem en obertures aïllades C 9 Balustrada de coronament de peces de C ceràmica de la terrisseria Arpí o d altres bòviles o terrissers noucentistes o modernistes. 10 Balustrada de coronament de peces de morter moldejat noucentistes o modernistes. 11 Ràfec amb canaló de teules de tortugada. 12 Coronament de façana amb elements d orla com: relleus escultòrics, escultures, garlandes, gerros, baixrelleus, quadres o rètols de marbre o pedra natural, de terracota, de majòlica o rajola ceràmica amb composicions, escenes, dibuixos o formant frisos, orles, sanefes, etc. 13 Composicions, escenes, dibuixos, etc., o formant frisos, orles o sanefes, etc., en esgrafiats, pintures murals, frescos, voltes pintades, etc., a l interior. 14 Ídem a l exterior, en forma generalitzada. B 15 Ídem en elements aïllats. C 16 Rellotges de sol a l exterior. C 17 Paviments de rajola hidràulica anteriors a l any 1950, a l interior. 18 Paviments de rajoles gruixudes, rajoles d era o similars, decorats o no amb motius geomètrics o fets amb ditades, etc. anteriors a l any 1950, interior i exterior. 19 Obra de fàbrica antiga (p.ex.: opus spicatum, reticulatum) en el paredat. C Es poden trobar en els Conjunts D-III, D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-III del Conjunt de l Eixample Sud i el Golf. B Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-V, D-III, D-VIII, D-IX i D-X. C Descripció en la fitxa D-III del Conjunt de l Eixample Sud i el Golf. Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-III, D-V, D-VI i D-VIII i D-IX. Descripció en la fitxa D-V del Conjunt tipològic de la Plana de l Hospital i de l Eixample de la Plaça de Barcelona. C Es poden trobar en els Conjunts D-I, D-II, D-IV, D-V, D-VI i D-VII. Descripció en la fitxa D-VI del Conjunt del Centre Històric i Comercial de Sant Cugat. C Es poden trobar en tots els conjunts. A A C Es poden trobar en tots els conjunts, però principalment en el Conjunt D-IV. F Descripció la fitxa D-IV del Conjunt tipològic de les Masies de Sant Cugat. Camps arqueològics no documentats. Nivell H. Les actuacions en els camps arqueològics no documentats, protegits en el nivell H, comporten o no la troballa o descoberta de nous elements que modifiquen el nivell de protecció. Al finalitzar les actuacions, previ l informe del Servei Català d Arqueologia, s establirà el nou nivell de protecció que correspongui, en funció dels elements que s hagin de conservar o mantenir en el lloc. En l article 27 d aquestes ordenances s indiquen les prescripcions normatives de les actuacions en el nivell H. 4. Obres menors en el patrimoni protegit. En obres d escassa entitat o assimilables a les obres menors, segons l article 29 de les OME, la proposta d actuació consistirà en un projecte al nivell que correspongui d acord amb el seu contingut segons les OME, en tot cas, com a mínim, en un document signat per un facultatiu competent, on es descriguin, en forma escrita i/o gràfica, les obres que es pretén fer, amb indicació de la seva extensió i situació, així com la seva incidència respecte a l edifici o bé protegit en els nivells A i B o als elements protegits en el nivell C o als elements destacables, juntament amb la justificació de la compatibilitat amb la protecció de les obres o actuacions proposades. La direcció facultativa segons el que disposa l article 29.2.b de les OME serà obligatòria en tots els casos. 5. Aprofitament urbanístic. Aquest Pla Especial respecta els aprofitaments urbanístics derivats del planejament vigent els quals, en general, són compatibles amb la protecció. En els casos en que la protecció de l edifici o bé resulta incompatible amb la materialització de l aprofitament urbanístic segons el planejament vigent, el Catàleg, en els articles 17 i 18 i en les fitxes individuals es formulen les corresponents propostes que permeten realitzar l aprofitament urbanístic. Catàleg. Ordenances 12

14 Les propostes esmentades són executables directament ja que aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès constitueix el títol suficient per qualificar-les com a compatibles amb la protecció. alternatives, sempre i quan millorin de forma evident la proposta indicativa del Catàleg i siguin compatibles amb la protecció, s autoritzaran mitjançant el projecte d obres o l instrument i tràmit que correspongui aplicar segons aquest Pla Especial o les OME. 6. Modificació del planejament vigent. La protecció de determinats edificis, conjunts o conjunts tipològics, jaciments arqueològics, elements de patrimoni industrial, arbres i arbredes i altres objectes o béns dins del perímetre de protecció que s inclouen en el Catàleg comporta la modificació del planejament vigent en determinacions tals com: les alineacions i rasants, els gàlibs d ocupació o la concreció d una normativa complementària, etc., en aquest cas, les determinacions d aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès anul len i substitueixen a les determinacions del planejament derivat o planejament del mateix rang jeràrquic. Quan la protecció dels edificis i altres béns segons paràgraf anterior comporta la modificació de les qualificacions urbanístiques, les alineacions i rasants de la xarxa viària bàsica, les normes urbanístiques del PGM o altres determinacions que corresponen al rang jeràrquic del PGM, es resolen en el document de Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès, format i tramitat simultàniament a aquest instrument de planejament. En ambdós casos les propostes de modificació són executables directament ja que aquesta Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès o, en el seu cas, la Modificació puntual del PGM que requereix la Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del Vallès constitueixen el o els títols suficients per qualificar-les com a compatibles amb la protecció. 7. Propostes d actuació alternatives. En qualsevol dels supòsits indicats en els apartats 1 a 6 anteriors, el promotor d una actuació sobre un edifici o bé protegit, pot formular una proposta alternativa a les propostes d aquest Pla Especial i Catàleg, en base a criteris diferents; les esmentades propostes NORMES COMUNS A TOTS ELS NIVELLS DE PROTECCIÓ Article 13.- Elements protegits i elements destacables. Els elements destacables són aquells elements rellevants: materials o immaterials, presents en l edifici o bé protegit que motiven la protecció; s indiquen en l apartat corresponent de les fitxes del Catàleg. Els elements protegits són aquells elements: materials o immaterials que són objecte d una protecció específica en els nivells A, B, C, D, F, G, H, I, J i K, segons el que en cada cas indiquen les fitxes individuals en els termes que es defineixen en l article 6 d aquestes Ordenances. Els elements protegits, amb el corresponent nivell: principal o secundari, s indiquen en l apartat corresponent de les fitxes del Catàleg. Pels nivells arquitectònics A i B i en els nivells industrials i arqueològics F i G, l edifici o bé protegit, en la seva integritat, s entendrà que està protegit en el nivell principal de protecció que indiqui la fitxa, excepte quan la pròpia fitxa indiqui que el nivell A o el nivell B, o els nivells F o G afecten o només a una part de l edifici o bé protegit, en els termes que s han dit en els articles 6 i 7 d aquestes Ordenances. Pels nivells arquitectònics A i B, les parts d edifici no protegides en aquests nivells, s entendrà que estan protegides en el nivell D, segons el que es diu en els articles 7, 22 i 23 d aquestes Ordenances. Pel nivell arquitectònic C, l edifici en la seva integritat s entendrà que està protegit també en el nivell D, segons el que es diu en els articles 7 i 24 a 25 d aquestes Ordenances. Catàleg. Ordenances 13