FAÇANES FAÇANES MONOFULLA

Transcripción

1 FAÇANES FAÇANES MONOFULLA

2 INDEX 1. La façana monofulla 2. Precedents històrics i exemples actuals 3. Funcionament 1. aïllament 2. Inèrcia tèrmica 3. Protecció a l aigua 4. Condensacions 4. Materials 5. Recomanacions de projecte 6. Estudi de casos 1. Habitatges a Manresa, SaAS (construcció amb ceràmica lleugera inserida) 2. Casa Millàn, HTT (construcció amb ceràmica lleugera i estructura de murs)

3 La façana monofulla, esquemes generals de façanes PESADES LLEUGERES

4 Homogeneïtat en el gruix del mur Es tracta fonamentalment de fàbriques, que poden tenir diversos graus de coherència interior Mur romà segons Viollet Le Duc Mur de paredat

5 Edifici característic de la construcció de l Eixample

6 Pere Benavent. Com he de construir. (Ed. Favència, 1934)

7 HTT. Casa Recasens. Caldes de Malavella, TERMOARCILLA MANTENIMENT EXTERIOR ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT INÈRCIA MATERIAL AÏLLANT

8 Coderch, Catalunya, FÀBRICA DE MAÓ MANTENIMENT EXTERIOR ESTANQUEITAT PER REVESTIMENT POCA INÈRCIA NO AÏLLAMENT

9 Rick Joy, estudi propi, 1998, Arizona TAPIA DE TERRA MANTENIMENT EXTERIOR ESTANQUEITAT PER GRUIX I ACABAT EXT. MOLTA INÈRCIA AÏLLAMENT PER GRUIX

10 Peter Märkli, La Congiunta. Suiza FORMIGÓ DURABILITAT ESTANQUEITAT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA NO AÏLLAMENT

11 Galeria d art, Bearth & Deplazes Marktoberdorf, Alemania FÀBRICA DE MAÓ DURABILITAT ESTANQUEITAT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA AÏLLAMENT PER GRUIX

12 Construcció tradicional amb fusta en massa

13 Mur monofulla, aïllament veure higroterm EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR aïllament Depèn de la λ del material i del gruix del mur e Per incrementar l'aïllament podem millorar el material o augmentar el gruix. λ (W / m ºK) Roca compacta 3.5 λ Formigó armat 1.63 Morter de ciment 1.4 Maó foradat 0.49 e Argila expandida 0.21 Bloc de morter cel lular 0.12 Llana de roca 0.04 Transmitància límit segons CTE per a clima tipus C2, Barcelona: Façanes, murs i partions: 0,73 W/m2ºK

14 Mur monofulla, inèrcia EXTERIOR GRUIX DEL MUR Ce e INTERIOR inèrcia Depèn del calor específic del material Ce i de la massa del tancament, que depèn de densitat i del gruix e, i de la λ que influirà en la velocitat de pas del calor dins de la seva massa Ce (kj / kg K) Aigua (20 ºC) 4,18 Gel (-10 ºC) 2,05 Fusta 1,25 2,90 Formigó cel lular 1,00 Alumini 0,90 Formigó 0,67 Ferro / acer 0,46

15 Mur monofulla, protecció a l aigua EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR precipitacions En murs sense revestiment a protecció front a les precipitacions dependrà de la permeabilitat a l aigua del material i del gruix del mur; a la resta de casos el revestiment exterior és el responsable d aquesta protecció. capilaritat La protecció front a l aigua ascendent dependrà de la porositat del material i de l'existència continua d aigua al sòl. Els sistemes de protecció inclouen la col locació de barreres a l'ascensió d aigua capil lar.

16 Mur monofulla, condensacions veure higroterm EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR condensació depèn de les condicions ambientals interiors i exteriors (temperatura i humitat) així com de la permeabilitat al vapor del tancament i dels seus revestiments. Podem avaluar el risc de condensacions amb el diagrama de Glasser Rd (mmhg m2 dia/g cm Polietilé 0,10 mm 20 Pintura plàstica 1 Morter ciment Formigó armat Bloc de morter cel lular Argila expandida Maó foradat Llana de roca 0.008

17 Mur monofulla, càlcul de condensacions veure higroterm Càlcul higrotèrmic de tancaments Dades generals del tancament Dades ambientals Cambra d'aire Nom FAÇANA 2 Orientació(N,S,...): S Data Temp. exterior: -5 ºC HR: 50 % Superfície forats 0 cm2 Tipus de tancament Separació entre interior i... Temp. interior: 22 ºC HR: 70 % Longitud/Àrea: 1 m/cm2 Autor Paret Terra Sostre Exterior Semi exterior Cambra d'aire: Dèbilment ventilada Capa Material Aire Gruix Int Aire 0 Interior 0,11 ºC m2/w 0 mmhg dia m2/g cm K TOTAL: 0,63 W/ºC m2 1 Pintura 0 plàstica 0,1 cm 0,00 W/ºC m 1 mmhg dia m2/g cm I CD-CV : 17,07 W/m2 2 Emblanquinat 0 de guix 1,0 cm 0,30 W/ºC m 0,052 mmhg dia m2/g cm I D : 10,80 g/dia m2 3 Termoarcilla 0 29,0 cm 0,21 W/ºC m 0,031 mmhg dia m2/g cm 4 Morter 0 de ciment 1,0 cm 1,40 W/ºC m 0,087 mmhg dia m2/g cm 5 Pintura 0 al esmalt 0,0 cm 0,00 W/ºC m 3 mmhg dia m2/g cm 6 Material 0 0,0 cm 0,00 W/ºC m 0 mmhg dia m2/g cm 7 Material 0 0,0 cm 0,00 W/ºC m 0 mmhg dia m2/g cm 8 Material 0 0,0 cm 0,00 W/ºC m 0 mmhg dia m2/g cm 9 Material 0 0,0 cm 0,00 W/ºC m 0 mmhg dia m2/g cm 10 Material Nom 0,0 cm 0,00 W/ºC m 0 mmhg dia m2/g cm Ext Aire Exterior 0,05 ºC m2/w 0 mmhg dia m2/g cm λ / R Rd Temperatures 29 Pressions Resultats Reiniciar Consultar Material Informe

18 Mur monofulla, materials EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR λ e Malgrat que tots els materials de tipus mineral poden utilitzar-se en façanes monofulla, la necessitat de garantir un aïllament adequat amb gruixos raonables fa que calgui considerar el de major λ. El DB-HE del CTE defineix per a la zona C2, corresponent a la ciutat de Barcelona, una U < 0,72 W/m2 ºK per a façanes, partions i primer metre del contacte amb el sòl. K (W / m ºC) per e =30 cm Maó massís 2,56 Ceràmica lleugera (1) 0,60 Fusta coníferes 0,43 Morter cel lular (2) 0,37 (1) Termoarcilla (2) Xella (Ytong)

19 Mur monofulla, materials EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR Pel que fa als possibles revestiments caldrà diferenciar l exterior, que te encomanada l'estanqueïtat, de l interior, simplement d acabat. Les condicions dels revestiments exteriors són: 1. Resistència mecànica 2. Estabilitat als UVA 3. Estanqueïtat a l aigua 4. Permeabilitat al vapor d aigua (transpiribilitat) Poden utilitzar-se: 1. Morters tradicionals de calç 2. Morters monocapa (garantits pel fabricant) Els revestiments interiors han de tenir: 1. Resistència mecànica 2. Permeabilitat al vapor d aigua (transpirabilitat) Poden utilitzar-se: 1. Guix 2. Revestiments com el cartró guix, o els aplacats de fusta

20 Murs de blocs lleugers: punts singulars 1. Contacte amb el terreny: indispensable projectar una barrera impermeable per tal d evitar les humitats de capilaritat i una cura especial en el revestiment exterior (sòcol o similar). 2. Armadura longitudinal: es recomana la utilització d armadures de llença, tipus MURFOR, per millorar el comportament a tracció de les fàbriques lleugeres 3. Llindes: utilitzar les llindes recomanades pel fabricant o be armadures de llença, tipus MURFOR, per assegurar la màxima continuïtat del material i evitar l aparició de fissures. 4. Recobriment de l estructura (en façanes no portants): es recomanable mantenir un mínim del 50% del gruix de la façana davant dels pilars i del 30% davant dels forjats on es recolzi el mur. 5. Independentment de la col locació de la finestra (interior, exterior o centrada) es recomanable la utilització de brancals aïllats per evitar condensacions interiors per manca de gruix.

21 Murs de blocs lleugers: recomanacions de projecte 1. El gruix de la façana dependrà del càlcul de la K. En el nostre clima els gruixos habituals són de 29 cm. 2. Geometria: Al tractar-se de petits elements de format gran les façanes amb geometries complexes (sobretot les corbades) presentaran problemes d espessejament execució quasi irresolubles. 3. Espessejament 1. En vertical. Es absolutament imprescindible per tant tots els elements (finestres, ampits, alçades entre sostres,...) s hauran de modular a alçades múltiples de 10 cm. (les peces són de 20 cm o 10 cm d alçada junta inclosa). 2. En planta. A priori els diferents sistemes semblen pensats per què sigui modulat però la impossibilitat de jugar amb la dimensió de la junta vertical (sovint dentadeses i en sec) no permet resoldre els problemes reals de variacions dimensionals de les peces.

22 Fàbrica de ceràmica lleugera.

23 Fàbrica de ceràmica lleugera. Termoarcilla

24 Termoarcilla, posada a obra segons el fabricant.

25 Manual de Termoarcilla. (1999)

26 Manual de Termoarcilla. (1999)

27 Manual de Termoarcilla. (1999)

28 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

29 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

30 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

31 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

32 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

33 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

34 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

35 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

36 Sabaté associats. Edifici d habitatges, Manresa, 2000

37 BIBLIOGRAFIA Fàbrica ceràmica lleugera Manual para el uso del bloque Termoarcilla, Consorcio Termoarcilla 1999 El muro de ladrillo, Hisplant 1992 Programa de càlcul per murs portants amb bloc Termoarcilla, Consorcio Termoarcilla. Versió 3.0 Curs de construcció i noves tecnologies. Termoarcilla fàbrica de ceràmica lleugera, Col legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona 1999 El comportamiento tèrmico y la inercia térmica de las fábricas con bloques termoarcilla, F.Javier Nera y Cesar Bedoya Nueva arquitectura con arcilla cocida. Nº5 Març 1997 Fàbrica de blocs de morter

38 FAÇANES FAÇANES MONOFULLA Professor: Joan Sabaté