MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2009 SECRETARIA DE SOCIOECONOMIA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2009 SECRETARIA DE SOCIOECONOMIA"

Transcripción

1 MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2009 SECRETARIA DE SOCIOECONOMIA

2 Direcció: Cristina Faciaben Elaboració: Romina Garcia i Joan Arasanz

3 ÍNDEX 1. Introducció...pàg Mapa de l atur a Catalunya...pàg Perfil de les persones aturades...pàg Prestacions...pàg Elements a ressaltar...pàg. 23 1

4

5 1. Introducció En aquest informe presentem una descripció de la situació actual de l atur a Catalunya des d un punt de vista territorial. La tendència a l alça en xifres la podríem qualificar d alarmant en aquest 2009, si tenim en compte que ja des de l any 2008, l atur ha sigut un fenomen fortament present en el nostre mercat de treball. En el primer apartat, presentem un mapa de tendència de l atur registrat on es destaquen les comarques que han patit els increments més importants de l atur entre 2008 i A continuació hem elaborat uns mapes d incidència que representen les taxes absolutes d atur calculades per les comarques i àmbits territorials de Catalunya i per últim ens hem centrat en l anàlisi de la incidència de l atur a nivell municipal, segmentat segons la grandària dels municipis, que permet identificar aquells municipis més afectats per la situació d atur en cada estrat de població. En el segon apartat, presentem una síntesi descriptiva de les persones que es troben a l atur. En aquest punt hem treballat les microdades de l Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2009 per tal d analitzar les taxes d atur en funció a diferents variables com el sexe, l edat, el nivell d estudis i la nacionalitat, entre altres. Aquesta anàlisi ens ha permès conèixer quina incidència tenen factors com la formació, l origen, el gènere,... en les persones aturades. També hem inclòs gràfics i taules que permeten visualitzar millor la situació. En el tercer i últim apartat fem una breu anàlisi de les persones beneficiàries de prestacions tant a nivell autonòmic com provincial. Hem comparat els darrers mesos dels anys 2008 i 2009 i hem vist els canvis de tendència pel que fa a les persones beneficiàries en funció al tipus de prestació que perceben. També hem tingut em compte la situació de les persones estrangeres com a perceptores d alguna prestació substitutiva del salari. 2

6 2. El mapa de l atur a Catalunya 2009 (comarques i municipis) L informe que presentem a continuació requereix uns aclariments previs sobre la metodologia utilitzada en aquesta aproximació a la situació d atur en els territoris de Catalunya. L anàlisi de l atur a un nivell territorial inferior a la província i la comunitat autònoma es troba limitada a l explotació de les dades disponibles de l atur registrat publicades pels serveis públics d ocupació. Cal precisar que aquesta font correspon a un registre administratiu de les persones inscrites com aturades a les Oficines de Treball de la Generalitat i que presenta diferències importants respecte l Enquesta de Població Activa (EPA) que és la font principal en les anàlisis del mercat de treball i la que adopta criteris de classificació internacionals. D altra banda, l Enquesta de Població Activa no proporciona dades desagregades a nivell municipal i comarcal. L elaboració de les dades de l atur registrat difereix de les de l EPA no només pel que fa a la metodologia de recollida de les dades (la primera és un registre administratiu, mentre que a la segona les dades s obtenen per enquesta), sinó també pel que fa a la definició dels col lectius reconeguts com en situació d atur. L atur registrat correspon a les demandes d ocupació pendents de cobrir l últim dia de cada mes a les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya. En aquest registre s exclouen alguns col lectius que sí estan contemplats a les estimacions de l atur de l EPA: assistents a cursos de formació professional ocupacional inferiors a vint hores lectives, els treballadors afectats per Expedients de Regulació d Ocupació de suspensió temporal i els treballadors amb contracte fixe discontinu quan es troben inscrits com a demandants d ocupació fora del període d activitat. En aquest informe utilitzem un indicador d incidència de l atur a nivell territorial que anomenarem taxa absoluta d atur 1. Aquesta taxa es calcula a partir de la divisió del nombre total de persones registrades com a aturades i la població entre 15 i 64 anys de cada àmbit territorial, atès que no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a 1 Toharia, Alonso-Villar, del Rio (2009) Un análisis espacial del desempleo a nivel municipal, Revista de Economía Aplicada, 49 (XVII):

7 nivell territorial. Per tal de reduir el component estacional en la comparació entre dos mesos particulars, el numerador correspon a la mitjana anual de l atur registrat de cada comarca o municipi, mentre que el denominador s obté de les dades del Padró Continu publicades per l INE i l IDESCAT. Les taxes d atur que utilitzem en aquest informe assumeixen uns valors que són sistemàticament inferiors a les estimacions proporcionades per la EPA a nivell de Catalunya i províncies. Es tracta de taxes absolutes d atur perquè s apliquen sobre el total de la població en edat de treballar o potencialment activa. Això no obstant, la seva utilització permet copsar el deteriorament generalitzat de la situació del mercat de treball així com diferències territorials importants en la incidència de l atur entre les comarques i municipis de Catalunya. El Mapa 1 de tendència de l atur registrat representa gràficament l increment interanual del nombre de persones registrades com aturades a les comarques de Catalunya. Aquest mapa mostra continuïtat amb la tendència observada en l any anterior. En primer lloc, les comarques situades en l eix que va des dels Pirineus (la Cerdanya, el Pallars, la Val d Aran i l Alta Ribagorça), les comarques de Ponent (La Noguera i el Segrià) fins al Montsià, al sud del país, són els territoris on es concentren els majors increments interanuals de l atur registrat. L evolució de l atur en aquests territoris s explica en bona mesura per la contribució del sector de la construcció, que va assumir un pes molt important durant la fase d expansió, impulsada per la demanda de vivenda residencial, i que ha esdevingut un problema un cop s ha invertit la tendència 2. Podem distingir un segon grup de comarques amb creixements de l atur registrat elevats que estaria format per les comarques centrals de l Anoia, el Bages i Osona, i també pel Vallès Oriental i l Alt Penedès. Aquest és un grup de comarques amb una estructura productiva més diversificada, on es pot constatar una aportació més destacada de la indústria i els serveis sobre el total de l atur generat en aquests territoris. 2 Servei d Estudis de Caixa Catalunya L afiliació en la construcció a les comarques catalanes: els canvis entre el 1995 i el 2007, Informe sobre la situació i les perspectives de l economia catalana. Semestral I/2008 4

8 D altra banda, les comarques costaneres del camp de Tarragona, Girona i l àmbit metropolità registren increments interanuals de l atur registrat per sota de l observat pel conjunt de Catalunya. Mapa 1 de tendència de l atur registrat per comarques Si passem a analitzar la incidència de l atur en relació a la població potencialment activa de les comarques de Catalunya, mitjançant la representació de les taxes absolutes d atur, observem diferències importants respecte el mapa de tendència que acabem de comentar. 5

9 Mapa 2 d incidència de l atur per comarques 2009 Les comarques centrals són les que, en conjunt, presenten els nivells d incidència de l atur molt superiors a la mitjana de Catalunya. Les comarques de l Anoia, amb una taxa del 13%, i el Bages i Osona, entorn de l 11%, es troben situades entre les deu primeres comarques amb el nombre més elevat de persones registrades com a aturades sobre la població potencialment activa. 6

10 El Baix Penedès, amb una taxa del 12,7%, sobresurt en aquest mapa com la segona comarca de Catalunya amb el nivell d incidència de l atur més elevat en relació a la població potencialment activa. La segona demarcació amb una incidència més elevada de l atur es correspon amb les comarques de l àrea metropolitana de Barcelona amb unes taxes d atur al voltant de l 11%. Per ordre: el Vallès Occidental (11,3%), seguit del Vallès Oriental, el Maresme (respectivament 11,0 i 10,8%). Això no obstant, les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat, que en els cicles anteriors de crisi concentraven els majors índexs d atur, en aquests moments presenten unes taxes d atur pròximes a la mitjana o sensiblement inferiors (Taula 1). En definitiva, la distribució territorial de l atur registrat a Catalunya no només està reflectint els diferents impactes de la crisi sobre les pautes d especialització de l estructura productiva de les comarques catalanes com la dependència de la construcció o de sectors industrials en declivi sinó també les conseqüències derivades dels moviments de la població dels últims anys. En aquest sentit, s ha apuntat a l expulsió de població de les grans ciutats cap a les localitats més properes com un dels factors principals en la redistribució territorial de l atur a Catalunya 3. Les comarques que actualment presenten els nivells més elevats d atur coincideixen en molts casos amb aquelles que han experimentat un creixement més important del total de la població resident com a conseqüència de la seva proximitat respecte de poblacions centrals, com el Garraf i el Baix Penedès. Aquesta és una hipòtesi que es verifica igualment en l anàlisi de l atur a nivell municipal. Taula 1. Taxes absolutes d atur registrat per comarques 2009 Taxa absoluta Taxa absoluta Comarca d'atur 2009 Comarca d'atur 2009 Anoia 13,0 Gironès 9,3 Baix Penedès 12,7 Alt Empordà 9,1 Vallès Occidental 11,3 Urgell 8,7 Bages 11,2 Conca de Barberà 8,7 Osona 11,0 Pla d'urgell 8,7 3 Eduard Jiménez Què ens està dient la nova geografia de la desocupació a Catalunya, gener de

11 Vallès Oriental 11,0 Garrotxa 8,5 Maresme 10,8 Solsonès 8,5 Alt Camp 10,8 Segrià 8,5 Garraf 10,6 Noguera 8,3 Baix Llobregat 10,2 Segarra 7,7 Baix Ebre 10,1 Ribera d'ebre 7,0 Baix Empordà 9,9 Pallars Jussà 6,5 Berguedà 9,9 Priorat 6,4 Tarragonès 9,9 Alt Urgell 6,3 Baix Camp 9,8 Garrigues 6,2 Selva 9,7 Cerdanya 5,8 Alt Penedès 9,7 Terra Alta 5,8 Ripollès 9,5 Pallars Sobirà 5,7 Montsià 9,3 Pla de l'estany 5,6 Barcelonès 9,3 Val d'aran 4,9 Alta Ribagorça 4,7 Mitjana atur comarcal 10,0 Mitjana atur comarcal 10,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d atur registrat del Departament de Treball i el Padró Continu de l IDESCAT (població entre 15 i 64 anys). Nota: La mitjana de l atur comarcal es calcula com la mitjana ponderada de les taxes d atur sobre el pes de la població de cada comarca. Si considerem la distribució de les taxes d atur entre els diferents àmbits del Pla Territorial de Catalunya obtenim una representació força coherent amb la que acabem de comentar en el Mapa 2. Les taxes d atur per àmbits territorials de la Taula 2 s han calculat com les mitjanes de les taxes d atur (ponderades per la grandària de la població) dels municipis dins de cada àmbit. D acord amb aquest mètode, les comarques centrals, amb un 13%, són les que registren la taxa d atur més elevada, al mateix temps que una desviació típica del 4%, superior a la del conjunt de Catalunya. Això vol dir que cal esperar una major dispersió de les taxes d atur municipals respecte la mitjana d aquest àmbit. 8

12 Taula 2. Mitjana i desviació típica de la taxa d atur per àmbits territorials Àmbits del Pla Territorial Mitjana ponderada Taxa absoluta d'atur Desviació típica Alt Pirineu i Aran 6,7 2,2 Comarques centrals 13,0 4,0 Comarques gironines 10,7 2,8 Ponent 9,3 2,5 Àmbit Metropolità 11,5 2,6 Camp de Tarragona 11,8 3,5 Terres de l'ebre 10,4 2,6 Total 11,4 3,5 Nota: Les taxes d atur de la taula corresponen a les mitjanes de les taxes d atur municipal de cada grup ponderades per la grandària de la població de cada àmbit territorial. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept. de Treball. En la segona posició dels àmbits territorials amb una major incidència de l atur registrat trobem l àmbit metropolità i el Camp de Tarragona, respectivament amb unes taxes absolutes del 11,5 i el 11,8% i una desviació típica del 2,6 i el 3,5%, valors molt propers als del conjunt de Catalunya. Les Comarques Gironines i les Terres de l Ebre, amb unes taxes d atur entorn el 10%, se situen lleugerament per sota de la mitjana catalana. En últim lloc estarien l àmbit de l Alt Pirineu i Aran, amb un 6,7%, seguides de les comarques de Ponent (9,3%) són les que registren taxes d atur més baixes en relació a la mitjana i amb una distribució més homogènia entre els municipis del seu àmbit. 9

13 Mapa 3 d incidència de l atur registrat per àmbits territorials Alt Pirineu i Aran 6,7 Ponent 9,3 Comarques Centrals 13 Comarques Gironines 10,7 Àmbit metropolità 11,5 Terres de l'ebre 10,4 Camp de Tarragona 11,8 Nota: taxes absolutes d atur corresponents a la mitjana ponderada de les taxes d atur municipals dins de cada àmbit. Per a l anàlisi de la incidència de l atur registrat a nivell local hem decidit agrupar els municipis en estrats de població per comprovar si existeixen diferències en la situació d atur entre municipis grans, mitjans i petits. Tal i com es mostra a la Taula 3, el grup de municipis entre i és el que presenta una concentració de persones en situació d atur més elevada (un 12,3%), seguida per les ciutats de més de habitants (11,5%), mentre que la resta de grups presenten taxes d atur inferiors a la mitjana. 10

14 Taula 3. Taxes d atur municipals, mitjana i desviació típica per grups. Municipis per estrats de Taxa absoluta d'atur població Mitjana ponderada Desviació típica més de ,5 2,0 de a ,3 2,4 de a ,7 2,6 de 2001 a ,0 2,7 de 501 a ,2 2,8 fins a 500 6,1 2,7 Total 11,4 3,5 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l atur registrat del Departament de Treball i el Padró Continu de l INE (població entre 15 i 64 anys) Nota: mitjanes i desviació típica ponderades per la grandària de la població (entre anys) dels municipis de cada grup. A la Taula 2 dels Annexos figura un llistat de les principals ciutats i municipis de cada grup amb les taxes d atur més elevades. Entre les ciutats catalanes de més de habitants la incidència de l atur registrat tendeix a concentrar-se en els municipis de l entorn metropolità, mentre que les capitals de província presenten taxes inferiors o molt properes a la mitjana pel conjunt de Catalunya. Entre les primeres, destaquen els casos de Mataró (15,4%) i Mollet del Vallès (14,7%), seguides de Badalona i Santa Coloma, amb taxes properes al 14%, i ciutats importants del Vallès Occidental (Sabadell, Rubí Terrassa) amb taxes entre el 14 i el 15%. Per contra, les ciutats de Barcelona i Girona mostren una incidència de l atur sensiblement inferior a la mitjana, respectivament del 9,5 i 9,9%, mentre que les capitals de Tarragona i Lleida presenten taxes d atur molt pròximes a la mitjana (entorn el 11,5%). El grup de municipis grans entre i habitants és aquell on hem constatat que la situació d atur és més greu. Dins d aquest grup destaquen amb especial intensitat els municipis de Badia del Vallès i Vilanova del Camí (Anoia), amb unes taxes d atur properes al 20%, respectivament del 18,3 i el 19,7%. 11

15 Dins d aquest estrat sobresurten una sèrie de municipis amb una incidència de l atur al voltant del 16%, superior a la mitjana del seu grup, com el municipi gironès de Salt, el Deltebre, el Vendrell, Canovelles i Pineda de Mar. En el grup de municipis mitjans, aquells entre i habitants, destaquem una sèrie de municipis amb taxes d atur més elevades. Molts d aquests municipis es troben a les comarques de l Anoia i el Bages, que ja hem senyalat com les més afectades per la incidència de l atur: Santa Margarida de Montbui (19,4%), Sant Vicenç de Castellet (15,6%) i Navarcles (14,6%). Els municipis de a habitants registren els nivells d atur lleugerament inferiors a la mitjana. Tot i així, hi ha una sèrie de municipis amb uns nivells d atur registrat molt elevats en relació a la mitjana d aquest estrat. Entre aquests distingim un grup de municipis del Baix Penedès amb unes taxes absolutes d atur entre un 15 i un 16% (Santa Oliva, la Bisbal, Albinyana, Bellvei) i altres municipis de les Comarques Centrals com Balenyà (Osona), la Pobla de Claramunt (Anoia) i Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) amb taxes d atur entorn el 16%. Finalment, entre els municipis més petits, aquells amb una població entre 500 i habitants que, amb una taxa mitjana del 8,2%, són els que mostren una incidència més reduïda de l atur registrat, destaquem una sèrie de municipis amb unes taxes d atur que pràcticament doblen la mitjana del seu grup. Entre aquests tornem a trobar localitats de les comarques més colpides per l increment de l atur, com El Montmell al Baix Penedès (17,9%), Montesquiu i Sant Bartomeu del Grau a Osona (16%), Cabrera de l Anoia (15,1%) i Fogars de la Selva (16,1%). 12

16 3. El perfil de les persones aturades En aquest apartat ens hem centrat en analitzar l atur segons les dades extretes de l Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de Hem presentat els resultats segons el sexe, el nivell d estudis, la nacionalitat, l edat,... de les persones que es troben sense feina. També hem cregut oportú, analitzar una part de la població que es considera desanimada a l hora de trobar una feina i que, per tant, consta com a població inactiva. Persones aturades El nombre de persones aturades comptabilitzades a l Enquesta de Població Activa el darrer trimestre de 2009, és de D aquestes són homes (58,7%) i dones (41,3%). Gràfic 1 Taxa d'atur per sexe 4t trimestre % 18% 18% 17% 17% 16% 16% 15% 15% 14% 18,3% 17,1% 15,7% Homes Dones Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Malgrat aquesta dada, si ens fixem en les taxes d atur, la dels homes és d un 18,3% i la de les dones un 15,7%. Els homes són els més afectats per l atur, però no perquè la situació de les dones hagi millorat respecte el mercat de treball, sinó perquè la destrucció d ocupació que venim patint des de fa més d un any s ha donat en sectors d activitat bàsicament masculina. 13

17 Gràfic 2 Taxa d'atur per grups d'edat 4t trimestre % 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 62,5% 24,4% 16,3% 11,5% 10,4% 17,1% 16 a 19 anys 20 a 30 anys 31 a 44 anys 45 a 54 anys 55 a 64 anys Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per grups d edat, podem dir que les taxes d atur més elevades i allunyades de la mitjana de Catalunya, la presenten els grups d edat més joves. Són, sobretot, els joves entre 16 i 19 anys els més afectats (62,5% taxa d atur) i els de 20 a 30 anys (24,4% taxa d atur). Gràfic 3 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 25,6% Taxa d'atur per nivell d'estudis 4t trimestre ,1% 16,6% 7,6% Analfabets i Educació Educació Estudis Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per nivell d estudis, podem veure que són les persones amb nivells formatius més baixos les que tenen les taxes d atur més elevades. L educació, segueix sent un indicador clau i garantia de romandre en el mercat de treball, ja que són les persones amb estudis 14

18 superiors les menys afectades per l atur. Aquest grup presenta la taxa més baixa, concretament un 7,6%. Gràfic 4 Taxa d'atur per nivells d'estudis i sexe 4t trimestre % 20% 18,8% 20,5% 15% 10% 5% 8,9% 13,5% 12,2% 11,4% 7,5% 7,0% Homes Dones 0% Analfabets i educació primària Educació secundària 1a etapa Educació secundària 2a etapa Estudis superiors Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Si ens fixem en les taxes d atur per nivell d estudis i sexe, podem veure que la tendència tant per homes com per dones, és la de patir més atur com més baix és el nivell d estudis de la persona. Malgrat aquesta tendència, les dones amb estudis superiors presenten una taxa d atur lleugerament superior a la dels homes i veiem que la taxa d atur més elevada per elles, la trobem en el nivell d estudis secundaris de 1a etapa. Per contra, els homes presenten la taxa d atur més elevada en el nivell d analfabets i educació primària. Per tant, les dones, tot i tenir uns nivells d estudis alts, segueixen veient-se més afectades per l atur que els homes. 15

19 Gràfic 5 Taxa d'atur per nacionalitat 4t trimestre % 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 14,0% 30,5% 17,1% Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per nacionalitat, són les persones de nacionalitat estrangera les més afectades per l atur si tenim en compte les taxes. Aquest col lectiu està 13,4 punts percentuals per sobre de la mitjana de Catalunya i més de 16 punts percentuals per sobre del col lectiu autòcton. Gràfic 6 Durada de l'atur per sexe 4t trimestre % 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 38,7% 31,7% Menys de 6 mesos 30,1% 26,6% De 6 mesos a 1 any 24,2% 20,8% De 1 a 2 anys 6,9% 20,8% Més de 2 anys Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre El temps d estada a l atur és un indicador que permet veure la capacitat del mercat de treball de crear ocupació i de reinserir les persones que es troben sense feina. 16

20 Segons el gràfic, la major part de persones aturades a Catalunya, es concentra entre els trams de menys de 6 mesos i entre 6 mesos i un any. Si ens fixem en l atur de llarga durada (més de 2 anys sense feina), podem veure com són les dones les que tenen una presència més forta, quasi un 21% del total de dones aturades. Gràfic 7 Durada de l'atur per províncies 4t trimestre % 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 35,4% 29,1% 22,8% Menys de 6 mesos 12,6% De 6 De 1 a Més de mesos 2 anys 2 anys a 1 any 35,0% 27,6% 25,9% Menys de 6 mesos 11,4% De 6 De 1 a Més de mesos 2 anys 2 anys a 1 any 45,6% Menys de 6 mesos 26,0% 17,4% 10,9% De 6 De 1 a Més de mesos a 1 any 2 anys 2 anys 36,4% Menys de 6 mesos 28,4% 21,8% 13,4% De 6 De 1 a Més de mesos 2 anys 2 anys a 1 any Barcelona Girona Lleida Tarragona Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre La durada de l atur per les diferents províncies de Catalunya, ens deixa veure que és Tarragona la província que presenta el percentatge més elevat de persones amb atur de llarga durada. Per contra, és Lleida la província amb el percentatge més baix de persones aturades des de fa més de dos anys i a la vegada, concentra la major part de persones que s han quedat sense feina fa menys de sis mesos. 17

21 Taula 4. Sectors d activitat Sector d'activitat CNAE-09 Nombres abs. % Serveis d'allotjament ,8 Indústries de productes alimentaris ,8 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen ,2 Fabricació de productes metàl lics, excepte maquinària i equips ,2 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs ,4 Transport terrestre; transport per canonades ,7 Comerç a l'engròs ,2 Activitats especialitzades de la construcció ,0 Comerç al detall ,1 Serveis de menjar i begudes ,4 Construcció d'immobles ,0 Total persones aturades* ,0 *Total de persones aturades que no han treballat prèviament i que fa menys d'un any que es troben sense feina. No es consideren bones estimacions els resultats menors de Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre La taula ens mostra els sectors d activitat que aglutinen el major nombre de persones aturades. És la construcció d immobles l activitat que presenta el major nombre d aturats i aturades a Catalunya al darrer trimestre de 2009, amb un 17% del total de persones aturades. Com hem pogut veure fins ara, les xifres del registre de l atur a Catalunya a través de les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya, són prou preocupants i constaten la incapacitat del nostre mercat de treball per crear ocupació. Cal afegir, que aquestes dades no contemplen ni les persones que es formen a través de l oferta formativa ocupacional quan aquesta sobrepassa les 20 hores lectives, ni les persones desanimades, que són aquelles que es consideren inactives perquè creuen que ja no trobaran una feina. L Enquesta de Població Activa ens permet quantificar aquestes persones desanimades i podem veure que del total de persones inactives, pensen que ja no trobaran una feina. Això representa quasi el 5% del total de població inactiva. 18

22 Taula 5. Persones desanimades Persones desanimades Total inactius Nombres absoluts % ,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per sexe, són els homes els més desanimats. Un 7% d ells creu no podrà trobar una feina i ha decidit deixar de ser actiu en el mercat de treball. En la mateixa situació hi ha un 3,6% de dones. Taula 6. Persones desanimades per sexe Persones desanimades Total inactius Nombres absoluts % Homes ,0% Dones ,6% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per grups d edat, són els joves entre 20 i 30 anys els més desanimats en percentatge. Concretament joves, el que representa un 8,2% del total d inactius d aquest grup d edat. Taula 7. Persones desanimades per grups d edat Persones desanimades Total inactius Nombres absoluts % 16 a 19 anys ,4% 20 a 30 anys ,2% 31 a 44 anys ,9% 45 a 54 anys ,4% 55 a 64 anys ,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Per nivells d estudis, són les persones amb el nivell més baix de formació les que es declaren majoritàriament desanimades. Conforme augmenta el nivell d estudis, menys presència de persones desanimades trobem. 19

23 Taula 8. Persones desanimades per nivells d educació Persones desanimades Total inactius Nombres absoluts % Analfabets i educació primària ,1% Educació secundària 1a etapa ,6% Educació secundària 2a etapa ,9% Estudis superiors ,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l EPA (INE). 4t trimestre Prestacions Gràfics 8, 9, 10 i 11. Persones beneficiàries per províncies BARCELONA Persones beneficiàries de prestacions GIRONA Persones beneficiàries de prestacions Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre LLEIDA Persones beneficiàries de prestacions Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre TARRAGONA Persones beneficiàries de prestacions Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Treball i Immigració. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre L evolució del nombre de persones beneficiàries de prestacions per atur a Catalunya l any 2009, ha seguit augmentant, com ja venia fent des de mitjans de Tot i això, sí que es constata una lleugera disminució als mesos d abril, maig i juny a excepció de la província de Barcelona. És cap a finals d any quan s accentua més aquest augment. 20

24 Gràfics 12 i 13. Distribució persones beneficiàries Distribució persones beneficiàries per tipus de prestació. Desembre 2008 Distribució persones beneficiàries per tipus de prestació. Desembre ,7% 0,9% 77,4% 35,3% 1,2% 63,5% Prestació contributiva Subsidi d'atur Renda Activa d'inserció Prestació contributiva Subsidi d'atur Renda Activa d'inserció Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Treball i Immigració. Taula 9. Persones beneficiàries per tipus de prestació 2008 Nombre persones 2009 Nombre persones Prestació contributiva Prestació contributiva Subsidi d'atur Subsidi d'atur Renda Activa Renda Activa d'inserció d'inserció Total Total Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Treball i Immigració Si comparem els mesos de desembre de 2008 i 2009, els percentatges de persones beneficiàries pels diferents tipus de prestacions són ben diferents. Cal destacar l augment accentuat de les persones beneficiàries del subsidi d atur i l augment també de persones que reben la prestació contributiva. En un any s ha passat d un 21,7% a un 35,3% de persones perceptores de subsidi d atur. 21

25 Gràfic 14. Persones estrangeres Evolució persones beneficiàries estrangeres per tipus de prestació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Prestació contributiva Subsidi d'atur Renda Activa d'inserció Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Treball i Immigració. Si ens fixem en l evolució al llarg de l any 2009 de les persones estrangeres beneficiàries de prestacions, podem dir que aquestes també han augmentat la seva presència com a subsidiàries. Aquest augment es comença a notar a inicis d any, però no és fins al darrer trimestre quan s accentua fortament. Al mes de desembre, la diferència entre persones perceptores de la prestació contributiva i el subsidi d atur és molt lleu. Al 2010 caldrà veure si passen a ser més nombroses les persones que percebin el subsidi d atur que la prestació contributiva i el risc d exclusió que això comporta. 22

26 5. Elements a ressaltar Mapa de l atur Les comarques que pateixen majors increments de l atur són aquelles amb una major dependència del sector de la construcció. L arc format per les comarques dels Pirineus, les comarques de Ponent fins al Montsià, són les comarques que pateixen majors increments de l atur registrat. Aquesta tendència marca continuïtat respecte la de 2008 i és un reflex de la persistència de l ajust en el sector de la construcció, que havia assolit un pes molt important en l estructura productiva d aquests territoris durant el cicle d expansió. Els àmbits territorials que presenten una incidència més elevada de l atur registrat solen coincidir amb aquells que han experimentat un creixement més important de la població resident com a conseqüència de la seva proximitat a les capitals de Barcelona i Tarragona. Les comarques del Vallès Oriental, el Garraf i, especialment, el Baix Penedès, amb unes taxes d atur superior a la mitjana comarcal, entre l 11 i el 13%, serien les comarques més afectades per aquest moviment de població que, al seu torn, hauria impulsat la demanda de vivenda residencial i un major pes de la construcció sobre el total de l ocupació. La incidència de l atur a nivell municipal tendeix a concentrar-se en els municipis en el tram de població entre i habitants i especialment en aquells situats en els àmbits territorials de l entorn de l àrea metropolitana. Les Comarques Centrals de l Anoia, el Bages i Osona són les que concentren les taxes d atur més elevades, amb una mitjana del 13% sobre la població potencialment activa, i el Vallès Occidental, amb una taxa del 11,3%, completen el grup de comarques amb una incidència més elevada de l atur registrat. 23

27 Aquest segon grup de comarques presenten una estructura productiva més diversificada amb una aportació més destacada de la indústria sobre el total de l atur registrat. Persones aturades A Catalunya, el darrer trimestre de 2009, hi ha una taxa d atur del 17,1%. La taxa d atur dels homes és del 18,3% i la de les dones del 15,7% Les persones aturades al quart trimestre de 2009 són majoritàriament homes, joves entre 16 i 30 anys i amb un nivell educatiu baix. La formació segueix sent garantia per mantenir-se en el mercat de treball. Les dones, en comparació als homes, pateixen una taxa d atur superior en els nivells d estudis més alts. Les persones estrangeres tenen la taxa d atur més alta, d un 30,5%. Es distancien de la mitjana de Catalunya en 13,4 punts percentuals. Són les dones les que pateixen més l atur de llarga durada. Per contra, la presència d homes aturats de més de 2 anys és gairebé testimonial. Per províncies, és Tarragona la que presenta un percentatge més elevat de persones aturades de llarga durada. A Catalunya hi ha persones desanimades que no participen en el nostre mercat de treball perquè pensen que no trobaran feina. Són sobretot homes joves i amb un nivell d estudis baix els que han passat a comptabilitzar com a població inactiva per aquest motiu. 24

28 Prestacions En aquest darrer any ha augmentat considerablement el nombre de persones beneficiàries perceptores del subsidi d atur. El pas de percebre el subsidi enlloc de la prestació contributiva s ha constatat amb el risc d exclusió social que això comporta. La tendència d augment del nombre de persones perceptores del subsidi enlloc de la prestació contributiva també es corrobora en el col lectiu estranger. 25

29 Annexos Taula 1 de variació interanual de l atur registrat per comarques Atur registrat * Variació Atur registrat * (%) Comarca interanual Comarca Variació (%) interanual Solsonès ,1% Garrotxa ,4% Val d'aran ,6% Baix Camp ,3% Alta Ribagorça ,9% Alt Empordà ,0% Montsià ,0% Selva ,7% Cerdanya ,2% Baix Llobregat ,1% Noguera ,7% Gironès ,8% Segarra ,7% Garraf ,3% Segrià ,1% Anoia ,9% Pla d'urgell ,2% Vallès Occidental ,8% Garrigues ,7% Baix Empordà ,6% Vallès Oriental ,4% Ribera d'ebre ,4% Pallars Sobirà ,5% Baix Penedès ,4% Alt Penedès ,1% Alt Urgell ,2% Bages ,0% Pallars Jussà ,6% Pla de l'estany ,6% Tarragonès ,1% Conca de Barberà ,5% Berguedà ,8% Osona ,4% Barcelonès ,7% Urgell ,1% Maresme ,1% Ripollès ,2% Terra Alta ,0% Baix Ebre ,0% Priorat ,2% Alt Camp ,7% Total Catalunya ,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball i el Padró Continu de l INE. (*) Mitjanes anuals de l atur registrat de cada comarca. 26

30 Taula 2 d incidència de l atur per municipis i estrats de població Més de habitants Taxa abs. d'atur de a Taxa abs. d'atur de a Taxa abs. d'atur Mataró 15,4 Vilanova del Camí 19,7 Santa Margarida de Montbui 19,4 Mollet del Vallès 14,7 Badia del Vallès 18,3 Sant Vicenç de Castellet 15,6 Rubí 14,6 Canovelles 16,5 Navarcles 14,6 Terrassa 14,2 Pineda de Mar 16,0 Maçanet de la Selva 14,5 Badalona 13,9 Vendrell (El) 16,0 Polinyà 14,4 Sabadell 13,9 Salt 16,0 Constantí 14,4 Santa Coloma de Gramenet 13,8 Deltebre 15,7 Sénia (La) 14,4 Vilanova i la Geltrú 13,2 Sant Adrià de Besòs 15,5 Arboç (L') 14,2 Granollers 13,1 Tordera 15,5 Palafolls 14,0 Manresa 13,1 Piera 15,3 Navàs 13,6 Viladecans 13,0 Llagosta (La) 15,3 Masquefa 13,3 Cornellà de Llobregat 12,9 Manlleu 15,2 Capellades 13,1 Sant Boi de Llobregat 12,8 Ripollet 15,1 Llagostera 13,1 Reus 12,8 Montornès del Vallès 15,1 Roda de Barà 13,0 Prat de Llobregat (El) 12,7 Torelló 14,7 Santa Margarida i els Monjos 13,0 Hospitalet de Llobregat (L') 12,1 Sant Joan de Vilatorrada 14,6 Sallent 12,9 Tarragona 11,6 Igualada 14,6 Centelles 12,9 Cerdanyola del Vallès 11,2 Bisbal d'empordà (La) 14,5 Montmeló 12,6 Lleida 10,7 Palafrugell 14,4 Cervera 12,6 Girona 9,9 Malgrat de Mar 14,2 Artés 12,5 Barcelona 9,5 Blanes 13,9 Vacarisses 12,4 Castelldefels 9,2 Sant Vicenç dels Horts 13,7 Sant Fruitós de Bages 12,4 Sant Cugat del Vallès 7,0 Vic 13,7 Roda de Ter 12,3 Ripoll 13,6 Súria 12,3 Barberà del Vallès 13,6 Sentmenat 12,2 Martorell 13,6 Santa Maria de Palautordera 12,2 Sant Pere de Ribes 13,6 Santpedor 12,2 Cunit 13,4 Llinars del Vallès 12,1 Figueres 13,4 Caldes de Malavella 12,1 Calafell 13,3 Gironella 11,8 Valls 13,3 Vidreres 11,8 Esparreguera 13,3 Solsona 11,8 Montcada i Reixac 13,2 Anglès 11,7 Calella 13,2 Tona 11,5 Olesa de Montserrat 13,0 Sils 11,5 Balaguer 12,9 Sant Feliu de Codines 11,4 Canet de Mar 12,8 Alcover 11,2 Sant Feliu de Guíxols 12,8 Arenys de Munt 11,2 Sant Celoni 12,8 Lliçà de Vall 11,1 Berga 12,8 Montblanc 11,1 Vilafranca del Penedès 12,5 Gelida 11,1 Torredembarra 12,4 Santa Eulàlia de Ronçana 11,0 Sant Andreu de la Barca 12,4 Roquetes 10,9 Mitjana 11,5 Mitjana 12,3 Mitjana 10,7 27

31 de a Taxa abs. d'atur de 501 a Taxa abs. d'atur Santa Oliva 16,6 Montmell (El) 17,9 Torrelles de Foix 16,3 Montesquiu 16,6 Pobla de Claramunt (La) 16,1 Sant Miquel de Fluvià 16,2 Balenyà 15,9 Fogars de la Selva 16,1 Pont de Vilomara i Rocafort (El) 15,9 Sant Bartomeu del Grau 15,6 Bisbal del Penedès (La) 15,7 Cabrera d'anoia 15,1 Torre de Claramunt (La) 15,2 Massanes 14,6 Creixell 15,2 Vilalba Sasserra 14,6 Albinyana 15,2 Pontons 13,8 Òdena 14,9 Bonastre 13,7 Bellvei 14,8 Puigpelat 13,6 Sant Jaume dels Domenys 14,7 Puigdàlber 13,6 Pobla de Montornès (La) 14,4 Figaró-Montmany 13,5 Canyelles 13,7 Vallbona d'anoia 13,5 Hostalric 13,4 Pont d'armentera (El) 13,3 Masies de Voltregà (Les) 13,4 Cabra del Camp 13,3 Balsareny 13,2 Castellgalí 13,1 Martorelles 12,7 Olvan 12,7 Sant Salvador de Guardiola 12,6 Castellnou de Bages 12,7 Sant Quintí de Mediona 12,6 Preixens 12,7 Pla de Santa Maria (El) 12,5 Vilada 12,7 Prats de Lluçanès 12,5 Guardiola de Berguedà 12,6 Castellbell i el Vilar 12,4 Barberà de la Conca 12,5 Banyeres del Penedès 12,4 Far d'empordà (El) 12,4 Sant Llorenç Savall 12,4 Olost 12,3 Sant Pere de Torelló 12,4 Masllorenç 12,3 Sant Jaume d'enveja 12,3 Sant Martí de Centelles 12,2 Riells i Viabrea 12,3 Ullà 12,0 Sant Hipòlit de Voltregà 12,3 Callús 12,0 Aiguafreda 12,2 Santa Eulàlia de Riuprimer 11,8 Avinyó 11,9 Cercs 11,8 Monistrol de Montserrat 11,9 Aiguamúrcia 11,8 Sant Quirze de Besora 11,8 Tortellà 11,7 Vallgorguina 11,7 Sant Julià del Llor i Bonmatí 11,5 Hostalets de Pierola (Els) 11,6 Vila rodona 11,2 Campdevànol 11,5 Flaçà 11,2 Dosrius 11,4 Rodonyà 11,1 Camarles 11,3 Monistrol de Calders 11,1 Mitjana 10,0 Mitjana 8,2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball i el Padró Continu de l INE. 28

Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya

Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya 3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb

Más detalles

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Informació anual RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Anys 2011 i 2012. Base 2010 Observatori de Desenvolupament Local del Agost 2015 Amb el suport de: L ANY 2012 LA RENDA DISMINUEIX AL

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL

RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Informació anual RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Any 2013. Base 2010 Observatori de Desenvolupament Local del Juliol 2016 Amb el suport de: LA RENDA MITJANA PER CÀPITA SE SITUA EN

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població

Más detalles

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ

PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ Informació anual PADRÓ CONTINU XIFRA OFICIAL DE POBLACIÓ Any 2014 Observatori de Desenvolupament Local del Maresme Àrea de Promoció Econòmica 13 de Gener del 2015 Amb el suport de: PADRÓ CONTINU XIFRA

Más detalles

Variació població. Població

Variació població. Població . Demografia . Demografia Perfil de la Ciutat. Edició 3 Una visió global Indicadors Ciutat Variació població Mitjana Densitat deu anys edat Barberà del Vallès 3.436,6% 5.47 38,3,5% Girona 97.98 5,5% 7.39

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014

Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014 19 de febrer de 2015 Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any 2014 El 14,5% de la població de Catalunya és de nacionalitat estrangera el 2014 La població estrangera disminueix

Más detalles

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A.

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A. VIVIENDA NUEVA EN CATALUNYA Julio 2010 BOLETÍN DE CATALUNYA 2 MERCADO INMOBILIARIO (VIVIENDA NUEVA) ANALIZADO EN CATALUNYA. (30 JUNIO 2010) BOLETÍN DE CATALUNYA 3 PRECIOS MEDIOS DE VIVIENDA NUEVA EN LAS

Más detalles

Pla local de seguretat viària

Pla local de seguretat viària Pla local de seguretat viària 1 2006 1er any 19 municipis 931.307 habitants 12,35% població TERRASSA TARRAGONA LLEIDA GIRONA VILANOVA I LA GELTRÚ GAVÀ SANT FELIU DE LOBREGAT FIGUERES TORTOSA OLOT AMPOSTA

Más detalles

CATÀLEG D'ÀREES DE GESTIÓ ASSISTENCIAL (AGA)

CATÀLEG D'ÀREES DE GESTIÓ ASSISTENCIAL (AGA) CATÀLEG D'ÀREES DE GESTIÓ ASSISTENCIAL (AGA) Regió Sanitària Area Gestió Assistencial (AGA) Àrea Bàsica de Salut 61 LLEIDA 05 Lleida 001 AGRAMUNT 61 LLEIDA 05 Lleida 002 ALCARRÀS 61 LLEIDA 05 Lleida 003

Más detalles

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2011

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2011 MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2011 ÍNDEX: 1 Introducció 2 El mapa de l atur a Catalunya: comarques 3 El mapa de l atur a Catalunya: municipis. 4 Perfil de l atur 5 Persones beneficiàries de prestacions per

Más detalles

Acte de cloenda i lliurament de diplomes

Acte de cloenda i lliurament de diplomes Curs de formació bàsica per a policies 211-212 25ª promoció Acte de cloenda i lliurament de diplomes Dossier de premsa Mollet del Vallès, 13 de juny de 212 Font: Secció de Secretaria Acadèmica Data d actualització:

Más detalles

MUC Mapa urbanístic de Catalunya

MUC Mapa urbanístic de Catalunya MUC Mapa urbanístic de Dades bàsiques Maig 2015 Classificació del sòl en hectàrees a 1 de gener de 2014 Sòl urbanitzable Sòl urbà Superfície Sòl no No No Comarca total urbanitzable delimitat Delimitat

Más detalles

LES COMARQUES DE CATALUNYA

LES COMARQUES DE CATALUNYA CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) LES COMARQUES DE CATALUNYA Nom i cognoms 4rt curs Aquest és el mapa de Catalunya N (nord) O (oest) E (est) S (sud) Catalunya limita al nord

Más detalles

ESTADÍSTIQUES PAU 2014

ESTADÍSTIQUES PAU 2014 ESTADÍSTIQUES PAU 24 INDEX. Mapa distribució tribunals PAU juny 24 2. Mapa resultats PAU juny 24 de Catalunya per demarcacions 3. Mapa resultats PAU setembre 24 de Catalunya per demarcacions 4. Resultats

Más detalles

ESTADÍSTIQUES PAU 2017

ESTADÍSTIQUES PAU 2017 ESTADÍSTIQUES PAU 2017 INDEX 1. Mapa distribució tribunals PAU juny 2017 2. Mapa resultats PAU juny 2017 de Catalunya per demarcacions 3. Mapa resultats PAU setembre 2017 de Catalunya per demarcacions

Más detalles

Estadística de naixements El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques

Estadística de naixements El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques 10 d octubre de 2016 Estadística de naixements. 2015 El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques L edat mitjana a la maternitat continua creixent

Más detalles

El treball al camp català: característiques i diferències amb altres territoris i sectors. Secretaria Tècnica del SOC Desembre del 2012

El treball al camp català: característiques i diferències amb altres territoris i sectors. Secretaria Tècnica del SOC Desembre del 2012 El treball al camp català: característiques i diferències amb altres territoris i sectors Secretaria Tècnica del SOC Desembre del 2012 Objectiu de la presentació Sector primari, sector estratègic pel SOC

Más detalles

La natalitat a Catalunya l any Els naixements a les comarques gironines augmenten un 10,5% enfront del 3,2% de Catalunya

La natalitat a Catalunya l any Els naixements a les comarques gironines augmenten un 10,5% enfront del 3,2% de Catalunya 21 de febrer del 2008 La natalitat a Catalunya l any 2006 Els naixements a les comarques gironines augmenten un 10,5% enfront del 3,2% de Catalunya A la Segarra, pràcticament 4 de cada 10 nadons tenen

Más detalles

INFORME DE POBLACIÓ 2013 VALLÈS OCCIDENTAL

INFORME DE POBLACIÓ 2013 VALLÈS OCCIDENTAL INFORME DE POBLACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL Observatori del Vallès Occidental Març 2014 ÍNDEX 1.- Presentació 1 2.- Evolució de la població de la comarca. Sèrie 2000-2.1.-El Vallès Occidental i comparativa amb

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

Mapa 3.1. Identificación de los municipios de la Región metropolitana de Barcelona.

Mapa 3.1. Identificación de los municipios de la Región metropolitana de Barcelona. Mapa 3.1. Identificación de los municipios de la Región metropolitana de Barcelona. 8014 8137 8055 8064 8276 8081 8095 8239 8097 8134 8039 8087 8042 8207 8210 8223 8023 8088 8234 8259 8202 8284 8155 8198

Más detalles

Vista la Ley 13/2015, de 9 de julio, de ordenación del sistema de empleo y del Servicio Público de Empleo de Cataluña;

Vista la Ley 13/2015, de 9 de julio, de ordenación del sistema de empleo y del Servicio Público de Empleo de Cataluña; Resolución TSF/***/2017, por la que se abre la convocatoria para el año 2017 para la concesión de subvenciones para el Programa Trabajo y Formación (ref. Código BDNS****). Mediante esta Resolución, se

Más detalles

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012 Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 8 de gener de 2013 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat

Más detalles

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2012

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2012 MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2012 SECRETARIA DE SOCIOECONOMIA Elaboració: Romina Garcia Inglés Març 2013 1 ÍNDEX 1.INTRODUCCIÓ PÀG. 3 2.EL MAPA DE L ATUR A CATALUNYA: COMARQUES PÀG. 4 3.EL MAPA DE L ATUR

Más detalles

FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA

FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA FITXES LOCALS 1 FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA DADES BÀSIQUES Superfície: 53,7 km 2 Població: 15.511 habitants (21) Nombre d empreses: 1.551 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE

Más detalles

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL CONTEXT CATALÀ (2010) Sumari La desfavorable conjuntura econòmica provoca en 2010 un descens generalitzat de les rendes que afecta la totalitat de

Más detalles

BARCELONA (àmbit municipal)

BARCELONA (àmbit municipal) Llistat d'eaias Barcelona (àmbit municipal) Barcelona (àmbit comarcal) Girona Lleida Tarragona Terres de l'ebre BARCELONA (àmbit municipal) EAIA CENTRAL BARCELONA c/valencia, 344, 3ª planta 08009 Barcelona

Más detalles

La natalitat a Catalunya l any Els naixements disminueixen un 4,7% l any 2012 a Catalunya

La natalitat a Catalunya l any Els naixements disminueixen un 4,7% l any 2012 a Catalunya 23 d octubre de 2013 La natalitat a Catalunya l any 2012 Els naixements disminueixen un 4,7% l any 2012 a Catalunya Per primera vegada, l edat mitjana de les dones en néixer el primer fill supera els 30

Más detalles

VACANCES I FESTIUS A LES ESTACIONS ITV - NADAL 2016/2017 Data darrera revisió:

VACANCES I FESTIUS A LES ESTACIONS ITV - NADAL 2016/2017 Data darrera revisió: Badalona B-02 APPLUS ITEUVE 5 I 9 TS. Horari: de 7.00 a 27 al 30 TS Horari de 7.00 a 24 i 31 (dissabtes) tancat. 7 5 (dissabte) TS: de 7.00 a. Viladecavalls Vallès Occidental B-03 CERTIO 5, 7, 9 i de 27

Más detalles

Evolució i característiques de la població del Vallès Occidental i dels seus municipis

Evolució i característiques de la població del Vallès Occidental i dels seus municipis Evolució i característiques de la població del Vallès Occidental i dels seus municipis L informe presenta les dades publicades a Idescat de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de

Más detalles

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules

Más detalles

Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014

Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014 Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014 secretaria de socioeconomia Març de 2015 Índex 0. Introducció, 5 1. Metodologia, 6 2. Un mercat de treball dèbil, fluctuant i precari, 7 2.1 Principals indicadors

Más detalles

Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda Informe demogràfic I trimestre 2016 (dades 2015) 1 ÍNDEX 1 DEMOGRAFIA... 3 1.1 Població i territori... 3 1.2 Composició per grups d edat... 5 1.3 Moviment natural de la població...

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/9)

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/9) Cataluña (1/9) De manera mucho más acusada que en el resto de comunidades autónomas, las personas jóvenes en Cataluña están optando por retrasar la decisión de abandonar su hogar de origen. Esta estrategia

Más detalles

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Comunidad Autónoma de Cataluña Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007 BARCELONA Teléfono: 93 304

Más detalles

Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011

Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011 Informe de Conjuntura Socioeconòmica a Barcelona Desembre 2011 1 Informe conjuntura del mercat laboral i l activitat econòmica a Barcelona Desembre 2011 Índex Dades del Mercat Laboral 1/ Dades EPA (tercer

Más detalles

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana

Más detalles

índex PRESENTACIÓ MERCAT DE TREBALL

índex PRESENTACIÓ MERCAT DE TREBALL índex 4 PRESENTACIÓ MERCAT DE TREBALL 8 15 22 31 38 41 50 57 66 71 74 Població en relació amb l'activitat Població de 16 anys i més en relació amb l'activitat Població de 16 a 64 anys en relació amb l'activitat

Más detalles

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2013

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2013 Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 21 de gener de 2014 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat

Más detalles

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni Segons els resultats del darrer estudi EuroRAP El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 1,2% a les carreteres catalanes en l últim trienni La demarcació amb més percentatge de quilòmetres

Más detalles

Moviment natural dels estrangers a Catalunya

Moviment natural dels estrangers a Catalunya Número 11, octubre de 2011 Moviment natural dels s a Catalunya Presentació En aquest onzè número del monogràfic La immigració en xifres es presenta una anàlisi del moviment natural de la població de nacionalitat

Más detalles

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia

Más detalles

Informe de població al Vallès Occidental. 2015

Informe de població al Vallès Occidental. 2015 Data d edició: Abril 2016 Informe de població al Vallès Occidental. L informe presenta les dades de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de gener de. Aquestes dades provenen del padró

Más detalles

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya - 3.d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present

Más detalles

DATA HORA Grup B Km. Desnivell Mapa CASTELLDEFELS * :30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant

DATA HORA Grup B Km. Desnivell Mapa CASTELLDEFELS * :30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant CASTELLDEFELS 78 130 * 08-01-17 8:30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant Boi - Molins - Sant Cugat L'ORDAL 63 660 * 15-01-17 8:30 Sant Cugat - Mirasol - Molins

Más detalles

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2010

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2010 MAPA DE L ATUR A CATALUNYA 2010 ÍNDEX 1. Introducció...pàg. 3 2.Mapa de l atur a Catalunya...pàg. 4 3.Perfil de les persones aturades...pàg. 14 4.Protecció econòmica per atur...pàg. 20 5.Elements a destacar...pàg.

Más detalles

Estadística de naixements L augment del nombre de fills per dona atenua la caiguda dels naixements l any 2014

Estadística de naixements L augment del nombre de fills per dona atenua la caiguda dels naixements l any 2014 19 d octubre de 2015 Estadística de naixements. 2014 L augment del nombre de fills per dona atenua la caiguda dels naixements l any 2014 Les Comarques Gironines i Ponent són els àmbits on les dones tenen

Más detalles

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2009

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2009 27 de juny del 2012 Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2009 El nivell de renda augmenta a tot el territori de Catalunya excepte a deu comarques l any 2009 Les prestacions

Más detalles

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona

Pensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona Pensions a la Catalunya independent Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona 1 Es podran pagar les pensions? Com? El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment: les cotitzacions

Más detalles

Manlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera

Manlleu 89,1 12,6% corrent. que. Població. Castellar del Vallès Esparreguera Manlle eu comparat amb 13 municipis d entree 20.000 i 35.000 habitants CERCLE DE COMPARACIÓÓ INTERMUNICIPAL Policia local Població Castellar del Vallès Esparreguera Manlleu Masnou, El Molins de Rei Olesa

Más detalles

Catalunya i Espanya en xifres

Catalunya i Espanya en xifres i en xifres Cambra de Comerç i Indústria de Lleida Dr. Joan Hortalà i Arau 09 d octubre de 2014 - 2-1. Superfície i població Superfície - 3-505.968 km² 32.091 km² 12.150 km² 5.910 km² 7.728 km² 6.303 km²

Más detalles

INFORME DE CONJUNTURA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA PRIMER TRIMESTRE DE 2015

INFORME DE CONJUNTURA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA PRIMER TRIMESTRE DE 2015 INFORME DE CONJUNTURA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA PRIMER TRIMESTRE DE 215 74,% 72,% 7 68,% 66,% 4,% % Total 6 1T 7 2T 7 3T 7 estrangera per comarques, 21-211 Població total Població estrangera Variació

Más detalles

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014 CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA 22 de maig del 2014 1. Índex Evolució de l economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014 2015.

Más detalles

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/15)

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/15) Cataluña (1/15) El año no ha traído ninguna mejora en las condiciones objetivas para la emancipación residencial de los y las jóvenes en Cataluña. Desde el punto de vista laboral, cabe destacar que Cataluña

Más detalles

L augment de la renda comarcal per habitant es generalitza l any 2014

L augment de la renda comarcal per habitant es generalitza l any 2014 18 de maig de 2017 Renda familiar disponible bruta territorial. 2014 L augment de la renda comarcal per habitant es generalitza l any 2014 Segons l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat), la renda

Más detalles

CATALUNYA CONNECTA. Índex de documentació

CATALUNYA CONNECTA. Índex de documentació CATALUNYA CONNECTA Índex de documentació Estudis Radioelèctrics: Mapa amb la distribució comarcal dels estudis radioelèctrics. S indiquen dues xifres, d esquerra a dreta: estudis radioelèctrics ja fets

Más detalles

DATA HORA Grup B Km. Desnivell Mapa CASTELLDEFELS * :30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant

DATA HORA Grup B Km. Desnivell Mapa CASTELLDEFELS * :30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant CASTELLDEFELS 78 130 * 08-01-17 8:30 Sant Cugat - Molins de Rei - Viladecans - Gavà - CASTELLDEFELS - Gava - Sant Boi - Molins - Sant Cugat L'ORDAL 63 660 * 15-01-17 8:30 Sant Cugat - Mirasol - Molins

Más detalles

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Anys

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Anys 22 de novembre del 2010 Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Anys 2004-2007 Més de la meitat de comarques tenen una renda propera a la mitjana de Catalunya Matadepera i

Más detalles

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència Informe sobre la matrícula de la UdL, curs 2016-17. Avenç de resultats. Novembre 2016 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i, sobre tot, el bon comportament dels màsters, han contribuït decisivament

Más detalles

La Ribera d Ebre és la comarca amb un PIB per càpita més elevat al Els serveis generen més de la meitat de l activitat econòmica a 34 comarques

La Ribera d Ebre és la comarca amb un PIB per càpita més elevat al Els serveis generen més de la meitat de l activitat econòmica a 34 comarques 9 d octubre de 2013 Producte interior brut comarcal i municipal. Any 2010 La Ribera d Ebre és la comarca amb un per càpita més elevat al 2010 Els serveis generen més de la meitat de l activitat econòmica

Más detalles

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL L'Estructura Empresarial preten donar una imatge global de com les emrpeses, els Polígons d'activitat Economia (PAE) i els sectors s'estructuren al nostre

Más detalles

Renda familiar disponible bruta. Comarques i municipis. Any 2013

Renda familiar disponible bruta. Comarques i municipis. Any 2013 19 de maig de 2016 Renda familiar disponible bruta. Comarques i municipis. Any 2013 El Barcelonès continua sent la comarca amb més renda per càpita, amb 18.100 euros l any 2013 El Barcelonès continua sent

Más detalles

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016 Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,

Más detalles

ÍNDEX I. CONSIDERACIONS GENERALS... 3 II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC A L ARAN EN DADES... 5

ÍNDEX I. CONSIDERACIONS GENERALS... 3 II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC A L ARAN EN DADES... 5 INFORME D ARAN 2014 PROÒM - INFORME D ARAN 2014 1 ÍNDEX I. CONSIDERACIONS GENERALS... 3 II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC A L ARAN EN DADES... 5 2.1. Queixes i actuacions d ofici tramitades amb les administracions

Más detalles

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/9)

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/9) Cataluña (1/9) Cataluña constituye uno de los ejemplos más paradigmáticos de cómo las personas jóvenes, en el actual contexto socioeconómico, han optado por retrasar el momento de abandonar su hogar de

Más detalles

L estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 2012

L estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 2012 NOTES INFORMATIVES octubre de 213 L estadística de variacions residencials al Baix Llobregat 212 Per primera vegada en els últims anys el saldo migratori total de la comarca és negatiu, com a conseqüència

Más detalles

IMPACTES DE LA CRISI A LES COMARQUES DE CATALUNYA 2014 INCIDÈNCIA DELS ERO I ALTRES INDICADORS DE CONJUNTURA ECONÒMICA A LES EMPRESES DE CATALUNYA

IMPACTES DE LA CRISI A LES COMARQUES DE CATALUNYA 2014 INCIDÈNCIA DELS ERO I ALTRES INDICADORS DE CONJUNTURA ECONÒMICA A LES EMPRESES DE CATALUNYA IMPACTES DE LA CRISI A LES COMARQUES DE CATALUNYA 2014 INCIDÈNCIA DELS ERO I ALTRES INDICADORS DE CONJUNTURA ECONÒMICA A LES EMPRESES DE CATALUNYA SECRETARIA D ACCIÓ SINDICAL I POLÍTICA SECTORIAL Abril

Más detalles

Altres Mapes. Fotografies aèries. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció

Altres Mapes. Fotografies aèries. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció Altres Mapes Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció Alt Penedès 1:50.000 MAP/199 Mapes comarcals de Catalunya (El Periodico de Catalunya) 1:25.000 MAP 504(467) Bur Mapa ecològic

Más detalles

Ocupació a la Indústria Local

Ocupació a la Indústria Local Ocupació a la Indústria Local SESSIÓ DE TREBALL Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació Servei de Mercat de Treball 08 de juny de 2015 Els projectes Perspectiva agregada Abast territorial

Más detalles

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2008

Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2008 1 de juny del 2011 Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any 2008 Pallars Jussà, Ribera d Ebre i Barcelonès són les comarques que més incrementen el seu nivell de renda l

Más detalles

Estimacions de població

Estimacions de població Estadística Demogràfica Estimacions de població Dades postcensals 21 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Estadística Demogràfica Estimacions de població 21 Dades postcensals Barcelona,

Más detalles

PRONÒSTIC DEL TURISME RURAL Intenció de fer turisme rural aquesta tardor/hivern a les comarques de Barcelona i Catalunya

PRONÒSTIC DEL TURISME RURAL Intenció de fer turisme rural aquesta tardor/hivern a les comarques de Barcelona i Catalunya PRONÒSTIC DEL TURISME RURAL Intenció de fer turisme rural aquesta tardor/hivern a les comarques de Barcelona i Catalunya Un treball del LABturisme Gerència de Serveis de Turisme Novembre 2013 Més info

Más detalles

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2014 Daniel Garrell Ballester (Àmbit de Sociologia del CERES) Desembre 2014 CERES Via Laietana, 16, 7a planta 08003 Barcelona 2 ÍNDEX Presentació

Más detalles

GESTIO FORESTAL D ALP I LA BIOMASSA. Ajuntament d Alp, Masella i la Molina

GESTIO FORESTAL D ALP I LA BIOMASSA. Ajuntament d Alp, Masella i la Molina GESTIO FORESTAL D ALP I LA BIOMASSA Ajuntament d Alp, Masella i la Molina L Hospitalet de l Infant, 21-22 d octubre de 2011 PALLARS SOBIRA ALTA RIBAGORÇA PALLARS JUSSA ALT URGELL NOGUERA SEGRIÀ PLA D'URGELL

Más detalles

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Comunicat de premsa L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Les primeres dades de 2012 revelen el major ús dels títols

Más detalles

INFORME TRIMESTRAL núm. 52, 4t trimestre de

INFORME TRIMESTRAL núm. 52, 4t trimestre de INFORME TRIMESTRAL Núm. 52 4t trimestre 2013 0. L Informe en un minut pàg. 2 1. Conjuntura econòmica i laboral. Balanç del quart trimestre de 2013 pàg. 3 2. Evolució de l atur registrat al Barcelonès pàg.

Más detalles

El cost de la vida per a les persones inframileuristes

El cost de la vida per a les persones inframileuristes El cost de la vida per a les persones inframileuristes Les persones inframileuristes a Catalunya A Catalunya, al voltant de 1.150.000 de persones assalariades reben un salari brut mensual de inferior o

Más detalles

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població

Más detalles

CENTROS MÉDICOS COLABORADORES DE CATALUÑA

CENTROS MÉDICOS COLABORADORES DE CATALUÑA CENTROS MÉDICOS COLABORADORES DE CATALUÑA COMARCA LOCALIDAD NOMBRE DIRECCIÓN TELÉFONO HORARIO Barcelona L-V: 09.00- / S: 09.00- ALT PENEDES Vilafranca SERVEIS MEDICS PENEDES Pza de la Creu de Sta.Digna,

Más detalles

Oficinas de la Seguridad Social CATALUÑA

Oficinas de la Seguridad Social CATALUÑA BARCELONA ARENYS DE MAR ISM Port, s/n 937 923 603 BARCELONA BADALONA INSS C/ Margarida Xirgu, 33-39 933 841 311 933 841 715 Preferente con cita BARCELONA BADALONA Avda. President Companys 106-110 933 847

Más detalles

INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, GENER 2017

INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, GENER 2017 INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, GENER 2017 El mes de gener del 2017 tanca amb 330.276 1 demandants d ocupació considerats desocupats inscrits a les oficines

Más detalles

PRONÒSTIC PER EL TURISME RURAL I CÀMPINGS

PRONÒSTIC PER EL TURISME RURAL I CÀMPINGS Vacances Estiu 2017 INFORME ÒMNIBUS PRONÒSTIC PER EL TURISME RURAL I CÀMPINGS Juny 2017. Índex Fitxa tècnica 2 Resultats 3 Vostè té pensat fer turisme rural aquest estiu? 4 Pels que tenen pensat fer turisme

Más detalles

Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf. 1r. trimestre de 2006

Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf. 1r. trimestre de 2006 Informe de Conjuntura Econòmica del Penedès- Garraf 1r. trimestre de 26 Promogut per Amb el suport de Introducció La primera edició de l informe de conjuntura de l any 26 incorpora com a novetat l anàlisi

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, MARÇ 2017

INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, MARÇ 2017 INFORME MENSUAL ATUR REGISTRAT MUNICIPIS I COMARQUES DEMARCACIÓ DE BARCELONA, MARÇ 2017 El mes de març del 2017 tanca amb 325.727 1 demandants d ocupació considerats desocupats inscrits a les oficines

Más detalles