El preu del Cicle de l aigua a Espanya i Europa Observatori del preu de l aigua

Transcripción

1 El preu del Cicle de l aigua a Espanya i Europa 2011 Observatori del preu de l aigua Departament de Coordinació i Anàlisi Estratègica Febrer 2012

2 Departament de Coordinació i Anàlisi Estratègica Febrer 2012

3 Índex 1 INTRODUCCIÓ METODOLOGIA, DEFINICIONS I ASPECTES A TENIR EN COMPTE PREU AIGUA ÚS DOMÈSTIC Comparació a Espanya Estudi de FACUA- Consumidores en Acción Estudi de l ACA Comparació amb Europa PREU AIGUA ÚS DOMÈSTIC. PER ESTRUCTURA TARIFÀRIA Comparativa a Espanya Comparativa a Europa ESTALVI I ÚS RACIONAL DE L AIGUA Comparativa a Espanya Comparativa a Europa... 11

4 1 INTRODUCCIÓ L Agència Catalana de l Aigua és l administració hidràulica a Catalunya i és l encarregada de la política del Govern en matèria d'aigües, gestiona i planifica el cicle integral de l aigua. L objectiu del present estudi es ampliar i complementar la informació estadística que l Observatori del preu de l aigua a Catalunya dóna al voltant del preu del Cicle Integral de l Aigua amb la d altres ciutats d Espanya i de la Unió Europea. És per aquest motiu que s ha cregut convenient comparar el preu del Cicle Integral de l Aigua per a l ús domèstic d una ciutat catalana respecte altres de l estat espanyol i d altres europees. En relació a l estat espanyol s ha inclòs l estudi de l organització FACUA i s ha entrat en el detall de 8 ciutats, i pel que fa a l àmbit europeu s han escollit 10 ciutats europees dels següents països : Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Grècia. Les ciutats seleccionades representen regions ben diverses en el marc de la Unió Europea. D aquesta manera, la comparativa entre unes ciutats i altres mostren, entre altres aspectes, l actual variabilitat entre el preu per metre cúbic i els seus components. 2 METODOLOGIA, DEFINICIONS I ASPECTES A TENIR EN COMPTE Per realitzar la comparació de preus s han pres els conceptes inclosos dins de la factura de l aigua, relacionats amb el cicle de l aigua. S han exclòs del càlcul aquells conceptes o taxes addicionals alienes al propi Cicle Integral de l Aigua com la taxa metropolitana de residus de Barcelona. L estudi ha fet palesa la diversitat d estructures tarifàries i dels conceptes que s inclouen en la factura de l aigua en les diferents ciutats espanyoles i europees. Per exemple, hi ha ciutats, la majoria, que separen els conceptes de sanejament o depuració i clavegueram ; hi ha d altres que tenen cànons de millora, de sanejament o de l aigua; d altres que tenen recàrrecs transitoris, etc. Encara que els conceptes són recaptats mitjançant la factura de l aigua, els serveis són sovint prestats per una diversitat d agents: entitats subministradores, ajuntaments, agencies de l aigua, etc. Cal esmentar que a Espanya, el subministrament domiciliari de l aigua, el clavegueram i el tractament d aigües residuals és una competència dels ajuntaments que gestionen directament; o bé atorguen concessions de serveis a les empreses públiques, privades o mixtes; o bé hi ha una intervenció supletòria per part d altres administracions per la prestació d aquests serveis. 2 de 11

5 A l estudi, a l hora de calcular el preu domèstic del Cicle Integral de l Aigua, s han establert una sèrie de criteris i tipificacions a fi i efecte que el preu sigui el màxim de comparable i homogeni entre les diferents ciutats seleccionades: - L abonat tipus és una unitat familiar de tres membres que disposa d un comptador de 13-15mm de diàmetre, equivalent a un cabal nominal de 2.5 m3/h. - El preu unitari es calcula per consums de 6, 10, 12 i 20 metres cúbics/abonat/mes. - Es considera el consum mensual. Encara que, la facturació sigui bimensual, trimestral, semestral, o anual s ha calculat l equivalent mensual. - No es reflexa l existència o no de bonificacions a les famílies nombroses o usuraris de rendes baixes. - S exclou del càlcul aquells conceptes o taxes addicionals alienes al propi Cicle Integral de l Aigua. D aquesta manera s ha exclòs, per exemple, la Taxa metropolitana de tractament i gestió de residus (TMTR) que es cobra a 33 municipis de l àmbit de l Àrea metropolitana inclosa la ciutat de Barcelona. - No s ha incorporat la taxa per les aigües pluvials que es paga a les ciutats alemanyes estudiades, donat que no la paguen tots els domicilis. - El preu unitari són els vigents per al A Barcelona la tarifa és la vigent a 1 de gener de 2011, tal i com es troba a l Observatori de preus de Catalunya. - Es publica el preu unitari net (sense IVA) vigent per a cada tipus de servei i de país. 3 de 11

6 3 PREU AIGUA ÚS DOMÈSTIC. Aquest apartat mostra el preu del Cicle Integral de l Aigua. Per al càlcul s ha considerat com a hipòtesi de consum mensual un volum de 10 metres cúbics per abonat, una vivenda de 3 membres, i no s ha inclòs l impost sobre el valor afegit (IVA). 3.1 Comparació a Espanya La informació dels preus de l aigua de les diferents ciutats espanyoles s extreu de l estudi de FACUA i de la recerca que fa l ACA. L organització FACUA cada any publica els preus del cicle de l aigua de 28 ciutats espanyoles a la seva pàgina web, dades que obté majoritàriament de les entitats subministradores. FACUA té en compte el cicle integral de l aigua, es a dir, les quotes fixes i variables que es facturen per a l abastament com per al sanejament, clavegueram, i depuració de les aigües residuals; incloent-hi els cànons i recàrrecs de millora d infraestructures, impulsió o sequera, però excloent-hi els conceptes de lloguer i manteniment de comptadors. D altra banda, a la recerca de l ACA es parteix dels mateixos conceptes que l estudi de FACUA, però incloent-hi els conceptes de lloguer i manteniment de comptadors. La recerca es fa a un grup més reduït de ciutats, 8 ciutats espanyoles, de les quals s analitza la variabilitat i progressivitat de les tarifes Estudi de FACUA- Consumidores en Acción Els càlculs de l estudi de FACUA són sota els següents supòsits : per a un consum de 10m 3 d una vivenda de 3 membres i un comptador individual de 13mm; les tarifes són les vigents a 10 d octubre de 2011; no s inclouen les tarifes en concepte de lloguer i manteniment de comptadors que apliquen determinades ciutats; i els preus unitaris són sense IVA. 4 de 11

7 /m 3 3,0 2,5 Estudi FACUA: preu unitari per a un consum de 10 m3 Cicle de l'aigua 2,57 2,0 1,5 1,38 1,42 1,42 1,47 1,59 1,59 1,69 1,70 1,71 1,80 1,81 1,82 1,86 1,86 1,97 2,11 1,0 0,80 0,93 1,02 1,06 1,14 1,16 1,16 1,17 1,17 1,21 1,23 0,5 0, Estudi de l ACA Els preus unitaris són per a un consum de 10m 3 sense IVA i a diferència de FACUA inclouen els conceptes de lloguer i manteniment de comptadors i conservació d escomeses. / m 3 3,0 2,5 Per a un consum de 10 m3 Preu cicle 2,624 2,0 1,820 1,831 1,5 1,466 1,0 0,841 1,062 1,075 1,215 0,5 0,0 Valladolid Zaragoza A Coruña Bilbao Madrid Sevilla Barcelona Murcia 5 de 11

8 3.2 Comparació amb Europa L estudi d Europa recull els mateixos conceptes del cicle de l aigua que l estudi de l ACA referent a les ciutats espanyoles. S han inclòs només els conceptes de la factura de l aigua relacionats amb el cicle, d aquesta manera s ha exclòs a Paris la taxa per les vies navegables a França i a Barcelona la taxa metropolitana de residus. Els preus unitaris són per a un consum mensual de 10 m 3 i sense IVA. / m 3 6 Per a un consum de 10 m3 5 Total Cicle 4, ,552 4, ,802 2,931 2, ,466 1,831 1, ,984 1, de 11

9 4 PREU AIGUA ÚS DOMÈSTIC. PER ESTRUCTURA TARIFÀRIA. Tot i la diversitat d estructures tarifàries existents en les diferents ciutats, podem distingir en la majoria de rebuts de l aigua una estructura bionòmica formada per una part fixa i una altra variable. El component fix consisteix en una quantitat fixa independent del consum realitzat. Aquesta quota fixa és habitual en els anomenats serveis de xarxa ja que incorren en uns costos d estructura molt elevats i independents de si la població subministrada consumeix molt o poc, a més, funcionen com a garantia de disponibilitat. La part variable, és a dir, que el preu variï segons el consum realitzat és habitual en la tarifa de l aigua. Aquest component incideix en fomentar l ús racional de l aigua, a més consum es paga més import. A més a més, a moltes de les ciutats, a la tarifa variable varia en funció de trams de consum, que fan pagar un preu més alt als consums més elevats (veure apartat 5). Per la naturalesa del tipus de recurs de què estem parlant, és habitual que l operador/titular del servei fixi un consum bàsic a un preu assequible per tal que tothom pugui tenir accés al servei i a partir d aquest consum bàsic l operador cobra un preu més alt. Tot seguit, es mostra el percentatge que representa el component fix i el component variable sobre el preu total per un consum per abonat de 10 metres cúbics mensuals: 4.1 Comparativa a Espanya. 100% Per a un consum de 10m 3 /mes Part variable Part fixa 80% 60% 95% 69% 66% 66% 64% 62% 54% 53% 40% 20% 31% 34% 34% 36% 38% 46% 47% 0% 5% Valladolid Bilbao Sevilla Barcelona Zaragoza Murcia Madrid A Coruña 7 de 11

10 4.2 Comparativa a Europa Per a un consum de 10m 3 /mes 100% Part variable Part fixa 80% 60% 94% 94% 92% 88% 83% 82% 81% 81% 74% 66% 40% 20% 0% 34% 26% 17% 18% 19% 19% 6% 6% 8% 12% Paris Atenes Berlin Florència Roma Munic Bristol Lió Londres Barcelona 8 de 11

11 5 ESTALVI I ÚS RACIONAL DE L AIGUA. Més enllà del preu que paguen els ciutadans pels diferents serveis associats al Cicle Integral de l Aigua (abastament, sanejament o medi), és important que els estats membres vetllin per aplicar una política dels preus de l aigua que proporcioni els incentius necessaris per a un ús eficient, i una contribució o política tarifària adequada per tendir a la recuperació plena dels costos dels serveis relacionats amb l aigua. Per fomentar l ús racional en el rebut de l aigua, hi ha ciutats europees on s empra una tarifa variable elevada i d altres on es fa ús dels trams de consum progressius amb diferents coeficients. En aquests trams el preu es va fent més car a mesura que incrementa el consum i d aquesta manera qui contribueix a la recuperació del cost del servei és qui més l utilitza. Els gràfics següents mostren la variació del preu del metre cúbic a mesura que ens desplacem a consums més elevats. En els casos on la component fixa de la tarifa és significativa, els nivells de consum bàsics tenen un preu unitari més car en les primeres unitats consumides que en les següents. La regressivitat de la tarifa es dóna en el cas que la quota fixa faci que el preu mig (import del rebut de l aigua/ aigua consumida) sigui superior al preu marginal (preu de l última unitat d aigua consumida). En canvi, a partir del nivell de consum on aquesta relació sigui menor la tarifa es torna progressiva. 9 de 11

12 5.1 Comparativa a Espanya Cicle Integral /m Murcia 3,290 2,624 2,465 2,146 Sevilla 2,215 1,820 1,724 2,204 Barcelona 2,061 1,831 1,847 2,226 Madrid 1,915 1,466 1,354 1,265 Bilbao 1,462 1,215 1,158 1,067 A Coruña 1,325 1,075 1,013 0,896 Zaragoza 1,071 1,062 1,060 1,176 Valladolid 0,721 0,841 0,877 0,961 Progressivitat de les tarifes /m 3 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 Murcia Sevilla Barcelona Madrid Bilbao A Coruña 0,5 0, m 3 /mes Zaragoza Valladolid 10 de 11

13 5.2 Comparativa a Europa Cicle Integral /m Berlin 4,947 4,856 4,795 4,792 Bristol 4,613 4,100 3,971 3,714 Munic 3,893 3,552 3,467 3,296 Lió 3,330 2,956 2,863 2,676 Londres 3,289 2,802 2,680 2,436 Paris 3,040 2,931 2,903 2,848 Barcelona 2,061 1,831 1,847 2,226 Madrid 1,915 1,466 1,354 1,265 Florència 1,775 1,901 1,932 2,659 Roma 1,037 1,005 1,019 1,142 Atenes 0,886 0,984 1,035 1,074 Progressivitat de les tarifes /m 3 6,0 5,0 Berlin Munic 4,0 Paris Lió 3,0 Roma Florència 2,0 Londres Bristol 1,0 Atenes Barcelona 0, m 3 /mes Madrid 11 de 11