Barricada republicana a Tortosa al carrer de Teodor González cruïlla amb el carrer de Cervantes.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Barricada republicana a Tortosa al carrer de Teodor González cruïlla amb el carrer de Cervantes."

Transcripción

1 Total procesados 815 Fusilados 63 Reclusos temporales 752 Fusilados por poblaciones Benifallet 1 Tivenys 2 L Ametlla de Mar 5 Xerta 2 Tortosa 33 L Aldea 11 Deltebre 9 Procesados por sexo Mujeres 44 Hombres 771 Procesados por sectores de actividad Primario 382 Secundario 205 Terciario 228 Barricada republicana a Tortosa al carrer de Teodor González cruïlla amb el carrer de Cervantes. FOTO: LLUÍS MEZQUIDA, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MEZQUIDA SANS Laciutatmàrtir Tortosa va ser una de les localitats més castigades durant la guerra. Després va patir una implacable repressió. La presó estava situada al carrer Montcada i acollia homes i dones Procesados por edad al ser encarcelados a a a a a a a a a a a a Coleccionable coordinado por Xavier Tolosana Historiador Xavier Fernández Redactorjefe deldiari Josep Recasens Llort Pedagogimatemàtic ortosa, que durant la contesa va ser de les més castigades, patí, a més, la repressió, que fou implacable. No es va tenir compassió pels vençuts. Abans que Tortosa caiguésenmansfranquistes,elspresoners eren portats a la presó de Vinaròs i els consells de guerra es portaven a terme a Benicarló,poblacióqueel1938jahaviasigutocupada per les forces franquistes. ElsfranquistesarribarenalaMediterrània el 1938, ocupant la marge dreta de l Ebre. A finals de desembre de 1938 s inicià la «campañadecataluña».el13degenerde1939forenocupatselperelló,l Ampolla,Camarles, Jesús i Maria, la Cava, Benifallet, Tivenys i Bítem,finsaarribaral AmetladeMar.Tortosa passà a formar part del nou estat franquista després de nou mesos de guerra. J.CidiMulet,tortosí,nascutel1907alravaldeJesús,explicàquelamoraldelscombatents republicans era pèssima, patien mancadetècnicamilitaridematerial,estavenenunestatfísicdeplorableilasevaalimentació i vestuari eren penosos. Elsjutjatsmilitarsestablertsalacomarca i radicats a Tortosa foren en un primer momentl 1,2,3,4,5iel10.Alallarganomés quedaren el 2, el 3 i el 10. La presó de Tortosa,situadaalcarrerMontcada,enl antichospitaldelapuríssima,vaservirperencabira homes i dones junts. Les dones eren vigilades per monges i els homes, per carcellers. La presó començà a rebre hostatges el 2 defebrerde1939.alhoradejutjarelsprocessats, aquests se ls havia d acusar d uns fets suposadament comesos. Seria llarga la relaciódefaïmentsacusatoris.noentroavalorarlasevaveracitat,puixs escapadelmeu domini. La sola exposició d ells dóna a entendre l ambient d aquell temps. He aquí uns quants: Les acusacions «Veí de Tortosa, afiliat al partit de Marcel lí Domingo, es va presentar a les eleccionsadiputatl abrilde1931.regidor,l any 1933éselegitdiputatalParlamentdeCatalunya. Va ser director de l hospital tortosí, mostrant-se passiu quan van assassinar a Enric Ramon, Joan Porras i Ramon Ibars. Va ser amic del Chaparro. Es va afiliar al PSUC i en actes públics animava la gent a guanyar la guerra. Va formar a l hospital el Cosd Infermeriaialasevadona l afilià a UGT». «AfiliatalPartitRadicalSocialistaiAccióCatalana,vaserméstardsecretarid UGT detortosa,lasevaciutat.vaingressarmés tard a l Escola Popular núm. 3 de València, on va sortir amb la titulació de tinent. Va lluitar al front d Aragó, sector de l Ebre, amb la144brigada44divisió.elvanferpresoner a Ulldemolins (Priorat)». «D antecedentsesquerrans,vapertànyer a la CNT del seu poble (l Ametlla de Mar).Vaparticiparenlaincautaciódel edifici de Telégrafos i en la detenció de Josep Escoda. Va anar voluntari a l exèrcit republicà i va ser sergent». «Guàrdiacivil,naturaldeValdeobispo (Càceres)iveídeRoquetes,d ideesesquerranes,vaserseparatdelcosabansde1931. Ingressàenelperíoderepublicà.Simpatitzants de les idees marxistes, recriminava els avenços de les forces franquistes i es mostrava content per tenir un fill tinent d aviació a l exèrcit republicà». «President i fundador de la Col lectivitatagrícoladelseupoble(xerta),vaconfiscardiversesfinques.méstardvaingressar al Cos de Guàrdies d Assalt detenint personesdedretesilesvaobligarafertreballs forçats». «Adepte a la CNT-FAI, feia de flequer alseupoble(elperelló),vaprendreparten la profanació i destrucció de l església parroquial. A la vegada va perseguir a Joan B. Figueras Ruiz, acusant-lo de feixista. Aquest vatenirqueincorporar-sealesfilesrepublicanes per passar-se més tard a les tropes franquistes».

2 Josep Rodríguez Martínez L alcaldesilenciat Un dels néts del qui va ser batlle de Tortosa durant la Guerra Civil lluita fa anys en silenci per rehabilitar la figura del seu avi, afusellat el 8 d agost de 1939 Estimados esposa e hijos, yo me encuentro bien, aunque ya podéis suponer los días tan amargos que estoy pasando pues mi situación no ha cambiado esperando de un momento a otro que termine de una vez mi calvario, pero moriré muy tranquilo de no haber hecho nada malo a nadie. Andreu Caralt Periodista É sel18dejunyde1939.joseprodríguez Martínez, de 42 anys d edat, alcalde de Tortosa durant la Guerra Civil, escriu a la seva família un cop sentenciat a mort. La muntanya de l Oliva, a uns centenars de metres del cementiri de Tarragona, serà l escenari de la seva execució, el 8 d agost d aquell mateix any. El certificat de defuncióescriuràquevamoriracausad una «hemorràgia interna». L alcalde,lasevamuller(àngelacurto) i el seu fill (Josep) van marxar a Barcelonadavantl entradadelestropesfranquistesalaciutatdetortosa,el13degenerde1939,acasadelasevafillaquefeia poc s havia casat. Malgrat les advertències en sentit contraridecompanysdelseupartit,rodríguezesvacreurelapropagandafranquistadequereshaviendetémeraquells que no tinguessin les mans tacades de sang. Van agafar el tren per fer el viatge de tornada. Al estaciód Aldea,pocsquilòmetres abansdetortosa,varecelar recordaria elseufillanysdesprés ioptàperbaixar allímateix.mareifillvancontinuarfins a Tortosa i es van adreçar a la Guàrdia Civil per assegurar-se que res dolent li passaria al seu marit i pare. Abans de rebre la resposta, Rodríguez, impacient,marxàenbicicletaatortosa. Josep Rodríguez observa una foto del seu avi, que va ser alcalde de Tortosa. FOTO: JOAN REVILLAS Es presentà davant l autoritat i fou immediatament detingut i interrogat. És el 5 de març de Dos funcionaris l identifiquen com l alcalde«rojo»delaciutat.l informede la Guàrdia Civil incideix en la violència que va patir Tortosa mentre fou alcalde iquenovaevitar.eldefalangeelconsidera còmplice d aquesta violència. El jutge militar recorda la pertinença de Rodríguez a partits catalanistes i d esquerres (ERC i Acció Catalana), els seus càrrecs a l Ajuntament i incideix en l acusació sobre el «rosario de tropelías de la masa siendo alcalde que el inculpado no quiere o puede evitar». El sumari es traslladat al consell de guerrapermanentdetarragonaielpresoner ingressa a Pilats a finals d abril. «Lamevaàviaielmeuparesempres han preguntatelperquèdelseuretorniperquènos exiliàafrançacommoltsaltres dirigents. Jo encara m ho pregunto avui», explicaundelsnétsdel alcalde,denom també Josep Rodríguez. Joseplluitafaanysensilenciperrehabilitarlafigurad aquestalcaldesilenciat durant dècades. La querella d Esquerra Republicana presentada el 2013 davant la justícia argentina (per, entre d altres, deualcaldesmésdetarragona) hapermès recuperardel oblitlafiguradel alcalde, quasi desconeguda a Tortosa, i finalment enguany serà objecte d un homenatge institucional per part de l Ajuntament. El 13 de maig de 1939, l alcalde es sotmès al consell de guerra. Se l acusa de la seva pertinença política, dels seus càrrecs a l Ajuntament, d exigir diners fins a arribaralaquantitatde pessetes,de fer una emissió de bitllets per valor de pessetes, de decomissar litres d oli, d ordenar l enderrocament del esglésiadesantjaume,deserafiliar asocorsroiginternacionaliquedurant el seu mandat d alcalde «son encarcela- dasmásde200personas,delasquesonase- sinadas y quemadas 15». L acusat declara que no va pertànyer alscomitèsantifeixistesdelaciutat,responsable de les detencions, incautacions, saquejosiassassinatscomesos,totique en aquest últim supòsit «no puede afirmarlocategóricamente»,reculllasevadeclaració. Sobre un múltiple assassinat concret comès als afores de Vinaròs, ci- Agustí Ventura Pino L acusació Quemóimágenesyobjetosdeculto Llaurador de professió, Agustí VenturaPinoesvaafiliaraEsquerraRepublicana a l octubrede1932.vaseralcalde de L Aldea durant nomes un mes a l abril de 1938 però va ser prou per quel executessinel14dejuliolde1939 als 55 anys d edat. El consell de guerra deia: «Afiliado a Esquerra Republicana Catalana y extremista, tiene ya actuación en Octubre de 1934 en que es nombrado Alcalde, tomando parte en las guardias y realizando actos de sabotaje en la línea férrea porlo que es detenido y condenado en Consejo de Guerra. Durante el periodo rojo, forma parte del Comité Revolucionario. Es autor de diversos desmanes. Ordena la detención de varias personas de derecha. Es uno de los elementos más destacados. Intervino en la quema de las imágenes y objetos del culto de la iglesia. Durante su tiempo y aprobado por todo el Comité fueron asesinados Francisco Enguidanos y Agustín Queral, y desaparecieron, suponiéndoseles asesinados, Manuel Morales y Ramón Moreso, pasando después a ocupar el cargo de Alcalde». De renom Xicoté,Agustíestavacasat amb Cinta Maigí Martí i tenia quatre fills. Va ser detingut el 14 d abril de 1939, empresonat a Pilats sota l acusació de «rebel lió militar» el 31 de març i jutjat en consell de guerra el 23 de maig. EnlasevadefensaAgustíVenturadeclarà és recull textualment «que ya desde el año mil novecientos treinta y dos pertenecía a la Esquerra Republicana de Catalunya y en el actual Movimiento continuó afiliado a dicho partido. Que cuando los sucesos revolucionarios de Octubre del año treinta y cuatro era Teniente Alcalde del pueblo de Aldea, y prestó servicios de guardia en dicho pueblo pero obligado por cierta persona a la cual no cono- 22

3 Imatge d un dels més de vuitanta bombardejos que va patir Tortosa. Per protegir la població, Josep Rodríguez va construir refugis. FOTO: UFFICI STORICO DELL AERONAUTICA MILITARE DE ROMA (USAM) tatextualmentalanarcosindicalistamanuel Carrozas com a possible autor dels crims.enrelacióalapeticiódediners,ho justificaperlanecessitatdeconstruirrefugis per a defensar-se dels atacs aeris. Les peticions, insisteix, no incloïen cap mena d amenaces. «Apesardehaber actuadocomoalcaldecarecíaenabsolutode influencia sobre la masa que respondía a los dictados de los diversos comités sindicales quefuncionabanconunatotalautonomía», conclou la declaració. Deresvanservirlespeticionsdeclemència transmeses al confessor de Franco i a la família Bau, de gran influència a Tortosa. La seva dona, desemparada en un nou Estat hostil, el va visitar diversos cops a la presó «fins que un dia va preguntar perellijal havienafusellat». Lafamíliasemprehaconsideratlesacusacionsdelcon- sell guerra, en alguns casos, un seguit de mentides, i en altres, accions no delictives com l emissió de bitllets. Rodríguez (Tortosa, 1897), fuster de professió,vaserescollitregidorperesquerrarepublicanael1934.founomenatalcalde l octubre de 1936, un cop ja s havia produïtl episodidecremageneralitzada d esglésies a la ciutat. El seu mandat fou molt complicat, va atendre als refugiats que arribaven a Tortosa procedents de Pozoblanco(Andalusia)iMadrid,vaprotegir i bescanviar la família Bau, va construirrefugisperdefensarlapoblaciódels atacs aeris i va emetre bitllets per lluitar contral acaparamentperlamancadepapermoneda,entred altres.«laprincipal provaquenofaresmalfetésquevadecidir tornar i presentar-se a la Guàrdia Civil», conclou el nét. ceycreedebíateneruncargodeimportancia, siendo detenido cuando finalizaron estos sucesos y condenado en Consejo de Guerra celebradoenbarcelonaalapenadeocho meses». Segueix la seva defensa:«queescompletamente incierto que en el actual Movimiento Nacional formase parte del Comité Revolucionario del pueblo de su vecindad, ni de ningún otro Comité, y por tanto ignora si fue asesinado alguna persona de derechas por orden del Comité de referencia, siendo tambiénfalsohayaparticipado en detenciones de elementos de orden. Es verdad que fue designado Alcalde de Aldea, durante el periodo de la dominación roja. Que tampoco es cierto participase en ninguna quemadeimágenes,nidestruccióndetemplos. Que no son verdad ninguno de los cargos que se le atribuyen».fou afusellat davantdelcementeridetarragonaienterrat a una fossa comuna. Vanserexecutatsdeuhomesmésque residiena l Aldea, totsellspagesosa excepcióde JosepInocencioGombau, que era peó.erenramoncalvetalbiol,joan Fernández Toledo, Joan Franch Miró, JosepFranchValldeperez,TomàsMora Nibera,MiquelPríncepCasanova,Francesc Rodríguez Ventura, Ramon SalvadóFerréiEmiliSeguíBlasco.Totsellsvan morir al 1939, excepte Salvadó Ferré, afusellat el 30 de gener de 1941, i Príncep Casanova, encara més tard, l 11 de juliolde 1941, dosanysdesprésd acabada la guerra. Agustí Ventura, amb una fotografia que guarda a casa seva del seu avi. FOTO: JOAN REVILLAS 23

4 Daniel Mayor Martínez Catalanista,intel lectualirepublicà Forner de professió, donava classes nocturnes als anys vint del segle passat a fills de pagesos i obrers. El van nomenar alcalde de Xerta a l octubre de El van acusar de dos assassinats comesos quan no era al poble Antoni Cid Pegueroles CatedràticdeGeografiaiHistòria D anielmayormartínez,axertaconegutcomelsr.danieldetoma,vanéixerl any1890.gairebémigsegledesprés, el 1939, després d haver estat alcalde de lapoblació,vaserafusellat.elseuparees deia José i la seva mare Cinta. Tenia un germà més gran, José. Daniel era solter. ViviaalcarrerSantaQuitèria,número51, dexerta.desdepetitvatenirmoltafacilitatperalsestudisperò,percircumstànciesdel èpocaenquèlivatocarviure,no vapoderrealitzarestudissuperiors,toti tenir aptituds immillorables. Dejovelivatocartreballar,comgairebé a tothom i es va fer forner. Tenia un forn que li havia deixat una tieta seva als baixos del pis on vivia. Sempre havia estatmoltsensibilitzatpertemesculturals i havia simpatitzat amb els ideals republicans i catalanistes, des de molt jove. El 1916 va ser president del Círculo Chertense conegut popularment com El Casino, situat a la plaça Major entitatfreqüentadaprincipalmentperpropietarisiempresarisd ideologiesconservadores,algunsd ellsd unaimportantformacióintel lectual.aquestfetpotarribar a sorprendre, ja que la gent relaciona a Mayor únicament amb el Centre Obrer, localdelsobresipagesos.alavegadaera socidelcentreobrerxertenc.entre1918 i 1920 també va presidir l Ateneu. Cofundador del Xerta Fútbol Club Daniel Mayor també va mostrar la seva preocupació per l esport a Xerta. Ell i el Sr. Òscar Martí Ceremines van ser els fundadors oficials del Xerta F. C. Això passava el 1923, any en què es va iniciar ladictaduradelgeneralmiguelprimode Rivera, i es van haver de redactar uns estatus oficials com a club esportiu. Tot i queaxertaesjugavaafutboldesdel1918. Per a la majoria de gent gran, és present el record del Sr. Daniel quan feia repàs al Centre Obrer. Per a la joventut d aquells anys les seves classes van ser l únicapossibilitatdepoderaprendreles nocions bàsiques per desenvolupar-se enlavida.lesclassesesfeienalanit,després de treballar. Hi anaven des dels 14 anys fins que eren molt grans. Va ser president del Centre Obrer en elperíodede apartirdel abril de 1931 es proclama la II República i inicià la seva militància en el partit Acció Catalana Republicana, partit integrat per intel lectualscatalanistescomperexemple Antoni Rovira i Virgili a Tarragona i Joan Cid i Mulet a les Terres de l Ebre. El1933vaserfundadordel anomenada «Comissió de Treball i Reformes Socials», secció creada dintre del Centre Obrer. Organisme que va lluitar per la jornada de vuit hores i la millora de sou i La Junta directiva de l Ateneu, institució local de marcat tarannà cultural, que disposava d una capacitat de 200 persones. S hi feien xerrades, representacions teatrals i actes de tipus cultural. Daniel Mayor (al centre de la foto) va presidir l entitat entre 1918 i FOTO: CEDIDA del tracte als treballadors per part dels propietaris. DintredelCentreObrertambé va impulsar la creació del Grup Culturalqueorganitzavaxerrades,festesliteràries, jornades teatrals, etc. Va ser regidor de l Ajuntament de XertaquaneraalcaldeelSr.JuanAntonioGiménez Ortiz ( ). A partir de finalsdejuliolde1936tornaalapresidència del Centre Obrer, substituint Juan Mayor Piñol que havia marxat al front. Durant els anys de guerra la presidència delcentreobrerlacompartiràambantonio Climent. Esclata la Guerra Civil A partir de l agost de 1936 es produiran els fets que marcaran de manera definitivalavidadedanielmayor.del agostal novembre de 1936 van ser uns mesos de desgovern i desordre polític. Van ser els primersmesosdeguerracivilirevolució: profanaciódel església, cremad imatges, destrucció de patrimoni cultural, col lectivitzacions, incautacions... Es va crear el nomenat «Comitè RevolucionariidelFrontPopularAntifeixista», que va rebre el suport del Centre Obrer, Esquerra Republicana, la CNT i l UGT. El Comitè va ser una mena d autoritat que rivalitzava amb l Ajuntament. DanielMayorvasernomenat«interventor». Van produir-se incautacions de propietats de persones de dretes, la casa de l Assut, la Hidro, la Bomba i d altres. Al octubrede1936esvaconstituirun nou ajuntament. Mayor es va presentar per Acció Catalana i va ser nomenat alcalde de Xerta el 23 d octubre de Undiumengealatarda, quanlagentestavaalcinemadelcentreobrer,esvanproduir les detencions de Guillermo Vaqué Piñol(advocatipropietariagrícola)ide Miguel Mola Ricart (també propietari agrícola).totsdossimpatitzantsdepartits de dretes. L 1 de novembre de 1936 van ser assassinats a Vinaròs. En el moment de les detencions DanielMayorestrobavaforadelapoblació. Toteslespersonesqueheentrevistatcoincideixenen«quesiDanielhaguésestatal poble aquelles detencions no s haguessin fet». Per tothom era evident la bona relaciódedanielambguillermoimiguel, tot i les seves diferències ideològiques. Detenció i consell de guerra Quan les tropes franquistes van ocupar Xerta, Daniel havia anat a Barcelona per solucionar unes qüestions de l Ajuntamentsobrelesquintes.Elvanavisarque no tornés al poble. Ell considerava que no havia fet res de dolent a ningú. Ben al contrari, sempre havia ajudat a tothom. Vatornarivaserdetingut.El5dejunyde 1939 va ingressar a la presó de Tarragona. El 20 de juny se li va fer el consell de guerra.vaserdeclaratculpablede«rebeliónmilitar»icondemnatapenademort. Segonsdiulainstrucciódelseusumaríssim:«Sedesarrollóenalzamientoenarmas y una tenaz resistencia cometiéndose a su amparo toda suerte de violencias y desmanes». Segueix dient que era delegat d Acció Catalana, que formava part de Comitè Revolucionari i que quan era alcalde van assassinar Mola i Vaqué, tot i que fa menció que Daniel no era a Xerta en el moment de les detencions. Tambédiuquedesprésdelesmortsde Mola i Vaqué havia repartit les seves terres, que s havia apoderat d una partida d oli d oliva valorada en pessetes i que havia extorsionat el propietari de la terraamb10.000pessetes. Tambésel acusa de ser el responsable de la profanació i cremadel església,totiqueencaranoera alcalde quan s havien produït els fets. AngelinaRicartMayor,nebodadesegona generació, diu que tot el que sap sobre el seu tio li explicava la seva mare, Josefa MayorMayor.«MontioDanielsemprefeia elbéperalpoble. Ensenyavaalajoventut. DesprésqueelvandetenirvaiganaraTarragonaamblameuamare. Vamanaraun edificiquelideienlapunxa. Allíhaviatanta gent que cridava que gairebé no enteníem el que ens deia el tio Daniel. Molta gentimoltsoroll.toterencrits.eltiodaniel va morir de tiro de gràcia, perquè en elmomentenquèvanferlaràfegaelescamotdesoldatselvanferir,perònovamorir a l acte. Moments abans de la mort va dir Visca Catalunya. Això m havia contatmamare».danielvaserafusellatales 6delamatinadadel20d octubrede1939. DanielMayor,elSr.DanieldeToma,va ser víctima de la victòria del nou règim. Com també van ser-ho milers de persones, l única culpa dels quals va ser estar en el bàndol equivocat, el perdedor. 24

5 Tortosa era una ciutat enderrocada pels bombardejos de 1937 i 1938 i els nou mesos de front de guerra de l abril al desembre de FOTO: FONS RAMON BORRELL DE L ARXIU COMARCAL DEL BAIX EBRE Tortosa,devastadaireconstruïda Acabada la Guerra Civil, només un miler d habitatges podien ser mínimament ocupables a la ciutat. Es van invertir 46,6 milions de pessetes en diverses obres Josep Bayerri Raga Periodista T ortosafouunadelesciutatsméscastigadesperlaguerracivil.quanvan arribar-hi les tropes del general Franco, el 13 de gener de 1939, es van trobar un panorama dantesc, una ciutat enderrocada pels bombardejos de i els noumesosdefrontdeguerradel abrilal desembre d aquell any. Els edificis públics estaven malmesos i la major part delshabitatgesparticularssenseportes ni finestres amb els interiors saquejats. Tot i que les xifres oficials eren substancialment més limitades, dels estudis propis es desprèn que a Tortosa hi havia al entornde4.000habitatgesalcascurbà dels que només un miler podien ser mínimament ocupables mentre uns siscents estaven totalment enderrocats, especialment al barri de Pescadors que quedàesborratdelmapa.larestaprecisavenreparacionsenmajoromenorgrau. Leslimitacionseconòmiquesdelmomentforenlacausaquemoltesd aquestesreparacions,especialmentlesdecases particulars, es realitzaren amb materialsdepocaqualitatelquealcapdels anys provoca l envelliment i la ruïna de moltsedificisd habitatges.encaraavui, alcapdesetantaanyshihacasesonapareixenbadallsideficiènciesestructurals derivades dels estralls de la guerra mal reparats. Va haver qui proposa deixar la partantigadelaciutatacotada,abandonadailimitadaalsmonumentsarestaurar, talment com en el cas de Corbera d Ebre a més petita escala, i concentrar els esforços a urbanitzar una nova Tortosa a partir del Mercat i l eixample del Temple i al barri de Ferreries. Lasituacióeradramàtica;impossible fer-hifrontambmitjanslocalscomsucceïa també a altres ciutats espanyoles. Per solucionar la qüestió l Estat creà la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones. Es va organitzar amb serveis centrals a Madrid i oficines perifèriques ubicades a les zones més greument afectats per la Guerra. Dues oficines a Tortosa Hihaviadedostipus:oficinestècniques deprojectesioficinesdegestiód obres. De les primeres se n van establi 21 a tot l Estat (a Catalunya les de Lleida i Tortosa) i de les segones fins a 32 (quatre a Catalunya:Lleida,Balaguer,TortosaiFigueres), des d on desplegaven la seva tasca als 192 municipis reconeguts com a «ciudades adoptadas por el Caudillo». A l Ebrevanhaver-hideupoblacionsadoptades destacant Tortosa on es realitzaren moltes de les actuacions. L abril de 1940 obrien les dues oficinesdetortosa(projectesiobres),quefuncionaven integrades, a les que es va assignar una important dotació de recursos personals i econòmics i autonomia perestablirprioritats.destacàespecialment l equip tècnic (amb 22 titulats: arquitectes,aparelladorsotopografs)vinguts de fora. El personal administratiu i els quadres intermedis eren de la zona. Amésdelpersonaleventualiextern, hihavia també 485 treballadors fixos a jornal (paletes,peons,fusters,picapedres,pintors...). Per agilitzar la gestió d obres s obriren dependències locals a Móra d Ebre, Benifallet i el Pinell de Brai. Nou ajuntament i un nou barri L impacte econòmic fou molt important. Durantelperíoded actuacióesvarenrealitzar103obresambunpressuposttotal de85,2milionsdepessetes,xifraaleshores impressionant. D aquests, 46,6 corresponienatortosa.destacàlacreació d un nou centre administratiu als solar de l enderrocat barri de Pescadors, davant del Mercat, on es construí el nou Ajuntament, amb un pressupost de 5.6 milions; l edifici de Correus i Jutjats i la urbanització de la plaça amb una inversió totalde11.5milions.altres15projectesa Tortosacorresponienapropietatsdel Església els temples de Ferreries i Remolinsireparacionsalacatedral,esglésies, conventsielpalauepiscopal ambuntotal de 7,6 milions. L actuació més emblemàtica, entre 1942 i 1951, fou la creació d un nou barri a Ferreries, conegut com«les Cases Barates»,onfinsaleshoreshavienhaguthorts i uns safarejos d ús col lectiu. Es construïren quatre blocs, amb un total de 144 habitatges, amesd uncol legideprimària, l Escola del Treball, un Mercat i la urbanitzaciódelconjuntambuncarrercentral. La inversió total fou de 13,6 milions. ForadeTortosa,elsprojectesmésimportants a algun dels pobles «adoptados porelcaudillo»forengrupsd habitatges a Gandesa, el Pinell, Corbera, l Ampolla iperelló(pervalorde7,6milions),noves esglésies de Móra i Benissanet i reparaciódelesdelsaltrespoblesinovescases rectorals(per7,3milions),casernesdela GuàrdiaCivildePerelló,Mórad Ebre,el PinelliGandesa(6,4milions)iconstrucció o arranjament d escoles i habitatges per al mestres als nou pobles per 6,1 milions. Finalment, al Observatoridel Ebre, totiqueroquetesnoeraunaciutatadoptada, s invertiren 2,7 milions. Engeneraleltractealsedificishistòrics imonumentalsfoudesencertatespecialment a l església del Roser que es va desfigurar totalment, i també al Mercat. En canvi va haver-hi alguna espurna de qualitat,dinselcontextdel època,enobresde nova planta com els grups d habitatges perapagesosalperellóopescadorsal AmpollaielprimerblocdeCasesBaratesa Tortosa, la rectoria de Gandesa o els edificis per a ajuntaments al Pinell i la Fatarella.Elmésvalorat,però,foulaparròquia de Remolins, obra de l arquitecte Javier Peña. Tambéésd esmentarl emblemàtic edifici de l ajuntament que, malgrat les fortes critiques al seu disseny per part de tots els sectors ciutadans, ha acabat per integrar-se a la imatge de la ciutat. 25

6 Primitiu Sabaté Barjau Su defensa: Noestabadeguardiaesanoche Cirujano de gran prestigio en Tortosa,eldoctorPrimitiuSabatéBarjau llegó a ser director del hospital municipal,ubicadoenelbarriodejesús,talcomonarraeltambiéntortosinojosepsubiratspiñanaensulibroentre vivències. Suresponsabilidadalfrentedelcentrosanitario acabaría costándole la vida. Sabaté ejerció como médico en su ciudad natal, atendiendo a los heridos de guerra y a las víctimas de los bombardeos,hastaqueelfrenteseestabilizóen abrilde1938yconvirtióatortosaenprimeralínea.fuetrasladadoalhospitalde Figueres, con el grado de comandante. Completada la ocupación de Catalunya por las tropas franquistas, Primitiu decidióregresaratortosa,comotantos otrosque pensaban que la Justicia franquista sería mínimamente justa. Al llegar a la ciudad, fue detenido y encarcelado en la propia Tortosa. Era el 11 de marzo de1939.pocomásdeunmesdespués,el 28deabril,fuetrasladadoalaprisiónde Tarragonayel20demayojuzgadoenun consejo de guerra. No evitó que se los llevaran Una de las acusaciones principales que se le imputó fue no haber salvado la vida a tresenfermos:«directordelhospitalde Jesúsdesdehacemuchosaños,continúa durante el periodo rojo en la dirección, siendo, durante este tiempo, extraídos del hospital y asesinados los hospitalizadosd.enriqueramón,d.juanporras y el Dr. D. Ramón Ibars, sin que intentara o pudiera evitarlo». Sabaté alega que aquella noche fatal él no estaba en el hospital y que apenas teníapoderrealpeseasereldirector:«(el hospital)funcionababajoelcontrolydirección de un Patronato, funciones que posteriormente pasaron al consejero municipal de Sanidad sin que el indaga- Documentación del doctor Primitu Sabaté, que fue director del hospital municipal ubicado en el barrio de Jesús. FOTO: CEDIDA POR LA FAMILIA dotuvieraotraintervenciónquelapura- mentecientíficasinpodermezclarseen nadareferentealrégimeninternodelestablecimientoalquevinieronaofrecerse todos los médicos de Tortosa estandodeguardiaeldoctormaquedalanoche que sacaron al doctor Ibars y le dieron muerte. Que las tres personas que fue- ronsacadasdelhospitalyposteriormen- teasesinadaslofueronporunaordende la Consejería de Sanidad y la de Justicia sinqueelquedeclara,nilosquehubiera de guardia, pudiesen hacer nada para evitar la perpetración de estos hechos». También pesó sobre Sabaté haber sido miembro del Partido Republicano Radical-Socialistayhabersidoconcejalen el Ayuntamiento de Tortosa. Aunque el propiojuezmilitaraseguróquesabaté«evitóalgunosdesmanescontrasuscompañeros de profesión, monjas y sacerdotes»,lecondenóamuerte,sentenciaejecutada el 8 de agosto de Primitiu dejó, a sus 52 años, viuda y tres hijos. Francesc Cabanes March Testimonio en su favor Susinstintosnoeransanguinarios Zapatero de oficio, actor aficionado y políticodevocación,francesccabanesmarchfuepresidentedeercentortosa. Concejal del Ayuntamiento de la capital del Baix Ebre, donde había nacido en 1888, también ejerció como juez municipal al final de la contienda. Paradojas de la guerra, Cabanes fue detenido por los servicios de informaciónmilitarrepublicanospocoantesde la ocupación de Tortosa porque aseguróquenotemíaquelosvencedoresejerciesenningunarepresaliacontraél.acusadode«derrotista»,unaltocargomilitar republicano aseguró que era fiel al gobierno legítimo y fue liberado. Con Tortosa ya en manos franquistas, Cabanes caminaba tranquilamente porlaciudadcuandofuedetenidoporla GuardiaCivilyluegoconducidoaTarragona para ser juzgado el 25 de mayo de 1939.Ensudeclaraciónadmitehabersido presidente de Esquerra en Tortosa duranteunosmesesperoalegaque«comotalpresidenteseesforzósiempreen evitar atropellos y persecuciones a las personas perseguidas; todas de significación derechista y vecinas de Tortosa». Cabanescitaunalargalistadepersonas a las que ayudó. Variasdeellassalieronensudefensa. Joan Salvadó aseguró que le salvó la vida. Tomàs Besalduch dijo que «si no hubierasidoporcabanesmehubieranasesinado y todos los favores a las personas dederechasloshacíaporhumanidad,no poramistad».miqueldomènechcalificó a Cabanes de «buen hombre que me sal- Carnet de Francesc Cabanes March. Fue fusilado el 15 de julio de Tenía 51 años. vólavidasacándomedelacárcel».yan- toni Estrany rememoró que«encerraron a84personasdederechasconintención de sacarlos por la noche para matarlos. Cabanesseopusoenérgicamente,reforzandolaguardiaeimpidiendodeestamanera los asesinatos». InclusolosinformesdelaPolicía(que dice que salvó la vida al director del Heraldo de Tortosa) y de la Guardia Civil («porsuintervenciónfueronpuestasen libertad cien personas de significación derechista») le fueron favorables. El de Falangeleacusóde«sembrarlamalasemillaenestacomarca»perotambiénadmitió que«favoreció a bastantes elementosdederechapuessusinstintosnoeran sanguinarios».nadasirvió.eljueznotuvo piedad y le sentenció a muerte. 26

7 Lluís Montagut Cristófol La acusación: Profanólaiglesia desanblas Funcionario del Ayuntamiento de Tortosa ciudadenlaquehabíanacidoen1906 LluísMontagutCristófol fue ejecutado más tarde que otros encausados,el27dejuliode1940,porquehabíaconseguidohuirafranciael 10 de febrero de Sin embargo, volvió a Catalunya en noviembre de aquelmismoaño.segúnexplicasubirats Piñana en Pilatos, presó de Tarragona, lo hizo por amor. Subiratslosabebienporqueleacompañóensuúltimanoche,cuandoestaba encapilla alaesperadeserejecutado. Antes de enamorarse perdidamentedejosepallosa, Montaguthabía sido todo un seductor hasta el punto de que le apodaron El dandy por su atractivo físico. MontagutsecasóconJosepaaliniciodelaGuerraCivilytuvieronunahija. Militante de la CNT, fue detenido después de los Fets de Maig de 1937 (unaespeciedeguerracivildentrodel propio bando republicano) pero fue puesto en libertad. Continuó su actividad política hasta huir a Francia. Laseparacióndesuesposaleresultaba tan insoportable que intentó reunirse con ella. Logró llegar hasta Lleida, donde fue detenido. Ingresó en la prisión de Pilats el 12 de febrero de 1940.Sólonuevedíasdespuésfuejuzgado en consejo de guerra. Estaeralaacusación:«DemalaconductapersonalydestacadopropagandistadeideasrevolucionariasenTortosa,ciudadenlaqueorganizólaCNT- FAIyactuócomoagentesignificadodel Frente Popular en la época electoral. AlocurrirelMovimientoNacionalfue durantealgúntiempounodelosjefes de rebelión en Tortosa, con personalidaddegranrelievecomoinspirador delasituaciónydesusconocidasconsecuencias». Más cargos:«además consta su personal intervención en requisas e incautaciones,profanacióndelaiglesia desanblas,detencióndelossres.gonzález, Muñoz, Limia, Gala y un chofer,yconduccióndeestosdosúltimos hastaellugardonderecibieronmuerte.sugraninfluencialepermitiórealizar diversos favores a algunas personas perseguidas que pudieron despertarsuinteréspersonal.losdetenidos González,MuñozyLimiafuerondespués asesinados». Niega todos los cargos Montagutrealizóunaextensísimadeclaración en su defensa en que negó todas y cada una de las acusaciones: «Queestotalmenteinciertoquehubiera sido uno de los organizadores de la CNT, que interviniese en los sucesos revolucionariosde1937,queprohibiese a las Hermanas Teresianas que sacaran objetos religiosos, que intervinieraenlaprofanacióndelaiglesiade SanBlasnideningunaotra,queintervinieraenlasdetencionesdeD.FaustoMuñozoD.RestitutoGonzález...». Ladetalladadeclaraciónfuedesestimada. Montagut pasó la última noche de su vida hablando a Subirats de su mujer, Josepa, y de su hijo. Lluís Montagut era conocido con el apodo de El dandy por su aspecto físico. FOTO: CEDIDA TextoselaboradosporXavier Fernández José RedactorjefedelDiari Manuel Carrozas Borrallo La acusación Sembróelterrorenlacomarca La vida de Manuel Carrozas Borrallo daría para un guión cinematográfico. Considerado por los propios republicanos moderados como un nefasto personajeresponsabledelosasesinatos cometidos en Tortosa, Subirats Piñana recuerdaquecarrozasysuhermanoantonio se paseaban por las calles de Tortosaalomosdesendoscaballosblancos. Nacido en 1907 en Valverde de Mérida(Badajoz)sehabíatrasladadoaBarcelona. Dirigente de la CNT-FAI, le enviaron a Tortosa para controlar la organización local. Así lo hizo y fue incluso nombrado consejero de defensa en el Ayuntamiento de la capital del Baix Ebre. SegúnnarraSubiratsPiñana,pretendió cambiarle el nombre a la calle CervantesporcalleDurruti«porqueasípro- cedemivoluntad».piñana queera,ade- más de director del diario El Pueblo,secretario del alcalde, Josep Rodríguez seopusoycarrozasleamenazódemuerte. Piñana tuvo que ir escoltado. Carrozas, siempre según el relato de Subirats,senegóasuministrargasolina al coche del propio presidente de la República, Manuel Azaña, cuando éste se detuvo en Tortosa de camino a Barcelona. Tras los Fets de Maig, Carrozas fue condenado a muerte por los propios republicanos ya que había ocupado los centros oficiales de la ciudad. Indultado,fuellamadoafilas,perose negó a ir al ejército y fue detenido por desertor. Logró escapar y huyó a Francia.Sorprendentemente,decidióvolver a España. Fue arrestado y se hizo pasar Texto manuscrito del expediente que recoge la declaración de Carrozas Borrallo. porunprisioneropolítico«delosrojos». Sinembargo,untortosinointernadoen elmismocampodeconcentraciónlereconoció y le denunció. Fue trasladado a Tarragonayselejuzgóel27dejuliode1939. Entrelasmúltiplesacusacionesquerecibió estuvo la de que «dirigió los grupos de extremistas que se dedicaron a sembrarelterrorenlacomarca(delbaix Ebre) y a cometer toda clase de desmanes,entrelosquedestacaelasesinatode 15personasdeordencometidoenlasinmediaciones de Vinaroz en la noche del 10al11dediciembrede1936,loscadáveres de cuyas víctimas, recientemente descubiertos,fueronrociadoscongasolina y quemados». Con tal currículum, lasentenciaerainevitable.fuefusilado el 16 de noviembre de

8 Josep Vila Baiges Elretornfatalde LoTronero Va fugir de l Ametlla abans de l entrada de les tropes franquistes. En arribar a Barcelona, ell i la seva esposa, Carme, van decidir tornar a casa. Josep va ser afusellat i ella empresonada Xavier Figueres Frasnedo Historiador E ldivendres11degenerde1939,abans de la mitjanit, famílies caleres senceres abandonaren les seves llars i s adreçarenalport,enfasedeconstrucció, per escapar de la inevitable i imminent repressió franquista. La Sura, La Balandra, La Llibertat, El Joven Paco i El Joven Agustín es balancejaven en la fosca amb els motors encesos esperant les ordres dels patrons d abandonar les nostres aigües i posar rumb a Barcelona, primera escala d un peripleatziacid unaatabaladanavegació, en què haurien de fer front als atacs de l aviacióil armadafranquista,iqueduriaelsdirigentspolíticsisindicalscalerosmésnotorisd antuvialscampsd internament francesos, i, a molts d ells, posteriorment, cap a l holocaust dels camps d extermini nazis. EnarribaraBarcelona,FrancescLlaó Garcia, patró de l embarcació El Joven Agustín i alguns familiars i amics, entre els quals es trobaven Josep Vila Baiges i lasevaesposa,dubtavendel encertdela fugidacapal exiliiesplantejarenlapossibilitat de retornar a casa. Maldaven per creure les promeses franquistes d aplicar justícia i respectaraquellsquetinguessinlesmans«netes de sang». Ben aviat tornaren al poble i caigueren en les urpes de la justícia franquista, ansiosa de revenja i «exemplaritat». Eldia13degener,entrelesquatreiles cincdelatarda,lesforcesfranquistespenetraren a l antiga Cala de l Ametlla rebent l agraïment i les salutacions feixistesd aquellsqueesveienalliberatsd allò que anomenaren «el terror rojo». Reunió per preparar la repressió L endemà, mentre els carrers s emplenaven de cartells amb l efígie del general Franco i rètols triomfals, el tinent encapdelasecciódelaguàrdiacivildel serveid informacióipoliciamilitar,joséboludasoler,esreuniaambfamiliars iamicsdelstresdirigentsdretansmorts als primers compassos de la guerra civil, considerats ara com a màrtirs de la croada, per tal de constituir una gestora municipal que, a més de redreçar «l ordre» a la població, s encarregaria de farcir implacablement nombrosos dossiers personals de dirigents i simpatitzants d esquerres. El18degeneresposàenmarxal engranatgedelarepressiópolítica,quecomptàamblacol laboraciódemoltsveïnsque, sentint-seprotegitsperl anonimatdela delacióilegitimatspeldolorcausat,presentarendavantdelesautoritatslocalsdes designificatshomesd esquerrafinsaaltres ciutadans amb els quals mantenien rivalitats i rancúnies. Aquella mateixa tarda, el sergent CristóbalLuqueOrtiz,delserveid informació,encetàelsinterrogatoriscontraelsprimers caleros assenyalats com a autors d actuacions contràries al «Movimiento Nacional». Entre ells, es trobaven Josep Vila Baiges, conegut com Lo Tronero;la seva esposa, Carme Garcia Farnós, que estava embarassada, i Josep Gómez Rebull, Lo Pòlit. Josep Vila Baiges, jove mariner de 27 anys,declaràquetotalasevaintervenció es limità a figurar com a milicià en els primersmomentsdelsollevamentmilitar, amb l objectiu de protegir, arran de peticions de familiars, la vida de Tomàs Balfegó,mossèncalero,quehaviaabandonatlaparròquiadeVandellòs. Afegí, tanmateix, que ben aviat deixà el servei armat i es dedicà a la pesca. Formava part d un escamot Lesdeclaracionsmésbenignespracticadespelsenemicspolíticsliatribuïenuna activitat constant com a milicià armat queformavapartd unescamotitinerant que practicava detencions de persones d ordreiqueaméssaquejavapropietats de gent de dreta. Les més punyents, l imputaven de forma directa com a integrant del grup de El llibre Postguerra a l Ametlla de Mar, de Xavier Figueres, és un estudi ingent (803 pàgines) i detallat que pretén apropar el lector a una realitat històrica silenciada interessadament durant anys. L obra vol ser un reflex dels anys de gana, estraperlo i pèrdua de llibertats i especialment de la brutal repressió franquista a la Cala. milicians que assassinaren el sergent de carrabiners de l Hospitalet de l Infant i comundelsbotxinsqueparticiparenen l assassinat de mossèn Rafel Fusté, capellà del Perelló, a qui la massa exaltada odià per un suposat cas d estupre d una noia de la població veïna. Davant d aquestes greus acusacions, JosepVilaBaigesdeclaràquequanesproduí el fet luctuós es trobava a Tarragona i que en tornar a casa se li encarregà portarelscosdelmossènalpoblepertalque eldoctorbalsellslipractiquésl autòpsia. Per les pressions que rebé de la guàrdiacivilvainculparcomaparticipanten l assassinatdelcapellàdelperellóuncompany a qui sabia que res li podia passar, perquè en aquells moments es trobava fora de la influència franquista. Laguàrdiacivilimmediatamentcontinuà amb l interrogatori de la seva esposa, Carmen Garcia, acusada de milicianaarmadaicuineradelgruplocal,qui reivindicà la innocència del seu marit. Després d aquestes declaracions els detingutsrestarenaïllatsunadesenamés de dies al poble. El dia 11 de febrer foren traslladats a la presó del districte, des d on,practicadesnovesdiligències,se ls traslladàatarragona,primeralapresóde la Punxa i posteriorment a Pilats. Mentrelesautoritatslocalsengreixaven els dossiers inculpatoris i practicaven noves detencions, els exiliats caleros es confonien amb la massa concentracionàriadelscampsd Argelers,Agde, Barcarès... Des de Tarragona estant, Josep Vila Baiges s esforçà mitjançant la correspondència personal a persuadir el sensor que interceptava les cartes particularsdelasevainnocènciaidelasevaproximitat al govern de Franco. Les seves manifestacions a favor del règim foren estèrils. El judici Eldia27demarçarribàeldiaqueesperava amb basarda. Abandonà Pilats en companyia d altres caleros, amb l esperança d un judici just. El tribunal militar complíambunafarsavistaperasentènciades que van sortir de l Ametlla de Mar i des delmateixmomentenquèelsjuristesdel bàndol triomfador, per tal de legitimar tot un seguit d actes que els apartessin delairreverentil legalitatqueelssostenia, plantejaren la paradoxal situació que partia de la premissa que l exèrcit rebel considerava insurrecte el govern legítim, i per tant calia jutjar tots aquells que el defensaren. Eltribunalcondemnàalapenademort Josep Vila Baiges i Josep Gómez Rebull. Els altres caleros(daniel Gilisbars, Bienvenido Callau i Antoni Gonzalvo) patiren diverses penes de reclusió. Carmen Garcia Farnós passà a presó, on suposadament i en el moment del part perdria la criatura, amb una condemna de dotze anys de reclusió,delsqualsnomés en compliria dos. Foren infructuosos tots els intents dels familiars dels processats d aconseguir atenuar la gravetat de les sentències, quecomptarenamb laindiferènciadelesautoritats locals. A principis del mes d abril, a la documentació relativa als dos caleros, en mans del secretaripersonaldefranco,se liafegílatemudalletrae delfamós«enterado»que ratificava la sentència. El dia 23 d abril se ls notificàlaverificacióde lamàximapena.aquella nit els dos condemnats passarenacapella.l endemà, capalessisdelmatí,abandonarenlapresó acompanyats d altres condemnats,endirecció al promontori de l Oliva, prop del cementiri de Tarragona. A trenc d alba, les descàrreguesdelsfusellstrencarenelsilenci de la matinada. Vint-i-tres personesalenarenperdarreravegadaabansde caure desplomatsal terra. Elsseuscossos forentraslladatsiamuntegatsenunafossa comuna del cementiri. L acta de defunciódelsdoscalerosassenyalà,cínicament,comacausadelamort,unahemorràgia interna. Més execucions Aquells dies d abril els carrers de la Calarecobrarenunanovaaparençaivitalitat.Tanmateix,toteraunmiratgedarrere del qual s amagaren noves detencions, empresonaments i futures execucions d altrescaleros,comladeljovede26anys FrancescConsarnauFarnós,ques havia lliuratvoluntàriamentalajustíciafranquista, i la de Francesc Cañagueral Segarra. Ambdós foren afusellats el 16 de novembre. Aquestesnoserien,però,lesdarreres execucionsqueafectarenlapoblació.el 19denovembrede1941eraafusellatGeroniCallauPiñol,de26anys,desprésque enunconselldeguerrasumarisel impliqués en l assassinat d oficials de l armadaacartagenaaprincipisdelaguerracivil.geronicallauseriasoterratenelcementiri de los Remedios, a Cartagena, prop de Carlos Roldán Hernández, contramestredelpobledurantelsfetsd octubre de 1934 i un dels dirigents del moviment revolucionari. 28

9 Josep Vila Baiges i la seva esposa, Carme Garcia Farnós. Va estar empresonada dos anys. FOTO: CEDIDA Milicians a l Ametlla Uns milicians comparteixen un dinar al Bon Repòs, de l Ametlla de Mar. Segons s explica al llibreimatges laguerracivilalescomarquestarragonines, aquests dinars populars eren molt freqüents els primers mesos del conflicte, tant per acomiadar els milicians abans que marxessin al front (com en el cas d aquesta foto, cedida per Xavier Figueres) com per rebre ls a la tornada. Ramon Marqués Salvadó L acusació Fuecomisariopolítico Malgrathaversalvatla vida a unsacerdot i a una persona de dretes, Ramon Marqués Salvadó natural de Tortosa i tipògrafde professió, va ser jutjat i condemnat a mort.marquésva protegiral canonge JoanB.Manyàd uns militants de la FAI que es van presentar armats al seu domicili. Manyà va poder marxar a Barcelona i va tornar a Tortosa acabada la guerra.al preceptiu informe que havia de presentarl alcaldia al jutge militar, es fa constar que Marqués va salvar també Joan Josep Castellàique era de «buena conducta, no conociéndoseleactosdelictivos».elmateix Castellà va donar la cara per Marqués ivaescriurealjutgeque«por mi ideología y mis cargos directivos en entidades católicas fui encarcelado durante la dominación roja. Cuando peligraba mi vida, he hallado asilo varias veces en el domicilio de Ramón Marqués Salvadó». Aquestssuportsnovanservirderes. Va pesar més l acusació: «Ingresó voluntariamente en una Escuela de Comisarios Políticos de Madrid, siendo nombrado Comisario de la 9.ª Brigada de la DivisiónLister.Intervinoenlaincautación de la Imprenta del periódico tradicionalista local El Correo de Tortosa, así como en la de una editorial católica, destacándose en todo momento por la activa propaganda que hizo a favor del Frente Popular. Se afilió a UGT y fue Secretario de Agitación y Propaganda de dicha organización sindical. Extremista destacado,estuvoafiliadoaaccióncatalanarepublicanadesde1934». Ramonva serafusellat el 15 de novembre de 1939, als 29 anys d edat. 29

10 Recordotresdiesque vanseraterridors El polític, economista i periodista tortosí Josep Subirats Piñana rememora la figura de dos companys del diari El Pueblo que van ser executats Pilar Poy Periodista Josep Subirats Piñana, nascut a Tortosa fa 94 anys, ha recollit en nombrososllibresla guerra ila postguerra. Ellnonomésvasertestimonisinótambé protagonista directe. Va estar empresonat i, una vegada alliberat, va dirigir el diari clandestí Ara,deBarcelona. La seva veritable vocació era ser periodista,però,arribadalademocràcia, vadesenvoluparunacarreraprofessionalcoma economistaipolíticambèxit. SubiratsPiñanavasersenadorivaformarpartdelaComissiódelsVintqueredactà l Estatut de 1979, conegut com el de Sau per la localitat on es van reunir. Arribà a ser degà del Tribunal de Comptes de la Unió Europea. I el 2002 va ser anomenat Fill Predilecte de Tortosa. ConecaJosepdesdefaquasifaunparelldedècades.Elsseusrelatsnoetdeixen indiferent. Malgrat la seva avançadaedat,continuaambelseuesperitreivindicatiu i el seu interès per conservar irecordarlamemòriahistòricadelesdevastadores guerra i postguerra. Imatge del diari El Pueblo. Es conserva a l hemeroteca de l antiga Caixa Tarragona. De la mà del d aleshores mestre Marcel lí Domingo i nomésamb14anysvaarribar a la redacció del diari republicà detortosaelpueblo.allívaser on va conèixer els seus mestres i caps, Sebastià Campos Terré i Joan Curto Pla. Els dos van ser executats per Franco. «Campos Terré era el meu mestre.esquiemvaensenyara ser periodista i escriure. Ell tenia 23 o 24 anys quan jo vaig arribar a la redacció i el recordo com un granpolemista.tenial habilitat de defensar els seus arguments ambgrancontundènciaperòsense agredir els altres». Josepexplicaque«desprésdels fets del 6 d octubre de 1934 el van tancar a la presó. Jo quasi bé em vaig quedar sol al diari. El 1936, va sortir de la presó i va tornar. Però en Marcel lí Domingo se l va emportar a Madrid quan el van fer ministre d Instrucción Pública y Bellas Artes. Allí, Campos va ensopegar amb la guerra. De seguida va ascendir com a militar republicà fins arribar a comandant.recordoqueenacabarlaguerrava marxarafrança,peròdesprésvatornar i el van agafar i afusellar». QuanCamposTerrévamarxaraMadrid, el seu substitut natural va ser el cap de redacció, Joan Curto. «El 1936, quan va marxar Campos Terré, van fer director a Joan Curto. Ell no era un periodista professional com ho era Campos Terré, ni tampoc tenia dedicació exclusiva. Ell era funcionari municipal. Així com Campos Terré estava al mig delapolítica,curtoeramésgestor.en arribar la guerra, Curto Pla estava de director. Segons recordo ell havia fet elserveimilitarihaviasigutsuboficial dequota.vadeixareldiarialfinaldel1936 i es va incorporar a l exèrcit com a tinent», explica Subirats. Desprès que els seus predecessors, Campos Terré i Joan Curto van deixar El Pueblo, Josep va assumir la direcció amb només17anys. Va serdirectordels del gener del 1937 fins l abril de 1938, data en el que el diari va tancar. Un fet que agreujaria mésel seuexpedient per al consell de guerra. Se n va salvar per la seva minoria d edat. Presoners a Pilats Elscaminsde Josep SubiratsiJoan Curto es tornarien a trobar. En acabar la guerra, Josep i Joan van coincidir com apresonersdeguerraalasalaprimera de la presó de Tarragona, Pilats. Josep assegura que Curto era l únic pres que volia que l afusellessin. «Tots esperàvemunmiracle,menysell.defet ell estava aterrat per l opressió i preferiaquel afusellessin.hihaunescartes, publicades al meu llibre Tortosa, front de guerra,onlidiualasevadona,marina Daufí: «jo esperava que avui em cridessinperafusellar-meijadescansaria però encara visc». A la darrera carta ja l havien cridat i diu: menys mal». «Joan Curto volia ser un home lliure...i el que esdevindria desprésla guerra noli hopermetria.jotenia molt bo- Sebastià Campos Terré L acusació Actuabacomooradorenmítines Nascut a Tarragona el 23 de gener de 1911, SebastiàCamposTerré es va traslladar a Tortosa amb la seva família. Va ser professor a la Canonja i Flix, al temps que col laborava amb la premsa tarragonina i tortosina. El tambémestre, periodista i políticmarcel lí Domingo el va anomenar director de El Pueblo. Camposva serdetingut desprésdels fets d octubre de 1934, quan el llavors president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l Estat Català de la República Federal Espanyola. Campos va estar pres al vaixell Manuel Arnús. Ho explica en un llibre autobiogràfic titulat El 6 d octubre a les comarques. Va ocupar la Secretaria del Ministeri d Instrucció Pública, quan el ministre era Domingo. S incorporà al exercit republicà de forma voluntària. Ascendeix a tinent, capità i finalment a comandant. Arriba a França, amb les restes del derrotat exèrcit republicà. Com tants d altres, confia que la justícia franquista no prendria represàlies contra «el que tenga las manos limpias de sangre». Torna a Catalunya. És detingut, jutjat, condemnat a mort i executat, als 28 anys, el 5 de juliol de Sebastià Campos i Terré, en una foto del seu llibre El 6 d octubre a les comarques. Individuo de malos antecedentes L acusaciódeia:«individuodemalosantecedentes pues fue expulsado de la entidadbancariadondeprestabasusservicios porhabercometidounasustraccióndefondos.esnombradodirectordeldiariomarxistaelpueblo.desdedichoperiódicorealizabaelprocesadounaactivísimacampaña en pro de los ideales marxistas. Toma parte en campañas de propaganda organizando mítines en los cuales actuaba como orador. Con motivo de los sucesos revolucionarios del año 1934 fue detenido y una vez puesto en libertad dio a la publicidad el libro titulado El6deoctubreenla comarca, en el que mediante narraciones falsas, procura desprestigiar a las autoridadesdetodoorden.duranteelperiodode dominaciónmarxistacontinuasucampaña de excitación». En la seva defensa, Campos admet part de les acusacions però nega haver participatenfetsviolents:«queescierto que intervino como orador en mítines y propaganda socialista en compañía de MarcelinoDomingoyquedondeactuóconmás intensidad fue en la campaña electoral de 1933,nosiendoverdadquedurantelacampaña electoral llevase armes y coaccionaseenloscolegioselectorales.quenoesciertotomaseparteenelasaltoalcentrotradicionalista de Tortosa y de la Redacción del CorreodeTortosa enlacampañaelectoral de En octubre de 1934 fue detenidodejándoleenlibertadpornocomprobarse los cargos que se le hacían de haber tomado parte en los sucesos revolucionarios». 30

11 Josep Subirats Piñana, al seu domicili de Barcelona. Recorda, com si fos avui, els dies 15, 16 i 17 de novembre de 1939, en què van ser afusellats 130 presoners a Tarragona. FOTO:P.POY narelacióambjoancurtoielltambéestava convençutqueami m afusellarien Ell ja estava resignat a que moriria, però patia permiperquèjoera molt jove:noméstenia17anysquanemvanarrestar. Pensava que el meu final també seria igual, tot i que jopodria aguantarmillor l opressió», rememora Josep. Subiratsvaestaralcorredordelamort, tal i com ho recorda en el seu llibre Pilatos Presó de Tarragona. «Hi va haver tres dies de novembre que van ser aterridors[esrefereixal15,16i17denovembrede1939],jaquevanafusellar130 presos.elprimerdiahihaviaunestatde terror entre tots. Escoltàvem els taütairescompicavenfentlescaixesdemorts. El segon dia, havien dit que posarien els condemnatsamortamesuraquesortissindelesvisites.jorecordoqueaixícom altres dies havia vingut la meva mare a portar-merobaneta,aquelldianovavenir.jojam hoveianegre.nomésunatieta va venir a veure m, però jo no estava massaperellaperquènoméspensavaen què em passaria». «En sortir de la visita i anar a la sala, el funcionari que tenia la llista dels que haviend afusellaremvadir tunohiets. L ensurt no me l va treure ningú», conclou. Josep, amb 17 anys, quan dirigia el diari El Pueblo. La foto és de Entre vivències, uns dels llibres que ha escrit Subirats a més de Tortosa, front de guerra, Quatre alcaldes republicans de Tortosa, Les Oblates, presó de dones de Tarragona o La Guerra Civil des de Tortosa. Joan Curto Pla L acusació Envenenaalaclaseobrera Joan Curto Pla, natural de Tortosa, va substituir Sebastià Campos Terré com directordeelpueblo.curtoalternavala seva professió de comerciant amb la de periodista. Estava casat amb una mestra, Marina Daufí, que era directora del grup escolar Marcel lí Domingo de Roquetes i dirigent de l agrupació femenina de la formació política de Domingo. Afinalsde1936, Curto comjahaviafet elseuantecessor esvaincorporaral exèrcit.vaaconseguirelgraudecapità.vaser fet presoner i internat al camp de concentraciódesanbernardo(toledo). Curto va fugir del camp i va arribar a la capital del Baix Ebre per visitar la seva família.laguàrdiacivilelvadeteniralraval decristel7d abrilde1939.vaserempresonatatortosaaldiasegüentitraslladat a Pilats, a Tarragona, el 5 de juny. Curto va comptar amb la declaració alseufavordejosepcidtafalla,queexplicà que, quan va ser detingut pels re- publicans,curtovaintervenirenlase- va defensa i que «en conversaciones que tuve con él, se declaró enemigo acérrimo de las violencias de los marxistas contra las personas de derechas». Segons Cid, Curto també va obtenir la llibertat del capdefalanged Aldover,JuanVillauví, i del dretà Daniel Forés, de Roquetes. Elconselldeguerradel20dejunyno vafercasivaconsiderarprovatque«afiliado a Izquierda Republicana, desde joven,repartíapropagandamarxista,enlibros y folletos, colaborando en el periódicoelpueblo,conartículosqueenvenenan a la clase obrera, propaganda que continúa durante el periodo rojo en forma más violenta y excitadora, tratando de traidores al Ejército Nacional». Curtoesdefensa «declaraquenoactuó hechos delictivos y que hizo diversas gestiones para obtener la libertad de tres individuos destacados de derechas» (els tresjaesmentats) peròestàconvençut No lloréis ni sufráis Aquest és un extracte de l última carta de Joan Curto: «Miamadísimaesposa.Miconcienciaesahoracomounlagodeaguasprofundasycristalinasen el que pasan los temporales y borrascas sin agitarlo ni conmoverlo. No me arrepientodemivida,nidecómopensé, ni de cómo sentí, ni de cómo obré. Mis hijas pueden levantar su cabeza con orgullo y pensar que su padre fue un mártir de un ideal y una víctima de la intransigencia feroz. Les lego mi ejemplocomonormaymirecuerdocomountesorodeorgulloinapreciable. No lloréis ni sufráis. En el final del trayecto hemos de reunirnos todos en el amorverdaderoquenoperecenunca. Os ama con el corazón y toda su alma que va a liberarse. Vuestro. Juan». que el condemnaran a mort al seus 30 anys de vida. La nit que va passarencapella va escriureunacartadecomiatalasevaesposa (vegeuel text adjunt). El dia abans, en una altra carta escrita en castellà comera obligatori pelspresos, va resumir el seu sentiment: «Temo la esclavitud y el encierro. Tiemblo ante los años de cárcel o ante un régimen de opresión. Me asustaríatenerqueclaudicaroinclinarel rostro ante la irónica mirada del enemigo vencedor. Me horripila pensar que pudiera ser uno de esos seres que por miedo, por cobardía o por interés venden su conciencia.laindignidadyeldeshonorseríansuperiores a mi espíritu recto, justiciero e incorruptible. La muerte no me asusta. Estámuypordebajodemivalor,demifeyde mi rectitud». Joan Curto Pla no va haverdeclaudicar.vamorirdavantunescamot d afusellament el 20 d octubre de

12 Rocío Arnal Lorenzo Pedagoga e historiadora. Miembro de la Mesa Directiva del Ateneo Español de México. Excoordinadora de la Unidad Cultural Lázaro Cárdenas del Colegio Madrid, fundado por exiliados republicanos españoles. Especialista en la cuestión de las mujeres del exilio republicano español en México. La II República autorizó el voto femenino el 1 de octubre de En la imagen, unas mujeres votan en Eibar el referéndum sobre el Estatuto de Autonomía vasco. FOTO: INDALECIO OJANGUREN Laemancipacióndelamujer El14deabrilde1931seproclamó la II República, que se aprestó a modernizar el paísenmediodeunagravecrisiseconómica y política con Europa al borde del estallido fascista que habría de provocar la II Guerra Mundial. Conellallegaronimportantes cambios legislativos que transformaron las tradicionales formasdevidadelosciudadanos. Se aprobó una Constitución acorde con los nuevos aires de modernidad que definía a España como «una República democrática de trabajadores de toda clase». Proclamabalaigualdadde todos los españoles ante la Ley. Introdujounaampliadeclaración de derechos individuales. Estableciótaxativamentelanodiscriminación por causa de raza, riquezaosexo.porprimeravezelestadoseharíacargodeprotegeral individuo y a la familia. Unodeloscambiosmássignificativos fue la nueva forma de concebir el mundo femenino al tratarderomperconlatradición católicadelaiglesiaancladaenel pasado e incorporar a la mujer al mundo moderno. El gobierno republicano defendió abiertamente la emancipación de la mujer, tanto a nivel colectivocomoindividual:lededicó17textosentreleyes,decretosyartículosconstitucionales. Elobjetivoprimordialfuesustituir las retrógradas leyes existentes por unas leyes laicas, equitativas y democráticas. Reformas sociales... Loscambioslegislativossehicieron notar casi de inmediato. En 1932seaprobaronlasleyesdelMatrimonioCivilydelDivorcio,basadas en la igualdad de derechos de ambos cónyuges, así como en elderechodelamujeraobtenerla patria potestad de los hijos. Se aprobó también la ley de igualdadentreloshijoslegítimos eilegítimos.todoellomermóconsiderablementeelpoderdelaiglesia en su capacidad de control de la moralidad femenina. Unos añosmástarde,en1936,lageneralitat de Catalunya legalizó el aborto.noescasualqueladecisión setomaseenunterritoriodonde las mujeres estaban mucho más incorporadas a la vida laboral. Una fuerza joven, anhelante Clara Campoamor (Madrid, 1888-Lausana 1972) fue elegida diputada en 1931 por el Partido Radical. Se convirtió en la principal impulsora del sufragio femenino. Tras la Guerra Civil, se exilió. En defensa del voto femenino dijo: «La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven... Que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella». La Monarquía no había legisladosobreestamateriayaqueera un territorio controlado por la Iglesia católica. Debido a esto, el gobiernorepublicanosevioenla necesidaddelegislarrápidamente al respecto. Se hizo propagandaparaelcontroldelanatalidad, se organizaron conferencias sobre sexualidad y enfermedades venéreas y sobre la importancia del deporte y la salud para mejorar la calidad de vida.... Laborales... Lascondicionesparalagranmayoría de los trabajadores siguieron siendo muy duras y para las mujeresnofuediferente.lasque trabajaban en el sector domésticofueronexcluidasdelajornada laboraldeochohoras,noteníanderechoalasprestacionesdelossegurossocialesynopudieronacogerse a la Ley de Accidentes de Trabajoodesegurodematernidad queregulabaelperíododelactancia. Elestatutolaboraldelas«chicasdeservir» noseconsiguióhasta Los sindicatos comenzaron a incorporar a la mujer a sus filas. En1932, enelcongresodeugt, se aprobó bajar la cuota de la mujer para facilitar su filiación ya que percibían salario menores al del hombre. En este Congreso se incluyóporprimeravezenelprograma la consigna «A igual trabajo, igual salario»....y políticas La mujer podía ser elegida para cualquier cargo público pero no teníaderechodevoto.elproyecto de sufragio femenino fue defendidoprincipalmenteporclaracampoamor,encontradevictoria Kent, diputada socialista, que junto con Indalecio Prieto, temíanqueelvotofemenino(influido por el clero) beneficiara a laderecha.apesardelasreticencias, elsufragiofemeninoseaprobóenlascortesel1deoctubrede 1931.» La próxima semana... BAIX PENEDÈS Unmaestrocubano,residente enelvendrell,fuefusiladoen Barcelonael24dejuliode

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

CONVOCATORIA DE LA SESIÓN EXTRAORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO 14/15 A CELEBRAR EL DÍA TREINTA DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL QUINCE.

CONVOCATORIA DE LA SESIÓN EXTRAORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO 14/15 A CELEBRAR EL DÍA TREINTA DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL QUINCE. CONVOCATORIA DE LA SESIÓN EXTRAORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO 14/15 A CELEBRAR EL DÍA TREINTA DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL QUINCE. ORDEN DEL DÍA ALCALDIA 14/15.1 TOMA DE POSESIÓN DE LA CANDIDATA ELECTA SRA.

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

LLEGENDA DE LA MARANYOTA

LLEGENDA DE LA MARANYOTA LLEGENDA DE LA MARANYOTA Ja fa molts anys, quan el soroll de la vida feudal mullava els carrers d'aquest poble, el castell va ser l'escenari d'una tragèdia. En aquell temps, Mara, la fetillera del senyor,

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016 CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura

Más detalles

RECULL DE PREMSA. Mobilitzacions pel reconeixement sanitari de la psicologia

RECULL DE PREMSA. Mobilitzacions pel reconeixement sanitari de la psicologia RECULL DE PREMSA Mobilitzacions pel reconeixement sanitari de la psicologia 11 de novembre de2010 Estel Carbó Vinaixa - Departament de Comunicació i Premsa Col legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

RECULL DE PREMSA. L IEC contesta les declaracions del vicepresident de la RAE, Gregorio Salvador

RECULL DE PREMSA. L IEC contesta les declaracions del vicepresident de la RAE, Gregorio Salvador comunicació RECULL DE PREMSA L IEC contesta les declaracions del vicepresident de la RAE, Gregorio Salvador 10 de maig del 2007 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans Comunicació Carrer

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014 RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme.

ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme. ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme. Des de 1988, he realitzat i he col laborat en diversos treballs d'urbanisme per a l'administració pública municipal

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Interferències lingüístiques

Interferències lingüístiques Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una

Más detalles

La convocatòria de reunió

La convocatòria de reunió La convocatòria de reunió És el document amb què habitualment es demana la presencia d algú en un lloc i en una data i una hora determinats perquè participi en una reunió. Té un to formal i una estructura

Más detalles

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 Audiència Pública Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 2007-2011: CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC DE CRISI SITUACIÓNO ÉS FÀCIL DES DE FA ANYS, I ESPECIALMENT DE FA 3. PER QUÈ? El 30% de l activitat de

Más detalles

Plan de Estudios de Arquitectura de 1957

Plan de Estudios de Arquitectura de 1957 Plan de Estudios de Arquitectura de 1957 Selectivo de ciencias Iniciación Primer curso Segundo Tercero Cuarto Quinto ESPECIALIDADES Economía y técnica de obras Estructuras Acondicionamiento e instalaciones

Más detalles

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES. Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES. Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR No hem trobat indicis que la família Dalí-Domènech

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

LAS 1000 PALABRAS MÁS FRECUENTES DEL CASTELLANO

LAS 1000 PALABRAS MÁS FRECUENTES DEL CASTELLANO 1 LAS 1000 PALABRAS MÁS FRECUENTES DEL CASTELLANO A continuación, se muestran las 1000 palabras más frecuentemente usadas del castellano (concretamente 1008 palabras) tomadas de los datos estadísticos

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,

Más detalles

Barques de paper, Salvador Espriu

Barques de paper, Salvador Espriu AUDICIÓ Escolta la següent cançó amb els ulls tancats. Explica breument les sensacions que t ha produït la cançó. És més aviat alegre o trista? De tots aquests termes musicals pinta els que indiquen estats

Más detalles

Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster. Ramon Ribera Gassol

Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster. Ramon Ribera Gassol Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster Ramon Ribera Gassol En el present article apleguem algunes dades sobre la vida i obra del pintor tarragoní Antoni Torres, algunes notícies són extretes de la

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,

Más detalles

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2013 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

Tema 2: L organització política de Catalunya

Tema 2: L organització política de Catalunya En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.

Más detalles

X OLIMPIADA: LO LEGAL Y LO LEGÍTIMO Universidad de Salamanca, 20 de Marzo de 2015 Dilema moral: Yo confieso

X OLIMPIADA: LO LEGAL Y LO LEGÍTIMO Universidad de Salamanca, 20 de Marzo de 2015 Dilema moral: Yo confieso X OLIMPIADA: LO LEGAL Y LO LEGÍTIMO Universidad de Salamanca, 20 de Marzo de 2015 Dilema moral: Yo confieso Te proponemos una variante sobre la conocida película Yo confieso, de A. Hitchkock. En ella un

Más detalles

3ª TROBADA DE VEHICLES MILITARS A

3ª TROBADA DE VEHICLES MILITARS A 3ª TROBADA DE VEHICLES MILITARS A SANT PERE DELS ARQUELLS DIES 22 I 23 DE SETEMBRE DEL 2012 FORD MUTT (1975), cuatro cilindros en línea de gasolina, 2.300 cc, y una potencia máxima de 75 CV, el M-825 versión

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

Rueda de prensa: Nico Almagro (ESP)

Rueda de prensa: Nico Almagro (ESP) (FLASH QUOTES) [ESPAÑOL] 19:00h - 21/04/2015 - Sala de conferencias de prensa Rueda de prensa: Nico Almagro (ESP) Ha sido un partido raro porqué antes de salir a pista le he visto con un vendaje en la

Más detalles

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Pàgina 1 de 11 ÍNDEX CONFIGURACIÓ D UN NOU COMPTE DE CORREU...3 1 CONFIGURACIÓ GENERAL...3 2 CONFIGURACIÓ NOM COMPTE I ADREÇA DE RESPOSTA...8

Más detalles

TELEVISIÓN. Titular/Medio 126 / 390

TELEVISIÓN. Titular/Medio 126 / 390 125 / 390 04/01/14 BARCELONA TV ( LOCAL BARCELONA ) - BTV NOTICIES NIT - 21:38h - 00:00:38 #SOCIETAT. AVUI TANCA PORTES LES FESTIVAL DE LA INFANCIA DE MONTJUIC. 04/01/14 ESPORT 3 - TOT L'ESPORT - 00:10h

Más detalles

Horaris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística

Horaris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística Horaris Horarios bus For men tera Compromís Turística Compromiso decalidad Turística dequalitat de la Savina Cala Saona 30 Big Sur / Cavall de n Borras Moll de Pescadors Can Xicu Sort Polígon Industrial

Más detalles

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014 Foto: Albert Oliveras a a calendari 2014 Foto: Albert Oliveras gener 2014 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Estació de la Molina el 1925, poc després que

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

Del PERI del Raval al Pla de Barris del

Del PERI del Raval al Pla de Barris del Del PERI del Raval al Pla de Barris del Fa deu anys de l obertura de la Rambla del Raval. El projecte responia a la necessitat de crear nous espais públics, en un barri d alta densitat urbana. Els anys

Más detalles

II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011

II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011 II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011 Difusió del BM als congressos de primària Carmen Fernández Olivas Carmen Saludes Eri Cristina Ligero Bermúdez Mª Rosa Pla Martinez Sensibilització

Más detalles

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA MONTCADA I REIXAC. 2007 Elaborat per: Regidoria de Dona i Igualtat Comissió de seguiment del Protocol d actuació local contra la violència vers les dones.

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

Mesures d estalvi d aigua

Mesures d estalvi d aigua Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Quants capítols té La torre? Apunta n els títols: 2 Si tenim en compte que Gustave Eiffel mor el 1926, què deuen tenir de diferent el primer i el darrer capítol

Más detalles

sobre la independència de Catalunya

sobre la independència de Catalunya Referèndum d iniciativa popular sobre la independència de Catalunya - DICTAMEN JURÍDIC - Alfons López Tena Notari, president del CES i vocal del CGPJ (2001-08) GUIÓ 1. Legalitat d iniciativa popular per

Más detalles

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Francisco Holgado, el padre coraje, completó este martes su segundo día de marcha a pie hasta Madrid para pedir justicia por el asesinato de su hijo. Lo hizo llegando a la localidad sevillana de Los Palacios,

Más detalles

Des del 2002, Mataró, el lloc de naixença de Puig i Cadafalch, té un monument a la seva memòria i a l acte d avui ha contribuït la insistència

Des del 2002, Mataró, el lloc de naixença de Puig i Cadafalch, té un monument a la seva memòria i a l acte d avui ha contribuït la insistència Parlament d Albert Balcells, membre de l IEC, en l acte d inauguració del bust de Josep Puig i Cadafalch al Palau de la Generalitat, el 27 de gener de 2015 Senyor president de la Generalitat, Senyors consellers

Más detalles

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

EXERCICI 6 PICASA PICASA. EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs

Más detalles

Exposició Bibliogràfica. II República E!anyola

Exposició Bibliogràfica. II República E!anyola Exposició Bibliogràfica II República E!anyola Bibliografia. biblioteca de cort. A partir del 14 d Abril 2014. Arostegui, Julio (2013): Largo Caballero : el tesón y la quimera. Barcelona : Debate Azaña,

Más detalles

INFORME DE LA VAL D ARAN 2013

INFORME DE LA VAL D ARAN 2013 INFORME DE LA VAL D ARAN 2013 PROÒM - INFORME D ARAN 2013 1 ÍNDEX I. CONSIDERACIONS GENERALS... 3 II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC A L ARAN EN DADES... 5 2.1. Queixes i actuacions d ofici tramitades amb

Más detalles

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola Cru-Evolució Mira el món diferent! Una aposta de ciutadania global des de l escola ESO - educació EDUCACIÓ Juntament amb les comunitats i les organitzacions del Sud amb què treballem hem aconseguit que

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,

Más detalles

municipals fins al 17 de desembre. Preus: Residets: 5 - no residents: 7 - a taquilla: 10

municipals fins al 17 de desembre. Preus: Residets: 5 - no residents: 7 - a taquilla: 10 municipals fins al 17 de desembre. Preus: Residets: 5 - no residents: 7 - a taquilla: 10 A les 20:30 h a l Església CONCERT DE NADALES DE CANT CORAL Corals participants: c Coral Castell Llubí c Coral Parroquial

Más detalles

Estudio de idiomas en el dominio.es

Estudio de idiomas en el dominio.es Estudio de idiomas en el dominio.es Carlos Castillo Universidad de Chile ccastill@dcc.uchile.cl Enero 2003 Resumen Se presentan resultados de un estudio realizado en Diciembre del año 2002 sobre aproximadamente

Más detalles

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules

Más detalles

Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca

Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca Pl. del Convent, 12-2a CP 46410 Tel: 961700050 Ext: 430-431 Projecte de decorat del Saló de Sessions de l'ajuntament de Sueca Secció: Urbanisme Dates extremes: del 29 de maig al 8 de juliol de 1897 Procedència:

Más detalles

Nous projectes als polígons

Nous projectes als polígons 00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis

Más detalles

VI FESTIVAL INTERNACIONAL 5-6 MAIG 2012

VI FESTIVAL INTERNACIONAL 5-6 MAIG 2012 VI FESTIVAL INTERNACIONAL 5-6 MAIG 2012 Hotel oficial Impremta oficial Regidoria de Cultura 971 55 55 65 grafiquesmuntaner.com Teatre La Unió C/ del Tren, 3 07550 Son Servera Tel. 971 56 85 19 Correu electrònic

Más detalles

Sergio Vives: a ver cómo resuelve el juez, si es un juez

Sergio Vives: a ver cómo resuelve el juez, si es un juez Sergio Vives: a ver cómo resuelve el juez, si es un juez garantista o es juez que va a servir de instrumento para la acusación y desarticulación de las diferentes expresiones de la sociedad civil que se

Más detalles

Lorda i Alaiz, Felip M.

Lorda i Alaiz, Felip M. Lorda i Alaiz, Felip M. (Almacelles, 5 de juliol 1918 Barcelona, 23 d agost 1992) Crític literari i polític català. Home de vasta cultura, de temperament reflexiu i moderat. Treballà principalment en el

Más detalles

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música.

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. L any 2015 vam presentar l edició d un llibre excepcional 150 anys del ferrocarril de Tarragona Martorell (1865-2015, colofó dels diversos actes commemoratius

Más detalles

Biblioteca i serveis universitaris

Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca i serveis universitaris 275 Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca A més del personal fix, format pel director, la cap de bibliotecàries i vuit professionals més, fem constar la presència

Más detalles

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ Caràcter: extraordinari i urgent Data: 25 de juliol de 2012 Horari: 19 hores Lloc: sala de sessions de l Ajuntament d Artà Hi assisteixen: Jaume Alzamora

Más detalles

Com funcionen les bicicletes?

Com funcionen les bicicletes? Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta

Más detalles

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JULIOL

Más detalles

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa

Más detalles

CATALUÑA TENDRA A PARTIR DEL PROXIMO CURSO SU PRIMER GRADO UNIVERSITARIO DEDICADO A LA GASTRO

CATALUÑA TENDRA A PARTIR DEL PROXIMO CURSO SU PRIMER GRADO UNIVERSITARIO DEDICADO A LA GASTRO Índex UNIVERSITAT DE BARCELONA Ni bombolla ni aire LA VANGUARDIA 17/02/2014, Pág: 19 Roca apadrina estudios de cocina en las universidades de Cataluña DIARIO DE TERUEL 16/02/2014, Pág: 42 Els futurs cuiners

Más detalles

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana

Más detalles