Barricada republicana a Tortosa al carrer de Teodor González cruïlla amb el carrer de Cervantes.

Transcripción

1 Total procesados 815 Fusilados 63 Reclusos temporales 752 Fusilados por poblaciones Benifallet 1 Tivenys 2 L Ametlla de Mar 5 Xerta 2 Tortosa 33 L Aldea 11 Deltebre 9 Procesados por sexo Mujeres 44 Hombres 771 Procesados por sectores de actividad Primario 382 Secundario 205 Terciario 228 Barricada republicana a Tortosa al carrer de Teodor González cruïlla amb el carrer de Cervantes. FOTO: LLUÍS MEZQUIDA, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MEZQUIDA SANS Laciutatmàrtir Tortosa va ser una de les localitats més castigades durant la guerra. Després va patir una implacable repressió. La presó estava situada al carrer Montcada i acollia homes i dones Procesados por edad al ser encarcelados a a a a a a a a a a a a Coleccionable coordinado por Xavier Tolosana Historiador Xavier Fernández Redactorjefe deldiari Josep Recasens Llort Pedagogimatemàtic ortosa, que durant la contesa va ser de les més castigades, patí, a més, la repressió, que fou implacable. No es va tenir compassió pels vençuts. Abans que Tortosa caiguésenmansfranquistes,elspresoners eren portats a la presó de Vinaròs i els consells de guerra es portaven a terme a Benicarló,poblacióqueel1938jahaviasigutocupada per les forces franquistes. ElsfranquistesarribarenalaMediterrània el 1938, ocupant la marge dreta de l Ebre. A finals de desembre de 1938 s inicià la «campañadecataluña».el13degenerde1939forenocupatselperelló,l Ampolla,Camarles, Jesús i Maria, la Cava, Benifallet, Tivenys i Bítem,finsaarribaral AmetladeMar.Tortosa passà a formar part del nou estat franquista després de nou mesos de guerra. J.CidiMulet,tortosí,nascutel1907alravaldeJesús,explicàquelamoraldelscombatents republicans era pèssima, patien mancadetècnicamilitaridematerial,estavenenunestatfísicdeplorableilasevaalimentació i vestuari eren penosos. Elsjutjatsmilitarsestablertsalacomarca i radicats a Tortosa foren en un primer momentl 1,2,3,4,5iel10.Alallarganomés quedaren el 2, el 3 i el 10. La presó de Tortosa,situadaalcarrerMontcada,enl antichospitaldelapuríssima,vaservirperencabira homes i dones junts. Les dones eren vigilades per monges i els homes, per carcellers. La presó començà a rebre hostatges el 2 defebrerde1939.alhoradejutjarelsprocessats, aquests se ls havia d acusar d uns fets suposadament comesos. Seria llarga la relaciódefaïmentsacusatoris.noentroavalorarlasevaveracitat,puixs escapadelmeu domini. La sola exposició d ells dóna a entendre l ambient d aquell temps. He aquí uns quants: Les acusacions «Veí de Tortosa, afiliat al partit de Marcel lí Domingo, es va presentar a les eleccionsadiputatl abrilde1931.regidor,l any 1933éselegitdiputatalParlamentdeCatalunya. Va ser director de l hospital tortosí, mostrant-se passiu quan van assassinar a Enric Ramon, Joan Porras i Ramon Ibars. Va ser amic del Chaparro. Es va afiliar al PSUC i en actes públics animava la gent a guanyar la guerra. Va formar a l hospital el Cosd Infermeriaialasevadona l afilià a UGT». «AfiliatalPartitRadicalSocialistaiAccióCatalana,vaserméstardsecretarid UGT detortosa,lasevaciutat.vaingressarmés tard a l Escola Popular núm. 3 de València, on va sortir amb la titulació de tinent. Va lluitar al front d Aragó, sector de l Ebre, amb la144brigada44divisió.elvanferpresoner a Ulldemolins (Priorat)». «D antecedentsesquerrans,vapertànyer a la CNT del seu poble (l Ametlla de Mar).Vaparticiparenlaincautaciódel edifici de Telégrafos i en la detenció de Josep Escoda. Va anar voluntari a l exèrcit republicà i va ser sergent». «Guàrdiacivil,naturaldeValdeobispo (Càceres)iveídeRoquetes,d ideesesquerranes,vaserseparatdelcosabansde1931. Ingressàenelperíoderepublicà.Simpatitzants de les idees marxistes, recriminava els avenços de les forces franquistes i es mostrava content per tenir un fill tinent d aviació a l exèrcit republicà». «President i fundador de la Col lectivitatagrícoladelseupoble(xerta),vaconfiscardiversesfinques.méstardvaingressar al Cos de Guàrdies d Assalt detenint personesdedretesilesvaobligarafertreballs forçats». «Adepte a la CNT-FAI, feia de flequer alseupoble(elperelló),vaprendreparten la profanació i destrucció de l església parroquial. A la vegada va perseguir a Joan B. Figueras Ruiz, acusant-lo de feixista. Aquest vatenirqueincorporar-sealesfilesrepublicanes per passar-se més tard a les tropes franquistes».

2 Josep Rodríguez Martínez L alcaldesilenciat Un dels néts del qui va ser batlle de Tortosa durant la Guerra Civil lluita fa anys en silenci per rehabilitar la figura del seu avi, afusellat el 8 d agost de 1939 Estimados esposa e hijos, yo me encuentro bien, aunque ya podéis suponer los días tan amargos que estoy pasando pues mi situación no ha cambiado esperando de un momento a otro que termine de una vez mi calvario, pero moriré muy tranquilo de no haber hecho nada malo a nadie. Andreu Caralt Periodista É sel18dejunyde1939.joseprodríguez Martínez, de 42 anys d edat, alcalde de Tortosa durant la Guerra Civil, escriu a la seva família un cop sentenciat a mort. La muntanya de l Oliva, a uns centenars de metres del cementiri de Tarragona, serà l escenari de la seva execució, el 8 d agost d aquell mateix any. El certificat de defuncióescriuràquevamoriracausad una «hemorràgia interna». L alcalde,lasevamuller(àngelacurto) i el seu fill (Josep) van marxar a Barcelonadavantl entradadelestropesfranquistesalaciutatdetortosa,el13degenerde1939,acasadelasevafillaquefeia poc s havia casat. Malgrat les advertències en sentit contraridecompanysdelseupartit,rodríguezesvacreurelapropagandafranquistadequereshaviendetémeraquells que no tinguessin les mans tacades de sang. Van agafar el tren per fer el viatge de tornada. Al estaciód Aldea,pocsquilòmetres abansdetortosa,varecelar recordaria elseufillanysdesprés ioptàperbaixar allímateix.mareifillvancontinuarfins a Tortosa i es van adreçar a la Guàrdia Civil per assegurar-se que res dolent li passaria al seu marit i pare. Abans de rebre la resposta, Rodríguez, impacient,marxàenbicicletaatortosa. Josep Rodríguez observa una foto del seu avi, que va ser alcalde de Tortosa. FOTO: JOAN REVILLAS Es presentà davant l autoritat i fou immediatament detingut i interrogat. És el 5 de març de Dos funcionaris l identifiquen com l alcalde«rojo»delaciutat.l informede la Guàrdia Civil incideix en la violència que va patir Tortosa mentre fou alcalde iquenovaevitar.eldefalangeelconsidera còmplice d aquesta violència. El jutge militar recorda la pertinença de Rodríguez a partits catalanistes i d esquerres (ERC i Acció Catalana), els seus càrrecs a l Ajuntament i incideix en l acusació sobre el «rosario de tropelías de la masa siendo alcalde que el inculpado no quiere o puede evitar». El sumari es traslladat al consell de guerrapermanentdetarragonaielpresoner ingressa a Pilats a finals d abril. «Lamevaàviaielmeuparesempres han preguntatelperquèdelseuretorniperquènos exiliàafrançacommoltsaltres dirigents. Jo encara m ho pregunto avui», explicaundelsnétsdel alcalde,denom també Josep Rodríguez. Joseplluitafaanysensilenciperrehabilitarlafigurad aquestalcaldesilenciat durant dècades. La querella d Esquerra Republicana presentada el 2013 davant la justícia argentina (per, entre d altres, deualcaldesmésdetarragona) hapermès recuperardel oblitlafiguradel alcalde, quasi desconeguda a Tortosa, i finalment enguany serà objecte d un homenatge institucional per part de l Ajuntament. El 13 de maig de 1939, l alcalde es sotmès al consell de guerra. Se l acusa de la seva pertinença política, dels seus càrrecs a l Ajuntament, d exigir diners fins a arribaralaquantitatde pessetes,de fer una emissió de bitllets per valor de pessetes, de decomissar litres d oli, d ordenar l enderrocament del esglésiadesantjaume,deserafiliar asocorsroiginternacionaliquedurant el seu mandat d alcalde «son encarcela- dasmásde200personas,delasquesonase- sinadas y quemadas 15». L acusat declara que no va pertànyer alscomitèsantifeixistesdelaciutat,responsable de les detencions, incautacions, saquejosiassassinatscomesos,totique en aquest últim supòsit «no puede afirmarlocategóricamente»,reculllasevadeclaració. Sobre un múltiple assassinat concret comès als afores de Vinaròs, ci- Agustí Ventura Pino L acusació Quemóimágenesyobjetosdeculto Llaurador de professió, Agustí VenturaPinoesvaafiliaraEsquerraRepublicana a l octubrede1932.vaseralcalde de L Aldea durant nomes un mes a l abril de 1938 però va ser prou per quel executessinel14dejuliolde1939 als 55 anys d edat. El consell de guerra deia: «Afiliado a Esquerra Republicana Catalana y extremista, tiene ya actuación en Octubre de 1934 en que es nombrado Alcalde, tomando parte en las guardias y realizando actos de sabotaje en la línea férrea porlo que es detenido y condenado en Consejo de Guerra. Durante el periodo rojo, forma parte del Comité Revolucionario. Es autor de diversos desmanes. Ordena la detención de varias personas de derecha. Es uno de los elementos más destacados. Intervino en la quema de las imágenes y objetos del culto de la iglesia. Durante su tiempo y aprobado por todo el Comité fueron asesinados Francisco Enguidanos y Agustín Queral, y desaparecieron, suponiéndoseles asesinados, Manuel Morales y Ramón Moreso, pasando después a ocupar el cargo de Alcalde». De renom Xicoté,Agustíestavacasat amb Cinta Maigí Martí i tenia quatre fills. Va ser detingut el 14 d abril de 1939, empresonat a Pilats sota l acusació de «rebel lió militar» el 31 de març i jutjat en consell de guerra el 23 de maig. EnlasevadefensaAgustíVenturadeclarà és recull textualment «que ya desde el año mil novecientos treinta y dos pertenecía a la Esquerra Republicana de Catalunya y en el actual Movimiento continuó afiliado a dicho partido. Que cuando los sucesos revolucionarios de Octubre del año treinta y cuatro era Teniente Alcalde del pueblo de Aldea, y prestó servicios de guardia en dicho pueblo pero obligado por cierta persona a la cual no cono- 22

3 Imatge d un dels més de vuitanta bombardejos que va patir Tortosa. Per protegir la població, Josep Rodríguez va construir refugis. FOTO: UFFICI STORICO DELL AERONAUTICA MILITARE DE ROMA (USAM) tatextualmentalanarcosindicalistamanuel Carrozas com a possible autor dels crims.enrelacióalapeticiódediners,ho justificaperlanecessitatdeconstruirrefugis per a defensar-se dels atacs aeris. Les peticions, insisteix, no incloïen cap mena d amenaces. «Apesardehaber actuadocomoalcaldecarecíaenabsolutode influencia sobre la masa que respondía a los dictados de los diversos comités sindicales quefuncionabanconunatotalautonomía», conclou la declaració. Deresvanservirlespeticionsdeclemència transmeses al confessor de Franco i a la família Bau, de gran influència a Tortosa. La seva dona, desemparada en un nou Estat hostil, el va visitar diversos cops a la presó «fins que un dia va preguntar perellijal havienafusellat». Lafamíliasemprehaconsideratlesacusacionsdelcon- sell guerra, en alguns casos, un seguit de mentides, i en altres, accions no delictives com l emissió de bitllets. Rodríguez (Tortosa, 1897), fuster de professió,vaserescollitregidorperesquerrarepublicanael1934.founomenatalcalde l octubre de 1936, un cop ja s havia produïtl episodidecremageneralitzada d esglésies a la ciutat. El seu mandat fou molt complicat, va atendre als refugiats que arribaven a Tortosa procedents de Pozoblanco(Andalusia)iMadrid,vaprotegir i bescanviar la família Bau, va construirrefugisperdefensarlapoblaciódels atacs aeris i va emetre bitllets per lluitar contral acaparamentperlamancadepapermoneda,entred altres.«laprincipal provaquenofaresmalfetésquevadecidir tornar i presentar-se a la Guàrdia Civil», conclou el nét. ceycreedebíateneruncargodeimportancia, siendo detenido cuando finalizaron estos sucesos y condenado en Consejo de Guerra celebradoenbarcelonaalapenadeocho meses». Segueix la seva defensa:«queescompletamente incierto que en el actual Movimiento Nacional formase parte del Comité Revolucionario del pueblo de su vecindad, ni de ningún otro Comité, y por tanto ignora si fue asesinado alguna persona de derechas por orden del Comité de referencia, siendo tambiénfalsohayaparticipado en detenciones de elementos de orden. Es verdad que fue designado Alcalde de Aldea, durante el periodo de la dominación roja. Que tampoco es cierto participase en ninguna quemadeimágenes,nidestruccióndetemplos. Que no son verdad ninguno de los cargos que se le atribuyen».fou afusellat davantdelcementeridetarragonaienterrat a una fossa comuna. Vanserexecutatsdeuhomesmésque residiena l Aldea, totsellspagesosa excepcióde JosepInocencioGombau, que era peó.erenramoncalvetalbiol,joan Fernández Toledo, Joan Franch Miró, JosepFranchValldeperez,TomàsMora Nibera,MiquelPríncepCasanova,Francesc Rodríguez Ventura, Ramon SalvadóFerréiEmiliSeguíBlasco.Totsellsvan morir al 1939, excepte Salvadó Ferré, afusellat el 30 de gener de 1941, i Príncep Casanova, encara més tard, l 11 de juliolde 1941, dosanysdesprésd acabada la guerra. Agustí Ventura, amb una fotografia que guarda a casa seva del seu avi. FOTO: JOAN REVILLAS 23

4 Daniel Mayor Martínez Catalanista,intel lectualirepublicà Forner de professió, donava classes nocturnes als anys vint del segle passat a fills de pagesos i obrers. El van nomenar alcalde de Xerta a l octubre de El van acusar de dos assassinats comesos quan no era al poble Antoni Cid Pegueroles CatedràticdeGeografiaiHistòria D anielmayormartínez,axertaconegutcomelsr.danieldetoma,vanéixerl any1890.gairebémigsegledesprés, el 1939, després d haver estat alcalde de lapoblació,vaserafusellat.elseuparees deia José i la seva mare Cinta. Tenia un germà més gran, José. Daniel era solter. ViviaalcarrerSantaQuitèria,número51, dexerta.desdepetitvatenirmoltafacilitatperalsestudisperò,percircumstànciesdel èpocaenquèlivatocarviure,no vapoderrealitzarestudissuperiors,toti tenir aptituds immillorables. Dejovelivatocartreballar,comgairebé a tothom i es va fer forner. Tenia un forn que li havia deixat una tieta seva als baixos del pis on vivia. Sempre havia estatmoltsensibilitzatpertemesculturals i havia simpatitzat amb els ideals republicans i catalanistes, des de molt jove. El 1916 va ser president del Círculo Chertense conegut popularment com El Casino, situat a la plaça Major entitatfreqüentadaprincipalmentperpropietarisiempresarisd ideologiesconservadores,algunsd ellsd unaimportantformacióintel lectual.aquestfetpotarribar a sorprendre, ja que la gent relaciona a Mayor únicament amb el Centre Obrer, localdelsobresipagesos.alavegadaera socidelcentreobrerxertenc.entre1918 i 1920 també va presidir l Ateneu. Cofundador del Xerta Fútbol Club Daniel Mayor també va mostrar la seva preocupació per l esport a Xerta. Ell i el Sr. Òscar Martí Ceremines van ser els fundadors oficials del Xerta F. C. Això passava el 1923, any en què es va iniciar ladictaduradelgeneralmiguelprimode Rivera, i es van haver de redactar uns estatus oficials com a club esportiu. Tot i queaxertaesjugavaafutboldesdel1918. Per a la majoria de gent gran, és present el record del Sr. Daniel quan feia repàs al Centre Obrer. Per a la joventut d aquells anys les seves classes van ser l únicapossibilitatdepoderaprendreles nocions bàsiques per desenvolupar-se enlavida.lesclassesesfeienalanit,després de treballar. Hi anaven des dels 14 anys fins que eren molt grans. Va ser president del Centre Obrer en elperíodede apartirdel abril de 1931 es proclama la II República i inicià la seva militància en el partit Acció Catalana Republicana, partit integrat per intel lectualscatalanistescomperexemple Antoni Rovira i Virgili a Tarragona i Joan Cid i Mulet a les Terres de l Ebre. El1933vaserfundadordel anomenada «Comissió de Treball i Reformes Socials», secció creada dintre del Centre Obrer. Organisme que va lluitar per la jornada de vuit hores i la millora de sou i La Junta directiva de l Ateneu, institució local de marcat tarannà cultural, que disposava d una capacitat de 200 persones. S hi feien xerrades, representacions teatrals i actes de tipus cultural. Daniel Mayor (al centre de la foto) va presidir l entitat entre 1918 i FOTO: CEDIDA del tracte als treballadors per part dels propietaris. DintredelCentreObrertambé va impulsar la creació del Grup Culturalqueorganitzavaxerrades,festesliteràries, jornades teatrals, etc. Va ser regidor de l Ajuntament de XertaquaneraalcaldeelSr.JuanAntonioGiménez Ortiz ( ). A partir de finalsdejuliolde1936tornaalapresidència del Centre Obrer, substituint Juan Mayor Piñol que havia marxat al front. Durant els anys de guerra la presidència delcentreobrerlacompartiràambantonio Climent. Esclata la Guerra Civil A partir de l agost de 1936 es produiran els fets que marcaran de manera definitivalavidadedanielmayor.del agostal novembre de 1936 van ser uns mesos de desgovern i desordre polític. Van ser els primersmesosdeguerracivilirevolució: profanaciódel església, cremad imatges, destrucció de patrimoni cultural, col lectivitzacions, incautacions... Es va crear el nomenat «Comitè RevolucionariidelFrontPopularAntifeixista», que va rebre el suport del Centre Obrer, Esquerra Republicana, la CNT i l UGT. El Comitè va ser una mena d autoritat que rivalitzava amb l Ajuntament. DanielMayorvasernomenat«interventor». Van produir-se incautacions de propietats de persones de dretes, la casa de l Assut, la Hidro, la Bomba i d altres. Al octubrede1936esvaconstituirun nou ajuntament. Mayor es va presentar per Acció Catalana i va ser nomenat alcalde de Xerta el 23 d octubre de Undiumengealatarda, quanlagentestavaalcinemadelcentreobrer,esvanproduir les detencions de Guillermo Vaqué Piñol(advocatipropietariagrícola)ide Miguel Mola Ricart (també propietari agrícola).totsdossimpatitzantsdepartits de dretes. L 1 de novembre de 1936 van ser assassinats a Vinaròs. En el moment de les detencions DanielMayorestrobavaforadelapoblació. Toteslespersonesqueheentrevistatcoincideixenen«quesiDanielhaguésestatal poble aquelles detencions no s haguessin fet». Per tothom era evident la bona relaciódedanielambguillermoimiguel, tot i les seves diferències ideològiques. Detenció i consell de guerra Quan les tropes franquistes van ocupar Xerta, Daniel havia anat a Barcelona per solucionar unes qüestions de l Ajuntamentsobrelesquintes.Elvanavisarque no tornés al poble. Ell considerava que no havia fet res de dolent a ningú. Ben al contrari, sempre havia ajudat a tothom. Vatornarivaserdetingut.El5dejunyde 1939 va ingressar a la presó de Tarragona. El 20 de juny se li va fer el consell de guerra.vaserdeclaratculpablede«rebeliónmilitar»icondemnatapenademort. Segonsdiulainstrucciódelseusumaríssim:«Sedesarrollóenalzamientoenarmas y una tenaz resistencia cometiéndose a su amparo toda suerte de violencias y desmanes». Segueix dient que era delegat d Acció Catalana, que formava part de Comitè Revolucionari i que quan era alcalde van assassinar Mola i Vaqué, tot i que fa menció que Daniel no era a Xerta en el moment de les detencions. Tambédiuquedesprésdelesmortsde Mola i Vaqué havia repartit les seves terres, que s havia apoderat d una partida d oli d oliva valorada en pessetes i que havia extorsionat el propietari de la terraamb10.000pessetes. Tambésel acusa de ser el responsable de la profanació i cremadel església,totiqueencaranoera alcalde quan s havien produït els fets. AngelinaRicartMayor,nebodadesegona generació, diu que tot el que sap sobre el seu tio li explicava la seva mare, Josefa MayorMayor.«MontioDanielsemprefeia elbéperalpoble. Ensenyavaalajoventut. DesprésqueelvandetenirvaiganaraTarragonaamblameuamare. Vamanaraun edificiquelideienlapunxa. Allíhaviatanta gent que cridava que gairebé no enteníem el que ens deia el tio Daniel. Molta gentimoltsoroll.toterencrits.eltiodaniel va morir de tiro de gràcia, perquè en elmomentenquèvanferlaràfegaelescamotdesoldatselvanferir,perònovamorir a l acte. Moments abans de la mort va dir Visca Catalunya. Això m havia contatmamare».danielvaserafusellatales 6delamatinadadel20d octubrede1939. DanielMayor,elSr.DanieldeToma,va ser víctima de la victòria del nou règim. Com també van ser-ho milers de persones, l única culpa dels quals va ser estar en el bàndol equivocat, el perdedor. 24

5 Tortosa era una ciutat enderrocada pels bombardejos de 1937 i 1938 i els nou mesos de front de guerra de l abril al desembre de FOTO: FONS RAMON BORRELL DE L ARXIU COMARCAL DEL BAIX EBRE Tortosa,devastadaireconstruïda Acabada la Guerra Civil, només un miler d habitatges podien ser mínimament ocupables a la ciutat. Es van invertir 46,6 milions de pessetes en diverses obres Josep Bayerri Raga Periodista T ortosafouunadelesciutatsméscastigadesperlaguerracivil.quanvan arribar-hi les tropes del general Franco, el 13 de gener de 1939, es van trobar un panorama dantesc, una ciutat enderrocada pels bombardejos de i els noumesosdefrontdeguerradel abrilal desembre d aquell any. Els edificis públics estaven malmesos i la major part delshabitatgesparticularssenseportes ni finestres amb els interiors saquejats. Tot i que les xifres oficials eren substancialment més limitades, dels estudis propis es desprèn que a Tortosa hi havia al entornde4.000habitatgesalcascurbà dels que només un miler podien ser mínimament ocupables mentre uns siscents estaven totalment enderrocats, especialment al barri de Pescadors que quedàesborratdelmapa.larestaprecisavenreparacionsenmajoromenorgrau. Leslimitacionseconòmiquesdelmomentforenlacausaquemoltesd aquestesreparacions,especialmentlesdecases particulars, es realitzaren amb materialsdepocaqualitatelquealcapdels anys provoca l envelliment i la ruïna de moltsedificisd habitatges.encaraavui, alcapdesetantaanyshihacasesonapareixenbadallsideficiènciesestructurals derivades dels estralls de la guerra mal reparats. Va haver qui proposa deixar la partantigadelaciutatacotada,abandonadailimitadaalsmonumentsarestaurar, talment com en el cas de Corbera d Ebre a més petita escala, i concentrar els esforços a urbanitzar una nova Tortosa a partir del Mercat i l eixample del Temple i al barri de Ferreries. Lasituacióeradramàtica;impossible fer-hifrontambmitjanslocalscomsucceïa també a altres ciutats espanyoles. Per solucionar la qüestió l Estat creà la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones. Es va organitzar amb serveis centrals a Madrid i oficines perifèriques ubicades a les zones més greument afectats per la Guerra. Dues oficines a Tortosa Hihaviadedostipus:oficinestècniques deprojectesioficinesdegestiód obres. De les primeres se n van establi 21 a tot l Estat (a Catalunya les de Lleida i Tortosa) i de les segones fins a 32 (quatre a Catalunya:Lleida,Balaguer,TortosaiFigueres), des d on desplegaven la seva tasca als 192 municipis reconeguts com a «ciudades adoptadas por el Caudillo». A l Ebrevanhaver-hideupoblacionsadoptades destacant Tortosa on es realitzaren moltes de les actuacions. L abril de 1940 obrien les dues oficinesdetortosa(projectesiobres),quefuncionaven integrades, a les que es va assignar una important dotació de recursos personals i econòmics i autonomia perestablirprioritats.destacàespecialment l equip tècnic (amb 22 titulats: arquitectes,aparelladorsotopografs)vinguts de fora. El personal administratiu i els quadres intermedis eren de la zona. Amésdelpersonaleventualiextern, hihavia també 485 treballadors fixos a jornal (paletes,peons,fusters,picapedres,pintors...). Per agilitzar la gestió d obres s obriren dependències locals a Móra d Ebre, Benifallet i el Pinell de Brai. Nou ajuntament i un nou barri L impacte econòmic fou molt important. Durantelperíoded actuacióesvarenrealitzar103obresambunpressuposttotal de85,2milionsdepessetes,xifraaleshores impressionant. D aquests, 46,6 corresponienatortosa.destacàlacreació d un nou centre administratiu als solar de l enderrocat barri de Pescadors, davant del Mercat, on es construí el nou Ajuntament, amb un pressupost de 5.6 milions; l edifici de Correus i Jutjats i la urbanització de la plaça amb una inversió totalde11.5milions.altres15projectesa Tortosacorresponienapropietatsdel Església els temples de Ferreries i Remolinsireparacionsalacatedral,esglésies, conventsielpalauepiscopal ambuntotal de 7,6 milions. L actuació més emblemàtica, entre 1942 i 1951, fou la creació d un nou barri a Ferreries, conegut com«les Cases Barates»,onfinsaleshoreshavienhaguthorts i uns safarejos d ús col lectiu. Es construïren quatre blocs, amb un total de 144 habitatges, amesd uncol legideprimària, l Escola del Treball, un Mercat i la urbanitzaciódelconjuntambuncarrercentral. La inversió total fou de 13,6 milions. ForadeTortosa,elsprojectesmésimportants a algun dels pobles «adoptados porelcaudillo»forengrupsd habitatges a Gandesa, el Pinell, Corbera, l Ampolla iperelló(pervalorde7,6milions),noves esglésies de Móra i Benissanet i reparaciódelesdelsaltrespoblesinovescases rectorals(per7,3milions),casernesdela GuàrdiaCivildePerelló,Mórad Ebre,el PinelliGandesa(6,4milions)iconstrucció o arranjament d escoles i habitatges per al mestres als nou pobles per 6,1 milions. Finalment, al Observatoridel Ebre, totiqueroquetesnoeraunaciutatadoptada, s invertiren 2,7 milions. Engeneraleltractealsedificishistòrics imonumentalsfoudesencertatespecialment a l església del Roser que es va desfigurar totalment, i també al Mercat. En canvi va haver-hi alguna espurna de qualitat,dinselcontextdel època,enobresde nova planta com els grups d habitatges perapagesosalperellóopescadorsal AmpollaielprimerblocdeCasesBaratesa Tortosa, la rectoria de Gandesa o els edificis per a ajuntaments al Pinell i la Fatarella.Elmésvalorat,però,foulaparròquia de Remolins, obra de l arquitecte Javier Peña. Tambéésd esmentarl emblemàtic edifici de l ajuntament que, malgrat les fortes critiques al seu disseny per part de tots els sectors ciutadans, ha acabat per integrar-se a la imatge de la ciutat. 25

6 Primitiu Sabaté Barjau Su defensa: Noestabadeguardiaesanoche Cirujano de gran prestigio en Tortosa,eldoctorPrimitiuSabatéBarjau llegó a ser director del hospital municipal,ubicadoenelbarriodejesús,talcomonarraeltambiéntortosinojosepsubiratspiñanaensulibroentre vivències. Suresponsabilidadalfrentedelcentrosanitario acabaría costándole la vida. Sabaté ejerció como médico en su ciudad natal, atendiendo a los heridos de guerra y a las víctimas de los bombardeos,hastaqueelfrenteseestabilizóen abrilde1938yconvirtióatortosaenprimeralínea.fuetrasladadoalhospitalde Figueres, con el grado de comandante. Completada la ocupación de Catalunya por las tropas franquistas, Primitiu decidióregresaratortosa,comotantos otrosque pensaban que la Justicia franquista sería mínimamente justa. Al llegar a la ciudad, fue detenido y encarcelado en la propia Tortosa. Era el 11 de marzo de1939.pocomásdeunmesdespués,el 28deabril,fuetrasladadoalaprisiónde Tarragonayel20demayojuzgadoenun consejo de guerra. No evitó que se los llevaran Una de las acusaciones principales que se le imputó fue no haber salvado la vida a tresenfermos:«directordelhospitalde Jesúsdesdehacemuchosaños,continúa durante el periodo rojo en la dirección, siendo, durante este tiempo, extraídos del hospital y asesinados los hospitalizadosd.enriqueramón,d.juanporras y el Dr. D. Ramón Ibars, sin que intentara o pudiera evitarlo». Sabaté alega que aquella noche fatal él no estaba en el hospital y que apenas teníapoderrealpeseasereldirector:«(el hospital)funcionababajoelcontrolydirección de un Patronato, funciones que posteriormente pasaron al consejero municipal de Sanidad sin que el indaga- Documentación del doctor Primitu Sabaté, que fue director del hospital municipal ubicado en el barrio de Jesús. FOTO: CEDIDA POR LA FAMILIA dotuvieraotraintervenciónquelapura- mentecientíficasinpodermezclarseen nadareferentealrégimeninternodelestablecimientoalquevinieronaofrecerse todos los médicos de Tortosa estandodeguardiaeldoctormaquedalanoche que sacaron al doctor Ibars y le dieron muerte. Que las tres personas que fue- ronsacadasdelhospitalyposteriormen- teasesinadaslofueronporunaordende la Consejería de Sanidad y la de Justicia sinqueelquedeclara,nilosquehubiera de guardia, pudiesen hacer nada para evitar la perpetración de estos hechos». También pesó sobre Sabaté haber sido miembro del Partido Republicano Radical-Socialistayhabersidoconcejalen el Ayuntamiento de Tortosa. Aunque el propiojuezmilitaraseguróquesabaté«evitóalgunosdesmanescontrasuscompañeros de profesión, monjas y sacerdotes»,lecondenóamuerte,sentenciaejecutada el 8 de agosto de Primitiu dejó, a sus 52 años, viuda y tres hijos. Francesc Cabanes March Testimonio en su favor Susinstintosnoeransanguinarios Zapatero de oficio, actor aficionado y políticodevocación,francesccabanesmarchfuepresidentedeercentortosa. Concejal del Ayuntamiento de la capital del Baix Ebre, donde había nacido en 1888, también ejerció como juez municipal al final de la contienda. Paradojas de la guerra, Cabanes fue detenido por los servicios de informaciónmilitarrepublicanospocoantesde la ocupación de Tortosa porque aseguróquenotemíaquelosvencedoresejerciesenningunarepresaliacontraél.acusadode«derrotista»,unaltocargomilitar republicano aseguró que era fiel al gobierno legítimo y fue liberado. Con Tortosa ya en manos franquistas, Cabanes caminaba tranquilamente porlaciudadcuandofuedetenidoporla GuardiaCivilyluegoconducidoaTarragona para ser juzgado el 25 de mayo de 1939.Ensudeclaraciónadmitehabersido presidente de Esquerra en Tortosa duranteunosmesesperoalegaque«comotalpresidenteseesforzósiempreen evitar atropellos y persecuciones a las personas perseguidas; todas de significación derechista y vecinas de Tortosa». Cabanescitaunalargalistadepersonas a las que ayudó. Variasdeellassalieronensudefensa. Joan Salvadó aseguró que le salvó la vida. Tomàs Besalduch dijo que «si no hubierasidoporcabanesmehubieranasesinado y todos los favores a las personas dederechasloshacíaporhumanidad,no poramistad».miqueldomènechcalificó a Cabanes de «buen hombre que me sal- Carnet de Francesc Cabanes March. Fue fusilado el 15 de julio de Tenía 51 años. vólavidasacándomedelacárcel».yan- toni Estrany rememoró que«encerraron a84personasdederechasconintención de sacarlos por la noche para matarlos. Cabanesseopusoenérgicamente,reforzandolaguardiaeimpidiendodeestamanera los asesinatos». InclusolosinformesdelaPolicía(que dice que salvó la vida al director del Heraldo de Tortosa) y de la Guardia Civil («porsuintervenciónfueronpuestasen libertad cien personas de significación derechista») le fueron favorables. El de Falangeleacusóde«sembrarlamalasemillaenestacomarca»perotambiénadmitió que«favoreció a bastantes elementosdederechapuessusinstintosnoeran sanguinarios».nadasirvió.eljueznotuvo piedad y le sentenció a muerte. 26

7 Lluís Montagut Cristófol La acusación: Profanólaiglesia desanblas Funcionario del Ayuntamiento de Tortosa ciudadenlaquehabíanacidoen1906 LluísMontagutCristófol fue ejecutado más tarde que otros encausados,el27dejuliode1940,porquehabíaconseguidohuirafranciael 10 de febrero de Sin embargo, volvió a Catalunya en noviembre de aquelmismoaño.segúnexplicasubirats Piñana en Pilatos, presó de Tarragona, lo hizo por amor. Subiratslosabebienporqueleacompañóensuúltimanoche,cuandoestaba encapilla alaesperadeserejecutado. Antes de enamorarse perdidamentedejosepallosa, Montaguthabía sido todo un seductor hasta el punto de que le apodaron El dandy por su atractivo físico. MontagutsecasóconJosepaaliniciodelaGuerraCivilytuvieronunahija. Militante de la CNT, fue detenido después de los Fets de Maig de 1937 (unaespeciedeguerracivildentrodel propio bando republicano) pero fue puesto en libertad. Continuó su actividad política hasta huir a Francia. Laseparacióndesuesposaleresultaba tan insoportable que intentó reunirse con ella. Logró llegar hasta Lleida, donde fue detenido. Ingresó en la prisión de Pilats el 12 de febrero de 1940.Sólonuevedíasdespuésfuejuzgado en consejo de guerra. Estaeralaacusación:«DemalaconductapersonalydestacadopropagandistadeideasrevolucionariasenTortosa,ciudadenlaqueorganizólaCNT- FAIyactuócomoagentesignificadodel Frente Popular en la época electoral. AlocurrirelMovimientoNacionalfue durantealgúntiempounodelosjefes de rebelión en Tortosa, con personalidaddegranrelievecomoinspirador delasituaciónydesusconocidasconsecuencias». Más cargos:«además consta su personal intervención en requisas e incautaciones,profanacióndelaiglesia desanblas,detencióndelossres.gonzález, Muñoz, Limia, Gala y un chofer,yconduccióndeestosdosúltimos hastaellugardonderecibieronmuerte.sugraninfluencialepermitiórealizar diversos favores a algunas personas perseguidas que pudieron despertarsuinteréspersonal.losdetenidos González,MuñozyLimiafuerondespués asesinados». Niega todos los cargos Montagutrealizóunaextensísimadeclaración en su defensa en que negó todas y cada una de las acusaciones: «Queestotalmenteinciertoquehubiera sido uno de los organizadores de la CNT, que interviniese en los sucesos revolucionariosde1937,queprohibiese a las Hermanas Teresianas que sacaran objetos religiosos, que intervinieraenlaprofanacióndelaiglesiade SanBlasnideningunaotra,queintervinieraenlasdetencionesdeD.FaustoMuñozoD.RestitutoGonzález...». Ladetalladadeclaraciónfuedesestimada. Montagut pasó la última noche de su vida hablando a Subirats de su mujer, Josepa, y de su hijo. Lluís Montagut era conocido con el apodo de El dandy por su aspecto físico. FOTO: CEDIDA TextoselaboradosporXavier Fernández José RedactorjefedelDiari Manuel Carrozas Borrallo La acusación Sembróelterrorenlacomarca La vida de Manuel Carrozas Borrallo daría para un guión cinematográfico. Considerado por los propios republicanos moderados como un nefasto personajeresponsabledelosasesinatos cometidos en Tortosa, Subirats Piñana recuerdaquecarrozasysuhermanoantonio se paseaban por las calles de Tortosaalomosdesendoscaballosblancos. Nacido en 1907 en Valverde de Mérida(Badajoz)sehabíatrasladadoaBarcelona. Dirigente de la CNT-FAI, le enviaron a Tortosa para controlar la organización local. Así lo hizo y fue incluso nombrado consejero de defensa en el Ayuntamiento de la capital del Baix Ebre. SegúnnarraSubiratsPiñana,pretendió cambiarle el nombre a la calle CervantesporcalleDurruti«porqueasípro- cedemivoluntad».piñana queera,ade- más de director del diario El Pueblo,secretario del alcalde, Josep Rodríguez seopusoycarrozasleamenazódemuerte. Piñana tuvo que ir escoltado. Carrozas, siempre según el relato de Subirats,senegóasuministrargasolina al coche del propio presidente de la República, Manuel Azaña, cuando éste se detuvo en Tortosa de camino a Barcelona. Tras los Fets de Maig, Carrozas fue condenado a muerte por los propios republicanos ya que había ocupado los centros oficiales de la ciudad. Indultado,fuellamadoafilas,perose negó a ir al ejército y fue detenido por desertor. Logró escapar y huyó a Francia.Sorprendentemente,decidióvolver a España. Fue arrestado y se hizo pasar Texto manuscrito del expediente que recoge la declaración de Carrozas Borrallo. porunprisioneropolítico«delosrojos». Sinembargo,untortosinointernadoen elmismocampodeconcentraciónlereconoció y le denunció. Fue trasladado a Tarragonayselejuzgóel27dejuliode1939. Entrelasmúltiplesacusacionesquerecibió estuvo la de que «dirigió los grupos de extremistas que se dedicaron a sembrarelterrorenlacomarca(delbaix Ebre) y a cometer toda clase de desmanes,entrelosquedestacaelasesinatode 15personasdeordencometidoenlasinmediaciones de Vinaroz en la noche del 10al11dediciembrede1936,loscadáveres de cuyas víctimas, recientemente descubiertos,fueronrociadoscongasolina y quemados». Con tal currículum, lasentenciaerainevitable.fuefusilado el 16 de noviembre de

8 Josep Vila Baiges Elretornfatalde LoTronero Va fugir de l Ametlla abans de l entrada de les tropes franquistes. En arribar a Barcelona, ell i la seva esposa, Carme, van decidir tornar a casa. Josep va ser afusellat i ella empresonada Xavier Figueres Frasnedo Historiador E ldivendres11degenerde1939,abans de la mitjanit, famílies caleres senceres abandonaren les seves llars i s adreçarenalport,enfasedeconstrucció, per escapar de la inevitable i imminent repressió franquista. La Sura, La Balandra, La Llibertat, El Joven Paco i El Joven Agustín es balancejaven en la fosca amb els motors encesos esperant les ordres dels patrons d abandonar les nostres aigües i posar rumb a Barcelona, primera escala d un peripleatziacid unaatabaladanavegació, en què haurien de fer front als atacs de l aviacióil armadafranquista,iqueduriaelsdirigentspolíticsisindicalscalerosmésnotorisd antuvialscampsd internament francesos, i, a molts d ells, posteriorment, cap a l holocaust dels camps d extermini nazis. EnarribaraBarcelona,FrancescLlaó Garcia, patró de l embarcació El Joven Agustín i alguns familiars i amics, entre els quals es trobaven Josep Vila Baiges i lasevaesposa,dubtavendel encertdela fugidacapal exiliiesplantejarenlapossibilitat de retornar a casa. Maldaven per creure les promeses franquistes d aplicar justícia i respectaraquellsquetinguessinlesmans«netes de sang». Ben aviat tornaren al poble i caigueren en les urpes de la justícia franquista, ansiosa de revenja i «exemplaritat». Eldia13degener,entrelesquatreiles cincdelatarda,lesforcesfranquistespenetraren a l antiga Cala de l Ametlla rebent l agraïment i les salutacions feixistesd aquellsqueesveienalliberatsd allò que anomenaren «el terror rojo». Reunió per preparar la repressió L endemà, mentre els carrers s emplenaven de cartells amb l efígie del general Franco i rètols triomfals, el tinent encapdelasecciódelaguàrdiacivildel serveid informacióipoliciamilitar,joséboludasoler,esreuniaambfamiliars iamicsdelstresdirigentsdretansmorts als primers compassos de la guerra civil, considerats ara com a màrtirs de la croada, per tal de constituir una gestora municipal que, a més de redreçar «l ordre» a la població, s encarregaria de farcir implacablement nombrosos dossiers personals de dirigents i simpatitzants d esquerres. El18degeneresposàenmarxal engranatgedelarepressiópolítica,quecomptàamblacol laboraciódemoltsveïnsque, sentint-seprotegitsperl anonimatdela delacióilegitimatspeldolorcausat,presentarendavantdelesautoritatslocalsdes designificatshomesd esquerrafinsaaltres ciutadans amb els quals mantenien rivalitats i rancúnies. Aquella mateixa tarda, el sergent CristóbalLuqueOrtiz,delserveid informació,encetàelsinterrogatoriscontraelsprimers caleros assenyalats com a autors d actuacions contràries al «Movimiento Nacional». Entre ells, es trobaven Josep Vila Baiges, conegut com Lo Tronero;la seva esposa, Carme Garcia Farnós, que estava embarassada, i Josep Gómez Rebull, Lo Pòlit. Josep Vila Baiges, jove mariner de 27 anys,declaràquetotalasevaintervenció es limità a figurar com a milicià en els primersmomentsdelsollevamentmilitar, amb l objectiu de protegir, arran de peticions de familiars, la vida de Tomàs Balfegó,mossèncalero,quehaviaabandonatlaparròquiadeVandellòs. Afegí, tanmateix, que ben aviat deixà el servei armat i es dedicà a la pesca. Formava part d un escamot Lesdeclaracionsmésbenignespracticadespelsenemicspolíticsliatribuïenuna activitat constant com a milicià armat queformavapartd unescamotitinerant que practicava detencions de persones d ordreiqueaméssaquejavapropietats de gent de dreta. Les més punyents, l imputaven de forma directa com a integrant del grup de El llibre Postguerra a l Ametlla de Mar, de Xavier Figueres, és un estudi ingent (803 pàgines) i detallat que pretén apropar el lector a una realitat històrica silenciada interessadament durant anys. L obra vol ser un reflex dels anys de gana, estraperlo i pèrdua de llibertats i especialment de la brutal repressió franquista a la Cala. milicians que assassinaren el sergent de carrabiners de l Hospitalet de l Infant i comundelsbotxinsqueparticiparenen l assassinat de mossèn Rafel Fusté, capellà del Perelló, a qui la massa exaltada odià per un suposat cas d estupre d una noia de la població veïna. Davant d aquestes greus acusacions, JosepVilaBaigesdeclaràquequanesproduí el fet luctuós es trobava a Tarragona i que en tornar a casa se li encarregà portarelscosdelmossènalpoblepertalque eldoctorbalsellslipractiquésl autòpsia. Per les pressions que rebé de la guàrdiacivilvainculparcomaparticipanten l assassinatdelcapellàdelperellóuncompany a qui sabia que res li podia passar, perquè en aquells moments es trobava fora de la influència franquista. Laguàrdiacivilimmediatamentcontinuà amb l interrogatori de la seva esposa, Carmen Garcia, acusada de milicianaarmadaicuineradelgruplocal,qui reivindicà la innocència del seu marit. Després d aquestes declaracions els detingutsrestarenaïllatsunadesenamés de dies al poble. El dia 11 de febrer foren traslladats a la presó del districte, des d on,practicadesnovesdiligències,se ls traslladàatarragona,primeralapresóde la Punxa i posteriorment a Pilats. Mentrelesautoritatslocalsengreixaven els dossiers inculpatoris i practicaven noves detencions, els exiliats caleros es confonien amb la massa concentracionàriadelscampsd Argelers,Agde, Barcarès... Des de Tarragona estant, Josep Vila Baiges s esforçà mitjançant la correspondència personal a persuadir el sensor que interceptava les cartes particularsdelasevainnocènciaidelasevaproximitat al govern de Franco. Les seves manifestacions a favor del règim foren estèrils. El judici Eldia27demarçarribàeldiaqueesperava amb basarda. Abandonà Pilats en companyia d altres caleros, amb l esperança d un judici just. El tribunal militar complíambunafarsavistaperasentènciades que van sortir de l Ametlla de Mar i des delmateixmomentenquèelsjuristesdel bàndol triomfador, per tal de legitimar tot un seguit d actes que els apartessin delairreverentil legalitatqueelssostenia, plantejaren la paradoxal situació que partia de la premissa que l exèrcit rebel considerava insurrecte el govern legítim, i per tant calia jutjar tots aquells que el defensaren. Eltribunalcondemnàalapenademort Josep Vila Baiges i Josep Gómez Rebull. Els altres caleros(daniel Gilisbars, Bienvenido Callau i Antoni Gonzalvo) patiren diverses penes de reclusió. Carmen Garcia Farnós passà a presó, on suposadament i en el moment del part perdria la criatura, amb una condemna de dotze anys de reclusió,delsqualsnomés en compliria dos. Foren infructuosos tots els intents dels familiars dels processats d aconseguir atenuar la gravetat de les sentències, quecomptarenamb laindiferènciadelesautoritats locals. A principis del mes d abril, a la documentació relativa als dos caleros, en mans del secretaripersonaldefranco,se liafegílatemudalletrae delfamós«enterado»que ratificava la sentència. El dia 23 d abril se ls notificàlaverificacióde lamàximapena.aquella nit els dos condemnats passarenacapella.l endemà, capalessisdelmatí,abandonarenlapresó acompanyats d altres condemnats,endirecció al promontori de l Oliva, prop del cementiri de Tarragona. A trenc d alba, les descàrreguesdelsfusellstrencarenelsilenci de la matinada. Vint-i-tres personesalenarenperdarreravegadaabansde caure desplomatsal terra. Elsseuscossos forentraslladatsiamuntegatsenunafossa comuna del cementiri. L acta de defunciódelsdoscalerosassenyalà,cínicament,comacausadelamort,unahemorràgia interna. Més execucions Aquells dies d abril els carrers de la Calarecobrarenunanovaaparençaivitalitat.Tanmateix,toteraunmiratgedarrere del qual s amagaren noves detencions, empresonaments i futures execucions d altrescaleros,comladeljovede26anys FrancescConsarnauFarnós,ques havia lliuratvoluntàriamentalajustíciafranquista, i la de Francesc Cañagueral Segarra. Ambdós foren afusellats el 16 de novembre. Aquestesnoserien,però,lesdarreres execucionsqueafectarenlapoblació.el 19denovembrede1941eraafusellatGeroniCallauPiñol,de26anys,desprésque enunconselldeguerrasumarisel impliqués en l assassinat d oficials de l armadaacartagenaaprincipisdelaguerracivil.geronicallauseriasoterratenelcementiri de los Remedios, a Cartagena, prop de Carlos Roldán Hernández, contramestredelpobledurantelsfetsd octubre de 1934 i un dels dirigents del moviment revolucionari. 28

9 Josep Vila Baiges i la seva esposa, Carme Garcia Farnós. Va estar empresonada dos anys. FOTO: CEDIDA Milicians a l Ametlla Uns milicians comparteixen un dinar al Bon Repòs, de l Ametlla de Mar. Segons s explica al llibreimatges laguerracivilalescomarquestarragonines, aquests dinars populars eren molt freqüents els primers mesos del conflicte, tant per acomiadar els milicians abans que marxessin al front (com en el cas d aquesta foto, cedida per Xavier Figueres) com per rebre ls a la tornada. Ramon Marqués Salvadó L acusació Fuecomisariopolítico Malgrathaversalvatla vida a unsacerdot i a una persona de dretes, Ramon Marqués Salvadó natural de Tortosa i tipògrafde professió, va ser jutjat i condemnat a mort.marquésva protegiral canonge JoanB.Manyàd uns militants de la FAI que es van presentar armats al seu domicili. Manyà va poder marxar a Barcelona i va tornar a Tortosa acabada la guerra.al preceptiu informe que havia de presentarl alcaldia al jutge militar, es fa constar que Marqués va salvar també Joan Josep Castellàique era de «buena conducta, no conociéndoseleactosdelictivos».elmateix Castellà va donar la cara per Marqués ivaescriurealjutgeque«por mi ideología y mis cargos directivos en entidades católicas fui encarcelado durante la dominación roja. Cuando peligraba mi vida, he hallado asilo varias veces en el domicilio de Ramón Marqués Salvadó». Aquestssuportsnovanservirderes. Va pesar més l acusació: «Ingresó voluntariamente en una Escuela de Comisarios Políticos de Madrid, siendo nombrado Comisario de la 9.ª Brigada de la DivisiónLister.Intervinoenlaincautación de la Imprenta del periódico tradicionalista local El Correo de Tortosa, así como en la de una editorial católica, destacándose en todo momento por la activa propaganda que hizo a favor del Frente Popular. Se afilió a UGT y fue Secretario de Agitación y Propaganda de dicha organización sindical. Extremista destacado,estuvoafiliadoaaccióncatalanarepublicanadesde1934». Ramonva serafusellat el 15 de novembre de 1939, als 29 anys d edat. 29

10 Recordotresdiesque vanseraterridors El polític, economista i periodista tortosí Josep Subirats Piñana rememora la figura de dos companys del diari El Pueblo que van ser executats Pilar Poy Periodista Josep Subirats Piñana, nascut a Tortosa fa 94 anys, ha recollit en nombrososllibresla guerra ila postguerra. Ellnonomésvasertestimonisinótambé protagonista directe. Va estar empresonat i, una vegada alliberat, va dirigir el diari clandestí Ara,deBarcelona. La seva veritable vocació era ser periodista,però,arribadalademocràcia, vadesenvoluparunacarreraprofessionalcoma economistaipolíticambèxit. SubiratsPiñanavasersenadorivaformarpartdelaComissiódelsVintqueredactà l Estatut de 1979, conegut com el de Sau per la localitat on es van reunir. Arribà a ser degà del Tribunal de Comptes de la Unió Europea. I el 2002 va ser anomenat Fill Predilecte de Tortosa. ConecaJosepdesdefaquasifaunparelldedècades.Elsseusrelatsnoetdeixen indiferent. Malgrat la seva avançadaedat,continuaambelseuesperitreivindicatiu i el seu interès per conservar irecordarlamemòriahistòricadelesdevastadores guerra i postguerra. Imatge del diari El Pueblo. Es conserva a l hemeroteca de l antiga Caixa Tarragona. De la mà del d aleshores mestre Marcel lí Domingo i nomésamb14anysvaarribar a la redacció del diari republicà detortosaelpueblo.allívaser on va conèixer els seus mestres i caps, Sebastià Campos Terré i Joan Curto Pla. Els dos van ser executats per Franco. «Campos Terré era el meu mestre.esquiemvaensenyara ser periodista i escriure. Ell tenia 23 o 24 anys quan jo vaig arribar a la redacció i el recordo com un granpolemista.tenial habilitat de defensar els seus arguments ambgrancontundènciaperòsense agredir els altres». Josepexplicaque«desprésdels fets del 6 d octubre de 1934 el van tancar a la presó. Jo quasi bé em vaig quedar sol al diari. El 1936, va sortir de la presó i va tornar. Però en Marcel lí Domingo se l va emportar a Madrid quan el van fer ministre d Instrucción Pública y Bellas Artes. Allí, Campos va ensopegar amb la guerra. De seguida va ascendir com a militar republicà fins arribar a comandant.recordoqueenacabarlaguerrava marxarafrança,peròdesprésvatornar i el van agafar i afusellar». QuanCamposTerrévamarxaraMadrid, el seu substitut natural va ser el cap de redacció, Joan Curto. «El 1936, quan va marxar Campos Terré, van fer director a Joan Curto. Ell no era un periodista professional com ho era Campos Terré, ni tampoc tenia dedicació exclusiva. Ell era funcionari municipal. Així com Campos Terré estava al mig delapolítica,curtoeramésgestor.en arribar la guerra, Curto Pla estava de director. Segons recordo ell havia fet elserveimilitarihaviasigutsuboficial dequota.vadeixareldiarialfinaldel1936 i es va incorporar a l exèrcit com a tinent», explica Subirats. Desprès que els seus predecessors, Campos Terré i Joan Curto van deixar El Pueblo, Josep va assumir la direcció amb només17anys. Va serdirectordels del gener del 1937 fins l abril de 1938, data en el que el diari va tancar. Un fet que agreujaria mésel seuexpedient per al consell de guerra. Se n va salvar per la seva minoria d edat. Presoners a Pilats Elscaminsde Josep SubiratsiJoan Curto es tornarien a trobar. En acabar la guerra, Josep i Joan van coincidir com apresonersdeguerraalasalaprimera de la presó de Tarragona, Pilats. Josep assegura que Curto era l únic pres que volia que l afusellessin. «Tots esperàvemunmiracle,menysell.defet ell estava aterrat per l opressió i preferiaquel afusellessin.hihaunescartes, publicades al meu llibre Tortosa, front de guerra,onlidiualasevadona,marina Daufí: «jo esperava que avui em cridessinperafusellar-meijadescansaria però encara visc». A la darrera carta ja l havien cridat i diu: menys mal». «Joan Curto volia ser un home lliure...i el que esdevindria desprésla guerra noli hopermetria.jotenia molt bo- Sebastià Campos Terré L acusació Actuabacomooradorenmítines Nascut a Tarragona el 23 de gener de 1911, SebastiàCamposTerré es va traslladar a Tortosa amb la seva família. Va ser professor a la Canonja i Flix, al temps que col laborava amb la premsa tarragonina i tortosina. El tambémestre, periodista i políticmarcel lí Domingo el va anomenar director de El Pueblo. Camposva serdetingut desprésdels fets d octubre de 1934, quan el llavors president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l Estat Català de la República Federal Espanyola. Campos va estar pres al vaixell Manuel Arnús. Ho explica en un llibre autobiogràfic titulat El 6 d octubre a les comarques. Va ocupar la Secretaria del Ministeri d Instrucció Pública, quan el ministre era Domingo. S incorporà al exercit republicà de forma voluntària. Ascendeix a tinent, capità i finalment a comandant. Arriba a França, amb les restes del derrotat exèrcit republicà. Com tants d altres, confia que la justícia franquista no prendria represàlies contra «el que tenga las manos limpias de sangre». Torna a Catalunya. És detingut, jutjat, condemnat a mort i executat, als 28 anys, el 5 de juliol de Sebastià Campos i Terré, en una foto del seu llibre El 6 d octubre a les comarques. Individuo de malos antecedentes L acusaciódeia:«individuodemalosantecedentes pues fue expulsado de la entidadbancariadondeprestabasusservicios porhabercometidounasustraccióndefondos.esnombradodirectordeldiariomarxistaelpueblo.desdedichoperiódicorealizabaelprocesadounaactivísimacampaña en pro de los ideales marxistas. Toma parte en campañas de propaganda organizando mítines en los cuales actuaba como orador. Con motivo de los sucesos revolucionarios del año 1934 fue detenido y una vez puesto en libertad dio a la publicidad el libro titulado El6deoctubreenla comarca, en el que mediante narraciones falsas, procura desprestigiar a las autoridadesdetodoorden.duranteelperiodode dominaciónmarxistacontinuasucampaña de excitación». En la seva defensa, Campos admet part de les acusacions però nega haver participatenfetsviolents:«queescierto que intervino como orador en mítines y propaganda socialista en compañía de MarcelinoDomingoyquedondeactuóconmás intensidad fue en la campaña electoral de 1933,nosiendoverdadquedurantelacampaña electoral llevase armes y coaccionaseenloscolegioselectorales.quenoesciertotomaseparteenelasaltoalcentrotradicionalista de Tortosa y de la Redacción del CorreodeTortosa enlacampañaelectoral de En octubre de 1934 fue detenidodejándoleenlibertadpornocomprobarse los cargos que se le hacían de haber tomado parte en los sucesos revolucionarios». 30

11 Josep Subirats Piñana, al seu domicili de Barcelona. Recorda, com si fos avui, els dies 15, 16 i 17 de novembre de 1939, en què van ser afusellats 130 presoners a Tarragona. FOTO:P.POY narelacióambjoancurtoielltambéestava convençutqueami m afusellarien Ell ja estava resignat a que moriria, però patia permiperquèjoera molt jove:noméstenia17anysquanemvanarrestar. Pensava que el meu final també seria igual, tot i que jopodria aguantarmillor l opressió», rememora Josep. Subiratsvaestaralcorredordelamort, tal i com ho recorda en el seu llibre Pilatos Presó de Tarragona. «Hi va haver tres dies de novembre que van ser aterridors[esrefereixal15,16i17denovembrede1939],jaquevanafusellar130 presos.elprimerdiahihaviaunestatde terror entre tots. Escoltàvem els taütairescompicavenfentlescaixesdemorts. El segon dia, havien dit que posarien els condemnatsamortamesuraquesortissindelesvisites.jorecordoqueaixícom altres dies havia vingut la meva mare a portar-merobaneta,aquelldianovavenir.jojam hoveianegre.nomésunatieta va venir a veure m, però jo no estava massaperellaperquènoméspensavaen què em passaria». «En sortir de la visita i anar a la sala, el funcionari que tenia la llista dels que haviend afusellaremvadir tunohiets. L ensurt no me l va treure ningú», conclou. Josep, amb 17 anys, quan dirigia el diari El Pueblo. La foto és de Entre vivències, uns dels llibres que ha escrit Subirats a més de Tortosa, front de guerra, Quatre alcaldes republicans de Tortosa, Les Oblates, presó de dones de Tarragona o La Guerra Civil des de Tortosa. Joan Curto Pla L acusació Envenenaalaclaseobrera Joan Curto Pla, natural de Tortosa, va substituir Sebastià Campos Terré com directordeelpueblo.curtoalternavala seva professió de comerciant amb la de periodista. Estava casat amb una mestra, Marina Daufí, que era directora del grup escolar Marcel lí Domingo de Roquetes i dirigent de l agrupació femenina de la formació política de Domingo. Afinalsde1936, Curto comjahaviafet elseuantecessor esvaincorporaral exèrcit.vaaconseguirelgraudecapità.vaser fet presoner i internat al camp de concentraciódesanbernardo(toledo). Curto va fugir del camp i va arribar a la capital del Baix Ebre per visitar la seva família.laguàrdiacivilelvadeteniralraval decristel7d abrilde1939.vaserempresonatatortosaaldiasegüentitraslladat a Pilats, a Tarragona, el 5 de juny. Curto va comptar amb la declaració alseufavordejosepcidtafalla,queexplicà que, quan va ser detingut pels re- publicans,curtovaintervenirenlase- va defensa i que «en conversaciones que tuve con él, se declaró enemigo acérrimo de las violencias de los marxistas contra las personas de derechas». Segons Cid, Curto també va obtenir la llibertat del capdefalanged Aldover,JuanVillauví, i del dretà Daniel Forés, de Roquetes. Elconselldeguerradel20dejunyno vafercasivaconsiderarprovatque«afiliado a Izquierda Republicana, desde joven,repartíapropagandamarxista,enlibros y folletos, colaborando en el periódicoelpueblo,conartículosqueenvenenan a la clase obrera, propaganda que continúa durante el periodo rojo en forma más violenta y excitadora, tratando de traidores al Ejército Nacional». Curtoesdefensa «declaraquenoactuó hechos delictivos y que hizo diversas gestiones para obtener la libertad de tres individuos destacados de derechas» (els tresjaesmentats) peròestàconvençut No lloréis ni sufráis Aquest és un extracte de l última carta de Joan Curto: «Miamadísimaesposa.Miconcienciaesahoracomounlagodeaguasprofundasycristalinasen el que pasan los temporales y borrascas sin agitarlo ni conmoverlo. No me arrepientodemivida,nidecómopensé, ni de cómo sentí, ni de cómo obré. Mis hijas pueden levantar su cabeza con orgullo y pensar que su padre fue un mártir de un ideal y una víctima de la intransigencia feroz. Les lego mi ejemplocomonormaymirecuerdocomountesorodeorgulloinapreciable. No lloréis ni sufráis. En el final del trayecto hemos de reunirnos todos en el amorverdaderoquenoperecenunca. Os ama con el corazón y toda su alma que va a liberarse. Vuestro. Juan». que el condemnaran a mort al seus 30 anys de vida. La nit que va passarencapella va escriureunacartadecomiatalasevaesposa (vegeuel text adjunt). El dia abans, en una altra carta escrita en castellà comera obligatori pelspresos, va resumir el seu sentiment: «Temo la esclavitud y el encierro. Tiemblo ante los años de cárcel o ante un régimen de opresión. Me asustaríatenerqueclaudicaroinclinarel rostro ante la irónica mirada del enemigo vencedor. Me horripila pensar que pudiera ser uno de esos seres que por miedo, por cobardía o por interés venden su conciencia.laindignidadyeldeshonorseríansuperiores a mi espíritu recto, justiciero e incorruptible. La muerte no me asusta. Estámuypordebajodemivalor,demifeyde mi rectitud». Joan Curto Pla no va haverdeclaudicar.vamorirdavantunescamot d afusellament el 20 d octubre de

12 Rocío Arnal Lorenzo Pedagoga e historiadora. Miembro de la Mesa Directiva del Ateneo Español de México. Excoordinadora de la Unidad Cultural Lázaro Cárdenas del Colegio Madrid, fundado por exiliados republicanos españoles. Especialista en la cuestión de las mujeres del exilio republicano español en México. La II República autorizó el voto femenino el 1 de octubre de En la imagen, unas mujeres votan en Eibar el referéndum sobre el Estatuto de Autonomía vasco. FOTO: INDALECIO OJANGUREN Laemancipacióndelamujer El14deabrilde1931seproclamó la II República, que se aprestó a modernizar el paísenmediodeunagravecrisiseconómica y política con Europa al borde del estallido fascista que habría de provocar la II Guerra Mundial. Conellallegaronimportantes cambios legislativos que transformaron las tradicionales formasdevidadelosciudadanos. Se aprobó una Constitución acorde con los nuevos aires de modernidad que definía a España como «una República democrática de trabajadores de toda clase». Proclamabalaigualdadde todos los españoles ante la Ley. Introdujounaampliadeclaración de derechos individuales. Estableciótaxativamentelanodiscriminación por causa de raza, riquezaosexo.porprimeravezelestadoseharíacargodeprotegeral individuo y a la familia. Unodeloscambiosmássignificativos fue la nueva forma de concebir el mundo femenino al tratarderomperconlatradición católicadelaiglesiaancladaenel pasado e incorporar a la mujer al mundo moderno. El gobierno republicano defendió abiertamente la emancipación de la mujer, tanto a nivel colectivocomoindividual:lededicó17textosentreleyes,decretosyartículosconstitucionales. Elobjetivoprimordialfuesustituir las retrógradas leyes existentes por unas leyes laicas, equitativas y democráticas. Reformas sociales... Loscambioslegislativossehicieron notar casi de inmediato. En 1932seaprobaronlasleyesdelMatrimonioCivilydelDivorcio,basadas en la igualdad de derechos de ambos cónyuges, así como en elderechodelamujeraobtenerla patria potestad de los hijos. Se aprobó también la ley de igualdadentreloshijoslegítimos eilegítimos.todoellomermóconsiderablementeelpoderdelaiglesia en su capacidad de control de la moralidad femenina. Unos añosmástarde,en1936,lageneralitat de Catalunya legalizó el aborto.noescasualqueladecisión setomaseenunterritoriodonde las mujeres estaban mucho más incorporadas a la vida laboral. Una fuerza joven, anhelante Clara Campoamor (Madrid, 1888-Lausana 1972) fue elegida diputada en 1931 por el Partido Radical. Se convirtió en la principal impulsora del sufragio femenino. Tras la Guerra Civil, se exilió. En defensa del voto femenino dijo: «La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven... Que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella». La Monarquía no había legisladosobreestamateriayaqueera un territorio controlado por la Iglesia católica. Debido a esto, el gobiernorepublicanosevioenla necesidaddelegislarrápidamente al respecto. Se hizo propagandaparaelcontroldelanatalidad, se organizaron conferencias sobre sexualidad y enfermedades venéreas y sobre la importancia del deporte y la salud para mejorar la calidad de vida.... Laborales... Lascondicionesparalagranmayoría de los trabajadores siguieron siendo muy duras y para las mujeresnofuediferente.lasque trabajaban en el sector domésticofueronexcluidasdelajornada laboraldeochohoras,noteníanderechoalasprestacionesdelossegurossocialesynopudieronacogerse a la Ley de Accidentes de Trabajoodesegurodematernidad queregulabaelperíododelactancia. Elestatutolaboraldelas«chicasdeservir» noseconsiguióhasta Los sindicatos comenzaron a incorporar a la mujer a sus filas. En1932, enelcongresodeugt, se aprobó bajar la cuota de la mujer para facilitar su filiación ya que percibían salario menores al del hombre. En este Congreso se incluyóporprimeravezenelprograma la consigna «A igual trabajo, igual salario»....y políticas La mujer podía ser elegida para cualquier cargo público pero no teníaderechodevoto.elproyecto de sufragio femenino fue defendidoprincipalmenteporclaracampoamor,encontradevictoria Kent, diputada socialista, que junto con Indalecio Prieto, temíanqueelvotofemenino(influido por el clero) beneficiara a laderecha.apesardelasreticencias, elsufragiofemeninoseaprobóenlascortesel1deoctubrede 1931.» La próxima semana... BAIX PENEDÈS Unmaestrocubano,residente enelvendrell,fuefusiladoen Barcelonael24dejuliode