L atmosfera i el clima

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "L atmosfera i el clima"

Transcripción

1 L atmosfera i el clima 2 ATMOSFERA composició Conjunt de situacions capes recursos atmosfèriques mitjanes que es donen anualment en un lloc determinat Nitrogen (78 %) Oxigen (21 %) Argó (0,9 %) Diòxid de carboni (0,03 %) Altres gasos i vapor d aigua (0,07 %) variables meteorològiques Temperatura Pressió atmosfèrica Humitat atmosfèrica Precipitacions Vent Clima zones climàtiques Zona tropical Zona temperada Zona polar Troposfera Estratosfera Mesosfera Termosfera Exosfera climes a Catalunya Energia solar s obté del Sol Energies renovables verdes Energia eòlica s obté del Vent funcions Regulació de temperatura Filtre radiacions UV Principal reserva d oxigen i diòxid de carboni Transmissió d ones de ràdio Activació dels processos geològics externs Aquosos Núvols Boira Rosada Gebre Pluja Neu Calamarsa Clima mediterrani Clima continental Clima de muntanya Lluminosos Arc de Sant Martí Aurora boreal Aurora austral Elèctrics Tempestes Llamps Trons s hi produeixen Meteors (fenòmens atmosfèrics) Aeris Huracans Tornados 15

2 2 L atmosfera i el clima L atmosfera és la capa gasosa que envolta la superfície de la Terra i que limita amb l espai exterior. Juntament amb la hidrosfera, contribueix a la distribució de la calor procedent del Sol, la qual cosa permet que les temperatures dels pols i de l equador no siguin encara més extremes i que la temperatura mitjana del planeta sigui d uns 15 C, en comptes dels 18 C que tindríem si aquesta atmosfera no existís. És l anomenat efecte d hivernacle. L atmosfera també ens protegeix de l impacte de la majoria dels meteorits, filtra moltes de les radiacions solars que són perjudicials per a la vida, és una reserva d oxigen i diòxid de carboni, possibilita la transmissió d ones de radio i televisió i és el principal agent dels processos geològics externs, com l erosió. L atmosfera està formada per una mescla homogènia de gasos que anomenem aire i que de mitjana conté un 78 % de nitrogen (N 2 ), un 21 % d oxigen (O 2 ), un 0,9 % d argó (Ar), un 0,03 % de diòxid de carboni (CO 2 ) i un 0,07 % d altres gasos i vapor d aigua. L oxigen atmosfèric és produït i mantingut per la fotosíntesi: sense la vida no existiria oxigen lliure a l atmosfera terrestre. Es poden distingir diferents capes atmosfèriques a partir de la temperatura de l aire i de la seva densitat i composició. Exosfera Termosfera 500 km Naus en òrbita terrestre 80 km Mesopausa Aurores Mesosfera Estratosfera Troposfera 50 km Estratopausa 9-16 km Tropopausa Capa d ozó Muntanyes Avions Fenòmens atmosfèrics Estels fugaços Globus meteorològics Globus aerostàtics Fig Estructura vertical de l atmosfera. Troposfera. S estén des de la superfície de la Terra fins a una altitud aproximada de 9 km, als pols, i de 16 km, a l equador. En aquesta capa s acumula el 80 % dels gasos i s hi produeixen els fenòmens meteorològics. Estratosfera. S estén des del final de la troposfera fins als 50 km d altitud. Entre els 25 i els 35 km d altitud s hi concentra l ozó (O 3 ), un compost químic que absorbeix les radiacions ultraviolades del Sol. Mesosfera. S estén dels 50 als 80 km d altitud. En aquesta capa es produeixen els estels fugaços i es desintegren molts meteorits. Termosfera. S estén des dels 80 km fins a uns 500 km. En aquesta capa es produeixen les aurores boreals i australs. Conté la ionosfera, que és una capa formada per ions. Exosfera. S estén fins a una distància indeterminada. Es considera una capa de transició entre l atmosfera terrestre i l espai interestel lar. 16

3 Zona temperada Zona temperada Tròpic de Càncer L atmosfera i el clima 2 Cal distingir el temps del clima. El temps atmosfèric és el conjunt de fenòmens atmosfèrics que es produeixen en un moment precís i en un lloc determinat. Les variables meteorològiques són: Temperatura. És un indicador de la quantitat d energia en forma de calor que existeix en el si de l atmosfera. Pressió. Representa el pes d una columna d aire sobre una superfície determinada. A les zones de baixes pressions, es formen núvols i pluja, i a les zones d altes pressions, el cel sol estar net de núvols. Humitat. És la quantitat de vapor d aigua que té una determinada massa d aire. Precipitacions. És la caiguda d aigua a la superfície de la Terra en estat sòlid (neu o calamarsa) o líquid (pluja). Vent. És la circulació de l aire a causa dels corrents de convecció. Aquests es produeixen perquè els fluids calents s eleven, mentre que els freds descendeixen. El clima, per la seva banda, és el conjunt de les situacions atmosfèriques mitjanes que es donen anualment en un lloc determinat. Depèn dels factors següents: Latitud. Distància d un indret determinat respecte a l equador. Continentalitat. Proximitat o llunyania respecte al mar. Altitud. Altura d un indret respecte al nivell del mar. Orientació. Posició d un indret respecte a un relleu. Humanització. Densitat de població en zones urbanes o industrials. Les zones climàtiques de la Terra són la zona tropical (s hi formen els vents alisis i hi ha temperatures elevades tot l any), la temperada (es formen vents de ponent i hi ha temperatures moderades) i la polar (es formen els vents polars i les temperatures són molt fredes). Zona polar Zona tropical Zona tropical Tròpic de Capricorn Zona polar Fig Insolació de la superfície terrestre per zones. 17

4 2 L atmosfera i el clima A Catalunya es donen tres tipus de clima: Mediterrani. Estius secs i càlids, i primaveres i tardors amb temperatures més moderades i concentració de pluges. Continental. A les zones més allunyades de la costa hi ha sequera a l estiu i variació molt gran entre les temperatures de l estiu i de l hivern. Hi ha boira durant gran part de l any i graus d humitat alts. Muntanya. Temperatures baixes com a conseqüència de l altitud, encara que a causa de la insolació els estius són curts, càlids i secs. Hivern rigorós i amb precipitacions, sovint en forma de neu. Clima de muntanya Climes intermedis Clima litoral Clima continental Fig Mapa climàtic de Catalunya. Els fenòmens atmosfèrics o meteors són el conjunt dels fenòmens naturals que es produeixen a l atmosfera. S agrupen en aquosos (núvols, boira, rosada, gebre, pluja, neu i calamarsa o pedra), lluminosos (arc de Sant Martí, aurores boreal i austral), elèctrics (tempestes, llamps i trons) i aeris (tornados). L atmosfera proporciona dos recursos energètics que cada cop s utilitzen més: l energia solar (que s obté amb captadors o panells solars i forns solars) i l energia eòlica (que s aprofita gràcies als aerogeneradors). Radiació solar reflectida 30 % Radiació solar incident 100 % Emès per l atmosfera 70 % Reflectida per l atmosfera 25 % 25 % Absorció per l atmosfera 50 % Efecte d hivernacle 20 % Reflectida per la superfície 5 % 45 % Emès per la hidrosfera 25 % Radiació superficial 115 % Absorció per la superfície 95 % Fig Intercanvis energètics entre la superfície terrestre, l atmosfera i l espai exterior. 18

5 L atmosfera i el clima 2 Activitats 1. Dels elements i compostos químics següents, indica quins es troben com a components de l atmosfera actual i quins no: N 2, CO 2, H 2 O, O 2, H 2 O 2, Ra, Ar, F, CH 4, HCO 3. A continuació, indica quins són els tres gasos majoritaris de la composició de l atmosfera, busca en quina proporció es troben i alguna característica important de cadascun d ells. 2. Busca informació i explica què és l efecte d hivernacle de la Terra. Per quines raons s ha intensificat aquest efecte al llarg del segle XX? Per què és perjudicial l increment de l efecte d hivernacle? 19

6 2 L atmosfera i el clima 3. Omple la taula següent referent a les variables meteorològiques: Variable meteorològica Temperatura Aparell de mesura Unitat de mesura Pressió Humitat Precipitacions Vent 4. Explica com afecten a la població on vius els factors que determinen el clima.. 5. Defineix els fenòmens atmosfèrics següents: Boira:... Rosada:... Gebre:... Calamarsa: Per què es diu que les zones humanitzades es comporten com illes de calor?. 20

7 L atmosfera i el clima 2 7. A quines zones climàtiques pertanyen els països següents? Quines seran les característiques predominants del seu clima? País Zona climàtica Característiques Equador Japó Finlàndia 8. Llegeix el text i a continuació respon les preguntes: «Fa molts anys que la humanitat utilitza l energia eòlica mitjançant els molins de vent. Actualment, s empra una versió millorada d aquets aparells per a la seva conversió en energia elèctrica, mitjançant l acoblament d una dinamo. L eòlica és un tipus d energia que no produeix contaminació. Com a aspectes negatius destacarem l impacte visual, la mort d aus i l increment d erosió, ja que asseca la superfície del sòl al seu voltant. A més, els components metàl lics dels generadors produeixen sorolls i interferències electromagnètiques. Actualment, és una font d energia econòmicament competitiva, encara que la seva producció energètica varia considerablement, per causa de la imprevisibilitat del vent. Per això s empra com a complement d altres fonts d energia, la qual cosa contribueix a disminuir de manera notable el consum de combustibles fòssils.» a) Quin nom tenen els molins de vent més moderns que produeixen electricitat? b) Quins són els avantatges i els inconvenients principals d aquests aparells? c) Què vol dir que és una font d energia econòmicament competitiva? 21

8 2 L atmosfera i el clima Activitats finals d avaluació 1. El gas present a l atmosfera en major quantitat és: a) L oxigen. b) El nitrogen. c) L argó. 2. La capa inferior de l atmosfera s anomena: a) Troposfera. b) Estratosfera. c) Termosfera. 3. En la mesosfera tenen lloc els fenòmens següents: a) Estels fugaços. b) Aurores boreals. c) Meteorològics. 4. L efecte hivernacle fa que la temperatura mitjana de la Terra sigui de: a) 10 C. b) 0 C. c) 15 C. 5. El conjunt de fenòmens atmosfèrics que es produeixen en un moment precís i en un lloc determinat conformen el: a) Temps atmosfèric d un lloc. b) Clima d un indret determinat. c) Les zones climàtiques. 6. Són factors que determinen el clima: a) La temperatura, la pressió i les precipitacions. b) La latitud, la continentalitat i l altitud. c) Les precipitacions, el vent i l orientació. 7. Es vents alisis són característics de la zona climàtica: a) Polar. b) Temperada. c) Tropical. 8. El clima mediterrani es caracteritza per: a) Unes temperatures generalment baixes, amb un estiu curt, càlid i sec. b) Una important sequera a l estiu i una variació molt gran entre les temperatures de l estiu i l hivern. c) Uns estius secs i càlids i unes primaveres i tardors amb temperatures més moderades. 9. Els tornados són fenòmens atmosfèrics de tipus: a) Aquós. b) Aeri. c) Elèctric. 10. Els captadors utilitzen l energia: a) Eòlica. b) Dels combustibles fòssils. c) Solar. 22

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o L Atmosfera TEMA 4 o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o Dinàmica atmosfèrica o Climes o

Más detalles

Tema: El temps i el clima

Tema: El temps i el clima Tema: El temps i el clima 1. L atmosfera 2. La temperatura 3. La humitat de l aire i les precipitacions 4. La pressió atmosfèrica i el vent Introducció Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps

Más detalles

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles

Tema 6: la Terra, el nostre planeta

Tema 6: la Terra, el nostre planeta En aquest tema aprendràs que a l univers hi ha milers de milions d astres o cossos celestes com ara estrelles, planetes, satèl lits,... La Terra és un planeta del sistema solar format per roques, aire

Más detalles

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació

Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació Escola Dr. Sobrequés Bescanó Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació En aquest tema aprendràs que : A causa del relleu variat, es donen diferents tipus de clima : el mediterrani d alta

Más detalles

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de

Más detalles

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA

Más detalles

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA? QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta

Más detalles

OBSERVACIONS A ULL NU (P i S)

OBSERVACIONS A ULL NU (P i S) OBSERVACIONS A ULL NU (P i S) Una part de les observacions meteorològiques no es poden fer amb aparells, és l'observador qui les fa a ull nu. Tenen tanta importància com les altres, només cal recordar

Más detalles

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes? 1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors

Más detalles

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Tema 1: El medi natural a Espanya i Europa (II)

Tema 1: El medi natural a Espanya i Europa (II) En aquest tema aprendràs que : Europa és un continent amb: Una costa molt retallada i nombroses illes. Una extensa plana. Muntanyes joves i velles. Europa és un territori caracteritzat per la diversitat:

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

Els mapes meteorològics i la previsió del temps

Els mapes meteorològics i la previsió del temps Els mapes meteorològics i la previsió del temps Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat a Ia humanitat. Les persones que treballen en contacte

Más detalles

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers 1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és

Más detalles

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta

Más detalles

El relleu peninsular. La Meseta Central

El relleu peninsular. La Meseta Central El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma Energia i humanitat UNITAT DIDÀCTICA 4: LES FONTS D ENERGIA - Primeres energies: Foc i energia de sang (muscular) - Vent (veles dels vaixells) - Energia hidràulica (molins, fargues,...) - Màquina de vapor

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Al llarg de diumenge el vent del nord va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h al Pirineu, Prepirineu, cims del prelitoral i extrem nord-est En alguns

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Les temperatures. Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants

Les temperatures. Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants Els elements del clima Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants que formen part d un clima. Les temperatures La temperatura és la intensitat de la calor de l aire. Es mesura

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033

3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033 1 3. L ATMOSFERA 1. FORMACIÓ DE L ATMOSFERA L atmosfera és l embolcall gasós que envolta a la Terra. Va començar a formar-se fa uns 4600 milions d anys amb el naixement de la Terra. La major part de l

Más detalles

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS TEMA 1.- EL PLANETA TERRA Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS 1.- TIPUS DE PLANISFERIS Els planisferis o mapamundis són un tipus de mapes que representen el globus terraqui sobre una

Más detalles

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal... Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.

Más detalles

La Atmosfera Terrestre: Estructura y Composición Climatología y Fenología Agrícola. Ing. Agronómica. Universidad Nacional de Chilecito

La Atmosfera Terrestre: Estructura y Composición Climatología y Fenología Agrícola. Ing. Agronómica. Universidad Nacional de Chilecito La Atmosfera Terrestre: Estructura y Composición Climatología y Fenología Agrícola. Ing. Agronómica. Universidad Nacional de Chilecito Biosfera hidrosfera atmósfera litosfera La Tierra está rodeada por

Más detalles

Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS

Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS TEMA 11: EL MEDI FÍSIC DE LES ILLES BALEARS Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS El clima de les Illes Balears és el mediterrani típic, suavitzat per la presència marina. La humitat atmosfèrica és elevada,

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses. LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

1.- Què és un climograma? 2.- Com s elabora un climograma? 3.- Com es comenta un climograma? ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA

1.- Què és un climograma? 2.- Com s elabora un climograma? 3.- Com es comenta un climograma? ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA 1.- Què és un climograma? Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els

Más detalles

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents:

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: 1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: a) Està formada per milers de milions d estrelles. b) Orbita entre Mart i Júpiter. c) La Terra només en té un. d) És

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

LA ATMÓSFERA LA ATMÓSFERA PROFESORES: CRISTIAN MARRERO SOLANO FERNANDO ALVAREZ MOLINA. Ciencias Naturales 21/02/2010. Prof Cristian Marrero Solano 1

LA ATMÓSFERA LA ATMÓSFERA PROFESORES: CRISTIAN MARRERO SOLANO FERNANDO ALVAREZ MOLINA. Ciencias Naturales 21/02/2010. Prof Cristian Marrero Solano 1 LA ATMÓSFERA PROFESORES: CRISTIAN MARRERO SOLANO FERNANDO ALVAREZ MOLINA CIENCIAS NATURALES LA ATMÓSFERA Generalidades 1 Permite la vida sobre la Tierra, ya que podemos respirar aire. 2 Además muchos de

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia. EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

Títol: Autor: àrea: objectius: continguts: nivell: L'ATMOSFERA I EL CLIMA INSTITUT RAMON DE LA TORRE. Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO.

Títol: Autor: àrea: objectius: continguts: nivell: L'ATMOSFERA I EL CLIMA INSTITUT RAMON DE LA TORRE. Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO. Títol: Autor: L'ATMOSFERA I EL CLIMA Gustau San Emeterio Quadrat gsaneme@xtec.cat INSTITUT RAMON DE LA TORRE nivell: àrea: objectius: continguts: Adaptació unitat alumnes NEE 1r.ESO. Ciències Socials.

Más detalles

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Què és la geosfera? Tema 3 La geosfera. Minerals i roques 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Quina estructura presenta? Què és l escorça? Quines característiques té? Quins tipus d

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS

Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS El clima de les Illes Balears és el mediterrani típic, suavitzat per la presència marina. La humitat atmosfèrica és

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Formació de núvols i precipitacions:

Formació de núvols i precipitacions: Formació de núvols i precipitacions: Tenim una massa d aire a 20 C i una humitat relativa del 60%, si l aire es refreda, la seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la temperatura ha disminuït

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

Comportamiento de la radiación solar a su paso por la atmósfera terrestre

Comportamiento de la radiación solar a su paso por la atmósfera terrestre ATMÓSFERA Comportamiento de la radiación solar a su paso por la atmósfera terrestre Estructura de la atmósfera atendiendo a su temperatura Estructura de la atmósfera ESTRUCTURA DE LA ATMÓSFERA Capas de

Más detalles

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples 19 ABRIL JORNADA GEOTERMIA DE BAIXA ENTALPIA, COEIC Joan Escuer GEÓLEG CONSULTOR GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples ÍNDEX GEOTERMIA PASSIVA (AEROGEOTÈRMIA, GEOTÈRMIA CLIMÀTICA). TIPOLOGIES

Más detalles

Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció.

Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció. Unitat 11 L atmosfera: estructura, composició i dinàmica. La contaminació atmosfèrica. Mètodes de determinació i de correcció. 1. L atmosfera: composició, estructura i funcions. 2. Balanç energètic global

Más detalles

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt

Más detalles

PART I: QUÍMICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1.

PART I: QUÍMICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1. PART I: QUÍMICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1. UNITAT 1: MESURAR PER INVESTIGAR Saps què és la matèria 1- Completa la taula que hi ha a continuació:

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPAI. Montse Alsius

ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPAI. Montse Alsius ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPAI Montse Alsius ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPAI Ed. Barcanova 2 PUNTS CARDINALS ELS PUNTS CARDINALS S utilitzen per indicar la situació dels diferents llocs sobre

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

08/07/2015 ELEMENTS DEL CLIMA A) TEMPERATURA ASPECTES OBSERVABLES I QUANTIFICABLES DE L ATMÒSFERA. Quantitat de calor que hi ha a l aire.

08/07/2015 ELEMENTS DEL CLIMA A) TEMPERATURA ASPECTES OBSERVABLES I QUANTIFICABLES DE L ATMÒSFERA. Quantitat de calor que hi ha a l aire. El que anem a estudiar: Elements del clima Temperatura ( ºC ) Pressió ( mb o hpa ) Precipitacions (mm/m 2 o l / m 2 ) Humitat aire ( % ) Vent (m/sg) Evaporació i aridesa Insolació i nuvolositat Factors

Más detalles

La atmósfera Origen, composición y estructura

La atmósfera Origen, composición y estructura Taller de Introducción a las Ciencias de la Atmósfera Primer Semestre 2016 Gustavo V. Necco Carlomagno IMFIA FING/ IF - FCIEN La atmósfera Origen, composición y estructura Earth S ys te m S c ie nc e s

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:...

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:... DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO IES CAMÍ DE MAR CURS 2016-2017 Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:... Instruccions de la tasca a realitzar durant l estiu. Naturals 1r ESO Aquest dossier

Más detalles

Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA TEMA 8.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I L ESTAT ESPANYOL Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA La península Ibèrica està situada dins la zona de climes temperats. La major part de la seva superfície

Más detalles

FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats

FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats A.1. COL LOCA AQUESTS MATERIALS EN LA TAULA SEGÜENT SEGONS L ORIGEN DEL MATERIAL QUE EL FORMA: Vidre, cautxú, formatge, medicaments, butà, seda, espart,

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

GEOGRAFÍA DE AMÉRICA Atmósfera

GEOGRAFÍA DE AMÉRICA Atmósfera Actividad: Evaluación sobre la atmósfera Responde las preguntas y ve como esta tu conocimiento en la atmósfera y sus consecuencias. 1. Cuáles son las principales funciones de la atmósfera? a. Mantiene

Más detalles

Naturaleza y Geografía Bloque III EL SUBSISTEMA ATMOSFERA

Naturaleza y Geografía Bloque III EL SUBSISTEMA ATMOSFERA Naturaleza y Geografía Bloque III EL SUBSISTEMA ATMOSFERA La atmosfera como sistema Cubierta mas externa de la tierra y constituye el límite con el espacio exterior Esta en contacto con los sistemas hidrosfera,

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en

Más detalles

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals L ENERGIA EÒLICA Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals 1. Què és l energia eòlica? 2. Comportament del recurs eòlic 3. L energia eòlica en el desenvolupament humà 4. Potencial eòlic 5. Tecnologia

Más detalles

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Nom: ACTIVITAT 37 LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Data: 1. QUINS COSSOS EMETEN LLUM? La llum és emesa per cossos molt calents, com el Sol, el filament d'una bombeta o els gasos calents d'una flama. També

Más detalles

Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya. Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona

Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya. Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona La Terra es mou? Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona De què parlarem? La Terra es belluga. Rotació: : El dia i la nit. Els estels es mouen! Translació:

Más detalles