Llengua catalana Sèrie 1

Transcripción

1 Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Llengua catalana Sèrie 1 Dades de la persona aspirant Qualificació Cognoms i nom DNI Instruccions Per cada error d ortografia, gramàtica o lèxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un màxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de l apartat 2 («Expressió escrita») ja es tenen en compte en puntuar la redacció corresponent. S LLENG.CATALANA GS 10

2 PATÈTIC Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics». Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen dient: «Va ser un sopar patètic». En efecte, fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que un conegut polític no volia ser alcalde, no sé qui va dir: «Ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui». El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic». De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de patètic? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores, ja que a totes aquestes coses o situacions se ls encoloma el qualificatiu de patètiques, i avall amb els matisos. Per tant, de tan mal utilitzat, l adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal començar a fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics, eren realment patètics o més aviat mal fets, mal girbats o ridículs? El sopar, va ser realment patètic o avorrit i prou? Que el polític i els seus neguin que aspiraven a l alcaldia, és patètic o simplement mentida? I el resultat del partit, va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols? L ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara no hi ha dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim de bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap patètic, i aleshores treure l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, patètic s ha convertit en l oposat a genial. A més, des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és genial. Si no són patètics, els pantalons són genials. Si no és patètic, el sopar és genial. I el resultat del partit de futbol també: un resultat genial. Al món ja no hi ha coses bones o dolentes: ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament. Adaptació feta a partir del text de Quim MONZÓ. Del tot indefens davant els hostils imperis alienígenes. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 * Frase o expressió fixa que es repeteix molt sovint. 2

3 1. Comprensió i expressió [3,5 punts] 1.1. Resumiu el text i exposeu la idea que vol expressar l autor sobre l ús que es fa del llenguatge actualment. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. [1,5 punts] 3

4 1.2. Expliqueu de manera clara què vol dir Quim Monzó en les línies finals del text, especialment quan usa la paraula «desert»: «Ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament». [1 punt] 1.3. Escriviu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, que apareixen subratllades en el text: [1 punt] a) «Ha intentat» (línia 4): b) «va començar» (línia 17): c) «van trobar» (línia 18): d) «ha de repassar» (línia 23): 4

5 2. Expressió escrita [3 punts] Redacteu un text d unes cent paraules a partir d UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu les característiques d un programa de televisió que considereu «genial» i digueu per què us agrada. B. Escriviu un text argumentatiu que exposi de manera clara quina és la vostra opinió sobre la situació dels joves en el món laboral i les possibles dificultats que tenen a l hora de trobar feina. 5

6 3. Reflexió lingüística [3,5 punts] 3.1. En el text hi ha les expressions subratllades següents; escriviu-ne un sinònim o una expressió equivalent. [1 punt] a) «de seguida hi ha algú que diu» (línia 1): b) «ja que a totes aquestes coses» (línia 9): c) «Per tant, de tan mal utilitzat» (línia 10): d) «van descobrir l adjectiu just aleshores» (línia 18): 3.2. Expliqueu per què s accentuen els mots següents: [1 punt] a) Patètics: b) Diferència: c) Mínims: d) Té: 6

7 3.3. Digueu quina funció sintàctica (subjecte, complement directe, etc.) fan els sintagmes següents, subratllats en el text, en l oració en què apareixen. [0,5 punts] a) «patètic» (línia 1): b) «el sentit original» (línia 11): 3.4. Mantenint el mateix lexema, completeu el quadre següent amb les formes adequades dels substantius en singular, dels adjectius en masculí singular i dels verbs en infinitiu. [1 punt] Substantiu singular Adjectiu masculí singular Verb en infinitiu trist desolador negar exageració original 7

8 8

9 9

10 10

11 11

12 L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés

13 Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Llengua catalana Sèrie 2 Dades de la persona aspirant Qualificació Cognoms i nom DNI Instruccions Per cada error d ortografia, gramàtica o lèxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un màxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de l apartat 2 («Expressió escrita») ja es tenen en compte en puntuar la redacció corresponent. S LLENG.CATALANA GS 10

14 SANT JORDI El 1450 un tal Johannes Gutenberg va inventar una màquina que havia de revolucionar el coneixement de l espècie humana, perquè les idees, la bellesa escrita, els dibuixos, les rimes i les raons podien ser divulgats per tot l orbe conegut. D una tirada van aparèixer les figures del lector, de l impressor i de l editor. La figura de l escriptor ja existia des de feia temps i seguirà existint quan la impremta deixi pas a altres mitjans de comunicació. Més de 500 anys després, aquell invent liberalitzador s ha convertit en una indústria excessiva, malgrat que l acte d escriure, en canvi, continua essent una activitat semblant a la que practicava Homer. S acosta Sant Jordi i en un sol dia es produirà el gran xoc entre dues maneres d entendre la literatura. D una banda, la indústria. De l altra, la creació literària. La segona depèn de la primera. I la primera acaba asfixiant la segona. La creació és lenta, però el mercat té molta pressa. I la pressa pels beneficis o la necessitat d editar per a pagar els costos del que ja s ha editat obliguen les editorials a una velocitat de consum que ni autors ni lectors comprenen. Sant Jordi ja només és una festa per als escolars, per als polítics i per als ciutadans que necessiten un pretext però no un text. Per als professionals del llibre és la gran oportunitat de l any d aconseguir editar un èxit de vendes. Per als professionals de la creació escrita, que desitgen que la seva obra arribi als lectors durant força temps, és el cadafal, el corredor de la mort, l evidència que entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferències: al cap d un parell de dies ja fa pudor. Sant Jordi és la festa del llibre, això és veritat. Però el llibre només és un objecte en el qual coincideixen els sonets de Bécquer, les opinions de Guardiola, les memòries de Santi Villas i el Sepharad de Muñoz Molina. Acadèmics, futbolistes, portaveus, vius i morts, manuals i memòries, tafaneries i mística. Sant Jordi serà la festa del llibre. Però ja no pot ser la festa de la literatura. Adaptació feta a partir del text de Joan BARRIL. El Periódico (abril 2001) 2

15 1. Comprensió i expressió [3,5 punts] 1.1. Resumiu les idees fonamentals que s exposen en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. [1,5 punts] 3

16 1.2. Expliqueu de manera clara què vol dir l autor del text amb la frase següent: «entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferències: al cap d un parell de dies ja fa pudor» (línies 19-20). [1 punt] 1.3. Quin és el subjecte de les formes verbals següents, subratllades en el text? Escriviu els subjectes íntegrament. [0,5 punts] a) «S acosta» (línia 9): b) «obliguen» (línia 13): 1.4. Digueu quina de les afirmacions següents es fa en el text de Joan Barril; encercleu la lletra corresponent: [0,5 punts] a) Els escriptors desapareixeran a causa de la impremta. b) La literatura com a negoci i la literatura com a fet artístic conviuen harmònicament. c) Les empreses editorials han de vendre molts llibres ràpidament per a poder cobrir les despeses dels llibres editats anteriorment. 4

17 2. Expressió escrita [3 punts] Redacteu un text d unes cent paraules a partir d UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu les característiques d alguna festa o celebració tradicional catalana. B. Exposeu un problema que afecti la nostra societat i proposeu alguna mesura per a contribuir a resoldre l. 5

18 3. Reflexió lingüística [3,5 punts] 3.1. Expliqueu per què s accentuen els mots següents: [0,5 punts] a) Aparèixer: b) Indústria: 3.2. Digueu a quina categoria gramatical (substantiu, adjectiu, determinant, etc.) pertanyen els mots subratllats de l oració següent: [1 punt] «La creació és lenta, però el mercat té molta pressa.» a) La: b) lenta: c) però: d) molta: e) pressa: 6

19 3.3. Completeu les frases següents amb la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com indica l exemple. Tingueu en compte que la forma verbal s ha d ajustar al context de la frase. [1,5 punts] Exemple: Van demanar que nosaltres portéssim (PORTAR) les eines. a) No volen que nosaltres (ENCENDRE) cap foc al bosc. b) Vull demanar que sigui ell qui li (DONAR) el premi. c) Ens va tractar com si tots nosaltres (SER) una colla de rucs. d) El seu tutor vol que ell (FER) les proves. e) M agradaria molt que tu el (CONÈIXER). f ) Si el teu germà continua així, segur que acabarà (ESCRIURE) una bona novel la Escriviu íntegrament l antecedent dels dos pronoms relatius següents, subratllats en el text; és a dir, indiqueu a què equivalen els relatius en aquest text concret. [0,5 punts] a) «que» (línia 1): b) «que» (línia 13): 7

20 L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés

21 Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Llengua catalana Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ Instruccions Per cada error d ortografia, gramàtica o lèxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un màxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de l apartat 2 («Expressió escrita») ja es tenen en compte en puntuar la redacció corresponent. S LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 10

22 PATÈTIC Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics». Si un sopar va ser mínimament avorrit te l expliquen dient: «Va ser un sopar patètic». En efecte, fa cosa d un mes, per explicar que és mentida que un conegut polític no volia ser alcalde, no sé qui va dir: «Ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui». El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic». De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de patètic? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores, ja que a totes aquestes coses o situacions se ls encoloma el qualificatiu de patètiques, i avall amb els matisos. Per tant, de tan mal utilitzat, l adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del qual cal començar a fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics, eren realment patètics o més aviat mal fets, mal girbats o ridículs? El sopar, va ser realment patètic o avorrit i prou? Que el polític i els seus neguin que aspiraven a l alcaldia, és patètic o simplement mentida? I el resultat del partit, va ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols? L ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d exageració per fer més impactant el text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo. Ara no hi ha dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista o guionista amb un mínim de bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per inèrcia hi ha deixat caure cap patètic, i aleshores treure l. En aquest llenguatge reduccionista que corre, patètic s ha convertit en l oposat a genial. A més, des de fa encara més anys, tot allò que és mínimament acceptable és genial. Si no són patètics, els pantalons són genials. Si no és patètic, el sopar és genial. I el resultat del partit de futbol també: un resultat genial. Al món ja no hi ha coses bones o dolentes: ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament. Adaptació feta a partir del text de Quim MONZÓ. Del tot indefens davant els hostils imperis alienígenes. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 * Frase o expressió fixa que es repeteix molt sovint. 2

23 1. Comprensió i expressió [3,5 punts] 1.1. Resumiu el text i exposeu la idea que vol expressar l autor sobre l ús que es fa del llenguatge actualment. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. [1,5 punts] Orientativament, un resum correcte podria contenir aquestes idees essencials: 1) El qualificatiu patètic s utilitza de manera abusiva i no s empren adjectius més precisos i adequats. 2) Aquest ús es va començar a produir en la televisió, des d on s ha estès a la premsa. 3) L adjectiu genial s ha convertit en l oposat de patètic, i també se n abusa. 4) Aquest fet és una mostra de l empobriment del llenguatge i de la falta de matisos a l hora de qualificar les coses. Corregiu l exercici tenint en compte els criteris següents: El resum recull tres o quatre de les idees essencials del text d una manera clara, ordenada i precisa.... 1,5 punts El resum és vàlid perquè recull en general la informació del text, però hi pot haver una certa imprecisió en l expressió o algun oblit punt El resum té mancances a l hora de recollir les idees expressades en el text (hi apareixen només dues de les idees essencials) o presenta una expressió poc clara i precisa.... 0,5 punts El resum no recull les idees essencials del text o presenta una expressió clarament desordenada i confusa, mancada de precisió punts El resum s ha de valorar globalment: a partir de la proposta de puntuació quantitativa anterior i també amb una visió qualitativa del conjunt, de manera que es poden adjudicar puntuacions intermèdies, com ara 1,25, 0,75 o bé 0,25. 3

24 1.2. Expliqueu de manera clara què vol dir Quim Monzó en les línies finals del text, especialment quan usa la paraula «desert»: «Ara tot és o bé genial o bé patètic. I entre tots dos qualificatius, el desert. Patètic, francament». [1 punt] Aquesta podria ser una resposta correcta: Gairebé han desaparegut la varietat i la precisió en el llenguatge, tal com s observa en l abús que es fa de dos adjectius com patètic i genial, entre els quals hi ha una mancança o un buit (un desert) d altres adjectius que serien més adequats. S ha de corregir la resposta amb una visió qualitativa i global, a partir dels criteris següents: Resposta clara i completa... 1 punt Resposta vàlida, però amb alguna imprecisió o manca de claredat... 0,75 o 0,5 punts Resposta deficient, tot i que hi pugui haver algun element vàlid... 0,25 punts Resposta clarament deficient... 0 punts 1.3. Escriviu, íntegrament, el subjecte de les formes verbals següents, que apareixen subratllades en el text: [1 punt] a) «Ha intentat» (línia 4): un conegut polític b) «va començar» (línia 17): l ús abusiu de patètic c) «van trobar» (línia 18): molts guionistes (de televisió) d) «ha de repassar» (línia 23): qualsevol periodista o guionista (amb un mínim de bon gust) Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts. 4

25 2. Expressió escrita [3 punts] Redacteu un text d unes cent paraules a partir d UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu les característiques d un programa de televisió que considereu «genial» i digueu per què us agrada. B. Escriviu un text argumentatiu que exposi de manera clara quina és la vostra opinió sobre la situació dels joves en el món laboral i les possibles dificultats que tenen a l hora de trobar feina. La valoració del text s efectua sumant la puntuació adjudicada en cadascun dels apartats que s indiquen a continuació, però també s ha de fer una valoració qualitativa global, a partir de la qual es podrà arrodonir i modificar a l alça o a la baixa la puntuació total d aquesta qüestió. Si el text no respon al que es demana (se n allunya molt clarament i tracta d un tema diferent), es valorarà amb 0 punts. Si el text és molt breu, cada apartat es puntuarà d una manera proporcional a l extensió. Si té menys de 50 mots, es valorarà amb 0 punts. a) Coherència Selecció i ordenació de la informació correctes... 0,5 punts Algun problema en l ordenació o en la selecció de la informació... 0,25 punts Text desordenat i confús... 0 punts b) Cohesió (puntuació, concordança, construcció de les frases) 0-2 errors... 0,75 punts 3-4 errors... 0,5 punts 5-6 errors... 0,25 punts Més de 6 errors... 0 punts c) Correcció (ortografia, morfosintaxi, lèxic) 0-2 errors... 1 punt 3-5 errors... 0,8 punts 5-7 errors... 0,6 punts 7-8 errors... 0,4 punts 9-10 errors... 0,2 punts Més de 10 errors... 0 punts d) Variació El text fa servir recursos sintàctics variats i un lèxic precís i no conté repeticions; s hi admetrà alguna deficiència lleu.... 0,25 punts El text presenta pocs recursos lèxics i sintàctics, i alguns mots o estructures es repeteixen sovint punts 5

26 e) Registre La llengua del text s ajusta al grau de formalitat i al canal adequats; s hi admetrà algun error lleu.... 0,25 punts El text conté alguns errors greus pel que fa al canal o al grau de formalitat punts f ) Disposició El text respecta els marges, les línies estan disposades correctament i la lletra és ben llegible.... 0,25 punts Hi manca algun dels elements anteriors punts 3. Reflexió lingüística [3,5 punts] 3.1. En el text hi ha les expressions subratllades següents; escriviu-ne un sinònim o una expressió equivalent. [1 punt] a) «de seguida hi ha algú que diu» (línia 1): immediatament, tot seguit... o similars b) «ja que a totes aquestes coses» (línia 9): perquè, com que, a causa que... o similars c) «Per tant, de tan mal utilitzat» (línia 10): per això, de manera que, per aquest motiu... o similars d) «van descobrir l adjectiu just aleshores» (línia 18): (precisament) en aquell moment, llavors... o similars Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts. 6

27 3.2. Expliqueu per què s accentuen els mots següents: [1 punt] a) Patètics: Perquè és un mot pla acabat en -cs, no acabat en vocal, vocal + s o -en/-in. b) Diferència: Perquè és un mot esdrúixol. c) Mínims: Perquè és un mot pla acabat en -ms, no acabat en vocal, vocal + s o -en/-in. d) Té: Perquè du accent diacrític (distintiu) per a diferenciar-lo del mot te ( infusió, pronom). Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts Digueu quina funció sintàctica (subjecte, complement directe, etc.) fan els sintagmes següents, subratllats en el text, en l oració en què apareixen. [0,5 punts] a) «patètic» (línia 1): atribut b) «el sentit original» (línia 11): complement directe Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts. 7

28 3.4. Mantenint el mateix lexema, completeu el quadre següent amb les formes adequades dels substantius en singular, dels adjectius en masculí singular i dels verbs en infinitiu. [1 punt] Substantiu singular Adjectiu masculí singular Verb en infinitiu tristor, tristesa trist entristir desolació desolador desolar negació negable, innegable negar exageració exagerat, exagerador exagerar origen original originar Cada resposta correcta es valorarà amb 0,1 punts. Hi pot haver altres respostes vàlides diferents de les que es recullen en aquest model de correcció. Qualsevol error ortogràfic invalida la resposta. 8

29 9

30 10

31 11

32 L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés

33 Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Llengua catalana Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ Instruccions Per cada error d ortografia, gramàtica o lèxic es descomptaran 0,1 punts, fins a un màxim de 2 punts, en els apartats 1 i 3. Els errors de l apartat 2 («Expressió escrita») ja es tenen en compte en puntuar la redacció corresponent. S LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 10

34 SANT JORDI El 1450 un tal Johannes Gutenberg va inventar una màquina que havia de revolucionar el coneixement de l espècie humana, perquè les idees, la bellesa escrita, els dibuixos, les rimes i les raons podien ser divulgats per tot l orbe conegut. D una tirada van aparèixer les figures del lector, de l impressor i de l editor. La figura de l escriptor ja existia des de feia temps i seguirà existint quan la impremta deixi pas a altres mitjans de comunicació. Més de 500 anys després, aquell invent liberalitzador s ha convertit en una indústria excessiva, malgrat que l acte d escriure, en canvi, continua essent una activitat semblant a la que practicava Homer. S acosta Sant Jordi i en un sol dia es produirà el gran xoc entre dues maneres d entendre la literatura. D una banda, la indústria. De l altra, la creació literària. La segona depèn de la primera. I la primera acaba asfixiant la segona. La creació és lenta, però el mercat té molta pressa. I la pressa pels beneficis o la necessitat d editar per a pagar els costos del que ja s ha editat obliguen les editorials a una velocitat de consum que ni autors ni lectors comprenen. Sant Jordi ja només és una festa per als escolars, per als polítics i per als ciutadans que necessiten un pretext però no un text. Per als professionals del llibre és la gran oportunitat de l any d aconseguir editar un èxit de vendes. Per als professionals de la creació escrita, que desitgen que la seva obra arribi als lectors durant força temps, és el cadafal, el corredor de la mort, l evidència que entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferències: al cap d un parell de dies ja fa pudor. Sant Jordi és la festa del llibre, això és veritat. Però el llibre només és un objecte en el qual coincideixen els sonets de Bécquer, les opinions de Guardiola, les memòries de Santi Villas i el Sepharad de Muñoz Molina. Acadèmics, futbolistes, portaveus, vius i morts, manuals i memòries, tafaneries i mística. Sant Jordi serà la festa del llibre. Però ja no pot ser la festa de la literatura. Adaptació feta a partir del text de Joan BARRIL. El Periódico (abril 2001) 2

35 1. Comprensió i expressió [3,5 punts] 1.1. Resumiu les idees fonamentals que s exposen en el text. El resum ha de tenir entre vuitanta i cent paraules, aproximadament. [1,5 punts] Orientativament, un resum correcte podria contenir aquestes idees essencials: 1) Els interessos de la indústria editorial i els dels escriptors no són els mateixos. 2) Aquest fet s observa clarament el dia de Sant Jordi, en el qual topen la literatura com a negoci i la literatura com a creació artística. 3) El dia de Sant Jordi s ha convertit en una festa del llibre, però no pas en una festa de la creació literària, perquè les editorials només busquen vendre ràpidament llibres d èxit. 4) Els escriptors, en canvi, desitgen que les seves obres es llegeixin i es venguin durant molt de temps. Corregiu l exercici tenint en compte els criteris següents: El resum recull tres o quatre de les idees essencials del text d una manera clara, ordenada i precisa.... 1,5 punts El resum és vàlid perquè recull en general la informació del text, però hi pot haver una certa imprecisió en l expressió o algun oblit punt El resum té mancances a l hora de recollir les idees expressades en el text (hi apareixen només dues de les idees essencials) o presenta una expressió poc clara i precisa.... 0,5 punts El resum no recull les idees essencials del text o presenta una expressió clarament desordenada i confusa, mancada de precisió punts El resum s ha de valorar globalment: a partir de la proposta de puntuació quantitativa anterior i també amb una visió qualitativa del conjunt, de manera que es poden adjudicar puntuacions intermèdies, com ara 1,25, 0,75 o bé 0,25. 3

36 1.2. Expliqueu de manera clara què vol dir l autor del text amb la frase següent: «entre el llibre de Sant Jordi i el peix fresc no hi ha gaires diferències: al cap d un parell de dies ja fa pudor» (línies 19-20). [1 punt] Aquesta podria ser una resposta correcta: Hi ha llibres que s editen amb l objectiu que es venguin molt sobretot el dia de Sant Jordi; després d aquesta festa gairebé no es venen perquè ningú no s hi interessa, com el peix quan ja no és fresc i fa pudor. S ha de corregir la resposta amb una visió qualitativa i global, a partir dels criteris següents: Resposta clara i completa... 1 punt Resposta vàlida, però amb alguna imprecisió o manca de claredat... 0,75 o 0,5 punts Resposta deficient, tot i que hi pugui haver algun element vàlid... 0,25 punts Resposta clarament deficient... 0 punts 1.3. Quin és el subjecte de les formes verbals següents, subratllades en el text? Escriviu els subjectes íntegrament. [0,5 punts] a) «S acosta» (línia 9): Sant Jordi b) «obliguen» (línia 13): la pressa pels beneficis o la necessitat d editar (per a pagar els costos del que ja s ha editat) Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts Digueu quina de les afirmacions següents es fa en el text de Joan Barril; encercleu la lletra corresponent: [0,5 punts] a) Els escriptors desapareixeran a causa de la impremta. b) La literatura com a negoci i la literatura com a fet artístic conviuen harmònicament. c) Les empreses editorials han de vendre molts llibres ràpidament per a poder cobrir les despeses dels llibres editats anteriorment. La resposta correcta és la c. 4

37 2. Expressió escrita [3 punts] Redacteu un text d unes cent paraules a partir d UNA de les dues propostes següents: A. Expliqueu les característiques d alguna festa o celebració tradicional catalana. B. Exposeu un problema que afecti la nostra societat i proposeu alguna mesura per a contribuir a resoldre l. La valoració del text s efectua sumant la puntuació adjudicada en cadascun dels apartats que s indiquen a continuació, però també s ha de fer una valoració qualitativa global, a partir de la qual es podrà arrodonir i modificar a l alça o a la baixa la puntuació total d aquesta qüestió. Si el text no respon al que es demana (se n allunya molt clarament i tracta d un tema diferent), es valorarà amb 0 punts. Si el text és molt breu, cada apartat es puntuarà d una manera proporcional a l extensió. Si té menys de 50 mots, es valorarà amb 0 punts. a) Coherència Selecció i ordenació de la informació correctes... 0,5 punts Algun problema en l ordenació o en la selecció de la informació... 0,25 punts Text desordenat i confús... 0 punts b) Cohesió (puntuació, concordança, construcció de les frases) 0-2 errors... 0,75 punts 3-4 errors... 0,5 punts 5-6 errors... 0,25 punts Més de 6 errors... 0 punts c) Correcció (ortografia, morfosintaxi, lèxic) 0-2 errors... 1 punt 3-5 errors... 0,8 punts 5-7 errors... 0,6 punts 7-8 errors... 0,4 punts 9-10 errors... 0,2 punts Més de 10 errors... 0 punts d) Variació El text fa servir recursos sintàctics variats i un lèxic precís i no conté repeticions; s hi admetrà alguna deficiència lleu.... 0,25 punts El text presenta pocs recursos lèxics i sintàctics, i alguns mots o estructures es repeteixen sovint punts 5

38 e) Registre La llengua del text s ajusta al grau de formalitat i al canal adequats; s hi admetrà algun error lleu.... 0,25 punts El text conté alguns errors greus pel que fa al canal o al grau de formalitat punts f ) Disposició El text respecta els marges, les línies estan disposades correctament i la lletra és ben llegible.... 0,25 punts Hi manca algun dels elements anteriors punts 3. Reflexió lingüística [3,5 punts] 3.1. Expliqueu per què s accentuen els mots següents: [0,5 punts] a) Aparèixer: Perquè és un mot pla acabat en -r, no acabat en vocal, vocal + s o -en/-in. b) Indústria: Perquè és un mot esdrúixol. Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts Digueu a quina categoria gramatical (substantiu, adjectiu, determinant, etc.) pertanyen els mots subratllats de l oració següent: [1 punt] «La creació és lenta, però el mercat té molta pressa.» a) La: determinant / determinant article / article (determinat o definit) b) lenta: adjectiu c) però: conjunció d) molta: determinant / determinant quantitatiu / quantitatiu e) pressa: nom / substantiu Cada resposta correcta es valorarà amb 0,2 punts. 6

39 3.3. Completeu les frases següents amb la forma correcta del verb que hi ha entre parèntesis, tal com indica l exemple. Tingueu en compte que la forma verbal s ha d ajustar al context de la frase. [1,5 punts] Exemple: Van demanar que nosaltres portéssim (PORTAR) les eines. a) No volen que nosaltres encenguem (ENCENDRE) cap foc al bosc. b) Vull demanar que sigui ell qui li doni (DONAR) el premi. c) Ens va tractar com si tots nosaltres fóssim (SER) una colla de rucs. d) El seu tutor vol que ell faci (FER) les proves. e) M agradaria molt que tu el coneguessis (CONÈIXER). f ) Si el teu germà continua així, segur que acabarà escrivint (ESCRIURE) una bona novel la. Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts. Qualsevol error ortogràfic invalida la resposta Escriviu íntegrament l antecedent dels dos pronoms relatius següents, subratllats en el text; és a dir, indiqueu a què equivalen els relatius en aquest text concret. [0,5 punts] a) «que» (línia 1): una màquina b) «que» (línia 13): una velocitat de consum Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts. 7

40 L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés