NORMES D ÚS PER A LA CATALOGACIÓ AMB EPÈRGAM (2) L ANÀLISI DE CONTINGUT. LA SIGNATURA TOPOGRÀFICA.

Transcripción

1 - 1 - NORMES D ÚS PER A LA CATALOGACIÓ AMB EPÈRGAM (2) L ANÀLISI DE CONTINGUT. LA SIGNATURA TOPOGRÀFICA. 1. L ANÀLISI DE CONTINGUT La Classificació Decimal Universal Llista d encapçalaments de matèries en català (LEMAC) Els descriptors Els descriptors de nivell El resum LA SIGNATURA TOPOGRÀFICA L ANÀLISI DE CONTINGUT 1.1. La Classificació Decimal Universal La Classificació Decimal va estar ideada per Melvin Dewey l any 1876, amb l objectiu que els usuaris trobessin els llibres directament a les prestatgeries, sense passar pels catàlegs. Ha estat revisada i adaptada diverses vegades. D ella en neix la Classificació Decimal Universal (CDU) als inicis del segle XX. A Catalunya, Jordi Rubió i Balaguer en va fer una adaptació que va ser publicada l any 1920 amb el nom de Classificació Decimal. Adaptació per a les biblioteques catalanes. A les biblioteques públiques de Catalunya s utilitzen diferents adaptacions de la Classificació Decimal, la del Catàleg Col lectiu de la Lectura Pública i la del Catàleg Col lectiu de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Des del Departament d'educació s ha elaborat una adaptació de la CDU per a biblioteques escolars que han de ser les taules de referència per a la classificació del fons documental del centre. Per l ús d aquestes taules hem de tenir en compte: Si la biblioteca pública de la localitat forma part del Catàleg Col lectiu de la Lectura Pública, deixareu el número 4 buit i utilitzareu el número 8 per Llengua i Literatura. Si la biblioteca pública de la localitat forma part del Catàleg Col lectiu de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, utilitzareu el número 4 per Llengua i el número 8 per Literatura.

2 - 2 - a. Característiques La CDU vol abastar tots els camps del coneixement utilitzant els números del 0 al 9. És un sistema jeràrquic, que va del més general al més concret. Cada un dels temes es va subdividint en temes més específics. Cada nombre de la CDU expressa un concepte o un grup de conceptes. Quan es vol classificar un document, si a les taules es troba un nombre que correspon exactament al concepte se li assigna tal qual. Els números s ordenen pel principi dels números decimals. Això permet que cada número es pugui subdividir en tant números com es cregui convenient per afinar, si és necessari, la divisió d un tema. Utilitza signes de puntuació i símbols (per relacionar diferents conceptes inclosos en un mateix document), nombres auxiliars (precisar els significat) i notació (codificació decimal, permeten el creixement indefinit de les subdivisions). b. Signes auxiliars... Punt S utilitza per separar les xifres de tres en tres i facilitar la seva lectura. No té valor classificatori Electrònica Addició S utilitza quan un llibre tracta de diferents matèries que en la CDU són números no consecutius Mineria i metal.lúrgia S utilitza quan un llibre tracta de diferents matèries.../... Extensió que en la CDU són números consecutius. 53/54 Física i química...:... Relació Quan un llibre tracta de dues matèries i una està en relació amb l altre. 379:35 Legislació escolar c. Nombres auxiliars

3 "..." Temps El segles s expressen amb el primer o dos primers xifres dels anys que correspon. 9(46)"19" La Guerra civil espanyola...(1/9) Lloc Indica l àrea geogràfica de la matèria tractada. 9(37) Història de Roma..(...) Forma Comencen per un 0 i s escriuen entre parèntesi. Indiquen la forma bibliogràfica en que es presenta el contingut. 53(09) Història de la física d. Normes d ús Podeu consultar les taules en format web des de l epèrgam. Podeu consultar directament pels nombres o bé consultar el llistat alfabètic de matèries que remeten a les notacions. És aconsellable no utilitzar més de dos o tres números de la classificació decimal. Preferentment utilitzar les numeracions descrites a les taules. Heu de classificar de forma genèrica, tendint a utilitzar classes més especifiques només quan trobeu un nombre significatiu de documents, si no, és preferible utilitzar la classe principal de la CDU. Utilitzar les taules auxiliars només quan sigui convinent. Aquestes s afegeixen al número principal. Quan utilitzeu dades de la biblioteca pública heu de revisar la CDU i adaptar-la a les característiques de la vostra biblioteca Llista d encapçalaments de matèries en català (LEMAC) La Llista d encapçalaments de matèria en català (LEMAC) és un llenguatge controlat que s utilitza per a la catalogació temàtica o indexació dels documents. És un llenguatge documental que utilitza el llenguatge natural per determinar el terme del document i s estructura formant cadenes de paraules. S encapçala per un terme significatiu del document, després d un guió s indiquen altres conceptes.

4 - 4 - a. Característiques A la pantalla inicial de la LEMAC hi ha el desplegable Tipus de consulta, que especifica les característiques de la consulta que es pot realitzar, i un quadre de diàleg, Text a cercar, on s introdueix el terme que volem cercar. La cerca permet tres tipus de consulta: - Sobre índex: mostra l índex de la LEMAC, apareix en pantalla el llistat d encapçalaments acceptats, no acceptats i de subdivisions. - Totes les paraules: recupera només els encapçalaments i subdivisions que continguin dins la mateixa matèria les paraules introduïdes. - Qualsevol paraula: recupera els encapçalaments i les subdivisions que continguin qualsevol de les paraules introduïdes. Quan realitzem qualsevol dels tres tipus de cerca, a la finestra ens apareixen dues columnes. La de l esquerra inclou l encapçalament o la matèria. La de la dreta ens indica si l encapçalament està o no acceptat. Si fem un clic sobre un encapçalament apareix una finestra amb informació d aquest: - Nota d abast: explica l ús i l aplicació del terme - Emprat per: indica els encapçalament no acceptats. Per tal de referirnos-hi hem d emprar sempre l encapçalament acceptat. - Termes genèrics: són termes superiors o generals que inclouen l encapçalament acceptat que utilitzem. - Termes relacionats: són termes que es podrien utilitzar com a sinònim de l encapçalament acceptat en el qual ens trobem. - Termes específics: són termes que singularitzen algun aspecte de l encapçalament acceptat. - Vegeu també: es remet a altres encapçalaments acceptats ja sigui genèrics, específics o relacionats. b. Nomes d ús El camp matèria permet incloure els encapçalaments de matèria quan recuperem un registre del Catàleg de les biblioteques de les Diputació de Barcelona. Al ser un llenguatge controlat la utilització del LEMAC requereix un coneixement del seu funcionament. Preferentment deixarem aquest camp buit, excepte quan importem les dades del DIBA o la persona que faci la catalogació tingui un coneixement exhaustiu del LEMAC.

5 Els descriptors Els descriptors formen un vocabulari ordenat alfabèticament de conceptes que permeten descriure el contingut d un document utilitzant les paraules del llenguatge natural. La utilització del llenguatge natural fa més comprensible el seu ús per part de l usuari. Aquests conceptes s expressen en paraules o expressions extretes d un llistat finit establert a priori. a. Els descriptors a l'epèrgam L epèrgam utilitza un llistat per facilitar el control dels descriptors i aconseguir el màxim de coherència al catàleg. Aquest llistat consta de tres nivells, el Nivell 1 i el Nivell 2 inclouen descriptors, el nivell 3 està a disposició del centre en cas que ho cregui oportú. L objectiu és utilitzar un vocabulari limitat de descriptors amb un llistat predefinit. Cal saber que el llistat de descriptors de l'epèrgam no fa referències entre els termes, el que vol dir que us podeu trobar amb problemes semàntics (dos paraules poden tenir un mateix significat, per un sol concepte es pot utilitzar dues paraules diferents, hi ha significats que varien amb el pas del temps...) que donin incoherències al catàleg i al fer la cerca de documents no obtingueu els resultats que espereu. Si hi voleu afegir termes caldrà que ho penseu bé abans i que tingueu en compte uns criteris bàsics. b. Normes d ús Davant la impossibilitat d aconseguir una absoluta homogeneïtat heu de treballar amb el màxim de rigor i tenir uns criteris definits. Aquests criteris han d estar a l abast d altres persones que també puguin estar indexant els documents. Preferentment utilitzar els termes ja introduïts al catàleg. Cal determinar les temes del document de manera significativa i excloure aquells dels que no tracta encara que es mencionin. Heu d evitar la multiplicitat de descriptors d un sol document. És preferible utilitzar termes més genèrics abans de termes específics. Heu d utilitzar sempre el mateix terme per referir-se a un concepte i que siguin d ús dins el llenguatge normalitzat. Cal tenir en compte les necessitats dels usuaris del catàleg i procurar evitar descriptors que sabem per avançat que no seran utilitzats. Utilitzar només una única llengua.

6 - 6 - Utilitzar els termes en singular. Utilitzar els noms, evitar l ús de verbs i d adjectius Els descriptors de nivell Els descriptors de nivell formen un vocabulari ordenat alfabèticament de conceptes que permeten descriure a qui va dirigit el document utilitzant les paraules del llenguatge natural. És un camp controlat per una llista d autoritat a omplir per cada centre. a. Normes d ús 1.5. El resum Referent als cicles educatius, preferentment utilitzarem la terminologia utilitzada per les normatives d ordenació curricular. Cal incloure termes amplis que englobin més d un cicle, com primària (que inclou els cicles inicial, mitjà i superior), o més d una etapa, com secundària (secundària obligatòria i batxillerat). És un camp de text lliure que permet representar de forma abreujada els continguts del document. Ha de permetre saber, a la persona que consulta el catàleg, si el document en qüestió és idoni per a les seves necessitats. a. Normes d ús El resum no cal que sigui massa extens. Cal que aporti la informació justa i necessària. Si es recuperen les dades del catàleg de literatura infantil i juvenil (LITINF), aquests registres tenen el resum incorporat. Alguns resums es poden trobar a: 1.6. Catàleg general de la mediateca dels centres de recursos pedagògics de Departament d'educació (CRP): Catàleg de literatura infantil i juvenil de la XTEC especialment pel que fa a obres de la literatura infantil i juvenil: Servei d Informació Selectiva (SIS): A les diferents editorials El camp resum permet fer enllaços. L ús d enllaços dins del resum s hauria de limitar a casos en què els documents estiguin relacionats entre sí i formin part de la vostra biblioteca epèrgam. En cas de voler ampliar la informació podem utilitzar el camp URL amb enllaços externs.

7 - 7 - Quan es cataloga un document sonor amb cançons, al camp resum fora convenient anotar el títol de les cançons que en formen part. Si és un document sonor que inclou diferents contes també fora convenient anotar el títol dels contes que l integren. En el cas d un vídeo o un DVD que inclou diversos reportatges com que en el camp títol s ha escrit el títol genèric, al camp resum s anoten els títols dels diferents capítols. 2. LA SIGNATURA TOPOGRÀFICA La signatura es construeix de forma automàtica amb el valor de la CDU més les 3 primeres lletres del cognom de l autor. a. Normes d ús Quan no coneixem l autoria d un document, a la signatura caldrà fer-hi constar les tres primeres lletres de la primera paraula amb contingut del títol (s exclouen els determinants, les preposicions, etcètera). Les xifres de la CDU i les tres primeres lletres del cognom de l autor o del títol del llibre es separen per un espai. L aplicatiu construeix la signatura amb les lletres tal com estan introduïdes en el camp Autor, la primera lletra en majúscula i la segona i tercera en minúscula. En els casos indicats, la signatura ha de portar la lletra que indica el suport abans de la CDU. Les lletres es col loquen al davant de les xifres aràbigues de la signatura separades per un espai. DVD 51 Mat Indicatiu del suport en els documents que no són llibres: CA CD Cassets Discs compactes CDR CD-ROM DVD DVD M MM V Música impresa. Partitures Multimèdia Vídeos Indicatiu del gènere del document: C N P Còmic Novel la Poesia

8 - 8 - T Teatre Indicatiu de la llengua del document: D Alemany (Deutsch) E Anglès (English) F Francès (Français) I Italià (Italiano) Indicatiu de tipologia de fons o col lecció específica: CL Col lecció Local FH Fons Històric En el cas dels llibres d imaginació o ficció s hi afegeix un identificatiu de color per facilitar la localització. Aquest identificatiu pot ser un gomet posat a la part superior del teixell, una etiqueta blanca amb les lletres del color pertinent o bé una etiqueta de color amb les lletres negres. I I1 I2 I3 JN #00CEFF #0000FF #FF0000 # #FFFF00 Llibres d imaginació a partir de 2 anys Llibres d imaginació a partir de 6 anys Llibres d imaginació a partir de 8 anys Llibres d imaginació a partir de 10 anys Novel la juvenil a partir de 12 anys