Coves de Montsant. 15 de març de 2015 Monitor: Albert Poblet Anglès

Transcripción

1 Coves de Montsant bonica paret aprop del camí, entre la Roca Corbatera i els Cingles de Sant Joan Bonic racó aprop de la Roca Corbatera 15 de març de 2015 Monitor: Albert Poblet Anglès Av. Prat de la Riba, 18 2n REUS tel secretaria@gepec.cat

2 ITINERARI Albarca els Hostalets Salt del Teix - Grau de la Mare de Déu ermita de la Mare de Déu de Montsant Roca Corbatera Pas del Gat Font del Manyano barranc dels Pèlags - Coves Fredes Cova de la Bruixa (opcional) Coves Fredes Cova del Serret Cova de l'abelló Cap de Gos els Esgrauissos Serra Major Pla i cova del Moloner Cova Santa - Cingles de Sant Joan Pla del Grau els Hostalets - Albarca Distància: 17 km aproximadament (incloent la variant opcional). Desnivell acumulat aproximat: 570 metres Descripció: Deixem els cotxes a Albarca i seguirem la pista que es dirigeix a Montsant. En arribar als Hostalets, ara només unes runes, veiem davant nostre el pal indicador i el camí per on tornarem. Anem per la pista de les Obagues uns 200 metres i la deixem per seguir a la dreta el camí que ens porta al Salt del Teix, situat al barranc del mateix nom. Acabem d'arribar a la pista que hem deixat abans i ara la seguim cap a l'esquerra, pujant suaument. Al cap de poc trobem a la nostra dreta el camí que, pujant pel grau de la Mare de Déu, ens porta a l'ermita de la Mare de Déu de Montsant. Ermita de la Mare de Deu de Montsant. Al fons, Ulldemolins. Seguim per la pista cap el Pla del Grau i pugem a la Roca Corbatera (1163 m), cim culminant de la Serra Major i de Montsant. Ara anem seguint la Serra Major en direcció Cabacés. Ben aviat la deixem i anem baixant per un senderó malgirbat cap el barranc de les Pletes. Passem pel curiós Pas del Gat i arribem a la Font del Manyano. Des d'aquí, per arribar al barranc dels Pèlags podem baixar seguint tota la pista pel vessant dret del barranc, passant pel corral de Cal Tomaset i el pla de la Mola o bé pel vessant esquerra, una mica més curt i menys pista. Fem cap al barranc dels Pèlags, al costat d'una bassa dels bombers. Aquí ens entretenim una estona anant a veure les Coves Fredes, un grup de balmes al costat obac del barranc dels Pèlags, sota el camí que seguirem més

3 tard en el nostre itinerari. Al mapa hi ha assenyalades 3 coves. A veure si les podem trobar totes. Una de les Coves Fredes. Hi ha restes de parets de pedra seca Opcionalment podem anar a veure la Cova de la Bruixa. Per fer-ho, cal seguir la pista del barranc dels Pèlags cap a l'oest fins arribar en uns 10 minuts al barranc de la Bruixa. Des d'aquí agafem un petit senderó que hi entra i en 5 minuts més arribem a la cova. És un indret obac i misteriós, una balma força gran situada al mig del corrent. Just abans d'arribar-hi, si no hi ha molta sequera, raja un petit salt d'aigua. Reculem fins les Coves Fredes. Des d'aquí ens enfilem pel caminet que puja per damunt del Cingle de la Carraguina i ens arribem a la Cova del Serret. És una balma on hi ha un habitacle amb parets de pedra seca força interessant i uns degotalls on es pot recollir aigua. Seguim el mateix camí i arribem a la Cova de l'abelló. En aquesta balma de grans dimensions, encara podem apreciar antigues feixes de conreu envaïdes per la vegetació i unes quantes parets de pedra seca. Hi ha una mena d'altell natural, com un segon pis. En alguns racons hi ha petits corrents d'aigua.

4 Parets de pedra seca a la Cova de l'abelló Seguim el mateix camí i arribem a una cruïlla de camins. El de la dreta va a baixar pel vessant esquerra del barranc, passant per la Cova del Pedret. Nosaltres seguim amunt, passant pel costat del Cap de Gos, una gran roca que de lluny i amb imaginació ens recorda el cap d'aquest animal. Arribem a la carena de Serra Major, a l'indret on hi ha una reproducció del Crist de la Puríssima Sang de Reus. Baixem cap el pla del Moloner amb compte, ja que el camí està mot estorrentat i ens arribem a la cova del Moloner, una balma arranjada amb parets de pedra seca. En un racó on el sostre de roca és molt baix hi ha un petit bassiol fet de maons, on es recull l'aigua que s'escola de les parets.

5 Pla i cova de Moloner Ens arribem a l'entrada de la Cova Santa. Aquesta ja no és una balma sinó una cavitat molt fonda, amb sales grans i pous. Si tenim temps podem entrar a veure'n la part més fàcil. Des d'aquí anem planejant pel camí que passa pels Cingles de Sant Joan fins el Pla del Grau i baixem pel Grau Gran, convertit en pista ja fa molts anys. En arribar al Collet de Miragüelos agafem el camí antic fins els Hostalets. És molt més curt i agradable per caminar. Acabem d'arribar a Albarca.

6 Parc Natural de la Serra de Montsant Situació El Parc Natural s'estén en el sector occidental de la Serralada Prelitoral Catalana, dins de la comarca del Priorat. Es troba inclòs dins dels municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, La Figuera, Margalef, La Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Història de la protecció del parc La protecció jurídica de la serra de Montsant ha estat reiteradament reivindicada. Ja l'any 1932, el Regional Planning, primer intent de planificació integral del territori català incloïa en la xarxa d'espais naturals que propugnava, amb la denominació de parcs i boscos reservats, el que anomenava el Montsant, amb una delimitació no gaire allunyada de l actual parc i, entre el rius reservats, el riu Montsant i el riuet del Teix. El Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans (1976) assenyalava la serra de Montsant com una de les zones mereixedores d'especials mesures de protecció per la notable importància dels valors naturals que acull. De manera semblant s'han pronunciat altres treballs promoguts des del sector públic. A remarcar Inventario abierto de espacios naturales de protección especial (1978) de l'icona, el Reconocimiento Territorial de Cataluña (1984), redactat per encàrrec del CEOTMA del Ministeri d'obres Públiques i Urbanisme, i també la Relació d'espais d'especial interès natural (1980), elaborada per la Comissió d'urbanisme de Catalunya (CUC), que va ser inclosa com annex en la Llei 12/1981, de 24 de desembre, sobre normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives. En 1982, la Direcció General de Política Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya encarregava un estudi, finalitzat el 1883, de delimitació del espais naturals a protegir de la serra del Montsant. L'any 1992, la serra del Montsant es va incloure al Pla d'espais d'interès Natural (PEIN), aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, i, més recentment ha estat proposada la seva inclusió en la xarxa europea Natura El 15 de maig de 2002, es publica al DOGC núm el Decret 131/2002, de 30 d'abril, de declaració del Parc Natural de la Serra del Montsant. Amb aquesta declaració culmina un llarg procés de participació i consens entre les parts afectades i s'atorga al Montsant el reconeixement merescut com un dels espais naturals més singulars de Catalunya. Informació extreta de:

7 Itinerari marcat de color taronja. Fonts d'informació: Wikipèdia Editorial Piolet. Mapa «Montsant» escala 1: Més informació - (article molt interessant del Salvador Palomar sobre l'aigua i les fonts a Albarca. Publicat l'any 2008 a la revista la Carxana ) Web Institut Cartogràfic de Catalunya Vols col laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te n soci o sòcia! Entra a On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxes socials i més coses O bé posa t en contacte amb la nostra secretaria: secretaria@gepec.cat (dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)