La jornada laboral i els períodes de descans

Transcripción

1 La jornada laboral i els períodes de descans 05 En aquesta unitat aprendràs a: 1. Definir la jornada laboral. 2. Reconèixer les circumstàncies que donen lloc a diferents tipus de jornada. 3. Analitzar els períodes de descans. 4. Identificar els permisos retribuïts als quals té dret el treballador.

2 5.1 La jornada laboral 5.1 La jornada laboral La jornada laboral és el temps diari, setmanal o anual que el treballador dedica a l execució de l activitat laboral. La durada màxima de la jornada laboral ordinària és de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana, en còmput anual. És a dir, la mitjana és el resultat de dividir el nombre d hores de treball anuals entre el nombre de setmanes laborals. Nombre d hores anuals Quaranta hores Nombre de setmanes laborals Si s estableix una distribució irregular, pot haver-hi setmanes amb més de 40 hores i d altres amb menys, sempre que no superin les 40 hores setmanals de mitjana. D acord amb el que estableix el TRLET, el nombre d hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a nou hores diàries, excepte que per conveni col lectiu o, en defecte seu, per acord entre l empresa i els treballadors s estableixi una distribució irregular de la jornada al llarg de l any. Aquesta distribució ha de respectar, en qualsevol cas, els períodes mínims de descans diari entre les jornades i el descans setmanal. El temps de treball que es computa és el comprès entre l inici i el final de la jornada diària. En aquest temps efectiu de treball no s hi inclou el temps dedicat a desplaçaments, canvi de roba, etcètera. Els menors de divuit anys no podran fer més de vuit hores diàries de treball efectiu, en el qual s hi inclou el temps dedicat a la formació (taula 5.1). Jornada diària Jornada setmanal Descans mínim entre jornades Jornades especials Durada de la jornada laboral 9 hores, màxim 8 hores per als menors de 18 anys 40 hores 12 hores Taula 5.1. Durada de la jornada, excepte si hi ha pacte en contra. Hi ha la possibilitat d ampliar o reduir la jornada i els descansos per a determinades activitats. Per exemple, ampliació de jornades en comerç, hostaleria, guardes vigilants, etcètera. Es pot reduir la jornada per circumstàncies personals en els casos següents: Per guarda legal d un menor de sis anys, minusvàlid físic, psíquic i sensorial, que no faci cap activitat retribuïda, amb la disminució proporcional del salari i que podrà ser com a mínim d un terç i com a màxim la meitat de la jornada. Per lactància, les treballadores que tinguin un fill menor de nou mesos tenen dret a una absència de la jornada de treball d una hora, que poden dividir en dues fraccions, o a una reducció d aquesta de mitja hora; l elecció li correspon a la persona treballadora. 5.2 Períodes de descans La llei estableix per als treballadors els períodes de descans següents: a) Descans diari. S ha de respectar un període mínim de descans diari de dotze hores entre el final d una jornada i l inici de la següent. b) Descans setmanal. Els treballadors tenen dret a un descans setmanal mínim d un dia i mig ininterromput que, en general, comprèn la tarda de dissabte o el matí de dilluns, i tot el diumenge. El descans setmanal es pot acumular en períodes de catorze dies, de manera que es treballi onze dies consecutius i es descansi tres dies seguits. La durada del descans setmanal dels menors de divuit anys ha de ser, com a mínim, de dos dies ininterromputs. 57

3 5.3 Jornada nocturna c) Jornada diària continuada. La jornada és continuada quan és superior a sis hores, i en aquest cas s hi ha d establir un període de descans no inferior a quinze minuts. En el cas dels menors de divuit anys, quan la jornada diària continuada superi les quatre hores i trenta minuts, el descans diari ha de ser de trenta minuts. Les pauses de la jornada continuada no es consideren temps de treball, excepte quan ho estableixi el contracte de treball o el conveni col lectiu (taula 5.2). Entre jornades Setmanal En la jornada continuada Anual Períodes de descans 12 hores 1 dia i mig Menors de 18 anys: 2 dies ininterromputs 15 minuts Menors de 18 anys: 30 minuts 30 dies naturals Taula 5.2. Períodes de descans en jornades normals. Cas pràctic 1 Una empresa contracta un treballador de disset anys amb el títol de tècnic en gestió administrativa perquè treballi com a auxiliar administratiu amb la jornada laboral següent: Matí: de 8 h a 13 h Tarda: de 18 h a 21 h L horari és de dilluns a divendres. a) És legal aquest horari? b) És correcte el descans setmanal? Solució a) Aquest horari no és legal. Des del final d una jornada fins a l inici de l altra hi ha d haver un període de descans diari de dotze hores, i en aquest cas no hi és. b) El descans setmanal de dos dies ininterromputs és correcte, ja que el treballador és menor de divuit anys. 5.3 Jornada nocturna Horari nocturn Treballador nocturn Període màxim Retribució Té caràcter de jornada nocturna la que es realitza entre les deu de la nit i les sis del matí. Es considera treballador nocturn la persona que treballi almenys tres hores diàries en horari de nit, o el que Característiques de la jornada noctura De 10 de la nit a 6 del matí El que realitza: 3 hores diàries en horari nocturn 1/3 de la jornada anual en horari nocturn 8 hores diàries de mitjana en 15 dies Retribució específica segons conveni, excepte: Que el salari s estableixi atenent que el treball sigui nocturn per pròpia naturalesa Compensació per descansos Taula 5.3. Característiques de la jornada nocturna, excepte si hi ha pacte en contra. es preveu que ha de treballar en aquest tipus de jornada durant un terç de la jornada anual. La jornada laboral dels treballadors nocturns no pot ser superior a vuit hores diàries de mitjana en un període de referència de quinze dies, i no poden fer hores extraordinàries. El treball nocturn té una retribució específica que s ha de fixar a la negociació col lectiva, excepte si el salari s ha establert tenint en compte que el treball és nocturn per naturalesa o que s hagi acordat la compensació d aquest treball per descansos. L empresari que recorri de manera regular al treball nocturn ho ha de comunicar a l autoritat laboral (taula 5.3). 58

4 5.4 Treball per torns 5.4 Treball per torns És la manera d organitzar el treball en equips per la qual diferents persones ocupen successivament els mateixos llocs de treball, segons un ritme determinat, continu o discontinu, ja que cal que el treballador presti els serveis en hores diferents en un període determinat de dies o setmanes. A les empreses amb processos productius continus durant les vint-i-quatre hores del dia, s ha de tenir en compte la rotació dels torns i que cap treballador no sigui al torn de nit més de dues setmanes consecutives, excepte si ho ha sol licitat per voluntat pròpia. Els treballadors que cursin amb regularitat estudis per a l obtenció d un títol acadèmic o professional tindran preferència a l hora d escollir torn de treball per poders ho compaginar. 5.5 Hores extraordinàries Són les hores de treball efectives que es realitza per sobre de la durada màxima de la jornada ordinària de treball. El nombre màxim d hores extraordinàries que es poden fer és de vuitanta hores anuals, i en són excepció les realitzades per prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents. Les hores extraordinàries són voluntàries, excepte si s han pactat al conveni col lectiu o al contracte individual. Les hores extraordinàries de força major tenen el caràcter d obligatòries. L empresari haurà de portar un control, per escrit, de les hores extraordinàries fetes pels treballadors. Hi ha diferents tipus d hores extraordinàries (taula 5.4.). Classes d hores extraordinàries Hores extraordinàries normals Hores extraordinàries per força major Són les que s'efectuen de forma voluntària o per exigències de la producció de l'empresa, com ara períodes punta de producció, comandes o absències imprevistes, canvis de torn, etc. Es poden pactar al conveni col lectiu o al contracte. Si es compensen per temps de descans no computen per determinar el màxim. Són les que es realitzen per prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i urgents per causes no imputables a l'empresari, com ara incendis, inundacions, etc. Aquestes hores no es tindran en compte en el còmput del nombre màxim d'hores extraordinàries autoritzades a l'any. Cotitzen a la Seguretat Social en el tipus general Cotitzen a la Seguretat social en el tipus reduït Taula 5.4. Classes d hores extraordinàries. Retribució de les hores extraordinàries La retribució de les hores extraordinàries s ha de pactar als convenis col lectius o als contractes de treball. Per a això es podrà escollir entre diverses opcions. Les més destacades són la retribució o la compensació per descans. a) Retribució, que en cap cas no pot ser inferior al valor de l hora ordinària. b) Compensació pel temps equivalent de descans retribuït. Si no hi ha pacte, s entén que les hores extraordinàries s han de compensar amb un descans dins els quatre mesos següents a la seva realització. 59

5 5.6 Permisos retribuïts Cas pràctic 2 Un treballador ha fet vuit hores extraordinàries en un mes. Segons el conveni col lectiu, aquestes hores es retribuiran amb un increment del 50% sobre l hora ordinària, que té una retribució de 18. Respon les preguntes següents: a) Quin és l import de l hora extraordinària? b) Si s acorda la compensació per temps de descans, quantes hores de descans correspondran al treballador? c) Si al conveni col lectiu no s hi estableix cap tipus d increment, què cobrarà el treballador per les hores extraordinàries? Solució a) Increment: 18 0,50 = 9 Import de l hora extraordinària: = 27 b) Hores d increment: 8 0,50 = 4 hores Hores de descans: = 12 hores c) Segons l Estatut dels Treballadors, la retribució no pot ser inferior a l hora ordinària. Per tant: Import hores extraordinàries: 18 8 = 144 Si es pacta la compensació de les hores extraordinàries per temps de descans, li corresponen vuit hores de descans retribuïdes. 5.6 Permisos retribuïts El TRLET estableix que el treballador, amb avís previ i justificació posterior, es pot absentar del treball amb dret a retribució, pels motius i el temps exposats en la taula 5.5. Permisos retribuïts També tenen dret a reducció de la jornada de treball, però amb la reducció proporcional del salari, les persones que s hagin d ocupar d un menor de vuit anys o d un disminuït psíquic o físic que no treballi. Circumstàncies Matrimoni, paternitat (naixement o adopció) Malaltia greu d un familiar o mort d un familiar (fins a 2n grau de consanguinitat o afinitat) Canvi de domicili habitual Funcions sindicals Compliment d un deure de caràcter públic o personal (votar, assistir a un judici, exàmens finals ) Per la lactància d un fill (aquest permís el poden gaudir indistintament el pare o la mare quan ambdós treballin) Preparació al part (controls mèdics prenatals i tècniques de preparació al part que s hagin de realitzar dins de la jornada laboral) Flexibilitat horària Vacances Temps de permís 15 dies naturals 2 dies a la mateixa localitat 4 dies si cal desplaçament 1 dia natural El temps establert a la llei o al conveni col lectiu El temps indispensable 1 hora diària, que es pot dividir en dos períodes, dins de la jornada laboral Voluntàriament es pot reduir la jornada en mitja hora a l inici o al final de la jornada El permís s incrementa en cas de part múltiple Es poden acumular les hores de lactància per jornades completes El temps indispensable Dret a adaptar la durada i la distribució de la jornada laboral per compatibilitzar la vida familiar No es perdran quan coincideixin amb el permís de maternitat, encara que hagi finalitzat l any natural al qual corresponguin Taula 5.5. Circumstàncies i permisos retribuïts als quals tenen dret els treballadors. 60

6 5.7 Les vacances Lactància i acumulació d hores La Fiscalia del Tribunal Suprem dóna suport a una sentència de la Sala Social de l Audiència Nacional i declara legal acumular les hores de lactància (una hora diària durant nou mesos) en un mes de permís en les setmanes següents a la finalització del permís de maternitat, tal com recull el conveni col lectiu de l empresa. Aquesta sentència crea jurisprudència i permet que en els convenis col lectius s ampliïn les possibilitats d elecció per part dels pares, de l opció que els facilita la millor cura dels fills. Graus de parentiu El parentiu es mesura per graus i cal distingir el parentiu per consanguinitat (pròpia família) i afinitat (família del cònjuge), d acord amb la taula següent: Graus 1r 2n 3r 4t Pares Avis Besavis Cosins Taula 5.6. Graus de parentiu. Sogres Germans Oncles Titular/Cònjuge Fills Cunyats Nebots Gendre/Nora Néts Besnéts 5.7 Les vacances Tots els treballadors tenen dret a un període de vacances anuals retribuïdes, que no es pot substituir per compensació econòmica. La durada mínima de les vacances és de trenta dies naturals (perquè es computen com a vacances els diumenges i festius que estiguin en el període de vacances). Les dates corresponents al període de vacances s han de fixar de comú acord entre l empresari i el treballador, en virtut del que estableixen els convenis collectius. En cas de desacord, la jurisdicció competent fixa la data i la seva decisió no es pot recórrer. Els treballadors tenen dret a conèixer el període de vacances que els correspon amb una antelació mínima de dos mesos. Si el temps treballat és inferior a un any, els dies de vacances es calculen de manera proporcional. Fig La durada mínima de les vacances és de trenta dies naturals. Cas pràctic 3 Quants dies de vacances corresponen a un treballador contractat de manera indefinida el dia 15 de juny? Solució Els dies de vacances que li corresponen són proporcionals als dies que treballarà durant l any (cent noranta-nou dies). Si per 365 dies li corresponen 30 dies de vacances, per 199 dies li corresponen x dies de vacances: x = = 16 dies de vacances

7 5.7 Les vacances És possible treballar durant les vacances? El dret a les vacances és irrenunciable i indisponible, i l empresari està obligat a concedir vacances retribuïdes. La concepció del període de vacances com un temps amb l únic sentit de recuperació d energies per a la represa de la prestació laboral suposa reduir el treballador a un simple factor de producció. El Tribunal Constitucional ha emparat un treballador que havia estat acomiadat per haver treballat durant el període de vacances en una altra feina. La sentència entén que la llibertat del treballador li permet desenvolupar altres activitats sempre que no hi hagi pacte de plena dedicació o exclusivitat i no es faci competència deslleial a l empresa. Retribució de les vacances Les vacances són retribuïdes i no es poden substituir per compensació econòmica. Aquesta regla té dues excepcions: a) Quan el treballador cessa a l empresa sense haver tingut vacances. En aquest cas, ha de percebre una compensació econòmica per la part proporcional d any que ha treballat. b) Quan els treballadors que han estat contractats per períodes inferiors a un any no han pogut fer vacances (casos pràctics 3 i 4). Cas pràctic 4 Un treballador amb un salari de mensuals és acomiadat el 31 d agost sense haver fet vacances. Quin import li correspon en concepte de vacances no realitzades? Solució La retribució dels trenta dies de vacances és la que cobra en un mes normal pels conceptes que tenen caràcter salarial, és a dir, Com que les relacions laborals es rescindeixen el mes d agost, li correspon la proporció de gener a agost (8 mesos sobre 12), tots dos inclosos: Proporció de gener a agost: = 800 en concepte de vacances 12 no gaudides A més dels 800 per vacances no realitzades, ha de percebre el sou mensual de i la part proporcional de les pagues extraordinàries a què tingui dret. Cas pràctic 5 Un treballador simultanieja la seva feina amb estudis a la universitat, per la qual cosa necessita permisos per fer els exàmens parcials. a) Està obligada l empresa a concedir-li els esmentats permisos? b) Suposant que l empresa tingués diferents tipus de torns de treball, podrà escollir horari l esmentat treballador? Solució a) El treballador té dret a permís retribuït per a exàmens per al temps indispensable quan es tracti d estudis per a l obtenció d un títol acadèmic o professional. b) Igualment té dret a escollir el torn de treball, ja que està fent estudis reglats. 62

8 5.8 El calendari laboral i les festes laborals 5.8 El calendari laboral i les festes laborals Les empreses han d elaborar un calendari dels dies inhàbils a efectes laborals, retribuïts i no recuperables, que ha d estar d acord amb la regulació que fa anualment el Ministeri de Treball i Afers Socials, i amb el que estableixen les comunitats autònomes i els ajuntaments. El calendari laboral anual s ha d exposar a cada centre de treball, i ha de comprendre les hores diàries i anuals de treball, els diumenges i dies setmanals de descans, les festes que coincideixen amb jornada laborable, les vacances anuals i les dates per fer-les, l horari de treball, els torns, la distribució de la jornada segons les estacions de l any, les pauses, etcètera. Per elaborar el calendari laboral es consulta els representants dels treballadors. Les festes laborals de caràcter retribuït i no recuperables no poden superar les catorze a l any. D aquestes catorze, dues són locals. Les festes es distribueixen de la manera següent: a) Festes de caràcter cívic: 12 d octubre (festa nacional de l Estat espanyol); 6 de desembre (dia de la Constitució espanyola). b) Festes fixades a l Estatut dels Treballadors: 1 de gener (Cap d Any); 1 de maig (Festa del Treball); 25 de desembre (Nadal). c) Festes en compliment de l acord amb la Santa Seu. La Generalitat estableix cada any el calendari oficial de festes laborals. El Govern pot traslladar al dilluns següent les festes d àmbit nacional que caiguin entre setmana. Les comunitats autònomes també tenen aquesta facultat dins del seu àmbit. A la taula 5.7 podem veure les festes establertes per les comunitats autònomes. Festes establertes per les comunitats autònomes Andalusia: 6 de gener; Dijous Sant, 28 de febrer (Dia d Andalusia). Aragó: 6 de gener; Dijous Sant, 23 d abril (Sant Jordi, Dia d Aragó). Astúries: 6 de gener; Dijous Sant, 8 de setembre (Dia del Principat d Astúries). Balears: 6 de gener; 26 de desembre (Sant Esteve), 1 de març (Dia de les Balears). Canàries: 6 de gener; Dijous Sant, 30 de maig (Dia de les Canàries). Cantàbria: 6 de gener; 28 de juliol (Dia de les Institucions de Cantàbria), Dijous Sant, 15 de setembre (M. de Déu de la Bien Aparecida). Castella-La Manxa: 6 de gener; Dijous Sant, 31 de maig (Dia de Castella- La Manxa). Castella i Lleó: 6 de gener; Dijous Sant, 23 d abril (Dia de Castella i Lleó). Catalunya: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, 11 de setembre (la Diada). Ceuta: 6 de gener; Dijous Sant, 31 de gener (Dia de la Convivència). Comunitat Valenciana: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, 9 d octubre (Dia de la Comunitat Valenciana). Extremadura: 6 de gener; Dijous Sant, 8 de setembre (Dia d Extremadura). Galícia: 6 de gener; Dijous Sant, 17 de maig (Dia de les Lletres Gallegues). Madrid: 6 de gener; Dijous Sant, 2 de maig (Dia de la Comunitat de Madrid). Melilla: 6 de gener; Dijous Sant, 19 de març (Sant Josep). Regió de Múrcia: 6 de gener; Dijous Sant, 9 de juny (Dia de la Regió de Múrcia). Navarra: 6 de gener; Dijous Sant, 3 de desembre (Dia de la Comunitat Foral de Navarra). País Basc: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, Dijous Sant. La Rioja: 6 de gener; Dijous Sant, 9 de juny (Dia de La Rioja). Taula 5.7. Festes establertes per les comunitats autònomes. 63

9 Activitats Activitats Què s entén per jornada de treball? Un empleat treballa unes setmanes 43 hores i unes altres 37. Són correctes aquestes jornades setmanals? Indica quin és el període de descans d un treballador menor de 18 anys que fa una jornada de 8 a 15 hores. En què consisteix el treball per torns? Quina retribució tenen les hores extraordinàries? Quines hores extraordinàries es consideren estructurals? Un empresari pot obligar un treballador que faci hores extraordinàries, si aquestes s han pactat en un conveni? Es pot substituir el descans anual per una retribució econòmica? A quants dies de permís retribuït té dret un treballador per malaltia greu d un familiar, si tots dos viuen a la mateixa localitat? Aquest mes un treballador ha fet set hores extraordinàries estructurals i tres de no estructurals. Si l import de cada hora, segons el seu conveni, és de 30, calcula l import total que li pagaran per aquestes hores extraordinàries. Un treballador ha fet deu hores extraordinàries durant el mes de gener i, segons conveni, aquestes hores tindran un increment del 50% sobre l hora ordinària. Si la retribució de l hora ordinària és de 25, calcula el valor de l hora extraordinària. Si al conveni col lectiu no s hi estableix cap tipus d increment per l hora extraordinària, quin import rebrà el treballador de l activitat anterior? Si es pacta la compensació per temps de descans, quantes hores de descans tindrà el treballador de les activitats 13 i 14? Un treballador que rep un salari de mensuals és acomiadat el 30 d abril. Quin import li correspon en concepte de vacances no realitzades? 10 Un auxiliar administratiu sol licita dos dies de permís retribuït a l empresa on presta els seus serveis per visitar el seu besavi, que està hospitalitzat i greu en una altra localitat. L empresa no li concedeix el permís. És correcta l actuació de l empresa? Raona la teva resposta Un empleat pot treballar en una altra empresa durant les vacances? El calendari laboral coincideix amb l escolar? En què són iguals? 11 Un treballador que va fer hores extraordinàries el mes de juny, les pot compensar per temps de descans al desembre? 64

10 Test de repàs Test de repàs La durada màxima de la jornada laboral és de... a) 40 hores setmanals. b) 35 hores setmanals. c) 38 hores setmanals. Quin nombre d hores s han de deixar entre el final d una jornada i l inici de la següent? a) Vuit hores. b) Dotze hores. c) No hi ha límit. S inclou en el temps efectiu de la jornada el dedicat al canvi de roba? a) Sí. b) No. c) Només en determinats casos. Quin horari comprèn la jornada nocturna? a) Entre les 22h i les 6h. b) Entre les 20h i les 8h. c) Des del vespre fins a la matinada. En cas de compensació de les hores extraordinàries per temps de descans, hi ha algun límit per gaudir d aquesta compensació? a) Dotze dies. b) Catorze dies. c) No hi ha límit. A quin permís retribuït té dret un treballador pel naixement d un fill a la mateixa localitat on treballa? a) Quinze dies. b) Un dia. c) Dos dies. A quants dies de permís retribuït tindrà dret un treballador pel trasllat de domicili habitual? a) Cap. b) Un dia. c) Dos dies. Si a una dona treballadora li coincideix el permís de maternitat amb el temps en què la seva empresa dóna vacances als seus empleats, quines opcions té aquesta? a) Gaudir de les seves vacances anuals en qualsevol altra temporada de l any. b) Perd les seves vacances. c) Gaudirà només de la meitat de les seves vacances. El permís de maternitat té per finalitat... a) No hi ha límit. b) Sis mesos. c) Quatre mesos. a) el descans efectiu de la treballadora. b) la protecció de la dona treballadora. c) la protecció del nouvingut. 6 Quina és la durada mínima del descans anual? a) Vint dies naturals. b) Trenta dies naturals. c) Trenta-cinc dies naturals. d) Un mes. 12 Tenen retribució econòmica les vacances no gaudides per un treballador que és acomiadat? a) No. b) Sí. c) Mai. 7 Quin és el límit de les festes laborals anuals de caràcter retribuït i no recuperable? 65