Magnituds estratègiques del Maresme Nord

Transcripción

1 Debat Territorial MARESME NORD Pineda, 21 juny 2006 Magnituds estratègiques del Maresme Nord

2 Habitatges Milers d habitants 175 EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA I FETS SOCIO-ECONÒMICS RELLEVANTS DES DE : Nova crisi tèxtil : Arribada democràcia 1980: Crisi del tèxtil 1986: Entrada U.E Inici boom edificatori 2000: Inici migració no comunitària 1996: Perllongació autopista i consolidació del boom edificatori del'alt Maresme Maresme Central ( ) Baix Maresme ( ) : Apertura autopista Mataró-Montgat Maresme Nord ( ) : Inici immigració del sud Espanya : - Pla Estabilització economia espanyola 1953: Boom hoteler Ritme edificatori Maresme Nord La Tordera (20.000)

3 ES DESACCELERARA EL RITME EDIFICATORI DEL MARESME? Habitatges iniciats Evolució del ritme d edificació residencial Maresme (4.700) Maresme Central (1.800) Alt Maresme (1.300) Baix Mare sm e (1.200) * La Tordera (400) * Les dades del 2005 són estimacions basades en el comportament dels primers 9 mesos. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades censals

4 UNIVERSITARIS ALS MUNICIPIS DEL MARESME (% sobre la població major de 18 anys l any 2001) Tordera Palafolls Alella Tiana Òrrius Vilassar de Dalt Argentona Dosrius Mataró Premià Cabrera Teià de Dalt Vilassar de Mar Premià de Mar Arenys de Munt Tiana Caldes Sant Vicenç Sant Iscle Sant Cebrià Calella Sant Pol Canet Arenys de Mar Malgrat Santa Susanna Pineda <10% 10%-20% 20%-25% >25% El Masnou Montgat

5 ES VIABLE LA CONTINUITAT DE L AGRICULTURA DAVANT LA PRESSIÓ RESIDENCIAL? BaixMaresme (33%)** 2005* Maresme Central (15%)** Alt Maresme (23%)** La Tordera (59%)** Hectàrees *Estimació ** % existent el 2005 en relació el 1982 Font: Censos agraris i estimació pròpia.

6 CAL UN NOU MODEL TURÍSTIC? Resta Alt Maresme Sant Pol de Mar Evolució de l oferta turística de l Alt Maresme (nombre de places) 2000: Hotels de menys de 3* 2000: Hotels de 3* o més 2002: Hotels de menys de 3* 2002: Hotels de 3* o més Pineda de Mar Malgrat de Mar Calella Santa Susanna

7 PRINCIPALS INICIATIVES DELS MUNICIPIS DEL MARESME NORD Revisió del Planejament General (Calella, Arenys de Munt, Arenys de Mar,...) Creació de polígons industrials per traslladar les empreses del centre i impulsar a la renovació urbana (Canet, Calella) Potenciació del comerç local (renovació mercats a Arenys de Munt i Arenys de Mar), ampliació àrees de vianants Creació d equipaments bàsics (escolar, sanitari, biblioteques,...) Impuls a la recollida selectiva de residus

8 PUNTS FORTS I DEBILITATS DEL MARESME NORD Punts forts - Clima i platges excel lents - Bona qualitat de vida - Un potent clúster hoteler - Dinàmica demogràfica - Accessibilitat a Barcelona - Solució al dèficit hídric de la zona (dessaladora) - Impuls mediambiental (depuració d aigua residual i reciclatge) - Reordenament del tràfic urbà (aparcaments) - Progressiva reordenació de les zones hoteleres: POUM de Calella - Reordenament de les urbanitzacions de la muntanya Punts dèbils - Excessiva dependència de l activitat constructiva - Un nivell formatiu molt baix - Desordre urbanístic - Una xarxa viària desbordada que genera una elevada congestió - Una oferta hotelera dual - Predomini d activitats de baix valor afegit - Manca d habitatge de preu accessible - El retard en l EDAR de Pineda-Calella-Santa Susanna. Oportunitats - Progressiva pressa de consciència en que cal renovar el model productiu - Consensuar una estratègia de transport econòmica i tècnicament viable per que la proposta esdevingui prioritària per l administració que ho ha de finançar - Continuar la política de renovació dels centres urbans - Crear oferta d habitatge pensada per la demanda local - Expandir les iniciatives plurimunicipals - Valorització de les zones costaneres i de les forestals (el Pla costaner i el PEIN) - Crear oferta de sol per activitats industrials-terciaries competitives - Una reconversió ordenada de les instal lacions hoteleres obsoletes Amenaces - Progressiva desaparició de la base industrial - Que la pèrdua de qualitat urbana afebleixi l esforç de renovació turística - Envelliment demogràfic i pèrdua de nivell de renda

9 Annex 1 Enquesta: Com veus avui el Maresme

10 RESPOSTES MITGES PER CADA LLOC DE PROCEDÈNCIA

11 PERFIL DE RESPOSTA SEGONS LLOC DE PROCEDÈNCIA O TREBALL A L ALT MARESME

12 PERFIL DE RESPOSTA SEGONS LLOC DE PROCEDÈNCIA O TREBALL A L ALT MARESME

13 PERFIL DE RESPOSTA SEGONS LLOC DE PROCEDÈNCIA O TREBALL A L ALT MARESME

14 PERFIL DE RESPOSTA SEGONS LLOC DE PROCEDÈNCIA O TREBALL A L ALT MARESME

15 PERFIL DE RESPOSTA SEGONS LLOC DE PROCEDÈNCIA O TREBALL A L ALT MARESME

16 Annex 2 Estadístiques demogràfiques i de construcció

17 EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA PER MUNICIPIS Habitants Pineda Calella Malgrat Arenys de Mar Canet de Mar Arenys de Munt St. Pol Sta. Sussanna Cebrià St.Iscle

18 RITME EDIFICATORI: HABITATGES INICIATS Canet 250 A. de Mar 237 A. de munt

19 RITME EDIFICATORI: HABITATGES INICIATS Calella 339 Pineda 286 Malgrat

20 Annex 3

21 RELACIÓ DE LES PRINCIPALS INICIATIVES MUNICIPALS AL MARESME NORD Arenys de Mar Revisió del POUM Promocions d habitatge de lloguer amb més de 60 apartaments, per part d Adigsa. Pla especial pel Port: reordenació integral del seu espai i de les diverses activitats. Nou aparcament en construcció a la Riera. Arenys de Munt Nou mercat municipal. Aprovació nou POUM (2003) Foment de processos participatius. Canet El trasllat de l antiga zona industrial cap al nou polígon permetrà la creació d un nou centre. Recentment guardonat pel Ministerio de Medio Ambiente el programa de recollida selectiva porta a porta (70%). Construcció d habitatge dotacional. Propera inauguració d un gran aparcament. Malgrat Reconversió agrícola, especialitzant-se en horticultura intensiva Preservació de l espai agrícola Sant Cebrià La meitat de la població viu en urbanitzacions. Creació d equipaments per facilitar el pas de segona a primera residència (escoles) Inici d una oferta en restauració, oci (pitch & put, el Golf Sant Cebrià).

22 RELACIÓ DE LES PRINCIPALS INICIATIVES MUNICIPALS AL MARESME NORD Pineda Millora equipaments (zona esportiva, nou espai polivalent) ampliació zona peatonal per afavorir al comerç. ampliació passeig marítim Construcció d un EDAR (?) Calella Voluntat política de convertir-lo en un municipi de turisme de qualitat. Trasllat de la indústria al polígon del centre urbà al polígon. Aprovació nou POUM (2005) Sant Iscle esforç per dotar el municipi dels equipaments (renovació pavelló esportiu, nova escola i llar d infants). L oferta actual d una casa rural i una altre de colònies, complementada en un futur amb un altre casa rural i un restaurant per casaments Sant Pol Pla de mobilitat. Ampliació del polígon industrial. Construcció de 35 habitatges socials, a l antiga Fàbrica Sauleda. Millora del passeig marítim. Construcció d un Centre d Atenció Primària de 400 m2 i el trasllat de la Biblioteca a l antiga llar d infants. Santa Susanna Pla de dinamització turística. Elevada col laboració i corresponsabilitat entre els sectors públics i privats. Projectes: creació d un Palau de Congressos; desenvolupament d una base nàutica, i la creació d un modern passeig marítim. La nova estació de RENFE, un exemple de gestió compartida amb bons resultats.