ELS SISTEMES ECONÒMICS.

Transcripción

1 ELS SISTEMES ECONÒMICS. Un sistema econòmic és un conjunt de relacions socials i de producció que defineixen com s organitza l economia. Cal recordar que l economia tracta d organitzar com es distribueixen uns recursos escassos. Per tant podem dir que un sistema econòmic marca les relacions entre les economies domèstiques (les persones), les empreses i el Sector Públic (l Estat). I què vol dir com es relacionen? Doncs definir el paper que té cadascú en la producció, distribució i consum de béns i serveis. Per poder distingir els sistemes econòmics cal que ens fem unes quantes preguntes. Les 3 grans preguntes: Què produir? Com i Qui ho produeix? Per a qui ho produeix? Què produir? Es refereix a quins béns i serveis ha de produir l economia. Per exemple les decisions de si cal produir samarretes, ordinadors, aliments, mòbils, transbordadors espacials o educació, per exemple. A cada època històrica s han produït un tipus de béns i serveis. Com es pot decidir què volem produir? Doncs depenent de l objectiu que tinguin aquests objectes. Alguns dels objectius són: a) Fer diners: són aquells béns que les empreses esperen vendre i obtenir-ne d ells beneficis, és el que es coneix com ànim de lucre. b) Satisfer a la població: són aquells béns que milloren la vida de la població. Es consideren molt importants i cal que els gaudeixi la població. Un exemple seria l educació, la sanitat, l habitatge... Com i Qui ho produeix? Bàsicament, i com ja hem vist en el tema anterior, la producció de béns i serveis la poden fer les empreses o el sector públic. Depenent de com s organitza el sistema econòmic aquestes decisions recauran en un agent o en un altre. Per a qui ho produeix? Per qui ho pugui pagar? O per tothom? Actualment al nostre país hi ha béns que són produïts per a aquelles persones que s ho poden permetre (un dinar de bar, una moto, un videojoc) però hi ha d altres que són produïts per a tota la població (la justícia, la sanitat, un parc,...) independentment dels seus diners.

2 Evolució Dels Sistemes Econòmics Al llarg de la història hi ha hagut diversos sistemes econòmics. A continuació es descriuen els més importants, amb les seves característiques. ESCLAVISME Època: (s. IV abans de Crist fins segle V després de Crist). Comença a L edat Antiga l any 3500 a.c i aconsegueix el seu màxim desenvolupament en la Grècia Antiga i Roma Clàssica. Malgrat que existia des d abans en moltes civilitzacions i l esclavisme com a tal no es va eradicar fins al segle XX, podem parlar que el sistema esclavista neix abans de Crist. Exemples: Egipte, Grècia i Roma. Organització Social: per exemple, en Roma hi havia ciutadans de primera i de segona. Que anaven des dels esclaus als patricis. El Sector Públic eren els senadors i administradors de l imperi i l Emperador. Béns molt bàsics, fonamental agraris i construccions. En l Antic Egipte els esclaus van construir les piràmides. En l Imperi Romà molts vivien el camp i conreaven la terra i tenien cura del bestiar. Però en general, els esclaus havien d atendre les necessitats del amo i produir tot el que ell demanés. Com i Qui produïa? El amo prenia totes les decisions del que s havia de produir i els esclaus la duien a terme ja que estaven obligats seguir les seves indicacions. Per exemple, en Roma, els esclaus eren la classe més baixa i produïen a canvi de que el amo els hi donés un lloc per dormir i el suficient menjar perquè poguessin sobreviure i seguir treballant. Les tecnologies eren molt rudimentàries. Els béns i serveis anaven als patricis, els nobles, els plebeu i alguns lliberts (esclaus alliberats) que pagaven per ells en els mercats.

3 FEUDALISME Època: Segles IX-XV, durant l edat mitjana. Exemples: Europa. Organització Social: Anava des dels camperols més pobres (s anomenaven serfs, no tenien les seves terres i treballaven per als seus amos) fins a les cases reials. El Sector Públic (millor dit l Estat) eren els reis/reines. Productes principalment agrícoles i alguns artesans (ferrers, fusters,...). Els cultius principals eren els cereals (blat, sègol, civada) i algunes llegums. Qui i com es produïa? La noblesa i el clergat, que eren els propietaris de les terres on es donava lloc la producció agrícola. Els treballadors que portaven a la fi el procés de producció agrícola eren els serfs de gleva que eren l equivalència als esclaus en el feudalisme. També els petits artesans. A nivell tecnològic es van produir importants avenços. Van millorar les eines com la introducció de l arada de rodes i això permetia que la producció augmentés ja que facilitava la feina. Es produïa per a les classes dominants. Va disminuir el comerç, és a dir, els béns i serveis es feien per al consum de la població. Es tallen algunes rutes comercials de llarga distància.

4 CAPITALISME PUR Època: Comença a sorgir als segles XVI i la primera meitat del segle XVII. Es dona a partir dels principals descobriments de les colònies (tant a Amèrica com a Àsia). Però és a partir de la segona meitat del segle XVIII (finals de 1700) quan es consolida. Té dues fases: una primera que es diu què és més mercantil (on es desenvolupa el comerç) i la segona, a partir de la Revolució Industrial, que es diu capitalisme industrial. Exemples: Potències europees, especialment a Anglaterra. Referent: Adam Smith i la seva mà invisible. Organització Social: Com es fan molts diners amb el comerç amb les colònies neix una nova classe social: la burgesia. Els treballadors estan a sota de la piràmide i a dalt la burgesia (empresaris). Aquest sistema és protegit per l exèrcit, i segueixen els privilegis a l església i reialesa. Funcionament: Bàsicament tot el poder recau sobre el MERCAT. Els productors (les empreses) i els consumidors (les famílies) es troben en el mercat per fer els seus intercanvis. La idea principal és que l economia ha de ser lliure (no ha d haver-hi intervenció del Sector Públic). Llavors: 1. Els venedors ofereixen al mercat productes que els permeten tenir beneficis. 2. Els consumidors demanden aquells productes que necessiten, i després de comparar preus i qualitat, els compren. 3. Entre els oferents i els demandant es posen d acord amb un preu pel qual intercanviaran el producte per diners. Aquest acord no es farà cada dia amb cada oferent i demandant, però l oferent sap que si posa un preu més alt que la competència pot ser perdrà compradors. La producció ve determinada pel MERCAT, és a dir, la combinació del que la gent necessitat i els béns que donen beneficis a les empreses. En aquella època la gent produïa productes agrícoles, productes extrets de les mines (or, plata, carbó i altres minerals) i productes manufacturats.

5 Com i Qui produïa? Les empreses privades ho produeixen tot. El Sector Públic no intervé en les decisions de producció i consum i es limita a posar les regles del joc de l economia (posa lleis perquè l economia funcioni sense entrebancs). La tecnologia va evolucionar força en aquesta època amb invents com la màquina de vapor. El treball es torna més mecànic i menys manual gràcies a l aparició de les primeres màquines, però la feina dura la fa la classe treballadora. Els béns i serveis que es produeixen en aquest sistema són per a qui pugui pagar-los. És a dir, si tens diners pots gaudir de béns i serveis, i sinó no. Són els preus i les rendes de les persones els que determinen per tant aquesta distribució. Avantatges Ø Llibertat per produir i consumir el que es vulgui (sempre que tinguin diners) Ø Eficiència: com totes les empreses volen ser millors que la competència tracten d innovar, no malbaratar recursos i abaratir costos. Ø Això permet una gran quantitat de productes i abaixar preus. Desavantatges Ø No és una societat igualitària, ja que no hi ha una redistribució de la renda equitativa i hi ha molta pobresa. Ø Tant sols busca maximitzar el benefici més enllà de valors ètics o morals. Ø Es pot comerciar amb gairebé tot (parelles, sexe,...) Ø És un sistema inestable ja que s hi generen moltes crisis.

6 ECONOMIA PLANIFICADA O SOCIALISME Època: Neix amb la Revolució Russa i en contra d un sistema de classes socials on els més desfavorits (treballadors) havien de suportar els abusos de la burgesia i el Tsar. Exemples: La URSS, Xina, Cuba. Referents: Marx i Engels Organització Social: L Estat ( Sector Públic) passa a ser l agent principal de l economia i organitza la societat. És una societat on teòricament no hi ha classes socials i totes les persones havien de ser iguals. Això mai va arribar a passar, perquè els dirigents del Partit Comunista (que controlava l Estat) gaudien de majors privilegis. Funcionament: Bàsicament tot el poder recau sobre el L ESTAT (SECTOR PÚBLIC). És l Estat qui pren les grans decisions de l economia: quins béns cal produir, quins treballadors calen, com s han de distribuir els béns, Pràcticament no existeix la propietat privada ja que la majoria dels recursos pertany a l Estat. 2. L Estat, mitjançant una Agència de Planificació, ordena a les fàbriques i camperols que han de produir. 3. L objectiu de les empreses es satisfer a la societat. No busquen el benefici. 4. Els preus i els salaris també els marca l Estat. 5. Tothom treballa i els salaris estan força igualats. La producció ve determinada per l ESTAT. El Sector Públic produïa tots el béns i serveis bàsics (habitatge, alimentació, roba, educació, cultura, justícia,...) Com i Qui produïa? Les empreses eren de l Estat i ho produïen segons les directrius de l Agència de planificació. Tots els treballadors/res produeixen per al Sector Públic ja que no hi ha gairebé iniciativa privada. Per a tota la societat. Els preus i els salaris estan fixats i els béns són per tothom. Hi ha béns que es racionen segons les necessitats de les famílies. Avantatges Ø Molta igualtat entre els ciutadans. Ø No existeix l atur (tota la població ha de treballar) Ø Necessitats bàsiques de la població estan cobertes

7 Desavantatges Ø És un sistema que tant sols s ha implantat acompanyat de dictadures, no hi ha democràcia com la coneixem. Ø No hi ha llibertat individual per produir ni consumir, no es pot ser emprenedor. Ø La gent no té incentius per ser productius perquè després no poden triar quins béns es compren. Ø Molta burocràcia i paperassa per saber què cal produir cada vegada. Ø En realitat no hi havia igualtat total, ja que els dirigents gaudien de privilegis.

8 ECONOMIA DE MERCAT O CAPITALISME TOU Època: Apareix després de la crisi de 1929 i és el sistema econòmic que hi ha actualment a la gran majoria de països del món. És un capitalisme en el que sí que existeix la intervenció de l Estat en l economia. Exemples: Estats Units, Europa... Referents: John Maynard Keynes Organització Social: El Mercats és qui pren la majoria de decisions però el Sector Públic intervé per corregir desigualtats o problemes de l economia i oferir alguns béns i serveis bàsics. Funcionament: En una economia mixta el sector privat i el públic col laboren en contestar les preguntes bàsiques de l economia. En general aquestes es contesten igual que al capitalisme pur. Les decisions de què produir, com produir i per aquí produir les decideixen les empreses i els consumidors. És a dir hi ha llibertat econòmica: Els venedors ofereixen al mercat productes que els permeten tenir beneficis. 2. Els consumidors demanden aquells productes que necessiten, i després de comparar preus i qualitat, els compren. 3. Entre els oferents i els demandant es posen d acord amb un preu pel qual intercanviaran el producte per diners. Aquest acord no es farà cada dia amb cada oferent i demandant, però l oferent sap que si posa un preu més alt que la competència pot ser perdrà compradors. Ara bé, l Estat té les següents funcions: Ø Producció de béns bàsics: educació, sanitat, transferències... Ø Redistribució de la renda: cobrament d impostos i donar subvencions i transferències per fer la societat més igualitària. Ø Estabilitzar els cicles econòmics: quan l economia va malament el Sector Públic pot intervenir per millorar-la (per exemple si hi ha crisi l Estat pot consumir perquè les empreses puguin vendre més i generar més treball) Totes aquestes funcions i intervenció de l Estat dependran de la ideologia dels partits que governen. La producció ve determinada pel Mercat (aliments, tecnologia, roba,...). El Sector Públic produeix alguns béns bàsics com educació, sanitat, carreteres, aeroports...

9 Com i Qui produïa? Produeixen majoritàriament les empreses i una part l Estat. La producció de l Estat depèn de la ideologia: per exemple aquí a Catalunya l Estat produeix la sanitat per tothom però als EEUU la sanitat, majoritàriament, la produeixen les empreses i s ha de pagar. La majoria de béns es produeixen per a tots aquells que s ho puguin pagar. Per exemple, la producció de iots o cotxes de luxes tant sols se la poden permetre uns pocs. Un iphone s ho pot permetre una part de la societat i una barra de pa la majoria. Si no tens diners no pots accedir a la majoria de béns. Ara bé, hi ha serveis per tothom independentment de la renda. Avantatges Ø Llibertat per produir i consumir el que es vulgui (sempre que tinguin diners) Ø Eficiència: com totes les empreses volen ser millors que la competència tracten d innovar, no malbaratar recursos i abaratir costos. Ø Això permet una gran quantitat de productes i abaixar preus. Ø Com intervé el Sector Públic hi ha major redistribució de la renda que en el capitalisme dur. Desavantatges Ø No és una societat igualitària, ja que no hi ha una redistribució de la renda equitativa i hi ha molta pobresa. Ø Tant sols busca maximitzar el benefici més enllà de valors ètics o morals. Ø Es pot comerciar amb gairebé tot (parelles, sexe,...) Ø És un sistema inestable ja que s hi generen moltes crisis.