PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Transcripción

1 PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT Per a l Ajuntament de Cornellà de Llobregat Setembre 2010 Gran Via de les Corts Catalanes, 774 sobreàtic 1a Barcelona T F aim@aimsl.com

2

3 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ LA POLÍTICA INTEGRAL DE LA BICICLETA Planificació i infraestructures Instruments de planificació Moderació del trànsit L aparcament Vies ciclistes Normativa Campanyes i Educació Participació ciutadana ANTECEDENTS Estudis previs Pla d Acció Ambiental L Àrea Bicing Acord del ple de l Ajuntament Promoció de la bicicleta Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura Educació Informació als usuaris Ús històric de la bicicleta Associacionisme ciclista Correus en bicicleta OBJECTIUS DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA ÀMBIT INFRAESTRUCTURES PER A BICICLETA Vies ciclistes Vorera bici Senders pedalables Aparcaments per a bicicletes...27

4 3.3. ÚS DE LA BICICLETA Enquesta de Mobilitat en dia Feiner Enquesta de Mobilitat Quotidiana Enquesta de Mobilitat Obligada POTENCIALITAT Connectivitat Viabilitat dels itineraris ciclistes Determinació de criteris d ús de l espai viari per a bicicletes Anàlisi de la demanda PROPOSTA DE LA XARXA D ITINERARIS DISSENY D ESPAIS DEDICATS: VIES CICLISTES Segons tipologia de via ciclista Vorera Bici Carril bici segregat Carril bici no segregat Pista i Sender pedalable Senyalització de les vies ciclistes Via ciclista Pista o Sender pedalable Altres característiques Ferms DISSENY D ESPAIS COMP ARTITS Tipologia Senyalització Cohabitació en vies limitades a 30 km/h Cohabitació en vies limitades a 20 km/h Cohabitació en voreres PROPOSTA DE LA XARXA D APARCAMENTS DE MITJA DURACIÓ OBERTS Millora dels aparcaments existents Senyalització...48

5 Tipologia d aparcament U invertida Proposta d ampliació de la xarxa d aparcaments DE LLARGA DURACIÓ Proposta de tipologia d aparcaments tancats Proposta d ubicacions per a Cornellà Fase Fase Bicibox PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA CONCEPTE GENERAL Característiques Què no són les bicicletes públiques? Què són les bicicletes públiques? Beneficis específics de les bicicletes públiques PROPOSTA D UBICACIONS PER A LES ESTACIONS DEL SISTEMA PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ ORDENANÇA Síntesi de conceptes bàsics Potencial sinèrgic de la bicicleta La bicicleta com a vehicle La prioritat del vianant La moderació del trànsit Coherència amb la oferta de mobilitat Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle L ordenança vigent Previsió ASSEGURANÇA REGISTRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PARC MUNICIPAL DE BICICLETES...74

6 7.6. GUÀRDIA URBANA EN BICICLETA INFORMACIÓ Publicacions Web SUBSCRIPCIONS Red de Ciudades por la Bicicleta Charter Velocity PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ EDUCACIÓ VIÀRIA BICIESCOLA CAMINS ESCOLARS EN BICICLETA A LA FEINA COMPRES EN BICICLETA SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA OCI EN BICICLETA PLA D ACCIÓ XARXA D ITINERARIS (XI) XARXA D APARCAMENTS (XA) BICICLETA PÚBLICA (BP) GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ (GA) COMUNICACIÓ I EDUCACIÓ (CE) AVALUACIÓ I SEGUIMENT MOBILITAT EN BICICLETA SEGURETAT PARTICIPACIÓ, PROMOCIÓ, EDUCACIÓ I INFORMACIÓ...139

7 11. PLÀNOLS DIAGNOSI D APARCAMENTS DIAGNOSI DE LA XARXA D ITINERARIS PER A LA BICICLETA PROPOSTA D APARCAMENTS PROPOSTA DE LA XARXA D ITINERARIS PER A LA BICICLETA ANNEX 1. CONVENI ÀREA BICING ANNEX 2. ACORD DE GOVERN ANNEX 3. FITXES DIAGNOSI APARCAMENTS A. FITXES D APARCAMENTS APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM

8 APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM

9 APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM

10 APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM. 70 I APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM APARCAMENT NÚM B. TAULA RESUM C. PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ...234

11 FOTOS Foto 1. Fundació i baptisme del banderí del Club Ciclista Cornellà el 19 de juny de 1922, a l església de Santa Maria de Cornellà. Font: Esport Ciclista Cornellà. 12 Foto 2. Bicicleta històrica de correus i ròtol situat a la peanya. Font: Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A...13 Foto 3. Servei de correus de Barcelona amb les seves bicicletes, l any Font: Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A Foto 4. Vorera bici de la Carretera d Esplugues, abans de la remodelació. Font: elaboració pròpia Foto 5. Vorera bici de la Carretera d Esplugues després de la remodelació. Font: elaboració pròpia Foto 6. Vorera bici a la Carretera de l Hospitalet. Font: elaboració pròpia Foto 7. Vorera bici Avinguda Alps, amb part de la vorera en obres actualment. Font: elaboració pròpia...22 Foto 8. Extrem de la vorera bici, en l enllaç amb el passeig situat a prop de Passatge Alps. Font: elaboració pròpia...22 Foto 9. Vorera bici la Ctra. Esplugues amb General Prim. Font: elaboració pròpia23 Foto 10. Inici de la vorera bici, al carrer Rugbi. Font: elaboració pròpia...24 Foto 11. Ciclistes en cap de setmana als senders pedalables del Llobregat. Font: La Saboga Foto 12. Passera per a vianants i bicicletes del riu Llobregat a la banda de Cornellà. Font: elaboració pròpia Foto 13. Parc de Can Mercader. Font: Panoramio Foto 14. Senyalització horitzontal en les portes d accés a la Zona 30 amb bicicleta (Barcelona). Font: elaboració pròpia...44 Foto 15. Sortida de la zona residencial al final de la Rambla Anselm Clavé. Font: elaboració pròpia...45 Foto 16. Senyalització trobada als aparcabicicletes de Cornellà Foto 17. Senyalització dels aparcabicicletes instal lats per Ferrocarrils de la Generalitat, reservats per als seus clients Foto 18. Senyalització de l aparcabicicletes al Museu de les Aigües...49 Foto 19. Carril Bus a Barcelona...50

12 Foto 20. Aparcament de bicicletes amb senyalització reglamentària, Ctra. Esplugues, Cornellà Foto 21. Aparcament en U-Invertida, Cornellà Foto 22. Aparcament tancat per a bicicletes a l Escola Oficial de Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia Foto 23. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia. 61 Foto 24. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia. 61 Foto 25. Registre de l Ajuntament de Barcelona a una bicicleta. Font: Bicitronic..73 Foto 26. Entrega de les bicicletes cedides per la Diputació per als tècnics municipals de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà...74 Foto 27. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels 76 Foto 28. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles. Font: Ajuntament de Palau Solità i Plegamans...82 Foto 29. Circuit de bicicleta muntat amb motiu d una SMSS a Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà Foto 30. Curs d iniciació en bicicleta a Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà...84 Foto 31. Parada Bici-Bus a Reggio Emilia, Itàlia. Font: Comune di Reggio Emilia.86 Foto 32. Carnet ciclista per escolars a Regio Emilia. Font: Comune Reggio Emilia.86 Foto 33. Bicibus del Col legi Rufino Blanco, en el barri de Chamberí, Madrid. Font: Pedalibre...87 Foto 34. Pedalada Comarcal a Cornellà de Llobregat. Font: Ajuntament de Cornellà. 89 Foto 35. Gimcana infantil a Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà...90 Foto 36. Biciesmorza a l Hospitalet, organitzar per l entitat La Saboga. Font: La Saboga. 91 Foto 37. Cursa de transports de l Hospitalet, organitza PTP. Font: PTP...91 Foto 38. Cursa BTT al seu pas per Cornellà, organitzat amb la col laboració de l entitat Esport Ciclista. Font: Ajuntament Cornellà de Llobregat....92

13 FIGURES Figura 1. Política integral de la bicicleta...1 Figura 2. Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Cornellà. Font: EMT...8 Figura 3. Plànol informatiu dels aparcabicicletes de Cornellà de Llobregat. Font: Ajuntament de Cornellà...11 Figura 4. Distribució en barris de Cornellà de Llobregat. Font: elaboració pròpia a partir de l Ajuntament de Cornellà Figura 5. Vies de comunicació a Cornellà. Font: EMT...17 Figura 6. Xarxa d autobusos a Cornellà. Font: EMT...18 Figura 7. Parc ciclista. Font: Aj. Sant Just Desvern...19 Figura 8. Repartiment modal en dia feiner a Cornellà de Llobregat. Font: EMT28 Figura 9. Ús subjectiu dels modes de transport a Cornellà. Font: EMT...29 Figura 10. Xarxa ciclista existent en Cornellà i rodalies. En blau fosc les vies ciclistes en vorera i en rosa els situats en calçada, taronja per a la cohabitació amb vianants i blau per a la cohabitació amb altres vehicles. Font: EMT...31 Figura 11. Recomanacions de segregació per carrils bici segons la normativa danesa. Font: Danish Road Directorate Figura 12. Relació entre la velocitat dels vehicles i la gravetat dels atropellaments. Font: Fundació RACC, Figura 13. Jerarquia viària. Font: elaboració pròpia Figura 14. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de Circulación 40 Figura 15. Senyalització de carril reservat per a bicicletes...40 Figura 16. Senyalització reglamentària per al carril reservat per vehicles de transport col lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación Figura 17. Senyalització reglamentària per sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación...41 Figura 18. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia...44 Figura 19. pròpia 45 Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració

14 Figura 20. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia...46 Figura 21. Gràfic sobre les localitzacions de la demanda d aparcament i les direccions dels desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia Figura 22. Dimensions per a la instal lació d aparcaments U-invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 23. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en paral lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 24. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en angle de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals Figura 25. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en línia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals...54 Figura 26. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en línia, utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 54 Figura 27. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U- Invertida. Font: Design Against Crime Figura 28. Placa complementaria informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS 55 Figura 29. Ubicació dels aparcaments tancats Bicibox. Font: EMT Figura 30. Simulació de la instal lació de Bicibox a Cornellà. Font: EMT Figura 31. Proposta per a la ubicació d estacions per a la implantació d un sistema de bicicletes públiques. Font: EMT...67 Figura 32. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia...72 Figura 33. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa. 77 Figura 34. Web de mobilitat sostenible de l Ajuntament de Cornellà Figura 35. Carta de Brussel les. Font: 80 Figura 36. El cercle viciós-virtuós de la mobilitat a l escola. Font: Figura 37. Campanya CorEixample. Font: Cor Eixample....88

15 TAULES Taula 1. Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat....3 Taula 2. Desplaçaments en bicicleta a Cornellà. Font: elaboració pròpia a partir de la EMO

16

17 .....Pla Director de la Bicicleta 1. INTRODUCCIÓ 1.1. La política integral de la bicicleta Tota mesura que afecti a l'ús de la bicicleta ha d'estar emmarcada per una política global de la bicicleta, ja que totes elles tenen l'objectiu de pedalabilitzar la ciutat. L'administració ha d'emetre i donar suport aquesta política integral, que s'expressa en les diverses mesures que presenta el següent gràfic: Legislació Promoció Infraestructures Política integral de la bicicleta Comunicació Planificació Participació Educació Figura 1. Política integral de la bicicleta És tasca de l'administració mantenir la transversalitat de la bicicleta en totes les actuacions que es portin a terme en el seu territori i dedicar-hi suficients recursos Planificació i infraestructures Aquests dos tipus de mesures van de la mà: la planificació ha de guiar la implantació de les infraestructures, ja siguin aquestes la xarxa bàsica per a bicicletes, xarxa d'aparcaments per a bicicletes o la xarxa de bicicleta publica. I no només abans que s implantin sinó que han de fer-ne el seu seguiment un cop comenci la implantació. 1

18 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Instruments de planificació La planificació de la bicicleta pot trobar-se en diversos instruments: Plans de Mobilitat Urbana o Plans específics per a la bicicleta (Directors, Executius). Aquesta planificació haurà d'aportar els instruments tècnics necessaris per a realitzar una correcta gestió de la mobilitat en bicicleta Moderació del trànsit La planificació prioritzarà sempre el concepte de que la bicicleta és un vehicle, i com a tal ha de circular prioritàriament per la calçada. Perquè això sigui possible cal crear les condicions de seguretat necessàries i això no només s'aconsegueix a través de la construcció de carrils bici sinó que, sempre que es pugui, cal començar per potenciar la cohabitació amb els altres vehicles mitjançant la moderació del trànsit. La moderació del trànsit es basa en la jerarquització del viari (xarxa bàsica i xarxa local, en general) i ha de preveure les mesures de moderació necessàries per a la implantació de zones 30 i zones 20 en el conjunt dels carrers que componen la Xarxa Local que representa al voltant del 70% o 80% dels carrers d'un nucli urbà. Les condicions de moderació del trànsit per sota dels 30 km/h ofereixen la possibilitat de la cohabitació de la bicicleta amb la resta dels vehicles motoritzats en condicions de seguretat suficients. La moderació del trànsit contribueix a més a la disminució general de l'accidentalitat, la contaminació i, en definitiva, millora la qualitat de vida en la via pública L aparcament La disponibilitat de places d'aparcament és una necessitat bàsica per a promoure l'ús de la bicicleta, ja que és un dels factors més importants que fa que la bicicleta sigui suficientment competitiva amb els altres vehicles en desplaçaments porta a porta. Si no es disposa d'una xarxa prou completa d'aparcaments segurs, les bicicletes estan més exposades al robatori, problema que desincentiva molt del seu ús. A part d'aconseguir una bona xarxa d'aparcaments en la via pública, fa falta també un pla d'aparcaments segurs propers als emplaçaments que ho requereixin, per exemple, a estacions de transport públic i altres grans centres atractors de mobilitat. A més, l'aparcament de la bicicleta en origen precisa de la reserva d'espai per a bicicletes en l'interior dels edificis d'habitatges, sempre en condicions d accessibilitat adequades. 2

19 .....Pla Director de la Bicicleta Vies ciclistes Les vies ciclistes són espais reservats per a la circulació en bicicleta. Hi ha diferents tipus de vies ciclistes, classificades per la normativa sectorial estatal (Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial): Vía ciclista: Vía específicamente acondicionada para el tráfico de ciclos, con la señalización horizontal y vertical correspondiente, y cuyo ancho permite el paso seguro de estos vehículos. Carril-bici: Vía ciclista que discurre adosada a la calzada, en un solo sentido o en doble sentido. Carril-bici protegido: Carril-bici provisto de elementos laterales que lo separan físicamente del resto de la calzada, así como de la acera. Acera-bici: Vía ciclista señalizada sobre la acera. Pista-bici: Vía ciclista segregada del tráfico motorizado, con trazado independiente de las carreteras. Senda ciclable: Vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques. Aquest vocabulari, traduït al català, és el que s utilitzarà en aquest document: Castellà Vía ciclista Carril-bici Carril-bici protegido Acera-bici Pista-bici Senda ciclable Català Via ciclista Carril bici Carril bici protegit (també es podrà dir segregat) Vorera bici Pista bici Sender pedalable Taula 1. Vocabulari català utilitzat. Font: elaboració pròpia i Termcat. 3

20 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Normativa A més de respectar la normativa sectorial aplicable i la jurisprudència que se n desprèn, les ordenances han d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura Campanyes i Educació Els temes de comunicació i educació són fonamentals per arribar al públic objectiu ciclista. A través d ells s informa, s educa i es forma, oferint els coneixements necessaris per a que els ciutadans puguin desplaçar-se en bicicleta pel municipi: Campanyes de sensibilització cap a l'ús de la bicicleta que fomentin el civisme i el respecte entre els diferents usuaris de l'espai públic. Campanyes de promoció de la bicicleta: Organització d'esdeveniments i celebracions temàtics (dia de la bicicleta, concursos de fotografia ) Informació als ciutadans sobre els serveis per a bicicletes (xarxa pedalable, aparcaments, bicicleta pública,...) o Publicació i difusió de mapes de carrils bici o Creació de pàgines web dedicades a l'ús de la bicicleta en la ciutat i altres mitjans de mobilitat sostenible Difusió: de les accions relacionades amb la bicicleta a través de l organització d esdeveniments, pàgines socials (Facebook, Tuenti,...). Educació viaria. A les escoles, es pot fer amb col laboració de la Guàrdia Urbana. Formació per a aprendre a anar amb bicicleta o per circular amb bicicleta. 4

21 .....Pla Director de la Bicicleta Participació ciutadana La participació ciutadana s'ha de consolidar com la base de les polítiques municipals. La participació es realitza en el si de certs òrgans com les taules, fòrums o comissions. Les comissions de la bicicleta són òrgans de participació existents en molts municipis. Aquestes comissions reuneixen tots els actors relacionats amb la bicicleta en el municipi, des dels propis representants de l'administració fins a les associacions d'usuaris. En aquestes comissions es debaten i co-decideixen totes aquelles mesures que tinguin a veure amb la bicicleta: des de la redacció d instruments de planificació i normativa fins al seu seguiment posterior de la planificació, les campanyes de promoció, campanyes d educació i formació, organització d esdeveniments relacionats, etc Antecedents Estudis previs Pla d Acció Ambiental En el Pla d'acció Ambiental aprovat al Ple de l'ajuntament el 22 de febrer de 2007 es troba la línia estratègica 2, Per un Cornellà amb menys cotxes i una major accessibilitat que inclou els següents programes i accions Programa 2.1, Planificació estratègica sostenible de la mobilitat o Acció Redacció del Pla Director de la Mobilitat, on s'especifica que un dels criteris que s'han de prioritzar és "Incrementar l'espai urbà destinat a vianants i bicicletes, sobretot als carrers de la xarxa veïnal, per tal que els vianants disposin de preferència sobre el vehicle motoritzat." o Acció Redacció i execució d'un Pla de la Bicicleta. La seva descripció és la següent: Per tal de potenciar l'ús de la bicicleta s'elaborarà i implantarà un Pla de la Bicicleta, amb la voluntat de desenvolupar una mobilitat més 5

22 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... sostenible. Aquest document contindrà els usos i recorreguts de la bicicleta a la ciutat. Els principals objectius del pla seran: Augmentar el nombre de desplaçaments urbans amb bicicleta Pacificar el trànsit a la ciutat Garantir una xarxa d'itinerari per a bicicleta que connecti equipaments i zones de molta afluència de públic Fomentar la seguretat dels desplaçaments amb bicicleta Impulsar la formació en educació viària dels ciclistes o Acció Aplicació de mesures de pacificació del trànsit o Acció Impuls de les rutes escolars segures, concretament: Aquesta actuació pot considerar-se una de les accions a completar en el Pla Director de la Mobilitat. L'Ajuntament, amb la participació dels diferents centres escolars i dels serveis municipals implicats, promourà el projecte "Itineraris escolars segurs", amb l'objectiu de facilitar l'accés dels escolars des dels seus domicilis als centres educatius mitjançant la mobilitat sostenible i segura, a peu o en bicicleta. [...] o Acció Incrementar l'oferta d'aparcaments per a bicicletes a la ciutat. La seva descripció és la següent: Per tal de potenciar un model de mobilitat sostenible i evitar l'existència d'obstacles en la via pública, s'incrementarà l'oferta d'aparcaments per a bicicletes. Per fer aquesta acció el màxim d'efectiva i potenciar la intermodalitat es prioritzaran l'adequació d'aparcaments per a bicicletes en zones properes als punts d'accés dels transports públics, autobusos, tramvia,... A més, es prioritzaran altres punts de gran accessibilitat com escoles i instituts, centres culturals, esportius i altres equipaments, etc. o Acció Impulsar campanyes de sensibilització per a una mobilitat sostenible 6

23 .....Pla Director de la Bicicleta L Àrea Bicing L any 2009 l EMT va fer un estudi per a la implantació de l Àrea Bicing, un sistema de bicicleta pública en els municipis de la seva gestió, entre ells Cornellà. Aquest document incloïa una proposta d infraestructures tenint en compte els eixos previstos en una fase preliminar del Pla Director de Bicicletes. El plànol resultant d aquests treballs és el següent: 7

24 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Figura 2. Plànol de la xarxa bàsica proposta per a Cornellà. Font: EMT 8

25 .....Pla Director de la Bicicleta Aquest plànol presenta la xarxa pedalable com el conjunt dels diferents tipus de vies: o Illa de vianants: els vehicles motoritzats no hi poden accedir; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament. o Prioritat invertida: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 20 km/h; pot ser secció de plataforma única (habitual) o no; no està permès l'estacionament. o Carrer amb velocitat limitada a 30 km/h: els vehicles motoritzats estan subjectes a un límit de velocitat de 30 km/h; normalment vorera i calçada diferenciats; permès l'estacionament. Tot i que tot el terme municipal de Cornellà està limitat a 30 km/h, el viari seleccionat com a tal correspon a aquells carrers que, per les seves característiques es consideren adequats per a aquestes limitacions. o Carril bici fora de calçada (en vorera o pista bici): carril bici delimitat i/o senyalitzat, ubicat en vorera o a una infraestructura dedicada. o Carril bici en calçada: carril bici diferenciat de la resta de la calçada (segregat o no). D altra banda es va fer una proposta d ubicació de les estacions de bicicleta pública previstes pel municipi, que es poden trobar a l apartat de bicicleta pública. A hores d ara, el concurs d aquest sistema de bicicleta pública està en fase de resolució Acord del ple de l Ajuntament Acord del ple de l'ajuntament de 31 de gener de 2008 (Annex 2), on s'acordà: Fer els estudis i posterior desenvolupament de projectes per connectar adequadament, amb vies ciclistes, el nostre municipi amb les poblacions limítrofes i amb Barcelona, sol licitant en aquest sentit la coordinació i supervisió per part dels organismes d'àmbit superior competents en infraestructures que afecten la mobilitat. Endegar un procés participatiu de reflexió pública sobre aquells aspectes que són prioritaris per al foment de la mobilitat en bicicleta a Cornellà de Llobregat amb l'objectiu d'aportar criteris per a l'elaboració del Pla de la Bicicleta. 9

26 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Fer el seguiment de l'estudi encarregat per l'entitat Metropolitana del Transport per tal d'analitzar la viabilitat d'incorporar el nostre municipi el servei de Bicing com un nou servei individual de mobilitat sostenible i saludable i integrat plenament dins del sistema de transport públic del municipi. Existeix el projecte de final de carrera de l any 2004 Plan de Implantación de la Bicicleta como Modo de Transporte en Cornellà de Llobregat on ja es feien propostes relatives a les infraestructures per a bicicleta del municipi. En aquest document s informava àmpliament de tot el relatiu a la introducció de la bicicleta en la ciutat i va establir el precedent per a l elaboració d aquest pla director Promoció de la bicicleta Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura En els últims anys s han fet circuits tancats en bicicleta per a escolars de primària i recorreguts fins al Delta del Llobregat per a escolars de secundària. S han portat a terme alguns cursos per aprendre anar en bicicleta. A l any 2002 es fa fer el conte Hi ha rodes i rodes! adreçat a escolars de primària Educació En el terreny de l educació ambiental s havia fet formació en circulació en bicicleta per als centres escolars del municipi, en instal lacions dedicades, però els terrenys on es feia s han dedicat a altres usos i aquesta activitat s ha interromput Informació als usuaris L any 2008 es va publicar un plànol amb la localització dels aparcaments per bicicletes de Cornellà, fruit d un primer inventari que es va realitzar com a treball previ a aquest pla. 10

27 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 3. Plànol informatiu dels aparcabicicletes de Cornellà de Llobregat. Font: Ajuntament de Cornellà Aquest plànol s ha anat ampliant de forma contínua i s ha reeditat de forma impresa diverses vegades com un element de comunicació en les campanyes informatives de les Setmanes de Mobilitat Ús històric de la bicicleta Dos exemples ens mostren que l ús de la bicicleta no és nou en el municipi de Cornellà de Llobregat. Un d ells és la tradició d associacionisme entorn al ciclisme que hi ha hagut des dels anys 20. El segon és un cas d utilització de la bicicleta com a transport a la feina. 11

28 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Associacionisme ciclista Esport Ciclista Cornellà Aquesta entitat, fundada l any 1993, arrencava com a fusió de dues entitats ciclistes de Cornella: el Club Ciclista Cornella, fundat l any 1922, i l Agrupació Ciclista Cornellà, fundada l any L antiguitat del Club Ciclista, tot i que tingués una clara dedicació esportiva, manifesta la gran popularitat d aquest vehicle entre els residents del municipi. Cal tenir en compte que la població a Cornellà a 1920 era de hab. (INE). Foto 1. Fundació i baptisme del banderí del Club Ciclista Cornellà el 19 de juny de 1922, a l església de Santa Maria de Cornellà. Font: Esport Ciclista Cornellà. Cal considerar que la tradició associacionista en torn de la bicicleta a Cornellà té 89 anys d antiguitat oficial i que ha sigut contínua, tal i com mostra l arxiu històric de fotografies de l entitat Esport Ciclista Cornellà. Pedal Club Cornellà L associació Pedal Club ha col laborat als darrers anys en marxes esportives i rutes cicloturistes. La seva activitat ha baixat considerablement, però cal tenir-la en compte en quan a les convocatòries relacionades amb la bicicleta que es puguin donar al municipi. 12

29 .....Pla Director de la Bicicleta Correus en bicicleta L oficina principal de Correus de Barcelona, situada a la Barceloneta (Carrer Sots-Tinent Navarro, 34-36), encara té una bicicleta en exposició de les que es van fer servir a Cornellà de Llobregat per a repartiment del correu. No hi ha dades sobre quan es va començar a fer servir la bicicleta per al repartiment del correu, però sí que es van utilitzar fins mitjans de l any Les dues darreres bicicletes encara es feien servir per al repartiment als barris d Almeda i el Pedró cadascuna. Foto 2. Bicicleta històrica de correus i ròtol situat a la peanya. Font: Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A. Com mostra la següent fotografia, presa al davant de l oficina principal de correus, la utilització d aquest mitjà de transport per al repartiment del correu i els telegrames, era molt popular a l època també a Barcelona. 13

30 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 3. Servei de correus de Barcelona amb les seves bicicletes, l any Font: Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A. A Correus, però, el repartiment en bicicleta era molt més antic, ja que, per la Reial ordre de 13 de setembre de 1894 es va crear el Cos de Carters Repartidors Velocipedistes. 14

31 .....Pla Director de la Bicicleta 2. OBJECTIUS L objectiu principal d un pla director de la bicicleta és el foment del seu ús com a transport. En el cas de Cornellà, on la majoria del territori es troba urbanitzat i la densitat de població és elevada, els usos que és fomentaran seran principalment els usos per al transport quotidià. Sense prejudici que també es facilitin els accessos al riu i es tingui en compte aquest itinerari pedalable com a part de la xarxa. Els objectius concrets d aquest document són els següents: Tenir una diagnosi de la situació actual quant a les condicions per a desplaçar-se en bicicleta. Elaborar una proposta de xarxa ciclista, xarxa d aparcaments, bicicleta pública i altres instruments de gestió i promoció de la bicicleta. 15

32 Ajuntament de Cornellà de Llobregat DIAGNOSI DE LA MOBILITAT EN BICICLETA L oferta de mobilitat en bicicleta en el municipi, es desprendrà de l inventari de serveis disponibles pels ciclistes. Tant pel que fa infraestructures dedicades com de la pedalabilitat de les vies no dedicades (moderació del trànsit, disseny del viari, etc.). Dins la diagnosi també es recopilaran totes les dades disponibles sobre l ús de la bicicleta en les diferents enquestes de mobilitat que incloguin el municipi, sempre tenint en compte les limitacions d interpretació que es desprenguin de la magnitud i l escala de la mostra Àmbit Cornellà és una ciutat compacta, amb una densitat de població de ,5 hab./km 2 i la majoria de la seva superfície, 6,9 km 2, urbanitzada. En la següent figura es presenta la distribució en barris del territori de Cornellà: Figura 4. Distribució en barris de Cornellà de Llobregat. Font: elaboració pròpia a partir de l Ajuntament de Cornellà. 16

33 .....Pla Director de la Bicicleta El territori urbà de Cornellà crea un continu amb: Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat (de Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat, el separa el riu Llobregat). Figura 5. Vies de comunicació a Cornellà. Font: EMT Cornellà de Llobregat presenta una notable xarxa de comunicacions que permet la connexió interna del municipi i la connexió d aquest amb la resta de municipis del seu entorn. En la xarxa viària destaquen dues infraestructures: la A-2 i la B-23. També transcorren pel municipi la ronda de Dalt i la ronda Litoral. Aquests eixos viaris permeten la connexió amb la ciutat de Barcelona i amb la resta de municipis de l EMT i de la Regió Metropolitana de Barcelona. La xarxa de transport públic es pot dividir en dos grups: ferroviaris i viaris (l autobús i el taxi). Quant als modes de transport ferroviaris, el municipi en disposa de tres: El ferrocarril, amb dues línies: la línia C4 (Sant Vicenç-Vilafranca-Manresa) de Renfe Rodalies i la línia Llobregat-Anoia de FGC. La primera té una estació al municipi (Cornellà), mentre que els FGC tenen dues estacions (Cornellà Riera i Almeda). El metro, amb tres parades de la línia 5 (Sant Ildefons, Gavarra i Cornellà Centre). El tramvia, amb 6 estacions de les línies T-1 i T-2. 17

34 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Quant als modes viaris de transport públic, el municipi disposa de 14 línies d autobús. Dotze són diürnes i 3 són nocturnes. Figura 6. Xarxa d autobusos a Cornellà. Font: EMT Dins els modes viaris de transport públic també hi figuren els taxis, que estan integrats a l Institut Metropolità del Taxi Infraestructures per a bicicleta Actualment, Cornellà ja disposa d alguns trams de vies ciclistes i d oferta d aparcament. Pel que fa al ciclisme esportiu, al mes de juny es va inaugurar el Parc ciclista, promogut pels ajuntaments de Sant Joan Despí, Esplugues i Sant Just Desvern i que donarà servei també a Cornellà. El circuit tindrà instal lacions per ciclisme esportiu i BTT. Està situat en un terreny de metres quadrats ubicat a la zona del parc de la Fontsanta, entre l Avinguda del Baix Llobregat i el carrer de Sant Martí de l Erm. 18

35 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 7. Parc ciclista. Font: Aj. Sant Just Desvern Vies ciclistes Al plànol de diagnosi de les vies ciclistes s observa que, actualment, només hi ha dues tipologies de vies ciclistes a Cornellà: voreres bici i senders pedalables Vorera bici Actualment hi ha cinc trams de vies ciclistes en vorera a Cornellà de Llobregat: Carretera d Esplugues (paral lel al Tramvia). Tram doble, un carril per cada direcció, a vorera, a banda i banda de la carretera. El tram és paral lel a la via del tramvia i va ser construït en el mateix projecte urbanístic, al Recentment, el carril s ha estat remodelant per a aconseguir una millor diferenciació respecte dels vianants amb un ferm pavimentat de color vermell. 19

36 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 4. Vorera bici de la Carretera d Esplugues, abans de la remodelació. Font: elaboració pròpia. Foto 5. Vorera bici de la Carretera d Esplugues després de la remodelació. Font: elaboració pròpia. 20

37 .....Pla Director de la Bicicleta Carretera de l Hospitalet. Tram ample (pot utilitzar-se bidireccionalment però li manquen marques de separació dels carrils) sobre vorera. Paviment de color vermell. Construït l any Foto 6. Vorera bici a la Carretera de l Hospitalet. Font: elaboració pròpia. Avinguda dels Alps. Vorera bici entre el Tanatori i el Passatge Alps, abans d arribar al aquest, enllaça amb un passeig per vianants de recent construcció. 21

38 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 7. Vorera bici Avinguda Alps, amb part de la vorera en obres actualment. Font: elaboració pròpia Foto 8. Extrem de la vorera bici, en l enllaç amb el passeig situat a prop de Passatge Alps. Font: elaboració pròpia 22

39 .....Pla Director de la Bicicleta Carretera d Esplugues - Carrer General Prim. Aprofitant la pacificació de la carretera d Esplugues a aquesta alçada, s ha fet una via ciclista en vorera Foto 9. Vorera bici la Ctra. Esplugues amb General Prim. Font: elaboració pròpia Carrer Verge de Montserrat. Sota la passera del riu, sobre vorera, s ha construït un primer tram de via ciclista. Aquest espai no es troba ben bé delimitat com a via ciclista, sinó que es tracta més aviat d una plataforma que sovint utilitzen també els vianants. Com que no disposa de senyalització de carril bici, cal pensar que en realitat és una plataforma compartida. 23

40 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 10. Inici de la vorera bici, al carrer Rugbi. Font: elaboració pròpia Senders pedalables Els camins del a ribera del riu i la seva passera, junt amb els camins dels parcs amb condicions adequades, formen el conjunt de senders pedalables del municipi. Utilitzats amb més freqüència per als usos de lleure, els senders també s utilitzen per als desplaçaments quotidians, afegint-los un valor de qualitat ambiental. Aquest darrer cas és el de Can Mercader, que permet una connexió molt agradable per al ciclista entre els barris del Nord i el Sud del municipi. El riu Llobregat: el riu està flanquejat per uns senders de terra compactada d amplada suficient per a la circulació de bicicletes i vianants. S acostuma a organitzar pedalades pel riu i és un itinerari utilitzat pel lleure ciclista de cap de setmana. 24

41 .....Pla Director de la Bicicleta Foto 11. Ciclistes en cap de setmana als senders pedalables del Llobregat. Font: La Saboga. La línia de límit de terme municipal és molt sinuosa (doncs seguia l antic traçat del riu), el que la part que fa que només comprengui trams d aquest camí. Passera sobre el riu: L accés al riu es fa a través de la passera per a vianants i bicicletes que es va construir a l any 2006 i que té un abaixador als senders que flanquegen el riu, tant a la banda de Cornellà com a la banda de El Prat. Foto 12. Passera per a vianants i bicicletes del riu Llobregat a la banda de Cornellà. Font: elaboració pròpia. 25

42 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Parc de Can Mercader: l ordenança actual permet el pas de bicicletes pel parc. Val a dir que no sempre els senders estan adequats per al pas de la bicicleta i també que és un espai de prioritat pel vianant, pel que s hauria d entendre com un espai de cohabitació on els ciclistes han de moderar la velocitat per tal d anticipar els vianants que passegen o corren per aquesta zona verda. En el plànol de proposta es pot veure com s han definit dos itineraris prioritaris per a la circulació de bicicletes, que caldria senyalitzar-los com a tals i mostrar-los en els plànols informatius del parc. Els itineraris en bicicleta a través del parc són especialment rellevants, ja que permeten la connexió entre els barris del nord amb els del sud de la ciutat. Foto 13. Parc de Can Mercader. Font: Panoramio. Parc de la Infanta: Situat al barri Fontsanta-Fatjó, és un dels altres espais verds de la ciutat on és possible la circulació de bicicletes. En aquest cas, també s han traçat itineraris prioritaris, per tal de facilitar la cohabitació amb els vianants. Parc de Can Cors: inaugurat al gener de 2009, va ser l últim espai verd que va guanyar la ciutat. Es considera que és pedalable,sota condicions de respecte als vianants que acudeixen a gaudir de l espai. 26

43 .....Pla Director de la Bicicleta Aparcaments per a bicicletes L any 1996 es va començar a posar aparcabicicletes al municipi, el primer va ser el del Centre Cultural Garcia Nieto. L oferta s ha anat incrementant coincidint amb els Dies Sense Cotxes (Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura) i altres accions municipals. Els últims anys també s ha impulsat la instal lació d aparcaments per bicicletes en les noves urbanitzacions. Dels 25 aparcaments per a bicicleta amb capacitat per a unes 286 places que hi havia segons el primer inventari realitzat en 2008, als 80 aparcaments i 721 places que hi ha al tancament de la diagnosi, es pot dir que l oferta de places s ha multiplicat per 2,5. A l Annex 3 es pot trobar l inventari i les fitxes d aparcaments per bicicleta, amb el seu plànol de localització. També es recullen les ubicacions al plànol de diagnosi Ús de la bicicleta Per elaborar els continguts d aquest apartat s han utilitzat les dades de l EMEF, EMQ i EMO. Per a l EMQ 2006, s ha utilitzat el Quadern de Mobilitat a Cornellà de Llobregat (EMT) i el dossier de Mobilitat a les grans ciutats de l ATM per a Cornellà de Llobregat ( La mostra de les diferents enquestes de mobilitat per a Cornellà resulta molt petita per tal d avaluar els desplaçaments en bicicleta Enquesta de Mobilitat en dia Feiner L EMEF només ens dona dades per a la Regió Metropolitana. Amb les dades disponibles per a la regió en la que està situada Cornellà, podem extreure les següents xifres: Segons l EMEF 2009, un 1% de les etapes de desplaçament es realitzen en bicicleta a la Regió Metropolitana de Barcelona. 27

44 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Enquesta de Mobilitat Quotidiana Segons l EMQ 2006, a la regió metropolitana un 0,9% de les etapes de desplaçaments es fan en bicicleta. Pel que fa a l àmbit municipal, no existeix una explotació de dades segregades per a la mobilitat en bicicleta. La bicicleta es troba a dins dels modes no motoritzats, que inclouen l anar a peu i altres que, en suma, constitueixen un 50,3% del total de desplaçaments. Figura 8. Repartiment modal en dia feiner a Cornellà de Llobregat. Font: EMT En dia festiu, els valors són similars, hi ha un creixement d un 5% més en els modes no motoritzats, en detriment del transport públic. En els apartats d opinió sí que hi ha referències a la bicicleta, a les que trobem que els residents a Cornellà: La bicicleta és el 4rt mode de transport millor valorat amb un 7,98, després de la motocicleta, l anar a peu i el tramvia. L ús subjectiu de la bicicleta es pot observar a la següent figura: 28

45 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 9. Ús subjectiu dels modes de transport a Cornellà. Font: EMT Enquesta de Mobilitat Obligada Les dades de l EMO, l Enquesta de Mobilitat Obligada (per motiu de treball i estudis), són inferiors. En aquest cas, es disposa de la mostra concreta per Cornellà: A partir de l Enquesta de Mobilitat Obligada de l any 2001 per zones de transport s identifica un total de 131 persones que diàriament utilitzen la bicicleta com a mode de transport principal en els seus desplaçaments interns o de connexió amb Cornellà per motius de treball i/o estudis. Desplaçaments en bicicleta Motiu de Treball Motiu d'estudis Totals Desplaçaments interns Desplaçaments amb origen a Cornellà Desplaçaments amb destinació a Cornellà Totals Taula 2. Desplaçaments en bicicleta a Cornellà. Font: elaboració pròpia a partir de la EMO

46 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Considerant l increment de població entre 2001 i 2008, i considerant que segons la comparativa EMO-EMQ la mobilitat obligada representa un 43.7% del total per a Cornellà, es pot parlar d un mínim de 225 usuaris/dia. Aquesta dada s ha considerat com una mitjana anual, cal notar que hi ha una variabilitat estacional en l ús de la bicicleta. Si segons la EMQ 2006, a Cornellà es fa un promig diari de desplaçaments en dia feiner. Amb això, podem extreure la fracció modal per la bicicleta en dia feiner, que és del 0.08%. Cal tenir en compte que l únic increment que s ha tingut en compte en aquests càlculs és el del creixement de població, mentre que altres factors que influeixen molt més en l ús de la bicicleta no s han incorporat per manca d indicadors quantitatius, com ara l augment de la pedalabilitat de la ciutat (més carrils bici i aparcaments), augment de la cultura ciclista (de ben segur que hi ha hagut aquest augment, degut a la popularització d aquest mode de transport, com s ha pogut constatar a altres ciutats veïnes i a Barcelona, amb dades del comptatge municipal) Potencialitat El potencial pedalable de la ciutat de Cornellà, s avaluarà a partir de: Connectivitat amb els municipis veïns, especialment amb els que forma un continu urbà i amb els que està connectada a través dels camins del riu, en punts específics on hi ha passos o passeres. Viabilitat dels itineraris: es tracta d avaluar la viabilitat d utilitzar la bicicleta en l espai públic de la ciutat en general. Així, els indicadors seran territorials, urbanístics i del viari, com ara: o Distàncies mitjanes dels recorreguts o Densitat urbana o Orografia (pendents) o Viari: característiques i intensitat. 30

47 .....Pla Director de la Bicicleta Connectivitat Els treballs d inventari efectuats per l Àrea Bicing, mostraven la infraestructura existent que envoltava Cornellà en aquell moment (finals 2008). Tot i que incomplerta, ja és visible la xarxa de carrils bici en els municipis del voltant. Tot i això, s han tingut en compte les previsions d aquests altres municipis per tal que la xarxa de Cornellà pogués connectar amb la dels municipis veïns. Figura 10. Xarxa ciclista existent en Cornellà i rodalies. En blau fosc les vies ciclistes en vorera i en rosa els situats en calçada, taronja per a la cohabitació amb vianants i blau per a la cohabitació amb altres vehicles. Font: EMT 31

48 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Viabilitat dels itineraris ciclistes La superfície de Cornellà es de 6,9 km 2, per tant, les distàncies a recórrer en els desplaçaments interns entre el seus límits són òptimes pera la bicicleta, tenint en compte que, per distàncies de menys de 5 km, la bicicleta és el mitjà més ràpid en zona urbana compacta. El continu urbà entre els municipis adjacents és també un potencial per a l ús de la bicicleta en aquests desplaçaments, tot i que dependran de les connexions amb les xarxes d altres municipis. En quant a l orografia, la zona alta de Cornellà es troba a 65 m d'altitud i la part baixa, a 8 m d'altitud. Aquest desnivell es pot notar en algunes vies concretes, on pot arribar a desincentivar l ús de la bicicleta. Els punts més conflictius a nivell de trànsit rodat a la ciutat són: Les vies d'entrada i sortida per l elevada densitat de trànsit La zona industrial amb molta circulació de vehicles pesants Determinació de criteris d ús de l espai viari per a bicicletes Cornellà és una ciutat densament poblada, amb un viari principal amb elevat flux de trànsit i un viari secundari format per vies estretes i molt sovint per carrers sense sortida, entre blocs de pisos. D altra banda, també hi ha una zona industrial, que també acull locals d oci nocturn. Per últim, en la franja que toca al riu es troben grans equipaments esportius, terciaris i d oci (el propi riu). Coneixent aquest viari, es presenten els criteris d ús de l espai, que prioritzaran la moderació del trànsit, ja que aquesta garanteix els requisits mínims per a la circulació de la bicicleta en convivència i no precisa de la construcció de vies ciclistes dedicades. En els casos on sigui més adient es reservarà espai dedicat per a la bicicleta (carril bici, vorera bici o sender pedalable). Els criteris principals per a determinar quin tipus de circulació per a bicicletes s estableix (carrils bici amb segregació, carrils bici sense segregació, cohabitació) s utilitzen principalment els dos criteris següents: 32

49 .....Pla Director de la Bicicleta Intensitat de la via Velocitat de la via El següent gràfic mostra els tipus de circulació ciclista en funció de les variables mencionades. Pertany a la normativa austríaca. En diversos països europeus es regula la circulació de bicicleta segons aquests paràmetres, principalment i per normativa. Figura 11. Recomanacions de segregació per carrils bici segons la normativa danesa. Font: Danish Road Directorate. Una variable quant al repartiment de l espai, en el cas que sigui una zona de vianants, són els propis vianants. Val a dir que cal evitar ubicar les vies ciclistes en vorera sempre que es pugui, és a dir, quan existeixin condicions mínimes de seguretat per a la cohabitació i/o d espai disponible per al carril bici a les calçades. Quan es consideri que es pot plantejar una vorera bici o compartir l espai en condicions de cohabitació amb els vianants, aquesta 33

50 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... opció només es durà a terme respectant l espai i els drets dels vianants, per tal d evitar possibles conflictes. La moderació del trànsit és la mesura principal per a fer que el viari sigui pedalable. La majoria de la xarxa secundària (no bàsica) urbana pot convertir-se en zona de moderació del trànsit i estem parlant d una xarxa que cobreix al voltant d un 75% del viari en la majoria dels cassos. Amb una bona gestió de la moderació del trànsit, amb mesures toves (senyalització, normativa) i dures (mesures físiques), es pot aconseguir una ciutat pedalable on només caldrà recolzar aquestes mesures amb una bona xarxa bàsica de vies ciclistes complementàries allà on es consideri necessari. La cohabitació de la bicicleta amb els vehicles motoritzats es considera possible en vies on la velocitat màxima és 30km/h o menys. Les diferències quant a accidentalitat i seguretat a 50km/h són molt grans, degut a que amb la velocitat, els riscos i les conseqüències dels accidents augmenten exponencialment. Figura 12. Relació entre la velocitat dels vehicles i la gravetat dels atropellaments. Font: Fundació RACC, 2007 La visibilitat de la bicicleta i l adaptació de les mesures físiques de moderació a la seva circulació són dues mesures que integren la bicicleta amb la moderació del trànsit. Quant a la moderació del trànsit, el següent gràfic mostra el concepte de jerarquia viària. La jerarquia viària ordena les vies per ordre de major restricció d accés del vehicle motoritzat i priorització del vianant que ofereixen. Les vies es classifiquen com alguna d aquestes categories a partir de característiques com: els seus usos principals (residencial, comercial, comunicació...) i altres, com ara, els criteris de disseny. Com es mostra, es considera que les zones de moderació del trànsit (les zones 30, la prioritat invertida i les illes de vianants) són pedalables sense fer cap intervenció a priori (tot i que caldrà revisar altres característiques en cada cas). 34

51 .....Pla Director de la Bicicleta Restricció d'accés del vehicle motoritzat Prioritat al vianant XarxaBàsica Zona 30 Prioritat Invertida/Residencial Illa de vianants Figura 13. Jerarquia viària. Font: elaboració pròpia Anàlisi de la demanda L anàlisi de la demanda es basa en l estudi dels punts d origen i de destí per a la mobilitat en bicicleta. Els punts d origen es donarien en les zones residencials i els de destí en tots aquells punts atractors de la mobilitat accessibles en bicicleta. Els punts atractors poden ser de diversos tipus: Transport públic: o Ferroviari: metro, FGC, Renfe, tramvia o Autobús: estació d autobusos, parades amb alt nivell d ús. Equipaments: o Administració o Esportius o Sanitaris o Culturals Centres de formació: o Primària o Secundària Centres de treball: o Polígons industrials 35

52 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... o Centres d oficines i terciari Zones comercials o Mercats o Eixos comercials o Centres comercials Zones verdes: o Parcs i jardins o Riu Llobregat Connexió amb altres municipis 36

53 .....Pla Director de la Bicicleta 4. PROPOSTA DE LA XARXA D ITINERARIS La xarxa d itineraris pedalables de Cornellà comprendrà: Espais dedicats: Vies ciclistes Espais compartits: Vies amb moderació del trànsit El disseny d aquests dos tipus d espais es regirà pels següents criteris tècnics generals Disseny d espais dedicats: vies ciclistes Anomenem espais dedicats a les vies ciclistes, en totes les seves tipologies (definides en el primer apartat): - Vorera bici - Pista bici - Sender pedalable - Pista-bici Segons tipologia de via ciclista Vorera Bici A Cornellà ja existeixen alguns trams de voreres bici. Aquest tipus de vies ciclistes només s han d implementar en aquells casos en els que es disposi d espai suficient i ho permetin els fluxos de vianants. També és preferible que es trobin segregats del trànsit de vianants mitjançant elements físics, si és possible del propi mobiliari urbà com ara arbres i/o bancs, que ofereixen altres serveis als usuaris (ombra i repòs, respectivament). La segregació física ajuda a minimitzar els conflictes amb els vianants. És necessari tenir sempre en compte que cal respectar als vianants, ja que la via ciclista transcorre pel seu espai. També que, degut a que és el seu espai, aquests encara disposen de certs privilegis, com ara poder creuar el carril per qualsevol punt, tot i que no poden transitar per sobre o aturar-se. 37

54 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... El ciclista ha de moderar la velocitat en aquest tipus de vies ciclistes, per tal de poder preveure els moviments dels vianants i no generar situacions de risc Carril bici segregat Generalment en calçades de la xarxa bàsica de circulació, aquest tipus de vies ciclistes necessiten separacions físiques respecte dels vehicles motoritzats. Els separadors poden ser d obra, peces de cautxú o altres elements. Aquests carrils bici necessiten especial atenció a les cruïlles, on cal donar visibilitat i protecció especials a la bicicleta, ja que és menys previsible per la resta d usuaris de la via, amb qui no han compartit el mateix espai. Això és especialment rellevant en el cas dels carrils bici segregats per línies d aparcament, ja que això fa que siguin encara menys visibles per als vehicles motoritzats i, per tant, menys previsibles Carril bici no segregat Es tracta de carrils bici únicament delimitats per la senyalització amb pintura a la calçada. Aquests carrils, constitueixen una reserva d espai per a la circulació de la bicicleta, sense limitar l accés per part dels altres usuaris. El carril bici s utilitza quan no es poden utilitzar peces per a segregació per temes d accessibilitat a la vorera pels vehicles de la calçada, o simplement, quan no són necessàries condicions de segregació física. Tant en el cas dels carrils bici segregats com en els no segregats, cal vigilar la disposició i la tipologia de l aparcament per a vehicles motoritzats ja que les maniobres i obertura de portes poden envair el carril bici i generar situacions de perill Pista i Sender pedalable Per definició, es tracta de vies ciclistes de traçat independent del trànsit motoritzat. Les pistes són només per ciclistes i en els senders els vianants i els ciclistes hi circulen en condicions de cohabitació. A Cornellà només tenim senders. En aquestes vies cal posar atenció especialment a les amplades mínimes per tal que es disposi d espai per a tots dos. Aquesta és la proposta que es fa per aquest cas: 38

55 .....Pla Director de la Bicicleta En general, transcorren per zones verdes, parcs o similars. Degut a això, cal que es construeixen amb coherència amb aquests espais (material compactat o estabilitzat i ferms i paviments particulars en desnivells i pendents) Senyalització de les vies ciclistes Via ciclista La senyalització de via ciclista s aplicarà a les tipologies de: Carril bici segregat Carril bici no segregat Vorera bici Encara que tinguin l'avantatge que són espais reservats per a la circulació de les bicicletes (i això prohibeix i/o limita la utilització per part d'altres usuaris de la via), la xarxa de carrils bici no sempre resulta prou segura, idònia o disponible per als desplaçaments del ciclista quotidià, ja sigui per motius de disseny de la infraestructura o d'utilització indeguda de la mateixa (per invasió d'altres usuaris). Per això, no sempre és vàlida l'obligatorietat de circular pels carrils bici en especial pels segregats, com inclouen algunes ordenances), ja que es poden donar moltes casuístiques que faran impossible la circulació i seria il lògic penalitzar al ciclista en aquestes situacions. Es podria considerar l'obligatorietat de l'ús dels carrils bici (i, en conseqüència, la prohibició d utilitzar la calçada) quan la velocitat en calçada fora de 50 km/h o més o per altres característiques de la via que desaconsellessin fortament la cohabitació. Les vies en la ciutat, especialment les quals no siguin xarxa bàsica (que s'associen a les majors velocitats i intensitats de tràfic), han de ser vies utilitzables per tots els vehicles. 39

56 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... (RGC) Camino reservado para ciclos. R-407 Obligación para los conductores de ciclos de circular por el camino a cuya entrada esté situada y prohibición a los conductores de los demás vehículos de utilizarla Figura 14. Senyalització reglamentària carril bici. Font: Reglamento General de Circulación És per això que la pròpia senyalització dels carrils bici ha de reflectir preferència en lloc d'obligatorietat, és a dir, en comptes d'utilitzar la senyalització rodona blava, hauria d'utilitzar-se la quadrada, que significa: - Caràcter exclusiu però no obligatori. Es prohibeix la utilització per a la circulació d'altres usuaris. - En el carril reservat per a certs vehicles (en aquest cas bicicletes), la reserva no implica obligatorietat sinó preferència. Senyal de carril reservat per bicicleta, sense caràcter obligatori. No reglamentària. Figura 15. Senyalització de carril reservat per a bicicletes. Tot i que no és reglamentària, sí que es podria equiparar a les que existeixen per al carril bus (veure Foto 19 Carril Bus a Barcelona.), que correspon a la senyal: 40

57 .....Pla Director de la Bicicleta (RGC) Carril reservado para autobuses S-51 Indica la prohibición a los conductores de los vehículos que no sean de transporte colectivo de circular por el carril indicado. La mención taxi autoriza también a los taxis la utilización de este carril. En los tramos en que la marca blanca longitudinal esté constituida, en el lado exterior de este carril, por una línea discontinua, se permite su utilización general exclusivamente para realizar alguna maniobra que no sea la de parar, estacionar, cambiar el sentido de la marcha o adelantar, dejando siempre preferencia a los autobuses y, en su caso, a los taxis. Figura 16. Senyalització reglamentària per al carril reservat per vehicles de transport col lectiu i taxi. Font: Reglamento General de Circulación Pista o Sender pedalable El senyal normatiu (annex del Reglamento General de Circulación) és l S-33 Senda Ciclable. Sempre que es compleixi la definició normativa (ha de ser compartit amb vianants i de traçat independent al del trànsit motoritzat), es farà servir aquesta. (RGC) Senda ciclable S-33 Indica la existencia de una vía para peatones y ciclos, segregada del tráfico motorizado, y que discurre por espacios abiertos, parques, jardines o bosques. Figura 17. Senyalització reglamentària per sender pedalable. Font: Reglamento General de Circulación 41

58 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Altres característiques Ferms Les condicions del paviment dels carrils bici afecten molt a la velocitat dels ciclistes, molt més que als vehicles motoritzats. Aquest factor és encara més rellevant quan augmenta el nombre de les bicicletes sense amortidors (com ara les plegables). El millor material pel paviment per a realitzar els trajectes quotidians és l'asfalt. Cal vigilar que les juntes entre l empedrat quedin igualades. Cal evitar els panots o lloses, ja que un manteniment deficient o el pas constant de bicicletes poden fer-los perillosos. És important que el paviment es mantingui en bon estat, ja que pot afectar a la seguretat. Senyalitzar amb paviment acolorit resulta un recurs útil quan cal diferenciar el carril (com s ha explicat) o assenyalar la seva presència en els encreuaments, per exemple Disseny d espais compartits La bicicleta pot compartir espais amb vehicles motoritzats o amb vianants. Segons el disseny del carrer, aquest espai acostuma a ser la calçada per a vehicles motoritzats i la vorera en el cas dels vianants. En les vies de plataforma única, tots tres tipus d usuaris comparteixen la via, aquest disseny s acostuma a aplicar en les vies limitades a 20 km/h i/o zones residencials. Així doncs, tindrem: - Cohabitació en zones limitades a 30 km/h - Cohabitació en zones limitades a 20 km/h - Cohabitació en voreres Tipologia Aquest pla director proposa la implementació de mesures toves (senyalització horitzontal i vertical) per tal d aconseguir un efecte ràpid i mínimament eficaç. 42

59 .....Pla Director de la Bicicleta Les mesures dures, com són les mesures físiques (coixins berlinesos, modificacions de la trajectòria xicanes, esquenes d ase o passos de vianants elevats, per exemple), contribueixen encara més eficaçment a la moderació de la velocitat però haurien de ser objecte d una planificació específica. Això si, en el cas que s implantin aquest tipus de mesures, haurien de ser aptes per a bicicleta, és a dir: Allà on sigui possible, mirar d evitar que les mesures físiques afectin a les vies ciclistes. L espai mínim de pas per a les bicicletes haurà de ser de 70 cm. Si no es poden evitar o estan en calçades compartides: o Aquelles mesures que tinguin arestes, com ara els passos de vianants elevats, haurien de tenir un perfil sinusoïdal per evitar els sotracs a les bicicletes. o On hi hagi rampes, aquestes no haurien de ser superiors al 16% Senyalització És important que s utilitzi una senyalització que s entengui per tots els usuaris i que sigui visible per tots. A més, cal que doni visibilitat a bicicleta. Aquest aspecte és especialment important en zones on no hi ha un elevat ús de la bicicleta i aquesta no és encara molt visible pels carrers. La senyalització s implementarà en aquelles vies que formin part de la xarxa d itineraris pedalables del municipi i que s hagin proposat per a la moderació del trànsit Cohabitació en vies limitades a 30 km/h En el cas que es tracti de carrers, àrees o zones 30, es podran aplicar les següents alternatives de senyalització, que inclouen la bicicleta en la senyalització de limitació de velocitat: Senyalització horitzontal La senyalització horitzontal es col locarà al principi de l itinerari per a bicicletes en viari limitat a 30 km/h. Si es tracta de zona 30, la senyalització es col locarà a totes les portes 43

60 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... d entrada a dita zona. La corresponent senyalització de finalització, es col locarà al final de l itinerari o bé a les portes de sortida de la Zona. Foto 14. Senyalització horitzontal en les portes d accés a la Zona 30 amb bicicleta (Barcelona). Font: elaboració pròpia. Senyalització vertical La cohabitació es senyalitza amb un complement de bicicleta per a la senyalització de zona 30. En aquest cas, també es recomana que es pinti la bicicleta en les portes d accés a la zona, tot i que no cal que sigui en fons blau. Figura 18. Senyal vertical en un carrer amb itinerari bici on hi ha cohabitació bicicletes - vehicles motoritzats. Font: Elaboració pròpia 44

61 .....Pla Director de la Bicicleta Cohabitació en vies limitades a 20 km/h La zona residencial, amb un límit de velocitat a 20 km/h, és idònia per a la circulació en bicicleta. Aquesta es pot efectuar en ambdues direccions de circulació per a bicicleta, inclús quan són només d una direcció pels altres vehicles, donada la moderació de la velocitat i sempre que es compleixin altres condicions necessàries com la disponibilitat d espai i la prioritat de la mobilitat dels vianants. A Cornellà ja hi ha senyalització implementada de tipus prioritat invertida o zona residencial, com la que es pot trobar a la Rambla Anselm Clavé: Foto 15. Sortida de la zona residencial al final de la Rambla Anselm Clavé. Font: elaboració pròpia Per tal d incorporar la bicicleta en els itineraris proposats que estiguin senyalitzats d aquesta manera, es proposa que es faci servir el complement de la bicicleta, tal com mostra la figura següent: Figura 19. Senyal S-28 i adaptació del complement S-880. Font: elaboració pròpia 45

62 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Generalment, com han estipulat moltes ordenances, la circulació per a bicicletes en aquests ambients tan moderats es pot produir genèricament en ambdós sentits, encara que la direcció dels vehicles motoritzats només es faci en un sentit Cohabitació en voreres En els cassos on hi hagi cohabitació en vorera, cal senyalitzar-ho per tal que els vianants prevegin la circulació de bicicletes i també perquè les bicicletes siguin conscients que comparteixen espai i actuïn conseqüentment (adaptin la seva velocitat). No hi ha cap senyalització reglamentària, però es proposa la següent: Figura 20. Senyalització aconsellada per a zones de cohabitació amb vianants. Font: elaboració pròpia. 46

63 .....Pla Director de la Bicicleta 5. PROPOSTA DE LA XARXA D APARCAMENTS Cada desplaçament en bicicleta implica una demanda d aparcament en origen i final. Aquests centres atractors de la mobilitat en bicicleta es localitzen vinculats a: L habitatge El transport públic Centre de treball o de formació Altres centres: equipaments, comerç, oci... Figura 21. Gràfic sobre les localitzacions de la demanda d aparcament i les direccions dels desplaçaments en bicicleta entre ells. Font: elaboració pròpia. 47

64 Ajuntament de Cornellà de Llobregat De mitja duració oberts Millora dels aparcaments existents A l Annex 3 s inclouen les fitxes dels aparcaments existents. A la fitxa, hi ha un camp d observacions on es detallen les actuacions que es podrien portar a terme en cada cas. Entre les propostes de millora individuals, es troben els canvis referents a senyalització i tipologia, que s han ampliat amb els apartats següents. A més, hi ha observacions d accessibilitat, manteniment, manca de visibilitat, ocupació per altres vehicles, obstacles, etc. S ha arribat a plantejar canvis de situació en alguns casos Senyalització Segons l estudi d avaluació dels aparcaments existents, d aquests 80 aparcaments: A 70 aparcaments els hi manca la senyal. Dels que en tenen, es podria millorar la seva visibilitat col locant dues plaques de senyalització, per tal que sigui visible des de vorera i des de calçada. Cal homogeneïtzar la senyalització, ja que es poden trobar diversos tipus. A més, es recomana un tipus de senyalització normativa: - General: la senyalització que generalment s instal la als aparcabicicletes és el quadrat blau amb la icona de la bicicleta. Foto 16. Senyalització trobada als aparcabicicletes de Cornellà. - Privades: 48

65 .....Pla Director de la Bicicleta o FGC: L operador català de Ferrocarril té una senyalització pròpia on s informa de l exclusivitat de l aparcament per a bicicletes per als seus clients. Foto 17. Senyalització dels aparcabicicletes instal lats per Ferrocarrils de la Generalitat, reservats per als seus clients. o Museu de les Aigües Foto 18. Senyalització de l aparcabicicletes al Museu de les Aigües. La situació ideal seria la que contempla la utilització d un sol tipus de senyalització pels aparcaments, aquesta homogeneïtat facilitaria la identificació per part de l usuari. D altra banda, la senyalització utilitzada de forma general, el quadrat blau amb la icona de la bicicleta, no és l adequada, perquè no es correspon amb l ús que se li dona. El quadrat blau, s utilitza per senyalitzar carrils reservats (com els d autobús o fins i tot, carrils bici). 49

66 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 19. Carril Bus a Barcelona. Segons la normativa sectorial vigent, la senyalització adequada seria, segons el Reglamento General de Circulación: Estacionamiento S-17 Indica un emplazamiento donde está autorizado el estacionamiento de vehículos. Una inscripción o un símbolo, que representa ciertas clases de vehículos, indica que el estacionamiento está reservado a esas clases. Una inscripción con indicaciones de tiempo limita la duración del estacionamiento señalado. La senyalització que es recomana és la que inclou la P de Pàrquing i la icona de la bicicleta, com s ha començat a utilitzar en els darrers aparcaments instal lats amb la reforma de la Carretera d Esplugues: 50

67 .....Pla Director de la Bicicleta Foto 20. Aparcament de bicicletes amb senyalització reglamentària, Ctra. Esplugues, Cornellà Tipologia d aparcament U invertida El tipus de suport més adient per a aparcabicicletes en la via pública és el suport de tipus U- Invertida o Universal. El suport està constituït per una peça metàl lica agafada al terra, ja sigui cargolada o inserida al ferm que permet lligar dues bicicletes, una de cada costat. D'aquesta manera, la bicicleta es recolza en la seva totalitat contra el suport. Aquest model, que es mostra en la foto, és el més senzill, encara que existeixen moltes variants de disseny que compleixen amb els mateixos objectius de seguretat: que permetin lligar les dues rodes i el quadre. Es recomana d unificar les mides dels suports U invertida que s implantin. Els més freqüents són d uns 80x80 cm. Del total de 80 aparcaments, 65 són de tipus U invertida o similar, que corresponen a 607 places. Encara hi ha 15 punts d aparcaments que són només d una roda, pel que es consideren poc segurs. Aquests 15 aparcaments suposen 114 places. 51

68 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 21. Aparcament en U-Invertida, Cornellà. És important que s instal lin correctament, segons les mides mínimes que recomanem: Figura 22. Dimensions per a la instal lació d aparcaments U-invertida o Universals. Font: Elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 52

69 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 23. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en paral lel. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. Figura 24. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en angle de 45º. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. 53

70 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Figura 25. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en línia, utilitzats només per una banda. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. Figura 26. Dimensions per a la instal lació d aparcaments universals disposats en línia, utilitzats per les dues bandes. Font: elaboració pròpia a partir de diversos manuals. Tan important com la instal lació, per tal d assolir uns mínims de seguretat, cal que els usuaris els utilitzin correctament, és a dir, que lliguin correctament el seu vehicle. La figura següent mostra la manera correcta de lligar la bicicleta a l'u-invertida. 54

71 .....Pla Director de la Bicicleta Òptima Parcial Parcial Parcial Figura 27. Exemples de com lligar la bicicleta correctament al suport de tipus U-Invertida. Font: Design Against Crime. Sovint, encara que el suport ofereixi les condicions de seguretat desitjades, l'usuari desconeix com lligar-hi la bicicleta. Es pot minimitzar aquest problema a través de la informació als usuaris sobre com lligar correctament la bicicleta, per exemple, col locant una placa complementària en el mateix senyal d'aparcament o adhesius informatius en el suport. Figura 28. Placa complementaria informativa de com lligar la bicicleta. Font: Modular BPS 55

72 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Proposta d ampliació de la xarxa d aparcaments En el plànol de proposta d aparcaments, s inclouen possibles ubicacions per nous aparcaments seguint els punts atractors de mobilitat en bicicleta, llistats a l apartat de demanda ( Anàlisi de la demanda) De llarga duració Els aparcaments de llarga duració ofereixen més seguretat que els que es troben a la via pública, sense proteccions a banda de les que ofereixen el seu propi disseny i les que empri el propietari de la bicicleta. Els aparcaments tancats ofereixen la possibilitat que hi hagi control d accés i també que el vehicle pugui estar protegit davant les inclemències del temps Proposta de tipologia d aparcaments tancats. Aquest tipus d aparcaments es recomanen en punts on els usuaris han de deixar aparcada la seva bicicleta durant un temps llarg i és necessari un nivell de seguretat superior al que ofereixen els aparcaments en la via pública. Els desplaçaments que precisen d aquest tipus d aparcament són aquells que formen part del seu trajecte de mobilitat obligada, és a dir, unir l estació de transport públic amb el lloc d origen (residència) o destí (centre de treball o estudi) amb un trajecte en bicicleta. En tot cas, l ordre de prioritat dels tipus d ubicacions per a aparcaments tancats pel cas que ens ocupa, és: 1. Intercanviadors de transports col lectius (estacions de ferrocarril, metro o autobús) que són punts de gran atracció de mobilitat. 2. Centres de formació o treball on, degut a que la bicicleta ha de romandre aparcada durant tota la jornada caldria que hi hagués disponibilitat d un espai segur o bé, aquests aparcaments tancats. 3. Grans equipaments, centres comercials. La durada de l aparcament és menor però cal un grau alt de seguretat. 56

73 .....Pla Director de la Bicicleta 4. Aparcament en origen (residencial), els aparcaments tancats podrien suplir la possible carència d espai dins els edificis o en els aparcaments subterranis privats. La tipologia d aparcament per a temps llarg seria la del compartiment tancat, amb control d accés i resguard del vehicle. Pot ser tipus recinte (habitacle de construcció), gàbies, guarda bicicletes o consignes Proposta d ubicacions per a Cornellà Fase 1 Les propostes quant al tipus 1 (intercanviadors i estacions de transport públic) serien, principalment: Intercanviador Cornellà Centre. Estació FGC Cornellà Riera Estació FGC Almeda Estació Metro La Gavarra Estació Metro Sant Ildefons En segon lloc hi haurien els centres atractors de mobilitat per feina o formació, que podrien ser: IES. Als instituts, els alumnes ja tenen autonomia de mobilitat. Es recomanen aparcaments segurs tant si aquests es troben a dins de les instal lacions com a fora. Escoles d adults. En un futur, junt amb l Escola Oficial, les escoles d adults també són atractors potencials de mobilitat en bicicleta. EOI. La futura Escola Oficial d Idiomes de Cornellà hauria d estar dotada d aparcaments segurs, com ho està la de Barcelona Drassanes. 57

74 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 22. Aparcament tancat per a bicicletes a l Escola Oficial de Barcelona Drassanes. Font: elaboració pròpia Fase 2 Les ubicacions de fase 2, es dimensionaran i projectaran en funció de l ocupació i la demanda que s observi. En quant a les propostes de transport públic, s abastirien: Estacions de Tram En aquesta segona fase apareixerien altres tipus d ubicacions, com les de grans equipaments i centres comercials: Citilab Centre Cultural Garcia-Nieto Fira i Auditori Centre Comercial Quatre Camins 58

75 .....Pla Director de la Bicicleta Bicibox A banda de la proposta d aparcaments tancats que fa aquest pla, l Entitat Metropolitana del Transport (EMT) ha desenvolupat un projecte d aparcaments tancats automàtics anomenat Bicibox. El concurs d aquest servei ha estat adjudicat al passat juliol. El projecte Bicibox consisteix a la implantació d una xarxa d aparcaments tancats per a bicicletes, que funcionarien amb targeta sense contacte i que estarien ubicats en zones d elevada demanda d aparcaments d aquest tipus, com serien intercanviadors i grans estacions de transport públic. Segons el dossier de presentació del projecte, aquests aparcaments tindran les següents característiques bàsiques: - Segurs (accés restringit al dipositari) - Polivalents (que hi càpiga qualsevol bicicleta) - Accessibilitat en bicicleta - Accessibilitat per a l usuari en condicions de seguretat - Visibles i ben senyalitzats - Fàcils i còmodes d utilitzar - Estètics: mínim impacte sobre el paisatge urbà - Que permetin una visió interior (per facilitar el control extern) - Higiènics (ventilació) - Protecció climàtica - Resistència front al vandalisme - Baix cost i manteniment - Màxima autonomia elèctrica (front a talls d alimentació) i tecnològica (front a caigudes del sistema). - Mínim d obra civil, facilitat de trasllat - Optimització de l espai 59

76 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Segons aquest mateix document, a Cornellà li pertocarien 11 estacions amb 154 places totals. La ubicació proposta pels aparcaments es pot veure en el següent plànol: Figura 29. Ubicació dels aparcaments tancats Bicibox. Font: EMT. Es va fer un prototip de l aparcament, tot i que l empresa adjudicatària haurà de fer-ne un d específic. El prototip tenia dos models: un de 7 places, amb la bicicleta en horitzontal i un de 14 amb la bicicleta en vertical. 60

77 .....Pla Director de la Bicicleta Foto 23. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en horitzontal. Font: elaboració pròpia. Foto 24. Prototip Bicibox per guardar la bicicleta en vertical. Font: elaboració pròpia. Els fotomuntatges que apareixen al dossier per al municipi de Cornellà són els següents: 61

78 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Figura 30. Simulació de la instal lació de Bicibox a Cornellà. Font: EMT. 62

79 .....Pla Director de la Bicicleta 6. PROPOSTA DE BICICLETA PÚBLICA 6.1. Concepte general Els sistemes de bicicletes públiques són sistemes de lloguer o préstec gratuït de bicicletes en els nuclis urbans, impulsats total o majoritàriament per l administració pública. Es diferencien dels serveis tradicionals de lloguer de bicicletes, més orientats cap al lleure o el turisme, pel fet de prestar un servei de mobilitat pràctica, ràpida i pensada per a l ús quotidià. Es poden utilitzar en trajectes monomodals entre dos punts o com a extensió d'un viatge intermodal, principalment amb el transport públic ferroviari. A causa d'aquestes característiques, els sistemes de bicicletes públiques es poden considerar un sistema més de transport públic, amb la particularitat que brinda una oferta molt flexible per als trajectes interns del municipi. Els sistemes de bicicletes públiques poden presentar-se en formats molt diversos: des de sistemes senzills mitjançant personal d'atenció al públic, fins a sistemes totalment automatitzats amb targetes intel ligents o telefonia mòbil. La gestió d'aquests sistemes ha anat evolucionant des del sistema "lliure" de Copenhaguen de l'any 1998 per ser més eficaços contra el robatori i la inseguretat, per això actualment gairebé tots requereixen el registre de la identitat dels seus usuaris. També s'han anat adaptant a les necessitats de mobilitat dels usuaris, que acostumen a ser, al seu torn, usuaris de transport públic. Tot això està desembocant en la integració de tots els serveis de transport (bicicletes públiques, transport públic, etc.) en targetes intel ligents identificatives, recarregables i vinculades a les dades de l'usuari Característiques Després d haver vist la definició de les bicicletes públiques al principi de l apartat cal aclarir dues preguntes molt importants, que senten les bases conceptuals d aquests sistemes: 63

80 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Què no són les bicicletes públiques? No són un projecte més de promoció de bicis. Encara que sembli una moda o una cosa curiosa d alta tecnologia, cal establir des d un principi que no es tracta d això. Els projectes de bicicletes públiques finançats per l administració (les subvencions de l IDAE cobreixen una part important de la majoria dels sistemes que estan funcionant actualment) corren el risc de perdre dues coses de vista: - Que calen mesures complementàries prèvies a la implantació d un sistema de bicicletes públiques. Principalment infraestructures i altres mesures que permetin la circulació de les bicicletes a la ciutat amb plena seguretat i generant una xarxa que abasteixi tot el territori. - Que cal preveure no només la inversió del primer any, que sol ser la part subvencionada, sinó les següents, de les quals se n ha de fer càrrec l ajuntament (ja sigui finançant-lo des de les seves arques o cercant fonts de finançament). Per tal que siguin reeixits, els projectes de bicicletes han de prendre s com el que són: Què són les bicicletes públiques? Un projecte de bicicletes públiques cal enfocar-lo com: - Un sistema de transport públic principalment quotidià. Per tant, cal que tingui els horaris, facilitats d accés, etc. en definitiva els serveis que te qualsevol altre mitjà de transport a disposició dels ciutadans. - Un projecte d infraestructures de magnituds no menyspreables. La majoria de sistemes de bicicletes públiques requereixen obra civil, redistribució de l espai públic, senyalització, adaptacions a les condicions d accessibilitat, etc. a més cal comptar les mesures d acompanyament que calgui fer: instal lació de carrils-bici, manteniment dels mateixos, implantació de zones de pacificació del trànsit, etc. És important que el projecte tingui un finançament previst per als aspectes infraestructurals comentats. - Un projecte que contribuirà a la millora de la salut pública, un tema que precisa de solucions ràpides i efectives, com ho és l anar en bicicleta. No només de qui fa servir la bicicleta i fa un exercici moderat freqüent amb beneficis directes per a la seva salut, sinó per a tota la ciutat, que s estalvia emissions de contaminants atmosfèrics en un entorn cada cop més danyat com són els centres urbans. 64

81 .....Pla Director de la Bicicleta - Un projecte de desenvolupament del comerç i la vida social local, permetent desplaçaments en les zones més congestionades i transitades, que constitueixen els centres més actius de la ciutat. - Un projecte contra el canvi climàtic que pot ajudar a definir a una ciutat que té cura pel medi ambient, entre altres beneficis d imatge de la ciutat Beneficis específics de les bicicletes públiques La implantació d'un sistema de bicicletes públiques contribueix a l estalvi d energia i a la millora del medi ambient. Com s ha explicat en els apartats següents l ús de la bicicleta té aquests beneficis, que en el cas de les bicicletes públiques depenen del canvi modal dels seus usuaris, és a dir, de quin mitjà de transport han abandonat en favor de la bicicleta. Aquest matís és important, ja que només els que hagin abandonats mitjans motoritzats faran un balanç positiu en l estalvi de CO2 del sistema de bicicletes públiques, tot i que no només en aquests termes és beneficiós el sistema, com veurem a continuació: Permet disposar d'una nova opció de transport urbà ràpid, flexible i pràctic. S'adequa a les necessitats de molts usuaris i satisfà una àmplia tipologia de desplaçaments. El seu cost global és menor al d altres mitjans de transport públic. En ciutats amb poca cultura de la bicicleta pot convertir-se en un catalitzador per a fer que l'ús de la bicicleta sigui acceptat com un mitjà de transport habitual. És una mesura eficaç per a promocionar l'ús de la bicicleta en la ciutat com un mitjà de transport quotidià, sempre que s'apliquin mesures complementàries que contribueixin a la seguretat i comoditat del ciclista. Afavoreix la intermodalitat mitjançant la integració de sistemes de bicicletes públiques en el sistema de transport públic. Aquesta intermodalitat s'optimitza amb les targetes que integren els diversos serveis de mobilitat (l anomenada quarta generació de sistemes de bicicletes públiques): transport públic, aparcament, bicicletes públiques, taxi, etc. Optimització de l'ús de l'espai públic. Per cada plaça d aparcament de turisme caben unes 4-6 bicicletes públiques. 65

82 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... La seguretat de circulació s'incrementa per a tots els ciclistes gràcies a l'augment del nombre d'usuaris (efecte massa crítica) en la calçada. Enforteix la identitat local, ja que els sistemes de bicicletes públiques poden convertir-se en una part del paisatge urbà molt ben acceptat i ofereixen una imatge i un atractiu particular distintiu de la ciutat. Crea oportunitats d'ocupació. Alguns sistemes han prioritzat la responsabilitat social contractant empreses d'inserció laboral que es poden ocupar del manteniment (cas de Terrassa) Proposta d ubicacions per a les estacions del sistema Existeix una proposta d implantació d un sistema de bicicletes públiques per als onze municipis de l EMT de la banda Llobregat que acaba de sortir a concurs. A l espera que es resolgui aquest concurs, no es realitzarà cap proposta alternativa. Dins de l estudi de viabilitat d aquesta proposta s inclou un plànol amb les possibles ubicacions de les estacions de bicicleta. Aquest plànol és fruit de diverses reunions de col laboració amb l Ajuntament (Departament d Espai Públic). 66

83 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 31. Proposta per a la ubicació d estacions per a la implantació d un sistema de bicicletes públiques. Font: EMT 67

84 Ajuntament de Cornellà de Llobregat PROPOSTES DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ 7.1. Ordenança L'ordenança de circulació d'un municipi ha d'adoptar els nous principis de mobilitat que necessiten les zones urbanes actuals i que prioritzen els transports no motoritzats. El canvi de model no només serà beneficiós per a la mobilitat, la seguretat vial i l'ús de l'espai urbà sinó també per a la salut i el medi ambient, ajudant a assolir una millor qualitat de vida urbana. Per a fer possible aquest canvi de model caldrà adaptar els comportaments de tots els usuaris de la via pública. Les ordenances han d'oferir les regulacions perquè aquesta adaptació sigui respectuosa i segura Síntesi de conceptes bàsics Amb la finalitat que les ordenances siguin una eina útil i pedagògica per al ciclista és necessari que aquestes contemplin els seus drets i deures. És per això que en aquest apartat es repassaran tots els conceptes que creiem que ha de contenir la normativa. La majoria d'ells estan basats en el sentit comú que, en aquest cas es considera com el respecte entre els diferents usuaris de la via pública, és a dir, el civisme o la disciplina viària. És necessari recolzar-se en aquests conceptes de convivència per a evitar conflictes que puguin perjudicar la imatge d'alguns usuaris de la via, fet especialment negatiu quan es tracta dels usuaris que més poden beneficiar a la mobilitat i la qualitat de vida de la ciutat, com passa amb la bicicleta Potencial sinèrgic de la bicicleta La implantació de mesures en favor de la bicicleta gairebé sempre repercuteix favorablement sobre el benestar dels altres usuaris, ja que l'ús de la bicicleta contribueix a la millora del medi ambient, de la salut, etc. Per tant, cal prioritzar-la sobre els mitjans que no contribueixen favorablement, com són els motoritzats que, per contra, contaminen i generen problemes per les altres opcions de mobilitat. 68

85 .....Pla Director de la Bicicleta La bicicleta com a vehicle La bicicleta es considera un vehicle i per tant, anar en bicicleta constitueix un mode de transport. D'aquesta manera, els altres vehicles l'han de tractar com a igual en rang, cedint-li el pas quan li toca, deixant-li l'espai que li calgui per a circular, etc. Amb la particularitat que és més vulnerable, per la qual cosa, cal procurar-li les màximes condicions de seguretat. D'altra banda, aquest estatus de vehicle i mode de transport clama per una integració de la bicicleta en l'equació de la mobilitat urbana, en tots els seus nivells (administració, gestió, planificació, finançament, etc.). La normativa local haurà de fer front a un problema de concepte amb la normativa estatal, ja que l'estatal parla de vehicles sense especificar, quan en realitat s'està referint gairebé sempre a vehicles motoritzats La prioritat del vianant Per norma general, cal evitar utilitzar l'espai dels vianants i usar el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells front a aquests. Aquesta idea resumeix el canvi de paradigma que està vivint la gestió de la mobilitat i del que la bicicleta forma part. La prioritat de la mobilitat en la ciutats és que sigui el més sostenible i saludable possible, perquè les ciutats estan sofrint danys severs quant a contaminació, soroll, consum d'espai per part dels vehicles motoritzats, etc. Per altra banda, quan es circuli pel seu espai, el vianant haurà de tenir sempre la prioritat, a més de comportar-se cívicament, tal com haurien de fer tots els altres usuaris. El civisme no només és una qüestió de cotxes o de bicis, és necessari que tots els usuaris siguin cívics i, si cal, es pot reforçar amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris La moderació del trànsit Està demostrat que en condicions de moderació de la velocitat, la bicicleta pot compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies moderades seran pedalables d'entrada, sempre que no hi hagin altres obstacles per a l'ús de la bicicleta. La moderació del trànsit és, doncs, la mesura prioritària per a la pedalabilització d'un territori. És necessari vigilar que les pròpies mesures físiques de moderació del transit (ressalts, passos de vianants elevats, etc.) no siguin obstacles o molèsties per a la circulació ciclista. Així, cal adaptar aquestes mesures al pas de les bicicletes, així com també la direcció dels embornals, etc. 69

86 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Coherència amb la oferta de mobilitat Cal que hi hagi prou serveis per a la bicicleta per a poder implantar una regulació de forma coherent. És a dir, no es pot limitar l'aparcament als elements no reglamentaris si no hi ha suficient oferta d'aparcaments reglamentaris, per exemple. Així, caldrà una planificació i execució mínima abans de poder regular. És per això que les ordenances han de ser coherents amb l oferta que hi hagi de mobilitat en bicicleta i no establir massa limitacions. les limitacions són una regulació en negatiu, mitjançant prohibicions, que s ha d utilitzar només en els cassos en que no hi ha altres possibilitats. És preferible regular en positiu sempre que es pugui, mitjançant fórmules de permissivitat Sancions proporcionals a la perillositat del vehicle Les sancions han de ser proporcionals al dany que pot causar el vehicle sobre els altres usuaris, en general. Així, una bicicleta no serà penalitzada amb la mateixa contundència que un cotxe perquè el seu potencial de risc és molt menor. A més, l'import no pot ser tan excessiu que superi el preu del propi vehicle, que és molt més baix que el d'altres vehicles. El mateix ocorre amb el cost de recollida d'una bicicleta retirada al dipòsit L ordenança vigent Es tracta d una Ordenança de Circulació, publicada el 25 de setembre de Es permet la circulació de bicicletes en illes i reserves per a vianants. També permet l existència de carrils reservats per bicicletes en zones de vianants. Com a punts negatius, aquesta ordenança prohibeix circular per la part central o esquerra dels carrils i obliga a circular per la part més propera a la vorera, tret que hi hagi un carril reservat per altres vehicles, cas en que hauran de circular per el contigu al reservat, tan a prop d aquest com es pugui. Aquest arrambament cap a vorera o al marge d un carril genera diverses situacions de perill: Convida a que els vehicles avancin les bicicletes amb distàncies de separació molt petites. Exposa als ciclistes al perill de l obertura de portes, en cas que hi hagi aparcament a la banda dreta. 70

87 .....Pla Director de la Bicicleta Fa que els ciclistes hagin de travessar tot el carril i els contigus, en cas que n hi hagi, per poder efectuar un gir a l esquerra en un encreuament, generant múltiples punts de trobada dels fluxos de vehicles. La regulació quant a bicicleta és escassa i els continguts no estan ordenats, no hi ha un articulat específic per bicicletes Previsió Amb els conceptes bàsics que es recullen en el primer apartat, caldria modificar i ampliar l articulat i estructurar-lo. Pel moment, no es preveu cap modificació de l ordenança actual, però a mida que s observi un augment dels desplaçaments en bicicleta, caldrà contemplar certs canvis. Actualment, s està abordant el tema normatiu estatal i local pel que fa a la bicicleta, tant amb la proposta de modificacions de la legislació sectorial com amb la redacció d ordenances tipus per a bicicletes. És possible que en els propers anys hi hagi més informació al respecte que es pugui incorporar a les futures modificacions de l ordenança municipal Assegurança És convenient que els ciclistes disposin d una assegurança que els protegeixi com a mínim dels danys que pugui causar i desitjablement també dels que pugui patir. Les assegurances de responsabilitat civil es poden aconseguir fàcilment. Moltes assegurances de la llar cobreixen aquestes casuístiques per a la bicicleta i moltes associacions i federacions ofereixen una assegurança amb la seva quota anual. Assegurances més completes són més difícils de trobar, ja que encara no és un producte popular com perquè les assegurances puguin oferir-ho. Recentment, una asseguradora ha presentat la primera assegurança global de la bicicleta, però encara no s han pogut observar resultats. En el cas d assegurances contra robatori, la seva capacitat de cobertura depèn de la identificació de la bicicleta. Així, l existència d un registre pot ser molt útil per a aconseguir assegurances d aquest tipus. 71

88 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Des de l administració, cal que s encoratgi als ciclistes a que circulin amb algun tipus d assegurança, com a mínim la de responsabilitat civil Registre La lluita contra el robatori passa per la creació d un registre de bicicletes. El registre aconsegueix trencar el cercle del robatori actuant en cadascun dels seus esglaons: CERCLE DEL ROBATORI DE LA BICICLETA I REGISTRE Dificultar venda Dissuadir compra ADQUISICIÓ IL LEGAL / LEGAL (SEGONA MÀ) Regularitzar compra/venda Dissuadir robatori Prevenció ROBATORI UTILITZACIÓ Facilitar recuperació MANTENIMENT Facilitar recuperació Figura 32. Efecte del registre en cadascun dels esglaons del cercle del robatori. Font: elaboració pròpia. Amb aquesta eina s aconsegueix, entre d altres funcions, identificar les bicicletes i retornarles als seus propietaris després de la seva recuperació. A Espanya ja estan funcionant registres que disposen d elements físics com ara el comercialitzat per Bicitronic: 72

89 .....Pla Director de la Bicicleta Foto 25. Registre de l Ajuntament de Barcelona a una bicicleta. Font: Bicitronic 7.4. Participació ciutadana Les formes de la participació ciutadana són moltes i molt diverses. En els municipis catalans, la participació relacionada amb els temes de la bicicleta s ha acostumat a associar als processos participatius mediambientals, com les Agendes 21 locals i els Fòrums Ambientals. En altres cassos, on hi havia Pacte per la Mobilitat, també s ha pogut fer participació en el si d aquest instrument. La redacció de documents de planificació es pot veure molt beneficiada per la participació ciutadana, en la forma que aquesta prengui, per l extens coneixement d aquests actors, que experimenten la realitat del municipi en el seu dia a dia. La comunicació entre l administració i els actors implicats és vital per a fonamentar aquesta participació. En el cas de Cornellà, ja hi ha hagut contacte entre alguns actors implicats en el tema de la bicicleta (associacions i particulars actius), que poden ser convidats a aportar el seu coneixement i opinió durant la fase de redacció del pla. Aquest tipus de participació interna, és a dir, convidant a certs actors amb els que hi ha un coneixement previ, és molt útil com a òrgan consultiu per a l equip responsable de la redacció del pla. Amb aquest equip, on hi ha principalment representants d usuaris, es tracten les propostes en redacció. Més endavant, es generarà un document en fase més avançada que podrà presentar-se a un òrgan de participació obert a tota la ciutadania. En aquest fòrum, tot i que hi puguin haver aportacions, es podrà justificar millor la conveniència d incorporar-les a la redacció, ja que s hauran contemplat totes les possibilitats i s haurà travessat un procés de decisió de les 73

90 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... opcions més adients. Amb aquest segon òrgan de participació es cobreix la informació pública del pla, abans que s aprovi Parc municipal de bicicletes Les polítiques de promoció de la bicicleta han de ser coherents i integrals, una iniciativa a dins de l administració n és un exemple perfecte. Aquesta consisteix en que el consistori disposi d una flota de bicicletes per a ser utilitzades pels funcionaris públics de l Ajuntament. Amb aquests vehicles es podrien cobrir els desplaçament de treball dels funcionaris. Les bicicletes portarien els distintius de l Ajuntament i serien fàcilment identificables i estarien localitzades a aparcaments situats a prop o en el recinte dels edificis de l administració. Recentment, municipis com Sant Feliu o l Hospitalet de Llobregat han posat flotes a disposició dels seus treballadors. Es tracta de flotes mixtes, que inclouen bicicletes elèctriques. Tots dos municipis van presentar els seus Plans Directors de la Bicicleta l any Gràcies al programa de cessió de bicicletes per a ús del personal municipal de la Diputació de Barcelona, l Ajuntament de Cornellà disposa de dues bicicletes per a l ús dels seus treballadors. L entrega d aquests vehicles es va fer al desembre de Aquest projecte es podria ampliar per abastar la resta d edificis administratius, ja que estan situats en diferents indrets del municipi, i incloure alguna bicicleta elèctrica. Foto 26. Entrega de les bicicletes cedides per la Diputació per als tècnics municipals de Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà 74

91 .....Pla Director de la Bicicleta És recomanable que la gestió d aquesta flota vagi acompanyada de seminaris de formació per als usuaris, de forma que tinguin informació de com circular, aparcar o de les reparacions bàsiques Guàrdia Urbana en bicicleta La Guàrdia Urbana en bicicleta pot ocupar-se de tasques com ara el control del transit a les sortides dels col legis, multes per aparcament indegut i control d infraccions relacionades amb els carrils bici (parada o estacionament sobre el carril, per exemple). Tenen l avantatja de treballar a peu de carrer i de reconèixer el terreny des de més a prop que des d una patrulla en cotxe. La bicicleta és un vehicle més ràpid que la resta per trajectes curts i permet llibertat de moviments quan el trànsit està col lapsat. És important que aquest col lectiu recolzi la implantació de la bicicleta com a mitjà de transport, d aquesta forma se li donarà més atenció internament a la qüestió de robatoris, dades sobre accidents amb bicicletes, etc. Son diversos els Ajuntaments i Districtes de Barcelona que han dotat de bicicletes a una parella de la Guàrdia Urbana o Policia Municipal, com es pot veure en aquesta foto: 75

92 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Foto 27. Policia Local en bicicleta a Castelldefels. Font: Policia Local de Castelldefels La Diputació de Barcelona te un programa de cessió de bicicletes a les Policies Locals per a la Vigilància Ambiental. Són ja 23 municipis els que han rebut bicicletes al llarg de les tres jornades de cessió que s han fet fins ara Informació Per tal que els ciclistes en puguin fer ús, cal que coneguin els serveis dels que disposen. Amb l accés a internet cada cop més generalitzat en la població és important que aquesta informació estigui disponible al web de l Ajuntament Publicacions L edició d un plànol-guia de la ciutat de Cornellà, amb els itineraris recomanats, consells pràctics, calendari d esdeveniments, adreces d interès, és un dels elements principals de promoció de la bicicleta. 76

93 .....Pla Director de la Bicicleta Amb la informació recopilada en aquest pla i a mida que es vagin implementant les mesures propostes, es pot generar una xarxa d itineraris i uns serveis d aparcament que caldrà divulgar per tal que les coneguin tant els ciclistes actuals com els potencials. Com a exemple, a Terrassa s ha fet recentment una guia d aquestes característiques: Figura 33. Plànol-guia de la bicicleta de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa Web El departament de Medi Ambient de l Ajuntament de Cornellà ja disposa d un lloc al seu web. Un dels apartats que compren és el de la mobilitat sostenible, on s encabeix la informació relativa als desplaçaments en bicicleta. Ara per ara, la única informació de la bicicleta que es pot trobar és el plànol dels aparcaments. Mentre la xarxa de vies ciclistes no s estengui prou com per considerar-se bàsica, el que s inclogui informació sobre la circulació segura en bicicleta. Aquesta informació pot trobar-se en els webs de les associacions ciclistes, a les que es pot enllaçar. Les dues associacions que es podrien considerar de l àmbit són l Esport Ciclista Cornellà i el 77

94 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Pedal Club Cornellà, a banda de Bicibaix, Amics de la Bici i Bicicleta Club de Catalunya. Algunes d elles tenen informació d aquest tipus al seu web. Un cop estigui aprovat el PDB, també se n pot penjar un resum per tal que sigui del coneixement de la població. Figura 34. Web de mobilitat sostenible de l Ajuntament de Cornellà Subscripcions La mobilitat en bicicleta és objecte de gestió i estudi per part de diverses administracions i entitats supralocals. La tasca que s està fent per part d elles pot significar una oportunitat per crear xarxa amb altres municipis que també estiguin gestionant la mobilitat en bicicleta. A la vegada, proporciona al municipi arguments per demostrar que s està treballant i que es té en compte aquest vehicle en l equació de la seva mobilitat. 78

95 .....Pla Director de la Bicicleta Red de Ciudades por la Bicicleta La Red de Ciudades por la Bicicleta es va constituir a Sevilla, al març de 2009, durant la celebració de la II Jornada de la Bicicleta Pública. Aquesta xarxa és la primera d aquest tipus a nivell espanyol i pretén reunir tots aquells municipis i administracions que estiguin integrant la bicicleta en la seva oferta de mobilitat. Una de les primeres tasques de la xarxa ha estat la difusió del Baròmetre de la Bicicleta (enquesta a nivell estatal sobre la bicicleta) i l organització d unes jornades tècniques sobre els temes de registre i assegurances. La Red té uns estatuts i cal abonar una quota bianual per formar-ne part. Per a més informació, veure: Charter Velocity En el marc de la darrera edició del congrés Velo-City, la de Brussel les 2009, es va presentar al Parlament Europeu la Carta de Brussel les, que va ser signada per diverses administracions. 79

96 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... Figura 35. Carta de Brussel les. Font: 80

97 .....Pla Director de la Bicicleta D ençà aquesta data (maig de 2009), diversos municipis espanyols l han signada. Aquesta carta compromet els signants a: a) Assolir un 15% de fracció modal ciclista a l any b) Disminuir en un 50% el numero de ciclistes que corren el risc de tenir un accident mortal per a l any c) Treballar en polítiques d aparcament i d antirobatori. d) Promoure i incrementar l anar en bici a l escola i al treball. e) Contribuir a un turisme més sostenible amb la inversió en mesures per millorar i augmentar el turisme en bicicleta. f) Cooperar estretament amb les organitzacions d usuaris de bicicleta, botigues de bicicletes, indústries de la bicicleta, i altres agents relacionats com la policia, consultories i centres de coneixement especialitzats. La signatura d aquesta carta mostra el compromís del consistori a apostar per la bicicleta i que ocupi un lloc preeminent en les agendes municipals de mobilitat i medi ambient. 81

98 Ajuntament de Cornellà de Llobregat PROPOSTES DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ 8.1. Educació viària L educació viària constitueix en molts casos, la primera aproximació a la circulació en bicicleta. S acostuma a fer a les escoles o amb la col laboració de la Policia Local. Foto 28. Educació viària impartida per la Policia Local a les escoles. Font: Ajuntament de Palau Solità i Plegamans. Una activitat que forma part d aquesta educació viària és la realització de circuits de circulació en bicicleta per als alumnes. Aquesta activitat s ha de realitzar en equipaments específics. A Cornellà en va haver-hi un, que es va desmuntar. Es proposa cercar una nova localització adequada per aquest equipament, per tal que es pugui tornar a oferir aquest servei a les escoles. 82

99 .....Pla Director de la Bicicleta Foto 29. Circuit de bicicleta muntat amb motiu d una SMSS a Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà. Gràcies a aquesta iniciació, es podrà facilitar que es facin camins escolars en bicicleta, utilitzar la bicicleta en desplaçaments i activitats escolars, etc Biciescola La Biciescola d adults té com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones adultes a partir del descobriment de la bicicleta i les seves possibilitats com a mitjà de transport i lleure. La bicicleta permet fer una activitat física suau que fa que pugui ser practicada a qualsevol edat, especialment a edats madures. És una activitat a l aire lliure, social. És un reconfortant tant a nivell físic com a psicològic. El curs també ajuda a potenciar les relacions socials i la cultura de la bicicleta. Es poden dur a terme diversos cursos, cadascun amb diferents objectius d aprenentatge: Cursos d iniciació: dirigits a persones que no han pujat mai a la bicicleta. L associació BACC porta uns 8 anys fent-los. Amb una metodologia pròpia i una 83

100 Ajuntament de Cornellà de Llobregat... acurada atenció personal, s aconsegueix que el 90% dels alumnes de qualsevol edat pedalin. A Cornellà se n han fet alguns, amb motiu de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura: Foto 30. Curs d iniciació en bicicleta a Cornellà. Font: Ajuntament de Cornellà Cursos de circulació: dirigits a persones que saben anar amb bicicleta, però que volen circular per ciutat de forma fàcil i segura. Està dedicat a desenvolupar les habilitats, el control del vehicle, informar sobre la normativa i la actitud ciclista. Aquests cursos es poden complementar amb altres activitats com ara classes monogràfiques, tallers de mecànica, sortides amb bicicleta, xerrades sobre cicloturisme, sobre salut i bicicleta, sobre anar amb bici a la feina, a l escola...tot dirigit a tenir ciclistes millor informats i formats sobre la bicicleta urbana i de lleure Camins escolars Els camins escolars tenen com a objectiu optimitzar la mobilitat a les escoles en condicions de seguretat. Els moments d entrada i sortida de l escola són especialment problemàtics degut a l elevat ús del vehicle motoritzat que s acostuma a fer. El camí escolar potencia que els alumnes puguin arribar a peu o en bicicleta formant grups organitzats i guiats. 84

101 .....Pla Director de la Bicicleta Figura 36. El cercle viciós-virtuós de la mobilitat a l escola. Font: L itinerari es dissenya en base a les característiques del viari (en quant a pacificació i seguretat viària) i amb l objectiu que el comparteixin el màxim d alumnes. Per a dissenyar-lo cal, doncs, un estudi de mobilitat d aquests alumnes per saber el seu origen. En aquests projectes s impliquen tant els usuaris del camí, com els pares, el personal docent, el propietaris de negocis ubicats al llarg de la via, etc. Així, a més dels estudis de mobilitat, cal un procés participatiu previ per tal que s informi i es convidi a tothom. En països com Itàlia, els camins escolars en bici o BiciBus estan àmpliament implementats en moltes ciutats. 85