AJUNTAMENT DE HORTA DE SANT JOAN

Transcripción

1 MODIFICACIÓ PUNTUAL DE NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE HORTA DE SANT JOAN Modificació del Pla Parcial Carretera dels Ports AJUNTAMENT DE HORTA DE SANT JOAN NOVEMBRE 2008

2 INDEX MEMORIA ANNEX PLANOLS 1 Situació Emplaçament 1/ NNSS Actual 1/ Topogràfic i parcel lari 1/ Proposta 1/1000

3 MEMORIA

4 Modificació Puntual de Normes subsidiàries d Horta de Sant Joan. Divisió en dos sectors del Pla Parcial Carretera dels Ports Dades Generals. Promotor: Corporació Local: Ajuntament de Horta de Sant Joan. DNI/CIF: P H. Direcció: Plaça de l Església, 3. Municipi: Horta de Sant Joan. Comarca: Terra Alta. Provincià: Tarragona. Tècnic redactor: Nombre: Olivier Colin (Arquitecte). DNI/CIF: X J. Núm. Col legiat: Direcció: C/ Banc, Miravet. Antecedents. L objecte de la modificació és separar en dos sectors el Pla Parcial de la carretera dels Ports existent per trobar-se estrangulat al mig l àmbit d actuació per una part de sòl urbà, reforçat per un parcel.lari disgregat i petit en una part de l àmbit d actuació i un parcel.lari uniforme i gran en l altra. L'àmbit d'aquest sector de planejament limita: Nord - Amb el casc antic d'horta. Sud - Amb una zona agrícola conreada. Est - Amb la carretera a Arnes. Oest - Amb l'antic camí d'arnes. Aquest Pla Parcial Urbanístic ocupa una superfície total de m² segon plànol topogràfic actualitzat de ICC escala 1/1000 i de m² segon antiga documentació. Per millorar l execució i la gestió del Pla Parcial dels Ports és proposa la separació en dos plans parcials d aquest àmbit.

5 Topografia. Els terrenys situats dins l àmbit d aquest Pla Parcial Urbanístic són pràcticament plans, amb un lleuger pendent descendent d aproximadament el 7% en direcció nord-oest a sud-est. Les cotes sobre el nivell del mar estan compreses entre la cota més baixa de 489 metres a l'extrem sudoest i la cota més alta de 495 al límit nord-est, al principi de la carretera. Es tracta d'un sòl agrícola sense especial valor. Actualment hi ha una zona d'ametllers i una altre de males herbes. Norma actual. Art. 168 Sector de la carretera dels Ports. Descripció: El desenvolupament d aquest sector de sòl apte per a ésser urbanitzat té un caràcter prioritàriament residencial. Està situat al SE de la població amb façana a la carretera dels Ports. La superfície de l àmbit és de m² segon plànol topogràfic actualitzat de ICC escala 1/1000 i de m² segon antiga documentació urbanística. S adoptarà la superfície actualitzada com ha referència. Condicions d ordenació del sector: S estableixen els paràmetres d edificabilitat següents. a) L edificabilitat bruta màxima es de 0.42 m2s/s. b) La intensitat màxima d edificació per parcel.la es de 0,70 m2s/s. c) El sostre edificable màxim es de 9030 m2. d) El nombre màxim de vivendes : 34. Relacionats amb el sector es preveuen espais adscrits al sistema general viari. S han de preveure les superfícies següents per a sistemes locals: a) Espais lliures 2150 m2. b) Centres docents: segons Reglament Llei de Mesures. c) Serveis d interés públic i social: segons Reglament Llei de Mesures. d) Aparcament: una plaça per cada 100 m2 d edificació, admetent-se el cinquanta per cent als vials. El sistema d ordenació de l edificació serà el d edificació aïllada, admetent-se l edificació de cases aparellades. S estableixen les condicions d edificació següents: a) La superfície mínima de parcel.la serà 375 m2. b) L ocupació màxima de parcel.la serà del 40%. c) L alçada màxima es fixa en 6 m. equivalent a Pb +1P. d) El Pla Parcial fixarà les separacions mínimes.

6 S estableixen les condicions d ús següents: - L ús global es el d habitatge, en la modalitat d unifamiliar. - Com a complementaris es preveuen els dels números 2,3,4,5,6,9,10,11,13 i 14. Condicions de gestió : 1. El sistema d actuació serà el de compensació. L aprofitament del sector es de 9030 m2. Condicions d urbanització: 1.-Es sanejaran els terrenys que suporten la urbanització amb l excavació de la capa vegetal, particularment a punts més baixos. 2.-Es tindrà una cura especial pel que fa a l evacuació d aigües pluvials i al drenatge de l aigua del sòl. Es proposa el sistema separatiu, i es recomana el disseny de les seccions dels carrers amb capacitat per a l eliminació superficial de les aigües de pluja. 3. El Pla Parcial regularà la forma i materials de les tanques a fi d integrar-se i homogenitzar-se amb les característiques de la urbanització. Quadre Resum de les superfícies previstes segons NNSS d Horta de Sant Joan. PPl Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat Antiga Llei m²/hab 0 Hab/Ha PP , Total , Quadre Resum de les superfícies previstes segons Nova Llei d Urbanisme i reglament d aplicació en cas de desenvolupament del Pla Parcial. Superfícies total de l àmbit modificada de m² a m² PP Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat Nova Llei Hab/Ha PP , Total ,

7 Proposta de modificació: Pla Parcial 1 Carretera dels Ports. Sector 1 Descripció: El desenvolupament d aquest sector de sòl apte per a ésser urbanitzat té un caràcter prioritàriament residencial. Està situat al SE de la població tocant el sòl urbà amb façana a la carretera dels Ports. El sector 1 és estret i llarg amb una superfície aproximada de m². Condicions d ordenació del sector: S estableixen els paràmetres d edificabilitat següents. a) L edificabilitat bruta màxima es de 0.42 m2s/s. b) El sostre edificable màxim es de m2. c) El nombre màxim d habitatges : 20. S estableixen les condicions d edificació següents: a) L alçada màxima es fixa en 6,80 m. equivalent a Pb +1P. b) El Pla Parcial del sector fixarà les tipologies i paràmetres d ordenació. S estableixen les condicions d ús següents: a) L ús global es el d habitatge, en la modalitat d unifamiliar i plurifamiliar. b) Com a complementaris es preveuen els dels números 2,3,4,5,6,9,10,11,13 i 14. Relacionats amb el sector es preveuen espais adscrits al sistema general locals seguin lo previst a la Llei d Urbanisme i el seu reglament. Condicions de gestió : El sistema d actuació serà el de compensació. L aprofitament del sector es de m2. Condicions d urbanització: 1. Seguin lo previst a la Llei d Urbanisme i el seu reglament. 2. El Pla Parcial regularà el mobiliari urbà, la forma i materials de l espai públic i de les tanques a fi d integrar-se i homogeneïtzar-se amb les característiques de la urbanització. Quadre Resum de superfícies sector 1(Nova Llei d Urbanisme i reglament). PP Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat PP Hab/Ha Sector , Total ,

8 Sector 2 Descripció: El desenvolupament d aquest sector de sòl apte per a ésser urbanitzat té un caràcter prioritàriament residencial. Està situat al SE de la població tocant el sector 1 amb façana a la carretera dels Ports. El sector 2 és de forma regular amb una superfície aproximada de m². Condicions d ordenació del sector: S estableixen els paràmetres d edificabilitat següents. a) L edificabilitat bruta màxima es de 0.42 m2s/s. b) El sostre edificable màxim es de m2. c) El nombre màxim d habitatges : 29. S estableixen les condicions d edificació següents: a) L alçada màxima es fixa en 6,80 m. equivalent a Pb +1P. b) El Pla Parcial del sector fixarà les tipologies i paràmetres d ordenació. S estableixen les condicions d ús següents: a) L ús global es el d habitatge, en la modalitat d unifamiliar i plurifamiliar. b) Com a complementaris es preveuen els dels números 2,3,4,5,6,9,10,11,13 i 14. Relacionats amb el sector es preveuen espais adscrits al sistema general locals seguin lo previst a la Llei d Urbanisme i el seu reglament. Condicions de gestió : El sistema d actuació serà el de compensació. L aprofitament del sector es de m2. Condicions d urbanització: 1. Seguin lo previst a la Llei d Urbanisme i el seu reglament. 2. El Pla Parcial regularà el mobiliari urbà, la forma i materials de l espai públic i de les tanques a fi d integrar-se i homogeneïtzar-se amb les característiques de la urbanització. Quadre Resum de superfícies sector 2 (Nova Llei d Urbanisme i reglament). PP Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat PP Hab/Ha Sector , Total ,

9 Quadre Resum de superfícies del sector1 més el sector 2. PP Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat PP Hab/Ha Sector , Sector , Total , Quadre comparatiu PP1 anterior superfícies actualitzades segons Nova Llei i resum de superfícies del sector1 més el sector 2. PP Carretera dels Ports Sól Public Cessió Sól privat Habitatges Sup Sector edif. Neta Zona Verde % Vial % Equipament % Solar Sostre max Nb Max Nb PO % Densitat Hab/Ha PP , Sector , Conclusions: La modificació puntal del pla parcial de la carretera del Ports d Horta de Sant Joan en dos sectors no augmenta l edificabilitat, actualitza a la legislació vigent les seccions obligatòria i l obligació de habitatges protegit i augmenta la densitat d habitatge per hectàrees de 14 a 21, elements important per reduir l impacte ambiental aprofitant millor el sòl. Olivier Colin. Arquitecte Municipal. 24 de novembre 2008.

10 ANNEX

11 TÍTOL SISÈ: ZONES. CAPÍTOL SEGON: REGULACIÓ DEL SÒL APTE PER ÉSSER URBANITZAT. Art. 163 Definició. Aquestes Normes Subsidiàries qualifiquin com a sòl apte per a ésser urbanitzat aquells terrenys aptes per a la urbanització, que es consideren necessaris per el futur creixement de la població. Art. 164 desenvolupament de les Normes Subsidiàries. 1. El desenvolupament del sector de sòl apte per a ésser urbanitzat s efectuarà mitjançant: a) Pla Parcial. b) Projecte d Urbanització. 2. Les iniciatives d actuació en aquest tipus de sòl poden ésser publiques o privades. Art. 165 Règim urbanístic transitori. Mentre no s aprovin els corresponents Plans Parcials que els desenvolupin, ls terrenys qualificats com a sòl apte per a ésser urbanitzat estaran subjectes a les limitacions regulades a l article 85 de la Llei del sòl i al règim previst a l article i següents, d aquestes Normes per al Sòl no urbanitzable. Art. 166 classificació. El sòl apte per a ésser urbanitzat comprèn el següent sector: -Sectors de desenvolupament urbà residencial, unifamiliar (clau 20) Art. 167 Condicions. 1. La superfície de l àmbit de l actuació queda definida per la delimitació del Sector. Els límits i superfícies dels sector podran ser ultrapassades pel Pla Parcial en un màxim del 12% de la seva superfície, sempre que això comporti una millor adequació a la morfologia del territori i per l estructura de la propietat generi una gestió més senzilla. 2. Com a dotació a nivell de planejament superior (Normes Subsidiàries ) independent de la que pertoqui per Pla Parcial, es reservaran 5 m2 /habitant al sector, per espais lliures del sistema general. Els sòls afectats per la xarxa viària bàsica inclosos en el sector hauran d ésser cedits gratuïtament pels propietaris del sector o Junta de Compensació i els vials hauran d ésser executats per la Junta de compensació. 3. Amb independència de la previsió sobre sistemes generals relacionats amb el sector, que s integren en la gestió d aquest, el Pla Parcial haurà de preveure espais per a sistemes locals, d acord amb les determinacions del Reglament de la Llei de <mesures d Adequació de L ordenament urbanístic de Catalunya. Pel que fa al sistema local viari, el Pla Parcial haurà de reservar al menys el 20% de la superfície total del polígon.

12 TÍTOL QUART CAPÍTOL PRIMER: REGULACIÓ D USOS. Art. 84 Classes d usos. A. Segons la seva funció: B. 1. Us de vivenda que compren l edifici destinat a habitatge o residència familiar. S estableixen les categories següents: 7 Vivenda unifamiliar. Es l edifici per habitatge, situat en parcel.la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclussiu. a) Vivenda. Es l edifici per habitatge plurifamiliar, amb accés i elements comuns. 1. Us hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poder ésser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram d hosteleria. 2. Us comercial. Es l ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ésser perruqueries, salons de bellesa, renta, planxat, similars. Aquest ús no implica l adscripció de la totalitat d un edifici i el límit de superfície es de 1000 m2 de sostre. 3. Us d oficina. En aquest ús s inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter pública o privat, els de banca, borsa i assegurances els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i als despatxos professionals. En aquest ús es dintingeix entre el supòsit en el que l ús d oficina coincideix amb altres usos en el mateix edifici i l ús d oficines exclussiu, que implica la completa adscripció de l edifici a aquest ús. 6 Us de magatzems. 1.Es l ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç, no inclosos a l apartat precedent, els locals de comerç a l engròs i els magatzems no inclosos ni directament lligats a l activitat manufacturera. 2. Els usos comercials i de magatzem que, per llur característiques matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats originin molèsties o generin riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regiran pel que s estableix per l ús industrial. 7. Us industrial: 1.S hi comprenen les següents activitats: 1. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes amb exclussiu forniment a detallistes, majoristes, instal.ladors, fabricants o distribuidors o sense servei de venda directa (stokage). 2.Indústries de reparació i de les estacions de servei. 1. Garatges. 2. Els tallers de reparació i de les estacions de servei. 3. Agències de transport. 4. Les indústries d obtenció, transformació i transport de béns. 5. Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats o pels elements tècnics emprats puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.

13 6. Us industrial vitivinícola i agrícola en general. Aquest ús compren totes les activitats de manipulació, dipòsit i elaboració de producte derivats de la vinya, vinculades a l explotació de la finca on s emplacen (cellers i bodegues de criança). Resta exclosa d aquest ús la producció exclusiva de vins i d altres begudes alcohòliques mitjançant la manipulació d alcohols i altres producte no provinents d la mateixa explotació de la finca. Aquesta modalitat no serà considerada com a activitat agrícola i no serà admisible la seva implantació en sòls no urbanitzables d interès agrícola, forestal i paisatgístic L ús industrial definit al punt 7, es absolutament incompatible en el sòl no urbanitzable. Si s admeten les activitats d emmagatzematge de productes agraris. 7. Us sanitari- assistencial. 1. Us sanitari assistencial en el corresponent al tractament o allotjament de malalts,. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. 2. L ús sanitari assitencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. 3. També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari, com asils, llar de vells, etc. 10 Ús educatiu. Aquests ús comprèn l ensenyament en tots els graus i modalitats. 11 Ús socio-cultural. Aquest ús comprèn les instal.lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d art i similars, i el d activitats de tipus social, com poden ésser els centres d associacions, agrupacions, col.legis i similars. 12 Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de cults o directament lligades als temples i esglésies. 13. Ús recreatiu. L ús recreatiu es el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena, així com els càmpings. 14 Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 15 Ús administratiu. comprèn les instal.lacions afectes a qualsevol Administració pública. 16Abastament. comprèn instal.lacions com mercats i escorxadors. 16 bombers. 17 Cementiri. 18 Ús agrícola, forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i directament derivades d aquestes, així com les explotacions forestals i les granges. 19 Ús de vialitat. Es l ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per el trànsit de vehicles i persones. 20 Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d extracció de zones i moviments de terres en general.

14 B). Per la seva naturalesa : 1. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col.lectius, privats i comunitaris. 2. Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys e instal.lacions de propietat pública. 3. Es considera ús col.lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes. 4. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada. 5. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

15 PLANOLS

16

17

18

19