Aspecte avaluat Instruments d avaluació % Nota total. Comprensió i aplicació dels Controls Treballs monogràfics Exposicions orals.

Transcripción

1 Aspecte avaluat Instruments d avaluació % Nota total Comprensió i aplicació dels Controls continguts Treballs monogràfics Exposicions orals 30% de la nota Procediments, hàbits de treball Actituds Presentació i neteja dels treballs, Nivell de realització dels continguts proposats, Correcta realització dels exercicis, Presentació dels treballs en la data acordada... Asistència Material Respecte Interés Participació Deures Neteja 50 % de la nota 20 % de la nota Si la nota de cada apartat anterior no supera el tres, no es podrà fer la nota mitjana. Més de tres negatius comporta una amonestació, a més de la pèrdua del 20% de la nota referent a l apartat d actitud, en la qualificació total de l avaluació. 1

2 Tema 0 Materials i tècniques Activitat 1 DIBUIXAR LLETRES Seguint aquestes indicacions dibuixa, en el full anterior, el nom de l assignatura i el teu nom i curs. Un cop acabada col loca-la en la primera funda del teu quadern de plàstica. 1.- Conta les lletres del teu nom per a saber a qual li correspon estar al mig del full. 2.- Escriu cada lletra molt fluixet en majúscules. 3.- Dibuixa una línia al voltant de cada lletra, i una línia a l interior dels buits. 4.- Després afegeix unes ombres a l esquerra i sota de cada lletra, i ompli-la 2

3 Tema 0 Materials i tècniques Concepte LLAPIS DE GRAFIT 2. Comencem a defi nir alguns detalls alhora que anem donant volum a les fi gures gràcies a les ombres pròpies i a les tirades, tant sobre els altres cossos com sobre el pla base. 4. Finalment, enfosquim el fons del dibuix per mitjà d una degradació de tons, de manera que les zones de llum de les tres fi gures destaquen sobre ell. A més, amb això aconseguim que les formes dels cossos destaquen sobre el fons de la composició. 1. Per a realitzar esta composició de formes geomètriques un prisma, una esfera i un cub, es comença per esbosar les formes sense detindre s en excés en els detalls. És convenient observar atentament cada un dels sòlids i les seues posicions dins del conjunt amb l interés de reproduir el seu volum amb la major fi delitat possible, és a dir, amb la major proporcionalitat entre ells. 3. Ara ens ocuparem de la textura de cada objecte. Esta s aconseguix gràcies a la varietat de traços que permet el llapis, sobretot si és de mina blana. Observa que la ombra pròpia de l esfera no és uniforme, sinó que la llum es difumina concèntricament respecte al punt de màxima llum. 3

4 LLAPIS DE GRAFIT Tema 0 Materials i tècniques Activitat 1 4

5 Dibuixar arbres Tema 0 Materials i tècniques Activitat 1 5

6 Tema 0 Materials i tècniques Activitat 1 LLAPIS DE COLORS 1. Comencem per traçar amb els propis llapis de colors les línies fonamentals de la composició. 2. A continuació, anem afegint nous tons i comencem a incorporar detalls concrets. 3. A través de l entrecreuament i superposició de línies de diversos colors aportem complexitat. 4. Finalment, afegim els detalls que li falten al dibuix: reforcem les ombres, saturem el color... 6

7 Tema 0 Materials i tècniques RETOLADORS 1.Primer, esbossem la fi gura amb un llapis dur. El fons l anem treballant per mitjà de línies rectes de diferent color i inclinació. 2. A continuació, farem xicotets traços lineals en diferents tonalitats que semblen la textura. 3. Finalitzarem el dibuix entrecreuant línies, perfi lant els detalls, i afegint ombres en els llocs més foscos per mitjà de la acumulació de punts o amb la tècnica del ratllat. 7

8 La Geometria Activitat 1 La geometria és com la gramatica del llenguatge expressiu de la imatge Elements Geomètrics El punt i la línia Els angles Traçats geomètrics Polígons Posicions entre rectes i circumferències 8

9 Tema 1 Traçats bàsics Concepte EL PUNT LA LÍNIA En geometria, un punt és la intersecció de dues rectes, La línea es defineix en l expressió plàstica com un punt en moviment. Línea recta: és la successió de punts en una mateixa direcció. Semirecta: és la porció de recta delimitada en un dels seus extrems per un punt. Segment: és la porció de recta compresa entre dos punts. Línea corba: és una línea on els seus punts no segueixen la mateixa direcció. Línea quebrada: és la formada per segments rectes, que varien la direcció entre sí. Línea recta Semirecta: Segment: Línea corba: Línea quebrada: SITUACIÓ Recta Horitzontal: consideix amb l horitzó Recta Vertical: aquella que obeeix a la direcciò de tots els cossos al caure. Recta Inclinada o obliqua: aquella que no es horitzontal ni vertical. Recta Horitzontal Recta Vertical Recta inclinada o obliqua POSICIONS RELATIVES Rectes paralel.les: que segueixen la mateixa direcció. Rectes concurrents: es tallen en un punt. Rectes perpendiculars: quan es tallen divideixen el pla en quatre angles rectes. Rectes paralel.les Rectes concurrents Rectes perpendiculars 9

10 Dibuixa objectes que s assemblen a estes o a altres lletres: Tema 1 Línia i Forma Activitat 1 A B C D E F G H I J L M O P R 10

11 Tema 1 Traçats bàsics Concepte ANGLES Es denomina angle a la part del pla comprés entre dos semirectes, amb el mateix origen (vèrtex). Són positius quan es mesuren en sentit oposat al gir de les agulles del rellotge. TIPUS Angle recte: igual a 90ª Angle agut: menor de 90ª Angle obtús: major de 90ª Angle pla: 180ª Angle recte: Angle agut Angle obtús Angle pla POSICIONS RELATIVES Angles consecutius: tenen el mateix vèrtex i un costat comú. Angles oposats pel vèrtex: cada un està format per la prolongació dels costats de l altre. Angles complementaris: sumen 90º Angles suplementaris: sumen 180º Angles adjacents: son angles consecutius els costats no comuns dels quals estan en línia recta. 11

12 Tema 1 Traçats bàsics Concepte GEOMETRIA PLANA: PARAL LELES I PERPENDICULARS Utilitzant l escaire i el cartabó i sense pendre mesures realitzar aquesta làmina. Fes paral.leles a les marques que hi ha al full que us proporciona el professor. El treball cal que quede com aquest. COL.LOCACIÓ DE L ESCAIRE I EL CARTABÓ PER A REALITZAR PARAL.LELES I PERPENDICULARS Escaire 30 Cartabó Cartabó Escaire El cartabó no canvia, l escaire fa un gir. 12

13 Tema 1 Traçats bàsics Activitat 1 13

14 14 Data: Activitat 2 Tema 1 Traçats bàsics Dibuixa rectes paral leles a les donades pels punts indicats a b c d a b c d a b c d Dibuixa rectes perpendiculars a les donades pels punts indicats b c d a b c d a b c d a b c d a b c d a b c d a a b c d a b c d a b c d Dibuixa rectes paral leles i perpendiculars a les donades pels punts indicats a b d c a b c d a b c d

15 TEOREMA DE THALES Divisió d un segment en parts iguals Dividir el segment AB en quatre parts iguals. 1º.- Partint de A es traça una semirecta amb una inclinació qualsevol. Damunt d aquesta es marquen el nº unitats iguals (de qualsevol magnitud) en que ens demana dividir el segment. 2º.- S uneix el punt 4 amb l extrem B del segment i es tracen paral.leles per cada punt a la recta 4B, que van donant els punts exactes que divideix al segment AB en quatre parts iguals. Tema 1 Traçats bàsics Activitat 4 Fes el exemple que et mostrem. 1. Divideix el segment AB en 12 parts iguals. 2. Divideix el segment BC en 7 parts iguals. 3. Divideix el segment AD en 8 parts iguals. 4. Divideix el segment DE en 4 parts iguals. C A E 15

16 Tema 2 Traçats geomètrics Concepte GEOMETRIA PLANA: TRAÇATS AMB SEGMENTS MEDIATRIU D UN SEGMENT La mediatriu d un segment és la recta perpendicular al segment que el divideix en dues parts iguals. Per a dibuixar la mediatriu del segment AB es fa centre en A i amb un radi més gran que la meitat del segment es tracen arcs a una i altra banda del segment. Es repeteis l operació des del punt B i amb el mateix radi. Els arcs es tallen en els punts M i N, que s hauran d unir per dibuixar la mediatriu. PERPENDICULAR A UNA RECTA PER UN PUNT D AQUESTA Si es vol fer una perpendicular a una recta que pase per P, amb centre en P i amb un radi qualsevol, es dibuixa un arc que talla a la recta r en el punt P. Sempre amb el mateix radi, es fa centre successivament en els punts 1, 2 i 3 fins obtenir el punt 4. S uneix amb 4 amb P per dibuixar la perpendicular. PERPENDICULAR A UNA RECTA DESD UN PUNT EXTERIOR Amb centre en P es traça un arc que determina en r els punts M i N. Cal trobar la mediatriu del segment definit pels punts M i N, de la qual P és un punt. Es tracen dos arcs del mateix radi amb centres en M i N, que es tallaran en el punt Q. S uneix P amb Q per dibuixar la perpendicular que es busca. 16

17 Tema 2 Traçats geomètrics Activitat 1 Reconstrueix la figura del camp de futbol a partir dels punts. 1. Uneix amb una recta els punts A i C i A i B. 2. Paral.lela per B a la recta AC i per C a la recta AB. 3. Mediatriu en el segment CA i al segment 1-2 resultant de la mediatriu anterior per obtenir O. 4. Punxem en O fins H i fem la circumferència del centre. 5. Per G i E perpendicular a la recta AB. (Métode perpendicular per un punt exterior). 6. Per F perpendicular a la recta AB. ( Métode perpendicular per un punt de la recta). 7. Copia la distància s i suma-li-la a la perpendicular de E per acabar la porteria. 8. Acaba la porteria fent les corresponets paral.leles. 9. Punxa en x fins D i fes el semicercle. 10. Per paral.leles i mesurant amb el compàs les distàncies fes la porteria d enfront. 1 s O 2 17

18 LA CIRCUMFERÈNCIA Tema 2 Traçats geomètrics Concepte La circumferència és una línia corba, tancada i plana, els punts de la qual equidisten d un punt interior que s anomena centre. El radi és el segment que uneix un punt qualsevol de la circumferència amb el centre. La corda és el segment que uneix dos punts de la circumferència. El diàmetre és una corda que passa pel centre de la circumferència. Una recta és secant a una circumferència quan la recta i la circumferència tenen dos punts en comú. Una recta és tangent a una circumferència quan la recta i al circumferència tenen un punt en comú. RECTA TANGENT DIÀMETRE RADI RECTA SECANT CORDA Trobar la circumferència que passa per tres punts. B A C 18

19 Tema 2 Traçats geomètrics Concepte BISECTRIU D UN ANGLE La bisectriu d un angles és la recta que, passant pel vèrtex, el divideix en dos angles iguals. Per construir-la es fa centre en el vèrtex V i amb un radi qualsevol es traça un arc que tallarà els costats de l angle en els punts 1 i 2. Dels punts 1 i 2 es tracen arcs amb el mateix radi, que es tallaran en el punt 3. S uneix 3 amb V per dibuixar la bisectriu. Traça la bisectriu de l angle α CÒPIA D ANGLES α Es tracta de dibuixar un ángle a donat damunt la semirrecta r a partir d un punt A. 1.- Es traça la semirrecta r i es fa centre en A. Amb l obertura del compàs AB, igual a la de l angle donat, es traça un arc obtenint-se el punt B. 2.- Amb centre en B i una obertura del compàs BC, es traça un altre arc que determina el punt C. 3.- Unint A i C s obté l angle desitjat. SUMA D ANGLES Per a sumar dos angles es transporta uno a continuació de l altre i axí succesivament RESTA D ANGLES Per a restar dos angles es transporta el major i li llevem el menor A continuació resta els angles α i β a partir del punt V α β V DIVISIÓ D UN ANGLE EN TRES PARTS IGUALS 1. Es pren un radi qualsevol i amb centre al vèrtex V es traça un arc que talla els costats de l angle entre els punts 1 i Manteneint el mateix radi amb centre a 1 i 2, es tracen dos arcs que, en tallar l anterior, ens donaran els punts 3 i Unint el vèrtex V amb 3 i 4, s obté la divisió de l angle en tres parts iguals. A continuació fes la divisiò de l angle següent: V 19

20 Còpia els angles donats. Tema 2 Traçats geomètrics Activitat 2 Suma els angles donats. Resta els angles donats. Divideix aplicant Tales els segments següents. N= 3 parts N= 5 parts N= 7 parts 20

21 Tema 2 Traçats geomètrics Activitat 3 ANGLES: Construcciò d angles amb el compàs 1.- Angles de 60º i 30º 2.- Trisecció d un angle recte 3.- Angles de 45º i 22º Angle de 75º 5.- Angle de 120º 6.- Angle de 135º 21

22 Tema 3 Polígons Concepte POLÍGONS El polígon és una figura geomètrica plana limitada per segments de recta anomenats costats. CLASIFICACIÓ DE POLÍGONS. a)segons la mesura dels seus costats i angles, els polígons poden ser: * Regulars: Tenen els seus costats iguals (equilàters) i els seus angles iguals (equiangles). * Irregulars: tenen els seus angles i costats diferents. POLÍGONS REGULARS TRIANGLE QUADRILATER PENTÀGON POLÍGONS IRREGULARS Segons el nombre de costats, els polígons poden classificarse en triangles (tres costats), quadrilaters (quatre costats), pentàgons (cinc costats), hexàgons ( sis costats), (set costats), (huit costats), (nou costats), (deu costats), (onze costats), (dotze costats) TRIANGLE QUADRILATER PENTÀGON b) Segons la direcció dels seus costats: * Convexos: són aquells en què, si se n prolonga un costat, aquest no talla el polígon. POLÍGON CONVEX * Còncaus: són aquells en què, si se n prolonga un costat, aquest talla el polígon. POLÍGON CÒNCAU * Estrellats: Són els que tenen forma d estrella. POLÍGON ESTRELLATS 22

23 Tema 3 Polígons Concepte TRIANGLES CLASSIFICACIÓ DELS TRIANGLES El triangle és un polígon de tres costats, i per tant, tres vertex. En tots els triangles, la suma dels seus angles es igual a 180º. Segons la mesura dels seus costats, els triangles poden ser: EQUILÀTERS: tenen els tres costats i angles iguals. ISÓSCELES: tenen 2 costats iguals. ESCALÉ: tenen els tres costats diferents. Segons la mesura dels seus angles, els triangles poden ser: RECTÀNGLE OBTUSÀNGLE ACUTÀNGLE tenen un angle obtús (>90º) tenen un angle recte (90º). tenen els seus tres angles aguts (<90º) Construïx un triangle equilàter conegut el seu costat. L = 40 mm Construix un triangle isòsceles donats els dos costats a = 30 mm i b = 40 mm. Construix un triangle escalé donats els tres costats a = 40 mm i b = 60 mm i c = 30 mm Construix el triangle rectangle donats un catet i la hipotenusa c = 40 mm i H = 65 mm Construix el triangle acutangle coneguts els dos costats i un angle a = 40 mm i b = 50 mm i a = 45 º Construix el triangle obtusangle coneguts els dos costats i un angle a = 40 mm i b = 45 mm i a = 105 º 23

24 Tema 3 Polígons Concepte QUADRILATERS El quadrilater es un poligon de 4 costats i per tant quatre vertex. Segons el paral.lelisme dels costats del quadrilater, es distingueixen tres tipos: paral.lograms, trapecis i trapezoides. En tots el casos la suma dels angles és de 360º. CLASIFICACIÓ NOM COSTATS ANGLES DIAGONALS DIBUIX PARALLELO- GRAMS: tenen els costats oposats paral. lels dos a dos QUADRILATERS TRAPEZS: tenen sols dos costats paral. lels. TRAPEZOIDE: no tenen costats paral.lesls 24

25 Tema 3 Polígons Activitat 2 CONSTRUCCIÓ DE QUADRILATERS Construïx un quadrat de diagonal d= 40 mm Construïx un rectangle donat el costat a = 30 mm i la diagonal d = 59 mm Construïx un rombe donades les dos diagonals D = 60 mm i d = 40mm. Construïx un romboide donat el costat a = 55mm, el b = 35 mm i l angle comprés de 60º Construïx un trapezi isòsceles coneixent les seues bases a = 65 mm i b = 40 mm i l altura o distància entre ambdós bases h = 35 mm. Ídem un trapezi rectangle 25

26 CONSTRUCCIÓ DE QUADRILATERS EL TANGRAM Dibuixa, a escala 1:2 i SENSE BORRAR CAP CONS- TRUCCIÒ AUXILIAR, la següent figura: Tema 3 Polígons Control 26

27 Tema 3 Polígons Concepte POLÍGONS REGULARS CONEGUT EL SEU COSTAT PENTÀGON Dibuixem el costat AB amb el valor donat i en trobem la mediatriu, amb la qual cosa tindrem el punt P. Aixequem una recta perpendicular a B, i des d aquest pnt i amb radi BA, tracem un arc que determinà el punt J en tallar la perpendicular que hem traçat abans. Amb adi PJ i centre a P dibuixemun arc que tallarà en el punt M la prolongació d AB. Prenent com a centre A i amb una obertura de compàs AM, dibuixem un arc que determina el punt D sobre la mediatriu. Finalment, tracem arcs amb centre a D, A i B i radi igual al costat AB. Quan es tallen entre ells aquests arcs determinen els punts C i E, vèrtex del pentàgon. El pentàgon s obté unient els punts B,C,D,E i A. HEXÀGON Tracem un el costat AB. Amb la messura d aquest costat, tracem els arc AO i BO, trobant el punt O centre de la circumferència. Amb centre a A i radi AO anem descrivim un arcs que tallin la circumferència en els vèrtex del polígon. Unint aquests punts obtindrem l hexàgon. F E O D C A B 27

28 Tema 3 Polígons Concepte HEPTÀGON Dibuixem el costat AB i tracem una perpendicular per un dels seus extrems, per exemple, el B. Tracem també la mediatriu d aquest costat. En l extrem A, sobre AB, construïm un angle de 30º, prolongat el costat fins que es talli en la jperpendicular traçada des de B en el punt P. Per fer aquest angle es transporta el 30º que oferix l escaire. Amb centre en A i radi AP es descriu un arc que tallarà la mediatriu d AB en el punt O, centre de la circumferència circumstancia a l heptàgon, el radi de la qual serà el segment OA o OB. Sobre la circumferència es trallada la magniud del costat AB set vegades, i s obtenen els punts C,D,E,F i G..L heptàgon demanat es determina unint els punts. OCTÒGON Amb la magnitud AB, costat de l octògon, es cosntrueix un quadrat amb aquest valor de costat. Se n tracen les diagonals per tal de determinar el punt P, centre d aquest quadrat. Amb centre a P i radi PA tracem un arc que tallarà per O la mediatriu d AB. El punt O és el centre de la circumferència circumscrita a l octògon, el radi de la qual és el segment OA o OB. Sobre aquesta circumferència tralladem la magnitud del costat AB vuit vegades i obtenim els punts C,D,E,F,G i H. Unint aquest punts es determina la figura de l octògon. 28

29 Tema 3 Polígons Activitat 4 APLICACIONS DE POLÍGONS REGULARS. PENTÀGON I HEXÀGON 1. ABCDEF és un hexàgon regular. 2. DEFG és un pentàgon regular. 3. La construcció de la cresta s ha de deduir de l observació del croquis. 4. la distància EJ mesura 25 mm. 5. la distància AL mesura 15mm. 6. El costat JK mesura 50mm. 7 El costat LK mesura 45mm. 8. El segment KM és la bisectriu de l angle JKL. G E H D I J N F M C K L A B A B 29

30 Tema 3 Polígons Concepte POLÍGONS REGULARS INSCRITS EN UNA CIRCUMFERÈNCIA TRIANGLE Dibuixem el diàmetre AP. Punxem en P i obrim el compàs fins a O i fem un arc que ens talla la circumferència en BC obtenit els ultims 2 vertex del triangle. Unint-los obtindrem el triangle. HEXÀGON Dibuixem el diàmetre DA i amb la mesura del radi dibuixem arcs de circumferència des de A i D obtenint els ùltims 4 vertex del hexàgon F, B, E i C. QUADRAT Si es tracen dos diàmetres perpendiculars s haurà dividit la circumferència en quatre parts iguales. OCTÒGON Després d obtindre el quadrat, es fan les bisectrius dels quatre angles rectes que s han obtingut. PENTÀGON Es tracen dos diàmetres perpendiculars. Es troba el punt mitjà, B, del radi OA traçant la seva mediatriu. Amb centre en B i radi BC es fa un arc de circumferència que tallarà el diàmetre horitzontal en el punt D. CD és la mesura del costat del pentàgon que es transportarà al llarg de la circumfrència. 30

31 Tema 3 Polígons Concepte HEPTÀGON Es tracen dos diàmetres perpendiculars. Es traça la mediatriu del segment OP i s allarga fins que talla la circumferència obtenint-se els punts M i N. La mesura JN es el costat del heptàgon. ENNEÀGON Es traça el diàmetre vertical. Amb la mesura del rati obtenim el punt C i D. Punxant en A i B i obrint el compas fins a D i C fem arcs que es tallen en el punt E. Punxant en E i obrint fins A fem un orc obtenint F. La mesura GF és la mesura del costat del enneagon. MÈTODE GENERAL Es traça el diàmetre vertical obtenint així els punt A, Q i O (centre de circumferència.) Es divideix aques diàmetre en tantes parts en que ens demanen que dividim la circumferència utilitzant el Teorema de Thales. Punxem en A i en Q amb la mesura del diàmetre i fem dos arcs que es tallen en el punt P. Si tracem una recta que pase per P i per la divisió 2 del diàmetre ens donarà el punt B que unint AB tenim la mesura del costat del polígon. 31

32 POLÍGONS REGULARS INSCRITS EN UNA CIRCUMFERÈNCIA. Tema 3 Polígons Activitat 5 TRIANGLE HEXÀGON QUADRAT OCTÒGON PENTÀGON DECÀGON HEPTÀGON ENNEÀGON PROCEDIMENT GENERAL n = 11 32

33 Tema 3 Polígons Activitat 6 POLÍGONS ESTRELLATS. Els polígons estrellats es tracen unint internament els vèrtexs alternatius del polígon. PENTÀGON ESTRELLAT de pas 2 HEPTÀGON ESTRELLAT pas 2 de HEPTÀGON ESTRELLAT pas 3 de OCTÒGON ESTRELLAT de pas 3 A l hora de completar el disseny de l estrella així com d aplicar el color, les possibilitats són infinites. Podem treballar amb tintes planes, amb colors degradats, amb diversos procediments i tècniques... Contrast de colors plans. S han traçat totes les línies de construcció de l estrella i s han anat pintant cadascun dels quadrilàters que s obtenen en creuar les línies Pots utilitzar la imaginació... Per la part del darrera del full, crea una composició amb polígons estrellats, també pots utilitzar formes o elements no geométrics. 33

34 Tema 4 Tangències Entre dos circumferències Entre recta i circumferència r Conceptes POSICIÓNS ENTRE RECTA I CIRCUMFERÈNCIA: Com es troba el punt de TANGÈNCIA? TANGÈNCIES O 1 O 2 O POSICIÓNS ENTRE DOS CIRCUMFERÈNCIES: 34

35 Tema 4 Tangències i Enllaços Conceptes PROBLEMES ELEMENTALS DE TANGÈNCIES I 1)Tangència entre recta i circumferència donat el punt de tangència T: Passos a seguir: )Tangents entre recta i circumferència des d un punt P exterior a la circumferència: 35

36 Tema 4 Tangències i Enllaços PROBLEMES ELEMENTALS DE TANGÈNCIES II (Rectes tangents a dos circumferències) Tangents exteriors Mediatriu OP Rectes tangents Resta de radis Punt de tall Paral lela a O 1T 1 Conceptes 36

37 Tema 4 Tangències i Enllaços PROBLEMES ELEMENTALS DE TANGÈNCIES IiI (Rectes tangents a dos circumferències) Tangents interiors Mediatriu OP Rectes tangents Suma de radis Paral leles creuades Punt de tall Conceptes 37

38 Tema 4 Tangències i Enllaços Conceptes APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS 1) Enllaçar dues rectes mitjançant un arc de radi conegut. 2) Enllaçar una recta i una circumferència mitjançant un acrc de sentit contrari i de radi conegut. Suma de radis R 1 +R Arc d unió Paral lela Unió de centres R 1 Paral lela R Arc d unió Perpendiculars pel centre O Perpendiculars pel centre O 38

39 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 1 APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS. Senyal de perill (cotes en mm) (aplicació de l exercici: Enllaçar dues rectes mitjançant un arc de radi conegut.) 39

40 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 2 APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS. Lletra B (cotes en mm) (aplicació de l exercici: Enllaçar dues rectes mitjançant un arc de radi conegut.) A A 40

41 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 3 APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS. Copa (cotes en mm) (aplicació de l exercici: Enllaçar una recta i una circumferència mitjançant un acrc de sentit contrari i de radi conegut.) 41

42 r2 Data: Tema 4 Tangències i Enllaços APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS 3) Enllaçar dos circumferències exteriors. a) Mitjançant un acrc de sentit contrari de radi 2 cm: b) Mitjançant un acrc del mateix sentit de radi 6 cm: R Unió de centres Conceptes R Unió de centres R+r1 R+r 2 r 1 r 1 T T Unió de centres T T r 2 R-r1 R-r2 Suma de radis T T Resta de radis Suma de radis Resta de radis 42

43 Tangents entre recta i circumferència des d un punt P exterior a la circumferència: Tangències i Enllaços Rectes Tangents exteriors Mediatriu OP Rectes tangents Resta de radis Punt de tall Rectes Tangents interiors Mediatriu OP Paral lela a O T 1 1 Rectes tangents Suma de radis Paral leles creuades Enllaçar una recta i una circumferència mitjançant un acrc de sentit contrari i de radi conegut. Punt de tall Enllaçar dues rectes mitjançant un arc de radi conegut. a) Mitjançant un acrc de sentit contrari de radi 2 cm: b) Mitjançant un acrc del mateix sentit de radi 6 cm: 43

44 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 1 Enllaçar arcs Sabem on estan situats els punts A, B, C..., i el valor del primer radi AB Unim O amb B fins a que talle a la mediatriu de BC Mediatriu AB O 1 Centre del 2n arc de BaC A O B C Radi conegut Centre del 1r arc O 2 D...i així successivament 44

45 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 4 O O

46 ENLLAÇOS EN CORBES TÈCNIQUES Tema 4 Tangències i Enllaços Concepte Construcció d un oval conegut l eix major: 1.- Es divideix l eix major en tres parts iguals (thales). 2.- S uneixen els punts O3 i O4 amb les divisions, per obtenir els punts de tangència. 3.- Es traça la corba. A B Construcció d un ovoide conegut l eix menor: 1.- Es traça la mediatriu de l eix i es dibuixa una circumferència. 2.- Unim el punt M amb A i B, per obtenir els punts de tangència. 3.- Es traça la corba. A B Traçats d espirals: 1.- Traçat de l espiral de dos centres. 2.- Traçat de l espiral de tres centres

47 Personatges amb tangències Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 1 Per dissenyar el teu personatge, realitza molts esbossos de caps amb formes d ovals. A continuació, dissenya el cos (també geomètric), i per acabar passa a una etapa més artística però en la qual pots apreciar que l estructura geomètrica segueix present. És ara quan pots simular volum mitjançant les ombres i les brillantors. 47

48 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 4 APLICACIONS DE LES TANGÈNCIES: ENLLAÇOS. Exercici Arc tangent entre recta i corba 48

49 Tema 4 Tangències i Enllaços Activitat 6 UTILITZACIÒ CREATIVA DE L ESPIRAL: Dibuixa una composiciò basada en l'espiral. Utilitza retoladors o estilògrafs negres. 49

50 ESCALES Tema 5 Proporció Activitat 1 El ser humà té necessitat representar els objectes del seu entorn, però és evident que no és el mateix representar un edifici o un cotxe que representar una clau o una caixa de mistos o que un insecte. Per a la nostra comoditat i en funció del paper en què es vaja a realitzar la representació, la farem a un grandària adequada que ens permeta interpretar-la sense dificultat. DEFINICIÓ A la relació de longituds entre la grandària a què fem el dibuix i la grandària real de l objecte la denominem ESCALA i l expressem per una fracció: E = Dibuix / Realitat o E = Dibuix : Realitat Així, en funció de la relació entre estos elements tenim tres tipus d escales: Si el dibuix té les mateixes dimensions que la grandària real, diem que l escala és Natural i es representa com E = 1:1 Si el dibuix és de majors dimensions que la grandària real, diem que l escala és d Ampliació i es representa com E = N:1 Si el dibuix és de menors dimensions que la grandària real, diem que l escala és de Reducció i es representa com E = 1: N e: 2/1 ESCALA NATURAL e: 1/1 Dibuix = objecte real e: 1/2 ESCALA D AMPLIACIÓ Dibuix > objecte natural ESCALA DE REDUCCIÓ Dibuix < objecte natural Dibuixar a escala 1:3, sense acotar-ho, el dibuix de l objecte per les seues mesures R

51 FIGURES SEMBLANTS Tema 5 Proporció Activitat 2 Es considera que dos figures són semblants quan tenen idèntica forma i tenen tamany diferent. A PARTIR D UN VERTEX: a) Es descompon la figura en triangles traçant segments desde un dels vertex a tots els demes. b) Si el que es desitja es una figura reduida al 50%, es medeix la mitat de cada segment i s uneixen els punts obtesos. c) Si es busca una figura ampliada al doble, es prolongen els segments i es transporta a partir de cada vertex una altra vegada la longitut de cadascú dels segments inicials. Partint del vertex A, fes luna figura semblant a la meitat. A 51

52 Tema 5 Proporció Activitat 3 A PARTIR D UN PUNT EXTERIOR: a) S uneixen amb rectes el punt amb tots els vertex de la figura. b) Es situen en cadascuna de les rectes el doble o la meitat segons els vol obtindre la figura ampliada o reduida de la distancia que exixteix entre el punt i cadascú dels vertex. c) S uneixen tots els punts obtesos per a conseguir la figura semblant. A partir d un punt exterior O, fes una figura semblant al doble Dibuixa el teu autoretrat seguint el mètode de la quadricula. En un format A3,fes una quadrícula de 5 x 5 cm. Açí tens un exemple. 52

53 Tema 5 El Cànon de la figura humana Activitat4 L interès per les proporcions humanes va ser una de les primeres preocupacions estètiques de l art clàssic. Per afrontar aquest repte artístic s estableix una proporció entre l altura total del cos humà i l alt del seu cap. Aquesta proporció o cànon pot entendre com quants caps caben a l altura del cos. Per als artistes grecs les proporcions d un cos humà ideal i harmònic variava entre 7 i 8 caps sobre l estatura. Comprova sobre aquesta figura quin és el nombre de caps (mòduls) que conté la seva alçada total. Després dibuixa tres figures: una baixa (amb una proporció de sis caps per a la seva alçada total), una alta (amb una proporció de vuit caps i una gruixuda (en la qual la dimensió que varia és l amplada). BAIXA ALTA GROSSA 53

54 Tema 5 El Cànon de la figura humana Activitat 5 El cos humà pot adoptar infinitat de postures al realitzar qualsevol moviment. La forma de l esquema corporal varia segons la postura. Fixa t en aquest personatge simplificat, dibuixa l fent coses diferents, com caminar, córrer saltar, jugar a futbol, etc. 54

55 Tema 5 Proporció Activitat 5 SIMETRIA FORMES SIMÈTRIQUES Formes simètriques son aquelles que al girar-la 180º respecte d un eix o punt de simetria, coincideix. SIMETRIA AXIAL té un únic eix de simetria. Reflectix la geometria que conté esta façana. Utilitza les eines pròpies del dibuix tècnic: compàs, escaire i cartabó 55

56 Fonaments del disseny El disseny és una activitat multidisciplinar basada en aspectes tècnics i creatius Elements visuals del disseny El punt, la línia i el pla El color La forma La composició La textura Composicions modulars 56

57 Tema 6 Textures gràfiques Concepte LA TEXTURA La textura és com la pell de les coses. És l acabat final, l aspecte superficial que tenen els objectes, els vegetals, els minerals, els animals i, en fi, tot el món visible. CLASSIFICACIÓ DE TEXTURES SEGONS: * L origen: - naturals, aquelles que precedeixen directament de la natura o fruit de l atzar. - artificials, aquelles que poseeixen els objectes fets per l home. * Aspecte: - uniformes, es repeteix la textura de manera constant. - variades, que no es repeteix la textura. * Plasticitat:- textures visuals, són les que s obtenen dibuixant i s aprecia per la vista. Textura bidimensional. - textures tàctils,determinen un relleu que és palpable pel sentit del tacte i de la vista. Textura tridimensional. EL PUNT El punt és l element més simple i senzill de qualsevol configuració gràfica. LA LÍNEA La línea es defineix en l expressió plàstica com un punt en moviment LA TACA De la mateixa manera que la línia s expressa per mitjà del traç, la taca és la expressió gràfica del pla. Com a recurs gràfic tindrà forma, grandària, color i textura. Les taques d un color uniforme, d una mateixa intensitat de to, d una mateixa textura, etc. s anomena tinta plana. Conjunts molt agrupats de línies proporcionen també formes de taques. 57

58 Tema 6 Textures gràfiques Activitat 1 Les textures gràfiques poden ser creades amb ajuda de tramats. Un tramat és un conjunt de punts, línies o signes gràfics que estan disposats seguint diferents disposicions i característiques visuals. Primer completa els requadres de dalt, usant els mateixos signes gràfics per a cada fila (punts, línies o creus), tots els tramats de dalt són geomètrics o d aparença artificial. A baix dibuixa tramats naturals o orgànics. Per a això has de disposar dels signes gràfics d una manera irregular o amb un ordre no tan matemàtic i exacte. CERCLES LÍNIES ONDULADES PUNTS PUNTS CREUS CERCLES LÍNIES RECTES 58

59 Tema 6 Textures gràfiques Activitat 1 Acaba el següent dibuix, utilitzant en cadascuna de les zones delimitades un únic element gràfic: punt, línia i taca. 59

60 Tema 6 Textures gràfiques Activitat 1 Imita en cada recuadre les següents textures: 60

61 Tema 6 Textures gràfiques Activitat 1 Completa la imatge: 61

62 Tema 7 El Color Concepte EL COLOR Descobrix per què Un experiment: Imagina que són les sis del matí i vols buscar en el teu armari una camiseta groga. No pots encendre la llum perquè el teu germà dorm plàcidament així que tot està ben fosc. Pensarem que totes les teues camisetes tenen la mateixa textura. Creus que trobaries la groga?. És que el teu germà et l ha llevat? Gràcies a la capacitat de la vista i amb la suficient llum, podem reconéixer els colors de les coses que ens rodegen. Sense llum no hi ha color. Per tant, la percepció del color és possible perquè concorren tres elements: el sentit de la vista, la llum i les característiques cromàtiques de cada objecte. EL COLOR DE LES COSSES El color de les coses és una sensació produïda per la llum i per una característica anomenada qualitat pigmentària que tenen tots els cossos. Quan els raigs de llum incideixen sobre un objecte, la seva qualitat pigmentària fa que absorbeixi determinades ones de color que té la llum i que reflecteixen d altres. L ona o les ones refusades són les que capten els nostres ulls, els quals envien al cervell la sensació cromàtica. T has preguntat alguna vegada per què les cases a Andalusia solen pintar-se de blanc i, no obstant, és difícil trobar este tipus d arquitectura en el nord d Espanya?. Simplement és la conseqüència del que acabem d explicar. Les superfícies que reflectixen totes les radiacions siga quina siga la seua longitud d ona es veuen blanques. Mentrestant, si les absorbix totes i no reflectix cap, les superfícies es veuen negres. Per ser açò així, resulta útil pintar les cases de blanc en zones on el sol és molt abundant perquè, al rebutjar llum, són més fresques FORMACIÓ DELS COLORS: COLOR LLUM (mescla aditiva) T has fixat el que ocorre quan plou i ix el sol? I quan un raig de sol travessa un prisma de vidre? Què passa quan el sol es reflectix en una taca d oli de la carretera? Gràcies a Isaac Newton i als seus experiments sobre la descomposició de la llum en 1966 sabem que la llum solar que ens pareix blanca està formada per múltiples colors que ell va denominar l espectre cromàtic. De tots els colors en què es descompon la llum hi ha tres que anomenem primaris perquè a partir de la seua mescla podem crear la resta de colors de l espectre. Són el ROIG, EL BLAU i EL VERD. Si superposem dos llums primàries obtenim els colors llum secundaris que són EL GROC, EL MAGENTA i EL CYAN. Aquests colors s utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. Amb la mescla de tots tres obtenim el blanc. La televisió empra aquest sistema de mescla de colors per crear les imatges. FORMACIÓ DELS COLORS: COLOR PIGMENT (mescla subtractiva) Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments, com realitzarem nosaltres amb les temperes. 62

63 Tema 7 El Color Concepte FORMACIÓ DELS COLORS: COLORS PIGMENT El cercle cromàtic és una ordenació de colors en funció del seu canvi de to. Els colors que hi apareixen són: Colors primaris: són els que no es poden aconseguir mitjançant mescles i perquè a partir d ells s obtenen tots els colors que coneixem, són: Colors secundaris: quan es mesclen dos colors primaris s obté un secundari, així cian més groc s obté, cian més magenta i magenta més groc Colors terciaris : són els que resulten de mesclar un pigment primari amb un dels secundaris més pròxims obtenint així colors com ara el taronja, verd groguenc, verd cian, blau cian o el blau violaci. CERCLE CROMÀTIC ELS COLORS COMPLEMENTARIS: HARMONIES I CONTRASTOS Els colors complementaris són colors oposats en el cercle cromàtic i establixen entre ells un contrast de llum forta Fixa t en el grup de quadrats de la imatge. Quin dels quadrats violeta et pareix més brillant? A pesar que tots són idèntics, segurament el que està sobre el fons groc et pareix més brillant.veritat? Açò és així per que el groc és el complementari del violeta. Una altra forma de contrast és la que es produïx entre tons clars i foscos. Una forma de color clar sobre una altra de color fosc pareixerà més clara i més gran mentres que una fosca sobre fons clar es veurà més fosca i més xicoteta. A causa d açò, un objecte pintat de color clar es veu més gran que un fosc. Un exemple molt senzill que pot convéncer-te d açò és el fet que moltes persones es visten de negre quan volen paréixer més primes i estilitzades. Quin dels quadros interiors de la imatge és més gran? El groc ho pareix i, no obstant, són idèntics. Produïxen un dels contrastos més intensos, per la qual cosa s'utilitzen per a reclamar l'atenció, generalment en la publicitat. ORDENACIÓ CROMÀTICA: L HARMONIA Una harmonia cromàtica és una relació equilibrada entre dos o més colors. Es produïx una harmonia de color quan utilitzem en una composició colors pròxims en el cercle cromàtic. Poden elaborar-se harmonies amb colors purs o amb els seus respectius valors. En la imatge pots veure un exemple d harmonia en tons freds realitzat per Pablo Ruiz Picasso ( ) durant el període de la seua època blava Picasso, La tragedia (1903) 63

64 Tema 7 El Color Concepte SENSACIÓ TÈRMICA Has vist alguna vegada una habitació d un bebé pintada de negre?. T imagines l oficina d un advocat pintada de rosa xiclet?. El més probable és que no. Els colors tenen un valor emotiu, provoquen sensacions a qui els percep i, encara que la resposta varia d unes persones a altres, podem dir que en general els colors càlids produïxen sensacions de calor, alegria, excitació i benestar. Els freds, en contraposició, produïxen calma, relaxació, descans, seguretat, tristesa etc. GAMMA CÀLIDA Pertanyen a la gamma càlida tots els colors en la composició dels quals ha intervingut el vermell, com els taronges, els ocres o els marrons GAMMA FREDA Els colors en la composició dels quals intervé el blau formen la gamma freda. Així els violetes, els verds i per descomptat els blaus són els tons considerats freds. Zona Freda Zona Càlida PROPIETATS FONAMENTALS D UN COLOR Quan parlem dels colors que ens agraden, només cal que en diguem el nom: blau, verd, etc. Tanmateix hi ha d altres que ens consta determinar per què ens agrada un blau més que un altre i hem de fer comparacions: verd poma, blau cel, etcètera, la manera més correcta, però, de definir un color és descriure l en funció de les seves qualitats. Les qualitats del color són el to, el valor i la saturació que ens indiquen les possibilitats i variacions d un color. TO També anomenat matís. És el nom del color: Verd, Groc... SATURACIÓ o INTENSITAT Ès la puresa d un color i depèn de la seva mescla. Els tons més purs són els més saturats, com els primaris perquè estan compostos per un sol color. Els secundaris són un pic menys saturats perquè tenen dos colors i així successivament. Un to perd puresa quan porta en la composició més de dos colors, VALOR o lluminositat del color El valor es el grau de lluminositat que té un color. Els valors alts són aquells que tenen molta llum i els valors baixos els que tenen poca. El grau de claredat o foscor es mesura per la quantitat de blanc o negre que tinga el color. Els valors alts tenen molt de blanc (molta llum) i els valors baixos molt de negre (poca llum). Què farem per a variar el valor o lluminositat d un color? 64

65 Tema 7 El Color Concepte EL LLENGUATGE DELS COLORS Els colors provoquen en els sers humans sensacions, emocions i records. Per això al llarg del temps han anat adquirint un significat cultural i social propi. En el sentit funcional els colors constituïxen un codi vàlid per a tots els països i cultures i s'aplica a logotips, senyals etc. Els senyals de ciruculació són iguals en tots els països perquè resulten funcionals i qualsevol persona que sàpia conduir puga fer-ho en qualsevol país. Les marques comercials com la Coca Cola es representen de la mateixa manera el seu logotip en qualsevol part del món. En el sentit cultural els colors s'associen a costums propis dels països o religions per a expressar la seua identitat i sentiments. En els països europeus, el negre és senyal de dol mentres que per als àrabs ho és el blanc ja que representa l absència de color. El groc en algunes carreres ciclistes significa victòria i per això portar el maillot groc és un honor. SIMBOLOGIA DEL COLOR VERD El color verd és relaxant i descansa la vista. És el color de la vegetació. L associem a la naturalesa, al renàixer de la vida i, en la nostra cultura, a l esperança. Altres relacions: amb la immaduresa (este xic està molt verd...), amb els zels i l enveja (es va posar verd d enveja). ROIG És el color de totes les passions, des de l amor a l odi, color de la sang i la vida, simbolitza el foc, conté alegria, expressa luxe, agressivitat, immoralitat, és un color pròxim i dinàmic. GROC Com tots els colors, és contradictori, és el color del creatiu, que transmet optimisme, diversió, amabilitat, la llum, la il luminació, evoca enteniment, maduresa, i l amor sensual, però també de mode contrari, provoca sentiments d enveja, zels i mentides, és el color de les advertències. Se li ha associat a la mala sort i la traïció: els actors de teatre fugen del groc, especialment en els dies d estrena. BLAU El blau és un color refrescant: el cel net, el mar. És el color preferit de la simpatia, l harmonia i la fidelitat; a pesar de ser fred i distant, és el color de les virtuts espirituals. aquest color se li associa allò diví, la fantasia, és un color llunyà i infinit. 65

66 Tema 7 El Color Concepte Busca i completa TO/ MATIS EXPRESIVITAT Negre Blanc Gris Marró Taronja Violeta LES SENSACIONS QUAN NO HI HA COLOR Ja has vist com els distints colors et provoquen diferents sensacions. En general, els colors clars i brillants donen alegria. T inviten al moviment i a passar un bon estona. Al contrari, els colors foscos t induïxen a la tristesa. En l extrem d esta sensació està el negre. La falta de llum l associem a la nit i al que desconeix. Este misteri dóna un poc de por. EL COLOR DEL CARRER : EL MOBILIARI URBÀ Si algun teòric del color haguera ideat el color dels nostres carrers segurament seríem molt més feliços. A pesar que açò no és així i la funcionalitat predomina sobre qüestions estètiques, en el nostre entorn urbà el color juga un paper molt important. EL COLOR DELS ANUNCIS Si hi ha un camp que explota al màxim el valor simbòlic del color i la influència en la nostra psicologia és el de la publicitat. Tots i cada un dels productes de consum ixen al mercat amb un color estudiat al mil límetre. Alguns volen paréixer saludables, de confiança; en altres interessa l elegància o, simplement, que siguen atractius i brillants. Els detergents sempre solen ser blaus o verds per a convéncer de la seua frescor i neteja. 66

67 ACTIVITAT: Tema 7 El Color Activitat 1 Realitzar un parxís aplicant la teoria del color. Ha d aparèixer els colors primaris i secundaris. Has de realitzar les escales de valor. Procés d elaboració: 1. Cerca el centre del full A3. A partir del centre realitza un quadrat regular inscrit en una circumferència de 4,5 cm de radi. Una vega realitzar el quadrat uneix tots els seus vèrtexs amb el centre. Creant així la figura central del dibuix. 2. Fer un altre quadrat regular inscrit en una circumferència, partint del mateix centre. En aquest cas la conferencia ha de mesurar 12cm de radi. 3. Prolonga els costats del quadrat per a obtenir les diferents parts on van els números. 4. Divideix, aplicant Thales, estes parts en 8 divisions iguals per a les caselles dels números. 5. La casella que esta situada entre les columnes del números( on hi ha una degradat) mesura 2 cm de llarga i la mateixa altura que les caselles dels números. 6. Una vegada tot el parxís dibuixat amb llapis, comença a pintar amb temperes: colors primaris, colors secundaris. 7. Continuaràs amb les escales de valors i per finalitzar repassar amb punta fina i escriu els números. 8. Decora l al teu gust. Full A-3 67

68 Tema 7 El Color Activitat 1 La principal característica de l aquarela com a tècnica pictòrica és que empra el blanc del paper per suavitzar els colors (desaturarlos o il luminar). Per aconseguir que el color es transparent més o menys només cal variar la quantitat d aigua a la barreja de color. Una altra curiositat és que es pot barrejar tant a la paleta com en el paper. Mentre el paper estigui humit es podrà treballar o modificar el color. Per aquestes dues característiques és una tècnica idònea per a realitzar escales de color. Amb colors bàsics realitzaràs metamorfosi dels colors que acabaran convertint-se en altres o esfumant-se per convertir-se en blanc. Tracta d aconseguir com a mínim 10 tons (passos entre un extrem i un altre de l escala) GAMMA FREDA GAMMA CÀLIDA ESCALA DE GRISOS Negre Blanc Roig Groc Violeta (blavós) Blau Verd (blavós) EFECTE CROMÀTIC Roig Groc Verd Blau Violeta ESCALA LLIURE Tria un color Tria un color 68

69 Tema 7 El Color Activitat 2 Realitza variacions cromàtiques d un mateix dibuix. Pinta lliurement variant els colors dels elements i deixant-te guiar pel teu gust personal. Recorda que en pintura l autor és lliure per interpretar el seu entorn i que el color no ha de ajustar a la realitat dels objectes. La habitación de Arles.- Vincent Van Gogh Artista holandès ( ) uno dels principals exponents del postimpressionisme, admirava l obra de Rembrant. La habitación de Arles Vincent Van Gogh 69

70 Tema 06 Materials i tècniques El Color Activitat 1 2 En aquesta ocasió anem a treure el color a un quadre. Fes una interpretació en blanc i negre del quadre de Van Gogh. La habitación de Arles.- Vincent Van Gogh Artista holandès ( ) uno dels principals exponents del postimpressionisme, admirava l obra de Rembrant. 70

71 Tema 7 El Color Activitat 3 LLUMINOSITAT DEL COLOR la llum del sol vària molt segons el moment del dia. A mig dia per- cebem tot amb tons més pàl lids que al capvespre. Observa els models, en el primer els colors són més clars i hi ha més blanc en les barreges de tons. En el segon els tons són més foscos, grisencs però càlids; hi ha més groc, taronja...en les barreges. Pinta els següents dibuixos: A migdia Al capvespre 71

72 CONVERSIÒ EN COLORS PLANS Tema 7 El Color Activitat FOTOGRAFIA ORIGINAL: agafant la fotografia oritginal en blanc i negre, establim quatre valors tonals: clau molt alta (la mes clara, es a dir el blanc), clau alta, clau mitja i clau baixa. 2.- TRAÇAT DEL MAPA TONAL: definim i tracem les zones que delimiten cadascú dels quatre valors tonals establits (mapa tonal). Comencem delimitant les zones més clares (1) i les més obscures (4), seguint a continuació amb les intermitjes. Fes cada to en un full. 3.- RESULTAT DEL TREBALL: retallem cada plantilla en el següent orde: a.- dos parelles de complementaris. b.- colors harmònics 72

73 Tema 7 El Color Activitat 1 Imagina que aquestes són portades de novel les. Acoloreix de manera que s intuïsca la temàtica de cadascuna: Terror Romàntica Drama Conte infantil 73

74 Tema 8 La Composició Concepte LA COMPOSICIÓ, EL CONCEPTE La composició en referència al llenguatge visual, suposa l organització dels elements que formen el conjunt de la imatge, a fi d obtindre un efecte d unitat i orde. En un disseny la primera cosa que s ha de triar són tots els elements que apareixeran en ell, després hem de distribuir-los, per a col locar-los amb l espai disponible. La composició es val de la línia, la textura, el color i el punt per a aflorar la creativitat plàstica i permetre l expressió del món interior de cada artista d una manera admirable. L EQUILIBRI EN UNA COMPOSICIÓ Cada forma o figura representada sobre un paper, es comporta com un pes, un pes visual, perquè exercix una força òptica. Una composició es troba en equilibri si els pesos dels elements es compensen entre si. EL PES VISUAL El pes d un element, es determina no sols per la seua grandària, que és prou important, si no per la posició en què este ocupe respecte de la resta d elements. Per exemple si volem fer destacar un element en concret, el situarem en el centre. En tota composició, els elements que se situen en la part dreta, posseïxen major pes visual, i ens transmeten una sensació d avanç. En canvi els que es troben en la part esquerra, ens proporcionen una sensació de lleugeresa. En el pes visual influeixen, entre uns altres, els següents factors Pes per posició.- Si la figura s allunya del centre, augmenta la impressió de pes i per tant la seua inestabilitat o falta d equilibri. Pes per tamany.- A major tamany li correspon major pes visual. A dalt pesa més que a baix A la dreta pesa més que a l esquerra A major profunditat o llunyania, també correspon major pes Pes per Color. En general els colors càlids, els foscos i les terres pesen més que els colors freds, els clars i els saturats o purs. To: Els tons clars sobre fons fosc pesen més que els foscos sobre fons clar A igualtat de fons, és més pesat el to que més contrast Una zona negra ha de ser major que una altra blanca per a contrapesar-la 74

75 Tema 8 La Composició Concepte LA COMPOSICIÓ, EL CONCEPTE La composició en referència al llenguatge visual, suposa l organització dels elements que formen el conjunt de la imatge, a fi d obtindre un efecte d unitat i orde. En un disseny la primera cosa que s ha de triar són tots els elements que apareixeran en ell, després hem de distribuir-los, per a col locar-los amb l espai disponible. La composició es val de la línia, la textura, el color i el punt per a aflorar la creativitat plàstica i permetre l expressió del món interior de cada artista d una manera admirable. Cada forma o figura representada sobre un paper, es comporta com un pes, un pes visual, perquè exercix una força òptica. Una composició es troba en equilibri si els pesos dels elements es compensen entre si. equilibri desequilibri Equilibri de les formes equilibri perfecte equilibri per equivalències equilibri per contrapés equilibri cromàtic equilibri simétric factors que influixen en la composició Les àrees de les formes equivalen al àrea de la major Contraresta el pes amb la mida i la posició (un element allunyat pesa més). Resulta més dinàmic. S augmenta la mida de les formes del to més lleuger EL PES d un element, es determina no sols per la seua grandària, que és prou important, si no per la posició què este ocupe respecte de la resta d elements. En el pes visual influeixen, entre uns altres, els següents factors La posició El tamany L aïllament A dalt pesa més que a baix El color Els càlids quels freds Els obscurs quels clars Els objectes més grans pesen més Per configuració o textura L objecte aïllat pesa més Les formes regulars són més pesades 75

76 EQUILIBRI VISUAL EN L ESPAI Tema 8 La Composició Activitat 1 En l espai hem de treballar no en dos, sinó en tres dimensions, la qual cosa ens permet jugar amb la profunditat. En les teues composicions has de tindre en compte que: - Si situes tots els objectes en un únic pla visual, el resultat no tindrà profunditat i hauràs desperdiciat les possibilitats expressives de l espai. - Al col locar un objecte opac davant d un altre, taparàs part o la totalitat d este. - Un objecte pròxim a un altre no ha d acostar-se fins a l extrem de fer coincidir els seus perfils. - En un quadre, el objecte que està davant sol estar baix. - La pèrdua de definició: a mesura que un objecte s allunya se suavitzen les línies i els colors. Comenta estes dos composicions A Estudia alguns exemples d artistes com Zurbarán. B - Retalla de les revistes un pitxer, una mica de fruita, un got, una cistella i alguna botella i fes un bodegó personal. - Utilitzant les possibilitats expresives de l espai, dibuixa un parc. 76

77 Tema 8 La Composició Activitat 1 SISTEMA CÒNIC: Cònica frontal - Fes en un full un esbós del corredor de l institut. - Completa el disseny de l habitació. P 77

78 Tema 8 La Composició Activitat 1 SISTEMA CÒNIC: Cònica obliqua - Disenya un carrer d una ciutat en el sistema cònic obiuquo. 78

79 Tema 8 La Composició Concepte EL RITME EN LA COMPOSICIÓ Quan una o més formes visuals es repetixen en una composició es genera ritme. Uniforme TIPUS DE RITMES. Creixent/Decreixent Altern Per simetria Radial SUPERFÍCIES RÍTMIQUES Si una figura es repetix omplint un pla es genera una superfície rítmica. Certs polígons regulars tenen la propietat de poder omplir el pla per si sols. Són els següents: QUADRART TRIANGLE HEXÀGON Dibuixarem una composició modular basant-nos en els exemples vistos anteriorment. Partirem de la figura del quadrat, a què anirem llevant i afegint parts, perquè els mòduls coincidisquen un a continuació d un altre. No oblides respectar el ritme al donar-li color 79

80 Tema 8 La Composició Activitat 1 Partin de la figura del quadrat, a què anirem llevant i afegint parts, perquè els mòduls coincidisquen un a continuació d un altre, disenya la teua red modular. No oblides respectar el ritme al donar-li color 80

81 Tema 8 La Composició Activitat 5 Crea el disseny d un taulell: 1.- dibuixa un quadrat de 8 cm de costat. 2.- fes particions de dit quadrat i utilitza tangències i enllaços per a realitzar el disseny. 3.- repassa les línies amb retolador negre i pinta-ho amb un sol color. 81

82 Tema 8 La Composició Activitat 6 ORGANITZACIÓ DEL PLA AMB ESTRUCTURES MODULARS VARIABLES: Si en compte de partir d una estructura regular, es partix d una estructura en què la grandària de la quadrícula augmente o disminuïsca d una manera constant es poden obtindre uns resultats sorprenents. 82

83 Tema 9 Llum i ombres. El clarosbcur Concepte NATURALESA DE LA LLUM Llum natural. La llum solar dota a les formes d una qualitat de suau modelatge, un volum delicadament definit i un contrast molt subtil Llum artificial. La llum d un focus accentua els contrastos, potenciant els volums, al mateix temps que l ombra tirada es projecta molt definida. LA LLUM GENERADORA D ESPAI I VOLUM Els objectes tridimensionals, al ser il luminats, mostren zones de diferents valors lumínics en funció de les seues situació respecte a la font emissora. Així es distingixen bàsicament cinc parts: - Les zones de llum. - Les d ombra pròpia. - Les ombres intrèpides. - Penombra. - Reflex llum directa ombra pròpia Direcció penombra ombra projectada La direcció amb què els rajos lluminosos incidixen sobre les superfícies determina l aspecte, perquè la situació de les zones de brillantor i les ombres varien considerablement segons siga l angle i l orientació com el focus de llum estiga disposat. -Les llums que incidixen sobre els subjectes de manera frontal determinen aplanaments del volums. -Les il luminacions laterals o obliqües donen lloc a què les formes amb volums es dibuixen amb major quantitat de matisos. Pel costat on els arriba la llum tenen zones de brillantor, mentres que per l oposat hi ha foscors, ombres pròpies, ombres intrèpides, les textures s accentuen. -El contrallum es produïx quan la font lluminosa es troba darrere del subjecte o superfícies tractades, amb relació a l observador. L apreciació es reduïx a la seua silueta o contorn. Els objectes perden volum i el fons apareix lluminós. -Les que realitzen des de dalt, zenital i des de baix produïxen efectes fantasmagòrics. 83

84 Tema 9 Llum i ombres. El clarosbcur Activitat 1 EL ENCAIXAT El encaixat consisteix a dibuixar un model simplificant les formes mitjançant figures geomètriques bàsiques, ajudant-nos de línies auxiliars que després s esborren. Primer observem el model a representar i vam decidir la posició del paper depenent de si el model és més ample que alt (horitzontal) o més alt que ample (vertical) Després observem i analitzem la forma i proporció dels elements a representar, així com la relació de grandària entre ells i la mida del suport. Representem els objectes simplificant la figura geomètrica bàsica que més s assembli, ens ajudem de línies auxiliars: eix de simetria, punt mitjà del suport, línies de direcció... Un cop tinguem les formes bàsiques dibuixades amb la seva proporció adequada, dibuixem la línia de contorn de cada objecte, utilitzant línia corba i recta. Esborrem línies auxiliars i apliquem color. 84

85 Tema 9 Llum i ombres. El clarosbcur Activitat 1 Dibuixa la imatge a escala 2:1 i crea una sensació de volum mitjançant el clarobscur 85

86 Tema 10 Espai i Volum Concepte OBTENCIÓ DE LES VISTES D UN OBJECTE Es denominen vistes principals d un objecte, a les projeccions ortogonals del mateix sobre 6 plans, disposats en forma de cub. També es podria definir les vistes com, les projeccions ortogonals d un objecte, segons les distintes direccions des d on es mire. DENOMINACIÓ DE LES VISTES Si situem un observador segons les sis direccions indicades per les fletxes, obtindríem les sis vistes possibles d un objecte. Estes vistes reben les denominacions següents: Vista A: Vista de front o Vista B: Vista superior o Vista C: Vista dreta o Vista D: Vista esquerra o ALÇAT PLANTA LATERAL DRETA LATERAL ESQUERRA Vista E: Vista inferior Vista F: Vista posterior L objecte se suposa disposat dins d un cub, sobre les sis cares, del qual es realitzaran les corresponents projeccions ortogonals del mateix. CORRESPONDÈNCIA ENTRE LES VISTES BE 86

87 Tema 10 Espai i Volum Activitat 3 1 Tria la solució correcta 87

88 Tema 10 Espai i Volum Activitat 2 Indica en la taula següent els números de les vistes corresponents a les peces, tenint en compte que la vista d Alçat s obté mirant la peça en la direcció de la fletxa 88

89 Tema 10 Espai i Volum Activitat 3 Dibuixa l alçat, la planta i el perfil de le peçes següents. 89

90 Tema 10 Espai i Volum Activitat 4 Dibuixa l alçat, la planta i el perfil de le peces següents. Pinta, en cada peça, cada vista d un color diferent. Alçat-groc, planta-cian i perfil-magenta. 90

91 Tema 10 Espai i Volum Activitat 5 Dibuixa sobre els tres eixos les figures proposades, en perspectiva isométrica. Z Y X Z Y X 91

92 Tema 10 Espai i Volum Activitat 5 Dibuixa sobre els tres eixos les figures proposades, en perspectiva isométrica. 92

93 Tema 10 Espai i Volum Activitat 5 Dibuixa sobre els tres eixos les figures proposades, en perspectiva isométrica. Z Y X Z Y X 93

94 Tema 10 Espai i Volum Activitat 6 Dibuixa sobre els tres eixos les figures proposades, en perspectiva isométrica. Z Y X Z Y X 94

95 Tema 10 Espai i Volum Activitat 7 TRAÇAT ISOMÈTRIC DE LA CIRCUMFERÈNCIA Z Z 1 2 O O 3 O 4 Y Dibuixem els eixos isomètrics a 120º. 2.- Tracem paral leles als eixos X e Y a una distància igual al diàmetre de la circumferència que volem traçar: Es forma un rombe. Pels punts mitjans dels seus costats dibuixem altres dos paral leles: obtenim els punts 1,2,3,4. X Y 3 4 O Unim 1 i 2 amb O 1. Unim 3 i 4 amb O 2. Obtenim així els centres O 3 i O 4. Z X Z O O 3 O 4 Y 3 4 O 1 X Y O 3 O 4 X 4.- Tracem el primer arc amb el compàs i centre en O Amb centre en O 2, el segon arc. 6.- Amb centres en O 3 i O 4, els dos arcs restants. 7.- Observa com la circumferència en perspectiva isomètrica es transforma en un oval de 4 centres. Este oval podem repetir-lo en el pla ZOX. 8.- O en el pla ZOY. 9.- Per a completar engrossim la solució. Dibuixa la figura següent Z Y X 95

96 COMPOSICIONS POLIÈDRIQUES MODULARS Poliedres regulars Tema 10 Espai i Volum Activitat 1 9 Tetraedre Hexaedre Dodecaedre Octaedre Icosaedre Contrueix un poliedre amb una catolina de format A4, decora l i per últim, munta el poliedre apegant les llengüetes. 96