FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL

Transcripción

1 Mòdul: Formació i Orientació Laboral Unitat Didàctica 13: Visió panoràmica de la macroeconomia Presentació i objectius didàctics La macroeconomia se centra en el comportament global del sistema econòmic reflectit en un nombre reduït de variables, com la producció o producte total d'una economia, l ocupació, la inversió, el consum, el nivell general de preus, etc. Per exemple, si el Ministeri d'economia assenyala que la inflació s'ha reduït respecte a l'any anterior i que ha augmentat el nivell d'ocupació, està destacant el que segons la seva opinió són els aspectes més significatius de l'evolució global de l'economia. La macroeconomia busca la imatge que mostra el funcionament de l'economia en el seu conjunt. El seu propòsit és obtenir una visió simplificada del funcionament de l'economia, però que alhora permeti conèixer i actuar sobre el nivell de l'activitat econòmica d'un país determinat o d'un conjunt de països. OBJECTIUS. 1. Distingir entre les diverses variables macroeconòmiques i saber interpretar les seves magnituds. 2. Conèixer les diverses mesures que pren el Govern per potenciar l'economia nacional. 3. Entendre i interpretar les diferents taules i corbes, corresponents a les diferents variables macroeconòmiques. 4. Diferenciar la microeconomia de la macroeconomia La renda nacional i els seus components La comptabilitat nacional defineix i relaciona els agregats econòmics i mesura el valor dels mateixos. Mitjançant la sèrie de comptes que integren la comptabilitat nacional s'obté un registre de les transaccions realitzades entre els diferents sectors que duen a terme l'activitat econòmica. Entre les diferents variables que recull la comptabilitat nacional les més significatives són: PRODUCTE O RENDA NACIONAL. És el valor total de tots els béns i serveis finals produïts en un any per una economia. Això és, s'han descomptat tots els béns i serveis intermedis que s'han utilitzat per produir-los. RN = PNN (pm) - Imp. indirectes RN = PNB (Pm) - Amortitzacions Pàgina núm. 1

2 PRODUCTE NACIONAL BRUT (PNB). A preus de mercat: És la suma del valor de tots els béns i serveis finals, produïts dins d'un país en un any i el valor dels serveis prestats pels factors de producció nacionals a l'estranger i deduir de la suma resultant el valor dels serveis prestats al país pels factors productius estrangers. PNB = VBSN + SFNE - SFEN on: VBSN = Valor de tots els béns i serveis nacionals, és a dir, produïts en un any al país. SFNE = Valor dels serveis prestats pels factors de producció nacionals a l'estranger. SFEN = Valor dels serveis prestats al país pels factors productius estrangers. Els béns i serveis han de ser valorats a preus de venda, denominats habitualment preus de mercat. PRODUCTE INTERIOR BRUT. El PIB d'un país resulta de sumar el valor de tots els béns i serveis produïts al país durant un període de temps (independentment que sigui capital espanyol o estranger). PIB (cf) = PNB + SFEN - SFNE PRODUCTE NACIONAL NET. S'obté a partir del PNB, deduint del seu import les amortitzacions (és a dir, el capital depreciat al llarg de l'any). Al PNN només s'inclou la inversió neta de capital i no la destinada a reposició. PNN = PNB - Amortització RENDA PER CÁPITA (RP/C) I RENDA PER INDIVIDU ACTIU (RPIA). Rp/C = RN Població Total Rpia = RN Població Activa

3 Pàgina núm. 2

4 RENDA MONETÀRIA I RENDA REAL. Renda monetària és la Renda Nacional referida a valors monetaris absoluts. Renda real és la Renda Nacional referida al nivell de preus. RENDA PERSONAL I RENDA DISPONIBLE. La Renda Personal (RP) s'obté restant a la RN els beneficis no distribuïts per les societats, els impostos sobre els beneficis de les societats i els impostos pagats per al finançament de les assegurances socials; a més s'afegeixen les transferències de cobraments per les persones, com ara les prestacions de la Seguretat Social i els Interessos del Deute Públic. Ens dóna una visió del poder adquisitiu de les economies domèstiques una vegada que han satisfet els compromisos fiscals i socials i després de rebre les transferències esmentades. La renda disponible (RD) és igual a la Renda personal, menys els impostos directes. A continuació veiem els histogrames de Ruggles sobre el Producte Nacional. El gràfic representa, amb els seus successius histogrames, els diferents conceptes de producte i renda, i la forma en la qual s'arriba des del Producte Interior Brut, fins i tot la renda disponible La distribució de la renda nacional La demanda afegida es refereix al nivell de despesa global de l'economia. Despeses o demanda afegida = Demanda de consum + Demanda d'inversió El béns de consum que demanden les famílies. El béns d'inversió que demanden les empreses. Pàgina núm. 3

5 Consum Nacional Propensió mitjana consum = Renda Nac. bruta disponible a pm Propensió mitjana estalvi = Estalvi Renda Nac. bruta disponible a pm Els factors explicatius de la inversió són: Les expectatives empresarials sobre el futur de l'activitat econòmica. El tipus d'interès. El nivell de capacitat instal lada utilitzada per les empreses. La riquesa d'un país és un conjunt d'actius físics, propietat de l'economia domèstica. La renda d'un país en un període determinat és el producte de la utilització de recursos productius durant aquell període. Per reflectir la desigualtat de la distribució de la renda es compareix a la corba de Lorenz, que serveix per mostrar la relació que hi ha entre els grups de la població i les seves respectives participacions en la renda nacional. Quant més s'allunyi la corba de la línia d' equidistribució, majors seran les diferències de renda al país. El gràfic mostra que el 20% de les famílies de renda més baixa van rebre només el 6,4% de la renda total. Per evitar aquesta desigualtat intervé l'estat duent a terme una política distributiva. Pàgina núm. 4

6 El sistema impositiu (Impostos que imposa l'estat perquè les persones o famílies paguin una quantitat de diners per consumir un bé, obtenir ingressos pel treball o generar beneficis a les empreses). Les despeses de transferència persegueixen garantir una base mínima de nivell de vida per a tots els individus, per exemple: l'assegurança de desocupació i les pensions de jubilació. LA POLÍTICA FISCAL. La política fiscal és un conjunt de mesures que pren el Govern respecte a la despesa pública i als impostos. Els ingressos públics són els ingressos de l'estat obtinguts fonamentalment a través dels impostos. El pressupost del sector públic és una descripció dels seus plans de despesa i finançament. Pressupostos Ingressos Públics > Despesa Pública = Superàvi Ingressos Públics < Despesa Pública = Dèficit Ingressos Públics La política monetària El diner bancari està constituït pels dipòsits als bancs, caixes d'estalvi i caixes rurals o cooperatives de crèdit. La quantitat de diners o oferta monetària és igual a la suma dels bitllets i moneda a les mans del públic més els dipòsits als bancs. La política monetària és el conjunt d'actuacions que du a terme el Banc d'espanya per controlar la quantitat de diners i els tipus d'interès i en general les condicions de crèdit. La política monetària pot ser: Política monetària restrictiva: Engloba un conjunt de mesures tendents a reduir el creixement de la quantitat de diners i a encarir els préstecs (elevar el tipus d'interès). Pàgina núm. 5

7 Política monetària expansiva: Està formada per aquelles mesures tendents a accelerar el creixement de la quantitat de diners i a abaratir els préstecs (baixar els tipus d'interès). Els instruments de la política monetària són: EL COEFICIENT DE RESERVES O DE CAIXA. Es defineix com el percentatge sobre el total de dipòsits que les entitats financeres han de tenir en efectiu i dipositats al Banc d'espanya. Si s'eleva el coeficient de caixa, la quantitat de diners que disposen aquestes entitats per prestar als seus clients disminuirà i és d'esperar que es produeixi una elevació dels tipus d'interès. Al contrari ocorrerà si el Banc d'espanya redueix el coeficient. COMPRA I VENDA DE TÍTOLS PÚBLICS PER PART DEL BANC D'ESPANYA. Aquest tipus de títols són els Pagarés del Tresor, les Lletres del Tresor o les Obligacions del Tresor. Una oportunitat d'augmentar la quantitat de diners és comprar títols públics a les institucions financeres i als particulars, això implica que la quantitat de diners en l'economia augmenta. Si el que pretén és reduir la quantitat de diners, el que farà serà vendre títols a particulars i institucions financeres. PRÉSTECS DE REGULACIÓ MONETÀRIA. Són les quantitats que el Banc d'espanya presta a molt curt termini als bancs per cobrir el coeficient de caixa, ja que aquests fons s'ingressen en els comptes que mantenen amb el Banc d'espanya i d'aquesta manera poden continuar amb la seva política creditícia. El sistema que s'utilitza és el procediment de subhasta El creixement econòmic És un procés sostingut al llarg del temps en el qual els nivells de l'activitat econòmica augmenten constantment. El creixement econòmic es mesura per dues magnituds: La taxa de creixement del PIB en termes reals. Taxa de creixement PIB = PIB 1993-PIB 1992 PIB 1992 El PIB real per habitant. PIB exacte per habitant el 1993 = PIB exacte 1993 Població Pàgina núm. 6

8 La inflació y la seva mesura La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus dels béns i serveis d'una economia. L'I.P. Consum és una mesura del nivell dels preus en un moment determinat. Es basa en els preus que tenen el conjunt de béns i serveis en una "cistella de la compra" considerada representativa La taxa de desocupació La taxa de desocupació o d'atur és el quocient entre el nombre de persones aturades i el d'actiu expressat com a percentatge. Taxa d'atur = Aturats Total població Inflació 1993 = IPC 1993-IPC 1992 IPC 1992 IPC 1993 Cost de la cistella de la compra 1993 Cost de la cistella de la compra el 1992 Pàgina núm. 7

9 GUIA Objectius En finalitzar aquesta unitat l'alumne haurà de ser capaç de: Continguts Distingir entre les diverses variables macroeconòmiques i saber interpretar les seves magnituds. Conèixer les mesures que pren el Govern per potenciar l'economia nacional. Entendre i interpretar les diferents taules i corbes, corresponents a les diferents variables macroeconòmiques. Diferenciar la microeconomia de la macroeconomia Visió panoràmica de la macroeconomia Presentació i objectius didàctics La renda nacional i els seus components La distribució de la renda nacional La política monetària El creixement econòmic La inflació i la seva mesura La taxa de desocupació Agenda del dia Se Sessions Primera Activitats Llegir i assimilar els continguts dels apartats 13.0, 13.1 i 13.2 Fer l'activitat núm. 1 Fer l'activitat núm. 2 Temps 1 h 30'. Segona Llegir i assimilar els continguts dels apartats 13.3, 13.4, 13.5 i 13.6 Fer l'activitat núm. 3 Fer l'activitat núm. 4 Autoavaluació 2 h. Temps estimat per a la unitat 13: 3 h 30'. Pàgina núm. 8

10 ACTIVITATS Activitat Núm. 1: Qüestionari 1.- En què es diferencien la renda "per càpita" i la renda per individu actiu? Quina d'elles és major? Raoneu la resposta. 2.- Què és la renda monetària? La renda real? En què es diferencien? Quina d'elles dóna una visió més exacta de la realitat? Per què? 3.- Podeu establir la diferència entre el PNN al cost de factors i PNN a preu de mercat? 4.- De quina variable depèn la inversió? Expliqueu la relació existent entre la inversió i cada una de les variables de què depèn. Activitat Núm. 2 Calculeu Calculeu el valor de ptes. el setembre del 1994 a pessetes del 1990, calculant el deflactor de la renda i utilitzant la següent fórmula. d = Qnt IPCt x IPC 1990 (=100) Calculeu el decrement absolut del valor i la pèrdua de valor relativa expressada en %. Activitat Núm. 3: Equació de benestar L'equació del benestar segons el francès Phillipe Laint Haz és la següent: B = anv + bcv + cma on a + b + c =1; i a, b i c varien segons el país. NV = Nivell de vida. CV = Condicions de vida. MA = medi ambient. Feu l'equació del benestar corresponent a un país com EUA, Espanya i el Senegal. Activitat Núm. 4: Debat Qui es veurà perjudicat o beneficiat per la inflació? Pàgina núm. 9