Tecnologies1. edebé ESO TERCER TRIMESTRE. Projecte CASTIGLIANO

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Tecnologies1. edebé ESO TERCER TRIMESTRE. Projecte CASTIGLIANO"

Transcripción

1 Tecnologies1 Projecte CASTIGLIANO ESO TERCER TRIMESTRE edebé

2 1 La fusta i els seus derivats La fusta és un dels materials que més ha emprat l ésser humà per a resoldre diferents problemes tècnics. Però no és l únic. Al llarg d aquesta unitat classificarem materials segons el seu origen, n analit zarem les propietats tècniques i prendrem consciència dels problemes derivats de la seva explotació i de la importància que tenen els processos de reciclatge de diversos materials. CONTINGUTS 1. Els materials: origen i classificació 1.1. Materials naturals 1.2. Materials transformats 1.3. Reciclatge de materials 2. Propietats dels materials 2.1. Propietats físiques 2.2. Propietats mecàniques 3. La fusta 3.1. Origen de la fusta 3.2. Propietats de la fusta 3.3. Preparació de la fusta 3.4. Tipus de fustes 3.5. Formes comercials de la fusta 4. Derivats de la fusta: paper i cartó 4.1. Propietats del paper i el cartó 4.2. Tipus de paper i de cartó 4.3. Impacte ambiental 6 1. La fusta i els seus derivats

3 PREPARACIÓ DE LA UNITAT Identifica els materials dels quals estan fets els objectes que t envolten a l aula: les parets, el mobiliari, els estris escolars, la roba que duus... Saps quin és l origen de cadascun? Si omplim una galleda amb serradures i una altra amb sorra, quina creus que pesarà més? Quina relació té això amb la densitat dels materials? Enumera tots els tipus de fusta que coneguis. Indica objectes construïts amb cada tipus. Saps quina diferència hi ha entre el paper i el cartó? Explica-la. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Reconèixer l origen de diferents materials que emprem habitualment. Identificar les propietats d alguns materials que els fan especialment aptes per a diferents usos tècnics. Utilitzar el paper i el cartó en diferents aplicacions tècniques tenint-ne en compte les propietats. MATERIALS TÈCNICS Habitatges de fusta Competència per aprendre a aprendre Valorar la utilitat de la fusta com a material d ús tècnic i reconèixer-ne les múltiples aplicacions. 1. La fusta i els seus derivats 7

4 1. Els materials: origen i classificació En l actualitat, els materials que empra l ésser humà es classifiquen en dos grans grups: materials naturals i materials transformats Materials naturals Els materials naturals són aquells que s obtenen de la naturalesa i poden ser emprats directament o bé serveixen de base per a l obtenció d altres materials elaborats. Aquests materials, també coneguts com a matèries primeres, poden ser d origen mineral, vegetal o, fins i tot, animal. Fig. 1. Les pedreres proporcionen roques i altres materials. Fig. 2. El cotó s obté de la planta del mateix nom. D origen mineral Entre els materials d origen mineral destaquen el petroli, les roques, els minerals i l argila. El petroli és una matèria primera imprescindible per a obtenir combustibles i molts altres productes, com plàstics o medicaments. Les roques, com el granit, la pissarra o el marbre, s obtenen de les pedreres (fig. 1) i poden usar-se directament per a la construcció. Els minerals es troben al subsòl i d ells se n obtenen gairebé tots els materials metàl lics, com el ferro, l alumini, el coure, el zinc, la plata o el mercuri. D altres, com l acer, el bronze o el llautó, són aliatges de diferents metalls. L argila és una matèria primera de la qual s obtenen nombrosos productes derivats, com maons, rajoles, objectes de ceràmica, etc. D origen vegetal Els materials d origen vegetal són fonamentalment la fusta i algunes fibres, com el cotó i el lli. La fusta pot ser emprada directament, tot i que també es fa servir per a obtenir taulers manufacturats, cartó i paper. El cotó (fig. 2) i el lli es fan servir per a fabricar fils i teixits amb els quals es confeccionen peces de vestir i altres objectes de tela. ACTIVITATS Fig. 3. El cuir és la pell tractada de determinats animals. D origen animal 1. Enumera sis objectes de la teva classe que estiguin fets amb materials naturals i indica n l origen (animal, vegetal o mineral). Entre els materials d origen animal destaquen la llana i la seda. També cal asse - nyalar la pell d alguns animals, dels quals s obté el cuir. La llana i la seda, com les fibres vegetals, es fan servir com a base per a fabricar peces de vestir i objectes tèxtils. Amb el cuir (fig. 3) es fabriquen sabates, bosses, cinturons, etc. 2. Indica l origen de les matèries primeres següents: oli d oliva, aigua, caolí, carbó, cera, suro, os, làtex, plomes, resina, sílice La fusta i els seus derivats

5 1.2. Materials transformats Els materials transformats són aquells que es fabriquen a partir de matèries primeres o d altres materials per a aconseguir que posseeixin unes propietats determinades. Són molt més abundants que els naturals. Entre aquests materials hi trobem els metalls, el vidre i els seus derivats, el paper i el cartó, els plàstics i els materials ceràmics. Els metalls s obtenen a partir de diferents minerals. Entre els més coneguts hi ha l acer, l alumini, el coure i els seus aliatges. Són durs i tenaços, bons conductors de la calor i l electricitat. S empren per a fabricar estructures, eines, peces mecàniques, cables, finestres, elements d unió, etc. (fig. 4). El vidre s obté fonent una mescla de sílice (sorra), calcària i carbonat de sodi. És dur, fràgil, transparent i resistent als productes químics. Es pot acolorir a voluntat. S usa per a fabricar vidres de finestres i d automòbils, recipients, lents, etc. (fig. 5). Entre els seus derivats destaca la fibra de vidre, formada per filaments flexibles, capaços de transmetre senyals elèctriques i òptiques. S empra en comunicacions. Fig. 4. Objectes de metall: tirafons. Fig. 5. Recipient artístic de vidre. El paper i el cartó s obtenen a partir de la cel lulosa que conté la fusta. Es tracta de materials permeables, aïllants tèrmics i molt inflamables. S usen com a suport per a escriure i dibuixar, en la confecció de llibres i revistes, per a obtenir embalatges i envasos, etc. Els plàstics es fabriquen a partir de derivats del petroli. Són molt coneguts el polietilè, el polipropilè, el PVC, el poliestirè, el metacrilat, les fibres acríliques, el polièster, la baquelita, el tefló, etc. Les seves característiques són molt diverses, segons el tipus de plàstic. En general, són impermeables, aïllants i resistents als agents químics. S empren per a fabricar envasos, mobles, joguines, teixits, canonades, revestiments, etc. (fig. 6). Per a respondre a determinades exigències tècniques, s han desenvolupat nous materials plàstics, com el PET, que s empra en envasos alimentaris per a líquids, o el kevlar, amb el qual es fabriquen teixits ignífugs i molt resistents. Fig. 6. Envàs alimentari de porexpan (poliestirè expandit). Els materials ceràmics s obtenen a partir de l argila. Els més coneguts són la pisa i la porcellana. Són materials aïllants i resistents als productes químics, però resulten molt fràgils. S usen per a fabricar components electrònics i aïllants elèctrics, en el revestiment de les naus espacials, per a obtenir aparells sanitaris, vaixelles, etc. (fig. 7). 3. Enumera sis objectes de la teva habitació que estiguin fabricats amb materials transformats i indica quin tipus de materials s han fet servir. Fig. 7. Parament de casa de pisa. 4. Compara un termos metàl lic amb un altre confeccionat amb material plàstic i enumera els avantatges i inconvenients de cadascun. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 9

6 Consum i desenvolupament Durant el segle XX es va produir una enorme evolució en tots els camps de la ciència. Aquesta evolució ha comportat avantatges i inconvenients. Entre els avantatges destaquen la millora del nivell de vida de les persones i l increment de la qualitat dels productes fabricats. Els inconvenients són el consum massiu de tota mena de productes i l abocament indiscriminat dels mateixos un cop usats Reciclatge de materials Ens trobem en una època en la qual ens hem de plantejar reduir el consum de matèries primeres per tal d evitar que comencin a escassejar. Molts dels objectes que fem servir a diari estan construïts amb materials transformats que poden reciclar-se. D aquesta manera, és possible fabricar nous productes amb aquests materials, sense necessitat d haver de consumir matèries primeres de la natura. Entre els materials reciclables més comuns hi ha el vidre, els plàstics i envasos, el paper i el cartó, i els metalls. Vidre Aquest material se sol emprar en la fabricació d envasos d aliments perquè és inert. El vidre triga molts anys a degradar-se en un abocador d escombraries. Per això, els envasos de vidre usats s han de dipositar en un contenidor de vidre per a poder reciclar-los, doncs aquesta operació es pot repetir tantes vegades com calgui (fig. 8). Fig. 8. Els recipients i d altres objectes de vidre han de dipositar-se al contenidor específic. Plàstics i envasos Sota aquesta classificació es recullen, en contenidors adequats, una gran varietat de materials: recipients de plàstic, envasos de llauna, llaunes de refresc d alumini, els coneguts Tetra Brik, etc. (fig. 9). Donada la seva heterogeneïtat, el procés de reciclatge és molt costós, perquè cada tipus de material ha de reciclar-se per separat, fet que implica classificar els residus abans de tractar-los. Fig. 9. Plàstics, envasos i Tetra Brik es dipositen junts al mateix contenidor La fusta i els seus derivats

7 Paper i cartó Com ja sabem, aquests materials s obtenen a partir de la cel lulosa, substància abundant a moltes plantes, però sobretot a la fusta. Són materials fàcilment reciclables, tot i que la seva reutilització està limitada per la degradació progressiva que pateixen en aquests processos. L obtenció de matèria prima per a la fabricació de paper reciclat és molt senzilla: n hi ha prou de separar els papers i cartons usats de la resta dels materials no retornables i dipositar-los als contenidors específics (fig. 10). Fig. 10. Els contenidors blaus (o els senyalats amb un distintiu blau) es fan servir per a dipositar-hi els residus de paper i cartó. Metalls La nostra societat genera una gran quantitat de residus metàl lics de tot tipus: xapes d acer procedents dels vehicles retirats, coure dels conductors elèctrics rebutjats, retalls de la producció, etc. Cadascun requereix un tractament específic i, per això, és necessari separar-los abans de tractar-los. De la tasca de classificació de residus metàl lics se n encarre guen empreses especialitzades: desballestadors o ferrovellers (fig. 11). Llei d envasos Des de l any 2001, les ciutats espanyoles de més de habitants tenen l obligació de realitzar la recollida selectiva d escombraries en diferents contenidors. Aquesta norma facilita la selecció i classificació de residus sòlids en origen, permet la recuperació de matèries primeres; produeix un important estalvi d energia en l obtenció de nous materials i aconsegueix una reducció del volum de residus que es dipositen als abocadors. Fig. 11. Tractament de residus metàl lics en un des ballestador. 5. A moltes ciutats del nostre país, s han posat en marxa llocs anomenats punts Cerca n informació i esbrina quina finalitat tenen i com funcionen. 6. Explica per què és necessari classificar els residus de vidre, de plàstic i de paper en contenidors específics i no barrejar-los amb residus orgànics. ACTIVITATS 7. Cerca informació sobre alguna empresa que es dediqui al reciclatge de materials i explica breument en què consisteix seva feina. 1. La fusta i els seus derivats 11

8 2. Propietats dels materials Per a portar a terme qualsevol projecte constructiu, cal disposar dels materials adequats. L elecció d aquests materials dependrà, entre d altres característiques, de les seves propietats. A continuació veurem les diferències entre propietats físiques i propietats mecàniques Propietats físiques Estan relacionades amb l estructura interna del material i amb el seu comportament davant d agents externs. En aquest grup estudiarem la densitat, la conductivitat elèctrica i tèrmica, i el punt de fusió. Densitat La densitat és el quocient entre la massa d un cos i el volum que ocupa. Els cossos porosos, com el suro o el poliestirè (suro blanc), presenten una densitat baixa, mentre que els cossos compactes, com els metalls o les roques, tenen una densitat elevada (fig. 12). Conductivitat elèctrica La conductivitat elèctrica és la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar fàcilment l electricitat a través seu. Els materials que deixen passar l electricitat, com els metalls, es denominen conductors, i els que no la deixen passar, com el plàstic o el vidre, són aïllants (fig. 13). Fig. 12. El granit és un material de densitat elevada. Conductivitat tèrmica La conductivitat tèrmica és la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar la calor a través seu. Com en el cas anterior, els materials es classifiquen en conductors i aïllants, segons el seu comportament davant la calor. La fibra de vidre, per exemple, és un excel lent aïllant tèrmic (fig. 14). Fig. 13. Els plàstics s empren com a aïllants elèctrics. Punt de fusió El punt de fusió és la temperatura a la qual un material passa d estat sòlid a líquid (fig. 15). El seu valor depèn de l estructura interna de la matèria. Així, les substàncies pures es fonen a temperatures fixes, mentre que les mescles passen per un estat pastós intermedi abans de fondre s. Fig. 14. La fibra de vidre s empra com a aïllant tèrmic d edificis. Fig. 15. L acer es fon per sobre dels ºC La fusta i els seus derivats

9 2.2. Propietats mecàniques Indiquen el comportament dels materials davant els esforços i els moviments que han de suportar. Les més importants són: l elasticitat, la tenacitat i la duresa. Elasticitat L elasticitat és la capacitat que presenta un material per a recuperar la forma primitiva quan cessa la causa que el deforma. Els materials es classifiquen en elàstics, com el cautxú, la goma o alguns acers, que posseeixen aquesta propietat, i plàstics, com l argila o l estany, que no la posseeixen (fig. 16). Tenacitat La tenacitat és la resistència al trencament que presenta un material quan se l sotmet a un esforç brusc. Els materials tenaços, com el ferro, són els que es mostren resistents al trencament quan se ls copeja. Per contra, els fràgils, com el vidre, són poc resistents i es trenquen amb facilitat (fig. 17). Duresa La duresa és la resistència que oposa un material a ser ratllat o penetrat per un altre. El material més dur és el diamant, que és capaç de ratllar qualsevol altre. En canvi, els materials tous ofereixen poca resistència a ser ratllats, com el guix, que és tan tou que es ratlla fins i tot amb l ungla (fig. 18). Fig. 16. L acer per a molles és elàstic. Fig. 17. El vidre és un material fràgil. Fig. 18. El guix es ratlla amb gran facilitat. Els conceptes dur i tou que es fan servir en la vida quotidiana no acostumen a coincidir amb les definicions de duresa, tenacitat i elasticitat com a propietats mecàniques que acabem d estudiar. Generalment, tendim a confondre dur amb tenaç, i tou amb elàstic. Així, per a la gent, l acer és dur (hauríem de dir tenaç) i el cautxú, tou (hauríem de dir elàstic). 8. Explica la diferència entre elasticitat, tenacitat i duresa. Cita almenys dos exemples de materials elàstics, dos de materials tenaços i dos de materials durs. 9. Justifica la utilitat dels materials que s enumeren en cada cas. a) La surada de les piscines és de porexpan. b) Els cables d alta tensió són d alumini. c) Alguns edificis es revesteixen interiorment amb fibra de vidre. d) Les eines se solen fabricar amb acer. 10. Raona per què l acer és un material compacte i, en canvi, el suro és un material porós. 11. Justifica, des del punt de vista de les propietats dels materials, els comportaments següents. a) Els filaments de les làmpades d incandescència no es fonen malgrat que es posen roents. b) El ferro es pot conformar amb la forja. c) Per a tallar el vidre se solen fer servir instruments amb punta de diamant. d) Els murs laterals d alguns edificis en construcció es recobreixen d escuma de poliuretà. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 13

10 3. La fusta La fusta és un material tècnic molt usat. Tot seguit n analitzarem l origen, les propietats, els diversos tipus de fusta que es poden trobar al mercat, les formes comercials i les aplicacions més importants Origen de la fusta La fusta és una substància fibrosa que s obté directament del tronc dels arbres. El tronc d un arbre es divideix en tres parts: escorça, albeca i cor. D aquestes parts se n obtenen diferents tipus i qualitats de fusta (fig. 19). Albeca Cor Escorça Fig. 19. Secció d un tronc d arbre. L escorça és l embolcall extern del tronc i està formada per cèl lules mortes. Normalment es fa servir com a combustible o com a fertilitzant després de triturar-la i afegir-li altres components. Mereix una menció especial l escorça d alzina surera, de la qual s obté el suro. L albeca està formada pels anells exteriors més joves del tronc. És una fusta tova i de baixa qualitat. No és adequada per a fabricar mobles. Es tritura fins a convertir-la en encenall, que es fa servir per a elaborar taulers manufacturats. El cor és la part interna del tronc, producte de la transformació de l albeca. Serveix de suport de l arbre i és la part més dura i de millor qualitat. S usa en fusteria i ebenisteria, en forma de taulons i planxes de diferent longitud i gruix La fusta i els seus derivats

11 3.2. Propietats de la fusta Les característiques de cada fusta depenen del tipus d arbre del qual procedeix i del tractament que rep posteriorment. Per aquest motiu, a la pràctica és molt difícil trobar dos trossos de fusta que siguin exactament iguals. No obstant això, hi ha propietats que són comunes a la major part dels tipus de fusta. Com en el cas de la resta dels materials, diferenciarem entre propietats físiques i propietats mecàniques. Propietats físiques Com són la densitat, la conductivitat tèrmica i elèctrica o el punt de fusió de la fusta? Vegem-ho. Densitat. Varia molt segons les espècies. Podem trobar fustes poc denses, com la de balsa, que s empra en la construcció de maquetes, i fustes molt denses, com la de banús. Conductivitat tèrmica i elèctrica. La fusta condueix malament la calor i l electricitat, raó per la qual resulta un aïllant excel lent. Per això es fa servir en mànecs d eines i en edificació (fig. 20). Punt de fusió. Per tractar-se d un material orgànic, la fusta no es fon, sinó que crema. Com que és tan inflamable s ha usat tradicionalment com a combustible. Fig. 20. La fusta és un aïllant tèrmic excel lent. Propietats mecàniques Ara ens fixarem en el comportament de la fusta quan és treballada, és a dir, en la seva elasticitat, tenacitat i duresa. Elasticitat. Algunes fustes poden doblegar-se en sentit longitudinal sense trencar-se, en funció del grau d humitat. Si es treballen en calent, es pot aconseguir que la forma que adopten sigui permanent. Tenacitat. Per regla general, suporta malament els esforços bruscos i es trenca amb relativa facilitat. Duresa. En general, tot i que ofereix resistència a ser penetrada o tallada, la fusta és fàcilment fenible (es parteix amb facilitat) quan es treballa en el sentit de les fibres (fig. 21) però no en sentit transversal a aquestes. La variació de les propietats mecàniques de la fusta (fenibilitat, elasticitat...) segons la direcció en què es considerin es coneix tècnicament amb el nom d anisotropia. 12. Dibuixa la secció d un tronc d arbre i senyala les tres parts en què es divideix. 13. De les propietats que has analitzat, indica quines tenen especial importància en la feina a l aula taller. Raona la teva resposta. Fig. 21. La fusta es treballa amb facilitat en el sentit de les fibres. 14. Raona per què, antigament, els pals de la línia elèctrica es construïen amb fusta. 15. Enumera els avantatges que presenta la fusta respecte d altres materials que podem emprar en la construcció d un objecte a l aula taller. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 15

12 3.3. Preparació de la fusta Per a aprofitar directament la fusta se segueix un procés que comença amb la tala o l abatiment de l arbre. Aquesta feina s efectua al final de l hivern, època en la qual l activitat vital dels arbres és pràcticament nul la. Després de talar-los, se n separen les branques i queden reduïts a troncs. Posteriorment, els troncs es transporten fins a la serradora, amb l ajuda de diversos mitjans d arrossegament. Un cop allí els troncs es converteixen en planxes i taulons. Aquest procés s anomena serrada o trossejament i, per a rea litzar-lo, s empren diversos procediments (fig. 22). a) Talls paral lels b) Mètode Cantibay c) Tallament en creu Fig. 22. Procediments de serrada d un tronc. Fig. 23. Les planxes i els taulons de fusta s apilen a l exterior de les serradores per procedir a l assecament natural. La fusta acabada de tallada conté una gran quantitat d humitat. En aquestes condicions es difícil treballar-la i, a més, quan s asseca, s encongeix i s esquerda. Per això, cal dessecar-la o curar-la, i això es pot realitzar per mitjà de diferents procediments: l assecament natural, l assecament natural accelerat i l assecament artificial. L assecament natural és el procediment més antic. Consisteix a apilar les planxes i els taulons durant molt de temps, tot permetent que l aire hi passi a través, fins que eliminen una gran part de la humitat que contenen a la saba (fig. 23). Aquest sistema permet conservar el color original de la fusta, però no destrueix les larves d insectes que pot contenir. A més, triga una mitjana de quatre anys en assecar-se. L assecament natural accelerat consisteix a submergir els troncs en basses durant tres o quatre setmanes. L aigua es filtra a l interior i en desplaça la saba i, amb aquesta, els gèrmens que la poden malmetre. Posteriorment es procedeix a l assecament natural. L aigua s evapora més ràpidament que la saba i redueix el temps d assecament a un terç. L inconvenient és que la fusta que es tracta d aquesta manera s enfosqueix una mica. L assecament artificial es realitza mitjançant forns especials on s augmenta gradualment la temperatura de l aire mentre disminueix la humitat. Aquest sistema destrueix les larves d insectes i redueix el procés d assecament a uns pocs dies. A més, permet obtenir fusta amb un grau d humitat notablement inferior a la fusta assecada amb procediments naturals La fusta i els seus derivats

13 3.4. Tipus de fustes Les fustes es classifiquen, segons el grau de manipulació, en dos grans categories: fustes naturals i taulers manufacturats. Fustes naturals Es consideren fustes naturals les que procedeixen de la serrada i el tallament en planxes de troncs d arbres fusters. Hi ha tantes fustes naturals com espècies d arbres. Cada espècie produeix un tipus de fusta que és apreciat per diferents qualitats. Les més habituals al nostre entorn són, entre d altres, el pi, el faig, el roure i la noguera. La fusta de pi té un color grogós i un vetat característic. És tova, resinosa i duradora. Es treballa amb molta facilitat i permet bons acabats. S usa per al revestiment de parets i per a fabricar mobles i petits objectes (fig. 24). Les qualitats inferiors s empren en bigues per a la construcció. La fusta de faig té un color blanquinós i s envermelleix amb el temps. No té grops. És dura, resistent i no es fen amb facilitat. També es treballa amb facilitat i permet acabats excel lents. S usa per a fabricar mobles, estris per a la llar, mànecs d eines, joguines i objectes de decoració (fig. 25). Fig. 24 Fig. 25 De la fusta de roure se n coneixen dues varietats: vermella i blanca. Presenta una textura basta. És molt dura, forta i resistent a l aigua. Es corba a la perfecció i admet un bon acabament. S usa en fusteria artística, portes, mobles (fig. 26), revestiments de parets i objectes decoratius. La fusta de noguera és de color bru i presenta vetes fosques. És de duresa mitjana i té un aspecte excel lent, tot i que és atacada pels insectes. Es treballa amb facilitat. És la millor fusta del mercat: s usa en objectes tornejats, talles, xapes i ebenisteria d interiors (fig. 27). Fig. 26 Fig Enumera els avantatges de l assecament artificial de la fusta respecte dels procediments d assecament natural. 17. Confecciona un quadre resum amb l aspecte, les propietats físiques i mecàniques i les aplicacions de cadascun dels tipus de fustes naturals que apareixen a la unitat. 18. Cerca informació sobre sis tipus més de fustes naturals confecciona un altre quadre resum semblant al de l activitat anterior. 19. Indica alguns avantatges que presenta la fusta respecte d altres materials que podem emprar en la construcció d un objecte a l aula taller. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 17

14 Taulers manufacturats Els taulers manufacturats són els que s obtenen a partir de fustes de baixa qualitat o de les restes de l abatiment i la serrada dels arbres. Els més emprats per la indústria són el tauler contraplacat, el tauler de fibra i el tauler aglomerat. ACTIVITATS Fig. 28 Fig. 29 Fig Confecciona al teu quadern un altre quadre resum amb l aspecte, les propietats i les aplicacions dels taulers manufacturats. El tauler contraplacat s obté encolant xapes de diferents classes de fusta en capes successives, de manera que les fibres segueixin direccions perpendiculars i en nombre imparell, perquè les vetes de les cares exteriors resultin paral leles (fig. 28). Presenta una resistència uniforme, és flexible, poc deformable i fàcil de treballar. Hi ha una gran varietat de mides i gruixos. S empra en la construcció de mobiliari escolar, armadures, revestiments, fons de calaixos, etc. El tauler de fibra s elabora amb fibres de fusta mesclades amb resines sintètiques i sotmeses a altes pressions. És estable i molt homogeni. Es pot tallar, foradar, fresar i polir, i admet la pintura i el lacatge. Es fabrica amb diferents graus de densitat. El més emprat és el de densitat mitjana, conegut com DM o MDF, que es presenta en diferents mides i gruixos. S empra amb la mateixa finalitat que l aglomerat i pot usar-se com a substitut de la fusta massissa (fig. 29). El tauler aglomerat es fabrica amb encenalls de fusta barrejats amb cola. La mescla es premsa entre grans rodets, s asseca entre dues plaques metàl liques i se sotmet a calor i altes pressions. Presenta una superfície molt llisa, és estable i consistent, però es trenca amb relativa facilitat. Per a millorar-ne la resistència i aparença, els taulers s aplaquen amb làmines de fusta natural o d algun tipus de plàstic (fig. 30). S usa molt com a substitut dels taulers de fusta massissa en prestatgeries, armaris, palets, calaixos, taules i mobles. 21. Cerca informació i esbrina què és el Indica n les propietats, les aplicacions i els avantatges i inconvenients com a material tècnic La fusta i els seus derivats

15 3.5. Formes comercials de la fusta Les varietats de fusta que podem trobar al mercat es presenten en diferents formes comercials. Les fustes naturals se solen presentar en forma de planxes, tal com s obtenen de la serrada dels troncs. La seva longitud i amplada depenen del gruix dels troncs de procedència (fig. 31). Segons les dimensions, reben diverses denominacions: bigues, taulons, cabirons o llistons. Per aquest motiu, per a obtenir peces de fusta natural de grans dimensions, sovint és necessari unir diverses planxes. En canvi, els taulers manufacturats es venen en peces de gran superfície i dimensions normalitzades. La més habitual és cm (fig. 32). El gruix dels taulers també és variable: els d aglomerat i DM poden ser de 6, 10, 16 i 19 mm, mentre que els de contraplacat es presenten en peces de 3, 4 i 5 mm d espessor. A partir d aquests taulers es poden obtenir peces de la mida desitjada sense necessitat d unir diverses planxes. Fig. 31 Fig. 32 A més de les planxes naturals i els taulers manufacturats, existeixen d altres formats per a usos més específics. És el cas dels llistons, les motllures i les xapes. Els llistons són de secció regular i es comercialitzen en mides preestablertes (fig. 33). Les motllures s empren per a rematades o guarniments decoratius pel seu perfil tallat (fig. 34). Les xapes són d un gruix inferior a 3 mm i s usen per a revestir altres fustes (fig. 35). Fig. 33 Fig. 34 Fig Enumera tres avantatges i tres inconvenients que presenten les fustes naturals respecte dels taulers manufacturats. 23. Indica el nom de tres objectes en la construcció dels quals hi intervinguin bigues, taulons o llistons. 24. Dibuixa tres objectes que tinguin motllures i explica quina funció compleixen aquestes. 25. Cerca al diccionari els termes següents i escriu-ne el significat que tingui relació amb la fusta. xapa - llistó - planxa - tauler - tauló - biga ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 19

16 4. Derivats de la fusta: paper i cartó La lignina La lignina és un adhesiu natural que uneix les fibres de la fusta. Aquesta substància és la responsable del color groc que adquireix el paper quan s exposa al sol o transcorre el temps. En general, podem afirmar que, quant menor és la quantitat de lignina que conté un tipus de paper, millor n és la qualitat. El paper i el cartó són derivats de la fusta que s obtenen, sobretot, a partir de fibres de cel lulosa procedents de la polpa de la fusta i d altres vegetals, com el cotó, l espart, etc. En aquests materials, a més de la cel lulosa, hi trobem d altres components (sals minerals, greixos, resines, etc.) i especialment la lignina. La diferència entre el paper i el cartó radica en la densitat. En termes tècnics, és el que es denomina gramatge. Quan el gramatge és inferior a 150 g/m 2, es considera paper. Si es troba entre 150 i 400 g/m 2, es tracta de cartolina. Si supera els 400 g/m 2, parlem de cartó Propietats del paper i el cartó Tant el paper com el cartó són materials que s empren amb molta freqüència. Tenen usos molt diversos, des del que es fa servir per a escriure o embalar, fins al paper moneda o l higiènic. Per a usar el paper i el cartó en usos tècnics, hem de tenir en compte algunes de les seves propietats físiques i mecàniques, entre les quals destaquen la baixa tenacitat, la inflamabilitat, la permeabilitat i la baixa conductivitat. Baixa tenacitat El paper i el cartó són fàcils de tallar i doblegar (fig. 36). Aquesta qualitat en facilita la manipulació. Inflamabilitat Cremen amb facilitat (fig. 37), per la qual cosa cal prendre les precaucions necessàries en manejar-los o emmagatzemar-los. Fig. 36 Permeabilitat Deixen passar l aigua (fig. 38), per la qual cosa no són adequats per a feines que requereixin la presència d aquesta substància. Fig. 37 Baixa conductivitat Són materials aïllants, és a dir, no condueixen la calor ni l electricitat (fig. 39). Fig. 38 Fig La fusta i els seus derivats

17 4.2. Tipus de paper i de cartó El paper i el cartó tenen múltiples aplicacions tècniques. S usen per a escriure, com a suport de diferents publicacions (llibres, revistes, diaris, còmics, etc.), per a fabricar diner (paper moneda) i, fins i tot, per a l elaboració de mobles (cartó fusta). A l àrea de Tecnologies emprarem diversos tipus de paper i cartó. Els tipus més comuns són la cel lofana, el paper d estrassa, el paper d alumini, la cartolina, el cartó dur i el cartó ondulat (fig. 40). Paper de cel lofana Paper d estrassa Paper d alumini Cartolina Cartó dur Cartó ondulat La cel lofana és el paper transparent que s usa per a embolicar i empaquetar. És biodegradable, per la qual cosa es fa servir en lloc del plàstic. El paper d estrassa és més resistent, de color blanc o marró. Es presenta en grans rotlles. El paper d alumini és una mescla de paper, plàstic i alumini que s usa per a conservar els aliments. La cartolina és un cartó prim i molt suau. Es presenta en diversos colors i textures. El cartó dur està format per fibres de fusta. S usa per a confeccionar carpetes, tapes de llibres o embalatges. El cartó ondulat és la unió de dos o tres cartons més fins. Un d aquests cartons s ondula abans per a aconseguir més resistència als cops. Fig. 40. Papers i cartons. 26. Explica per què els ciclistes se solen col locar diaris sota la samarreta quan baixen un port de muntanya a gran velocitat. 27. Justifica, a partir de les seves propietats, per què el paper i el cartó són materials molt emprats en projectes tecnològics. 28. Calcula el gruix aproximat d un full de paper. Segueix els passos que t indiquem. Agafa un paquet de 500 fulls sense usar, obre l i mesu ra n el gruix amb un peu de rei. Divideix el gruix obtingut entre 500 i n obtindràs el valor. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 21

18 4.3. Impacte ambiental La matèria primera de la qual procedeixen els diferents tipus de fusta i els seus derivats s obté dels boscos. Aquests constitueixen una gran riquesa per a la humanitat, però tant els boscos com l entorn estan exposats a amenaces molt greus, com la desforestació i la contaminació de les aigües. Fig. 41. La tala massiva d arbres provoca la pèrdua de massa forestal. Fig. 42. La contaminació de l aigua afecta l ecosistema. La desforestació és la destrucció dels boscos a causa de l acció de l ésser humà Aquest procés es va iniciar per a obtenir fusta i sòls cultivables i de pastura, però, a partir de la segona meitat del segle XX, el ritme de desaparició de massa forestal ha crescut de manera alarmant, sobretot a les regions de bosc tropical humit. La destrucció dels boscos és una de les principals amenaces a les quals fa front l equilibri ambiental del planeta (fig. 41). Els boscos tropicals són una de les principals fonts de compostos químics que permeten la fabricació de medicaments. En aquests boscos hi viu la meitat de les espècies animals i vegetals del món. La major causa de la destrucció d aquests boscos és l explotació de fusta, que s exporta després cap a la Unió Europea, els Estats Units i Japó. Per a evitar aquest problema, les empreses fusteres tenen l obligació legal de plantar dos arbres per cada arbre que talen. La contaminació de les aigües és conseqüència dels abocaments de substàncies procedents dels tractaments de la fusta i els seus derivats. Aquestes substàncies són, bàsicament, els abocaments de lignina i cel lulosa i de les substàncies que es fan servir per a blanquejar la pasta de paper. En general, disminueixen la quantitat d oxigen dissolt a l aigua i poden afectar greument l ecosistema aquàtic (fig. 42). Per a evitar aquests efectes, les indústries de pasta de paper estan obligades per llei a depurar les aigües residuals abans d abocar-les. Silvicultura Els boscos juguen un paper fonamental en la conservació del medi ambient. Col laboren en la conservació dels recursos hidrològics i eviten l erosió del terreny. També són imprescindibles per a frenar el canvi climàtic i l escalfament del planeta. Per això, cal racionalitzar-ne l aprofitament. La silvicultura s encarrega d això. La silvicultura és l explotació científica dels boscos: els arbres es talen de forma regular respectant el ritme de creixement dels nous brots. ACTIVITATS 29. Formeu un equip de treball. Busqueu fotografies i notícies relacionades amb la desforestació i la contaminació de les aigües a causa d abocaments industrials relacionats amb la fusta i els seus derivats i confeccioneu un mural. 30. Esbrina si a la teva comunitat autònoma existeixen empreses dedicades a l explotació forestal o a la de paper i cartó. Indica les activitats que desenvolupen i les mesures que adopten per a protegir el medi ambient La fusta i els seus derivats

19 31. Ordena els materials següents de major a menor duresa. acer (un clau) - fusta de pi (un llistó) vidre (un recipient) - granit (una pedra) suro blanc - alumini (una llauna de refresc) coure (una planxa) - plàstic (un botó) Per a fer-ho, procedeix com s indica tot seguit: Agafa el primer objecte (el clau) i esbrina quants materials ratlla i quants materials el ratllen (fig. 43). Repeteix el procés amb la resta de materials. Fig. 43 Al final, ordena ls de manera que el primer sigui el que ratlla tots els altres (el més dur) i l últim, el que és ratllat per tots (el més tou). MATERIALS ORDENATS DE MAJOR A MENOR DURESA PRÀCTIQUES DE TALLER Comprova la conductivitat elèctrica d alguns materials. Construeix un circuit senzill com el de la figura 44 i intercala-hi els elements següents. un filament de coure - un fil de cotó la mina d un llapis - un bolígraf de plàstic una peça de fusta - una xapa petita d alumini un caragol d acer - un cordó de sabata En cada cas, acciona l interruptor i observa la bombeta. Amb els resultats de l observació completa la taula. Fig. 44 S ENCÉN AMB: ROMAN APAGADA AMB: Quins materials són conductors de l electricitat? Quins són aïllants? Justifica la teva resposta. 33. Comprova l elasticitat d alguns materials. Amb l ajuda d unes alicates (fig. 45), fes pressió sobre els objectes següents. una goma d esborrar - un tros de fusta una xapa de refresc - un tap de suro un filferro de coure - una barra de plastilina el tap de plàstic d un bolígraf Observa l empremta que queda a l objecte després de pres sionar-lo i completa la taula. Fig. 45 RECUPERA LA FORMA INICIAL: ES MANTÉ LA DEFORMACIÓ: Quins materials són elàstics? Quins són plàstics? Justifica la teva resposta. 1. La fusta i els seus derivats 23

20 1 Classificació dels materials Propietats dels materials 24ACTIVITATS 34. Formeu un equip de treball, cerqueu informació i esbrineu altres aplicacions del petroli, a més de les que s esmenten a la unitat. 35. Tria cinc materials transformats dels que apareixen a la unitat, cerca n informació i enumera n les aplicacions més portants. Per a això, empra un motor de cerca i selecciona la informació a les pàgines web que t ofereixi. 36. Enumera objectes que estiguin fabricats, totalment o parcial, amb cadascun dels materials següents. 1. La fusta i els seus derivats acer - cotó - alumini - argila - baquelita bronze - zinc - coure - cuir - granit - llana llautó - lli - fusta - mercuri - metacrilat niló - polièster - PVC - seda - vidre En cada cas, senyala quines parts de l objecte estan confeccionades amb cadascun dels materials enumerats. 37. Indica l origen, les propietats i les aplicacions de dels materials següents: dralon - fibra de vidre - germani - kevlar - PET Segueix el mateix procediment que es descriu a l activitat Recull un envàs buit de cartó dels anomenats Tetra Brik. Retalla n un tros i separa amb cura cadascuna de les capes de material que el formen (fig. 46). Enganxa ls a la teva llibreta i escriu-hi al costat el nom i la funció. 39. Amplia la informació de què disposes i confecciona una fitxa resum per a cadascun dels materials estudiats a la qual hi figurin l origen, les característiques tècniques i les aplicacions. Segueix el model que et proposem. Argila Fig. 46 Origen: mineral (roca sedimentària). Característiques tècniques: gran plasticitat si es barreja amb aigua; gran resistència un cop cuita. Aplicacions: fabricació de recipients, maons, rajoles, figures decoratives, etc. 40. Defineix les propietats següents dels materials i classificales segons si són físiques o mecàniques. Segueix el model. conductivitat - densitat - duresa elasticitat - punt de fusió - tenacitat Conductivitat: capacitat d un material de deixar passar la calor o l electricitat a través seu (propietat física). 41. El bronze no presenta sempre el mateix punt de fusió. Què significa això des del punt de vista de l estructura interna? 42. La gent acostuma a dir que l acer és dur perquè és molt resistent als cops. És correcta aquesta afirmació? Quina propietat té realment l acer? També solem dir que les gomes d esborrar són toves o dures segons la major o menor resistència que presentin a ser doblegades. Quin nom hauríem de donar a aquesta propietat? 43. Tenint-ne en compte les propietats, indica quin material és el més adequat per a cadascuna de les aplicacions tècniques següents: a) L aïllament tèrmic d un edifici. b) La coberta d un refugi de muntanya. c) La maqueta d una escultura. d) Una eina de tall. e) La vaixella d una casa. f) Un recipient per a aliments líquids. La fusta 44. Esbrina l origen, l aspecte, les propietats i les de les fustes naturals següents. balsa - cedre - banús - sapel li - teca Si disposes de connexió a Internet, pots accedir a: 45. Enumera objectes del teu entorn en la construcció dels quals s hagi emprat la fusta. Justifica el tipus de fusta usat i les formes comercials que s han fet servir. El paper i el cartó 46. Enumera deu tipus diferents de paper i indica n les característiques i aplicacions de cadascun.

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo?

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo? RECOLLIDA DE VIDRE Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Per a que els envasos de vidre tinguen una gestió adequada, l Ajuntament Ple va aprovar en la sessión del 8 d agost de 2005 l acord de renovació de

Más detalles

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Objetivos: Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Mª Victoria Herreras Belled Mª Angeles Asensio I.E.S. L ELIANA Aplicar el

Más detalles

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

l art en pedra www.marmolesoller.com

l art en pedra www.marmolesoller.com www.marmolesoller.com l art en pedra El temps de la pedra és tan diferent al dels homes. Qui sap si el nostre ofici consisteix en saber viure entre els dos. Setanta anys no són res per a una pedra. Per

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

PROYECTO ELEVAPLATOS

PROYECTO ELEVAPLATOS PROYECTO ELEVAPLATOS Herramientas Fotos detalles Fotos Objetivos Materiales Dibujos Recomendaciones Esquema eléctrico Contextualización Exámenes y prácticas inicio Fotos detalles Letras para identificar

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos La fortaleza de una Siesmo se eleva como una de las principales referencias en la distribución de materiales de construcción y de acabados para interiorismo. Con una experiencia acumulada de más de un

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE

Más detalles

TECNIC. www.fontbote.com CEPILLO TÉCNICO. Rectangular

TECNIC. www.fontbote.com CEPILLO TÉCNICO. Rectangular Rectangular 5 7 0 5 El principio de fabricación es la implantación de mechones de fibra sobre una base rígida, generalmente de materia plástica (polipropileno, PVC, nylón...) otros sobre madera, aluminio,

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam

10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam 10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam 1. Formatos Formats Esquema del ebeam Projection Esquema del nuevo ebeam EDGE Receptor ebeam Projection Pizarra blanca Pissarra

Más detalles

TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES

TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES 1. Les forces En primer lloc començarem definint que s entén per força: És una acció capaç de produir o modificar l estat de repòs o de moviment d un cos o de produir-hi deformacions.

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

Consentimiento Publicación Imágenes

Consentimiento Publicación Imágenes Página 1 de 6 Política de Cookies Información del Documento FECHA VERSIÓN DESCRIPCIÓN DE CAMBIOS 24/03/2015 00 Versión inicial documento 17/04/2015 01 Versión adaptada a la web de Sol Maratón Magaluf Internacional

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DE L OBRA DE LA LLOTJA

INFORME DE SEGUIMENT DE L OBRA DE LA LLOTJA Página 1 de 8 1. ESTAT DE LES OBRES. 1.1 EXECUCIÓ Els treballs que s estan realitzant, així com el seu estat son els següents: Excavacions: s han finalitzat els treballs d excavació de les rases de sanejament

Más detalles

Política de Privacitat /Política de Privacidad

Política de Privacitat /Política de Privacidad Secretaria Autonòmica de Telecomunicacions i Societat de la Informació Conselleria d Infraestructures i Transport Política de Privacitat /Política de Privacidad Fecha: 13 de febrero de 2006 Versión: 1.3

Más detalles

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet València, 02.09.13 La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet Investigadors de l ETSE-UV participen en el projecte europeu Smartpif finançat amb 800.000

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat Unitat responsable: 820 - EUETIB - Escola Universitària d'enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Unitat que imparteix: 712 - EM - Departament d'enginyeria Mecànica Curs: Titulació: 2015 GRAU EN ENGINYERIA

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

Economia de l empresa Sèrie 1

Economia de l empresa Sèrie 1 Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Economia de l empresa Sèrie 1 SOLUCIONS,

Más detalles

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE 1. Consideracions prèvies Per recuperar la matèria de Tecnologies s han de realitzar les activitats d estiu proposades i presentar-se

Más detalles

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ

I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS El objetivo de este taller es introducir

Más detalles

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA Testimoniales de alumnos becados dgadg Foto: Grupo de alumnos de 4º de BBA que colaboran con el Programa de Becas de ESADE Laia Estorach, Alumna de 4º de BBA

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya TEMARI DEL PRIMER EXERCICI DE LA PART A HISTÒRIA 1. L hominització. De l'australopitec a l'homo sapiens. 2. L Homo sapiens i la colonització de la Terra. 3. Del depredador al productor, canvis en l economia

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa

Más detalles

2010 2011 Quadrimestre de tardor

2010 2011 Quadrimestre de tardor 20102011 Quadrimestredetardor Approfondissementdenotionsde mécaniquedesroches: Confrontationdemodèlesmécaniques etgéologiquesàlaréalitéd unchantier ducreusementd untunneldansun massifrocheuxfracturé. Autora:CarlaSolsonaAccensi

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

Com fotografiar les nostres peces:

Com fotografiar les nostres peces: 16 H Com fotografiar les nostres peces: optimitzar personalment els propis recursos Impartit per José Miguel García Coordinat per Rosa Cortiella Como fotografiar nuestras piezas: optimizar personalmente

Más detalles

Interferències lingüístiques

Interferències lingüístiques Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent

Más detalles

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

TEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA

TEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA TEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA El treball és l energia que es transfereix d un cos a un altre per mitjà d una força que provoca un desplaçament Treball El treball fet per una força sobre un objecte

Más detalles

Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA

Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA 1 RECOMENDACIONES AL ALTA Autor: Sociedad Valenciana de Traumatología Estas recomendaciones pretenden ser una ayuda para usted, que ha sufrido una fractura

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

El lèxic. La formació dels mots

El lèxic. La formació dels mots El lèxic. La formació dels mots La flexió i la derivació. Fixem-nos en aquests grups de paraules: mar, submarí, submarinista, marejol, marinada, mars paperera, papers, paperer, paper, papereria, paperot,

Más detalles

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS Guia didàctica EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS Guia didàctica elaborada per: Marta Aros Cinema i educació Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 93 666 18 59 cinebaix@cinebaix.com www.cinebaix.com

Más detalles

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català comunicació RECULL DE PREMSA Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català 13 de novembre del 2006 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans

Más detalles

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES El objetivo de este taller es que los

Más detalles

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. Portalexcellence Servei Municipal d Ocupació de Cerdanyola del Vallès www.portalexcellence.cat www.ocupacioiempresa.cerdanyola.cat CURRÍCULUM VITAE 1. DEFINICIÓ

Más detalles

ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014

ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014 A) RADIOGRAFIA SOCIAL ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014 Assistència: 18 persones repartiment de gènere: 7 dones - 11 homes (40-60%) franges edat: 0-35 anys: 5 persones 35-65 anys: 7 persones

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

Examen de radiocomunicacions per a capità/ana de iot Examen de radiocomunicaciones para capitán de yate

Examen de radiocomunicacions per a capità/ana de iot Examen de radiocomunicaciones para capitán de yate Clau / Clave: CIR-1208 Examen de radiocomunicacions per a capità/ana de iot Examen de radiocomunicaciones para capitán de yate Data convocatòria / Fecha convocatoria: desembre de 2008 Lloc / Lugar: Barcelona

Más detalles

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI BLOC 2. SALUT, MALALTIA I ESTILS DE VIDA 1.- Indica si les següents afirmacions són veritat o fals: (2 punts) Curs 09-10 1. El consum de begudes alcohòliques i de drogues

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

LES EINES DE L AULA DE TECNOLOGIA 1 ESO B CURS 07-08

LES EINES DE L AULA DE TECNOLOGIA 1 ESO B CURS 07-08 LES EINES DE L AULA DE TECNOLOGIA 1 ESO B CURS 07-08 Eines de marcar Punta de marcar Regle graduat Escaire Compàs Contrapunxó Nom castellà: Punta de marcar Nom anglès: Graver Eina de marcar Operació que

Más detalles

Avaluació a 3r d EP 2014-2015. model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup.

Avaluació a 3r d EP 2014-2015. model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup. Avaluació a 3r d EP 2014-2015 model 2 Competència en comunicació lingüística Llengua catalana Nom i llinatges: Grup. COMPRENSIÓ ORAL 1. Quin tipus de text has escoltat? A. Una poesia. B. Una descripció.

Más detalles

MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC

MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC A) CONFIGURACIÓ EXPLORADOR I SISTEMA OPERATIU B) LLOCS DE CONFIANÇA DEL NAVEGADOR C) RECOMACIONS INTERNET EXPLORER 10 D) RECOMACIONS INTERNET EXPLORER

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

REUTILITZO, I TU? contra el canvi climàtic. Calcula les emissions que pots evitar! 0,16 kg de CO 2. 16,65 kg de CO 2. 266,98kg de CO 2 1,77.

REUTILITZO, I TU? contra el canvi climàtic. Calcula les emissions que pots evitar! 0,16 kg de CO 2. 16,65 kg de CO 2. 266,98kg de CO 2 1,77. roba texans cotó 5,41 kg de CO 2 abric sintètic 19,10 CO 2 llibre bossa 1,77 0,16 kg de CO 2 CO 2 contra el canvi climàtic jo REUTILITZO, I TU? Calcula les emissions que pots evitar! bicicleta 16,65 kg

Más detalles

Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10. Avaluació i millora de processos de software. Antònia Mas Pichaco Curs 2005-2006

Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10. Avaluació i millora de processos de software. Antònia Mas Pichaco Curs 2005-2006 Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10 Avaluació i millora de processos de software Curs 2005-2006 Continguts Introducció CMM ISO/IEC 15504 (SPICE) PSP TSP ISO 9001:2000 ISO 90003:2004 Certificació.

Más detalles

Pequeños instantes, grandes ilusiones

Pequeños instantes, grandes ilusiones OBSTETRICIA ECOGRAFÍA 3/4D Pequeños instantes, grandes ilusiones ecografía 3 4D / Salud de la mujer Dexeus ATENCIÓN INTEGRAL EN OBSTETRICIA, GINECOLOGÍA Y MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓN Quieres conocer a

Más detalles

La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil

La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil Profª Mariluz Puente Balsells Directora del Master en Grafoanàlisi Europea,

Más detalles

RECOLLIDA DE PILES USADES A MUTXAMEL

RECOLLIDA DE PILES USADES A MUTXAMEL RECOLLIDA DE PILES USADES A MUTXAMEL Qui recull les piles a Mutxamel? L empresa SAV (Tel: 965 10 35 13), adjudicatària de la recollida de residus i neteja viària ha de passar una volta al mes per cada

Más detalles

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola Cru-Evolució Mira el món diferent! Una aposta de ciutadania global des de l escola ESO - educació EDUCACIÓ Juntament amb les comunitats i les organitzacions del Sud amb què treballem hem aconseguit que

Más detalles

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions.

L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions. L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions. Exercici 1 (comú a les dues opcions) De la comptabilitat de

Más detalles

DEU RAONS PER DIR NO ALS GRANS PROJECTES DE CENTRALS DE CREMA DE BIOMASSA PER FER ELECTRICITAT

DEU RAONS PER DIR NO ALS GRANS PROJECTES DE CENTRALS DE CREMA DE BIOMASSA PER FER ELECTRICITAT DEU RAONS PER DIR NO ALS GRANS PROJECTES DE CENTRALS DE CREMA DE BIOMASSA PER FER ELECTRICITAT 1.Malgrat que Kioto la va deixar fora del tractat per considerar-la energia renovable, la crema de biomassa

Más detalles

Mesures d estalvi d aigua

Mesures d estalvi d aigua Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2013 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics

Más detalles

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III La entidad financiera CaixaBank, S.A., en adelante "la Caixa", realizará una promoción dirigida a clientes, personas físicas y jurídicas, con residencia

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CFGS

PROVES D ACCÉS A CFGS PROVES D ACCÉS A CFGS QUÍMICA TEMARI BLOC 1: ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1.1 Introducció històrica: l atomisme 1.2 Lleis ponderals de les reaccions químiques: Llei de conservació de la massa o de Lavoisier

Más detalles

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona.

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona. 24 hores, 365 dies l any Tràmits en línia! www.badalona.cat Guia de suport per realitzar tràmits en línia 24 horas, 365 días al año Trámites en línea! Guía de apoyo para realizar trámites en línea Índex

Más detalles

CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL. 1. Preguntas a responder oralmente ante el Pleno. a) Preguntes que s anuncien. 7.003 7.021 7.

CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL. 1. Preguntas a responder oralmente ante el Pleno. a) Preguntes que s anuncien. 7.003 7.021 7. CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL Número 37 VI Legislatura València, 12 de març de 2004 SUMARI SUMARIO II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN H. PREGUNTES H. PREGUNTAS 1. Preguntes

Más detalles

Solucionari. Tecnologia 2 ESO

Solucionari. Tecnologia 2 ESO Solucionari Tecnologia 2 ESO Autors: Joan Joseph i Gual, Francesc Garófano i Montoro, Jordi Regalés Barta, Jaume Garravé i Berengué i Roger Hoyos Garcia Editor del projecte: Irene Noguer Editor: Carme

Más detalles

GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8)

GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8) GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8) Els centres privats concertats no tenen capacitat per a generar els impresos de taxes (046) acadèmiques. No obstant

Más detalles

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs 2 EDITORIAL Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears C/ de Francesc de Borja Moll, 3 07003 Palma Tel. 971 72 60 60 Internet: http://www.ib.ccoo.es Correu electrònic: premsa@ib.ccoo.es Responsable

Más detalles

XI JORNADA BANCS DEL TEMPS I COHESIÓ SOCIAL. Elvira Méndez. Los Bancos del Tiempo y la cohesión social

XI JORNADA BANCS DEL TEMPS I COHESIÓ SOCIAL. Elvira Méndez. Los Bancos del Tiempo y la cohesión social LLISTAT DE PONÈNCIES XI JORNADA BANCS DEL TEMPS I COHESIÓ SOCIAL Barcelona, 21 octubre 2011 Elvira Méndez. Los Bancos del Tiempo y la cohesión social Ilaria De Leito. El Banco del Tiempo y la interculturalidad

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS.

NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS. NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS. Barcelona, 22 juny 2015. Benvolguts associats/ades Avui anem a analitzar

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

CIÈNCIES DE LA NATURALESA CIÈNCIES DE LA NATURALESA Introducció Un dels objectius de l educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la Llei orgànica d educació, és el de concebre el coneixement científic de manera integrada

Más detalles

PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA

PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATORIA 1er APELLIDO... 2º APELLIDO... NOMBRE...HOMBRE MUJER EDAD...FECHA DE NACIMIENTO... LOCALIDAD...PROVINCIA... PROFESIÓN...

Más detalles

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A IMPRESOS PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A CURS 2014-15 CEIP CAN PASTILLA CEIP CAN PASTILLA CURS 2014-15 Autorització de l ús de les imatges dels alumnes El

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) EL TREBALL I ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ Nom i cognoms. 3r curs RAMADERIA AGRICULTURA SECTOR PRIMARI PESCA MINERIA EXPLOTACIÓ DE BOSCOS Completa:

Más detalles

Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006)

Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Artículo 8.Responsabilidades de los beneficiarios relativas a las medidas de información y publicidad destinadas al público.

Más detalles

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PLAN DE MEJORAS DEL SERVICIO AL CLIENTE DE ABASTECIMIENTO

Más detalles