Tecnologies1. edebé ESO TERCER TRIMESTRE. Projecte CASTIGLIANO

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Tecnologies1. edebé ESO TERCER TRIMESTRE. Projecte CASTIGLIANO"

Transcripción

1 Tecnologies1 Projecte CASTIGLIANO ESO TERCER TRIMESTRE edebé

2 1 La fusta i els seus derivats La fusta és un dels materials que més ha emprat l ésser humà per a resoldre diferents problemes tècnics. Però no és l únic. Al llarg d aquesta unitat classificarem materials segons el seu origen, n analit zarem les propietats tècniques i prendrem consciència dels problemes derivats de la seva explotació i de la importància que tenen els processos de reciclatge de diversos materials. CONTINGUTS 1. Els materials: origen i classificació 1.1. Materials naturals 1.2. Materials transformats 1.3. Reciclatge de materials 2. Propietats dels materials 2.1. Propietats físiques 2.2. Propietats mecàniques 3. La fusta 3.1. Origen de la fusta 3.2. Propietats de la fusta 3.3. Preparació de la fusta 3.4. Tipus de fustes 3.5. Formes comercials de la fusta 4. Derivats de la fusta: paper i cartó 4.1. Propietats del paper i el cartó 4.2. Tipus de paper i de cartó 4.3. Impacte ambiental 6 1. La fusta i els seus derivats

3 PREPARACIÓ DE LA UNITAT Identifica els materials dels quals estan fets els objectes que t envolten a l aula: les parets, el mobiliari, els estris escolars, la roba que duus... Saps quin és l origen de cadascun? Si omplim una galleda amb serradures i una altra amb sorra, quina creus que pesarà més? Quina relació té això amb la densitat dels materials? Enumera tots els tipus de fusta que coneguis. Indica objectes construïts amb cada tipus. Saps quina diferència hi ha entre el paper i el cartó? Explica-la. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Reconèixer l origen de diferents materials que emprem habitualment. Identificar les propietats d alguns materials que els fan especialment aptes per a diferents usos tècnics. Utilitzar el paper i el cartó en diferents aplicacions tècniques tenint-ne en compte les propietats. MATERIALS TÈCNICS Habitatges de fusta Competència per aprendre a aprendre Valorar la utilitat de la fusta com a material d ús tècnic i reconèixer-ne les múltiples aplicacions. 1. La fusta i els seus derivats 7

4 1. Els materials: origen i classificació En l actualitat, els materials que empra l ésser humà es classifiquen en dos grans grups: materials naturals i materials transformats Materials naturals Els materials naturals són aquells que s obtenen de la naturalesa i poden ser emprats directament o bé serveixen de base per a l obtenció d altres materials elaborats. Aquests materials, també coneguts com a matèries primeres, poden ser d origen mineral, vegetal o, fins i tot, animal. Fig. 1. Les pedreres proporcionen roques i altres materials. Fig. 2. El cotó s obté de la planta del mateix nom. D origen mineral Entre els materials d origen mineral destaquen el petroli, les roques, els minerals i l argila. El petroli és una matèria primera imprescindible per a obtenir combustibles i molts altres productes, com plàstics o medicaments. Les roques, com el granit, la pissarra o el marbre, s obtenen de les pedreres (fig. 1) i poden usar-se directament per a la construcció. Els minerals es troben al subsòl i d ells se n obtenen gairebé tots els materials metàl lics, com el ferro, l alumini, el coure, el zinc, la plata o el mercuri. D altres, com l acer, el bronze o el llautó, són aliatges de diferents metalls. L argila és una matèria primera de la qual s obtenen nombrosos productes derivats, com maons, rajoles, objectes de ceràmica, etc. D origen vegetal Els materials d origen vegetal són fonamentalment la fusta i algunes fibres, com el cotó i el lli. La fusta pot ser emprada directament, tot i que també es fa servir per a obtenir taulers manufacturats, cartó i paper. El cotó (fig. 2) i el lli es fan servir per a fabricar fils i teixits amb els quals es confeccionen peces de vestir i altres objectes de tela. ACTIVITATS Fig. 3. El cuir és la pell tractada de determinats animals. D origen animal 1. Enumera sis objectes de la teva classe que estiguin fets amb materials naturals i indica n l origen (animal, vegetal o mineral). Entre els materials d origen animal destaquen la llana i la seda. També cal asse - nyalar la pell d alguns animals, dels quals s obté el cuir. La llana i la seda, com les fibres vegetals, es fan servir com a base per a fabricar peces de vestir i objectes tèxtils. Amb el cuir (fig. 3) es fabriquen sabates, bosses, cinturons, etc. 2. Indica l origen de les matèries primeres següents: oli d oliva, aigua, caolí, carbó, cera, suro, os, làtex, plomes, resina, sílice La fusta i els seus derivats

5 1.2. Materials transformats Els materials transformats són aquells que es fabriquen a partir de matèries primeres o d altres materials per a aconseguir que posseeixin unes propietats determinades. Són molt més abundants que els naturals. Entre aquests materials hi trobem els metalls, el vidre i els seus derivats, el paper i el cartó, els plàstics i els materials ceràmics. Els metalls s obtenen a partir de diferents minerals. Entre els més coneguts hi ha l acer, l alumini, el coure i els seus aliatges. Són durs i tenaços, bons conductors de la calor i l electricitat. S empren per a fabricar estructures, eines, peces mecàniques, cables, finestres, elements d unió, etc. (fig. 4). El vidre s obté fonent una mescla de sílice (sorra), calcària i carbonat de sodi. És dur, fràgil, transparent i resistent als productes químics. Es pot acolorir a voluntat. S usa per a fabricar vidres de finestres i d automòbils, recipients, lents, etc. (fig. 5). Entre els seus derivats destaca la fibra de vidre, formada per filaments flexibles, capaços de transmetre senyals elèctriques i òptiques. S empra en comunicacions. Fig. 4. Objectes de metall: tirafons. Fig. 5. Recipient artístic de vidre. El paper i el cartó s obtenen a partir de la cel lulosa que conté la fusta. Es tracta de materials permeables, aïllants tèrmics i molt inflamables. S usen com a suport per a escriure i dibuixar, en la confecció de llibres i revistes, per a obtenir embalatges i envasos, etc. Els plàstics es fabriquen a partir de derivats del petroli. Són molt coneguts el polietilè, el polipropilè, el PVC, el poliestirè, el metacrilat, les fibres acríliques, el polièster, la baquelita, el tefló, etc. Les seves característiques són molt diverses, segons el tipus de plàstic. En general, són impermeables, aïllants i resistents als agents químics. S empren per a fabricar envasos, mobles, joguines, teixits, canonades, revestiments, etc. (fig. 6). Per a respondre a determinades exigències tècniques, s han desenvolupat nous materials plàstics, com el PET, que s empra en envasos alimentaris per a líquids, o el kevlar, amb el qual es fabriquen teixits ignífugs i molt resistents. Fig. 6. Envàs alimentari de porexpan (poliestirè expandit). Els materials ceràmics s obtenen a partir de l argila. Els més coneguts són la pisa i la porcellana. Són materials aïllants i resistents als productes químics, però resulten molt fràgils. S usen per a fabricar components electrònics i aïllants elèctrics, en el revestiment de les naus espacials, per a obtenir aparells sanitaris, vaixelles, etc. (fig. 7). 3. Enumera sis objectes de la teva habitació que estiguin fabricats amb materials transformats i indica quin tipus de materials s han fet servir. Fig. 7. Parament de casa de pisa. 4. Compara un termos metàl lic amb un altre confeccionat amb material plàstic i enumera els avantatges i inconvenients de cadascun. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 9

6 Consum i desenvolupament Durant el segle XX es va produir una enorme evolució en tots els camps de la ciència. Aquesta evolució ha comportat avantatges i inconvenients. Entre els avantatges destaquen la millora del nivell de vida de les persones i l increment de la qualitat dels productes fabricats. Els inconvenients són el consum massiu de tota mena de productes i l abocament indiscriminat dels mateixos un cop usats Reciclatge de materials Ens trobem en una època en la qual ens hem de plantejar reduir el consum de matèries primeres per tal d evitar que comencin a escassejar. Molts dels objectes que fem servir a diari estan construïts amb materials transformats que poden reciclar-se. D aquesta manera, és possible fabricar nous productes amb aquests materials, sense necessitat d haver de consumir matèries primeres de la natura. Entre els materials reciclables més comuns hi ha el vidre, els plàstics i envasos, el paper i el cartó, i els metalls. Vidre Aquest material se sol emprar en la fabricació d envasos d aliments perquè és inert. El vidre triga molts anys a degradar-se en un abocador d escombraries. Per això, els envasos de vidre usats s han de dipositar en un contenidor de vidre per a poder reciclar-los, doncs aquesta operació es pot repetir tantes vegades com calgui (fig. 8). Fig. 8. Els recipients i d altres objectes de vidre han de dipositar-se al contenidor específic. Plàstics i envasos Sota aquesta classificació es recullen, en contenidors adequats, una gran varietat de materials: recipients de plàstic, envasos de llauna, llaunes de refresc d alumini, els coneguts Tetra Brik, etc. (fig. 9). Donada la seva heterogeneïtat, el procés de reciclatge és molt costós, perquè cada tipus de material ha de reciclar-se per separat, fet que implica classificar els residus abans de tractar-los. Fig. 9. Plàstics, envasos i Tetra Brik es dipositen junts al mateix contenidor La fusta i els seus derivats

7 Paper i cartó Com ja sabem, aquests materials s obtenen a partir de la cel lulosa, substància abundant a moltes plantes, però sobretot a la fusta. Són materials fàcilment reciclables, tot i que la seva reutilització està limitada per la degradació progressiva que pateixen en aquests processos. L obtenció de matèria prima per a la fabricació de paper reciclat és molt senzilla: n hi ha prou de separar els papers i cartons usats de la resta dels materials no retornables i dipositar-los als contenidors específics (fig. 10). Fig. 10. Els contenidors blaus (o els senyalats amb un distintiu blau) es fan servir per a dipositar-hi els residus de paper i cartó. Metalls La nostra societat genera una gran quantitat de residus metàl lics de tot tipus: xapes d acer procedents dels vehicles retirats, coure dels conductors elèctrics rebutjats, retalls de la producció, etc. Cadascun requereix un tractament específic i, per això, és necessari separar-los abans de tractar-los. De la tasca de classificació de residus metàl lics se n encarre guen empreses especialitzades: desballestadors o ferrovellers (fig. 11). Llei d envasos Des de l any 2001, les ciutats espanyoles de més de habitants tenen l obligació de realitzar la recollida selectiva d escombraries en diferents contenidors. Aquesta norma facilita la selecció i classificació de residus sòlids en origen, permet la recuperació de matèries primeres; produeix un important estalvi d energia en l obtenció de nous materials i aconsegueix una reducció del volum de residus que es dipositen als abocadors. Fig. 11. Tractament de residus metàl lics en un des ballestador. 5. A moltes ciutats del nostre país, s han posat en marxa llocs anomenats punts Cerca n informació i esbrina quina finalitat tenen i com funcionen. 6. Explica per què és necessari classificar els residus de vidre, de plàstic i de paper en contenidors específics i no barrejar-los amb residus orgànics. ACTIVITATS 7. Cerca informació sobre alguna empresa que es dediqui al reciclatge de materials i explica breument en què consisteix seva feina. 1. La fusta i els seus derivats 11

8 2. Propietats dels materials Per a portar a terme qualsevol projecte constructiu, cal disposar dels materials adequats. L elecció d aquests materials dependrà, entre d altres característiques, de les seves propietats. A continuació veurem les diferències entre propietats físiques i propietats mecàniques Propietats físiques Estan relacionades amb l estructura interna del material i amb el seu comportament davant d agents externs. En aquest grup estudiarem la densitat, la conductivitat elèctrica i tèrmica, i el punt de fusió. Densitat La densitat és el quocient entre la massa d un cos i el volum que ocupa. Els cossos porosos, com el suro o el poliestirè (suro blanc), presenten una densitat baixa, mentre que els cossos compactes, com els metalls o les roques, tenen una densitat elevada (fig. 12). Conductivitat elèctrica La conductivitat elèctrica és la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar fàcilment l electricitat a través seu. Els materials que deixen passar l electricitat, com els metalls, es denominen conductors, i els que no la deixen passar, com el plàstic o el vidre, són aïllants (fig. 13). Fig. 12. El granit és un material de densitat elevada. Conductivitat tèrmica La conductivitat tèrmica és la propietat que posseeixen alguns materials de deixar passar la calor a través seu. Com en el cas anterior, els materials es classifiquen en conductors i aïllants, segons el seu comportament davant la calor. La fibra de vidre, per exemple, és un excel lent aïllant tèrmic (fig. 14). Fig. 13. Els plàstics s empren com a aïllants elèctrics. Punt de fusió El punt de fusió és la temperatura a la qual un material passa d estat sòlid a líquid (fig. 15). El seu valor depèn de l estructura interna de la matèria. Així, les substàncies pures es fonen a temperatures fixes, mentre que les mescles passen per un estat pastós intermedi abans de fondre s. Fig. 14. La fibra de vidre s empra com a aïllant tèrmic d edificis. Fig. 15. L acer es fon per sobre dels ºC La fusta i els seus derivats

9 2.2. Propietats mecàniques Indiquen el comportament dels materials davant els esforços i els moviments que han de suportar. Les més importants són: l elasticitat, la tenacitat i la duresa. Elasticitat L elasticitat és la capacitat que presenta un material per a recuperar la forma primitiva quan cessa la causa que el deforma. Els materials es classifiquen en elàstics, com el cautxú, la goma o alguns acers, que posseeixen aquesta propietat, i plàstics, com l argila o l estany, que no la posseeixen (fig. 16). Tenacitat La tenacitat és la resistència al trencament que presenta un material quan se l sotmet a un esforç brusc. Els materials tenaços, com el ferro, són els que es mostren resistents al trencament quan se ls copeja. Per contra, els fràgils, com el vidre, són poc resistents i es trenquen amb facilitat (fig. 17). Duresa La duresa és la resistència que oposa un material a ser ratllat o penetrat per un altre. El material més dur és el diamant, que és capaç de ratllar qualsevol altre. En canvi, els materials tous ofereixen poca resistència a ser ratllats, com el guix, que és tan tou que es ratlla fins i tot amb l ungla (fig. 18). Fig. 16. L acer per a molles és elàstic. Fig. 17. El vidre és un material fràgil. Fig. 18. El guix es ratlla amb gran facilitat. Els conceptes dur i tou que es fan servir en la vida quotidiana no acostumen a coincidir amb les definicions de duresa, tenacitat i elasticitat com a propietats mecàniques que acabem d estudiar. Generalment, tendim a confondre dur amb tenaç, i tou amb elàstic. Així, per a la gent, l acer és dur (hauríem de dir tenaç) i el cautxú, tou (hauríem de dir elàstic). 8. Explica la diferència entre elasticitat, tenacitat i duresa. Cita almenys dos exemples de materials elàstics, dos de materials tenaços i dos de materials durs. 9. Justifica la utilitat dels materials que s enumeren en cada cas. a) La surada de les piscines és de porexpan. b) Els cables d alta tensió són d alumini. c) Alguns edificis es revesteixen interiorment amb fibra de vidre. d) Les eines se solen fabricar amb acer. 10. Raona per què l acer és un material compacte i, en canvi, el suro és un material porós. 11. Justifica, des del punt de vista de les propietats dels materials, els comportaments següents. a) Els filaments de les làmpades d incandescència no es fonen malgrat que es posen roents. b) El ferro es pot conformar amb la forja. c) Per a tallar el vidre se solen fer servir instruments amb punta de diamant. d) Els murs laterals d alguns edificis en construcció es recobreixen d escuma de poliuretà. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 13

10 3. La fusta La fusta és un material tècnic molt usat. Tot seguit n analitzarem l origen, les propietats, els diversos tipus de fusta que es poden trobar al mercat, les formes comercials i les aplicacions més importants Origen de la fusta La fusta és una substància fibrosa que s obté directament del tronc dels arbres. El tronc d un arbre es divideix en tres parts: escorça, albeca i cor. D aquestes parts se n obtenen diferents tipus i qualitats de fusta (fig. 19). Albeca Cor Escorça Fig. 19. Secció d un tronc d arbre. L escorça és l embolcall extern del tronc i està formada per cèl lules mortes. Normalment es fa servir com a combustible o com a fertilitzant després de triturar-la i afegir-li altres components. Mereix una menció especial l escorça d alzina surera, de la qual s obté el suro. L albeca està formada pels anells exteriors més joves del tronc. És una fusta tova i de baixa qualitat. No és adequada per a fabricar mobles. Es tritura fins a convertir-la en encenall, que es fa servir per a elaborar taulers manufacturats. El cor és la part interna del tronc, producte de la transformació de l albeca. Serveix de suport de l arbre i és la part més dura i de millor qualitat. S usa en fusteria i ebenisteria, en forma de taulons i planxes de diferent longitud i gruix La fusta i els seus derivats

11 3.2. Propietats de la fusta Les característiques de cada fusta depenen del tipus d arbre del qual procedeix i del tractament que rep posteriorment. Per aquest motiu, a la pràctica és molt difícil trobar dos trossos de fusta que siguin exactament iguals. No obstant això, hi ha propietats que són comunes a la major part dels tipus de fusta. Com en el cas de la resta dels materials, diferenciarem entre propietats físiques i propietats mecàniques. Propietats físiques Com són la densitat, la conductivitat tèrmica i elèctrica o el punt de fusió de la fusta? Vegem-ho. Densitat. Varia molt segons les espècies. Podem trobar fustes poc denses, com la de balsa, que s empra en la construcció de maquetes, i fustes molt denses, com la de banús. Conductivitat tèrmica i elèctrica. La fusta condueix malament la calor i l electricitat, raó per la qual resulta un aïllant excel lent. Per això es fa servir en mànecs d eines i en edificació (fig. 20). Punt de fusió. Per tractar-se d un material orgànic, la fusta no es fon, sinó que crema. Com que és tan inflamable s ha usat tradicionalment com a combustible. Fig. 20. La fusta és un aïllant tèrmic excel lent. Propietats mecàniques Ara ens fixarem en el comportament de la fusta quan és treballada, és a dir, en la seva elasticitat, tenacitat i duresa. Elasticitat. Algunes fustes poden doblegar-se en sentit longitudinal sense trencar-se, en funció del grau d humitat. Si es treballen en calent, es pot aconseguir que la forma que adopten sigui permanent. Tenacitat. Per regla general, suporta malament els esforços bruscos i es trenca amb relativa facilitat. Duresa. En general, tot i que ofereix resistència a ser penetrada o tallada, la fusta és fàcilment fenible (es parteix amb facilitat) quan es treballa en el sentit de les fibres (fig. 21) però no en sentit transversal a aquestes. La variació de les propietats mecàniques de la fusta (fenibilitat, elasticitat...) segons la direcció en què es considerin es coneix tècnicament amb el nom d anisotropia. 12. Dibuixa la secció d un tronc d arbre i senyala les tres parts en què es divideix. 13. De les propietats que has analitzat, indica quines tenen especial importància en la feina a l aula taller. Raona la teva resposta. Fig. 21. La fusta es treballa amb facilitat en el sentit de les fibres. 14. Raona per què, antigament, els pals de la línia elèctrica es construïen amb fusta. 15. Enumera els avantatges que presenta la fusta respecte d altres materials que podem emprar en la construcció d un objecte a l aula taller. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 15

12 3.3. Preparació de la fusta Per a aprofitar directament la fusta se segueix un procés que comença amb la tala o l abatiment de l arbre. Aquesta feina s efectua al final de l hivern, època en la qual l activitat vital dels arbres és pràcticament nul la. Després de talar-los, se n separen les branques i queden reduïts a troncs. Posteriorment, els troncs es transporten fins a la serradora, amb l ajuda de diversos mitjans d arrossegament. Un cop allí els troncs es converteixen en planxes i taulons. Aquest procés s anomena serrada o trossejament i, per a rea litzar-lo, s empren diversos procediments (fig. 22). a) Talls paral lels b) Mètode Cantibay c) Tallament en creu Fig. 22. Procediments de serrada d un tronc. Fig. 23. Les planxes i els taulons de fusta s apilen a l exterior de les serradores per procedir a l assecament natural. La fusta acabada de tallada conté una gran quantitat d humitat. En aquestes condicions es difícil treballar-la i, a més, quan s asseca, s encongeix i s esquerda. Per això, cal dessecar-la o curar-la, i això es pot realitzar per mitjà de diferents procediments: l assecament natural, l assecament natural accelerat i l assecament artificial. L assecament natural és el procediment més antic. Consisteix a apilar les planxes i els taulons durant molt de temps, tot permetent que l aire hi passi a través, fins que eliminen una gran part de la humitat que contenen a la saba (fig. 23). Aquest sistema permet conservar el color original de la fusta, però no destrueix les larves d insectes que pot contenir. A més, triga una mitjana de quatre anys en assecar-se. L assecament natural accelerat consisteix a submergir els troncs en basses durant tres o quatre setmanes. L aigua es filtra a l interior i en desplaça la saba i, amb aquesta, els gèrmens que la poden malmetre. Posteriorment es procedeix a l assecament natural. L aigua s evapora més ràpidament que la saba i redueix el temps d assecament a un terç. L inconvenient és que la fusta que es tracta d aquesta manera s enfosqueix una mica. L assecament artificial es realitza mitjançant forns especials on s augmenta gradualment la temperatura de l aire mentre disminueix la humitat. Aquest sistema destrueix les larves d insectes i redueix el procés d assecament a uns pocs dies. A més, permet obtenir fusta amb un grau d humitat notablement inferior a la fusta assecada amb procediments naturals La fusta i els seus derivats

13 3.4. Tipus de fustes Les fustes es classifiquen, segons el grau de manipulació, en dos grans categories: fustes naturals i taulers manufacturats. Fustes naturals Es consideren fustes naturals les que procedeixen de la serrada i el tallament en planxes de troncs d arbres fusters. Hi ha tantes fustes naturals com espècies d arbres. Cada espècie produeix un tipus de fusta que és apreciat per diferents qualitats. Les més habituals al nostre entorn són, entre d altres, el pi, el faig, el roure i la noguera. La fusta de pi té un color grogós i un vetat característic. És tova, resinosa i duradora. Es treballa amb molta facilitat i permet bons acabats. S usa per al revestiment de parets i per a fabricar mobles i petits objectes (fig. 24). Les qualitats inferiors s empren en bigues per a la construcció. La fusta de faig té un color blanquinós i s envermelleix amb el temps. No té grops. És dura, resistent i no es fen amb facilitat. També es treballa amb facilitat i permet acabats excel lents. S usa per a fabricar mobles, estris per a la llar, mànecs d eines, joguines i objectes de decoració (fig. 25). Fig. 24 Fig. 25 De la fusta de roure se n coneixen dues varietats: vermella i blanca. Presenta una textura basta. És molt dura, forta i resistent a l aigua. Es corba a la perfecció i admet un bon acabament. S usa en fusteria artística, portes, mobles (fig. 26), revestiments de parets i objectes decoratius. La fusta de noguera és de color bru i presenta vetes fosques. És de duresa mitjana i té un aspecte excel lent, tot i que és atacada pels insectes. Es treballa amb facilitat. És la millor fusta del mercat: s usa en objectes tornejats, talles, xapes i ebenisteria d interiors (fig. 27). Fig. 26 Fig Enumera els avantatges de l assecament artificial de la fusta respecte dels procediments d assecament natural. 17. Confecciona un quadre resum amb l aspecte, les propietats físiques i mecàniques i les aplicacions de cadascun dels tipus de fustes naturals que apareixen a la unitat. 18. Cerca informació sobre sis tipus més de fustes naturals confecciona un altre quadre resum semblant al de l activitat anterior. 19. Indica alguns avantatges que presenta la fusta respecte d altres materials que podem emprar en la construcció d un objecte a l aula taller. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 17

14 Taulers manufacturats Els taulers manufacturats són els que s obtenen a partir de fustes de baixa qualitat o de les restes de l abatiment i la serrada dels arbres. Els més emprats per la indústria són el tauler contraplacat, el tauler de fibra i el tauler aglomerat. ACTIVITATS Fig. 28 Fig. 29 Fig Confecciona al teu quadern un altre quadre resum amb l aspecte, les propietats i les aplicacions dels taulers manufacturats. El tauler contraplacat s obté encolant xapes de diferents classes de fusta en capes successives, de manera que les fibres segueixin direccions perpendiculars i en nombre imparell, perquè les vetes de les cares exteriors resultin paral leles (fig. 28). Presenta una resistència uniforme, és flexible, poc deformable i fàcil de treballar. Hi ha una gran varietat de mides i gruixos. S empra en la construcció de mobiliari escolar, armadures, revestiments, fons de calaixos, etc. El tauler de fibra s elabora amb fibres de fusta mesclades amb resines sintètiques i sotmeses a altes pressions. És estable i molt homogeni. Es pot tallar, foradar, fresar i polir, i admet la pintura i el lacatge. Es fabrica amb diferents graus de densitat. El més emprat és el de densitat mitjana, conegut com DM o MDF, que es presenta en diferents mides i gruixos. S empra amb la mateixa finalitat que l aglomerat i pot usar-se com a substitut de la fusta massissa (fig. 29). El tauler aglomerat es fabrica amb encenalls de fusta barrejats amb cola. La mescla es premsa entre grans rodets, s asseca entre dues plaques metàl liques i se sotmet a calor i altes pressions. Presenta una superfície molt llisa, és estable i consistent, però es trenca amb relativa facilitat. Per a millorar-ne la resistència i aparença, els taulers s aplaquen amb làmines de fusta natural o d algun tipus de plàstic (fig. 30). S usa molt com a substitut dels taulers de fusta massissa en prestatgeries, armaris, palets, calaixos, taules i mobles. 21. Cerca informació i esbrina què és el Indica n les propietats, les aplicacions i els avantatges i inconvenients com a material tècnic La fusta i els seus derivats

15 3.5. Formes comercials de la fusta Les varietats de fusta que podem trobar al mercat es presenten en diferents formes comercials. Les fustes naturals se solen presentar en forma de planxes, tal com s obtenen de la serrada dels troncs. La seva longitud i amplada depenen del gruix dels troncs de procedència (fig. 31). Segons les dimensions, reben diverses denominacions: bigues, taulons, cabirons o llistons. Per aquest motiu, per a obtenir peces de fusta natural de grans dimensions, sovint és necessari unir diverses planxes. En canvi, els taulers manufacturats es venen en peces de gran superfície i dimensions normalitzades. La més habitual és cm (fig. 32). El gruix dels taulers també és variable: els d aglomerat i DM poden ser de 6, 10, 16 i 19 mm, mentre que els de contraplacat es presenten en peces de 3, 4 i 5 mm d espessor. A partir d aquests taulers es poden obtenir peces de la mida desitjada sense necessitat d unir diverses planxes. Fig. 31 Fig. 32 A més de les planxes naturals i els taulers manufacturats, existeixen d altres formats per a usos més específics. És el cas dels llistons, les motllures i les xapes. Els llistons són de secció regular i es comercialitzen en mides preestablertes (fig. 33). Les motllures s empren per a rematades o guarniments decoratius pel seu perfil tallat (fig. 34). Les xapes són d un gruix inferior a 3 mm i s usen per a revestir altres fustes (fig. 35). Fig. 33 Fig. 34 Fig Enumera tres avantatges i tres inconvenients que presenten les fustes naturals respecte dels taulers manufacturats. 23. Indica el nom de tres objectes en la construcció dels quals hi intervinguin bigues, taulons o llistons. 24. Dibuixa tres objectes que tinguin motllures i explica quina funció compleixen aquestes. 25. Cerca al diccionari els termes següents i escriu-ne el significat que tingui relació amb la fusta. xapa - llistó - planxa - tauler - tauló - biga ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 19

16 4. Derivats de la fusta: paper i cartó La lignina La lignina és un adhesiu natural que uneix les fibres de la fusta. Aquesta substància és la responsable del color groc que adquireix el paper quan s exposa al sol o transcorre el temps. En general, podem afirmar que, quant menor és la quantitat de lignina que conté un tipus de paper, millor n és la qualitat. El paper i el cartó són derivats de la fusta que s obtenen, sobretot, a partir de fibres de cel lulosa procedents de la polpa de la fusta i d altres vegetals, com el cotó, l espart, etc. En aquests materials, a més de la cel lulosa, hi trobem d altres components (sals minerals, greixos, resines, etc.) i especialment la lignina. La diferència entre el paper i el cartó radica en la densitat. En termes tècnics, és el que es denomina gramatge. Quan el gramatge és inferior a 150 g/m 2, es considera paper. Si es troba entre 150 i 400 g/m 2, es tracta de cartolina. Si supera els 400 g/m 2, parlem de cartó Propietats del paper i el cartó Tant el paper com el cartó són materials que s empren amb molta freqüència. Tenen usos molt diversos, des del que es fa servir per a escriure o embalar, fins al paper moneda o l higiènic. Per a usar el paper i el cartó en usos tècnics, hem de tenir en compte algunes de les seves propietats físiques i mecàniques, entre les quals destaquen la baixa tenacitat, la inflamabilitat, la permeabilitat i la baixa conductivitat. Baixa tenacitat El paper i el cartó són fàcils de tallar i doblegar (fig. 36). Aquesta qualitat en facilita la manipulació. Inflamabilitat Cremen amb facilitat (fig. 37), per la qual cosa cal prendre les precaucions necessàries en manejar-los o emmagatzemar-los. Fig. 36 Permeabilitat Deixen passar l aigua (fig. 38), per la qual cosa no són adequats per a feines que requereixin la presència d aquesta substància. Fig. 37 Baixa conductivitat Són materials aïllants, és a dir, no condueixen la calor ni l electricitat (fig. 39). Fig. 38 Fig La fusta i els seus derivats

17 4.2. Tipus de paper i de cartó El paper i el cartó tenen múltiples aplicacions tècniques. S usen per a escriure, com a suport de diferents publicacions (llibres, revistes, diaris, còmics, etc.), per a fabricar diner (paper moneda) i, fins i tot, per a l elaboració de mobles (cartó fusta). A l àrea de Tecnologies emprarem diversos tipus de paper i cartó. Els tipus més comuns són la cel lofana, el paper d estrassa, el paper d alumini, la cartolina, el cartó dur i el cartó ondulat (fig. 40). Paper de cel lofana Paper d estrassa Paper d alumini Cartolina Cartó dur Cartó ondulat La cel lofana és el paper transparent que s usa per a embolicar i empaquetar. És biodegradable, per la qual cosa es fa servir en lloc del plàstic. El paper d estrassa és més resistent, de color blanc o marró. Es presenta en grans rotlles. El paper d alumini és una mescla de paper, plàstic i alumini que s usa per a conservar els aliments. La cartolina és un cartó prim i molt suau. Es presenta en diversos colors i textures. El cartó dur està format per fibres de fusta. S usa per a confeccionar carpetes, tapes de llibres o embalatges. El cartó ondulat és la unió de dos o tres cartons més fins. Un d aquests cartons s ondula abans per a aconseguir més resistència als cops. Fig. 40. Papers i cartons. 26. Explica per què els ciclistes se solen col locar diaris sota la samarreta quan baixen un port de muntanya a gran velocitat. 27. Justifica, a partir de les seves propietats, per què el paper i el cartó són materials molt emprats en projectes tecnològics. 28. Calcula el gruix aproximat d un full de paper. Segueix els passos que t indiquem. Agafa un paquet de 500 fulls sense usar, obre l i mesu ra n el gruix amb un peu de rei. Divideix el gruix obtingut entre 500 i n obtindràs el valor. ACTIVITATS 1. La fusta i els seus derivats 21

18 4.3. Impacte ambiental La matèria primera de la qual procedeixen els diferents tipus de fusta i els seus derivats s obté dels boscos. Aquests constitueixen una gran riquesa per a la humanitat, però tant els boscos com l entorn estan exposats a amenaces molt greus, com la desforestació i la contaminació de les aigües. Fig. 41. La tala massiva d arbres provoca la pèrdua de massa forestal. Fig. 42. La contaminació de l aigua afecta l ecosistema. La desforestació és la destrucció dels boscos a causa de l acció de l ésser humà Aquest procés es va iniciar per a obtenir fusta i sòls cultivables i de pastura, però, a partir de la segona meitat del segle XX, el ritme de desaparició de massa forestal ha crescut de manera alarmant, sobretot a les regions de bosc tropical humit. La destrucció dels boscos és una de les principals amenaces a les quals fa front l equilibri ambiental del planeta (fig. 41). Els boscos tropicals són una de les principals fonts de compostos químics que permeten la fabricació de medicaments. En aquests boscos hi viu la meitat de les espècies animals i vegetals del món. La major causa de la destrucció d aquests boscos és l explotació de fusta, que s exporta després cap a la Unió Europea, els Estats Units i Japó. Per a evitar aquest problema, les empreses fusteres tenen l obligació legal de plantar dos arbres per cada arbre que talen. La contaminació de les aigües és conseqüència dels abocaments de substàncies procedents dels tractaments de la fusta i els seus derivats. Aquestes substàncies són, bàsicament, els abocaments de lignina i cel lulosa i de les substàncies que es fan servir per a blanquejar la pasta de paper. En general, disminueixen la quantitat d oxigen dissolt a l aigua i poden afectar greument l ecosistema aquàtic (fig. 42). Per a evitar aquests efectes, les indústries de pasta de paper estan obligades per llei a depurar les aigües residuals abans d abocar-les. Silvicultura Els boscos juguen un paper fonamental en la conservació del medi ambient. Col laboren en la conservació dels recursos hidrològics i eviten l erosió del terreny. També són imprescindibles per a frenar el canvi climàtic i l escalfament del planeta. Per això, cal racionalitzar-ne l aprofitament. La silvicultura s encarrega d això. La silvicultura és l explotació científica dels boscos: els arbres es talen de forma regular respectant el ritme de creixement dels nous brots. ACTIVITATS 29. Formeu un equip de treball. Busqueu fotografies i notícies relacionades amb la desforestació i la contaminació de les aigües a causa d abocaments industrials relacionats amb la fusta i els seus derivats i confeccioneu un mural. 30. Esbrina si a la teva comunitat autònoma existeixen empreses dedicades a l explotació forestal o a la de paper i cartó. Indica les activitats que desenvolupen i les mesures que adopten per a protegir el medi ambient La fusta i els seus derivats

19 31. Ordena els materials següents de major a menor duresa. acer (un clau) - fusta de pi (un llistó) vidre (un recipient) - granit (una pedra) suro blanc - alumini (una llauna de refresc) coure (una planxa) - plàstic (un botó) Per a fer-ho, procedeix com s indica tot seguit: Agafa el primer objecte (el clau) i esbrina quants materials ratlla i quants materials el ratllen (fig. 43). Repeteix el procés amb la resta de materials. Fig. 43 Al final, ordena ls de manera que el primer sigui el que ratlla tots els altres (el més dur) i l últim, el que és ratllat per tots (el més tou). MATERIALS ORDENATS DE MAJOR A MENOR DURESA PRÀCTIQUES DE TALLER Comprova la conductivitat elèctrica d alguns materials. Construeix un circuit senzill com el de la figura 44 i intercala-hi els elements següents. un filament de coure - un fil de cotó la mina d un llapis - un bolígraf de plàstic una peça de fusta - una xapa petita d alumini un caragol d acer - un cordó de sabata En cada cas, acciona l interruptor i observa la bombeta. Amb els resultats de l observació completa la taula. Fig. 44 S ENCÉN AMB: ROMAN APAGADA AMB: Quins materials són conductors de l electricitat? Quins són aïllants? Justifica la teva resposta. 33. Comprova l elasticitat d alguns materials. Amb l ajuda d unes alicates (fig. 45), fes pressió sobre els objectes següents. una goma d esborrar - un tros de fusta una xapa de refresc - un tap de suro un filferro de coure - una barra de plastilina el tap de plàstic d un bolígraf Observa l empremta que queda a l objecte després de pres sionar-lo i completa la taula. Fig. 45 RECUPERA LA FORMA INICIAL: ES MANTÉ LA DEFORMACIÓ: Quins materials són elàstics? Quins són plàstics? Justifica la teva resposta. 1. La fusta i els seus derivats 23

20 1 Classificació dels materials Propietats dels materials 24ACTIVITATS 34. Formeu un equip de treball, cerqueu informació i esbrineu altres aplicacions del petroli, a més de les que s esmenten a la unitat. 35. Tria cinc materials transformats dels que apareixen a la unitat, cerca n informació i enumera n les aplicacions més portants. Per a això, empra un motor de cerca i selecciona la informació a les pàgines web que t ofereixi. 36. Enumera objectes que estiguin fabricats, totalment o parcial, amb cadascun dels materials següents. 1. La fusta i els seus derivats acer - cotó - alumini - argila - baquelita bronze - zinc - coure - cuir - granit - llana llautó - lli - fusta - mercuri - metacrilat niló - polièster - PVC - seda - vidre En cada cas, senyala quines parts de l objecte estan confeccionades amb cadascun dels materials enumerats. 37. Indica l origen, les propietats i les aplicacions de dels materials següents: dralon - fibra de vidre - germani - kevlar - PET Segueix el mateix procediment que es descriu a l activitat Recull un envàs buit de cartó dels anomenats Tetra Brik. Retalla n un tros i separa amb cura cadascuna de les capes de material que el formen (fig. 46). Enganxa ls a la teva llibreta i escriu-hi al costat el nom i la funció. 39. Amplia la informació de què disposes i confecciona una fitxa resum per a cadascun dels materials estudiats a la qual hi figurin l origen, les característiques tècniques i les aplicacions. Segueix el model que et proposem. Argila Fig. 46 Origen: mineral (roca sedimentària). Característiques tècniques: gran plasticitat si es barreja amb aigua; gran resistència un cop cuita. Aplicacions: fabricació de recipients, maons, rajoles, figures decoratives, etc. 40. Defineix les propietats següents dels materials i classificales segons si són físiques o mecàniques. Segueix el model. conductivitat - densitat - duresa elasticitat - punt de fusió - tenacitat Conductivitat: capacitat d un material de deixar passar la calor o l electricitat a través seu (propietat física). 41. El bronze no presenta sempre el mateix punt de fusió. Què significa això des del punt de vista de l estructura interna? 42. La gent acostuma a dir que l acer és dur perquè és molt resistent als cops. És correcta aquesta afirmació? Quina propietat té realment l acer? També solem dir que les gomes d esborrar són toves o dures segons la major o menor resistència que presentin a ser doblegades. Quin nom hauríem de donar a aquesta propietat? 43. Tenint-ne en compte les propietats, indica quin material és el més adequat per a cadascuna de les aplicacions tècniques següents: a) L aïllament tèrmic d un edifici. b) La coberta d un refugi de muntanya. c) La maqueta d una escultura. d) Una eina de tall. e) La vaixella d una casa. f) Un recipient per a aliments líquids. La fusta 44. Esbrina l origen, l aspecte, les propietats i les de les fustes naturals següents. balsa - cedre - banús - sapel li - teca Si disposes de connexió a Internet, pots accedir a: 45. Enumera objectes del teu entorn en la construcció dels quals s hagi emprat la fusta. Justifica el tipus de fusta usat i les formes comercials que s han fet servir. El paper i el cartó 46. Enumera deu tipus diferents de paper i indica n les característiques i aplicacions de cadascun.

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 106 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Diferencia els dos conceptes següents: primeres matèries i materials. Les primeres matèries són els materials que s obtenen directament de la

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

U.D. 1: L'ELECTRICITAT U.D. 1: L'ELECTRICITAT QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 1: L'ELECTRICITAT - 2 1. Fes un llistat de precaucions que cal prendre a la llar,

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

Els materials. i les seves propietats

Els materials. i les seves propietats Els materials i les seves propietats Els materials i les seves propietats Materials Propietats Procedència biològiques químiques físiques materials elaborats matèries primeres densitat tèrmiques elèctriques

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

Unitat 9. Els cossos en l espai

Unitat 9. Els cossos en l espai Unitat 9. Els cossos en l espai Pàgina 176. Reflexiona Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment.

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Avanza Lectura Fácil Guia per tenir cura del medi ambient. Primera Part. Financiado por:

Avanza Lectura Fácil Guia per tenir cura del medi ambient. Primera Part. Financiado por: Avanza Lectura Fácil Guia per tenir cura del medi ambient Guia per tenir cura del medi ambient Primera Part Financiado por: GUIA PER TENIR CURA DEL MEDI AMBIENT PRIMERA PART HAS DE RECICLAR El medi ambient,

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

ESFORÇOS I ESTRUCTURES ESORÇOS I ESTRUCTURES Observa el teu voltant...alguna vegada t has fixat en que tot allò que t envolta posseeix una estructura? Pensa en el teu cos...si no tinguessis l esquelet, què passaria? Podries

Más detalles

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Annex I Material Material per l activitat de treball cooperatiu LES MÀQUINES MOTRIUS Les màquines motrius transformen una energia primària, com la del vent, la de l'aigua o la del foc, en energia mecànica

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6 Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Objetivos: Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Mª Victoria Herreras Belled Mª Angeles Asensio I.E.S. L ELIANA Aplicar el

Más detalles

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo?

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo? RECOLLIDA DE VIDRE Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Per a que els envasos de vidre tinguen una gestió adequada, l Ajuntament Ple va aprovar en la sessión del 8 d agost de 2005 l acord de renovació de

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE

Más detalles

MATERIALS (Unitats 4-7)

MATERIALS (Unitats 4-7) MATERIALS (Unitats 4-7) Què en saps de...? 1. Els primers els obtenim directament de la natura, mentre que els segons s han de transformar perquè es puguin utilitzar. Actualment, per fabricar objectes

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.

2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis. Dossier de laboratori 2n ESO INS Terra Alta Pràctica: CONEGUEM LES ROQUES 1. Com ja saps les roques estan classificades en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Explica breument com s han format

Más detalles

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro Dossier de reforç Visitem la cotxera de metro Reforç 1 El continu anar i venir dels trens Cada dia, uns 120 trens, compostos per cinc cotxes cadascun, transporten més d un milió de persones pels més de

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE i 1-Observa la factura 2-Tria un producte 3-Mira quin és l IVA que s aplica en aquest producte i calcula l 4-Mira el descompte que s aplica en aquest

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:

Más detalles

ELS METALLS. Departament de Tecnologia.

ELS METALLS. Departament de Tecnologia. ELS METALLS Departament de Tecnologia. 1 ELS METALLS. 1.- ELS MATERIALS Els materials són el resultat de la transformació de primeres matèries en productes útils per a alguna funció: construcció d objectes,

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials. PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1 Fitxa 1 COM ÉS? El mosquit tigre (Aedes albopictus) és petit, negre i té unes ratlles blanques al seu cos i a les potes. QUÈ FA? Pica tant a les persones com als animals. Un sol mosquit fa moltes picades,

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR

ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR Alumne/a: QUÍMICA BATXILLERAT PRÀCTIQUES DE LABORATORI - GUIÓ Experiències amb radiacions electromagnètiques Grup: Data: ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR Observar les radiacions IR produïdes per

Más detalles

TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES

TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES TEMA 1. FORCES I ESTRUCTURES 1. Les forces En primer lloc començarem definint que s entén per força: És una acció capaç de produir o modificar l estat de repòs o de moviment d un cos o de produir-hi deformacions.

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

l art en pedra www.marmolesoller.com

l art en pedra www.marmolesoller.com www.marmolesoller.com l art en pedra El temps de la pedra és tan diferent al dels homes. Qui sap si el nostre ofici consisteix en saber viure entre els dos. Setanta anys no són res per a una pedra. Per

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1 La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria

Más detalles

PROYECTO ELEVAPLATOS

PROYECTO ELEVAPLATOS PROYECTO ELEVAPLATOS Herramientas Fotos detalles Fotos Objetivos Materiales Dibujos Recomendaciones Esquema eléctrico Contextualización Exámenes y prácticas inicio Fotos detalles Letras para identificar

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup...

Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup... TECNOLOGIES DE FABRICACIÓ I TECNOLOGIA DE MÀQUINES Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup... 1. La figura representa una màquina trefiladora de fil de coure. El fil

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant. Pàgina 1 de 8 EXERCICIS PER LA RECUPARACIÓ 1A Avaluació 1.- Calcula de dues maneres (TP i RP): a) 25 + (-1+7) (18 9 + 15)= TP= RP= 9 (-12 + 5 8 = TP= RP= 2.- Treu factor comú i calcula: a) 5.(-3) + (-7).

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

avaluació educació primària

avaluació educació primària avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus

Más detalles

A la nana, Federico García Lorca

A la nana, Federico García Lorca Nom: Data: SOBRE L AUDICIÓ A la nana, Federico García Lorca Mou-te lliurement per l espai seguint la música quan escoltis el tema A. Al tema B fes una volta. Torna a escoltar el poema seguint la lletra

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,

Más detalles

Les Curses d Orientació

Les Curses d Orientació Bloc de continguts 7: Activitats a la natura. Unitat Didàctica. 7.2.2.: Les Curses d Orientació 1.- Definició. Les Curses d orientació consisteixen en un recorregut de longitud i dificultat variable, dibuixat

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra

Más detalles

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos La fortaleza de una Siesmo se eleva como una de las principales referencias en la distribución de materiales de construcción y de acabados para interiorismo. Con una experiencia acumulada de más de un

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA

Más detalles

10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam

10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam 10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam 1. Formatos Formats Esquema del ebeam Projection Esquema del nuevo ebeam EDGE Receptor ebeam Projection Pizarra blanca Pissarra

Más detalles

TECNIC. www.fontbote.com CEPILLO TÉCNICO. Rectangular

TECNIC. www.fontbote.com CEPILLO TÉCNICO. Rectangular Rectangular 5 7 0 5 El principio de fabricación es la implantación de mechones de fibra sobre una base rígida, generalmente de materia plástica (polipropileno, PVC, nylón...) otros sobre madera, aluminio,

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DE L OBRA DE LA LLOTJA

INFORME DE SEGUIMENT DE L OBRA DE LA LLOTJA Página 1 de 8 1. ESTAT DE LES OBRES. 1.1 EXECUCIÓ Els treballs que s estan realitzant, així com el seu estat son els següents: Excavacions: s han finalitzat els treballs d excavació de les rases de sanejament

Más detalles

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora Aquí tens la publicitat d una botiga. A partir de tot el que pots llegir, contesta les següents preguntes: 1. Quin és el nom de la botiga? 2. Quina és la oferta? 3. Quines són les característiques del

Más detalles

1. Repàs de conceptes

1. Repàs de conceptes Pressió 1 de 31 1. Repàs de conceptes La matèria és tot allò que té massa i volum. Magnituds Unitats Aparells de mesura massa kg, hg, dag, g, dg, cg i mg balança volum l, m 3, ml, cm 3.. vas de precipitats,

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

Competència matemàtica Sèrie 2

Competència matemàtica Sèrie 2 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència matemàtica Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE 1. Consideracions prèvies Per recuperar la matèria de Tecnologies s han de realitzar les activitats d estiu proposades i presentar-se

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet València, 02.09.13 La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet Investigadors de l ETSE-UV participen en el projecte europeu Smartpif finançat amb 800.000

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles