Mapa de la cultura Etrusca

Transcripción

1 Cultura etrusca 1

2 Mapa de la cultura Etrusca 2

3 Arc de Volterra 3

4 Necròpolis etrusca. 4

5 Interior d una tomba etrusca 5

6 Sarcòfag d Els esposos 6

7 Detall 7

8 Fresc amb escena de lluita en honor del difunt 8

9 Fresc del flautista 9

10 Escena de cacera i de pesca 10

11 Orfebreria. Braçalet i Fíbula. Detall de la fíbula. 630 a C 11

12 Roma 12

13 Arquitectura romana Eclèctica Indispensable per l extensió Permet adaptar-se a influències locals Anonimat d artistes Queden glorificats els que paguen la construcció (mecenes) No és l expressió dels creadors Major importància de la tècnica per damunt de la estètica Aportacions creatives 13

14 Utilització dels ordres grecs Nous elements constructius.: Capitell compost (jònic i corinti) Toscà (semblant al dòric però amb fust llis i base) Us de la volta d aresta, volta de canó i arc de mig punt Concepció urbana Dos eixos vertebradors: cardo (N-S) i decumanus (E-O) Fòrum: punt de confluència i centre econòmic, polític i social de la ciutat 14

15 Tipologia Religiosa Temple derivat del grec rectangular circular Civil Basilica Amfiteatre Teatre Circ Termes Arc de triomf i columnes commemoratives Ponts i aqüeductes Vies Cases Domus Insules Vil las 15

16 Reconstrucció ideal d una ciutat romana 16

17 Dibuix i restes del foro de Roma 17

18 18

19 19

20 Temple anomenat Maison Carrée, Nimes * 20

21 Maison Carrée de Nimes 21

22 Planta de la Maison Carrée 22

23 23

24 Fitxa Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca Sistema constructiu: arquitravat Mides: 12 x 28 m. Construit en honor a August 24

25 Elements de suport i suportats: columnata coríntia que envolta el temple integrada als murs, excepte al portic central en què sosté l entaulament Espai exterior : el pòdium aïlla de les persones que s hi acostin, excepte per zona frontal. Hexàstil. Incorpora la columnata als murs del temple.columnes corínties. Entaulament amb arquitrau escalonat, fris i cornisa. Frontó sense decoració Espai interior: No te opistòdom i te una sola cel la sense divisions 25

26 Estil A diferència del temple grec, grans diferències segons des d on es mira. Escalinata frontal. Part posterior sense pòrtic - Adaptació de la religiositat a la seva manera de ser: serveix per magnificar la riquesa de l imperi - Situat al centre de la ciutat 26

27 Interpretació Contingut i significació Façana alta domina l espai Única visió correcta és frontal Escassetat de relleus o escultures referides als deus i abundant ornamentació floral Construit per Agripa, al servei d August i qui va organitzar la Gàlia Funció Molts monuments en època d August Interès per cohesionar les diversees províncies Interès per impressionar els bàrbars i incloure ls al culte romà 27

28 Temple de la Fortuna Viril. Roma 28

29 Temple de Vesta 29

30 Panteó d Agripa * 30

31 Fitxa Nom: Panteó Arquitecte: desconegut Cronologia: Localització: Camp de Mart, Roma Estil: romà imperial Materials: formigó, maó, marbre, perdra i fusta Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: pòrtic: 35m ample x 18 alt» Tambor: 58m diàmetre» Cúpula 43m alt 31

32 Elements de suport i suportats Pòrtic octàstil i frontó de pedra Tambor: cilindre de tres pisos que aguanta la cúpula. Obra mestra de l enginyeria: combina formigó amb arcs de descàrrega de maons que concentren el pes en vuit pilars de la planta circular Espai exterior. Façana de grans dimensions. Columnes de marbre blanc amb capitells corintis Entaulament amb inscripció Tambor: sense revestiment d estuc, simple i sense ornamentació Tres pisos d arcs superposats separats per impostes Espai interior Impressiona la grandiositat de la cel la. Planta circular. Vuit pilars que aguanten la cúpula. Conjunt d ornaments que amaguen el sistema de càrregues Cúpula: estructura d anells i nervis que configura cassetons buits Òcul obert a la llum al centre (simula llum solar) 32

33 Estil Antecedents en els Tholoi grecs (circulars) Fins el XIX no s aconseguirà superar les dimensions d aquesta cúpula. Influència en obres posteriors, sobretot al Renaixement 33

34 Contingut Art romà tardà. Era la tercera construcció, però les anteriors estaven orientades de manera diferent. Aquesta donava a una plaça porticada Al lusió a tots els déus romans: forma circular La cúpula està dividida en 5 cercles (dies del mes lunar) i 28 cassetons. També s interpreta com 5 esferes del sistema planetari antic Imatge aplicable a Roma, centre de l univers conegut Funció Edifici religiós dedicat a tots els déus, inclòs els emperadors Indirectament glorifica l emperador viu (Adrià) 34

35 35

36 36

37 37

38 Panteó d Agripa. Interior 38

39 39

40 40

41 41

42 Basilica de Maxenci. Roma 42

43 Alçat de la Basilica de Maxenci 43

44 Reconstrucció de la basílica de Maxenci 44

45 Planta de les termes de Dioclecià 45

46 Teatre de Sàbrata a Libia 46

47 Dibuix d un teatre romà 47

48 Colosseu * 48

49 Fitxa Nom: colosseu o amfiteatre de Flavi Arquitecte. Desconegut Cronologia: Localització: vall del Colosseu, a Roma Estil: roma imperial Materials utilitzats: morter,maó i recobert amb marbres, tova i pedra Sistema constructiu:arquitravat i voltat Dimensions: 187 x155 m. Perímetre:525m 49

50 Elements de suport i suportats Complexitat estructural Construcció molt precisa. Disseny de la graderia que se sosté tan sobre els mateixos sistemes de voltes, com pel subsol que amaga l arena Pilars que fixen els límits de cada pis i aguanta arquitrau, fris i cornisa exteriors Espais Exterior: Podi (estilòbat) i quatre pisos al damunt. Planta baixa amb 80 arcades. Ordres dòric, jònic i corinti successivament. Últim pis, massís decorat amb lessenes corínties. Servia per proporcionar ombra a l interior, augmentar-ne la cabuda. Sostenia 240 pals de fusta que aguantaven un tendal (velarium) que protegia del 50 sol i la pluja. Exterior recobert d estuc

51 Interior Molt ric, amb estàtues, relleus de marbre i estuc Graderia que envoltava l arena Subsol dissenyat per fer espectacle amb molts passadissos, cambres, Sistema de conducció d aigua i d impermeabilitat per convertr-ho en una piscina (naumàquies) 51

52 Estil Innovació romana que surt de la unió de dos teatres Us de l arc i la volta d aresta qua complementen la construcció arquitravada grega Façana conservadora amb superposició d ordres 52

53 Contingut Edifici més gran de l antiguitat Caràcter públic: s oferien espectacles gratuïts: batalles mitològiques o històriques, simulacres de batalles navals.. Distribució que reflectia la societat romana i la seva jerarquia Força degradat a l actualitat Funció Simbolitza el poder de l emperador Imatge benefactora i intenció propagandística Nom fa referència a l estàtua colossal de Neró que hi havia a prop 53

54 54

55 55

56 Reconstrucció de l interior del Colosseu 56

57 Reconstrucció del Circ Màxim 57

58 Pont d Alcàntara 58

59 Planta i alçat d una casa romana 59

60 Dibuix d una vil la 60

61 Ínsula d una ciutat romana 61

62 Aqueducte 62