PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment.
|
|
- Lucía Gómez Lucero
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 3
2 PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment Inicis de la teoria atòmica 3.2. Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust 3.3. Teoria atòmica de Dalton 3.4. Llei volumètrica de les reaccions químiques 3.5. Teoria d Avogadro
3 3.1. Inicis de la teoria atòmica
4 3.2. Lleis ponderals de les reaccions químiques Es van trobar experimentalment a partir de mesures de masses obtingudes amb la balança. Llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier En tota reacció química, la massa total de les substàncies que reaccionen és igual a la massa total de les que s han obtingut. Massa total reactius = Massa total productes ** Cal tenir en compte totes les substàncies, incloses les gasoses. (Veure exemple : llibre pàg. 8). *** Es compleix en totes les reaccions químiques però no en les reaccions nuclears. En aquestes hi ha pèrdua de massa que es transforma en energia segons l equació d Einstein: E=m c 2 Llei de les proporcions definides o llei de Proust Un compost determinat té sempre la mateixa composició, independentment del seu origen o manera de preparació. També: Quan dos elements es combinen per formar un compost determinat, ho fan en una relació de massa invariable. ** Per exemple, l aigua sempre té la mateixa proporció: un 88 8 % en massa d oxigen i un 11 2 % en massa d hidrogen, és a dir, de 100 g d aigua n hi ha 88 8 g que són d oxigen i 11 2 g són d hidrogen.
5 3.3. Teoria atòmica de Dalton A partir de les lleis ponderals, John Dalton va emetre el 1803 la seva Teoria Atòmica. Els principals postulats són: 1. Cada element químic es compon d àtoms que són partícules materials separades, indestructibles i indivisibles. A les reaccions químiques, els àtoms romanen inalterables. 2. Els àtoms d un mateix element són iguals en les seves propietats i posseeixen tots la mateixa massa. 3. Els àtoms dels diferents elements tenen diferent massa i propietats. 4. Els compostos es formen per la unió dels àtoms dels elements corresponents en una relació numèrica senzilla. 5. La reunió d àtoms d un mateix element forma una partícula mínima del compost. Totes les partícules mínimes del compost són iguals entre si i tenen la mateixa massa. Primer intent raonable de representació dels àtoms, es deu a John Dalton.
6 3.4. Llei volumètrica de les reaccions químiques Per les substàncies gasoses és més senzill mesurar el volum que la massa, per això es van fer estudis experimentals dels volums de gasos que intervenies en reaccions químiques. Llei de Gay-Lussac Els volums dels gasos que intervenen en una reacció química estan en una relació de nombres enters senzills. Els volums d hidrogen, oxigen i vapor d aigua estan en relació 2:1:2. Els volums d oxigen, nitrogen i òxid de nitrogen estan en relació 1:1:2???? Segons Dalton, en volums iguals de gasos hi havia igual nombre de partícules o àtoms i, en el cas de l aigua pensava que tenia 1 àtom d hidrogen i 1 d oxigen, per tant la relació hauria de ser 1:1:1????
7 3.5. Teoria atomicomolecular. Principi d Avogadro Principi d Avogadro Volums iguals de tots els gasos, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules. Avogadro va introduir el concepte de molècula. Va deduir que molts elements gasosos estan formats per molècules diatòmiques, com és el cas de l hidrogen, l oxigen o el nitrogen. Va donar explicació a les experiències de Gay-Lussac. Temps després es va acceptar la seva Teoria atomicomolecular. Amedeo Avogadro ( ) va ser professor de física a la universitat de Torí. La seva teoria atomicomolecular segueix vigent, però ell no la va arribar a veure reconeguda.
8 SEGONA PART DEL TEMA: Àtoms, elements químics, ions i molècules 3.6. Àtoms 3.7. Elements químics. Nombre atòmic (Z) 3.8. Isòtops. Nombre màssic (A) 3.9. Ions Molècules Substàncies moleculars i iòniques Fórmula empírica i fórmula molecular
9 3.6. Constitució dels àtoms Un àtom és constituït per un nucli, que ocupa la part central de l àtom, format per protons i neutrons i per un embolcall d electrons. Càrrega elèctrica Massa Protons (p+) 1,6 x C 1,672 x Kg Neutrons (n) 0 1,674 x Kg Electrons (e - ) -1,6 x C 9,11 x Kg Estructura bàsica de l àtom. - Com que l àtom és neutre, tindrà igual nombre d electrons a l embolcall que de protons al nucli. - Comparant les masses de les partícules: la del protó i del neutró són gairebé iguals mentre que la massa de l electró és unes 1836 vegades menor. Per tant, la major part de la massa de l àtom es concentra al seu nucli. -Comparant volums: el diàmetre de l àtom és entre m, el diàmetre del nucli és entre m, per tant el volum del nucli és molt, molt, molt petit. (Per fer-nos una idea, tindria la mateixa proporció que si el nucli tingués 1 cm de diàmetre i el diàmetre de l àtom fos de cm= 1 km!!!!)
10 3.7. Nombre atòmic (Z). Elements químics Nombre atòmic (Z): Nombre de protons que posseeix el nucli d un àtom. Element químic: Substància pura que està formada per àtoms que tenen el mateix nombre atòmic. El nombre atòmic és que caracteritza cada element químic. (Veure l a la Taula Periòdica). Recordar: en un àtom neutre el nombre d electrons és igual que el de protons, per tant també serà el nombre Z. Lingots d alumini (Al) Punt de fusió: 660 C. Densitat: 2,7 g/cm3. Color: gris. Tots els àtoms d alumini tenen 13 protons en el nucli. El nombre atòmic de l alumini és Z = 13. Tubs de coure (Cu) Punt de fusió: C. Densitat a 20 C: 8,95 g/cm3. Color: rogenc. Tots els àtoms de coure tenen 29 protons en el nucli. El nombre atòmic del coure és Z = 29. * Veure abundància relativa dels elements. (No cal fer-ne un apartat del tema).
11 3.8. Isòtops. Nombre màssic (A). Nombre màssic (A): Nombre de protons més el de neutrons del nucli d un àtom. Recordar: els protons i neutrons són les partícules amb major massa, per tant són els que contribueixen gairebé del tot en la massa de l àtom. La massa que aporten els electrons és gairebé insignificant. Isòtops: Àtoms d un mateix element que tenen diferent nombre màssic, és a dir, tenen diferent nombre de neutrons. Nom de l isòtop: element-a Símbol de l isòtop: A Z X Es pot calcular les partícules del nucli d un isòtop: * Nombre de protons: Z * Nombre de neutrons: A Z (totes les partícules del nucli menys els protons seran els neutrons) A més dels isòtops naturals, s obtenen isòtops artificials en els acceleradors de partícules.
12 3.9. Ions Ió: Àtom o grup d àtoms amb càrrega elèctrica, ja que s han perdut o guanyat electrons. Exemples: Na +, SO 4 2-, NO 3 -, NH 4 +, Zn 2+, F -, PO 4 3-, S 2-, Al 3+, Pb 4+,... Catió: Ió amb càrrega elèctrica positiva, ja que ha perdut electrons. Anió: Ió amb càrrega elèctrica negativa, ja que ha guanyat electrons. En el cas d ions monoatòmics: - Els àtoms de metalls tenen tendència a perdre electrons i formar cations. -Els àtoms de no metalls tenen tendència a guanyar electrons i formar anions. Es pot calcular el nombre d electrons d un ió monoatòmic: al nombre d electrons inicial de l àtom neutre que és Z, cal sumar el nombre de càrrega si aquesta és negativa (ja que té electrons de més) o bé restar-la si és positiva (ja que té electrons de menys). John Dalton ( ) Fundador de la teoria atòmica
13 3.10. Molècules Molècula: agrupació d un nombre concret i determinat d àtoms units amb enllaços covalents. Poden ser molècules d elements (els àtoms seran tots iguals, d aquell element) Model molecular del difluor: F 2 Model molecular del dibrom: Br 2 Model molecular del diiode: I 2 O poden ser molècules de compostos (hi haurà àtoms de diversos elements diferents). Model molecular del metà: CH 4 Model molecular de l etanol: C 2 H 5 OH
14 3.11. Substàncies moleculars i substàncies iònics Substància molecular Substància constituïda per molècules. Substància iònica Substància constituïda per ions negatius i positius, formant un conjunt elèctricament neutre. Model de la molècula de propà. Cada molècula està formada per tres àtoms de carboni i vuit àtoms d hidrogen. Cristall de clorur de sodi, per cada ió clorur, Cl -, hi ha un ió sodi, Na +.
15 3.12. Fórmula empírica i fórmula molecular Fórmula molecular La fórmula molecular indica els àtoms que formen una molècula de la substància. S utilitza per substàncies moleculars. S estableix escrivint, l un al costat de l altre, els símbols dels elements amb subíndexs que indiquen quants àtoms de cada element formen la molècula esmentada. Fórmula empírica La fórmula empírica indica quins àtoms i en quina proporció formen una substància. És la fórmula més simplificada possible. S utilitza normalment per substàncies iòniques i les que formen xarxes cristal lines. No és tan habitual utilitzar-la en substàncies moleculars. Fórmula molecular Fórmula empírica Peròxid d'hidrogen H 2 O 2 HO Etanol C 2 H 6 O C 2 H 6 O Età C 2 H 6 CH 3
16 TERCERA PART DEL TEMA: Massa atòmica i molecular Massa: - Dels àtoms - Isotòpica - Atòmica relativa d un element - Molecular relativa
17 3.13. Massa dels àtoms o massa atòmica a) Unitat de massa atòmica. Les masses dels àtoms es comparen amb la massa d un àtom, el qual anomenarem àtom patró. La unitat de massa atòmica (u.m.a., o simplement u) és la dotzena part de la massa d un àtom de carboni-12. Així la massa d un àtom de carboni-12 és exactament 12 u.
18 3.13. Massa dels àtoms o massa atòmica b) Massa isotòpica o massa atòmica relativa d un isòtop: Quocient entre la massa d un àtom d un isòtop determinat i la dotzena part de la massa d un àtom de carboni-12, és a dir en u. c) Massa atòmica relativa d un element (pes atòmic) (A r ): Es defineix la massa atòmica relativa d un element com el quocient entre la massa mitjana d un àtom de l element i la dotzena part de la massa d un àtom de carboni-12, és a dir en u. Per calcular-la cal fer la mitjana ponderada de les masses dels isòtops de l element tenint en compte la seva abundància. És la que apareix a la Taula Periòdica. Exemple: L element coure, de nombre atòmic 29, està format per la mescla de dos isòtops. Calcula la massa atòmica relativa del coure tenint en compte les dades de la taula següent: A r (Cu) = 62'93 69' '93 30' A r (Cu) = 63'54 u
19 3.14 Massa molecular relativa (pes molecular) Massa molecular relativa (M r ): Es defineix la massa molecular relativa com el quocient entre la massa d una molècula i la dotzena part de la massa d un àtom de carboni-12, és a dir en u. Es calcula sumant les masses atòmiques de tots els àtoms de la molècula. Exemple: La massa molecular del metà, CH 4, serà igual a la suma d una vegada la massa atòmica del carboni i quatre vegades la massa atòmica de l hidrogen: x 1 = 16. M r (CH 4 )=16 u El mateix concepte s exporta a les substàncies iòniques i les que fan xarxes, tot i que es continua dient-se massa molecular és la Massa fórmula, ja que correspon a la massa dels àtoms de la fórmula. Exemple: Pel clorur de sodi, NaCl,es calcula: M r (NaCl)= M r (NaCl)=58 5 u
20 QUARTA PART DEL TEMA: El mol Concepte de mol Massa molar Càlculs en mols
21 3.15 Concepte de mol El mol és una de les unitats fonamentals del SI, és la UNITAT DE QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA i el seu símbol és n. a) Mol i nombre de partícules (àtoms, molècules, ions o partícules en general): El mol és la quantitat de substància que conté 6, partícules de la substància. Exemples: 1 mol d àtoms de ferro (Fe) = 6, àtoms de ferro (Fe) 1 mol de molècules d aigua (H 2 O) = 6, molècules d aigua (H 2 O) 1 mol d ions sodi (Na + ) = 6, ions sodi (Na + ) 1 mol d electrons (e - ) = 6, electrons (e - ) Aquest nombre de partícules és el nombre o constant d Avogadro (N A ): Constant d Avogadro (N A ) 1 mol = 6, partícules partícules!!!! Les partícules (àtoms, molècules,..) són petitíssimes, per tenir quantitats de substància que siguin apreciables hem d agafar un nombre enorme de partícules, com les que hi ha en un mol.
22 3.15 Concepte de mol b) Mol i massa (en grams): Massa molar. I per què aquest número (6, ) i no un altre? Agafant com a exemple l àtom de referència: sabem que la massa d un àtom de carboni-12 és de 12 uma o u, doncs resulta que la massa de 6, àtoms de carboni-12 és de 12 g. Aquesta proporcionalitat es pot extendre a qualsevol substància i, per tant, 1 g sempre equivaldrà a 6, u. La massa d un mol de qualsevol substància és numèricament igual a la massa de les seves partícules expressada en grams. Aquesta es coneix com a massa molar (M) i té unitats g/mol. MÓN MICROSCÒPIC MÓN MACROSCÒPIC [A r (Fe)=55 8] 1 àtom de ferro (Fe) = 55 8 u 1 mol de ferro (Fe) = 55 8 g de ferro (Fe) [M(Fe)=55 8 g/mol] [M r (H 2 O)=18] 1 molècula d aigua (H 2 O) = 18 u 1 mol d aigua (H 2 O) = 18 g d aigua(h 2 O) [M(H 2 O)=18 g/mol] Massa molar (M): Massa d un mol d àtoms, de molècules, d'ions, etc., expressada en grams. Unitat: g/mol. c) Definició de mol. Massa atòmica/molecular en u = Massa molar en grams El mol és la quantitat de substància d un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni-12.
23 3.16 Càlculs en mols El concepte de mol ens permet relacionar-lo amb el nombre de partícules i amb la massa en grams: 1 mol = 6, partícules 1 mol = Massa molar Nombre de partícules Mols Massa (en grams) Un mol d àtoms de magnesi té una massa de 24,3 g i conté 6, àtoms. Un mol d àtoms d estany té una massa de 118,7 g i conté 6, àtoms.
24 3.16 Càlculs en mols Per fer els càlculs d un concepte a l altre (entre nombre de partícules, mols i massa en grams), expressarem les equivalències com a factors de conversió. Exemple 1.- Quantes molècules de metà hi ha en 30 mols d aquest compost? 30 mols CH 6' molècules 4 x = 1' molècules CH 4 1 mol Exemple 2.- Quina és la massa de 2 5 mols d àcid sulfúric? M(H 2 SO 4 )=98 g/mol 98 g H 2 SO 4 2'5 mols H 2 SO 4 x = 245 g H 2 SO 4 1 mol H 2 SO 4 Exemple 3.- Quina és la massa de àtoms de zinc? 1 mol Zn 65'4 g Zn M(Zn)=65'4 g/mol àtoms Zn x 6' x = àtoms Zn 1 mol Zn 1086'38 g Zn Exemple 4.- Calcula la massa, en grams, d una molècula de sacarosa (C 12 H 22 O 11 ). M(C 12 H 22 O 11 )=342 g/mol 1 mol C 12 H 22 O g C 12 H 22 O 11 1 molècula C 5' H 22 O 11 x x = g C 6' H 22 O 11 molècules C 12 H 22 O 11 1 mol C 12 H 22 O 11 ** Veure també els exemples 1, 2, 3, 4, 5, 8 i 9 de les pàgines del llibre
25 3.16 Càlculs en mols * Si d una substància ens donen la densitat, aquesta relaciona la massa i el volum de la substància, i l expressarem com un factor de conversió més: Exemple 5.- L etanol és un líquid de densitat 0 79 g/cm 3. Quantes molècules d etanol hi ha en una ampolla de 250 cm 3 o ml? M(C 2 H 5 OH)=46 g/mol 0'79 g C 2 H 5 OH 1 mol C 2 H 5 OH 6' molècules C 2 H 5 OH 250 ml o cm 3 C 2 H 5 OH x x x = 2' molècules C 1 cm 3 2 H 5 OH C 2 H 5 OH 46 g C 2 H 5 OH 1 mol C 2 H 5 OH ** Si se ns demana el nombre d àtoms d un element que hi ha en un compost molecular, caldrà afegir un factor que expressi la seva fórmula molecular: Exemple 6.- Quants àtoms d hidrogen hi ha en 75 g de butà? M(C 4 H 10 )=58 g/mol 75 g C 4 H 10 x 1 mol C 4 H 10 6' molècules C 4 H àtoms d'h x x 58 g C 4 H 10 1 mol C 4 H 10 1 molècula C 4 H 10 = 7' àtoms d'h
26 3.16 Càlculs en mols *** En el cas de compostos iònics, és incorrecte utilitzar el concepte de molècula. Aleshores l equivalència és entre mols de compost i mols d ions segons la seva fórmula empírica: Exemple 7.- Quants ions clorur hi ha en 125 g de fluorita o fluorur de calci? I quants ions calci hi ha? Fluorur de calci: CaF 2 Ca F - M(CaF 2 )=78'1 g/mol 1 mol CaF 2 2 mols d'ions F - 6' ions F g CaF 2 x x x = 1' ions F - 78'1 g CaF 2 1 mol CaF 2 1 mol ions F - 1 mol CaF 2 1 mol d'ions Ca 2+ 6' ions Ca g CaF 2 x x x = 9' ions Ca 2+ 78'1 g CaF 2 1 mol CaF 2 1 mol ions Ca 2+ FER ELS EXERCICIS: del 26 al 60 (excepte el 44, 51 i 52) pàg llibre
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesTema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES
Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesSón les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.
UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa
Más detallesFÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli
Más detallesFÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Más detallesU.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR
1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detalles3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica.
3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica. Questionari: 1. Defineix què és un sistema material 2. Què és una propietat extensiva? 3. Què és una
Más detallesUnitat 1. Estructura de la matèria
Unitat 1. Estructura de la matèria Lleis ponderals de les reaccions químiques 1. Segons la llei de Lavoisier o llei de la conservació de la massa: En tota reacció química la massa total de les substàncies
Más detallesLleisfonamentalsde la matèria -Química 1r Batxillerat-
Lleisfonamentalsde la matèria -Química 1r Batxillerat- Lleisponderalsde les reaccions químiques Lleis de les reaccions químiques deduïdes experimentalment mitjançant la determinació de masses. Són: -Lleide
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl
Más detalles1 Estructura de la matèria
En el segle XVIII, diversos descobriments científics de gran transcendència van succeir-se amb rapidesa en el camp de la química Antoine Lavoisier (1743-1794) és considerat com el fundador de la química
Más detallesIES PICASSO. Concepte de mol
IES PICASSO Concepte de mol 1 Unitat de quantitat de matèria 12 g del isótop de C-12 conte 6,022x10 23 àtoms. Aquest nombre es coneix amb el nom de nombre d Avogadro (N A ) 1 mol 12 C = 12 g de C-12 =
Más detallesELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química
ELS ELEMENTS QUÍMICS IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química Què és un àtom? Un àtom és la part més petita de matèria que pot existir. Àtom Parts d un àtom Protons Nucli Neutrons electrons
Más detallesIES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC
ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada
Más detallesEnllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
Más detallesCaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques
L enllaç químic CaF 2 NaCl Substàncies iòniques 2 O Substàncies covalents moleculars N 2 SiO 2 Cu C Substàncies covalents atòmiques Ir substàncies metàl liques La matèria per dins (o a nivell microscòpic)
Más detallesConjunt d àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Conceptes Fonamentals de Química - Estequiometria 1. DEFINICION Element Químic ubstància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics. Molècula Conjunt d àtoms, enllaçats
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesQuímica 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria
Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en
Más detallesDossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds
Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds 1. Expressa en quilograms la massa d una poma de 195g. 2. Indica el procediment que utilitzaries
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesTEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC
TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons
Más detallesUnitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria
Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament
Más detallesEstructura de la matèria
1 Estructura de la matèria Competència comunicativa Promoure la discussió sobre les evidències experimentals i la lectura i interpretació de textos, diagrames i il lustracions Competència en recerca Realització
Más detallesA III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu.
III. REACCIONS QUÍMIQUES A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. Símbol Explicació Dibuix F Cl Dos àtoms de fluor separats Dos àtoms de clor formant
Más detallesDeterminació d entalpies estàndard de reacció
Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la
Más detallesS O L U C I O N A R I Unitat 8
S O L U C I O N A R I Unitat 8 Unitat 8. Propietats periòdiques dels elements Qüestions inicials Per què Dimitri Mendeleiev va ordenar els elements segons la massa atòmica i no segons el nombre atòmic?
Más detallesUn breu resum de teoria
SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió
Más detallesLa tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Más detalles8.3. Reaccions àcid-base
8.3. Reaccions àcidbase D15 lleixiu marbre Des de l antiguitat es coneixen diverses substàncies amb unes característiques especials i d un gran interès, que reben el nom d àcids i bases. Quines són les
Más detalles5 Solucionari. Solucionari del llibre de l alumne. Unitat 1 Estructura de la matèria I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA
5 Solucionari Solucionari del llibre de l alumne I LLEIS FNAMENTALS DE LA QUÍMICA 1. Segons la llei de Lavoisier o llei de la conservació de la massa: «En tota reacció química la massa total de les substàncies
Más detallesDos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada
Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei (Barcelona). CDECT. Barcelona. lnadal@xtec.cat Resum: Mitjançant la formació d escuma
Más detallesU2. Termodinàmica química
U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació
Más detallesTema 9 del vostre llibre pàg. 183
Tema 9. Les reaccions químiques Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 D1 ÍNDEX 9.1. Canvis físics o canvis químics 9.2. L equació química 9.3. Representació d una reacció a nivell microscòpic 9.4. Repàs massa
Más detalles2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ
2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure.
Más detallesReaccions redox i metabolisme cel lular
Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons
Más detalles1.a) Què és una magnitud? b) Indica set propietats que són magnituds, i les unitats corresponents en el SI.
Recuperació de Física i química 3ESO 1.Dossier d exercicis - Presentar un dossier amb els exercicis resolts en ordre i amb l enunciat copiat (en bolígraf tan la resolució com l enunciat ). Respostes raonades
Más detallesESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES
ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES En aquest capítol es descriuen algunes estructures molt simples que permeten analitzar la disposició dels àtoms de diversos compostos característics en el que l enllaç responsable
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS:
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2016-2017 DATA: Física i Química 4 ESO B I C DOSSIER RECUPERACIÓ 1r TRIMESTRE NOTA: 1.Marca la resposta correcta: En el nucli dels àtoms es troben els: a) neutrons,
Más detallesQuímica Criteris específics de correcció Model 2
Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2009) Química Criteris específics de correcció Model 2 Per poder avaluar una pregunta, la resposta ha de ser raonada. No es valorarà cap resposta
Más detallesAtomic Structure. Image courtesy of
Atomic Structure Image courtesy of www.lab-initio.com Chemistry Timeline #1 B.C. 400 B.C. Demokritos and Leucippos use the term "atomos 2000 years of Alchemy 1500's Georg Bauer: systematic metallurgy Paracelsus:
Más detallesProporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatges Proporcions... 2 Propietats de les proporcions... 2 Càlul del quart proporcional... 3 Proporcionalitat directa... 3 Proporcionalitat inversa... 5 El tant per cent... 6 Coneixement
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesSegon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA. 4t d ESO
DOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 4t d ESO Estiu-2016 Nom... Nota final de recuperació: 40% Dossier + 60% examen FÍSICA. Tema 1, 2 i 3. (Mirar al final del bloc de Física les fórmules) CINEMÀTICA
Más detallesU4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)
U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració
Más detallesTEMA 3 : LA MATÈRIA PER DINS 1. Com està constituïda la matèria? 2. Classificació de les substàncies 3. Elements i compostos químics 4. L'interior dels àtoms 5. La Taula Periòdica ---------------------------------------------------------------------------------------------------
Más detallesLa matèria: com es presenta
3 La matèria: com es presenta PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: com es presenta Les substàncies pures Les mescles Les mescles La separació de mescles Homogènies
Más detallesCLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX Electròlisi(I) (I) Electròlisi L electròlisi és un procediment en què, en aplicar un corrent elèctric a una dissolució d un electròlit,
Más detallesLa semireacció d oxidació d aquesta reacció seria la següent, en què el magnesi perd dos electrons :
3.-REACCIONS D OXIDACIÓ-REDUCCIÓ (REDOX) 3.1- DEFINICIÓ Les reaccions d oxidació-reducció, o simplement, reaccions redox són aquelles en les quals hi intervé una transferència d electrons entre els reactius.
Más detallesD24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució
D24 Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució d aquest àcid de concentració 2,3 10 2 M, quina concentració d ions hidrogen tindrà la dissolució? 1r. Escriure
Más detallesLes dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.
Más detallesESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999
ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ Examen de juliol de 1999 NOM: GRUP: Notes: 1) Aquest examen consta de 6 preguntes. Totes les preguntes tenen la mateixa puntuació (10 punts) 2) S han afegit a l examen fulles
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detalles1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.
Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal
Más detallesT E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I CURS ANTERIOR DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes amb la
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO
FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO Exercicis Temes 0 i 1: 1- A) Escriu els següents nombres utilitzant la notació científica: 0,0000345m 768900000g 0,001mm 1200kg 0,23478s 981023456N B) Canvia les
Más detallesDepartament de Física i Química
Departament de Física i Química EXERCICIS RESOLTS ENLLAÇ QUÍMIC 2n BATXILLERAT 35. Explica la geometria d aquestes molècules segons la teoria de l enllaç de valència: a) amoníac; b) trifluorur de nitrogen;
Más detallesLES PROTEÏNES TEMA 4
LES PROTEÏNES TEMA 4 1. Composició de les proteïnes Biomolècules formades per: Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Sovint poden contenir altres elemens: Sofre, Fòsfor, Coure, Magnesi,.. 1. Composició de
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
Más detallesUnitat 9. La taula periòdica
Unitat 9. La taula periòdica Evolució històrica. La taula periòdica actual. 1. Quines de les propostes de classificació de la taula de Mendeleiev es mantenen vigents actualment i quines altres han estat
Más detallesProva d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Química Model 1
9999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Aferrau la capçalera d examen un cop acabat l exercici Química Model 1
Más detallesFísica i Química 4t ESO ENLLAÇ QUÍMIC
ENLLAÇ QUÍMIC 1. Justifica el tipus d enllaç de: a) sodi i brom b) magnesi i clor c) liti i hidrogen d) carboni i hidrogen e) sofre i hidrogen f) potassi i sofre g) magnesi i ferro h) sodi i sofre i) fòsfor
Más detallesControl de Física y Química de 4º E.S.O
Control de Física y Química de 4º E.S.O Nombre: Curso: P1.- Rellenar las casillas en blanco de la siguiente tabla Especie química Mg 2+ Núcleo 25 Ca Número atómico Protones Electrones Neutrones Número
Más detallesQuímica. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)
999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions
Más detalles1 Ajustament de reaccions redox.
Reaccions d oxidació i reducció 1 1 Ajustament de reaccions redox. 1.1 En medi àcid Adjustar la reacció IO 3 (aq) + SO 2(aq) + H 2 O(l) I 2 (aq) + SO 2 (aq) + H 3O + (aq) (1) Per ajustar l equació (1)
Más detallesSegona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...
Aquest examen consta de 4 preguntes. Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran (si escau) i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. En cada
Más detallesDepartament de Ciències. b) Qui va enunciar la primera teoria atòmica de la matèria basada en l experimentació científica?
IES Ramon Turró i Darder Departament de Ciències Dossier de recuperació FQ 2n trimestre 3r B d'eso Nom:... Cognoms:... C:... P:... 1. Contesta: a) Quan es va fer servir per primera vegada la paraula Àtom?
Más detallesQuímica Sèrie 2. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Química Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
Más detallesTEMA 5: Sistema mètric decimal
TEMA 5: Sistema mètric decimal Concepte de magnitud Són característiques dels cossos que es poden quantificar (relacionar amb un nombre) o mesurar. Nombre de llibres de una biblioteca magnitud Amplada
Más detallesEXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 25 DE GENER DE 2010
EXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 1ª CONVOCATÒRIA Nom:... 25 DE GENER DE 2010 1. (15 punts) a) Una làmina d un determinat metall només emet electrons quan és irradiada amb radiació de longituds d ona
Más detallesDistricte universitari de Catalunya
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU Curs 2005-2006 Contesteu a les preguntes 1, 2 i 3, i a la 4 i la 5 d una de les dues
Más detallesD36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:
D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detallesMÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
Más detallesT E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I C U R S A N T E R I O R DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesUnitat 15. Reaccions àcid-base
Unitat 15. Teories àcid-base. Força d àcids i bases. Equilibri iònic de l aigua. 1. La taula adjunta mostra una relació d alguns dels àcids forts i de les bases fortes més comunes. Per a cadascun dels
Más detallesQuímica Criteris específics de correcció Model 1
rova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2008) Química Criteris específics de correcció Model 1 er poder avaluar-se una pregunta, la resposta ha de ser raonada. No es valorarà cap resposta
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiquesf totes aquelles propietats dels cossos de l Univers l que es poden mesurar, és s a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o
Más detallesOficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 SÈRIE 3 1. PRECIPITACIÓ a) Pb(NO 3 ) 2 Pb 2+ (aq) + 2 NO 3 (aq) KI (aq) K + (aq) + I (aq) Reacció de precipitació: Pb 2+ (aq) + 2 I (aq) PbI 2 (s) Q ps =
Más detallesUnitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )
Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesPART I: QUÍMICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1.
PART I: QUÍMICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 1. UNITAT 1: MESURAR PER INVESTIGAR Saps què és la matèria 1- Completa la taula que hi ha a continuació:
Más detallesRevisant la taula periòdica
Revisant la taula periòdica Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes entre els 14 i els 16 anys, que ja hagin estudiat la taula periòdica. També pot ser útil com
Más detallesDossier de Recuperació INSTITUT OLIVAR GRAN
INSTITUT OLIVAR GRAN CURS: 2017-18 Dossier de Recuperació FÍSICA I QUÍMICA 3r ESOD Alumne/a: Curs i grup: DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA Dossier de recuperació de Física i Química de 3r ESO D
Más detalles3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra
3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la
Más detallesUNITAT 11. LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA
1 UNITAT 11. LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA 1. LA TEORIA ATÒMICA DE DALTON A principis s. XIX, hi havia una sèrie d'observacions empíriques que suggerien la naturalesa corpuscular de la matèria. Aquestes
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detalleselement químic substància amb àtoms iguals i característics constituït nucli molt petit respecte l àtom
Teories dels s. VI ac Tales de Milet Formada per aigua. aire filòsofs grecs altres Les substàncies bàsiques que la formen són terra basades en l observació Aristòtil formada per 4 elements bàsics foc foc
Más detallesQuímica Tema-1. Formulació de compostos inorgànics: Òxids metàl lics(stock):
Química Tema-1 Formulació de compostos inorgànics: Òxids metàl lics(stock): És la combinació d un òxid amb un metall. Fe2O3 ---> òxid de ferro(iii) K2O ---> òxid de potassi Nombre d oxidació de l oxigen
Más detalles