S anomena Edat Moderna al període de temps comprés entre mitjan segle XV i finals del XVIII.

Transcripción

1 Al segle XV es varen produir un seguit de fets que varen transformar la vida a Europa i varen donar lloc al trànsit de l Edat Mitjana a l Edat Moderna. S anomena Edat Moderna al període de temps comprés entre mitjan segle XV i finals del XVIII. Es va crear l Estat modern, basat en la monarquia autoritària, es varen fer grans descobriments geogràfics, entre els quals destaca l arribada de Colom a Amèrica, i es va produir una gran transformació cultural, representada per l art del Renaixement i per una profunda transformació religiosa. Noves tècniques agrícoles i manufactureres avancen la futura Revolució Industrial i la vella societat estamental es començarà a veure amenaçada per l auge de la burgesia. 1

2 1. ECONOMIA I SOCIETAT AL L EUROPA DEL SEGLE XV ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS...3 CAUSES DELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS....3 ELS DESCOBRIMENTS PORTUGUESOS I CASTELLANS CONQUESTA I COLONITZACIÓ D AMÈRICA...5 ELS POBLES PRECOLOMBINS....5 LA COLONITZACIÓ D AMÈRICA...5 CONSEQÜÈNCIES PER ALS EUROPEUS....6 CONSEQÜENCIES PER ALS POBLES INDÍGENES....7 LA SOCIETAT COLONIAL EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ MARÍTIM ELS CONFLICTES RELIGIOSOS L ORGANITZACIÓ POLÍTICA: LA MONARQUIA AUTORITARIA LA CIÈNCIA ACTIVITATS

3 1. ECONOMIA I SOCIETAT AL L EUROPA DEL SEGLE XV. Al segle XV, Europa va iniciar una recuperació econòmica que permeté superar la situació de crisi que s havia viscut durant el segle anterior. La població va començar augmentar i el comerç es va reactivar. A més s inicià una etapa de relativa estabilitat política. Doc. 1: Evolució de la població europea. Les ciutats que eren ports o centres comercials importants varen créixer amb rapidesa i l artesania augmentà amb elles. La societat no va evolucionar malgrat aquests canvis. D igual manera que a l Edat Mitjana, es trobava dividida en estaments: privilegiats (nobles i eclesiàstics) i no privilegiats (pagesos, artesans i burgesos). 1. Els nobles posseïen gran poder econòmic, eren grans propietaris de terres i ostentaven els alts càrrecs polítics i militars. Malgrat això, perden part de la independència que tenien durant l Edat Mitjana. 2. El clergat gaudia també d honors i càrrecs i, al igual que la noblesa, estaven exempts de pagar impostos. 3. La immensa majoria de la població estava formada per pagesos, sotmesos al poder nobiliari i eren el grup que sofria les càrregues fiscals més importants. No obstant això, gràcies al desenvolupament econòmic, un nou grup, anomenat burgesia, va acumular riqueses i va consolidar el seu poder, convertint-se en un poderós grup social que basava la seva força en la possessió de capital. 2. ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS. Causes dels descobriments geogràfics. Els canvis econòmics produïts arran del segle XV varen donar lloc a una prosperitat que permeté consolidar a la burgesia comercial de caràcter capitalista, enriquida gràcies al comerç i la indústria. 3

4 Una de les claus del comerç era la ruta de les espècies, que tenia el seu punt d origen al sud d Àsia d on sortien els productes que passant per la península Aràbiga es distribuïen per tota Europa. Al segle XV, els turcs varen ocupar la Mediterrània oriental (arran de la conquesta de la ciutat de Constantinoble el 1453) i varen aconseguir controlar el comerç de les espècies, les sedes i els colorants que arribaven a Europa per via terrestre. Aquest fet va provocar que els comerciants europeus haguessin de cercar una nova ruta per arribar a la Índia. Aquest comerç era molt rendible i tant els portuguesos com els castellans es varen interessar per trobar noves rutes que permetessin esquivar els territoris musulmans. Al mateix temps, els descobriments científics i tècnics varen facilitar la navegació. D una banda, es va perfeccionar la cartografia i es varen crear els portolans, unes cartes marítimes que detallaven la costa. D altra banda, nous aparells, com ara el timó, la brúixola i l astrolabi, varen permetre guiar els vaixells amb més precisió i orientar-se millor. Finalment, la caravel la, una nau alta i forta, era més apropiada per navegar per l Atlàntic. Els descobriments portuguesos i castellans. Portugal va ser el primer en explorar les noves possibilitats, recorrent les costes d Àfrica per tal de trobar un pas cap a orient. Seguint aquest camí, giraren el cap de Bona Esperança (Bartomeu Dias, 1488) i varen aconseguir arribar a la Índia (Vasco de Gama, 1498) i a les Moluques o Illes de les Espècies (1511). En aquest procés, varen descobrir també les illes Madeira (1418) i Açores (1431). Al mateix temps, Cristòfol Colom va fer a la Corona de Castella la proposta, abans rebutjada per la corona portuguesa, d arribar a les terres d orient seguint el camí de l oest. El seu projecte se fonamentava en dos principis erronis: creia que la Terra era més petita del que era en realitat i creia que la ruta terrestre des d Europa a l orient era més llarga del que en realitat era. Per això, va pensar que podria arribar abans que els portuguesos. Desprès de presentar el seu projecte a la reina Isabel la Catòlica, Colom va aconseguir el suport de la monarquia espanyola i començà el seu viatge el 3 d agost de 1492 des del port de Palos (Huelva) amb tres vaixells (la Pinta, la Niña i la Santa Maria) arribant el 12 d octubre a l illa de Guanahaní (Bahames) que Colom va anomenar Sant Salvador. A continuació va explorar Cuba i Santo Domingo (anomenada La Hispaniola). 14 anys més tard (1506) va morir desprès d haver fet tres viatges més i sense ser conscient de que havia descobert un nou continent: Amèrica. 4

5 Doc. 2: Les rutes castellanes i portugueses. 3. CONQUESTA I COLONITZACIÓ D AMÈRICA. Els pobles precolombins. El continent americà ja era poblat quant hi arribaren els europeus. Els pobles amerindis havien desenvolupat pròsperes civilitzacions i alguns havien creat grans imperis: asteca, maia i inca. Aquests imperis presentaven un alt grau de desenvolupament: tenien una complexa organització estatal, amb reis que governaven amb el suport dels sacerdots i l ajut dels funcionaris. Coneixien l agricultura i habitaven en grans ciutats construïdes amb pedra. Coneixien l escriptura, els càlculs amb decimals i tenien els seus propis calendaris; no obstant això, no coneixien ni la metal lúrgia ni la roda. L arribada de Colom a aquest continent li va fer pensar que havia arribat a l Índia i per això, varen anomenar als seus habitants indis i als territoris les Índies. Desprès de Colom, un navegant italià (Amèrigo Vespucci) va recórrer les costes del nou continent i va assegurar que havia estat el primer europeu a arribar a aquest continent; per això se li va donar el nom d Amèrica. Els asteques eren un poble guerrer que havien fundat un imperi en el territori de Mèxic durant el segle XIII. La seva capital era Tenochtitlán. La cultura maia ja existia des del segle IV, però la serva decadència es va produir abans de l arribada dels espanyols. Varen construir bells temples i palaus a Chichén Itzà i Palenque; a més varen inventar una complicada escriptura jeroglífica. Els inques es trobaven a l Amèrica del Sud (Perú), el centre del seu imperi era la regió de Cuzco, en el cor dels Andes, on varen construir impressionants fortaleses de pedra com el Machu-Picchu. La colonització d Amèrica. Tot aquest procés de descobriment d Amèrica, va suposar un enfrontament entre Portugal i els Reis Catòlics, ja que existia un tractat que prohibia a les naus castellanes 5

6 navegar al sud de les Illes Canàries i, per això, varen reclamar la possessió de les terres descobertes. La mediació del Papa Alexandre VI va contribuir a solucionar el problema i es va signar un nou acord (Tractat de Tordesillas, ), segons el qual Castella es quedaria amb el nou continent, però cediria a Portugal el control de l extrem oriental (Brasil). Doc. 3: El tractat de Tordesillas. Durant tot el segle XV i XVI, arribaren a Amèrica els colons castellans que cercaven enriquir-se o millorar la seva situació econòmica. Poc a poc, els territoris indígenes es varen conquerir mitjançant la força: Hernán Cortés conquerí l imperi Asteca (Mèxic, ) i Francisco Pizarro, l imperi Inca (Perú, ). Travessant l istme de Panamà, es va descobrir, el 1513 un nou oceà, el Pacífic, i poc després, els navegants hispans varen fer el primer viatge de volta al món (Magallanes- Elcano, ), amb la qual cosa va quedar demostrat que la Terra és una esfera. Durant tota la conquesta, els espanyols varen demostrar una gran superioritat militar, ja que disposaven d armes de foc, desconegudes pels indígenes, i anaven protegits per armadures de metall. Va ser especialment important el cavall, que no existia a Amèrica i va causar gran temor entre els nadius. Conseqüències per als europeus. Els descobriments varen afavorir tot un seguit de canvis importants per a Europa: 1. Es varen crear els primers imperis colonials (Monarquia Hispànica, Portugal, Anglaterra, França, Holanda,...) que amb la importació de metalls preciosos (or i plata) es varen enriquir, especialment la burgesia, i varen reforçar les monarquies. 2. Es varen introduir nous productes agrícoles com ara la patata, el blat de moro, el sucre, el cacau, el tabac. 1 Tractat de Tordesillas: traça una línia imaginària a 370 llegües a l oest de les illes del Cap Verd. Les terres situades a l oest d aquest meridià serien per a Castella, les que es troben a l Est serien per a Portugal. 6

7 3. Es va produir una forta emigració massiva dels habitants europeus i es va desenvolupar el comerç, donant lloc a la creació d un nou centre del comerç marítim (l Atlàntic) que substituí a la Mediterrània. 4. El contacte de la cultura europea amb les cultures indígenes va afavorir una nova visió i el desenvolupament de la ciència i de la tècnica. Conseqüencies per als pobles indígenes. Per als pobles dels territoris colonitzats, les conseqüències varen ser menys positives, ja que el contacte amb la civilització occidental va suposar la pèrdua de la seva identitat cultural degut a: 1. La major part dels indígenes varen morir com a conseqüència de les guerres amb els colonitzadors i degut a l expansió de malalties europees, com ara la pigota. 2. Gran nombre dels que restaren vius varen ser cristianitzats (procés d evangelització) i sotmesos a treball obligatori en les mines i plantacions en benefici dels conqueridors. 3. Es va produir un procés d aculturació (eliminació dels seus valors i creences) Altres conseqüències varen ser la mescla de races entre europeus, nadius i esclaus negres, duits d Àfrica i la introducció d alguns productes agrícoles i animals europeus com ara el blat, l olivera, la vinya, els cavalls, les vaques i els porcs. La societat colonial. La base de la població era constituïda pels indis, d ètnies molt diferents, es calcula que hi havia uns 15 milions al final del segle XVI. No obstant això, el poder polític era en mans dels espanyols que arribaven de la Península. Els criolls eren els descendents del colonitzadors i els mestissos, els fills d indígenes i espanyols. En les zones on la mà d obra era escassa, es va transportar població negra de l Àfrica per a treballar com esclaus. 4. EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ MARÍTIM. Els descobriments afavoriren l aparició de nous mercats i els burgesos, dedicats principalment a la producció i comercialització de productes, varen obtenir molts beneficis. El comerç triangular va ser l intercanvi més rendible de l època moderna. Els vaixells sortien d Europa transportant armes, alcohol i teixits que s intercanviaven a l Àfrica per esclaus. D allà se n anaven cap a Amèrica on venien els esclaus als propietaris de les plantacions. Finalment, tornaven cap a Europa amb productes tropicals (cotó, cacau, sucre, cafè i tabac). 7

8 Doc. 4.: El comerç triangular. Els mercaders formaren grans companyies que sovint demanaven crèdits a la banca. D aquesta manera es desenvolupà ràpidament el sistema financer i les monarquies, donada la importància econòmica d aquestes companyies, va crear un sistema de lleis de protecció. 5. ELS CONFLICTES RELIGIOSOS. La Reforma protestant va ser una manifestació del descontent d una part de la societat davant el comportament dels Papes i la corrupció de l Església catòlica. Va començar en el segle XVI i va provocar una divisió de la Cristiandat. Luterans, calvinistes i anglicans demanaven la reforma dels costums i les pràctiques religioses i negaven l obediència al papa de Roma. Trobam els inicis de la Reforma arran de la difusió de les idees de Martí Luter ( ), monjo alemany que criticava el comportament dels papes, que vivien més com a prínceps que com a caps espirituals. Va denunciar la corrupció provocada per la venda d indulgències (venien el perdó dels pecats als rics) i s inicià la ruptura amb Roma. L any 1517 va publicar les seves idees religioses i va ser excomunicat pel Papa Lleó X l any Els seus principis eren: 1. Justificació per la fe. L única manera de salvar-se és mitjançant la fe, no per fer bones obres o gràcies al perdó de l Església. 2. Sacerdoci universal. Permet la lliure interpretació de la Bíblia per qualsevol cristià, sense necessitat de sacerdots. La Bíblia es considera l única font certa i són els individus que l han d interpretar. 3. Només existeixen dos sagraments vàlids: el baptisme i l eucaristia. Els prínceps alemanys varen donar suport ràpidament a Luter, ja que el poder de l Església quedava molt debilitat i així podien controlar les seves riqueses. 8

9 Doc. 5: El recolzament dels prínceps alemanys a Luter. L anglicanisme va néixer a Anglaterra, creat pel rei Enric VIII ( ), quan el papa Clement VII es va oposar al divorci de la seva esposa Catalina d Aragó. Enric va promulgar un document (Acta de Supremacia, 1534) pel qual s anomenava cap suprem de l església anglicana. Joan Calví ( ) va organitzar una nova església a Suïssa on es va substituir la celebració religiosa catòlica, considerada massa ostentosa (imatges, campanes, encens, música) per un culte reduït a l oració en esglésies austeres on s eliminaven, fins i tot, els altars. Els calvinistes creien en la predestinació (els homes venen al món predestinats a salvar-se o condemnar-se). L Església catòlica va intentar solucionar el problema convocant el Concili de Trento (1545), però ja era massa tard i el Concili només va servir per refermar les idees tradicionals de l Església i la fidelitat al Papa, establint els principis de l anomenada Contrareforma, amb posicions intransigents. Tota aquesta situació, unida al triomf de les idees de Luter en el nord d Europa, va provocar la divisió d Europa en dos blocs enemics, el catòlic (al sud d Europa) i el protestant (al nord), i va ser la causa de molts dels conflictes o guerres de religió dels segles XVI i XVII. 6. L ORGANITZACIÓ POLÍTICA: LA MONARQUIA AUTORITÀRIA. L Edat Moderna suposa una recuperació del poder de la monarquia, afeblit durant l època feudal. La situació econòmica va afavorir el reconeixement de l autoritat reial enfront dels senyors feudals i per tal de fer valer la seva autoritat, els reis es varen servir de: 1. Un conjunt de funcionaris, procedents majoritàriament de la burgesia. Ajudaven al rei a governar i s encarregaven de posar en pràctica les seves decisions. 2. Un cos de jutges nomenats pel propi monarca (no pels nobles). 3. Un exèrcit permanent i professional. 4. La hisenda reial que s encarregava de la recaptació dels imposts pagats per les classes no privilegiades. Així, es pot dir que els dos pilars per a l estat modern són l administració centralitzada i un exèrcit professional. 9

10 Les monarquies dels estats moderns no reconeixien cap autoritat superior al monarca, però amb la finalitat de conservar la fidelitat dels privilegiats varen consentir que es mantinguessin els privilegis del nobles i l Església, ja que no havien de pagar cap impost. Es varen produir per aquest motiu nombroses revoltes pageses en contra de l excés de càrregues fiscals (tant les que es mantenien del sistema feudal, com els nous impostos reials). També la noblesa es va manifestar en contra de les noves monarquies i va lluitar per tal de recuperar el poder i els privilegis perduts. D altra banda, també la burgesia es va aixecar per tal de canviar l ordre social en benefici propi. Totes aquestes revoltes s aniran desenvolupant al llarg dels segles següents fins arribar a la seva culminació amb les revolucions americana (1776) i francesa (1789). En el cas d Anglaterra es desenvoluparà el sistema parlamentari, que limitava els poders del rei i sotmetia algunes de les seves decisions al Parlament. 7. LA CIÈNCIA. La nova concepció del món que s estava imposant va despertar l interès dels científics i això va permetre un gran desenvolupament de les ciències. Un bon exemple n és la teoria heliocèntrica de Copèrnic, científic polonès, que va defensar que la Terra girava al voltant del Sol enfront de l opinió de l Església i de la majoria dels científics que deien que era al Sol el que girava al voltant de la Terra (geocentrisme). Doc. 6: Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica De igual manera, es varen fer un seguit de descobriments tècnics que varen permetre millorar la vida de la població, entre els que destaquen el molí de vent o les armes de foc. Però el que va tenir unes repercussions més importants va ser la invenció de la impremta, obra d un artesà de Magúncia anomenat Joan Gutenberg. Amb aquest invent es podien fer múltiples exemplars d un mateix llibre si tenia molta demanda. 10

11 ACTIVITATS. 1. A quin segle es considera que comença l Edat Moderna? Quins són els canvis que donen pas a aquesta etapa històrica? 2. Per què es diu que es va superar la crisi del segle XIV? 3. Mira el document 1 (pàgina 3) i explica quins canvis es varen donar en la població europea. 4. Què vol dir que la població estava dividida en estaments? Quins eren? 5. Quins avanços en les tècniques de navegació varen facilitar els descobriments geogràfics? 6. Cerca informació i explica per a què serveixen una brúixola i un astrolabi. 7. Quin acord establí el repartiment d Amèrica entre els portuguesos i els castellans? Quan es va signar? En què consistia? 8. Quines eren les civilitzacions que s havien desenvolupat a l Amèrica precolombina? 9. Copia aquesta taula i completa-la: Econòmiques Polítiques. Demogràfiques Religioses Conseqüències als amerindis. per Conseqüències als europeus. per 10. Quins instruments varen permetre afavorir el poder dels monarques moderns? 11. Mira el document 4 (pàgina 8) i explica en què consistia el comerç triangular. Quines nacions varen ser les més afavorides per aquest comerç? 12. En què consisteix la Reforma luterana? 13. Mira el document 5 (pàgina 9) i explica per quins motius els prínceps alemanys varen donar suport a Luter. 14. Llegeix els següent textos de Luter i digues a quin dels seus principis corresponen: Cal ensenyar als cristians que el qui dóna als pobres o presta als necessitats actua millor que el qui compra indulgències. El veritable tresor de l Església és el sant Evangeli. És tan sols la fe, sense cap ajuda de les obres, la que confereix la justícia, la llibertat, la felicitat. Si creus, et salvaràs, si no creus no et salvaràs. 11

12 15. Qui va fundar l església anglicana? Per quin motiu? 16. Llegeix el text del Concili de Trento i explica quins principis de Luter es rebutgen: Si algú defensa que l impiu se salva només per la fe, de tal manera que tan sols amb la fe pot obtenir la gràcia i la salvació (...) ha de ser condemnat. Que ningú guiant-se pel seu propi judici, no tengui l audàcia d interpretar ell mateix les Sagrades Escriptures de manera diferent del sentit que els ha donat la Santa Mare Església. 17. Qui va inventar la impremta? Per a què va servir? 18. Mira el document 6 (pàgina 10) i explica en què consisteixen les teories geocèntrica i heliocèntrica. 12