Guia jove. i trobar pis

Transcripción

1 Guia jove per buscar i trobar pis

2

3 ÍNDEX QUÈ HE DE TENIR EN COMPTE ABANS DE LLOGAR UN PIS? QUI EM POT AJUDAR? QUÈ SÓN LES BORSES JOVES D HABITATGE? QUÈ ÉS L HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL? ALTRES OPCIONS: COMPARTIR PIS RESIDÈNCIES D ESTUDIANTS COMPARTIR PIS AMB GENT GRAN COOPERATIVES D HABITATGE MASOVERIES URBANES EL CONTRACTE DE LLOGUER LA DURADA LA RENDA LA FIANÇA LES DESPESES DRETS DELS LLOGATERS DEDUCCIONS AL LLOGUER DEDUCCIÓ ESTATAL DEDUCCIÓ AUTONÒMICA CATALANA OBLIGACIONS DELS LLOGATERS DRETS DELS PROPIETARIS OBLIGACIONS DELS PROPIETARIS AJUTS: PRESTACIONS EN L AMBIT DEL LLOGUER PRESTACIONS ECONÒMIQUES D URGÈNCIA ESPECIAL PER A L HABITATGE PRESTACIONS PER AL PAGAMENT DEL LLOGUER

4 QUÈ HE DE TENIR EN COMPTE ABANS DE LLOGAR UN PIS? QUANT PUC PAGAR? Has de tenir en compte quin percentatge dels teus ingressos suposa el pagament del lloguer cada mes, i també les despeses de llum, gas, aigua, menjar. És recomanable que la renda mensual no superi una tercera part dels teus ingressos. A més, també has de tenir en compte quina és la teva situació laboral o d ingressos econòmics i la inversió inicial que suposa llogar un pis (fiances, mobles, comissió de la immobiliària, que sol ser la renda d un mes de lloguer...). QUIN HABITATGE NECESSITO? Has de tenir en compte si llogues el pis sol/a o el comparteixes: quantes habitacions necessites, amb mobles o sense, amb pàrquing o sense, casa o pis, amb ascensor o sense, orientació i ubicació de l habitatge... QUINA ZONA? Quins equipaments i serveis hi ha a la zona (mercats, botigues, serveis sanitaris, escoles...), transport públic, espais verds, aparcaments... QUINES AJUDES EXISTEIXEN? És recomanable que t informis de quines ajudes al lloguer hi ha i quina d aquestes ajudes és més convenient per a tu. QUÈ HE DE MIRAR QUAN VAIG A MIRAR UN PIS? Has de revisar l estat de l habitatge i comprovar que respon a les teves necessitats. Comprova que els electrodomèstics funcionen i verifica tant el bon estat de les instal lacions d aigua, gas i electricitat com el dels tancaments de finestres i portes. Comprova que no hi hagi deutes pendents de subministraments. Certifica que el pis té la cèdula d habitabilitat i que disposa de la certificació d eficiència energètica d edificis. 04

5 QUI EM POT AJUDAR? Trobar un allotjament adequat a la teva situació i a les teves necessitats no és feina fàcil. Als mitjans tradicionals de recerca de pisos de lloguer com ara les agències immobiliàries o els administradors de finques, cambres de la propietat urbana, pàgines web o premsa, s hi afegeixen els serveis que l Administració pública t ofereix: LES BORSES JOVES D HABITATGE ELS PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL 05

6 QUÈ SÓN LES BORSES JOVES D HABITATGE? És un servei de mediació totalment gratuït que té per objectiu posar en contacte joves que busquen un pis per llogar i propietaris de pisos buits que volen posar-los de lloguer. L Administració pública actua d intermediària entre el propietari i el llogater, s ocupa de la formalització i seguiment dels contractes i ofereix a les dues parts unes condicions i garanties molt més avantatjoses que les que es poden trobar en el mercat de lloguer. LA INSCRIPCIÓ A LES BORSES ES POT FER DURANT TOT L ANY ET FACILITA LA RECERCA D UN HABITATGE ADIENT A LES TEVES NECESSITATS I A LES TEVES POSSIBILITATS DE PAGAMENT EL PREU DEL LLOGUER ÉS UN 30% MÉS BARAT QUE EL DEL MERCAT LLIURE EL SERVEI D ASSESSORAMENT, GESTIÓ I TRAMITACIÓ ÉS GRATUÏT TENS FACILITATS ECONÒMIQUES COM NOMÉS PAGAR UNA MENSUALITAT DE FIANÇA EN CAS DE PODER DEMANAR AJUTS AL LLOGUER, LA BORSA TE LS TRAMITA FA UN SEGUIMENT DEL CONTRACTE I DE LA MEDIACIÓ AMB EL PROPIETARI FINS A LA RESCISSIÓ DEL CONTRACTE 06

7 >> REQUISITS PER ACCEDIR A LA BORSA PODER DEMOSTRAR INGRESSOS REGULARS NO TENIR CAP HABITATGE EN PROPIETAT ACCEPTAR LES CONDICIONS DE SEGUIMENT DE LA BORSA ESTAR INSCRITS EN EL REGISTRE DE SOL LICITANTS D HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL ESTAR EMPADRONAT A LA CIUTAT ON VOLS ANAR DE LLOGUER >> FUNCIONAMENT DE L ADJUDICACIÓ D UN PIS EN LES BORSES 1. Inscripció al servei. Has d emplenar una sol licitud, que també és vàlida per rebre informació sobre convocatòries de pisos de protecció oficial a Girona o dels municipis que indiquis a la sol licitud. 2. Entrevista presencial amb el personal tècnic de la borsa. Un cop omplerta la sol licitud, si compleixes els requisits d ingressos per accedir a la borsa (d aproximadament mensuals per unitat de convivència) se t donarà hora per a una entrevista amb el personal tècnic de la borsa de mediació en la qual es recollirà la teva demanda i preferències d habitatge per trobar un habitatge que s ajusti al que necessites. 3. Quan entra un pis nou o en queda un de buit, se seleccionen els joves de la Borsa Jove que s adeqüen més a les característiques del pis (nombre d habitacions, zones...), situació personal del/de la sol licitant, data d inscripció a la Borsa Jove Es fa una entrevista (telefònica o presencial) als/a les joves seleccionats per actualitzar les dades i resoldre possibles preguntes de la seva sol licitud. 5. Una comissió adjudica l habitatge. 07

8 QUÈ ÉS L HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL? L habitatge de protecció oficial (HPO) és aquell habitatge a preu limitat que generalment està subvencionat per l Administració pública. L objectiu d aquest tipus d habitatge és afavorir els ciutadans amb les rendes més baixes que puguin comprar o llogar habitatges a uns preus més assequibles a les seves possibilitats. >> REGISTRE DE SOL LICITANTS D HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL Per poder-te apuntar A UNA CONVOCATÒRIA D UNA PROMOCIÓ DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER, COMPRA O LLOGUER AMB OPCIÓ DE COMPRA HAS D ESTAR DONAT D ALTA AL REGISTRE DE SOL LICITANTS D HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL. LA INSCRIPCIÓ AL REGISTRE TÉ UNA VIGÈNCIA DE TRES ANYS I T HI POTS INSCRIURE DURANT TOT L ANY. Una vegada inscrit POTS PARTICIPAR EN ELS PROCESSOS D ADJUDICACIÓ SI COMPLEIXES ELS REQUISITS EXIGITS I SEMPRE QUE T HAGIS INSCRIT AL REGISTRE ABANS DE L INICI DEL PROCEDIMENT D ADJUDICACIÓ EN QÜESTIÓ. 08

9 Requisits dels sol licitants SER MAJOR D EDAT TENIR NECESSITAT D HABITATGE ESTAR EMPADRONAT AL MUNICIPI ON HI HA LA CONVOCATÒRIA DE PROMOCIÓ D HABITATGE COMPLIR EL LÍMIT D INGRESSOS QUE ESTABLEIX LA NORMATIVA SOBRE HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL PER ALS ADJUDICATARIS D AQUESTS HABITATGES NO TROBAR-SE EN LES CIRCUMSTÀNCIES D EXCLUSIÓ PREVISTES EN LES BASES DE LA PROMOCIÓ NO TROBAR-SE INCAPACITAT PER OBLIGAR-SE CONTRACTUALMENT, LLEVAT DE REPRESENTACIÓ LEGAL O AUTORITZACIÓ JUDICIAL SUBSTITUTÒRIA ELS REQUISITS EXIGITS PER SER INSCRIT EN EL REGISTRE S HAN DE COMPLIR EFECTIVAMENT EN EL MOMENT DE LA PRESENTACIÓ DE LA SOL LICITUD D INSCRIPCIÓ I MANTENIR-SE AL LLARG DE TOT EL PERÍODE DE VIGÈNCIA. Funcionament de les promocions d habitatges de protecció oficial 1. Període d inscripció per presentar les sol licituds 2. Aprovació de les llistes provisionals de persones admeses i excloses 3. Període d al legacions a la llista provisional de persones admeses i excloses 4. Resolució de les al legacions i aprovació de la llista definitiva de sol licituds admeses i excloses 5. Procés d adjudicació (per sorteig) 6. Adjudicacions i confecció de la llista d espera 09

10 ALTRES FÓRMULES DE LLOGUER: COMpartir pis No tothom pot fer front al pagament d un lloguer sencer d un habitatge. Compartir pis s ha convertit en una de les opcions més factibles i econòmiques per emancipar-se. Quines opcions tens? El lloguer parcial: El propietari d un habitatge lloga una habitació d aquest habitatge, per tant durant el lloguer es conviu amb el propietari en el pis. Ens podem trobar que hi hagi un o més contractes de lloguer parcial simultanis en un mateix habitatge. El sotsarrendament: El llogater d un habitatge lloga, amb el consentiment previ i per escrit del propietari, una part d aquest habitatge a un altre llogater (que passa a ser el sotsarrendatari). D aquesta manera coexisteixen dos contractes: el que té el propietari amb el llogater i el que té el llogater amb tu. Si el propietari no dóna el seu consentiment, el contracte no té validesa. És recomanable que a l hora de formalitzar aquests tipus de contractes es faci per escrit per establir les condicions del lloguer i els drets i obligacions 10 a què s ha de fer front i així evitar futurs malentesos. En el moment de pactar el contracte has de tenir en compte: Quin serà l espai de l habitatge del qual podràs gaudir lliurement. Quins són els espais comuns que es compartiran amb el propietari, el llogater o altres persones que tinguin un lloguer parcial en el mateix habitatge. Establir quines seran les despeses que hauràs d assumir (pot ser que hagis de compartir les despeses de llum, aigua, gas, telèfon amb els companys o companyes de pis). Fixar la durada del contracte. Data d inici i de rescissió (en el cas del sotsarrendament, si l acord de sotsarrendament té una durada inferior a la del contracte de lloguer, s ha d especificar en l acord, si no, es donarà per extingit quan s acabi el contracte que el llogater té amb el propietari).

11 El preu a pagar per habitació no podrà ser mai superior al que paga el llogater per l arrendament de tot l habitatge llogat. altres opcions Residències d estudiants Si necessites allotjament per un temps determinat i per motius d estudi, pots llogar un pis en una residència universitària o d estudiants. Dins del campus de la Universitat de Girona (UdG), hi ha la Residència Campus Montilivi i Habitatges Universitaris Unihabit que ofereixen habitatges de lloguer que permeten als estudiants poder viure i estudiar sense necessitat de desplaçaments diaris. A part, la UdG disposa, per una banda, del Girona Housing, servei de reserves basat en una borsa d allotjament que posa en contacte la comunitat universitària amb particulars, i per l altra, el Servei d Allotjament Universitari (SAU) que és un espai virtual on publicar ofertes i demandes d allotjament. Fora de l espai universitari, trobem l Alberg Residència Cerverí de Girona, que forma part de la Xarxa d Albergs de Catalunya, la Residència Pare Claret de titularitat privada i la Residència Monestir de Sant Daniel. Compartir pis amb gent gran Persones grans, majors de 60 anys, que tenen la necessitat d estar en companyia, ofereixen allotjament a joves universitaris. El programa Viure i Conviure de la Fundació Catalunya - la Pedrera dóna resposta a aquesta necessitat a través de la convivència intergeneracional i fomenta la solidaritat, el coneixement i l ajuda mútua entre les dues generacions. El programa està adreçat a joves universitaris menors de 30 anys o a estudiants fins als 35 anys de postgrau, màster o doctorat que volen viure l experiència de conviure a casa d una persona gran. Més informació sobre el programa Viure i Conviure: 11

12 Cooperatives d habitatge Les cooperatives d habitatge actuen com a promotores d habitatges en el mercat immobiliari: renuncien a obtenir benefici amb la finalitat d aconseguir un preu menor de lloguer o venda dels habitatges que construeixen per als seus socis. El comprador es transforma en soci de la cooperativa. Més informació sobre cooperatives d habitatge: Federació de Cooperatives d Habitatge de Catalunya Tel info@fedcoophabitcat.org Masoveries urbanes El nom prové de l antiga tradició de la masoveria en el camp, però traslladada a la ciutat. Com la resta de fórmules de lloguer, la masoveria urbana pretén donar resposta a les necessitats d habitatge d una part de la població i alhora reduir el nombre d habitatges buits que hi ha a les ciutats. Ara bé, l estratègia és diferent. En aquest cas l habitatge a llogar no es troba en condicions òptimes d habitabilitat i cal fer-hi reformes o millores que no afecten l estructura de l habitatge per poder-hi viure còmodament. Per aquest motiu els propietaris, per un lloguer baix, cedeixen el dret d ús i gaudi de l habitatge, pel termini de temps que s acordi entre les parts, perquè els llogaters o masovers facin les obres de rehabilitació i manteniment i n assumeixin el cost. El resultat és que el masover té un lloc per viure i el propietari veu com el seu habitatge és rehabilitat i no es devalua. En el sistema de masoveria el lloguer pot ser pagat totalment o parcialment amb millores i manteniment de l habitatge; a més reformes assumides pel llogater, menys pagament monetari. 12

13 Tot i que el concepte de masoveria urbana està definit a legalment per la Llei de dret a l habitatge, dur a la pràctica aquesta fórmula de lloguer és complicat perquè no hi ha accions polítiques ni administratives per fomentar-ne l ús i pel que fa als ajuts hi ha incompatibilitats. Així per exemple, en l actualitat, el llogater no pot sol licitar l ajuda destinada a rehabilitació d habitatges buits que ofereix la Generalitat de Catalunya perquè va dirigida a persones propietàries i no al llogater, que en el cas de la masoveria és qui fa front a la despesa de les obres. Malgrat tot, tenim exemples d èxit de contractes de masoveria que han estat gestionats per entitats i fundacions privades, que amb l objectiu de proporcionar un sostre a famílies amb dificultats econòmiques han aconseguit que propietaris d habitatges buits acordin cedir-los en masoveria. Més informació sobre masoveria urbana: Fundació SER.GI Pl. Lluís Companys, Girona Tel info@fundaciosergi.org Tampoc queda definit si es pot accedir a ajudes per al pagament del lloguer, ja que van dirigides a persones amb contractes de lloguer obtinguts a través de les borses de mediació per al lloguer social i els llogaters d habitatges gestionats per administracions públiques, excepte l Agència Catalana de l Habitatge. I en aquest cas ni les borses ni l Administració pública en l actualitat ofereixen la possibilitat de la masoveria com a alternativa de lloguer. 13

14 EL CONTRACTE DE LLOGUER CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES Un contracte de lloguer és un acord entre un propietari i un llogater pel qual el propietari cedeix l ús i gaudi d un immoble per un període de temps determinat a canvi d una retribució econòmica prèviament pactada per les dues parts. Tot i que un contracte verbal no és il legal, és recomanable exigir un contracte per escrit per si s ha de demostrar els incompliments d alguna de les part del contracte. En un contracte hi ha de constar: LA IDENTIFICACIÓ DE L HABITATGE EL NÚMERO DE CÈDULA D HABITABILITAT I D ETIQUETA D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EL NOM I ELS COGNOMS DEL PROPIETARI/ÀRIA I DEL LLOGATER/A (I ELS SEUS DNI) LA QUANTITAT ANUAL DE LA RENDA I LA FORMA DE PAGAMENT LA CLÀUSULA D ACTUALITZACIÓ DE LA RENDA LA DURADA I LA DATA D INICI LA FIANÇA LA REPERCUSSIÓ DE LES DESPESES (PER OBRES, DE MANTENIMENT, DE COMUNITAT...) SI ÉS MOBLAT, CAL QUE SE SIGNI UN DOCUMENT O INVENTARI DE MOBLES, ELECTRODOMÈSTICS, ESTRIS I COMPLEMENTS. 14

15 LA DURADA La durada d un lloguer és la pactada, i si no se n pacta cap serà d un any. Els contractes amb una durada pactada inferior a tres anys es prorrogaran, per terminis anuals fins a arribar als tres anys, llevat que el propietari comuniqui al llogater, amb dos mesos d antelació a la finalització del contracte o de la pròrroga, la voluntat de no renovar-lo. En el cas que arribi la data final del lloguer, al cap de tres anys com a mínim, i que cap de les dues parts no comuniqui la voluntat de finalitzar-lo, el contracte queda automàticament prorrogat per un any més. El llogater pot deixar el lloguer un cop que hagin transcorregut com a mínim sis mesos, sense haver d esperar que finalitzi l anualitat. Caldrà que ho comuniqui a l arrendador com a mínim 30 dies abans i no haurà de pagar indemnització, llevat que així s especifiqui al contracte. Actualment, el contracte de lloguer no té una durada il limitada. 15

16 La renda La renda serà pactada lliurement per ambdues parts. El pagament de la renda és la principal obligació a què es compromet l arrendatari. Per tant, no pagar les rendes en el termini pactat, es considera motiu de resolució del contracte. La forma i el dia de pagament també es poden pactar entre les parts. Transcorreguts els tres primers anys de contracte, l actualització de la renda es regirà pel que s acordi entre el llogater i el propietari. Si no hi ha acord, es farà de conformitat amb la variació experimentada per l índex de preus al consum (IPC) dels darrers 12 mesos. La fiança És la quantitat que el llogater paga anticipadament com a garantia que l habitatge es retornarà un cop finalitzat el contracte en les mateixes condicions en què es va trobar. La fiança equival legalment a un mes de renda si l habitatge és considerat domicili habitual i a dos en cas d habitatges per a un altre ús. Un cop formalitzat el contracte, la part propietària té l obligació, en un termini de 2 mesos, de dipositar la fiança en el dipòsit de fiances de l Institut Català del Sòl i un cop finalitza el contracte, el propietari té un mes per retornar-la al llogater, sempre que el llogater no hagi incomplert alguna clàusula. 16

17 Les despeses La part llogatera és qui paga les despeses corrents d aigua, llum, gas i telèfon. Si aquests serveis no estan donats d alta o s ha de canviar el nom del titular, la despesa del canvi també va a compte del llogater. Les despeses de comunitat, les despeses extraordinàries i tributs i impostos sobre l habitatge (IBI, escombraries, etc.) van a càrrec del propietari si no s indica el contrari en el contracte. Si s ha pactat per escrit, correspondrà a la part llogatera pagar-les. En el cas d obres, si la part llogatera vol fer obres de millora, necessita el consentiment per escrit de la part propietària (que podrà augmentar la renda), excepte si es tracta d adaptar-lo a les necessitats de persones minusvàlides. Aquestes obres i les petites reparacions degudes al desgast diari de l habitatge aniran a càrrec de la part llogatera. Durant els tres primers anys de contracte, la part propietària no podrà cobrar cap quantitat a la part llogatera en concepte d obres. La part propietària té l obligació de fer totes les reparacions necessàries perquè l habitatge es mantingui en condicions d habitabilitat. En el cas que els desperfectes siguin causats per la part llogatera, llavors és aquesta part qui ha de pagar. 17

18 Drets de la part llogatera A L ÚS PACÍFIC DE L HABITATGE A LES REPARACIONS, NECESSÀRIES O DE CONSERVACIÓ, DE LES QUALS S HA DE FER CÀRREC EL PROPIETARI A RESOLDRE EL CONTRACTE Obligacions de la part llogatera PAGAR LA RENDA MENSUAL, FINS AL TERMINI MARCAT EN EL CONTRACTE TENIR CURA DE L HABITATGE I NO FER-HI ACTIVITATS MOLESTES, INSALUBRES O IL LEGALS REPARAR ELS DANYS QUE S HI HAGIN PRODUÏT A TENIR LES CONDICIONS ÒPTIMES D HABITABILITAT A RECUPERAR LA FIANÇA A L ACABAMENT DEL CONTRACTE. 18

19 DRETS DE LA PART PROPIETÀRIA A COBRAR LA RENDA DEL LLOGUER QUE EL LLOGATER REPARI ELS DANYS QUE PER LA SEVA CAUSA S HAGIN PRODUÏT SEGONS EL QUE S HAGI ESPECIFICAT EN EL CONTRACTE OBLIGACIONS DE LA PART PROPIETÀRIA GARANTIR A LA PART LLOGATERA L ÚS PACÍFIC DE L HABITATGE GARANTIR LES CONDICIONS ÒPTIMES D HABITABILITAT DE L HABITATGE FER LES REPARACIONS NECESSÀRIES LLIURAR EL CERTIFICAT D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L ETIQUETA ENERGÈTICA 19

20 DEDUCCIONS AL LLOGUER Totes les persones que visquin de lloguer podran deduir-ne la despesa. Actualment, hi ha dues deduccions de les quals pot beneficiar-se el llogater: l estatal i l autonòmica. Sempre que es compleixin els requisits les dues deduccions es poden aplicar conjuntament. Deducció estatal El llogater podrà deduir el 10,05% de les quantitats pagades durant el període impositiu en concepte de lloguer, si la seva base imposable és inferior a ,20 anuals. En el cas que sigui igual o superior als ,20 anuals estaran exclosos de deducció. Deducció autonòmica catalana El llogater pot deduir el 10%, fins a un màxim de 300 anuals, de les quantitats pagades durant el període impositiu en concepte de lloguer d habitatge habitual, si té 32 anys o menys, si ha estat a l atur 183 dies o més durant l exercici, o si té un grau de discapacitat igual o superior al 65%. (Art. 1 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, modificada per l article 13 de la Llei 5/2007, del 4 de juliol) 20

21 21

22 AJUTS PRESTACIONS PER AL PAGAMENT DEL LLOGUER Les administracions públiques atorguen diversos ajuts econòmics amb l objectiu de facilitar l accés a l habitatge: Prestacions econòmiques d urgència especial per a l habitatge Són prestacions a fons perdut que es donen a persones que tenen deutes d habitatge. En general, poden demanar aquest ajut: Persones amb rebuts impagats de rendes de lloguer. Aquest ajut no té convocatòria prèvia, per la qual cosa es pot sol licitar al llarg de tot l any. Persones residents a Catalunya que formen part d unitats de convivència quan el titular o un o més membres es troben en situació d atur de llarga durada i estan inscrits com a demandants d ocupació al Servei d Ocupació de Catalunya (SOC) amb una antiguitat de 12 mesos. Aquest ajut ha estat incorporat l any 2014 i està subjecte a convocatòria prèvia. Prestacions per al pagament del lloguer Són ajuts a fons perdut per fer front al pagament del lloguer de les unitats de convivència que tinguin ingressos baixos o moderats. Cada any, entre els mesos de març i maig s obre la convocatòria per sol licitar-los i se n estableixen els requisits. En general, poden sol licitar aquest ajut aquelles persones que: Tenien l ajut atorgat l any anterior i el volen renovar. Van sol licitar l any anterior l ajut i se ls va denegar per manca de pressupost. Tenen contractes de lloguer firmats a partir de l 1 de gener de 2013 a través de les borses de mediació per al lloguer social i els llogaters d habitatges gestionats per administracions públiques. 22

23 És aconsellable verificar els requisits i terminis de les convocatòries d aquestes prestacions perquè poden variar d un any a l altre. Renda bàsica d emancipació Aquesta ajuda es va derogar en el Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre. Això vol dir, que des de l 1 de gener de 2012 no està activa per a nous sol licitants, però es manté per a joves de 22 a 30 anys que van sol licitar-la i se ls va concedir amb anterioritat a aquesta data. Més informació sobre ajuts per al pagament del lloguer: Oficina Municipal d Habitatge C. Pou Rodó, Girona Tel omh@ajgirona.cat 23

24 Guia jove per buscar i trobar pis EDITA AMB LA COL LABORACIÓ DE Il.lustració i disseny: Nirvana Jiménez