SIETE COMEDORES de museos de Barcelona

Transcripción

1 núm. 01 SEVEN DINING ROOMS in Barcelona museums de museus de Barcelona BENEFICIO PARA CUERPO Y ESPÍRITU La función de los comedores de trabajadores GOOD FOR THE BODY AND THE SPIRIT The function of staff dining rooms SIETE COMEDORES de museos de Barcelona BENEFICI PER AL COS I L ESPERIT La funció dels menjadors de treballadors

2 Y C for you, HERE AND NOW SILVER man cutlery PORTADA Joc de vermells i negres al menjador de treballadors del Museu Nacional d Art de Catalunya. Juego de rojos y negros en el comedor de trabajadores del Museu Nacional d Art de Catalunya. Color scheme of red and black at the staff dining room of Museu Nacional d Art de Catalunya SUMARI 04 EDITORIAL cat + cast + engl Exposicions a la cuina cat Fundació Joan Miró Exposiciones en la cocina cast Fundació Joan Miró Kitchen Exhibitions engl Fundació Joan Miró Vistes a un passat historicista cat Museu Nacional d Art de Catalunya Vistas a un pasado historicista cast Museu Nacional d Art de Catalunya View on a Historicist Past engl Museu Nacional d Art de Catalunya Benefici per al cos i l esperit cat Maite Inglés y García de la Calera Un espai tipus loft cat Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Un espacio tipo loft cast Centre de Cultura Contemporània de Barcelona A Loft-Like Space engl Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Esperit industrial sobre tessel les de fusta cat Fundació Antoni Tàpies Espíritu industrial sobre teselas de madera cast Fundació Antoni Tàpies Industrial Spirit on Wooden Tiles engl Fundació Antoni Tàpies Beneficio para cuerpo y espíritu cast Maite Inglés y García de la Calera

3 54 75 Mariona Moncunill TEXT Lester Barreto; Maite Inglés y García de la Calera; Mariona Moncunill FOTOGRAFIA Néstor Marchador DISSENY GRÀFIC ferranelotro Studio TRADUCCIÓ Glòria Bohigas; Alex Reynolds AGRAÏMENTS Magda Anglès; Martí Anson; Manel Baena; Karin Campbell; Mirari Echavarri; ferranelotro; Joan Ivern; Alexandra Laudo; Martí Manen; Martina Millà; Irene Minovas; Tere Pérez; PonsPuig Arquitectura, Sabadell; Patricia Prats; Xavier Ristol; Manuel Segade; Sis, Sabadell; Elisabet Surís; Silver Traat; Marga Viza. 66 EDITA Mariona Moncunill IMPRESSIÓ Agpograf, S.A. TIRATGE u. DIPÒSIT LEGAL B ISSN Fundació Joan Miró Parc de Montjuïc Barcelona Envolupant de terracota cat CX La Pedrera Envolvente terracota cast CX La Pedrera Enveloping Terracotta engl CX La Pedrera Lluminós i essencial cat Museu Picasso Luminoso y esencial cast Museu Picasso Bright and Essential engl Museu Picasso Good for the Body and the Spirit engl Maite Inglés y García de la Calera Blanc sobre negre cat Museu d Art Contemporani de Barcelona Blanco sobre negro cast Museu d Art Contemporani de Barcelona White on Black engl Museu d Art Contemporani de Barcelona 75 TAKE AWAY cat + cast + engl 78 INDISPENSABLES 80 DIRECTORI cat + cast + engl cat + cast + engl 78 Editat amb motiu del projecte Menjadors, que forma part del cicle El final és el lloc des d on comencem, comissariat per Karin Campbell per a l Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Menjadors ha comptat amb la col laboració de les set institucions que formen part d articketbcn: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC i Fundació Joan Miró. Editado con motivo del proyecto Comedores, que forma parte del ciclo El fin es de donde partimos, comisariado por Karin Campbell para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Comedores ha contado con la colaboración de las siete instituciones que forman parte de articketbcn: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC y Fundació Joan Miró. Published on the occasion of the Dining Rooms project, part of the series The End is Where We Start From, curated by Karin Campbell for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró. Dining Rooms was made with the collaboration of the seven institutions that make up the articketbcn: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC and Fundació Joan Miró. sales@herman&herman.com Herman & Herman s.p.a. IL Chicago (USA) tel Herman & Herman Extra ordinary light. Milano Paris Hamburg Köln München London Stocholm Oslo Helsinki Tokyo Hong Kong New York Phoenix Chicago San Francisco

4 pm EDITORIAL 04 La revista Set menjadors forma part del projecte Menjadors, produït per a l Espai 13 de la Fundació Joan Miró, i se centra en els menjadors, cuines o cantines per a treballadors d alguns museus i institu cions culturals de Barcelona. Les set institucions esco llides són les que formen part d articketbcn, un sistema d entrada combinada «als museus més visitats de la ciutat». La pertinença a articketbcn ha estat el criteri d elecció per dos motius. En primer lloc, es tracta d un vincle previ i visible entre totes aquestes institucions i la Fundació Joan Miró, que és el punt de partida del projecte. En segon lloc, una part important de les persones que accedeixen a l Espai 13 i a l exposició entren a la Fundació Joan Miró uti litzant o bé comprant l articketbcn. Aquest fet les converteix en públic potencial de les altres sis institucions o, com a mínim, en coneixedores de la seva existència. Així, es traça un vincle, tot i que indirecte, llunyà i probablement inconscient, entre els menjadors on dinen i esmorzen els treballadors d aquestes institucions i l usuari de l entrada combinada. La totalitat del projecte compta amb dos puntals: una intervenció als menjadors i aquesta publicació. La in tervenció, que porta per títol El men jador dins del menjador, consisteix menjador en el menjador d una altra institució. Es forma així una cadena que uneixen en el pla simbòlic els dinars dels treballadors de diferents institucions creant un hipotètic macromenjador. La publicació Set menjadors inclou un reportatge de cada menjador seguint l estil de les revistes de disseny d interiors i un article sobre el paper d aquests espais dins de les organitzacions. Per què immiscir se en els men jadors de treballadors? Per assenyalar la importància que tenen aquests espais dins de qualsevol organització. E SUSCRIPCIONES Subscriu-te REVISTA Nº1 20% de descompte 4 números per 9,20 Subscriu-te a Set menjadors i rep cada tres mesos a casa teva el millor en decoració de menjadors de museus i institucions. Envia un a info@marionamoncunill.com. Suscríbete REVISTA Nº1 20% de descuento 4 números por 9,20 Suscríbete a Siete comedores y recibe cada tres meses en tu hogar lo mejor en decoración de comedores de museos e instituciones. Envía un a info@marionamoncunill.com. A més, treure el cap als menjadors ens pot fer intuir unes estructures i un capital humà que molt sovint passen desapercebuts rere les parets dels espais expositius. És a dir, recordar damunt del teló perquè es faci la màgia de l espectacle. O el que és el mateix, que els ninots no parlen sense ventrílocs. Els set menjadors ens permeten entreveure les persones que els habiten, les organitzacions de què formen part i les prioritats de qui les gestionen, però també les diferències de pressupost, el pas del temps i la nalment, que algunes històries només pertanyen als seus usuaris. Mariona Moncunill Subscribe Nº1 MAGAZINE 20% of discount 4 issues for 9,20 Subscribe to Seven Dining Rooms and receive every three months the best of museums and institutions dining rooms decor. Send an to info@marionamoncunill.com. La revista Siete comedores forma parte del proyecto Comedores, producido para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró, y se centra en los comedores, cocinas o cantinas para trabajadores de algunos museos e instituciones culturales de Barcelona. Las siete instituciones esco gidas son las que forman parte de articketbcn, un sistema de entrada combinada a «los museos más visi tados de la ciudad». Su pertinencia a articketbcn ha sido el criterio de elección por dos motivos. En primer lugar, se trata de un vínculo previo y visible entre todas estas instituciones y la Fundació Joan Miró, que es el punto de partida del proyecto. En se gundo lugar, una parte importante de las personas que acceden al Espai 13 y a la exposición entran a la Fundació Joan Miró utilizando o bien compran do dicha entrada. Esto las convierte en público potencial de las otras seis instituciones o, como mínimo, en conocedoras de su existencia. Así, se traza un vínculo, aunque indirecto, lejano y probablemente inconsciente, entre los comedores donde desayu nan y almuerzan los trabajadores de estas instituciones y el usuario de la entrada combinada. La totalidad del proyecto cuenta con dos pilares: una intervención en los comedores y esta publicación. La intervención, que lleva por título El comedor dentro del comedor, consis te en la instalación de una fotografía de un comedor en el comedor de otra institución. Se forma así una cadena unen en el plano simbólico el almuer zo de los trabajadores de distintas instituciones creando un hipotético macrocomedor. La publicación Siete comedores incluye un reportaje de cada comedor siguiendo el estilo de las revistas de diseño de interiores y un artículo sobre el papel de estos espa cios dentro de las organizaciones. comedores de trabajadores? Para señalar la importancia que tienen estos espacios dentro de cualquier organización. Además, asomarse a los comedores puede hacernos intuir unas estructuras y un capital humano que muy a menudo pasan desapercibidos detrás de las paredes de los espacios expositivos. Es decir, recordar que alguien está moviendo los hilos encima del telón para que se haga la magia del espectáculo. O lo que es lo mismo, que los muñecos no hablan sin ventrílocuos. Los siete comedores nos permiten entrever las personas que los habitan, las organizaciones de que forman parte y las prioridades de quien los gestionan, pero también las diferencias de presupuesto, el paso del tiempo y la intensidad de uso, algunas historias solo pertenecen a sus usuarios. Mariona Moncunill 05

5 Rooms is part of the Din ing Rooms project produced for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró, and focuses on the workers canteens, kitchens, or dining rooms of some museums and cultural institu tions in the city of Barcelona. The seven institutions selected for this are those included in the articketbcn, a season ticket for the most visited museums of the city. This selection criterion has been chosen for two reasons. First of all, because it is an existing, visible link between all these institutions and the Fundació Joan Miró, which is the starting point for the project. Secondly, because a large amount of the people who enter the Espai 13 and see the exhibition do so by using, or buying, this ticket. This turns them into a potential audience for the other six institutions, or, at least, makes them aware of their existence. In this way, a link is made, even if an indirect, remote, and probably unconscious one, between the canteens where the workers of 06 The magazine Seven Dining these institutions have breakfast and lunch, and the users of the ticket. The totality of the project is supported by two pillars: an interven tion in the dining rooms, and this publication. The intervention, which is titled The Dining Room Within the Dining Room, consists in the installation of a photograph of one canteen within the canteen of another institution. A chain of small photographic windows that symbolically join the lunch of the thus formed, creating a hypothetical macro canteen. The publication Seven Dining Rooms includes a feature on each canteen in the style of interior design magazines, and an article on the role these spaces play within the organisations. Why meddle in the workers dining rooms? To point out the importance that these spaces have within any organisation. Further more, to peek into the canteens can make us get a sense of the structures and human capital that often go unnoticed behind the walls of the ex hibition spaces. That is, to remember that someone is pulling the strings above the curtain to create the magic of the show. Or, in other words, that dolls cannot speak without their ventriloquists. The seven dining rooms allow us to make out the people who inhabit them, the organisations they belong to, and the priorities of those ences in terms of budget, time, and low us to sense that some stories only belong to those using the space. Mariona Moncunill Hermpson grifos desde 1979 f 1 CONTRIBUTORS Lester Barreto Maite Inglés y García de la Calera Néstor Marchador Dissenyador d interiors amb vuit anys d experiència en la coordinació i la col laboració en projectes d interiorisme, arquitectura efímera i Diseñador de interiores con ocho años de experiencia en la coordinación y la colaboración en proyectos de interiorismo, arquitectura efímera y Interior designer with eight years of experience in coordination of, and collaboration in, interior design projects, temporary architecture, and graphic design. Psicòleg, Economista i en Doctorat en Psicologia Positiva i Emocions. Coach individual i d equips, enfocada en Intel ligència organitzacional i per a l estratègia. Psicólogo, Economista y en Doctorado sobre Psicología Positiva y Emociones. Coach individual y de equipos, enfocada a Inteligencia organizacional y para la estrategia. Psychologist, economist, Ph. D. Candidate of Positive Psychology and Emotions. Individual and team coach, focussed on organisational intelligence and strategy. Fotògraf especialitzat en l empresa Fotointeriores el 2009, cents reportatges. Fotógrafo especializado en fotografía de interiores. Fundador de la empresa Fotointeriores en 2009, proyecto avalado hoy por más de seiscientos reportajes. Freelance photographer specialized in interior photography. He founded the company Fotointeriores in 2009, a project that has been endorsed by over six hudred features. Roger de Flor 620 BCN 08007, España T info@hermpson.com

6 08 La combinació de colors de les parets redueix la sensació de fatiga Exposicions a la cuina Fundació Joan Miró El menjador està ubicat Miró, inaugurat el 1975 i obra de l arquitecte Josep Lluís Sert, un dels pioners del moviment racionalista a Espanya. L e va ser ampliat l any 1988 per Jaume Freixa. La sala és de planta rectan gular, pràcticament quadrada, i diàfana, amb una superfície d uns 30 m 2. Sense entrades de llum natural, només les obertu res en la part superior d un dels envans permeten el pas de l aire a l espai interior. L estança des taca per la combinació de colors de les parets: blanc, gris i verd festuc, tonalitats que redueixen la sensació de fatiga. Dos obres de Juan Carlos Escudero pengen de la paret; són la primera mostra de Menjador obert, un programa d exposicions intern de i per als empleats. Les solucions al progra ma funcional del menjador es reparteixen de la manera següent: la cuina, les màquines de, les neveres i les escombraries s ubiquen en dos dels laterals del local deixant un passadís com a zona d accés al menjador, que ocupa gairebé tot l espai central. Els elements es disposen als laterals de forma aleatòria, segons les decisions del moment, i no hi ha con nexió aparent entre el mobiliari, els artefactes i la maquinària de les diferents zones. Els espais de i les neveres estan situades en cantonades oposa des. Les instal lacions d aquesta maquinària són de tub vist. Les taules són dos llargs taulers de melamina blanca collats a la pa ret per un extrem i sobre potes cilíndriques d acer inoxidable per l altre. Les cadires negres, de ferro i plegables, són, per les seves característiques, més adequades per a espais mul tifuncionals o esdeveniments efímers. La cuina és un bàsic acabat en fòrmica blanca. L ús intensiu del local es delata en les ratllades del terra continu de vinil i en el desgast del mobiliari. 09 PERSPECTIVA PRAGMÀTICA El mobiliari i els objectes s ajusten a les necessitats dels usuaris sense caure en floritures. COMUNICACIÓ El menjador és el lloc idoni per l encreuament de missatges de tot tipus.

7 DISTRIBUCIÓ FIXA Les taules, collades a la paret, mantenen la distribució de l estança sempre ordenada I

8 12 TELENOVELA O TELENOTICIAS Un televisor observa desde lo alto los vaivenes de los trabajadores. La combinación de colores de las paredes reduce la sensación de fatiga Exposiciones en la cocina Fundació Joan Miró El comedor está ubicado Miró, inaugurado en 1975 y obra del arquitecto Josep Lluís Sert, uno de los pioneros del movi miento racionalista en España. año 1988 por Jaume Freixa. La sala es de planta rectan gular, prácticamente cuadrada, unos 30 m 2. Carece de entradas de luz natural y solamente las aperturas en la parte superior de uno de sus tabiques permi ten el paso de aire al espacio interior. La estancia destaca por la combinación de colores de las paredes: blanco, gris y verde pistacho, tonalidades que redu cen la sensación de fatiga. Dos obras de Juan Carlos Escudero cuelgan de esta pared; son la primera muestra de Comedor abierto, un programa de expo siciones interno de y para los empleados. Las soluciones al programa funcional del comedor se repar ten de la siguiente manera: la cocina, máquinas de, ne veras y basuras se ubican en dos de los laterales del local dejando un pasillo como zona de acceso al comedor, que ocupa casi todo el espacio central. Los elementos se disponen en los laterales de forma aleatoria, según las decisiones del momento, y no existe conexión aparente entre el mobiliario, los artefactos y la maquinaria de las distintas zonas. Los espacios de y las neveras están en es quinas opuestas. Las instalaciones de esta maquinaria son de tubo visto. Las mesas son dos largos tableros de melamina blanca atornillados a la pared por un ex tremo y sobre patas cilíndricas de acero inoxidable por el otro. Las sillas negras, de hierro y plegables, son, por sus características, más adecuadas para espacios multifun cionales o eventos efímeros. La cocina es un básico acabado en formica blanca. El uso intensivo del local se delata en el rayado del suelo con tinuo de vinilo y en el desgaste del mobiliario. 13 ARTE EN EL COMEDOR Las exposiciones de y para trabajadores en el comedor han dado título a este artículo.

9 14 Kitchen Exhibitions Fundació Joan Miró The dining room is located in the Fundació Joan Miró building, which opened in 1975 and was designed by Josep Lluís Sert, one of the pioneers of the rationalist movement in Spain. Jaume Freixa enlarged the building in The shape of the room is rectangular, almost square. It is an open plan space, with a surface of approximately 30 m 2. It lacks any natural light, and air only comes into the space through the openings on the top part of one of its partitions. The colour combinations on the walls are the most striking part of the room: white, grey, and pistachio green, tones known to reduce the feeling of fatigue. Two artworks by Juan Carlos Escudero hang exhibition out of Open Dining Room, a series of internal exhi bitions by and for the workers. The functional aspects of the dining room have been resolved in the following way: the kitchen, vending machines, fridges and bins are situated on two of the sides of the space, leaving room for a corridor that takes up most of the space, and which is used as a point of access for the dining room. The elements are randomly laid out on the sides, following decisions taken in the moment, and there is no apparent con nection between the furniture, artefacts, and appliances of the spaces and the fridges are on opposite corners. The cables FUNCTIONAL BLACK Eighteen resistant and practical chairs wait to perform their duty. and tubes of these appliances are left out in the open. The tables are made up of two long white melamine boards screwed to the wall on one end, and cylindrical stainless steel legs holding them up on the other. The black, foldable iron chairs are, due to their characteristics, more appropriate for multi functional spaces or temporary events. The kitchen is a basic The intensive use of the space is betrayed by the and in the wear and tear of the furniture. The wall colour combination reduces the feeling of fatigue GREEN AND GREY These two walls enliven the whole room. 15

10 16 Vistes a un passat historicista Museu Nacional d Art de Catalunya VISTES PANORÀMIQUES El sostre i les parets de vidre de la zona de terrasses ofereixen unes vistes espectaculars. 17 Aquest menjador està el Museu Nacional d Art de Catalunya, el Palau Nacional construït per a l Exposició emblemàtic, entre altres coses, per la seva grandiositat. El local ocupa una superfí cie de 200 m 2 i està dividit per un passadís general en dos sublo cals, un d ells amb separadors de ten el pas de la llum natural cap L elecció del mobiliari destaca pel tipus de convivència que estableix amb els elements històrics existents UN ORGUE A LA FINESTRA El magnífic orgue que presideix la Sala Oval es pot admirar de prop des del menjador de treballadors. més petit i sense llum natural. L espai està subordinat al de la Sala Oval. La façana vidrada que dóna a aquesta sala es tracta a la manera d una escalinata i dóna continuïtat a les grades exteriors. Es creen així diferents nivells als quals s accedeix per uns trams curts d escala i un contorn corbat en la forma perifèrica. La intencio nalitat d aquest tipus d actuació del menjador vist des de la zona d accés públic. En l arquitectura de l espai conviuen elements del passat historicista i de la reforma de nal d Art de Catalunya, una llarga rehabilitació en diferents etapes

11 18 ACCÉS A LA CUINA L entrada suposa una immersió a la funcionalitat i l utilitarisme. FILTRACIÓ NEOCLÀSSICA Les columnes historicistes són un recordatori de l estil original del Palau Nacional. En la solució al programa d interiorisme van ser determi nants les vidrieres que donen a la Sala Oval. Les zones de i de cuina s ubiquen en el sublocal sense llum natural i el més gran i obert s utilitza per al menjador. A la cuina i a la zona de espais allargats i estrets el mobiliari i altres artefactes es distribueixen al llarg de les parets laterals deixant un passadís central. A la part superior del menjador, les taules i les cadires es col loquen als laterals amb un passadís central, tot i que els usuaris poden adaptar la dispo sició del mobiliari a les seves ne cessitats. En les terrasses o nivells més baixos, que incorporen unes baranes d agregats de pedra amb per permetre el pas de la llum i proporcionar intimitat, les taules i les cadires es distribueixen al llarg de la paret deixant un passa dís lateral. La primera cosa que destaca en l elecció del mobiliari és el tipus de convivència que estableix amb els elements històrics existents al local. Al menjador les cadires són de plàstic vermell i negre sobre potes d alumini, amb dissenys semblants però no idèntics. Les taules són de diferent disseny, unes amb laterals de fusta, acabades amb melamina a la part superior i potes cilíndriques d alumini; i al tres amb sobres de melamina més prima i potes quadrades d alumini. La cuina es resol amb taulell i arte factes de tipus industrial, més pro pis d un restaurant de batalla que d un menjador d aquest tipus, i el bany és un espai neutral en el qual s utilitzen rajoles i sanitaris de co lor blanc trencat. La il luminació s articula amb aplics modulars de paret que es distribueixen al llarg de tot l espai. ÀMPLIA DISTRIBUCIÓ L espai principal del menjador té accés a la zona de terrasses interiors, els lavabos i la cuina. I 19

12 20 Vistas a un pasado historicista Museu Nacional d Art de Catalunya Este comedor está ubicado seu Nacional d Art de Catalunya, el Palau Nacional construido para la Exposición Internacional entre otras cosas, por su gran diosidad. El local ocupa una super 2 y está dividido por un pasillo general en dos sublocales, uno de ellos con separadores de vidrio y dos ventanales que permiten el paso de la luz natural hacia el interior y sin luz natural. El espacio está subordina do al de la Sala Oval. La fachada acristalada que da a esta sala se trata a modo de escalinata, dando continuidad a las gradas exteriores. Se crean así distintos niveles a los que se accede por cortos tramos de escalera y un contorno curvo en la forma periférica. La intencionalidad de este tipo de actuación es del comedor visto desde la zona de acceso público. En la arquitectura del espacio conviven elementos del pasado historicista y de la refor Nacional de Arte de Cataluña, una larga rehabilitación en distin tas etapas iniciada en 1985 hasta En la solución al programa de interiorismo fueron determi nantes las cristaleras que dan a la Sala Oval. Las zonas de y de cocina se ubican en el sublocal sin luz natural y el más grande y abierto se utiliza para el comedor. En la cocina y en la zona de espacios alar gados y angostos el mobiliario y otros artefactos se distribuyen a lo largo de las paredes laterales dejando un pasillo central. En la parte superior del comedor, las mesas y sillas se colocan en los laterales con un pasillo central, aunque los usuarios pueden adaptar la disposición del mobi liario a sus necesidades. En las terrazas o niveles más bajos, que incorporan unas barandillas de a modo de visillos para permitir el paso de la luz y proporcionar intimidad, las mesas y sillas se distribuyen en la pared dejando un pasillo lateral. Lo primero que destaca en la elección del mobiliario es el tipo de convivencia que establece con los elementos históricos existentes en el local. En el comedor las sillas son de plástico rojo y negro sobre patas de aluminio, con diseños seme jantes aunque no idénticos. Las mesas son de distinto diseño, unas con laterales de madera, acabadas con melamina en la parte superior y patas cilíndricas de aluminio; y otras con sobres de melamina más delgada y patas cuadradas de aluminio. La cocina se resuelve con encimera y artefactos de tipo industrial, más propios de un restaurante de trote que de un comedor de este tipo, y el baño es un espacio neutral en el que se utilizan baldosas y sanitarios de color blanco roto. La iluminación se articula con apliques modulares de pared que se distribuyen a lo largo de todo el espacio. La elección del mobiliario destaca por el tipo de convivencia que establece con los elementos históricos existentes VISILLOS DE INTIMIDAD Las barandillas de cemento con perforaciones aportan intimidad permitiendo el paso de la luz. 21

13 22 23 DESDE LA SALA OVAL El comedor queda integrado en la arquitectura historicista mimetizando el techo acristalado con las gradas del espacio.

14 24 MIXTURE OF STYLES Historicist elements and functional design coexist in the same room. View on a Historicist Past Museu Nacional d Art de Catalunya This dining room is located in the building that hosts the Museu Nacional d Art de Catalunya, the Palau Nacional built for the 1929 International Exhibition that is an emblematic building for, among other things, its grandeur. The space occupies a surface of 200 m 2, and is split into two sub spaces by its main corridor, one of which has glass dividers and two windows that let sunlight into the interior of the building, while the other space has no natural light. The dining room is subject to that of the Oval Hall. The glass façade looking onto this hall is used as a staircase, giving continuity to the outside steps. In this which can be accessed through curved outline in the peripheral form. The intention of these de the dining room, which can be seen from the public access area. In the architecture of the space, elements from the historical past and from the refurbishment of the building where the Museu Nacional d Art de Catalunya is currently located coexist. The renovation was conclusion in Upon deciding on the inte rior design of the dining room, a determining factor were the French windows looking onto the Oval Hall. The vending machine areas and the kitchen are in the sub space without natural light, whilst the larger, more spacious space is used as a dining room. The furniture and other artefacts are distributed along the side walls of the kitchen and in the vending machine area, which are in elongated and narrow spaces, thus leaving a corridor in the middle. In the upper part of the dining room, the tables and chairs are placed on the sides with a corridor in the middle, although the users may adapt the layout of the furniture according to their needs. On the terraces, or on the lower levels, there are banisters made of stone aggregates with holes in them, like lace curtains, in order to allow the light to pass through and create a sense of in timacy. The tables and chairs are distributed along the wall, leaving room for a side corridor. out about the choice of fur niture is the relationship they establish with existing historical elements in the space. In the dining room, the chairs are made of red and black plastic on aluminium legs, of a similar, though not identical, design. signs, some have wooden sides, and cylindrical aluminium legs; others have thinner layers of melamine and square aluminium legs. The kitchen is built with a counter and industrial style artefacts that would seem more appropriate in a beat up, every day restaurant than in a dining room of this kind. The toilet is lighting consists of modular wall entire space. 25

15 COOL OUT, COOL IN. PerfektFit s fridge and freezer vh Benefici per al cos i l esperit Maite Inglés y García de la Calera Menys estesos encara del que més d un agrairia, pensem que els menjadors de treballa dors en les organitzacions pre senten més oportunitats que riscs tant per a ells mateixos com per a les entitats. Fixem nos primer en l estona de l esmorzar, que molts convenis estipulen com un dret inclòs dins de la jornada laboral. Si decidim sortir fora de les instal lacions, quant de temps ens cal?: doncs calculem uns vint minuts, i això pel cap baix i estant, amb un puntet d estrès, pendents del rellotge. En canvi, el fet de disposar d un lloc còmode i net anima les persones a desencaparrar se, a esmorzar en companyia i a comentar les novetats amb aquells TINGUEU CURA, SI US PLAU, DE NO DEIXAR QUE EL MENJAR ES DESCOMPONGUI A LA NEVERA. LA NEVERA NO ÉS UN ARMARI, PER TANT, NO S HI HAN DE DEIXAR ELS ESTRIS DE MENJAR. Cartell al menjador del MNAC. companys amb qui potser només coincideixen diàriament durant aquesta activitat. Quant de temps dediquen a l esmorzar en aquesta modali tat?: gestionant els temps amb responsabilitat, menys que al carrer, la qual cosa beneficia la productivitat i, a la llarga i per aquesta circumstància, la conservació del lloc de treball. A més, per a organismes sense establiments de restauració propers, el menjador cuina esdevé l única alternativa cò moda que s adequa a aquestes necessitats. I anem ara a la pausa més llarga de l hora de dinar. Descomptats els probables avantatges que des del punt de vista nutricional comporta el fet de menjar aliments cuinats a casa, centrem nos en els avantatges laborals. David McClelland, psicòleg nord americà, va confeccionar la llista més famosa dels motius bàsics que mouen el comportament de l ésser humà. Per a ell, són aconseguir resultats mitjançant i afiliació o pertinença afectives amb altres persones tot i que sempre hi haurà qui utilitzarà el menjador buscant, ment, manejar voluntats afavoreix primordialment el motiu d afiliació. Un anhel fonamental de l individu és sentir se a gust en les seves co munitats de referència: laboral, familiar, grup d amics o aficio ATENCIÓ: CADA DIUMENGE S HAN DE DEIXAR LES NEVERES BUIDES PER PODER-LES NETEJAR. GRÀCIES. Cartell al menjador de la Fundació Joan Miró. nats al mateix equip de futbol, per posar uns exemples. Si aquesta harmonia no s assoleix, les conseqüències tendiran a produir estrès elevat, minar l autoestima, fomentar el senti ment d inadaptació o distan ciar la persona de voler vestir els colors de la samarreta. Quan pensem en men jadors, el segon benefici que sorgeix té a veure amb la necessitat humana de processar mentalment els esdeveniments que van succeint. El fet de po der verbalitzar el que ens passa davant dels altres ens ajuda, alhora, a construir explicacions amb sentit sobre el que ens ha succeït i a trobar empara, con sells i maneres de solucionar ho. Com a espais comunitaris, els menjadors representen un entorn ideal per a aquestes funcions de verbalització, re processament i cerca de suport social. Tanmateix, convé no deixar se portar pels comenta ris pessimistes o tòxics que po den emetre alguns col legues, ja que poden exercir l efecte 27

16 28 ÚS EXCLUSIU DEL PERSONAL DEL CCCB Cartell al menjador del CCCB. contrari, és a dir, desanimar nos o insuflar nos pensaments negatius, actuacions desadapta tives o fins i tot ressentiment vers l organització. Passant a un altre ordre de coses, en les organitzacions, i també en altres esferes de la vida, la comunicació flueix al llarg de dos tipus de canals: el formal o de la jerarquia i la tasca, i l informal o de l afinitat entre persones. L antic refrany «més val caure en gràcia que ser graciós» va en aquesta mateixa línia i alimenta la idea que si cada individu procura anar construint desinteressada ment llaços positius amb per sones del seu equip o d altres departaments, divisions o entitats, o de nivells jeràrquics per sobre o per sota dels seus, molt probablement aquestes relacions resultaran, en algun moment, més beneficioses que les formals, qui sap si fins i tot providencials. A més d aquest efecte positiu a llarg termini que te nen les relacions informals, es freqüent que els que tenen una necessitat peremptòria en la seva feina que no aconseguei xen resoldre acabin trobant la solució de la mà d algun mem bre de la seva xarxa informal. Raons potents, tant la de llarg termini com la de curt, per fre qüentar el menjador com a lloc comú, de comunió, i per estar al corrent dels esdeveniments d aquells amb qui tenim bona relació. El compromís de les persones es pot veure reflectit també per l existència dels menjadors. La teoria més avançada de la motivació, pro vinent de la Psicologia Social, descarrega de les espatlles dels caps la tasca de motivar els seus col laboradors, ja que s ha investigat i conclòs que la motivació que realment mou és la intrínseca, és a dir, la que té o troba l individu dins d ell mateix. Però, compte!, que els caps no se n rentin les mans, perquè a ells els queda l àrdua responsabilitat de no desmotivar, de mantenir la il lusió i les ganes que les persones porten de casa. En aquest sentit, a l ésser humà, en general, li agraden, perquè li proporcionen comoditat i relaxació, els ambients pulcres, nets i endreçats. Així, la Di recció haurà de procurar que el menjador compleixi aquests requisits per tal que esdevingui el lloc preferit on anar. Com a última reflexió, la presència al menjador, encara que no sigui freqüent, dels membres dels estaments direc tius pot tenir un efecte gens trivial. El fet que un director comparteixi un cafè o un piscolabis amb els treballadors mentre els transmet de ma nera informal alguna novetat d interès, els posa al corrent d una història d èxit conjunta o els felicita per haver la acon seguit, facilita la consolidació en el personal del sentiment d identificació positiva amb la institució i promou l orgull de pertinença. Així mateix, aquest contacte és adob per a la cohe sió i afavoreix l adhesió de tots a la missió, la visió i els valors de l organització. A part del risc esmentat que un company faci comen taris poc afortunats, se ns en planteja un altre de no menys important: que el menjador es converteixi en terreny de cultiu per al naixement i la propagació de rumors tòxics. Lamentablement, els rumors generen incertesa i aquesta sol portar aparellada la por. I, amb por, la gent perd concentració i productivitat. I la por es pro paga... Per això, és important tenir en compte i prevenir aquest possible risc, no només per a la Direcció, sinó també per als mateixos individus. Si us plau, deixeu assecar els tupers en aquesta safata. GRÀCIES Cartell al menjador de CX La Pedrera. Fotografia: Starp Estudi

17 30 S ha optat per una distribució d espai oberta i sense envans Un espai tipus loft Centre de Cultura Contemporània de Barcelona El local ocupa una super fície d uns 40 m 2, és de planta quadrada, diàfana i de sostres alts, i està banyat per la llum de ta planta es reparteixen totes les necessitats del programa: estar, menjador, zona de i cuina. S ha optat per una distribu ció d espai oberta i sense envans. barra amb taulell de fusta i part inferior metàl lica allotja les instal lacions del local i serveix també per recolzar tota mena d elements, com els cartells de les exposicions que es fan al centre. La zona del menjador se situa en un espai en forma de L, en el qual els conjunts de taules i cadires es distribueixen de forma aleatòria. La cuina ocupa tot el lateral dret i les zones d estar i la zona de, una de les cantonades del local. El mobiliari utilitzat és bigarrat i es caracteritza per la barreja d estils. Les taules de menjador són quadrades amb la part superior de fusta acabada en melamina i potes cilíndriques d acer inoxidable. En la zona d estar hi ha més diversitat d estils i tipologies: un tresillo de Polipiel de color negre, una prestatge de melamina blanca, una taula alta d acer inoxidable de caràcter industrial i un televi sor de plasma penjat a la paret. La cuina, situada contra la paret en un lateral, està composta per un taulell de melamina de faig i portes inferiors de melamina de color blanc trencat. El menjador està ubicat a Contemporània de Barcelona, fruit de la reforma que van dur a terme els arquitectes Helio tiga Casa de la Caritat, projecte que va obtenir el Premi FAD i el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d arquitectura. 31 REFLEXOS El terra de gres duplica visualment l estança i accentua l alçada del sostre.

18 32 Un espacio tipo loft Centre de Cultura Contemporània de Barcelona cie de unos 40 m 2, es de planta cuadrada, diáfana y de techos altos, y está bañado por la luz de dos ventanas laterales. En esta planta se reparten todas las necesidades del programa: estar, comedor, zona de y cocina. Se ha optado por una distribución de espacio abierta y con ausencia de tabiques. De bajo de las ventanas, un mueble barra con encimera de madera y parte inferior metálica alberga las instalaciones del local y sirve también de apoyo para toda clase de elementos, como los carteles de las exposiciones realizadas en el centro. La zona del comedor se sitúa en un espacio en forma de L, en el que los conjuntos de mesas y sillas se distribuyen de forma aleatoria. La cocina ocupa todo el lateral derecho y el estar y la zona de, una de las esquinas de local. El mobiliario utilizado es variopinto y se caracteriza por la mezcolanza de estilos. Las mesas de comedor son cuadra das con la parte superior de madera acabada en melamina y patas cilíndricas de acero inoxi dable. Las acompañan sillas de plástico negro con una es acero inoxidable. En la zona de estar hay mayor diversidad de estilos y tipologías: un tresillo de Polipiel de color negro, una estantería de melamina blanca, una mesa alta de acero inoxida ble de carácter industrial, y un televisor de plasma colgado en la pared. La cocina, situada con tra la pared en un lateral, está compuesta por una encimera de melamina de haya y puertas inferiores de melamina de color blanco roto. El comedor está ubicado Cultura Contemporània de Bar celona, fruto de la reforma que llevaron a cabo los arquitectos Helio Piñón y Albert Viaplana de la antigua Casa de la Caritat y cuyo proyecto mereció el Premi FAD y el Premi Ciutat de Barcelona en la modalidad de arquitectura. I 33 COCINA, COMEDOR Y ESTAR La disposición del mobiliario determina áreas de usos diferenciados sin necesidad de tabiques o biombos.

19 34 The room has an partition walls A Loft-Like Space Centre de Cultura Contemporània de Barcelona The space takes up approxi mately 40 m 2 ; it is an open plan square shape with high ceilings, bathed in a light that comes in through two lateral windows. This program: lounge, dining room, vending machines, and kitchen. The space has been desig ned to have an open space dis tribution and a lack of partition walls. Underneath the windows, a cabinet with a wooden counter and a metallic lower part hosts the facilities of the space, and is also used as a stand for all sorts of elements, such as posters of the exhibitions presented at the centre. The dining area is L shaped, and within it a set of tables are distributed randomly. The kitchen takes up the entire wall on the right, and the lounge and vending machines are placed in one of the corners of the space. The furniture is varied, and characterised by an assortment of styles. The dining room s tables are square, with tops made out of wood with a melamine of stainless steel. These are ac companied by black plastic chairs with structures of stainless steel there is a broader variety of styles and forms: a black three seat sofa of synthetic leather, a swivel bookcase, a high stainless steel table of an industrial character, the wall. The kitchen, situated against the wall on one side, is made up of a beech melamine lower doors. The dining room is loca ted in the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona building since the architects Helio Piñón and Albert Viaplana, whose project received the Premi FAD and the Premi Ciutat de Barcelona in architecture, carried out the renovation of what was formerly the Casa de la Caritat. 35 MIDDAY RELAXATION The synthetic leather sofa gives a homey feel to the whole room. NATURAL AND ARTIFICIAL The artificial lighting is only a complement to the natural light that enters through the two big windows.

20 36 Esperit industrial sobre tessel les de fusta Fundació Antoni Tàpies 37 El local està ben condicionat en consonància amb altres REFLEXOS AL VIDRE Els espais reduïts creixen gràcies a la continuitat visual que donen les parets de vidre. Aquesta cuina menjador està ubicada a la Fundació Antoni Tàpies, antiga seu de l editorial Montaner i Simon. L modernista Lluís Domènech i Montaner, es va construir entre 1880 i 1881 i va ser un dels integrar la tipologia i tecnologia industrial. Entre 1986 i 1990 la seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser reformada pels arquitectes Lluís Domènech Girbau i Roser Amadó. El local està ben condi cionat en consonància amb planta diàfana rectangular té una superfície d uns 15 m 2 i el sostre està travessat parcialment per bigues de ferro pròpies de l arquitectura industrial. No té contacte directe amb l exterior, tot i que la llum penetra per un lateral vidrat a través de la de planxes d alumini cobreix la meitat del local i serveix per incorporar la zona destinada a l aire condicionat. Destaca el terra, format per tessel les producte del tall transversal de llistons de fusta i que s estén la darrera reforma, realitzada per l estudi Ábalos+Sentkiewicz arquitectos, que va obtenir el Premi FAD 2011 en la categoria d interiorisme. BLANC NUCLEAR El color de les parets i el mobiliari és el més adequat a les dimensions de l espai. La cuina, vista des de l entrada del local, està situada al fons i ocupa tot un lateral. El menjador està ubicat a l espai central deixant un passadís al seu voltant pel qual es pot circular. La cuina està formada per un moble baix de set portes i una part superior de melamina blanca sobre tauler negre amb cantells vistos i portes col locades sobre un fons de melamina grisa que al seu torn fa de sòcol. El mobiliari del menjador està format per una taula rectangular blanca d alumini i sis cadires de plàstic blanques sobre potes d acer inoxidable. Per a la il luminació de l espai fals sostre d alumini, la qual cosa proporciona una càlida i agrada ble llum indirecta a l espai.