PSICOLOGIA DE L EDUCACIÓ. 5144

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Dept. pedagogia aplicada i psicologia de l educació PSICOLOGIA DE L EDUCACIÓ Segon curs dels estudis de mestre. Especialitat d Educació Infantil. Curs Assignatura Troncal Primer Quadrimestre Crèdits: 4,5 (3 teòrics i 1.5 pràctics). Despatx: B-002 Edifici: Guillem Cifre de Colonya Tel: gloria.grases@uib.es I. OBJECTIUS Glòria Grases Colom TUTORIES: Primer quadrimestre: Dilluns de 13 a 14h. i divendres de 12 a 13h. Segon quadrimestre: Dimarts de 12 a 14 h. - Els alumnes hauran d'adquirir els coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar els problemes educatius, la realitat escolar i els diferents factors que incideixen en el fet educatiu, així com en els processos d'ensenyament-aprenentatge. - Els alumnes hauran d'adquirir una metodologia de treball que possibiliti l'aplicació dels aprenentatges realitzats a la situació educativa. - Els alumnes, en acabar el curs, hauran de ser capaços de reflexionar sobre l'aplicabilitat dels continguts explicats en situacions reals a l'aula, i de desenvolupar una actitud raonada en el tractament dels problemes. II. CONTINGUTS Tema 1. Conceptualització de la Psicologia de l'educació.

2 - Conceptualització: Definició i objecte d estudi. - Objectius i temes prioritaris. La tesi central d'aquest tema és la configuració progressiva de la psicologia de l'educació donat resposta a la necessitat d'establir un pont entre el coneixement aportat per la investigació psicològica i els renovats intents de millorar la pràctica educativa. Tema 2. Els processos d'aprenentatge - El concepte d'aprenentatge. - Principals models d'aprenentatge i la seva aplicació a l'àmbit educatiu: conductistme, aprenentatge social (Bandura), i cognitivisme (Piaget, Vygotsky, Bruner, Ausubel) - Concepció constructivista de l'aprenentatge. Tema 3. Factors intrapersonals del procés d'ensenyamentaprenentatge - La intel ligència - La motivació i l autoconcepte - La personalitat - Les estratègies d'aprenentatge; variables que condicionen i determinen el procés d'ensenyament-aprenentatge. Tema 4. Factors interpersonals del procés d'ensenyamentaprenentatge - L escola com a context d aprenentatge i desenvolupament. - Aspectes afectius, relacionals i de construcció de significats en els processos d interacció educativa i de mediació. - La disciplina i convivència al centre escolar. Per comprendre aquests factors és imprescindible parlar, en primer lloc, de la interacció professor-alumne mitjançant, d'una banda, la personalitat, el pensament i l'eficàcia docent del professor i, de l'altra, l'estil d'ensenyament i les expectatives del professor cap als alumnes. També, en un segon apartat, parlarem de l'estructura, els processos d'aula com a grup i el tema de disciplina dins el context escolar. III. METODOLOGIA/ ACTIVITATS Aquesta és una assignatura quadrimestral de 4,5 crèdits, dels quals 3 són teòrics (30 hores) i 1,5 són pràctics.

3 La part teòrica del programa es correspon amb el temari. Aquesta part teòrica es treballarà a classe mitjançant les explicacions de la professora, lectures d articles o documents de treball que trobareu a principi de curs a copisteria (així com d altres que s aniran presentant al llarg del curs ) i a través dels mòduls de l assigantura que trobareu a Campus Extens. L'assignatura presenta 1,5 crèdits pràctics. Es tracta d analitzar una serie de lectures que trobareu a copisteria a principi de curs. De cada lectura s ha d elaborar un mapa conceptual d acord amb les pautes que es donaran a classe i un anàlisi del contingut de la lectura, analitzant les repercusions per a l educació infantil, donant les opinions personals de forma justificada, argumentada, raonada i amb crítiques constructives si cal. Es imprescindible per poder presentar-se al examen haver realitzat les pràctiques. Per tant, es recomana a aquells alumnes que no puguin assistir a les classes pràctiques es posin amb contacte amb la professora el mes d octubre per tal d establir un programa de feina del dossier de pràctiques. IV. AVALUACIÓ Per avaluar la part teòrica es farà una prova tipus test el mes de febrer. Els continguts que entraran a l'examen teòric són tots aquells que la professora hagi explicat a classe, hagi donat amb fotocòpies i tots aquells continguts que formen part dels diferents aspectes que s han treballat al dossier de pràctiques. L'avaluació de la part pràctica es farà a través de la correcció dels treballs realitzats de manera individual de les lectures del dossier. V. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ALONSO TAPIA, J. (2000). Motivación y aprendizaje en el aula. Madrid: Santillana. BASSEDAS, E., HUGUET, T., SOLÉ, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l eduació infantil. Barcelona: Graó. POZO, J. I. (2001). Aprendices y maestros: la nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza. WOOLFOLK, A. (2006). Psicología educativa. México, Pearson. VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL

4 ACOSTA CONTRERAS, M. (coord.). (1998). Creatividad, motivación y rendimiento académico. Granada: Aljibe. ALCÁNTARA, J. A. (2001). Educar la autoestima. Barcelona: CEAC. ÁLVAREZ, A.; DEL RÍO, P. (1993). Educación y desarrollo: La teoria de Vygotsky y la zona de desarrollo próximo. A: Desarrollo psicològico y educación, II. Psicologia de la Educación (pàg ). (5a ed). Madrid: Alianza. ARANCIBIA, V.; HERRERA, P.; STRUSSER, K. (1999). Psicologia de la educación. Universidad de Chile: Alfaomega. BARCA, A. [et al.], (eds.). (1996). Psicologia de la instrucción. Vol HI: Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. BARCA, A.; VALLE, A.; PORTO, A.; NÚNEZ, J. C. (1996). Modelos y teorías de aprendizaje e instrucción en situaciones educativas (I): los enfoques experimentales (clàsico y conductual) y cognitivos/interaccionistas. A: Psicologia de la Instrucción. Vol 1: Aspectos Históricos explicativos y metodológicos (pàg ). Barcelona: EUB. BELTRAN, J.; GENOVARD, C. (1999). Psicologia de la instrucción U: àreas curriculares. Madrid: Síntesis. BERNARD, J. A. (1999). Estrategias de aprendizaje: cómo aprender y ensenar estrategicamente en escuela. Bruño. BERNARDO CARRASCO, J. (2000). Cómo aprender mejor: estrategias de aprendizaje. Ediciones Rialp. BERMÚDEZ MORENO, J. (2002). Psicologia de la personalidad. Madrid: Uned. BOLÍVAR, A. (1995). La evaluación de actitudes y valores. Madrid: Alauda-Anaya. BRUNING, R. H.; SCHRAW, G.; RONNING, R. (2002). Psicologia cognitiva e instrucción. Madrid: Alianza.

5 BUENO, J. A.; CASTANEDO, C. (1998). Psicologia de la Educación Aplicada. Madrid. CCS. CARPENA, A. (2001). Educació socioemocional a primària. Barcelona: Eumo. CASTANEDO, C. (1998). Psicologia de la educación aplicada. Madrid: CCS. CASTELLVÍ, P.; MASJUAN, P. (1994). Teories i models. Introducció a la psicologia evolutiva i educativa. Capítols 2, 3, 5 i 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Univ. Ramon Llull. CLARIANA, M. (2000). Ensenyar I aprendre. Apunts de classe. Universitat Autònoma de Barcelona. COLL, C. (1996). Psicologia de l'educació. Barcelona: UOC. COLL, C. (1997). Psicologia de la Instrucció. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. COLL, C. (coord). (1999). Psicologia de la instrucción: la ensenanza en la educación secundaria. Barcelona: Horsori COLL, C. [et al.]. (1993). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. COLL, C.; COLOMINA, R. (1993). Interacción entre alumnos y aprendizaje escolar. A: C. Coll (coord.) Desarrollo Psicològica y educación, II (pàg ). (5a ed). Madrid: Alianza. COLL, C.; MARTÍN, E. (1993). La evaluación del aprendizaje en el currículum escolar: una perspectiva constructivista. A: C. Coll, E. Martín, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé, A. Zabala. El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. COLL, C.; PALACIOS; MARCHESI (2001). Psicologia de la educación escolar. II. Madrid: Alianza. COVINGTON, M. V. (2000). La voluntad de aprender: guia para la motivación en el aula. Madrid: Alianza.

6 CUENCA, F. (2000). Cómo motivar y ensenar a aprender en Educación primària: métodos, estrategias y técnicas de aprendizaje. Madrid: CISPRAXIS. DE LA FUENTE, J. (1999). Educación para la construcción personal. Bilbao: Desclée De Brouwer. DECANTAZARRO, D. A. (2001). Motivación y emoción. Prentice Hall. DÍAZ AGUADO, M. J. (1996). Escuela y Tolerància. Madrid: Piràmide. FABER, A. & MAZLISH, E. (2002). Cómo hablar para que sus hijos estudien en casa y en el colegio. Barcelona: Medici. FERNÀNDEZ, P.; MELERO, M. A. (comp.). (1995). La interacción social en contextos educativos. Madrid: Siglo XXI. GALLEGO CODES, J. (2002). Ensenar con estrategias. Desarrollo de habilidades en el aprendizaje escolar. Madrid: Piràmide. GALLEGO, J. (2001). Ensenar a pensar en la escuela. Madrid: Piràmide. GÀRATE, M. (1985). Modificación de la conducta. A: J. Mayor (comp.) Psicologia de la Educación. Madrid: Anaya. GARCÍA SÀNCHEZ, J. N. (2000). De la psicologia de la instrucción a las necesidades curriculares. Oikos-Tau. GARDNER, H. (1998). Inteligencias Múltiples. La teoria en la pràctica. Barcelona: Paidós. Transiciones. GARGALLO, B. (2000). Procedimientos, estrategias de aprendizaje, su naturaleza, ensenanza y evolución. Tirant lo Blanch. GENOVARD, C.; GOTZENS, C. (1990). Psicologia de la Instrucción. Madrid: Santillana. GIMENO, J.; PÉREZ, A. I. (1993). Comprender y transformar la ensenanza. Capítol V. Madrid: Morata. GONZÀLEZ HALCONES, MIGUEL ÀNGEL (1995) Manual para la evaluación en educación física. Madrid: Editorial Escuela Espanola.

7 GONZÀLEZ TORRES, M. C. (1997). La motivación acadèmica. Sus determinantes y pautas de intervención. Pamplona: Eunsa. GONZÀLEZ, J. A. [et al.]. (1996). Psicologia de la instrucción. Vol II: Componentes cognitivos y afectivos del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. GONZÀLEZ, J.A; NÚNEZ, J.L; ALVAREZ, L.; SOLER, E. (2002). Estrategias de aprendizaje. Concepto, evaluación e intervención. Madrid: Santillana. GONZÀLEZ, J. A.; GONZÀLEZ, R.; NÚNEZ, J. C. (2002). Manual de la psicologia de la educación. Madrid: Piràmide. GROCIER, R. (2001). Diferencias individuales en el aprendizaje: personalidad y rendimiento escolar. Madrid: Narcea. HERNÀNDEZ ROJAS, G. (1998). Paradigmas en psicologia de la educación. Barcelona: Paidos HOWE, M. J. A. (1999). La capacidad de aprender. Madrid: Alianza. LUCA DE TENA, C.; RODRÍGUEZ, R.; SUREDA, I. (2001). Cómo puedo favorecer las habilidades sociales de mis alumnos? Programa de habilidades sociales de mis alumnos. Màlaga: Aljibe. MARÍN, N.; GRAU, R.; YUBERO, S. (2002). Procesos psicosociales en los centros educativos. Madrid: Piràmide. MARTÍN BRAVO, C. (1999). Psicologia del desarrollo y de la educación en edad escolar. Valladolid: Ámbito. MARTÍN SÁNCHEZ, C. (1998) Psicologia de desarrollo y de la educación. Madrid: Diego Marín. MONEREO, C. (coord). (2001). Estrategias de ensenanza y aprendizaje. Formación del profesorado y aplicación en la escuela. Barcelona: Graó. MONEREO, C.; CASTELLÓ, M. (2000). Les estratègies d'aprenentatge. Com incorporar-les a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé.

8 MONEREO, C.; SOLÉ, I. (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y construtivista. Madrid: Alianza Editorial MONJAS, M. I. (1997). Programa de ensenanza de habilidades de interacción social (PEHIS) para ninos/as y adolescentes. Madrid: CEPE. MORALEDA, M. (1995). Comportamientos sociales hàbiles en la Infància y Adolescència. Valencia: Promolibro. NOVAK, J. (1998). Conocimiento y aprendizaje. Los mapas conceptuales como herramientas facilitadoras para escuelas y empresas. Madrid: Alianza Editorial. ORJALES, I. (2001). Déficit de atención con hiperactividad. Manual para padres y educadores. Madrid: CEPE. ORTEGA, P.; GIL, R.; MÍNGUEZ, R. (1998). Valores y Educación. Barcelona: Ariel. PERKINS, D. (2003). La escuela inteligente. Del adiestramiento de la memòria a la educación de la mente. Barcelona: DSE. POZO, J. L. (2003). Teorías cognitivas del aprendizaje. Madrid: Morata. REIGELUTH, CH. (2000). Diseno de la instrucción I. Teorías y modelos: un nuevo paradigma de la teoria de la instrucción. Madrid: Santillana. RIVAS, F. (1993). Lecturas de Psicologia de la Educación y de la Instrucción. Valencià: Universidad de Valencià. Facultad de Psicologia. REIGELUTH, CH. (2000). Diseno de la instrucción I. Teorías y modelos: un nuevo paradigma de la teoria de la instrucción. Madrid: Santillana RODRÍGUEZ, R.I.; LUCA DE TENA, C. (2001). Cómo puedo mejorar la motivación de mis alumnos? Programa de motivación en la Ensenanza Secundaria Obligatòria. Màlaga: Aljibe. RIGO, E. (2005). Las dificultades de aprendizaje escolar. Manual práctico de estrategias y toma de decisiones. Barcelona, Ars Medica.

9 RODRÍGUEZ, R.I. ; LUCA DE TENA, C. (2001). Cómo puedo mejorar la gestión y el control de mi aula?. Programa de disciplina en la Ensenanza Secundaria Obligatòria. Màlaga: Aljibe. SELIGMAN, M. (1999). Niños optimistas. Barcelona: Grijalbo. SOLÉ, I (1990). Bases psicopedagógicas de la pràctica educativa. A: T. Mauri, I. Solé, L. del Carmen i A. Zabala, El currículum en el centro educativo. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona/Horsori. STERNBERG, R. J. (1997). Inteligencia exitosa. Barcelona. Paidós. STERNBERG, R. J.; SPEAR-SWERLING, L. (1999). Enseñar a pensar. Aula XXI. Santillana. SUREDA, I. (2001). Cómo mejorar el autoconcepto. Programa de intervención para la mejora de las habilidades socio-personales en alumnos de Secundaria. Madrid: CCS. TAPIA, J. A. (1997). Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias. Barcelona: Edebé. TAPIA, J. A. (1999). Psicología de la instrucción: la ensenanza y el aprendizaje en la educación secundaria. Universidad de Barcelona: Horsori. TRIANES TORRES, M. V. (1996). Psicología de la educación para profesores. Eudema. Madrid. TRIANES, M. V. (1996). Educación y competència social. Un programa en el aula. Madrid: Aljibe. TRIANES, M. V; GALLARDO, J. A. (1998). Psicologia de la educación y del desarrollo. Madrid: Piràmide. ZABALA, A. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex. Una resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat. Barcelona: Graó.