Lingüística Glossari de sintaxi. Paraules clau

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Lingüística Glossari de sintaxi. Paraules clau"

Transcripción

1 Paraules clau Adjunt Sintagma no demanat lèxicament pel predicat, ja que indica un aspecte del marc de l esdeveniment i no un participant. Són adjunts els complements circumstancials. Argument Sintagma demanat lèxicament pel predicat, és a dir, aquell que es pot considerar un dels components centrals o participants de l esdeveniment. Són arguments el subjecte, el complement directe, el complement indirecte i el complement de règim verbal. Atribut Predicat no verbal que selecciona el subjecte d una construcció atributiva i recolza en un verb conjugat, que només és el suport dels morfemes de concordança amb el subjecte i la resta de morfemes de temps, mode i aspecte. Categoria gramatical Cadascuna de les classes morfosintàctiques que combinem per formar sintagmes i oracions. Actuen com a contenidors de conceptes lèxics i funcionals i es defineixen per trets morfològics com la flexió i trets sintàctics relacionats amb les seves possibilitats combinatòries. Se solen classificar en categories majors i menors. Categoria major Tipus de categoria gramatical que expressa un contingut descriptiu, té significat lèxic i sol ser independent sintàcticament i nuclear dins del sintagma. Les categories majors solen formar classes obertes i amb molts membres i solen ser tòniques. En català, són categories majors el nom, l adjectiu, el verb i de manera menys prototípica l adverbi i, per a algunes teories, les preposicions. Categoria menor Tipus de categoria gramatical que expressa un contingut funcional, no té significat lèxic pròpiament dit i sol ser dependent sintàcticament. Les categories menors solen formar classes tancades i amb pocs membres i solen ser àtones. En català, les categories menors són: determinant, quantificador, conjunció i de manera menys prototípica els pronoms. Les preposicions són considerades, tradicionalment, categories menors, però des del generativisme hi ha qui les tracta com a categories majors. Quant a

2 la interjecció, sol tractar-se com a categoria menor, tot i que cal tenir en compte que equival a una oració. Complement Sintagma que depèn d una categoria nuclear; típicament se situa a la dreta d aquesta i la restringeix o completa. Segons el grau de relació que manté amb el nucli, pot ser subcategoritzat, no subcategoritzat o apositiu. Complement apositiu Sintagma que complementa un sintagma complet; no és demanat lèxicament per la categoria nuclear del sintagma que complementa ni la restringeix. Complement central Vegeu complement subcategoritzat. Complement no subcategoritzat Sintagma que depèn d una categoria nuclear, però que no és demanat lèxicament per aquesta. Té una relació indirecta amb el nucli des del punt de vista semàntic i sintàctic. Complement perifèric Vegeu complement no subcategoritzat. Complement predicatiu Predicat no verbal que recolza en un verb també predicatiu, de manera que l oració que el conté implica una doble predicació. Amb el seu subjecte, que pot correspondre al subjecte o el complement directe del verb, forma una estructura que equival a una construcció atributiva. Complement subcategoritzat Sintagma que depèn d una categoria nuclear i que és demanat lèxicament per aquesta. Té una relació directa amb el nucli des del punt de vista semàntic i sintàctic. Configuracional Llengua en què els mots i els sintagmes tenen un ordre força fix. Construcció Estructura sintàctica a la qual s assigna una o més funcions convencionals en una llengua, juntament amb tot allò que està convencionalitzat lingüísticament sobre la seva contribució al significat o l ús d estructures que la contenen.

3 Dinamisme comunicatiu Concepte que dóna compte de l alternança entre informacions conegudes (tema) i noves (rema) dins de l oració, de manera que el discurs progressa en equilibri informatiu. El dinamisme comunicatiu explica que el contingut descriptiu de l oració es presenti en unitats informatives diferenciades quant a la funció que fan i la importancia que tenen. Esdeveniment Acció, procés o estat al qual es vinculen uns participants i uns elements addicionals, que poden projectar-se gramaticalment de maneres diferent (conceptualitzacions) i a partir d estructures diferents (construccions). Especificador Categoria que típicament apareix a l esquerra del nucli dins d un sintagma. A diferència del complement, no restringeix ni completa el nucli semànticament, sinó que l emmarca discursivament determinant-lo o quantificant-lo. Esquema d esdeveniment Cada una de les estructures que permeten relacionar predicats i participants de formes convencionals. Es diferencien set esquemes bàsics: ser, ocórrer, fer, experimentar, tenir, moure, transferir. Funció gramatical Concepte relacional que dóna compte del paper que fan els constituents de l oració; específicament, amb aquest terme ens referim als vincles relacionals entre un predicat i els constituents (sintagmes) que el completen. Aquests vincles concreten les possibilitats estructurals del predicat (nivell morfosintàctic) i les associen amb una interpretació semàntica (nivell sintacticosemàntic). Gramaticalització Procés a partir del qual una unitat lèxica o estructura assumeix una funció gramatical o una unitat gramatical assumeix una funció més gramatical. La gramaticalització s activa en un nivell intermedi entre la llengua i el món extern o real, el món experimentat. A partir de processos discursius de repetició i convencionalització d una construcció, es produeix un canvi semàntic que s associa amb transformacions morfosintàctiques, les quals impliquen un canvi de categoria gramatical.

4 No configuracional Llengua en què els mots solen tenir bastant mobilitat dins de l oració. Nucli Categoria que determina la naturalesa global del sintagma; pot anar precedit d especificadors i seguit de complements. Oració Unitat màxima de la sintaxi, resultat de combinar categories i sintagmes, que és l expressió d un esdeveniment entès temporalment. Les oracions prototípiques són unitats de sentit i d entonació, consten d un subjecte i un predicat complets, no es troben inserides en cap altra construcció i són unitats comunicatives completes. Es poden estudiar des de tres perspectives complementàries: funcional, categorial i lineal. Ordre categorial Organització lineal dels constituents d un sintagma per la qual se situen abans els sintagmes nominals que els preposicionals i tots aquests abans que les clàusules. Ordre jeràrquic Organització lineal dels constituents d un sintagma que tendeix a situar els sintagmes més units semànticament i sintàcticament al nucli abans dels menys relacionats. Així, se solen situar els complements subcategoritzats immediatament després del nucli i abans dels no subcategoritzats i aquests abans dels complements apositius. Ordre marcat Organització lineal dels constituents que altera l ordre prototípic de la llengua. Pel que fa als sintagmes dins de l oració, l ordre marcat del català és el que no s ajusta a la seqüència subjecte-verb-objecte. Quant a l estructura interna del sintagma, l ordre marcat és el que altera l estructura especificador-nucli-complement (subcategoritzat - no subcategoritzat- apositiu). Ordre no marcat Organització lineal dels constituents prototípica d una llengua concreta. Pel que fa als sintagmes dins de l oració, l ordre marcat del català és el que correspon a subjecteverb-objecte, és a dir, a l estructura prototípica de les oracions declaratives.

5 Quant a l estructura interna del sintagma, l ordre no marcat és el que segueix l estructura especificador-nucli-complement(subcategoritzat - no subcategoritzat- apositiu). Paper semàntic Vegeu paper temàtic. Paper temàtic Interpretació semàntica que rep un participant segons l estructura lèxica del seu predicat. Els papers temàtics bàsics són: AGENT, CAUSA, INSTRUMENT, TEMA, RESULTAT, ORIGEN, META i LOCATIU. Predicat Constituent imprescindible d una oració prototípica, que l organitza des del punt de vista sintacticosemàntic. El predicat té un subjecte, pot anar acompanyat d altres participants o arguments i també pot completar-se amb adjunts. El predicat típic és el verb, però també hi ha predicats no verbals (atribut i complement predicatiu). Predicat no verbal Sintagma nominal, adjectival, preposicional o adverbial que selecciona un sintagma nominal de l oració (el seu subjecte). Pot projectar-se sintàcticament amb un verb atributiu o amb un verb predicatiu. Si acompanya un verb atributiu, és un atribut, el qual constitueix la predicació primària de l oració; si acompanya un verb predicatiu, és un complement predicatiu, el qual constitueix una predicació secundària que se suma i se supedita a la predicació verbal. Predicat verbal Verb que selecciona un sintagma nominal com a subjecte semàntic i, en virtut de la possibilitat de tenir flexió, el converteix en subjecte gramatical mitjançant els morfemes de concordança. Rema Part de l oració que, informativament, indica el que es diu del tema, és a dir, la informació que l emissor considera que és desconeguda per al receptor. Sol seguir el tema i en l ordre no marcat correspon al sintagma verbal de l oració. Rematització Procés pel qual destaquem un constituent oracional per marcar-lo com a focus, és a dir, com a part informativament més important de l oració, que contrasta amb

6 alguna informació implícita o explícita en el discurs. Sovint, a més de l èmfasi en la pronunciació, la rematització origina construccions sintàctiques particulars: la focalització i les construccions clivellades. Semiconfiguracional Llengua en què els sintagmes, i en certa mesura també alguns mots, solen tenir una certa mobilitat dins de l oració. Sintaxi Nivell d anàlisi lingüística que s ocupa de com combinem categories gramaticals per a formar unitats superiors (fonamentalment oracions) a partir d una conceptualització determinada d esdeveniments sota formes estructurals concretes (construccions). L estudi de la sintaxi conjumina la perspectiva funcional (relació entre predicat, participants i adjunts a partir d esquemes d esdeveniments), la categorial (estructura de sintagmes i d oracions) i la lineal (ordre de paraules). Sintagma Conjunt de categories que s organitza al voltant d una categoria nuclear. Inclou necessàriament un nucli i, opcionalment, especificadors i complements. Tema Part de l oració que, informativament, indica allò de què es parla, la informació coneguda pels interlocutors o que és donada pel context. Sol tenir posició perifèrica, generalment inicial, però també final sempre que vagi separada de la resta de l oració per una pausa. En l ordre no marcat correspon al subjecte. Tematització Construcció en què un sintagma ocupa un lloc perifèric (normalment la posició inicial però de vegades la final), queda separat entonativament de la resta de l oració i forma part de la informació compartida per emissor i receptor. Si es tracta d un complement subcategoritzat del verb, ha d aparèixer un pronom feble (pronom de represa) que representa aquest complement en l estructura predicativa. Com que el tema de l oració en l ordre no marcat és el subjecte, la tematització implica una alteració de l ordre SVO.

L HORA DE LA GRAMÀTICA

L HORA DE LA GRAMÀTICA L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

PRONOMS RELATIUS (Remarques)

PRONOMS RELATIUS (Remarques) PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu

Más detalles

S + V + O V + S + O S + O + V

S + V + O V + S + O S + O + V Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL

Más detalles

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja. ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la

Más detalles

Morfologia dels pronoms febles

Morfologia dels pronoms febles 1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.

Más detalles

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,

Más detalles

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota

Más detalles

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...

Más detalles

La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà

La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà La naturalesa del llenguatge humà Aspecte comunicatiu del llenguatge humà Aspecte creatiu del llenguatge humà Aspecte biològic del llenguatge humà L organització de la gramàtica Aspecte comunicatiu del

Más detalles

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

Altres accions bàsiques

Altres accions bàsiques 6 PAS Gestions bàsiques Altres accions bàsiques Insertar text i/o imatges utilitzant d altres opcions de format Etiquetes Enllaç Moure de lloc elements de l aula El ratolí Enllaç Es pot moure qualsevol

Más detalles

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. L ESTRUCTURA DE L ORACIÓ. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les

Más detalles

1. La sintaxi. Gramàtica tradicional. Gramàtica estructural. Gramàtica generativa. Gramàtica del text.

1. La sintaxi. Gramàtica tradicional. Gramàtica estructural. Gramàtica generativa. Gramàtica del text. SINTAXI CATALANA (0979) Tipus d assignatura: Troncal Curs: Cinquè Període: Anual Nombre de crèdits: 6 Professor: Joan Melià i Garí (jmelia@uib.es) Objectius de l assignatura: 1. Conèixer els conceptes

Más detalles

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua anglesa

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua anglesa AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ Correcció externa Competència lingüística: Llengua anglesa Curs 016-017 1. CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L EXPRESSIÓ ESCRITA 1.1. Qüestions prèvies

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua francesa

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua francesa AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ Correcció externa Competència lingüística: Llengua francesa Curs 6-7 . CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L EXPRESSIÓ ESCRITA.. Qüestions prèvies sobre

Más detalles

UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA

UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA 2 Camps de combinació La combinació de correspondència permet fusionar el contingut model d un document amb les dades d una base de dades. El procés de combinació genera

Más detalles

LES ORACIONS COMPOSTES

LES ORACIONS COMPOSTES ORACIONS COMPOSTES LES ORACIONS COMPOSTES Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte - predicat).

Más detalles

El verb: temps i mode

El verb: temps i mode Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

MODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU

MODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU Per Reial Decret 828/2013, de 25 d octubre s han modificat diversos articles del Reglament de l IVA, que afecten a la justificació documental de l aplicació de les regles d inversió del subjecte passiu

Más detalles

Exercici 1. Models de Rebut

Exercici 1. Models de Rebut Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.

Más detalles

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant: ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents

Más detalles

LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius

LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:

Más detalles

Departament de LLengua catalana i Literatura

Departament de LLengua catalana i Literatura Departament de LLengua catalana i Literatura Exercicis i temari per a la recuperació de primer curs d ESO La prova de recuperació es realitzarà el 4 o 5 de Setembre de 2012. Els alumnes entregaran amb

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions

Más detalles

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua anglesa

AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ. Correcció externa. Competència lingüística: Llengua anglesa AVALUACIÓ DE SISÈ D EDUCACIÓ PRIMÀRIA CRITERIS DE CORRECCIÓ Correcció externa Competència lingüística: Llengua anglesa Curs 2017-2018 Índex 1. Puntuació de la prova de competència lingüística en llengua

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 2 Funcions Matemàtiques i Estadístiques II Les funcions matemàtiques realitzen càlculs matemàtics sobre cel les en concret i sobre un rang de valors determinat. En aquest tema

Más detalles

El pronom duplicat en les relatives locatives en català: naturalesa i factors condicionants

El pronom duplicat en les relatives locatives en català: naturalesa i factors condicionants El pronom duplicat en les relatives locatives en català: naturalesa i factors condicionants 1. Introducció És un fenomen conegut en llengua catalana que, en una oració relativa locativa, la funció sintàctica

Más detalles

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

0. Índex Cercador d accions formatives Opcions de cerca... 2 Com realitzar una cerca?... 3

0. Índex Cercador d accions formatives Opcions de cerca... 2 Com realitzar una cerca?... 3 Manual d ús 0. Índex 0. Índex... 2 1. Cercador d accions formatives... 2 Opcions de cerca... 2 Com realitzar una cerca?... 3 2. Resultats de la cerca... 5 3. Fitxa d acció formativa... 5 1. Cercador d

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives Oracions Subordinades Substantives i Adjectives Tradició versus modernitat 3. L oració subordinada substantiva (I) L oració subordinada substantiva fa la mateixa funció que realitzaria un nom o substantiu

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS. Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

SOLÀ, Joan; Maria-Rosa LLORET; Joan MASCARÓ I Manuel PÉREZ SALDANYA (dirigida per) Gramàtica del català contemporani. Barcelona; Empúries, 2002.

SOLÀ, Joan; Maria-Rosa LLORET; Joan MASCARÓ I Manuel PÉREZ SALDANYA (dirigida per) Gramàtica del català contemporani. Barcelona; Empúries, 2002. Estudis de sintaxi catalana/2. Barcelona; Edicions 62, 1978 (2a edició) Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona; Edicions 62, 1987. Lingüística i normativa. Barcelona; Editorial Empúries,

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

1. Dades de l assignatura

1. Dades de l assignatura 1. Dades de l assignatura Nom de l assignatura Llengua Catalana I Codi Crèdits ECTS 12 Primer Curs Curs i període en el que s imparteix (link a la pàgina web del centre o titulació) Horari Lloc on s imparteix

Más detalles

TEMA 4 : Programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions

Más detalles

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN 2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes

Más detalles

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell

Más detalles

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms: TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.

Más detalles

RÚBRICA PER A L AVALUACIÓ DEL TFG PER PART DE LES PERSONES QUE FORMEN PART DEL TRIBUNAL Grau en Pedagogia

RÚBRICA PER A L AVALUACIÓ DEL TFG PER PART DE LES PERSONES QUE FORMEN PART DEL TRIBUNAL Grau en Pedagogia RÚBRICA PER A L AVALUACIÓ DEL TFG PER PART DE LES PERSONES QUE FORMEN PART DEL TRIBUNAL Grau en Pedagogia Antoni Navío Gámez Departament de Pedagogia Aplicada Aquest document, que té per objectiu ser un

Más detalles

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Àrea de llengua catalana i literatura Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Comunicació oral Competència 1: comprendre textos orals de la vida quotidiana,

Más detalles

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona Desembre 2014 - març de 2015 Direcció de Cultura de Proximitat i Secretaria Tècnica ICUB FITXA TÈCNICA Treball de camp: 10/11/2014-12/03/2015 Mostra:

Más detalles

Procediment de contractació de personal laboral

Procediment de contractació de personal laboral Procediment de contractació de personal laboral ESQUERRA republicana Procediment de contractació de personal laboral 3 Objectiu El personal laboral d Esquerra Republicana té un objectiu principal: fer

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

J.M. BRUCART (CLT, UAB)

J.M. BRUCART (CLT, UAB) Curs d actualització de gramàtica: relat d una experiència J.M. BRUCART (CLT, UAB) 2 Coherència i cohesió en la programació de llengua Cal trobar un relat coherent per a la programació de llengua que abasti

Más detalles

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL 1 Crear una base de dades i ordenar Una base de dades és un conjunt d informació homogènia organitzada de forma sistemàtica. El contingut d una base de dades

Más detalles

Espais de comunicació

Espais de comunicació 1 Campus Virtual Espais de comunicació 1 Què són els espais de comunicació Els espais de comunicació ofereixen un entorn al qual hi tenen accés: Usuaris coordinadors que poden publicar informació i avisos.

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

TEMA 5 : Límits de funcions. Continuïtat

TEMA 5 : Límits de funcions. Continuïtat TEMA : Límits de uncions. Continuïtat.. LÍMIT D UNA FUNCIÓ EN UN PUNT... Conceptes bàsics a c signiica que pren valors cada vegada més pròims a c. Es llegei tendei a c : ;.9;.8;..., ;.9;.99;.999... c -

Más detalles

Recepció de documents electrònics Juliol 2012

Recepció de documents electrònics Juliol 2012 documents electrònics Juliol 2012 L estudiant porta un document en format electrònic. Què he de fer? Tres passes ben senzilles: Es poden donar tres situacions diferents: 1) L escenari més comú és que l

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules

Más detalles

Hola hola hola hola hola Hola hola hola. Barcelona Activa. L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona.

Hola hola hola hola hola Hola hola hola. Barcelona Activa. L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona. Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017 Els nostres valors Igualtat d oportunitats i progrés social Cooperació dins l organització i amb d

Más detalles