La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà
|
|
- Clara Purificación Mora Lucero
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 La naturalesa del llenguatge humà Aspecte comunicatiu del llenguatge humà Aspecte creatiu del llenguatge humà Aspecte biològic del llenguatge humà L organització de la gramàtica Aspecte comunicatiu del llenguatge humà La comunicació lingüística El llenguatge com a sistema de signes El llenguatge com a sistema de signes El signe lingüístic Relacions d oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà El llenguatge com a sistema de signes El signe lingüístic Relacions d oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà
2 El llenguatge com a sistema de signes "la langue est un système de signes exprimant des idées" Saussure (1916) Introduction 3 El signe lingüístic Entitat psíquica que resulta de "la combinaison du concept et de l'image acoustique" (Saussure, 1916 Principes Généraux, Chap Premier 1) Concepte: abstracte; correspon al significat Imatge acústica: representació del so o "empreinte psychique"; correspon al significant El signe lingüístic Saussure, 1916 Principes Généraux, Chap Premier 1 Propietats del signe lingüístic Arbitrarietat La relació entre el significat i el significant és arbitrària Linealitat del significant El significant es desenvolupa en una única dimensió al llarg del temps
3 El llenguatge com a sistema de signes El signe lingüístic Relacions d oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà Relacions d oposició Segons la seva possibilitat d'aparició en un determinat context, cada element estableix dos tipus de relacions: Relació sintagmàtica Relació paradigmàtica Relacions d oposició Relació sintagmàtica Es dóna entre un element i els altres elements del mateix nivell presents en l'enunciat Es fonamenta en el caràcter lineal del signe Relació in praesentia Relacions d oposició Relació paradigmàtica Es dóna entre un element i tots els que el poden substituir i que podrien aparèixer en el mateix context Relacions associatives o in absentia
4 Relacions d oposició Relacions d oposició Relacions sintagmàtiques Relacions paradigmàtiques Combinació Selecció El llenguatge com a sistema de signes El signe lingüístic Relacions d oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà Nivells i operacions de l anàlisi lingüística Segmentació i substitució Relacions de constituència i Relacions distribucionals Els nivells d anàlisi lingüística
5 Nivells i operacions de l anàlisi lingüística Segmentació i substitució Relacions de constituència i Relacions distribucionals Els nivells d anàlisi lingüística Segmentació i substitució L anàlisi lingüística estructural es fonamenta en dues operacions Segmentació Substitució Segmentació i substitució Segmentació Descomposició dels enunciats en elements cada vegada més reduïts fins arribar a aquells que ja no admeten ser segmentats en unitats menors Substitució Segmentació i substitució Permet d'identificar els elements obtinguts pel procediment de la segmentació, assegurant que aquest procés ha estat correcte
6 Segmentació i substitució Segmentació /p/a/s/o/ Substitució [kaso] [peso] [baro] [pase] [raso] [piso] [baxo] [pasa] Nivells i operacions de l anàlisi lingüística Segmentació i substitució Relacions de constituència i Relacions distribucionals Els nivells d anàlisi lingüística Relacions de constituència i Entre les unitats lingüístiques es donen dos tipus de relacions: Relacions de constituència Relacions d integració Relacions de constituència i Relacions de constituència Les unitats es defineixen per les unitats menors que les contitueixen La forma d'una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat de dissociar-se en elements menors
7 Relacions de constituència i Relacions de constituència i Relacions d'integració Les unitats es defineixen per les unitats majors en les quals s'integren El significat d'una unitat lingüística es defineix com la seva capacitat d'integrar-se en un nivell superior x A y A està constituït per x i y x i y s integren en A Nivells i operacions de l anàlisi lingüística Segmentació i substitució Relacions de constituència i Relacions distribucionals Els nivells d anàlisi lingüística Relacions distribucionals Les unitats lingüístiques poden aparèixer en contextos diferents. Això dóna lloc a diverses relacions distribucionals Distribució equivalent Distribució complementària Distribució lliure
8 Relacions distribucionals Unitats distribucionalment equivalents Poden aparèixer en la mateixa classe de contextos [R] i [r] en posició intervocàlica Relacions distribucionals Unitats en distribució complementària No hi ha cap context comú en el qual puguin aparèixer [b] oclusiu i [B] aproximant Variació lliure Relacions distribucionals Unitats que poden aparèixer en un mateix context sense que estiguin en contrast [R] i [r] en posició final de paraula Nivells i operacions de l anàlisi lingüística Segmentació i substitució Relacions de constituència i Relacions distribucionals Els nivells d anàlisi lingüística
9 Les unitats lingüístiques poden organitzar-se en nivells Tret distintiu Mot Discurs Fonema Sintagma Morfema Frase Benveniste (1966) Tret distintiu És l'element mínim no segmentable encara que és identificable i substituïble Fonema Benveniste (1966) És l'element segmentable mínim Morfema Unitat constituïda per fonemes que s'integra en una unitat més gran: el mot
10 Mot Benveniste (1966) Unitat lliure i significativa més petita que pot formar una frase Sintagma Unitat estructurada que conté més d'un mot però que no presenta l'estructura predicativa pròpia de les frases Frase Benveniste (1966) Unitat que no s'integra en un nivell més alt, amb valor de predicat Discurs Benveniste (1966) Expressió de la llengua com a mitjà de comunicació
11 Benveniste (1966) Unitats i nivells de l anàlisi lingüística Nivell Merismàtic Fonemàtic Signe Categoremàtic Unitat Tret distintiu Fonema Mot Frase Unitat Nivell Frase La meva veïna canta òpera Sintàctic Sintagma La meva veïna Sintàctic Mot veïna Lèxic Morfema veïn-a cant-a Morfològic Fonema /b/ / / /i/ /n/ / / Fonològic Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial] Fonològic Unitats i nivells de l anàlisi lingüística Unitats i nivells de l anàlisi lingüística Frase La meva veïna canta òpera Sintagma La meva veïna Mot veïna Morfema veïn-a cant-a Fonema /b/ / / /i/ /n/ / / Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial] Frase Sintagma Mot Morfema Fonema Tret Distintiu Constituït per Integrat en
12 El llenguatge com a sistema de signes El signe lingüístic Relacions d oposició: paradigmàtiques i sintagmàtiques Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà Unitats i nivells de l anàlisi lingüística Unitats de segona articulació Frase La meva veïna canta òpera Sintàctic Sintagma La meva veïna Sintàctic Mot veïna Lèxic Morfema veï-na cant-a Morfològic Fonema /b/ / / /i/ /n/ / / Fonològic Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial] Fonològic Unitats de primera articulació El llenguatge com a sistema de signes SAUSSURE, F. de (1916) Cours de linguistique générale. Publié par C. Bally et A. Sechehaye avec la collaboration de A. Riedlinger. Édition critique preparée par Tullio de Mauro. Paris: Payot, Trad. cast., prólogo y notas de A. Alonso: Curso de Lingüística General. Madrid: Alianza, Trad. cat de J. Casas: Curs de lingüística general. Barcelona: Edicions 62, BENVENISTE, E. (1964) "Les niveaux de l'analyse linguistique", in BENVENISTE (1966) Problèmes de linguistique générale I. Paris: Gallimard. pp ; Trad cast. de J. Almela: Problemas de lingüística general I. México: Siglo XXI, 1971.
"la langue est un système de signes exprimant des idées" Saussure (1916) Introduction 3
L aspecte comunicatiu del llenguatge La comunicació lingüística El llenguatge humà com a sistema de signes Nivells i operacions de l anàlisi lingüística La doble articulació del llenguatge humà El llenguatge
Más detallesFonologia. Fet fonamental: reconeixement del fonema (segments mínims) com a unitat fonamental del sistema de sons.
Fonologia Estructuralisme (E. de Praga+ deceni 1928-1938): durant la primera meitat dels anys 20'. Fet fonamental: reconeixement del fonema (segments mínims) com a unitat fonamental del sistema de sons.
Más detalles2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
Más detalles1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.
Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detallesVostre llibre Tema 10. La llum (pàg )
Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic
Más detallesProva de competència matemàtica
PROVES DE QUALIFICACIO DE NIVELL 3 Prova de competència matemàtica Nombres naturals: jerarquia d operacions: La jerarquia es: 1. parèntesi 2. multiplicacions i divisions 3. sumes i restes a) 25 : 5 + 3.
Más detallesDesenvolupament històric Limitacions Tipus de sistemes Fases del procés de traducció
La traducció automàtica Desenvolupament històric Limitacions Tipus de sistemes Fases del procés de traducció La traducció automàtica Desenvolupament històric Limitacions Tipus de sistemes Fases del procés
Más detalles4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries
Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm
Más detallesExercici 1. Models de Rebut
Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.
Más detallesProva de competència matemàtica
PROVES DE QUALIFICACIO DE NIVELL 3 Prova de competència matemàtica Nombres naturals: jerarquia d operacions: La jerarquia es: 1. parèntesi 2. multiplicacions i divisions 3. sumes i restes a) 25 : 5 + 3.
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesPROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018
PROVES SELECTIVES D INGRÉS I ACCÉS A COSSOS DOCENTS 2018 D acord amb la base 7.2.1. de la Resolució de dia 28 de febrer (BOIB núm. 29, de 6 de març de 2018) els coordinadors elaboren i fan públics els
Más detalles3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC
3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC El nou sistema obtingut és un sistema trifàsic equilibrat en tensions, UL1, UL2 i UL3, que tenen el mateix mòdul (valor eficaç) i desfasades entre elles 120º. 1. Introducció
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesEvolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Más detallesDefinició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.
L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats
Más detallesDefinició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.
L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesMÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
Más detallesEls cicles biològics
Els cicles biològics Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva d'un organisme: des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia descendència. Cicle de vida humà:
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesANNEX 4. DETERMINACIÓ DELS NIVELLS D AVALUACIÓ DE LA IMMISSIÓ SONORA, LAR, A L AMBIENT INTERIOR PRODUÏDA PER LES ACTIVITATS I EL VEÏNAT
ANNEX 4. DETERMINACIÓ DELS NIVELLS D AVALUACIÓ DE LA IMMISSIÓ SONORA, LAR, A L AMBIENT INTERIOR PRODUÏDA PER LES ACTIVITATS I EL VEÏNAT 1. Àmbit d aplicació Als efectes d aquesta Llei, s entén per soroll
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesLES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot
LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació
Más detallesL APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesTema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA
Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a
Más detalles1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.
NOTA EXPLICATIVA DE LA PONDERACIÓ DELS INGRESSOS FAMILIARS DE LES LLARS DE CATALUNYA PER A CONSIDERAR-LES BENEFICIÀRIES DELS PROGRAMES D HABITATGE DE LA GENERALITAT 1) Evolució històrica dels indicadors
Más detallesLA SUMA. Operació Càlculs prèvis Resultat. I quina és la parella del nombre més gran? 2 (Poso la parella dins la rodona per no oblidarme).
LA SUMA En tots els nivells la base de l algoritme és arrodonir a la desena o a la centena següent ( a 10 o a 100). Els primers que fan els alumnes és comprendre que el número 10 es pot descomposar de
Más detallesEmpresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-
Empresa Iniciativa Empresarial (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4- 1. Legislació aplicable Codi Civil (Llibre IV, Títol VIII, arts. 1.665 al 1.708), RD de 24 de juliol de 1889. Codi de Comerç,
Más detallesResultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos
DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen
Más detallesT.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa
T.2.- L empresa com institució social. L empresa com a institució social. 1.L empresa com a institució 2.Anàlisi de l empresa 3.Les relacions dins l empresa 4. Bibliografia 1. L empresa com a institució
Más detallesRecull estadístic sobre el Cens electoral del Principat ( )
Recull estadístic sobre el Cens electoral del Principat (2009-2015) Departament d Estadística Ministeri de Finances Principat d Andorra, 15 de setembre de 2016 1 ÍNDEX 0. Introducció 1. Evolució de la
Más detallesSegon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Más detallesGENOGRAMA DEFINICIÓ El genograma identificar, relacionar i exposar, informació del sistema familiar
DEFINICIÓ El genograma és la representació g r à f i c a d u n s i s t e m a f a m i l i a r multigeneracional (mínim de tres generacions) que amb símbols permet identificar, relacionar i exposar, la informació
Más detallesTEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
Más detallesGuia del candidat. Examen d acreditació lingüística Anglès B2. CertAcles
Guia del candidat Examen d acreditació lingüística Anglès B2 CertAcles Característiques generals Quin és l objectiu de l examen? L examen d acreditació lingüística CLUC d anglès B2 té com a objectiu avaluar
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detallesÀrea de Filologia Anglesa
EQUIVALÈNCIES ASSIGNATURES LLICENCIATURES ÀREES FILOLÒGIQUES AMB ELS NIVELLS DE LLENGUA DEL MARC COMÚ DE REFERÈNCIA EUROPEU (Document aprovat en Junta de Facultat de data 10 de desembre de 2009) Àrea de
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesCriteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008
Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 COS: mestres de primària ESPECIALITAT: Música Prova única Part A: Desenvolupament per escrit d
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesREGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.
REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. Guía didàctica. A partir del tutorial a http://www.biocourse.com/ui/swf/ilabs/lac_operon.swf, l alumnat podrà treballar el model de l operó, analitzant
Más detallesTema 4. Proves de funcionament i control de la qualitat. Elizabeth Sánchez León
Tema 4 Proves de funcionament i control de la qualitat Elizabeth Sánchez León 1 Índex Introducció... 3 Objectius...3 1. Què són les proves de funcionament?...4 2. Tipus... 4 3. Agents...4 4. El procés...
Más detallesINTERVALS. Toni González
INTERVALS Toni González 1 2 INTERVALS Anomenem interval a la diferència d'altura que hi ha entre dues notes i serveix per saber si una nota és més greu o més aguda que una altra i quan més greu o més aguda
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesENGINYERIA DEL SOFTWARE II UML. Raül Barbado u Carles Blavi u
ENGINYERIA DEL SOFTWARE II UML Raül Barbado u1063782 Carles Blavi u1067168 ÍNDEX Introducció Classificació del diagrames Diagrames estructura Diagrames de comportament Diagrames Interacció Eines CASE Conclusions
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesLES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.
Más detallesAnimaTic. Es poden veure els treballs dels nens a la web:
1 Crida oberta a la participació. Simpòsium Internacional. La innovació educativa contra les desigualtats és un projecte de docència AICLE (Aprenentatge Integrat de Llengües Estrangeres) en l'àrea de Visual
Más detallesLA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA
UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de
Más detallesUn breu resum de teoria
SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió
Más detallesInstitut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesTEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS
TEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS La Estadística tracta del record, ordenació y classificació de les dades obtingudes per les observacions, per poder fer comparacions i treure n conclusions Un estudi
Más detallesSemipresencial o combinada
Nivell bàsic Desenvolupa les habilitats de comprensió i producció orals, perquè l'aprenent pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. L'assoliment d'aquest nivell equival
Más detallesDossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)
Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la
Más detallesAula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.
Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports. Permet l'accés a una àmplia oferta de cursos, amb el seguiment i el suport de tutors en
Más detallesTrames ortogonals o isomètriques dibuixades en paper, petites fitxetes, cubs encaixables...
Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria a l'eso Proposta d activitat Títol: Nombres figurats Imatge: Agrupament: Malgrat que es pot optar per una presentació més directa del professor,
Más detallesLLICENCIATURA DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES
CURS ACADÈMIC 2001-2002 LLICENCIATURA DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES Assignatura: Redacció Publicitària en Català Codi: 20701 Tipus d'assignatura: Optativa Nª de crèdits: 5 Professora teoria: Anna
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Más detallesETAPES EN L ADQUISICIÓ DE LA LECTURA AVALUACIÓ
ETAPES EN L ADQUISICIÓ DE LA LECTURA AVALUACIÓ 1 ETAPES DE LA LECTURA ETAPA PRÈVIA No distingeix el dibuix de la lletra. Avaluació: Conte amb imatges: On és la Caputxeta? On diu Caputxeta? FASE LOGOGRÀFICA
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Disseny Sèrie 1 Feu l exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exercicis corresponents (2 i 3). Exercici 1 [2 punts]
Más detallesCoSignatura. Guia bàsica d ús
CoSignatura Guia bàsica d ús ÍNDEX 1. Utilitat del producte... 3 2. Requeriments tècnics... 3 3. Accés al producte... 3 4. Botonadura a la dreta... 4 5. Opcions de menú a l esquerra... 4 5.1. Safata d
Más detallesTema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
Más detallesSèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.
Más detallesL empresa com a sistema
Curs de Direcció d Empreses L empresa com a sistema Prof. Dr. M. Subirachs Torné - núm. 1 Índex - Les teories i els enfocaments sobre l empresa i la seva direcció - El concepte de sistema - Els principis
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesGEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
Más detallesB.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET
FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesA M. Teresa Espinal (coord.), Josep Macià, Jaume Mateu, Josep Quer i M. Teresa Ynglès SEMÀNTICA
A 376492 M. Teresa Espinal (coord.), Josep Macià, Jaume Mateu, Josep Quer i M. Teresa Ynglès SEMÀNTICA DEL SIGNIFICAT DEL MOT AL SIGNIFICAT DE L'ORACIÓ Ariel INDEX Nota biogràfica dels autors 13 Introducció,
Más detallesTEMA 2 LA PERCEPCIÓ VISUAL
TEMA 2 LA PERCEPCIÓ VISUAL VISTA quelcom essencial per a poder entendre què és una imatge. LES IMATGES -FUNCIÓ INFORMATIVA -AJUDEN A ENTENDRE L ESPAI -APORTEN DADES SOBRE L ENTORN NIVELLS DE PERCEPCIÓ
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesMàster d ensenyament de català com a primera i segona llengua Postgrau de professorat de català per a persones adultes UB / U Vic / UAB Curs
La setmana del 14 al 17 de setembre de 2016 serà intensiva: hi haurà classe els matins del 15, el 16 i el 17 de les 9,30h a les14h, i les tardes del 14, el 15 i el 16 de les 15,30h a les 20h. El dimecres
Más detallesÚs de la plataforma de formació online Manual Alumne
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,
Más detallesEl llenguatge com a vehicle cultural La traducció
La traducció La traducció La hipòtesi de Sapir-Whorf Edward Sapir (1884-1939) Benjamin L. Whorf (1897-1941) El determinisme lingüístic El pensament d un individu està determinat per la llengua que parla
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesL organització política de les socitats
L organització política de les socitats Unitat 3-3r ESO GH Llagostí Unitat 3-3r ESO GH L organització política de les socitats Llagostí 1 / 14 1. L estat com a organització política de la societat /1 Estat
Más detallesEls polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x
Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun
Más detallesLogística d aprovisionament
Comerç i màrqueting Logística d aprovisionament CFGS.VEC.M05/0.16 Gestió de vendes i espais comercials Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada
Más detallesInformació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres
Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesquaderns de matemàtiques
1 quaderns de matemàtiques trigonometria 2 AUTOR / RECOPILADOR: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com CURS: 2007-2008 ÚLTIMA REVISIÓ: 22 de gener de 2008 Aquests quaderns de matemàtiques han estat
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesProblemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo
Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiquesf totes aquelles propietats dels cossos de l Univers l que es poden mesurar, és s a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o
Más detallesAvaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014
Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar
Más detalles