FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S
|
|
- Lourdes Rojo Barbero
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES Reforçades Sol DAVANT Elidides Plenes - DARRERE Reduïdes Consonant Vocal o hac Consonant o diftong Vocal Majoria de temps excepte... Perífrasis verbals...imperatiu, gerundi i infinitiu. També perífrasis EM M -ME M CD/CI (Reflexius) ET T -TE T ES S -SE S S S -NOS NS US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S EL L -LO L LA LA, L -LA -LA CD ELS ELS -LOS LS LES LES -LES -LES N -NE N HO HO -HO -HO CI (masc. I fem.) LI LI -LI -LI ELS ELS -LOS LS Subj. CN N -NE N Atribut CC HO HO -HO -HO EL, LA EL, LA, L, N -NE N N -NE N - -
2 FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES Funció Pronom Característiques Exemples Subjecte (S) Indeterminat o acompanyat de quantificador Ahir no va arribar cap correu i hui n arriben sis. del nom (CN) Modifica un CD posposat al verb o a l atribut, i indica possessió o pertinença. Normalment, porta la preposició DE Hem d eradicar les causes de la violència. Hem d eliminar-ne les causes per poder combatre-la. predicatiu (Cpred) Amb verbs que donen idea de transformació Amb verbs factius: dir-se, nomenar, fer-se soci, elegir... El vi s ha tornat agre. S hi ha tornat per la calor. * El pronom substitueix, normalment, un adjectiu. S ha fet soci del valència i me n volia fer a mi. Jo em dic Pep, i tu, com te n dius? HO No determinat Sembla simpàtic. Ho sembla. Atribut (CAtr) EL, LA Determinat Partitiu d èmfasi (o quantificat o indeterminat) Era la teua cosina o no l era? De feliç, no me n sent massa. Com n és, d estúpid, el ten cunyat! indirecte o datiu (CI) EM, ET, ES S/-NOS US/-VOS LI / ELS (Els dos son masculí i femení) Com el CD reflexiu, però ja n hi ha un altre CD CI no reflexiu: el gènere és invariable Ella es pentina la cabellera. Ens servirem més xampany. No em vol deixar diners. A ella, deixa-li la moto. A elles, deixeu-los vindre també.
3 EM, ET, ES, S/-NOS, US/-VOS CD reflexiu: el subjecte i el CD són la mateixa cosa La xica es pentina. Sempre em convida. Acosta t una mica. Us convidaran demà. EL, LA CD determinat: porta article, demostratiu o possessiu Deixa els gots a la taula. Deixa ls a la taula. directe (CD) CD indeterminat: pot anar acompanyat de quantifícadors Deixa uns gots a la taula. Deixa n uns a la taula. Ma mare no fa pastissos d herbes, però en fa de ceba. HO CD neutre (això, açò, allò) o oracional: substitueix una oració subordinada Explica què fas ací. Explica-ho ara mateix. T ha dit que vingues o no t ho ha dit? preposicional (CP)o de règim verbal (CRV) Amb preposició DE o SOBRE Amb preposició altra que DE Parlàveu dels exàmens? Sí, en parlàvem per concretar-ne les dates. Jugava a futbol. Hi jugava bé. Pensa en ell. Hi pensa. Origen, procedència amb DE Véns d Alginet? Sí, ara en vinc. circumstancial de lloc (CCLL) Destinació o situació, preposició diferent de DE o sense Vaig cap a Onda. Hi vaig. M estaré uns dies ací. M hi estaré uns dies. s circumstancials de mode, mitjà, temps... Fins i tot amb la preposició DE (s circumstancial de mode o manera) Actua deliberadament. Hi actua. Camina de costat. Hi camina. Sense llençols, no hi puc dormir. Acompanya el verb HAVER amb sentit impersonal Hi ha molts alumnes.
4 Apareix en una sèrie de verbs de percepció com ara VEURE i STIR Apareix en una sèrie de locucions No m hi veig No s hi val REGLES PER A LA COMBINACIÓ BINÀRIA - ELS PRONOMS FEBLES S HAN DE COL LOCAR JUNTS DAVANT O DARRERE DEL VERB. SI VAN DARRERE DEL VERB, PORTARAN GUIONET. CANVIA-LES- - UTILITZAREM LES FORMES REFORÇADES SEMPRE QUE PUGUEM. EXCEPCIONS: - AMB ELS PRONOMS "EM", "ET", "ES", S UTILITZ LES FORMES PLES. DÓNA-ME L ME L DÓNA DÓNA ME LO EM EL DÓNA - QUAN HA UN PRIMER PRONOM FEBLE PLURAL DARRERE DEL VERB, EL POSAREM COM SI FÓRA SOL I, EL SEGON PRONOM FEBLE, PR LA FORMA REFORÇADA. PORTEU-VOS-EL
5 ORDRE DE COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES L ordre de col locació dels pronoms febles en combinació és: SE + 2ª. PERS. (ET, US) + 1ª. PERS. (EM, NOS) + 3ª. PERS. (OI, OD) + + Les combinacions no possibles són: + + HO+ HO+ RESUM - Quan el complement està introduït per un article ( EL, LA, ), eixe serà el pronom feble. Ara bé, els demostratius i possessius també equivaldran a un article. - Quan el complement està introduït per "EL", se substitueix per EL/L / L/-LO. - Quan el complement està introduït per "LA", se substitueix per LA/L / L/-LA. - Quan el complement està introduït per "ELS", se substitueix per ELS/LOS/ LS. - Quan el complement està introduït per "LES", se substitueix per LES/-LES/ LS - Quan el complement està introduït per la preposició " DE " i es tracta d un CCL se substitueix per. Qualsevol altre CC, fins i tot de CCL amb preposició diferent de DE o sense preposició, se substituirà per. - Quan el complement és " això/allò/açò ", se substitueix per HO. - Quan el complement és " a ell mateix "/" a ella mateixa ", se substitueix per ES/-SE/S / S. - Quan el complement és " a ells "/ " a elles ", se substitueix per ELS/-LOS/ LS. - Quan el complement és " a nosaltres ", se substitueix per S/-NOS/ NS. - Quan el complement és " a vosaltres ", se substitueix per US/-VOS/-US. - Quan el complement és " a mi ", se substitueix per EM/-ME/M / M. - Quan el complement és " a tu ", se substitueix per ET/-TE/T / T. - Quan el complement és " a ell "/" a ella ", se substitueix per LI.
6 - Quan el complement no porta cap article determinat, se substitueix per. A més, si eixe complement va introduït per un quantificador, aquest quantificador no se substituirà. - Quan el complement és un atribut indeterminat, se substitueix per HO. - Quan el complement és un atribut determinat, se substitueix com si no fóra atribut. - Quan el complement és una oració, se substitueix per HO.
1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents
Más detallesPronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Más detallesUna visió general del tema...
PERSONA SINGULAR PLURAL FUNCIÓ SINTÀCTICA EXEMPLE Una visió general del tema... 1a persona 2a persona 3a persona me / m' / em / 'm nos / ens / 'ns - Complement directe - Complement indirecte te / t' /
Más detallesAA més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recorde apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me AA més, prenen diferents formes segons si
Más detallesMorfologia dels pronoms febles
1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.
Más detallesPRONOMS FEBLES QUE SUBSTITUEIXEN EL COMPLEMENT DIRECTE
ELS PRONOMS FEBLES a) Abans d'un verb començat en consonant b) Abans d'un verb començat en vocal o h c) Després d'un verb acabat en consonant o -u d) Després d'un verb acabat en vocal exceptuant -u 1a
Más detallesLES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesPRONOMS RELATIUS (Remarques)
PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu
Más detallesUNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.
UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. L ESTRUCTURA DE L ORACIÓ. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les
Más detallesl estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS
l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les dues FUNCIONS bàsiques en què podem dividir quasi totes les oracions són el SUBJECTE i el PREDICAT. D
Más detallesOracions Subordinades. Substantives i Adjectives
Oracions Subordinades Substantives i Adjectives Tradició versus modernitat 3. L oració subordinada substantiva (I) L oració subordinada substantiva fa la mateixa funció que realitzaria un nom o substantiu
Más detallesS + V + O V + S + O S + O + V
Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL
Más detallesPRONOMS FEBLES I SUBSTITUCIÓ.
Pronoms II 1 PRONOMS FEBLES I SUBSTITUCIÓ. Comença consonant Comença per vocal Acaba amb vocal Acaba amb consonant o semivocal REFORÇADA ELIDIDA REDUÏDA PLENA 1a ps em m m - me 2a ps et t t - te 3a ps
Más detallesOració subordinada adjectiva: funció en l oració
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat
Más detallesESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
Más detallesEn Miquel es pentina.
Funcions dels pronoms PRONOM FUNCIÓ EXEMPLES EM, ENS ET, US ES EL, LA ELS, LES LI ELS HO Complement directe Complement indirecte Complement directe determinat el llibre, aquest llibre, el meu llibre Atribut
Más detallesELS COMPLEMENTS DEL VERB
ELS COMPLEMENTS DEL VERB Els COMPLEMENTS VERBALS, més pròxims a l acció verbal, complementen la significació del verb. En alguns casos si no apareixen, l oració és agramatical: CD, CI, CRV. C. Atributiu
Más detallesESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS
ESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS Sintagma verbal i a. Tipus de verbs segons la seva relació amb els complements: Transitius. Porten un CD obligatori (pintar, retallar, cuinar),
Más detallesEl verb: temps i mode
Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.
Más detalles2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN
2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesLECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:
Más detallesLES ORACIONS COMPOSTES
ORACIONS COMPOSTES LES ORACIONS COMPOSTES Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, la qual cosa vol dir que la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte - predicat).
Más detallesLES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
Más detallesELS PRONOMS FEBLES: RESUM TEÒRIC
ELS PRONOMS FEBLES: RESUM TEÒRIC Per a què serveix un pronom? Els pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment al text o han d aparéixer. Però els pronoms
Más detallesELS PRONOMS FEBLES. Plenes (me, te, se...) darrere un verb acabat en consonant o diftong decreixent: va trobar-te, ajudau-me.
ELS PRONOMS FEBLES Formes Els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb, tant si se situen davant com darrere: ens estima, l ajuda, canvia l, escriu-me l. La major part dels pronoms febles presenten
Más detallesCURSOS DE CATALÀ A DISTÀNCIA LES COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS FEBLES
CURSOS DE CATALÀ A DISTÀNCIA LES COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS FEBLES 1 1. ELS PRONOMS FEBLES són monosíl labs àtons que substitueix elemts d'una oració que són coneguts pel context, ja sigui perquè
Más detallesdata escriure data demanar d_dev ol
3.2. RELACIONS BINÀRIES 3.2.1. Relació binària M:M Quan una relació és M:M (tant unàries com binàries), cal crear una taula per a la relació. Els atributs de la nova taula seran: Les claus de les entitats
Más detalles14. Els pronoms febles
14. Els pronoms febles Índex 14.1. Concepte de pronom feble pronom definit pronom substituïdor pronom anafòric o díctic ús pleonàstic o reforçador 14.2. Les formes dels pronoms febles 14.3. Marc funcional
Más detallesAPUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE
APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE Si escrivim un text, el primer que necessitarem seran paraules que anirem organitzat de manera lògica formant oracions, paràgrafs i, finalment,
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesEl determinat o definit que serveix principalment per a denotar que el nom ja és conegut (per exemple:joan va portar el cotxe).
4. L article L article o determinant és una partícula que precedeix el substantiu( o altres mots substantivats) per indicar-nos-en el gènere i el nombre, influint alhora en la seva determinació. Hi ha
Más detallesDIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI
DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI LECTURA PRIMERA Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no res Lectura del llibre de la Saviesa 7, 7-11 Vaig pregar a Déu, i ell em donà la prudència, vaig
Más detallesCOMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000
COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000 PAS 1: La primera cosa que es necessita tan per fer sobres com per fer etiquetes és una llista amb totes les adreces de les quals es volen fer sobres o etiquetes.
Más detallesTEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques
TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem
Más detallesELS PRONOMS PERSONALS FORTS I FEBLES
ELS PRONOMS PERSONALS FORTS I FEBLES 1. ELS PRONOMS PERSONALS FORTS El tractament personal formal (vós / vostè) Aquest tractament es pot fer amb el pronom vós o amb vostè. Avui vostè, que expressa un cert
Más detallesEINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Entrem al navegador d Internet i accedim a la pàgina principal de la eina de gestió de guàrdies,
Más detallesELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES
ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES Tipus de verbs segons els sintagmes que els acompanyen. Presentació dels pronoms febles. Repàs de complements verbals i sintagmes. Llur substitució per pronoms
Más detallesComplements del verb. 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent. Departament de llengua catalana Institut Torreforta
1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent 1. El CD (I) Complement que regeixen els verbs transitius. El CD completa el significat del verb: La Maria compra pomes. Visitarem
Más detallesEn uns moments, ens demanará un nom d usuari i una contrasenya. Aquestes dades les proporciona l administrador de la xarxa de la confraria.
1 Al ser una subhasta per intranet, es a dir, privada, ens conectem via Terminal Server, es a dir la opció de Conexión a Escritorio Remoto d aquesta forma: Al accedir-hi, ens demanará el nom del servidor
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detalles22. ELS PRONOMS FEBLES: ASPECTES FORMALS
169 22. ELS PRONOMS FEBLES: ASPECTES FORMALS 22.1. Caracterització general Els pronoms febles pertanyen a la classe dels clítics, elements àtons que depenen fonològicament d un element tònic, anomenat
Más detallesCatalà. Oració composta: visió global. Prova feta pública
Català. ració composta: visió global. Prova feta pública Nom i cognoms: 2 Btx Grup Prova objectiva Núm. de faltes Nota Anàlisi Faltes - = Indica el tipus d'oració o proposició i funció (. C. Cop.../..
Más detallesTRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.
TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.
Más detallesApunts. N1 B1 Unitat 4 A quina hora passa el tren?
Apunts N1 B1 Unitat 4 A quina hora passa el tren? Índex Presentació 1 Preguntar i dir l hora 2 Preguntar i dir el dia 6 Demanar i donar horaris 7 Informar-se sobre com es va a un lloc amb transport públic
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
Más detallesPRONOMS FEBLES: DEFECTE, EXCÉS I MAL ÚS
CRITERIS LINGÜÍSTICS - 1 - PRONOMS FEBLES: DEFECTE, EXCÉS I MAL ÚS Els pronoms febles són elements constituïts per una síl laba àtona que es pronuncien junt amb el verb, al qual van adjuntats com si hi
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detallesMUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0
MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0 10/07/2013 Índex. Gestió de places disponibles.... 3 Gestió d ingressos i Baixes.... 5 Validacions sobre l assistència.... 7 Correspondència entre
Más detallesGramàtica 3. Els pronoms febles
Gramàtica 3. Els pronoms febles 3.1 Pronoms febles: generalitats 54 3.2 El Complement Directe (CD) i la seua substitució 55 56 57 Activitats 58 59 3. Identifica el pronom feble que fa funció de CD i inventa
Más detallesGRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions
Más detallesINICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE
INICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE Home / Premsa / Una tarda d anar més enllà PREMSA Una tarda d anar més enllà EUGÈNIA GUELL NOV 15, 2016 868 VIEWS 0 ÈTICA FILOSOFIA FRAGMENTAEDITORIAL
Más detallesRONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Más detallesLlengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA
Llengua Catalana i Literatura. Juny 2009-2010. Sèrie 1. PART COMUNA 3. Reflexió lingüística (part comuna) 3.1. a) poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver) b) subjecte c) zona d)
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesMorfosintaxi. Les preposicions. a amb de en per per a Preposicions tòniques: dalt, damunt, darrere, davant, dessota, dins, dintre, sobre sota, vora.
Veure: http://esadir.cat/sintaxi/preposicions Preposicions àtones i tòniques Preposicions àtones: Morfosintaxi. Les preposicions a de en per per a Preposicions tòniques: simples compostes procedents d'adverbis
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 3 Activitat Completa els productes següents. a) 0 = 5... e) 0 = 5... b)... = 5 3 f) 25 =... 5 c) 5 =... g) 55 = 5... d) 30 = 5... h) 40 =...... a) 0 = 5 0 e)
Más detallesREPRESENTACIÓ DE FUNCIONS
1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2 1.6
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesAlleujament. Me n vaig, cap de suro! Ací et quedes! Com se sent cada animal en aquesta il lustració? Relaciona-ho.
Alleujament 1 Què creus que està pensant el gripau de la il lustració de les pàgines 22-23 de l EMOCIONARI? Acoloreix el fons de la bafarada que et sembli més encertada. Me les pagaràs! Ui, per un pèl!
Más detallesEl correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detallesTeresa Gregori Ricardo Alcántara
PROPOSTA DIDÀCTICA Elaborada per Teresa Gregori Ricardo Alcántara Fils i tisores Il lustracions de Rebeca Luciani Ricardo Alcántara Fils i tisores FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR: IL LUSTRACIONS:
Más detallesTaules de Contingut automàtiques
Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesServei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu
Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Pàgina 1 de 11 ÍNDEX CONFIGURACIÓ D UN NOU COMPTE DE CORREU...3 1 CONFIGURACIÓ GENERAL...3 2 CONFIGURACIÓ NOM COMPTE I ADREÇA DE RESPOSTA...8
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesDOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA A l EVIA s ha creat dins el mòdul de matrícula un apartat nou que tracta de la cita prèvia d automatrícula: Dins aquesta carpeta podem trobar dos eines:
Más detallesATENA LECTURES DE FILOSOFIA
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals
Más detallesTema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
Más detallesActualment encara mantenim alguns modismes locucionals en què es conserva aquesta forma de l article masculí medieval: tot lo dia. tot lo món,..
El «lo» neutre. Llevat del castellà que té tres gèneres en l article: el/los (masculí), la/las (femení) i lo (neutre), la resta de les llengües romàniques només tenen dos articles. En valencià: ei/els,
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detalles- Potser seria millor que hi anéssim d aquí a uns dies, no? Així el genoll ja no et farà mal proposà la Teresina.
PAS D ESTIL DIRECTE A INDIRECTE ACTIVITAT 1 - Vindràs demà a passejar per Collserola? -preguntà la Teresina. -No crec, perquè ahir em vaig fer mal al genoll explicà la Maria. - Potser seria millor que
Más detalles4. SUBORDINADES ADVERBIALS
4. SUBORDINADES ADVERBIALS CLASSE NEXE EXEMPLES TEMPORALS D anterioritat Abans que (no) Canviarem de cotxe abans que el vell no ens deixi tirats De simultaneïtat Quan, mentre, sempre que... Mentre pares
Más detallesFem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Más detallesTEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Más detallesPREPOSICIONS i CONJUNCIONS
Connectors PREPOSICIONS i CONJUNCIONS Connectors Connectors Preposicions: -A -Per / Per a -Fins a / Fins -Cap a / Cap -Canvi i caiguda de preposicions Conjuncions: -Com a / Com -Si no / Sinó -Perquè /
Más detallesSigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detallesINTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesUnitat 2 PERSONES IMPORTANTS
Unitat 2 PERSONES IMPORTANTS Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB Presentacions Presentacions i salutacions - Senyor Creus, li presento la Sra. Vidal. - Encantat.
Más detallesRepetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs directe.
Discurs ecte Repetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs ecte. Exemple: Maria va : "Tinc fam". Discurs inecte Explicar aproximadament allò que algú ha dit és
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesInferència de Tipus a Haskell
Inferència de Tipus a Haskell Mateu Villaret 21 d abril de 2008 1 Exemple d inferència de tipus Considerem la definició en Haskell de la funció map Haskell Code 1 map f [] = [] 2 map f (x: xs) = (f x)
Más detallesSolucions individuals per al canvi climàtic
Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta
Más detallesL AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY
L AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY Cada divendres a l hora del pati la Lídia i jo anem a la biblioteca de l escola per tornar els llibres que hem llegit aquella setmana
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesADVERBIS 1. MANERA ADVERBIS DE MANERA LOCUCIONS ADVERBIAL LOCUCIONS ADVERBIAL. Fil per randa Pam a pam A pams A dreta llei
ADVERBIS 1. MANERA ADVERBIS DE MANERA LOCUCIONS ADVERBIAL LOCUCIONS ADVERBIAL Així Alhora Ensems Debades En va (Inúltiment) Corrents A corre cuita Dempeus Dret Exprés Expressament Tot Molt bé Completament
Más detallesque quin quant oracions de relatiu Recorde perfectament la motxilla que duia. la motxilla
que quin quant oracis de relatiu que Recorde perfectament la motxilla que duia. que duia que la motxilla dur que la motxilla que a Els vaig dar els diners que volien = He parlat amb la persa que em vas
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesProblemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo
Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12
Más detallesrepàs Nom: Data: Curs: Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria n l MCM.
repàs 1 Obtín els 10 primers múltiples de 6, 8 i 1. nombre 0 1 3 4 5 6 7 8 9 Múltiples de 6 Múltiples de 8 Múltiples de 1 Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria
Más detallesTAULES EN WORD 2003 I 2007
TAULES EN WORD 2003 I 2007 Crear / inserir una taula: Una taula està formada de files (horitzontal) i columnes (verticals). Per inserir una taula en el nostre document hem d anar al menú Taula->Inserir-
Más detallesPRESENTEN. El Lluís i el Senyor Kandinsky. Il. lustracions d Òscar Julve
PRESENTEN El Lluís i el Senyor Kandinsky Il. lustracions d Òscar Julve És divendres. A la sortida de l escola, el Lluís s acomiada del seu millor amic, el Xavier. Me n vaig corrents diu el Xavi. El seu
Más detalles