Parades de flors a la Rambla barcelonina. Al fons, l església barroca de Betlem. El 1853 s instal laren per primera vegada a

Transcripción

1 LA VIDA AL CARRER Parades de flors a la Rambla barcelonina. Al fons, l església barroca de Betlem. El 1853 s instal laren per primera vegada a la Rambla de les Flors les parades de flors i plantes, regentades per dones. Des d aquell any, ininterrompudament, en aquell tram de la Rambla hi ha hagut parades que ofereixen al públic la seva acolorida i aromàtica mercaderia. Diu la tradició, però, que l associació de la Rambla amb les flors es va iniciar molt abans a l antic mercat de la Boqueria, on hi havia el costum de regalar flors per cada compra important.

2 LA VIDA AL CARRER La Rambla es convertí en un passeig on es barrejava gent molt diversa i on es venia tota mena de coses per mitjà de la venda ambulant: bastons, panets, flors, ocells, aigua, llet fresca, cafè, coques i fins i tot gossos. Les parades dels ocellaires, ubicades a la Rambla dels Estudis, també coneguda com la Rambla dels Ocells per la gran quantitat de parades d ocells que hi havia, al principi eren molt senzilles: només unes quantes gàbies col locades a terra, que els propietaris recollien al final del dia.

3 LA CIUTAT TREBALLA: OFICIS I INDUSTRIA Obrers treballant en la construcció d una de les torres de la Sagrada Família, a la part superior del portal de la Caritat de la façana del Naixement, cap als anys Al voltant de l església en construcció tot eren camps i començaven a aparèixer les fàbriques.

4 LA VIDA CULTURAL Solemne i multitudinària inauguració del monument en homenatge al metge i polític elegit alcalde de Barcelona al final del segle xix Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, Barcelona, 1902), el 13 de novembre de 1910 a la plaça de la Universitat. L obra, de pedra i bronze, s havia sufragat mitjançant una subscripció popular i trigà sis anys a realitzar-se. Fou creada per l escultor Josep Llimona a partir d un projecte inicial de l arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

5 TRADICIONS I FESTES POPULARS El ju liol de 1910 tingué lloc la Cavalcada dels Mercats. Carrosses engalanades feien una desfilada pels carrers de la ciu tat passant per l Arc de Triomf, un dels espais urbans de la ciutat que van acollir més esdeveniments ciutadans. La carrossa de la imatge, amb la representació d un cargol gegant, fou obra dels deco radors i escenògrafs Miquel Mo ragas i Salvador Alarma.

6 LA VIDA AL CARRER Acomençament del segle xx els nous edificis de Barcelona van substituir progressivament les teulades per terrats, un nou espai per als usos i les pràctiques de la vida quotidiana, vinculats als costums de les classes treballadores. Hi transcorria la vida de moltes famílies: hi tenien lloc els jocs infantils, s hi estenia la roba, s hi espolsaven els matalassos, s hi construïen colomars i s hi celebraven les revetlles comunitàries.

7 LA CIUTAT TREBALLA: OFICIS I INDÚSTRIA Els carros descarregaven i carregaven mercaderies a les portes del mercat de Sant Antoni. El mercat, concebut l any 1882 per l arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, situat entre els carrers Urgell, del Comte Borrell, de Tamarit i de Manso, era un dels mercats municipals més grans de Barcelona. Té l origen en un mercat a l aire lliure situat davant la porta de Sant Antoni de l antiga muralla. Les voreres que l envoltaven i els carrers del seu entorn van ser ocupats ràpidament per les parades d articles no alimentaris, i així van néixer els Encants de Sant Antoni.

8 BARCELONA ELS REPORTATGES D ADOLF MAS Entre els molts carrers i places que van desaparèixer amb el Pla de Reforma Interior, hi va haver la plaça de Sant Sebastià coneguda amb aquest nom per la proximitat del convent de Sant Sebastià, que va allotjar durant molts anys el mercat dels Encants. A l origen s hi establiren els fusters que treballaven per a les drassanes, però de mica en mica altres comerciants anaren ocupant, també, l espai porxat. S hi venien majoritàriament trastos vells, però també gènere nou. L activitat comercial no abandonà els porxos de manera definitiva fins el darrer moment, quan, l any 1908, l inici de les obres de la Via Laietana posà fi a les voltes dels Encants i a l edifici del Convent de Sant Sebastià. 126

9 BARCELONA ELS REPORTATGES D ADOLF MAS L embarcador del Portal de la Pau es convertí en un espai de gran activitat d oci. Un grup nombrós de persones espera per poder gaudir d una passejada en una de les típiques embarcacions que es posaren en funcionament durant l Exposició Universal de 1888, les golondrines.

10 La nevada del 1914 va animar la gent a sortir al carrer. Tres persones baixant en trineu pel carrer de Mont d Orsà de Vallvidrera.

11 Tast del llibre BARCELONA ELS REPORTATGES D ADOLF MAS de Blanca Giribet Barcelona, Viena Edicions, 2014