MEMORIA DE PRÀCTIQUES
|
|
- Inmaculada Ruiz Martínez
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 1 EDUCACIÓ INFANTIL MEMORIA DE PRÀCTIQUES
2 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 2 NOTA: El modelo de informe final de prácticas que se presenta, aún siendo de la especialidad de E. Infantil, puede servir de pauta para cualquier especialidad del cuerpo de maestros. Angel Pérez Sierra
3 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 3 1. INTRODUCCIÓ TREBALL REALITZAT EN EL PERÍODE DE PRÀCTIQUES EN LA PROGRAMACIÓ DE L ACTIVITAT DOCENT EN L APLICACI O D ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES EN L APLICACIÓ D ESTRATÈGIES D AVALUACIÓ EN L ADAPTACI O I DISSENY DE LA PROGRAMACIÓ D AULA O DE LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L EQUIP DE CICLE ATENCIÓ A L ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I L ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN LA REALITZACIÓ D ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS RELACIÓ AMB L ALUMNAT I LES SEUES FAMÍLIES ALLTRES DIFICULTATS TROBADES EN LA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS SUPORTS REBUTS EN EL PERÍODE DE PRÀCTIQUES PER PART DEL MESTRE TUTOR, DIRECCIÓ I RESTA DEL PROFESSORAT CONCLUSIÓ...14
4 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 4 1. INTRODUCCIÓ Conforme a la Resolució de 14 d Octubre de 2002 publicada al DOGV de (número 4.371), que regula la fase de pràctiques dels aspirants seleccionats en els procediments selectius per a l ingrés en el cos de mestres, estableix els aspectes que l informe final ha de contindre. Segons l anomenada resolució, elaboraré una memòria en la qual deixaré constància de la tasca realitzada durant el període de pràctiques en l especialitat d Educació Infantil, la qual marcarà la meua línia d actuació en tots els àmbits de la vida escolar. La plaça que ocupe actualment i en la qual vaig prendre possessió el dilluns dia 2 de Setembre de 2002 és la de tutora d Educació Infantil de 3,4 i 5 anys al CRA La Vall Farta, a l aulari de Cotes. Es tracta d un centre rural agrupat que comprén els aularis de Beneixida, Cotes i Sellent. D acord amb la resolució abans esmentada, he participat al curs ofertat pel Cefire d Alzira L educació dels sentiments i les emocions en relació als sistemes familiars (Educació Infantil), completant així la fase de pràctiques.
5 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 5 2. TREBALL REALITZAT EN EL PERÍODE DE PRÀCTIQUES EN LA PROGRAMACIÓ DE L ACTIVITAT DOCENT L actual sistema educatiu que naix de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 3 d Octubre de 1990, està basat en un curriculum obert, flexible i equilibrat, el qual es concreta en els anomenats nivells de concreció, els quals són: Disseny Curricular Base (prescriptiu, Decret 19/92,17 de febrer, de la Comunitat Valenciana). Projecte Curricular d etapa (elaborat al centre). Programació d aula (elaborada pel tutor per a cada grup concret d alumnes). Adaptació curricular (elaborada per l equip docent per a un alumne concret). Tots aquests nivells de concreció es troben emmarcats pel Projecte Educatiu de Centre. Projecte Educatiu. Com ja he esmentat anteriorment, la meua incorporació al centre es produeix el 2 de Setembre de 2002 al CRA La Vall Farta, a l aulari de Cotes, el qual amb els de Beneixida i Sellent formen aquest CRA. Amb anterioritat formaven part del PAEP Grup 6, al qual pertanyien els col legis de Beneixida, Benimuslem, Cotes, Sant Joan, Sellent i Senyera. En cursos anteriors el PAEP es va dissoldre i es van constituir els CRA La Vall Farta i La Ribera. Aquestes escoles són escoles rurals on es concentren alumnes d Educació Infantil i Primària. Els centres tenen entre dues i quatre unitats, és a dir, unitats en les quals trobem alumnes de diversos nivells o cicles. Els mestres especialistes són compartits pels tres aularis, són itinerants. El Programa d Educació Bilingüe que porta a terme el CRA és del Programa d Ensenyament en Valencià, per tractar-se d una zona valenciano-parlant. Entre les mesures curriculars que els Centres disposen per donar coherència i continuïtat a l acció educativa trobem: Elaboració d un PEC comú per a tot el centre on s estableixen les bases ideològiques i educatives del centre, i també l anàlisi de l entorn, necessari per elaborar les programacions. Elaboració d un PC d E. Infantil i un d E. Primària de manera coordinada. Les vies de coordinació del professorat del CRA es donen mitjançant: Claustre: format per tots els docents del centre. Equips de cicle: formats per tots els mestres que imparteixen docència en ell. Comissió de Coordinació Pedagògica: formada per la directora, cap d estudis, coordinadors de cicle, mestra de pedagogia terapèutica i psicopedagog. Com que es tracta de tres aularis ubicats en poblacions diferents, la coordinació és més dificultosa degut a la distància física existent, és per això que les vesprades dels dimecres es realitzen les reunions de coordinació de cicle, claustre...
6 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 6 Aquest és un CRA de recent formació, el PEC fou elaborat el curs , i consta dels següents punts: Introducció. Senyes d identitat. Tractament de la diversitat. Procés de Normalització lingüística. Objectius generals del centre. Estructura i funcionament del centre. Reglament de Règim Intern. Pla d Acció Tutorial. Mesures de seguretat i Pla d avacuació. Elements d avaluació: memòria anual. Projecte Curricular. El PC és el document on se seqüencialitzen els objectius i continguts, on es determinen les opcions metodològiques i els criteris d avaluació per a cadascun dels cicles segons les característiques de cada centre i el seu entorn. En aquest centre, el PC d E. Infantil es va elaborar el curs per l equip docent del Centre, i el de Primària està en fase de revisió i elaboració degut a que es va realitzar quan el CRA formava part del PAEP. En l elaboració dels PC s han tingut en compte diversos aspectes: Adequació dels objectius d Infantil i Primària al context socioeconòmic i cultural del centre i a les característiques dels alumnes, tenint en compte el que estableix el Projecte Educatiu. Distribució d objectius, continguts i criteris d avaluació de les diferents àrees. Metodologia. Criteris d avaluació i promoció dels alumnes. Orientacions per a l incorporació dels temes transversals. Criteris per la realització de les Adaptacions Curriculars per als alumnes amb n.e.e. Materials i recursos didàctics. Criteris per avaluar i revisar els processos d ensenyament i la pràctica docent dels mestres. Programació de les activitats complementàries i extraescolars EN L APLICACI O D ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES La metodologia és considerada com un conjunt de normes, decisions i estratègies que s organitzen globalment en l acció didàctica facilitant l aprenentatge significatiu i constructiu. A l hora d aplicar les diferents estratègies metodològiques que definiesen la forma de treballar amb l alumnat (Com ensenyar?) he seguit les línies plantejades als documents que programen l activitat docent, PEC i PCC. Tant aquests documents com la meua pràctica educativa estan basats en els principis psicopedagògics del constructivisme i l escola nova aplicats en la LOGSE, entre els quals destaque:
7 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 7 Partesc del nivell de desenvolupament dels alumnes. Assegure la construcció d aprenentatges significatius. Promoc l activitat en l alumne i done a les activitats un alt grau de motivació i un carácter lúdic. Globalitze els aprenentatges. Contribuesc al desenvolupament de la capacitat d aprendre a aprendre. A més també pose en pràctica principis de carácter organitzatiu, els quals són: Organització de l espai, cree l ambient necessari per al desenvolupament dels meus alumnes fent una anàlisi contínua de les relacions i interaccions que es produeixen entre els protagonistes de l acció educativa. Organització del temps, és flexible i adaptat als ritmes individuals. Organització dels materials, proporcione múltiples oportunitats de manipulació i noves adquisicions. Col laboració amb les famílies, amb la finalitat d assegurar una adequada comunicació i coordinació entre mestres i pares i mares EN L APLICACIÓ D ESTRATÈGIES D AVALUACIÓ L ordre del 3 de maig de 1993 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia sobre Avaluació en Educació Infantil en la Comunitat Valenciana, ens diu: L avaluació en E.Infantil serà GLOBAL, CONTÍNUA y FORMATIVA. L observació directa i sistemática constituirà la técnica principal del procés d avaluació. A partir d aquesta ordre, el procés d avaluació que seguesc a la meua aula és: INICIAL: la realitze en l activitat de motivació i detecte els coneixements previs i els interessos dels meus alumnes. CONTÍNUA: la realitze a mesura que avancem en el procés d ensenyamentaprenentatge, valorant els progressos i dificultats. FINAL: la realitzem a l assamblea en acabar la Unitat Didáctica i comparem els coneixements inicials amb els nous. L observació és el meu principal instrument d avaluació, la duc a terme sempre i es produeix de manera natural i espontània. Use tant l observació ocassional i puntual com la sistemática. Aquesta observació m ofereix variades tècniques que utilitze segons l aspecte a observar: Anectodari (per a incidents i conductes significatives). Llistes de control (recullen trets a observar en les diferents actuacions del grupclasse). Escales de valoració (inclouen judicis de valor al voltant de les diferents conductes). Totes aquestes tècniques d observació em permeten obtenir informació àmplia d aspectes concrets de les diverses situacions que es donen a les aules.
8 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques EN L ADAPTACI O I DISSENY DE LA PROGRAMACIÓ D AULA O DE LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA Segons la LOGSE, llei orgànica 1/1990 de 3 d octubre, d ordenació general del sistema educatiu, l article 60 fa referència al tractament de l orientació i tutoria: La tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Correspon als centres educatius la coordinació d aquestes activitats. Cada grup d alumnes tindrà el seu mestre-tutor. Els tutors hem de conéixer bé els plantejaments curriculars del nivell educatiu en el qual ens trobem per a ser capaços d integrar els diferents elements del curriculum i personalitzar-los a cada alumne. Som els mediadors de conflictes i establim les relacions entre família i escola. L escola en la qual faig docència forma part del CRA La Vall Farta, com ja he esmentat. En ser un centre rural, la meua activitat docent integra els tres nivells del segon cicle d Educació Infantil en una mateixa aula. Aleshores partim de la dificultat que açò pot comportar a l hora de realitzar una programació diferent per a cada nivell. Programar significa organitzar. La programació d aula permet organitzar i planificar tots els elements del procés d ensenyament-aprenentatge en un període determinat de temps. S aconsegueix així una ensenyança estructurada, organitzada i coherent que evita la improvisació i la rutina. La programació d aula és el tercer nivell de concreció curricular, integra els interessos i capacitats dels alumnes, les exigències del currículo i les condicions de la realitat sòcio-cultural; és adaptada al tipus de centre educatiu, en el meu cas, centre rural; és significativa i motivadora per als alumnes i per al desenvolupament en el medi com a individus diferents i com a grup; propicia la participació activa dels infants; concentra els continguts al voltant de nuclis globalitzadors; i està fonamentada i seqüencialitzada segons criteris psicològics, lògics i científics, segons els diferents nivells, edats i accions educatives. He partit de dos tipus de programació: La programació a llarg termini, la qual pretén aconseguir uns objectius proposats durant tot el curs escolar. La programació a curt termini, realitzada per a un període de temps determinat. La meua pròpia programació està basada en Unitats Didàctiques. Les Caixes Verdes les defineixen com: Unitats de programació i actuació docent composades per un conjunt d activitats que es desenvolupen en un temps determinat per aconseguir uns objectius didàctics. Aquestes donen resposta a: Què ensenyar?: selecció d objectius i continguts. Com ensenyar?: metodologia. Quan ensenyar?: seqüencialització i temporalització d objectius i continguts. Què avaluar?: els continguts seleccionats, el procés d E-A, el professorat, aula, centre, organització... Com avaluar?: utilització de diferents tècniques d avaluació. Quan avaluar?: inicial, contínua i sumativa-final.
9 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 9 A l hora de programar les unitats he considerat els següents aspectes: Les he dotades d una perspectiva globalitzadora (partesc dels coneixements previs dels meus alumnes per a que en construesquen nous, relacionant les idees, aprenentatge significatiu). Tenen interés per a l infant. A l hora d abordar-les partesc d una important motivació. Per a dur a terme açò, la tasca educativa de la meua aula se centra en: L assamblea, on la conversa serà l eix principal de l aprenentatge i intercanvi d experiències, on aprenen a escoltar i parlar per torns. Les unitats didàctiques, les quals són estructurades a partir dels interessos dels nens generant així centres d interés. En elles s inclou: lecto-escriptura, llenguatge lògic-matemàtic, psicomotricitat fina i grossa, música, plástica, expressió corporal... Els racons, quan organitze la classe en grups xicotets els quals realitzen al mateix temps activitats diferents, buscant també el desenvolupament de l autonomia. Els racons que tinc a la meua aula són: joc simbòlic, lògicamatemàtica, lletres i biblioteca, manualitats i música. Els tallers, en els quals es propicia la investigació, la deducció, la imaginació, etc, es realitzen activitats sistematitzades, molt dirigides, per aconseguir que l infant adquiresca diversos recursos i conega diferents tècniques que posteriorment usarà de manera personal. La meua tasca educativa compta amb l ajuda de la mestra de recolzament la qual ve al centre dos matins (dimarts i dijous) i una vesprada (dilluns) i reforça els infants de cinc anys en lecto-escriptura principalment. També estem duent a terme conjuntament un projecte sobre l alimentació per intentar que els alumnes adquirisquen i milloren hàbits saludables relacionats amb aquesta. Ho treballem a l hora d esmorzar cada dia i per les vesprades en l assemblea del dinar, aprofundint més en ella els dilluns; i també hem asignat els dijous com a dia de la fruita, tots han de dur fruita per esmorzar. Com a mestra-tutora sóc la responsable del grup-aula, per tant em correspon coordinar totes les accions educatives que incidesquen al grup. En la meua aula en concret compte també amb la col laboració dels mestres d Educació Física, Religió i Música, planificant les meues unitats de programació amb ells PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L EQUIP DE CICLE Segons el ROF D. 233/1997 de 2 de Setembre del Govern Valencià pel qual s aprova el Reglament orgànic i funcional de les escoles d E. Infantil i Primària: La funció tutorial no pot recolzar-se en plantejaments individuals o reduir-se a iniciatives descoordinades. La responsabilitat de la consecució dels objectius educatius comuns correspon al Centre com a institució. L acció tutorial en Infantil i Primària té com a funcions prioritàries: Adaptar els alumnes integrant-los al grup-aula. Prevenir les dificultats d aprenentatge. Vincular la família amb l escola. Treballar coordinadament amb l equip docent.
10 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 10 És per això que els dimecres a la vesprada formativa em reunesc amb les tutores de Beneixida i Sellent i amb la mestra de recolzament per realitzar la coordinació del cicle i donar així coherència i continuïtat a objectius, continguts, activitats... A banda d aquesta coordinació, treballem amb el psicopedagog del centre un programa d hàbits, buscant la consecució d una millor autonomia i seguretat en els infants i fomentant l adquisició de comportaments que els permeten seguir el procés de socialització dins i fora l àmbit escolar. Realitzem un seguiment de les activitats mitjançant fitxes en les quals es treballen els hàbits, es fan a casa amb la col laboració de les famílies. L avaluació dels hàbits parteix de l observació directa i s anota en un full de registre ATENCIÓ A L ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I L ATENCIÓ A LA DIVERSITAT La LOGSE fa referència a la necessitat d atendre la diversitat d alumnes. El principi d igualtat d oportunitats exigeix garantir a tots els alumnes les mateixes possibilitats, poder seguir el procés formatiu segons les seues aptituds i interessos, així com rebre una atenció educativa adequada a les seues peculiaritats. A l'aula ens trobem amb una varietat d'alumnes en relació a capacitats, motivacions i interessos com a resultat dels diferents factors que incideixen en el procés d ensenyament-aprenentatge. Per això: Afavoresc un clima positiu a l'aula. Atenc l alumnat amb n.e.e. Propose activitats diversificables (la mateixa per a tots amb diferent nivell de difucultat) i diverses (diferents segons el domini curricular dels alumnes). Afavoresc activitats grupals i les interaccions entre els alumnes. Col.labore amb la mestra d educació especial. Sobretot tracte l'atenció a la diversitat i les n.e.e. al treball als racons per donar peu aquests a l'atenció individualitzada EN LA REALITZACIÓ D ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS En una de les primeres reunions de cicle, realitzarem una previsió de les activitats extraescolars i eixides les quals decidírem eren les més adequades per als nostres alumnes. I van quedar registrades a la P.G.A.: Primer trimestre 9 d octubre. Castanyada. Visita al zoo, excursió a València. Festa de Nadal.
11 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques 11 Segons trimestre Dia de la Pau. Dia de l arbre. Carnestoltes (passacarrer a Beneixida). Excursió a la Granja Escola, Novetlè. Falles. Eixida a menjar la mona. Tercer trimestre Excursió a Olocau, El bosc encantat. Festa final de curs. Per una altra banda, el Claustre de professors del CRA estem duent a terme dos projectes durant la vesprada formativa, de caràcter quinzenal. Formem part del grup de treball sobre Avaluació interna. També denominat Confluència 340, on participen diversos centres de la Ribera els quals estan situats al voltant de la N-340. També realitzem un projecte d innovació educativa: Pla lector per a un centre rural agrupat RELACIÓ AMB L ALUMNAT I LES SEUES FAMÍLIES La relació amb els meus alumnes la duc a terme d una manera democràtica, promoc el funcionament democràtic de l aula, tinc en compte la participació dels infants, els interessos, clima social... És una relació de confiança, afectiva. La relació amb la família dels alumnes és molt fluida, mantenim un contacte directe i constant quasi diari degut a l edat dels xiquets i xiquetes. A més dels contactes informals, he realitzat una reunió en començar el curs i trimestre i en acabar-los. També el dimecres de 9:00 a 10:00 hores tinc l hora de tutoria i atenció a les famílies AlLTRES En començar el curs i observar els nivells existents dins l aula, ens vam plantejar la possibilitat d unificar la programació per als tres nivells d educació infantil adaptant les activitats per a cada nivell. És per això que, per iniciativa personal, vam formar un grup de treball la mestra de recolzament d educació infantil, la mestra de música i jo (tutora d infantil). El grup duu de títol: Una cançó, un projecte i l objectiu principal és: Elaborar una programació unificada per als tres nivells del 2n cicle d Educació Infantil en una escola rural mitjançant les cançons com a eixos del projecte.
12 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques DIFICULTATS TROBADES EN LA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS. Encara que aquest apartat faça referència a les dificultats trobades, no em puc referir-me a elles perquè no n he trobades. En relació a la integració en el claustre i la comunitat educativa he de dir que en tot moment han estat disposats a ajudar-me i informar-me en tot allò que he necessitat de manera desinteressada. En relació amb l alumnat he intentat ajudar-los a superar les dificultats i conflictes que sorgeixen com a conseqüència de la vida en grup i he buscat els mitjans per resoldre els problemes quotidians atenent a les demandes de cada xiquet. La col laboració amb les famílies ha sigut satisfactòria en tots els sentits, no he trobat cap dificultat amb la seua relació la qual és molt fluida, mantenim un contacte directe i constant.
13 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques SUPORTS REBUTS EN EL PERÍODE DE PRÀCTIQUES PER PART DEL MESTRE TUTOR, DIRECCIÓ I RESTA DEL PROFESSORAT Des que vaig prendre possessió a l escola tots els meus companys, sense excepcions, han mostrat la seua disposició desinteressada a ajudar-me en qualsevol aspecte de la meua tasca docent que necessitara, sobretot el meu tutor de pràctiques. L equip directiu m ha donat tot tipus de facilitats per conéixer el funcionament del CRA i per consultar els documents existents al Centre, informant-me sobre qualsevol disposició legal que poguera interessar-me. Amb tots he treballat formant un equip, coordinant i decidint les activitats complementàries i extraescolars... ajudant-nos a resoldre qualsevol problema que sorgira. La meua integració al Centre ha sigut total, participant activament amb la resta de tutors en la seua dinàmica; també forme part del Consell Escolar.
14 Educació Infantil. Memoria de Pràctiques CONCLUSIÓ. En aquest informe he tractat de reflectir com és la meua tasca educativa al centre al qual impartesc docència, i ja per acabar dir que el mestre és guia, mediador, sent l alumne i la seua activitat el vertader protagonista. No obstant, el mestre té una sèrie de responsabilitats que van més enllà de la simple transmissió de coneixements, ha d organitzar, conéixer, planificar, ajudar, col laborar i participar en molts camps de manera activa i responsable. A més, els canvis ràpids als quals es troba sotmesa la nostra societat obliguen al mestre a renovar-se i actualitzar-se contínuament si realment desitja educar a persones capaces de conéixer i actuar en la societat on viuen. També s ha de resaltar el cooperativisme dels docents i la importància de prendre decisions de manera conjunta amb la resta de mestres per compartir criteris i actuar sota pautes comunes. De la mateixa manera és important la relació i col laboració amb les famílies, la seua participació al centre i en l educació dels seus fills i el paper del mestre com a professional que pot orientar i informar sobre qualsevol aspecte relacionat amb l educació i formació dels seus fills.
Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres
Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació
Más detallesFamília i Escola Junts X l educació
Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011
Más detallesEines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut
EI Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut Treball en equip Assessorament a l equip docent ORIENTACIÓ Fotografies: Dpt.visual
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA OBJECTIUS... DOTAR A L ALUMNE/A DE CAPACITATS I COMPETÈNCIES QUE LI PERMETI: SER UNA PERSONA COMPROMESA AMB EL SEU ENTORN. APRENDRE
Más detallesMetodologia de la intervenció social
Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesPLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL
PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL ÍNDEX: 0. GESTIÓ DEL PROCEDIMENT. 3 1. OBJECTE 4 2. ABAST 4 3. DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 4 4. RESPONSABILITAT 4 5. VOCABULARI
Más detallesRecursos humans i responsabilitat social corporativa
Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat
Más detallesLES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
Más detallesN O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix
N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix ESCOLA COLLBAIX DE SANT JOAN DE VILATORRADA Projecte educatiu del CEIP Collbaix: Escola integrada a la comunitat educativa de Sant Joan de Vilatorrada. Escola
Más detallesLa tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils
La tortuga Poruga Un nou material didàctic de l Estany de Sils 2ª Jornada de l Estany de Sils Temporània, Associació d Educació Ambiental de la Selva Joan Mas Josep Noguerol Llicenciats en Ciències Ambientals
Más detallesAtenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.
Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció
Más detallesUN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT Aspectes destacats del currículum a l ESO Un model pedagògic coherent S orienta a l adquisició de les competències bàsiques
Más detallesL autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius
L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius Consorci d Educació de Barcelona: Formació per als equips directius 18/01/2011 La
Más detallesAvaluació anual de centres (AVAC) Novetats
Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats 2015-2016 Inspecció d Educació a Lleida PLENARI DIRECTORS/ES PRIMÀRIA Lleida, 6 d octubre de 2015 Informació per als centres Octubre 2015 Justificació de l actuació
Más detallesMÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA
MÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA CURS 2017-2018 FACULTAT D EDUCACIÓ UNIVERSITAT DE BARCELONA TRETS FONAMENTALS DEL MÀSTER FORMACIÓ INTEGRAL I MULTIDISCIPLINAR El màster s'adreça a titulats universitaris que vulguin
Más detalles1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?
L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació
Más detallesBarcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,
Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser
Más detallesProposta formativa de l Impuls de la lectura. per al curs
Proposta formativa de l Impuls de la lectura per al curs 2016-2017 Inscripció del 12 al 28 de setembre de 2016 Índex d activitats Centres educatius de primer any en l Impuls de la Lectura...3 Centres educatius
Más detallesCursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera
Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers
Más detallesELS NENS AMB TGD/TEA: UN DIA A LA NOSTRA ESCOLA. CEE Montserrat Montero de Granollers Mail:
ELS NENS AMB TGD/TEA: UN DIA A LA NOSTRA ESCOLA CEE Montserrat Montero de Granollers Mail: a8069645@xtec.cat TGD/TEA Alteracions i dificultats de: 1. Socialització 2. Comunicació i Llenguatge 3. Anticipació
Más detallesDidàctica de l educació infantil
Serveis socioculturals i a la comunitat Didàctica de l educació infantil CFGS.EDI.M02/0.10 CFGS - Educació infantil Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesPROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00
Departament d Educació PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00 ÍNDEX: ÍNDEX: 2 1. DADES DEL CENTRE 3 2. TÍTOL DEL PROJECTE 4 3. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE 4 4. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 4 4.1. Objectius
Más detallesTaller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237
Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar Villarroel 237 loren@el-cau.cat 665667268 Introducció: L expressió dramàtica tot i que a priori es pot confondre
Más detallesMàster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)
Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau
Más detallesFORMACIÓ. Educadors en el lleure Director-directora, monitor-monitora... Acció social Associacionisme Voluntariat
FORMACIÓ Educadors en el lleure Director-directora, monitor-monitora... Acció social Associacionisme Voluntariat Informació 972 24 93 25 www.fundacioesplaigirona.cat www.fundacioesplaigirona.cat ESCOLA
Más detallesRelacions en l equip de treball
Transversal Relacions en l equip de treball CFGM.TRAN.RET/0.07 CFGM - Cicle formatiu grau mitjà CFGM - Cicle formatiu grau mitjà Relacions en l equip de treball Aquesta col lecció ha estat dissenyada i
Más detallesEXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu
EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu desenvolupament personal i social. Els experiments i activitats
Más detallesAula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.
Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports. Permet l'accés a una àmplia oferta de cursos, amb el seguiment i el suport de tutors en
Más detallesL avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA El nen s esforça i se n surt prou bé tant en l escriptura com parlant ORDRE ENS/164/2016, de 14 de
Más detallesPEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A FUNCIONS I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL COL LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA
PEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL PEDAGOG/A DE DESENVOLUPAMENT ORGANITZATIVA ANALÍTICA Educació, instrucció i formació global i específica socioeducatiu global i específic
Más detallesPROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP
PROCÉS 29 PROCÉS-Q-410-T-29-FP ÍNDEX ÍNDEX 2 GESTIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RESULTATS 5 ORGANIGRAMA DE SERVEIS
Más detallesPRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA
PRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA El Campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya considera les pràctiques externes un element clau per al ple desenvolupament de la formació
Más detallesLogística sanitària en situació d emergències
Sanitat Logística sanitària en situació d emergències CFGM.EMS.M02/0.16 Emergències sanitàries Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada des
Más detallesTítol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques
Más detallesPROJECTE PROFESSIONAL
CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s
Más detallesQuaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA
Quaderns d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA L E C T O G R U P QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA QUADERNS PER A RESOLDRE PROBLEMES MATEMÀTICS T E X T G R U P QUADERNS D EXPRESSIÓ ESCRITA QUADERNS PER A TREBALLAR
Más detallesAvançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO
Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per
Más detallesPROCEDIMENT 50 PROCEDIMENT DE TRIA DE MATÈRIES OPTATIVES I ESPECÍFIQUES A L ESO I BATXILLERAT PR-Q-750-D-17-ET
PROCEDIMENT 50 PROCEDIMENT DE TRIA DE MATÈRIES OPTATIVES I ESPECÍFIQUES A L ESO I BATXILLERAT PR-Q-750-D-17-ET ÍNDEX: 0. GESTIÓ DEL PROCEDIMENT. 3 1. OBJECTE 4 2. ABAST 4 3. DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA
Más detallesMàster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)
Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau
Más detallesGRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016
GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 Grup 21 curs Societat, Ciència i Cultura Societat, Ciència i Cultura 103699 i contextos I 103700 i contextos II 102011 / 6ECTS Teories i Pràctiques contemporànies
Más detallesPLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL
PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL 14 CENTRES EDUCATIUS: 4504 alumnes (0-18 anys) matrícula viva 3 Escoles bressol municipals 5 CEIP 2 IES ( Secundària- Batxillerat Cicles formatius) 4 Centres concertats
Más detallesPEC I NOFC CURS
PEC I NOFC CURS 2014-2015 LEC DECRET DE PROVISIÓ I DEFINICIÓ DE PLANTILLES DECRET D AUTONOMIA DECRET DE DIRECCIÓ ROC PEC NOFC Projecte educatiu i NOFC Plantejament institucional Objectius de centre Altres
Más detallesESCOLA D AGRUPAMENT TROBADA CAPS D ESTUDI CURS CURS
ESCOLA D AGRUPAMENT TROBADA CAPS D ESTUDI 01 12 2009 CURS 2.001 02 CURS 2.009 10 ESCOLA D AG GRUPAMENT L actuació educativa que es porta a terme es caracteritza pel gran pes específic que té el desenvolupament
Más detallesESCOLA LA MERCÈ ACTIVITATS AL MIGDIA
ACTIVITATS DE LLEURE ESCOLA LA MERCÈ ACTIVITATS AL MIGDIA UN CENTRE D INTERÈS I UN PERSONATGE La gestió del Menjador Escolar és una actuació que integra la alimentació dels infants, així com la seva cura,
Más detallesEl treball per projectes
El treball per projectes Edumèdia dia Montserrat Vert Dolors Font Eulàlia lia Dòria Febrer 2008 Passos a seguir per fer un Projecte Els alumnes han d acordar d i decidir què estudien i per què. Explicitar
Más detallesOBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA
OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA En col laboració amb el Col legi de Logopedes de Catalunya Barcelona, 28 d octubre de 2011 L escriptura és un codi de comunicació social que té característiques
Más detallesEscola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital
Escola Marià Galí i Guix Terrassa Competència en el tractament de la informació i competència digital TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ CERCAR IDENTIFICAR TRANSFORMAR COMUNICAR COMPETÈNCIA DIGITAL ELS MITJANS,
Más detallesUNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats
PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL
Más detallesESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS
ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació
Más detallesFORMACIÓ SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA
FORMACIÓ SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA Reial decret 894/2014, de 17 d'octubre, pel qual es desenvolupen les característiques del curs de formació sobre el desenvolupament de la funció
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesLa participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.
La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. Experiència a Fogars de la Selva - Redacció del Pla Local de Joventut - Aproximació a les percepcions i opinions
Más detallesBloc Escola inclusiva
Educació Infantil i Primària Bloc Escola inclusiva 1. Educació emocional i resolució de conflictes adreçat a professorat de primària Activitat que permet conèixer aspectes sobre intel ligència emocional:
Más detallesT.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball
T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball Anàlisi i descripció de llocs de treball 1. Objectius 2. Utilitats 3. Definicions 4.Procés i característiques 5.Interrogants que s han de respondre 6. Bibliografia
Más detallesEl treball en equip a la Xarxa: estratègies docents
El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents Montse Guitert i Marc Romero Àrea de Capacitació Digital Jornada Institucional de Docents, 9 juliol 2011 Índex Conceptualització d'activitats en equip
Más detallesTITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació
TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 3 sessions Pag. web Individual/grup petit 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències
Más detallesREQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015
NOTA INFORMATIVA REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 Auxiliar de gerontologia Els professionals que estan treballant actualment o s incorporin abans del 31 de
Más detallesL ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L IES BERNAT EL FERRER. Seminari d educació especial Santa Coloma de Gramenet Nov 09
L ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L IES BERNAT EL FERRER Seminari d educació especial Santa Coloma de Gramenet Nov 09 LA GESTIÓ DE L ATENCIÓ A LA DIVERSITAT AL IES BERNAT EL FERRER PRESENTACIÓ D'ESTRATÈGIES
Más detallesPROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT
PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT COMISSIÓ EUROPEA. 2007-2013 pap@xtec.cat sllengua@xtec.cat PRESSUPOST 13620 MILIONS PER ALS SET ANYS OBJECTIUS (2) Comenius: 1/20 alumnes 2007-2013 Erasmus: 3.000.000
Más detallesFAMÍLIES ALUMNAT 1 ESO. Sigueu tots i totes benvinguts a l institut
FAMÍLIES ALUMNAT 1 ESO Sigueu tots i totes benvinguts a l institut EL NOSTRE CENTRE TRETS D IDENTITAT Promoure l equitat mitjançant la inclusió escolar. Estimular l autonomia i l esforç. Vetllar per la
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA
ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA ESTRUCTURES FAMILIARS ACTUALS LA FAMÍLIA AVUI CADA DIA QUE PASSA HI HAN MES
Más detallesEXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
CURRICULUM resumit Francesc López EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL - Incorporació a la plantilla en règim de contractat laboral indefinit com a mestre a l escola Costa i Llobera des de l any 1977 fins el 1986.
Más detallesGuia del Pla de Salut Comunitat Valenciana
Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen
Más detallesAPRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)
APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE
Más detallesEines bàsiques de PNL per a docents
CURS 2014-2015 TARDOR 2014 3 NOVEMBRE AL 14 DESEMBRE 2014 Guia docent: Eines bàsiques de PNL per a docents Primària Secundària. Codi - REC0123127 / 2014-2015 Professor/a: Lorena Araujo Convocatòria: Tardor
Más detallesEn el context dels Plans de Qualitat de l ICASS
En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS Jornada Catalana de Bones Pràctiques Indicadors Indicadors Doc. Suport Avaluac. Indicadors indicadors Polítiques Socials Serveis i Entorn Context pers. i
Más detallesPROGRAMA SALUT I ESCOLA. Sílvia Pérez Cabrera. DUE Pediatria. CAP Vila Olimpica Barcelona 4/4/2017 Hospital del Mar
PROGRAMA SALUT I ESCOLA Sílvia Pérez Cabrera. DUE Pediatria. CAP Vila Olimpica Barcelona 4/4/2017 Hospital del Mar Introducció; El Fi del Programa Salut i escola, (PSiE) és millorar la salut dels adolescents
Más detallesLa identificació de competències a MC MUTUAL
La identificació de competències a MC MUTUAL Algunes dades sobre MC MUTUAL MC MUTUAL és una mútua d accidents de treball i enfermetats professionals Entitat gestora de la Seguretat Social Sense ànim de
Más detallesPROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16
PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables
Más detallesInstal lacions solars fotovoltaiques
Electricitat i electrònica Instal lacions solars fotovoltaiques CFGM.EE10.M06/0.09 CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques Instal lacions solars
Más detallesPRÀCTIQUES en EMPRESA
PRÀCTIQUES en EMPRESA Grau de Física Grau d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau d Enginyeria Biomèdica Màsters PRÀCTIQUES EN EMPRESA NORMATIVA Les pràctiques externes són una activitat de naturalesa
Más detallesB.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET
FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Más detallesCicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6
UNITAT DE PROGRAMACIÓ: Iniciació al volei. 1. Justificació Aquesta UP queda justificada dins de la programació d EF ja que és un esport col lectiu i on els alumnes poden desenvolupar les habilitats motrius
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detallesInici de curs
Inici de curs -2017 Roda de premsa d 1 de setembre alumnes alumnes Inici de curs -2017 Dades del sistema educatiu 1 1.570.011 alumnes matriculats +7.822 (p) previsió 78.367 1r cicle infantil -660 310.454
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesExperiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez
Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez 24 Gener 2013 Xarxa Aupa ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís ON SOM?.
Más detallesTÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar
Más detalleshttps://sites.google.com/a/xtec.cat/elpesdelsmotxilles/
Títol El pes de les motxilles Guia didàctica per a professorat: https://sites.google.com/a/xtec.cat/elpesdelsmotxilles/ Accés al recurs web per l alumnat: http://motxilles.weebly.com/ Autor Dídac Chias
Más detallesPORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:
PORTFOLI REFLEXIU CURS 2016-17 Pràctica Clínica Assistencial I http://www.uab.es/medicina Pràctica d introducció al sistema sanitari i a l atenció de la salut COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula
Más detallesMàster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)
Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau
Más detallesModel català d atenció integrada social i sanitària
Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental
Más detallesDefinició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.
L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats
Más detallesDescobrim l aprenentatge autònom com a eina docent
www.upc.edu/rima Descobrim l aprenentatge autònom Jornades d Innovació docent de RIMA Barcelona, 11 de juliol del 2011 Jordi.marce@upc.edu Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-NC-SA
Más detallesCONSELL D INFANTS D ENCAMP I EL PAS DE LA CASA
CONSELL D INFANTS D ENCAMP I EL PAS DE LA CASA Reglament de funcionament del Consell d Infants Exposició de motius La Convenció sobre els drets de l infant que Andorra va signar i aprovar l any 1995 apel
Más detallesETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del claustre ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Individual/grup petit mestre/alumne 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències
Más detallesEl Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística
El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar Alícia Arisa Arisa Elena Blaya Boronat Barcelona, 21 de gener de 2015 Índex 1. Origen del MECR 2. El MECR: objectius i
Más detallesAraEscric. Programa d Escriptura a l Educació Infantil, Primària i Secundària. Barcelona, 13 de juliol de 2015
AraEscric Programa d Escriptura a l Educació Infantil, Primària i Secundària Barcelona, 13 de juliol de 2015 De la lectura a l escriptura El curs 2011-2012 el Departament d Ensenyament inicia L Impuls
Más detallesGENOGRAMA DEFINICIÓ El genograma identificar, relacionar i exposar, informació del sistema familiar
DEFINICIÓ El genograma és la representació g r à f i c a d u n s i s t e m a f a m i l i a r multigeneracional (mínim de tres generacions) que amb símbols permet identificar, relacionar i exposar, la informació
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesCALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.
CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA Curs 2016 2017 PREAMBUL Aquest calendari estableix de manera molt clara l
Más detallesUtilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia
Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els
Más detallesFitxa Tècnica de l Activitat
Barcelona Activa Capacitació Professional i Ocupació Fitxa Tècnica de l Activitat Descripció/ Objectius de l activitat: És probable que vulguis donar un gir professional a la teva vida i treballar en allò
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detallesCaracterístiques i necessitats de les persones en situació de dependència
Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament
Más detallesCentralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC
Educació i descentralització Lliçons apreses Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Øystein Johannessen Director general adjunt Ministeri noruec d Ensenyament
Más detallesTÍTOL LA MALETA DELS JOCS TRADICIONALS DADES DEL CENTRE. Adreça C/Calvari, 1. Codi postal Telèfon
TÍTOL LA MALETA DELS JOCS TRADICIONALS DADES DEL CENTRE Nom del centre Z.E.R. TERRA ALTA CENTRE Adreça C/Calvari, 1 Codi postal 43784 Localitat Corbera d'ebre Telèfon 977421102 Adreça electrònica Servei
Más detallesEducació Infantil. Segon Cicle
2014 Educació Infantil Segon Cicle COMUNITAT VALENCIANA són els materials per àrees per al segon cicle d'educació Infantil. Matemàtiques Lectoescriptura Grafomotricitat Música Llengua anglesa De gran qualitat
Más detalles