1 ELS NOMBRES ENTERS 1.1

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "1 ELS NOMBRES ENTERS 1.1"

Transcripción

1 1 ELS NOMBRES ENTERS EXERCICIS PROPOSATS Escriu un nombre enter per a cada condició. a) Negatiu i el seu valor absolut és menor que 9. b) El seu oposat és un negatiu major que 3. a) Els nombres enters amb valor absolut menor que 9 són tots els del conjunt: { 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8} Com ha de ser negatiu, són solucions possibles els nombres { 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1}. b) Ha de ser un nombre positiu (per a què el seu oposat siga negatiu) i menor que 3 (per a què el seu oposat siga major que 3). Per això, són solucions possibles els nombres del conjunt {1, 2}. Completa amb nombres enters. a) 6 b) 4 a) b) Escriu cada resta com a suma de dos nombres i calcula. a) 5 ( 2) c) 7 2 e) 3 ( 8) b) 7 ( 2) d) 9 1 f) 8 9 a) 5 ( 2) c) ( 2) 5 e) 3 ( 8) b) 7 ( 2) d) ( 1) 10 f) ( 9) 1 Calcula de dues maneres diferents. a) 7 ( 5) ( 3) 8 b) 29 ( 2) 1 ( 4) a) d'esquerra a dreta: 7 ( 5) ( 3) 8 2 ( 3) Agrupant positius i negatius: 7 ( 5) ( 3) 8 (7 8) (5 3) b) d'esquerra a dreta: 29 ( 2) 1 ( 4) 27 1 ( 4) 28 ( 4) 24 Agrupant positius i negatius: 29 ( 2) 1 ( 4) (29 1) (4 2) La resta de dos nombres és 3. El segon d'aquests és 1, calcula n el primer. Plantegem la resta a ( 1) 3 a 1 3 a 3 op(1) El producte de dos nombres enters és igual a 270 i un dels enters és l'oposat de 15. Quin és l'altre? L'oposat de 15 és 15, després : a ( 15) 270 La divisió associada és: 270 ( 15) 18 Per tant, a 18, i tenim que 18 ( 15) 270 Calcula. a) 9 ( 4) c) ( 3) ( 16) e) ( 6) 20 b) ( 75) 5 d) 49 ( 7) f) ( 40) ( 8) a) 9 ( 4) 36 c) ( 3) ( 16) 48 e) ( 6) b) ( 75) 5 15 d) 49 ( 7) 7 f) ( 40) ( 8) 5 Indica la propietat que s'aplica en cada cas. a) ( 5) [( 3) 7] [( 5) ( 3)] 7 b) ( 10) ( 9) ( 9) ( 10) a) Associativa. b) Commutativa. 4

2 1.9 Per quin nombre cal dividir 105 per a obtindre 7? Busquem un nombre que multiplicat per 7 done 105. El nombre és 15. Obtenim a partir de la divisió associada 105 ( 7) Aplica la propietat distributiva per a calcular. a) ( 2) [5 ( 3)] b) ( 7) [( 4) 6] a) ( 2) [5 ( 3)] ( 2) 5 ( 2) ( 3) b) ( 7) [( 4) 6] ( 7) ( 4) ( 7) ( 6) En primer lloc, trau-ne factor comú i després calcula. a) ( 5) 8 ( 5) 4 b) a) ( 5) 8 ( 5) 4 5 (8 4) b) (7 3) Explica si són certes les igualtats següents. a) 7 15 ( 9) 1 (7 15) ( 9) 1 b) 3 (10 5) a) No és certa. Hem de fer, en primer lloc, els productes i els quocients i, en segon lloc, les sumes. La solució correcta seria: 7 15 ( 9) 1 7 [15 ( 9)] 1 b) Sí, és certa: 3 (10 5) 3 ( 1) (10 5) Fes les operacions següents. a) 45 (2 11) 3 4 c) 8 4 ( 10 3) 7 b) 36 ( ) d) 2 [6 ( 3 1)] 8 2 a) 45 (2 11) ( 9) 12 ( 5) 12 7 b) 36 ( ) 36 ( 17 8) 36 ( 9) 4 c) 8 4 ( 10 3) ( 7) d) 2 [6 ( 3 1)] [6 ( 2)] RESOLUCIÓ DE PROBLEMES 1.14 Joan ha comprat un terreny de 450 metres quadrats a 160 euros el metre quadrat. Passat un temps el ven per euros. Quant ha guanyat per cada metre quadrat? En primer lloc, calculem per quant va vendre el metre quadrat, per a això, dividim el preu total del terreny entre el nombre de metres quadrats: euros A continuació, calculem la diferència entre el preu final i el preu inicial per metre quadrat: euros va guanyar per cada metre quadrat. L'operació combinada que resol el problema és: euros 1.15 En un dia d hivern, la temperatura a les sis del matí és de 3 C sota zero. Al migdia ha pujat 9, però a les dotze de la nit el termòmetre marca 1 sota zero. Quina diferència de temperatura hi ha hagut entre el migdia i la mitjanit? La temperatura a les sis del matí és de 3 C. Com que puja 9 C, al migdia, la temperatura és de C. A mitjanit, la temperatura és de 1 C. La diferència de temperatures l obtenim restant les dues temperatures: 6 ( 1) 7 C de diferència. 5

3 CÀLCUL MENTAL 1.16 Copia i completa la taula següent. a b a b a b a b ( 1) ( 9) Busca dos nombres negatius la diferència dels qual siga 5. Escollim un nombre negatiu qualsevol. El segon nombre l obtenim de restar 5 unitats al primer. Per exemple: 1 i En efecte, 6 ( 1) Descompon els nombres següents en sumes de dos enters de signe diferent. a) 6 b) 8 c) 3 d) 9 a) 6 1 ( 7) 2 ( 8) 3 ( 9) b) 8 9 ( 1) 10 ( 2) 11 ( 3) c) 3 1 ( 4) 2 ( 5) 3 ( 6) d) 9 10 ( 1) 11 ( 2) 12 ( 3) 1.19 Indica els nombres que hi falten. a) 7 7 ( 2) 7 ( 2) b) 4 ( 3 5) 12 a) 7 7 ( 2) 7 (1 2) b) 4 ( 3 5) 12 ( 20) 1.20 Calcula les operacions següents. a) c) 18 ( 9) b) 2 6 d) a) c) 18 ( 9) 2 2 b) d) Escriu els nombres següents com a quocient de dos enters de manera que almenys un siga negatiu. a) 4 b) 5 c) 7 d) 6 Si tenim un nombre positiu, al ser un dels enters del quocient negatiu, necessàriament l'altre ha de ser també negatiu. Si tenim un nombre negatiu, al ser un dels enters del quocient negatiu, necessàriament l'altre ha de ser positiu. a) 4 4 ( 1) 8 ( 2) 12 ( 3) 16 ( 4) 20 ( 5) b) ( 1) ( 2) ( 3) ( 4) c) 7 7 ( 1) 14 ( 2) 21 ( 3) 28 ( 4) d) ( 1) ( 2) ( 3) ( 4) 6

4 1.22 Calcula. a) El doble de b) La tercera part de c) El quàdruple de a) 2 ( 20 13) 2 ( 7) 14 b) ( 18 3) 3 ( 21) 3 7 c) 4 ( 63 7 ) 4 ( 63 7) 4 ( 9) Substitueix a pel nombre enter que faça que la igualtat siga certa. a) 6 a 30 c) 8 a 1 b) a ( 5) 2 d) a 4 24 a) a 30 ( 6) 5. En efecte, 6 ( 5) 30 b) a ( 5) ( 2) 10. En efecte, 10 ( 5) 2 c) a En efecte, d) a En efecte, Copia i completa amb el nombre que hi corresponga. a) op(4) 3 b) 2 10 c) 7 1 d) op( 6) 4 a) op(4) 1 3 b) 2 ( 5) 10 c) d) 24 op(6) 4 EXERCICIS PER A ENTRENAR-SE Nombres enters. Valor absolut 1.25 Busca un nombre el valor absolut del qual siga 12 i estiga comprés entre 14 i 10. Els nombres que tenen com a valor absolut el 12 són 12 i 12, i és aquest últim el comprés entre 14 i 10. Per tant, el nombre que ens demanen és Copia i completa la taula següent. a 2 a 4 a 2 a 4 a Indica el resultat de les operacions següents. a) 3 8 d) 30 ( 10) b) 9 13 e) 5 11 c) 25 5 f) 2 7 a) d) 30 ( 10) 30 ( 10) 3 b) e) c) f)

5 1.28 Substitueix la lletra a per nombres en cada cas. a) 6 a 0 c) op( 8) 3 a b) 2 a 5 d) 9 op(a) 4 a) a 6 b) a 7 ó 7 c) a 5 d) a 13 Suma i diferència de enters 1.29 Calcula. a) c) 15 ( 6) ( 4) b) 2 ( 6) 5 d) 4 8 ( 12) ( 7) a) b) 2 ( 6) c) 15 ( 6) ( 4) d) 4 8 ( 12) ( 7) Copia i afig el nombre que fa que l'operació siga 0. a) 5 4 c) 7 9 b) 8 15 d) 12 6 a) 5 ( 1) 4 b) 8 15 ( 23) c) d) Escriu cadascun dels enters següents com a suma de dos enters de dues maneres diferents. a) 4 b) 9 c) 10 d) 12 Heus ací algunes respostes possibles: a) ( 1) ( 1) 5 6 ( 2) ( 2) 6 b) 9 ( 11) 2 2 ( 11) ( 10) 1 1 ( 10) 0 ( 9) ( 9) 0 8 ( 1) ( 1) ( 8) c) ( 1) ( 1) ( 2) ( 2) 12 d) ( 14) ( 13) ( 12) 11 ( 1) 1 ( 11) 1.32 La resta de dos nombres és 13, i el minuend, 6. Quin és el subtrahend? 6 a 13 a 6 ( 13) Escriu els nombres següents com a resta de dos enters de signe diferent. a) 5 b) 7 c) 3 d) 8 Heus ací algunes respostes possibles: a) 5 4 ( 1) 3 ( 2) 2 ( 3) 1 ( 4) b) 7 6 ( 1) 5 ( 2) 4 ( 3) 3 ( 4) 2 ( 5) 1 ( 6) c) d)

6 1.34 Calcula de dues maneres diferents. a) c) 7 ( 2) 9 ( 12) b) d) 15 ( 4) ( 6) ( 1) a) d'esquerra a dreta: Agrupant positius i negatius: b) d'esquerra a dreta: Agrupant positius i negatius: c) d'esquerra a dreta: 7 ( 2) 9 ( 12) 5 9 ( 12) 4 ( 12) 8 Agrupant positius i negatius: 7 ( 2) 9 ( 12) d) d'esquerra a dreta: 15 ( 4) ( 6) ( 1) 11 ( 6) ( 1) 17 ( 1) 18 Agrupant positius i negatius: 15 ( 4) ( 6) ( 1) Multiplicació i divisió Substitueix a pel nombre enter que faça que la igualtat siga certa. a) 5 a 20 c) a ( 8) 2 b) 40 a 10 d) a ( 9) 27 a) a En efecte, 5 ( 4) 20 b) a En efecte, 40 ( 4) 10 c) a ( 8) En efecte, 16 ( 8) 2 d) a 27 ( 9) 3. En efecte, 3 ( 9) 27 Calcula de dues maneres diferents. a) 2 ( 4 7) c) 6 ( 2 1) b) 5 (3 6) d) 9 ( 8 5) a) Directament: 2 ( 4 7) Aplicant la propietat distributiva: 2 ( 4 7) 2 ( 4) b) Directament: 5 (3 6) 5 ( 3) 15 Aplicant la propietat distributiva: 5 (3 6) 5 3 ( 5) ( 6) c) Directament: 6 ( 2 1) 6 ( 3) 18 Aplicant la propietat distributiva: 6 ( 2 1) 6 ( 2) 6 ( 1) d) Directament: 9 ( 8 5) 9 ( 3) 27 Aplicant la propietat distributiva: 9 ( 8 5) 9 ( 8) ( 9) Calcula. a) ( 4) ( 5) ( 3) c) 96 ( 8) b) ( 60) ( 10) d) ( 8) 3 ( 2) a) ( 4) ( 5) ( 3) 60 c) 96 ( 8) 12 b) ( 60) ( 10) 6 d) ( 8) 3 ( 2) 48 Indica les propietats de la multiplicació utilitzades en les igualtats següents. a) 7 [( 4) ( 10)] [7 ( 4)] ( 10) b) ( 8) ( 9) 1 ( 9) ( 8) a) Associativa. b) En primer lloc, tenim en compte que l'1 és l'element neutre. A continuació, apliquem la propietat commutativa. Aplica la propietat distributiva per a calcular. a) 2 ( 5 7) c) 6 ( 3 8) b) 4 ( 10 1) d) 6 (5 9) a) 2 ( 5 7) 2 ( 5) b) 4 ( 10 1) 4 ( 10) ( 4) ( 1) c) 6 ( 3 8) 6 ( 3) 6 ( 8) d) 6 (5 9) 6 5 ( 6) ( 9)

7 1.40 Busca el nombre que dividit entre 6 dóna 5. 5 ( 6) 30. Per tant, el nombre buscat és 30, ja que 30 ( 6) Trau-ne factor comú i després calcula. a) c) b) ( 4) d) a) ( 8 5) 3 ( 3) 9 b) ( 4) (7 3) c) (1 2) 9 ( 1) 9 d) (4 5) 5 ( 1) 5 Expressa cada nombre com a producte i com a quocient de dos nombres enters. a) 12 b) 35 c) 40 d) 8 a) Producte: ( 12) ( 6) ( 4) Quocient: ( 1) ( 2) ( 3) b) Producte: ( 1) ( 35) ( 7) 7 ( 5) Quocient: ( 35) ( 1) 70 2 ( 70) ( 2) ( 105) ( 3) c) Producte: ( 1) ( 2) ( 4) ( 5) Quocient: ( 1) ( 2) ( 3) d) Producte: ( 1) ( 2) Quocient: ( 1) ( 2) ( 3) Busca el nombre que multiplicat per 8 dóna ( 8) 12. El nombre que busquem és 12, ja que 12 ( 8) 96. El dividend d'una divisió exacta és 108, i el quocient, 18. Quin és el divisor? El divisor és 6, ja que 108 a 18 a 108 ( 18) 6. Transforma en sumes i després opera. a) 5 (8 9) b) 2 ( 7 10) c) 8 (12 4) d) 6 ( 9 5) a) 5 (8 9) 5 8 ( 5) 9 40 ( 45) 85 b) 2 ( 7 10) 2 ( 7) 2 ( 10) 14 ( 20) 34 c) 8 (12 4) 8 12 ( 8) ( 4) d) 6 ( 9 5) 6 ( 9) Trau-ne factor comú i després calcula. a) ( 6) c) 7 ( 7) 5 b) 4 ( 9) 4 ( 3) d) 8 6 a) ( 6) 3 (2 6) 3 ( 4) 12 b) 4 ( 9) 4 ( 3) 4 ( 9) ( 9 3) 4 ( 6) 24 c) 7 ( 7) 5 7 (1 5) d) (4 3) 2 ( 1) 2 Operaciones combinadas 1.47 Copia i completa amb el nombre que hi corresponga. a) 10 ( 2) 7 7 c) ( 3) 9 ( 1) 6 15 b) 9 ( 4) 8 ( 5) 36 a) 10 ( 2) b) 9 ( 4) 8 ( 5) 36 ( 40) 4 c) 18 ( 3) 9 ( 1)

8 1.48 Lleva primerament els parèntesis i després calcula. a) 21 (4 10) b) 15 ( 2 7) a) 21 (4 10) b) 15 ( 2 7) Raona si les igualtats següents són correctes o no. a) 12 ( 4) 3 12 ( 12) b) c) (8 6) d) 3 (9 8 4) a) No és correcta. Quan les multiplicacions i divisions apareixen seguides i sense parèntesis, hem de fer-les d'esquerra a dreta. Per tant, la solució correcta és 12 ( 4) b) No és correcta. En primer lloc hem d'efectuar la multiplicació i, posteriorment, la suma. La solució correcta és c) Sí que és correcta. d) No és correcta. Un signe negatiu davant de parèntesis canvia el signe de tots els nombres que hi ha en el parèntesi. La solució correcta és 3 (9 8 4) Calcula en l'ordre adequat les operacions següents sense parèntesis. a) ( 4) 7 d) 12 ( 4) 40 ( 8) b) ( 3) 6 e) 64 ( 8) ( 7) c) 34 ( 2) 5 f) 9 21 ( 3) 4 a) ( 4) b) ( 3) c) 34 ( 2) d) 12 ( 4) 40 ( 8) e) 64 ( 8) ( 7) 8 ( 7) 56 f) 9 21 ( 3) Calcula el resultat de les operacions següents amb parèntesis. a) 54 ( 3 6) (5 12) ( 2) b) (9 4) ( 3 1) 80 ( 20) c) 2 ( 7) [ 5 (8 4) 9] d) 10 ( 2 3) [4 (1 7)] a) 54 ( 3 6) (5 12) ( 2) 54 ( 9) ( 7) ( 2) ( 6) 14 8 b) (9 4) ( 3 1) 80 ( 20) 5 ( 4) c) 2 ( 7) [ 5 (8 4) 9] 14 [ 5 4 9] 14 [ 20 9] 14 ( 11) d) 10 ( 2 3) [4 (1 7)] 10 ( 5) [4 ( 6)] 2 (4 6) Fes en l ordre adequat. a) 15 2 ( 16) ( 8) d) 45 ( 49) 7 ( 6) b) 12 ( 9) 6 ( 2) e) 20 6 ( 5) ( 2) c) 7 3 ( 4) 27 ( 9) f) 54 ( 3) 2 9 ( 4) a) 15 2 ( 16) ( 8) b) 12 ( 9) 6 ( 2) 12 ( 54) ( 2) c) 7 3 ( 4) 27 ( 9) d) 45 ( 49) 7 ( 6) 45 ( 7) ( 6) e) 20 6 ( 5) ( 2) 20 ( 30) ( 2) f) 54 ( 3) 2 9 ( 4)

9 1.53 Calcula les operacions següents. a) 15 (7 9) 6 8 ( 2) b) 6 ( 4) [5 (12 9)] c) 45 ( 8 3) 2 10 d) 20 ( 2) ( 3) a) 15 (7 9) 6 8 ( 2) 15 ( 2) 6 ( 16) 15 ( 12) b) 6 ( 4) [5 (12 9)] 20 [5 3] c) 45 ( 8 3) ( 5) d) 20 ( 2) ( 3) ( 3) Substitueix a pel nombre que siga necessari perquè la igualtat siga certa. a) 5 ( 3 2) 5 a b) 12 6 ( 4) ( 2) 7 a 14 c) 7 (8 12) ( 4) 7 a d) a a) a 1 b) a 8 c) a 1 d) a 36 PROBLEMES PER A APLICAR 1.55 Euclides va ser un matemàtic que visqué 60 anys i va morir el 265 ac. Quin any va nàixer? 1.56 Les dates ac s'identifiquen amb nombres negatius. L'any del naixement de Crist s'identifica amb el 0, i les dates posteriors al naixement de Crist s'identifiquen amb nombres positius. D'aquesta manera, podem dir que Euclides va morir l'any 265. Com va nàixer 60 anys abans, va nàixer l'any , és a dir, l'any 325 a. C. La primera dona matemàtica coneguda, Hipàcia d Alexandria, va nàixer el 370 dc. Quant de temps va passar des que va morir Euclides fins que va nàixer Hipàcia? Identificant les dates amb nombres enters, Euclides va morir l'any 265, i Hipàcia d'alexandria va nàixer l'any 370. La diferència entre les dues dates es correspon amb els anys que van transcórrer: 370 ( 265) 635 anys 1.57 El cim més alt d Espanya, amb m d altura, és el Mulhacén. El Sistema de Trave, a 1441 m de profunditat, és el quart avenc més profund del món. Calcula la diferència d altitud ( 1441) 4919 m és la diferència d'altitud El mes passat, un empleat no va anar a treballar durant 5 dies. Li han descomptat en total 195 euros del sou. Utilitzant nombres enters, calcula quants diners ha perdut cada dia que no va anar a treballar euros ha perdut cada dia. Si identifiquem guanyar diners amb el fet de sumar nombres positius, i perdre diners amb el fet de sumar nombres negatius, podem afirmar que cada dia que no ha assistit al treball ha guanyat 39 euros.

10 1.59 Un rellotge retarda 40 segons cada hora. Si a les 9 del matí del dilluns tenia l hora exacta, quina hora tindrà a les 12 del migdia? Entre les 9 i les 12 transcorren hores. El rellotge retarda 40 segons cada hora. Per tant, en 3 hores el rellotge retarda segons 2 minuts. A les 12 del migdia, el rellotge marcarà les El primer mes de l any, la gasolina va baixar 5 cèntims, el segon va pujar 3 cèntims, el tercer pujà 8 cèntims i el quart baixà 2 cèntims. Expressa amb nombres enters i calcula la variació total de la gasolina en aquest temps. Cèntims de variació Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Total La variació total és cèntims, és a dir, en quatre mesos la gasolina ha pujat 4 cèntims Una comunitat de veïns ha instal lat plaques solars i ha aconseguit estalviar 180 euros en el rebut de la llum durant un any. Quin estalvi mensual ha aconseguit? Per a calcular l'estalvi mensual, dividim l'estalvi anual entre el nombre total de mesos: euros La variació en el rebut de la llum mensual ha sigut, per tant, de 15 euros Pau tenia 850 euros en la seua llibreta d estalvis. Ha ingressat 250 euros cada mes durant els 5 últims mesos. Va traure euros per a pagar al fuster. Quin saldo li queda? Moviments Saldo 850 Mes Mes Mes Mes Mes Mes La taula mostra els moviments fets en el compte bancari de Pau durant els últims 5 mesos. El saldo inicial era de 850 euros. El primer mes va afegir 250 euros, després el seu saldo va ascendir a euros. El segon mes va afegir 250 euros, després el seu saldo va ascendir a euros. El tercer mes va afegir 250 euros, després el seu saldo va ascendir a euros. El Quart mes va afegir 250 euros, després el seu saldo va ascendir a euros. El quint mes va afegir 250 euros, després el seu saldo va ascendir a euros. Finalment, per a pagar al fuster va traure 2300 euros, per la qual cosa el seu saldo va disminuir: euros. Així que Pau li deu al banc 200 euros. Resolem el problema amb una operació combinada:

11 A l institut es juga una competició de futbol entre les classes. S aconsegueixen 3 punts si guanyen un partit, 0 si empaten i 2 si perden. Dels 20 partits jugats, una classe n ha guanyat 10 i n ha empatat 5. Quants punts han aconseguit fins a aquest moment? En total s'han jugat 20 partits. 10 s'han guanyat, així que s'han obtingut punts. 5 s'han empatat, així que per aquests 5 partits no s'ha obtingut cap puntuació. Els 5 partits restants s'han perdut, així que s'han obtingut 5 ( 2) 10 puntos. Els punts totals s'obtenen sumant tots els punts aconseguits: 30 ( 10) 20 Resolem el problema amb una operació combinada: ( 2) Durant una setmana, aquests són els canvis de temperatura que es van produir a l Antàrtida: cadascun dels dos primers dies va pujar 2 graus, els dos dies següents es va mantenir estable i cadascun dels dos últims dies va baixar 1 grau. a) Quina variació ha patit la temperatura durant aquests dies? b) Si el primer dia de la setmana hi havia 27 C, quina era la temperatura l últim dia? Variació Temperatura 27 C Dia 1 2 C 25 C Dia 2 2 C 23 C Dia 3 0 C 23 C Dia 4 0 C 23 C Dia 5 1 C 24 C Dia 6 1 C 25 C La taula mostra la variació de temperatura en l'antàrtida durant els últims 6 dies. La temperatura inicial era de 27 C. El primer dia, la temperatura va augmentar 2 graus, arribant a 25 C. El segon dia va augmentar 2 graus, arribant a 23 C. Els dies tercer i quart no hi va haver variació de temperatura, per la qual cosa aquesta va romandre en 23 C. El quint dia, la temperatura va descendir 1 grau, baixant a 24 C. El sext dia va descendir 1 grau, baixant a 25 C. a) La variació de temperatura en aquestos dies ha sigut de C. b) La temperatura final es calcula amb una operació combinada de la manera següent: ( 1) Uns amics han fet a peu una ruta de muntanya. Van començar a 650 metres sobre el nivell del mar, després van pujar 150 metres més; després van baixar 200 metres i finalment van pujar fins a arribar als 936 metres d altura. a) Expressa amb nombres enters cadascun dels trams de pujada i baixada que han fet. b) Calcula els metres que van pujar en l última etapa de la ruta. a) Variació Altura 650 m Tram m 800 m Tram m 600 m Tram 3? 936 m b) La taula mostra la variació d'altura en els trams de la ruta. b) L'altura inicial era de 650 m. b) En el primer tram, l'altura va variar 150 m, després es van situar a m. b) En el segon tram, l'altura va variar 200 m, després es van situar a m. b) En el tercer tram van aconseguir una altura de 936 m, després l'altura va variar m. 14

12 1.66 Durant dos mesos, Marta ha estalviat 6 euros a la setmana. Ha gastat 24 euros en un regal per a la seua avia. a) Expressa amb nombres enters l'estalvi setmanal i la despesa en el regal. b) Si quan va començar a estalviar ja tenia 15 euros, quants diners té ara? Variació Saldo 15 Setmana Setmana Setmana Setmana Setmana Setmana Setmana Setmana Compra a) Setmanalment, el saldo de Marta va variar 6 euros. Després de la compra, el saldo de Marta va variar 24 euros. b) Dos mesos comprenen 8 setmanes. El saldo final de Marta s'expressa per mitjà d'una operació combinada de la manera següent: euros. Nombres enters. Valor absolut REFORÇ Calcula. a) 8 ( 4) b) c) 2 9 d) 24 6 a) 8 ( 4) 8 ( 4) 32 b) c) d) Escriu els nombres que fan que el resultat de les operacions següents siga 0. a) 5 b) 4 c) 3 d) 6 a) 5, perquè 5 ( 5) 0 0 c) 3, perquè 3 ( 3) b) 4, perquè d) 6, perquè 6 ( 6) Quin és el valor absolut de la suma de dos nombres oposats? Zero, perquè a op(a) 0 0 Suma i diferència d enters En cada cas, busca dos nombres negatius que complisquen la condició següent. a) La suma dels dos siga 18. b) La diferència entre els dos siga 3. a) ( 1) 16 ( 2) 15 ( 3) 14 ( 4) 13 ( 5) 12 ( 6) 11 ( 7) b) 3 4 ( 1) 5 ( 2) 6 ( 3) 7 ( 4) 8 ( 5) 9 ( 6) Calcula. a) 9 (6 8) b) 12 3 ( 6) c) 1 ( 9) ( 8) d) 1 (7 10) 5 a) 9 (6 8) c) 1 ( 9) ( 8) b) 12 3 ( 6) d) 1 (7 10) Busca el nombre que cal sumar a 8 perquè la meitat de la suma siga 1. a 8 2 ( 1) a 8 2 a 10, perquè

13 1.73 Escriu els nombres següents com a suma i com a diferència d altres dos. a) 12 b) 8 c) 5 d) 17 e) 0 Heus ací algunes respostes possibles: a) Com a suma: ( 1) 10 ( 2) 9 ( 3) 8 ( 4) Com a diferència: b) Com a suma: Com a diferència: ( 10) 3 ( 11) 4 ( 12) c) Com a suma: Com a diferència: d) Com a suma: ( 21) 5 ( 22) Com a diferència: e) Com a suma: 0 1 ( 1) 2 ( 2) 3 ( 3) Com a diferència: Multiplicació i divisió 1.74 Calcula el resultat de les operacions següents. a) 3 ( 9) 5 b) 8 ( 2) ( 4) c) 6 ( 5) 10 ( 2) d) 108 ( 3) e) 72 ( 6) f) a) 3 ( 9) b) 8 ( 2) ( 4) 64 c) 6 ( 5) 10 ( 2) 600 d) 108 ( 3) 36 e) 72 ( 6) 12 f) Busca el nombre que dividit per 7 dóna 5. Com que 7 ( 5) 35, Després el nombre buscat és Quin nombre multiplicat per 14 dóna 84? 84 ( 14) 6, després 6 ( 14) 84. El nombre buscat és 6. Operacions combinades 1.77 Primerament opera amb els parèntesis i després calcula n el resultat. a) 3 ( 5 9) b) 8 ( 4 10) c) 7 (6 2) d) 15 (6 11) a) 3 ( 5 9) 3 ( 4) 7 b) 8 ( 4 10) 8 ( 14) c) 7 (6 2) 7 ( 4) 3 d) 15 (6 11) 15 ( 17) 2 16

14 1.78 Calcula. a) 3 (4 6 2) ( 15 5) ( 10) b) ( 9 4) (1 2) 4 ( 8) ( 16) c) 10 ( 2 6) ( 20) (7 4) d) 12 (3 7) 2 ( 14) e) 8 ( 9) [( 2) 3] 1 f) [6 (4 12) 10] ( 2) a) 3 (4 6 2) ( 15 5) ( 10) 3 (4 12) ( 20) ( 10) 3 ( 8) b) ( 9 4) (1 2) 4 ( 8) ( 16) ( 13) ( 1) ( 32) ( 16) c) 10 ( 2 6) ( 20) (7 4) 10 ( 8) ( 20) 3 80 ( 20) d) 12 (3 7) 2 ( 14) 12 ( 4) e) 8 ( 9) [( 2) 3] 1 72 ( 6) f) [6 (4 12) 10] ( 2) [6 ( 8) 10] ( 2) ( 48 10) ( 2) 58 : ( 2) 29 AMPLIACIÓ 1.79 A què és igual la suma dels valors absoluts de dos nombres enters oposats? 1.80 Dos nombres enters oposats tenen el mateix valor absolut. Per tant, la suma dels valors absoluts de dos nombres enters oposats és igual al doble del valor absolut de qualsevol d'ells. Exemple: El valor absolut de la suma de dos nombres negatius consecutius és 13. Quins nombres són? Hi ha més d una solució? La suma de dos nombres negatius és un nombre negatiu. Com el seu valor absolut és 13, la suma dels dos nombres és 13. Per tant, l'exercici consisteix a buscar dos nombres negatius consecutius que sumen 13. Podem fer-ho per tempteig: 1 ( 2) 3; 2 ( 3) 5; 3 ( 4) 7; ; 6 ( 7) 13 Els nombres que busquem són 6 y 7. L'exercici també podem fer-lo de la manera següent: a (a 1) 13 2 a a 14 a 7 y a 1 6 La solució és única Posa parèntesis en les operacions següents perquè les igualtats siguen certes: a) b) c) En algun cas es poden ometre els parèntesis? a) 9 (3 5) 8 10 b) 9 3 (5 8) 24 c) En aquest cas no cal l'ús de parèntesis La diferència de dos nombres negatius és igual a la meitat del més gran. Quins nombres són? Algunes possibles solucions són: 6 y 4, ja que 6 ( 4) 2 y ( 4) y 2, ja que 3 ( 2) 1 y ( 2) y 6, ja que 9 ( 6) 3 y

15 1.83 Escriu les barres de valor absolut on corresponga perquè aquestes igualtats siguen certes. a) 6 4 ( 2) 4 b) 6 4 ( 2) 8 c) 6 4 ( 2) 5 d) 6 4 ( 2) 4 a) 6 4 ( 2) 4 b) 6 4 ( 2) 8 c) 6 4 ( 2) 5 d) 6 4 ( 2) 4. No són necessàries les barres Quin és el resultat de dividir un nombre negatiu entre el seu valor absolut? El resultat és sempre Què s obté quan dividim un nombre positiu entre el valor absolut del seu oposat? Obtenim 1, ja que un nombre i el seu oposat sempre tenen el mateix valor absolut Quina relació hi ha entre un nombre positiu i el valor absolut de la diferència entre aquest i el seu oposat? I si el nombre és negatiu? Si és positiu, el valor absolut de la diferència entre ell i el seu oposat és el doble del nombre inicial, ja que si a és positiu, a ( a) 2 a 2 a. Exemple: Siga 5 el nombre que ens donen. El valor absolut de la diferència entre ell i el seu oposat és 5 ( 5) Si és negatiu, el valor absolut de la diferència entre ell i el seu oposat és el doble de l'oposat del nombre inicial, ja que si a és negatiu, a ( a) 2 a 2 a. Exemple: Siga 5 el nombre que ens donen. El valor absolut de la diferència entre ell i el seu oposat és PER A INTERPRETAR I RESOLDRE 1.87 El missatge A Segueix aquestes instruccions i utilitza la roda per a desxifrar el missatge del pergamí. Comença en la primera lletra del missatge. Un nombre negatiu et fa avançar en el sentit de les busques del rellotge tantes caselles com indica el seu valor absolut. Un nombre positiu et fa avançar en el sentit oposat al de les busques del rellotge tantes caselles com indica el seu valor absolut. El missatge secret és ATENCIÓ AMB ELS SIGNES!. 18

16 1.88 Una ciutat curiosa Durant els mesos d hivern, en una ciutat succeeix un fenomen molt curiós: la temperatura màxima sempre varia, amb relació a la del dia anterior, segons la taula següent. Dies Dilluns, dimecres i divendres Dimarts, dijous i dissabtes Diumenges Variació 2 C 1 C 4 C Ahir, dilluns 16 de febrer, es va arribar als 2 C de màxima. Calcula la temperatura màxima de cadascun dels dies següents. a) Dilluns que ve. b) Dilluns passat. c) D ací a quatre dilluns. d) Fa quatre dilluns. e) El passat 20 de gener i el pròxim 18 de març. Nota: Enguany no és bixest. Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg La taula ens mostra un calendari des del 19 de gener fins el 22 de març. Apareixen ressaltats els dies corresponents al mes de febrer. Per a calcular la temperatura màxima en un dia posterior al 16, sumem a la temperatura del dia 16 de febrer la variació corresponent a cada dia transcorregut. Per a calcular la temperatura màxima en un dia anterior, sumem a la temperatura de tal dia l'oposat de la variació corresponent a cada dia transcorregut. És a dir, a l'avançar en el calendari sumem les variacions, i al retrocedir sumem els oposats de les variacions. a) Dilluns que ve, la temperatura màxima serà de C. És a dir, entre un dilluns i el següent, la temperatura varia C. b) Dilluns passat, la temperatura va ser de C. És a dir, entre un dilluns i l'anterior, la temperatura varia C. c) Dins de quatre dilluns, el 16 de març, la temperatura serà de 2 4 ( 1) C. d) Fa quatre dilluns, el 19 de gener, la temperatura va ser de C. e) El passat 20 de gener, la temperatura va ser de C (n hi ha prou amb restar un grau a la temperatura del 19 de gener). El pròxim 18 de març, la temperatura serà de C (n hi ha prou amb restar un grau pel dimarts i sumar 2 pel dimecres a la temperatura del dia 16 de març). 19

17 AUTOEVALUACIÓ 1.A1 Calcula: a) b) 2 ( 6) a) b) 2 ( 6) 2 ( 6) 12 1.A2 Calcula el valor absolut de la meitat de 32. La solució és 16, ja que i A3 Fes les operacions següents. a) 9 ( 3) 4 7 ( 6) c) 8 ( 11) 4 9 b) 12 ( 4) 15 ( 5) d) ( 2) 3 ( 6) a) 9 ( 3) 4 7 ( 6) b) 12 ( 4) 15 ( 5) c) 8 ( 11) d) ( 2) 3 ( 6) A4 Fes les operacions següents després de llevar els parèntesis. a) (16 13) 8 c) 9 ( 4 2) b) 12 ( 5 2) d) (6 14) 10 a) (16 13) b) 12 ( 5 2) c) 9 ( 4 2) d) (6 14) A5 Descobreix el nombre que compleix la condició: a) Sumat a 13 dóna 4. b) En restar-hi 2 dóna 9. c) Multiplicat per 3 dóna 24. d) En dividir-lo entre 6 dóna 2. a) a 13 4, per tant a El nombre que busquem és 17. b) a ( 2) 9, per tant a El nombre que busquem és 11. c) 24 ( 3) 8. El nombre que busquem és 8, ja que 8 ( 3) 24. d) El nombre que busquem és 12, ja que 12 ( 6) 2. 1.A6 Calcula. a) 3 (5 8) 24 ( 6) 1 b) 10 [7 2 (1 3)] c) 12 2 (9 15) d) 6 (5 15) ( 2) a) 3 (5 8) 24 ( 6) 1 3 ( 3) ( 4) b) 10 [7 2 (1 3)] 10 [7 2 ( 2)] 10 [7 ( 4)] c) 12 2 (9 15) 12 2 ( 6) d) 6 (5 15) ( 2) 6 ( 10) ( 2) A7 Calcula el resultat de les operacions següents. a) op( 4) 9 c) op(5 11) b) 6 op(10) d) 8 ( 7) a) op( 4) b) 6 op(10) 6 ( 10) c) op(5 11) op( 6) 6 d) 8 ( 7)

18 1.A8 Aplica la propietat distributiva i calcula. a) 3 (6 2) c) 2 ( 1 7) b) 5 ( 4 9) d) 6 (3 5) a) 3 (6 2) 3 6 ( 3) 2 18 ( 6) 24 b) 5 ( 4 9) 5 ( 4) c) 2 ( 1 7) 2 ( 1) 2 ( 7) d) 6 (3 5) A9 Escriu tots els nombres enters el valor absolut dels quals és major que 3 i menor que 6. Els nombres que busquem són 4, 4, 5 i 5. 1.A10 La diferència de dos nombres enters és 6. Calcula n el subtrahend si sabem que el minuend és 5. Tenim que 5 a 6. Per tant, a En efecte, 5 ( 11) 6. 1.A11 Busca l oposat de les quantitats següents. a) El quàdruple de 13. c) El doble de 25. b) La cinquena part de 115. d) La tercera part de 78. a) op[4 ( 13)] op( 52) 52 c) op[2 ( 25)] op[ 50] 50 b) op[( 115) 5] op( 23) 23 d) op[( 78) 3] op( 26) 26 MURAL DE MATEMÀTIQUES Jugant amb les matemàtiques Endevina quin nombre sóc Sóc positiu Sóc imparell Sóc menor que 16 Sóc major que (6 1) (6 8) [ ( 12)] 3 ( 3) ( 5) ( 2) 1 Fent les operacions la taula queda: Per tant, el nombre és

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES

2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES 2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES EXERCICIS PROPOSATS 2.1 Escriu cada potència com a producte i calcula n el valor. a) ( 7) 3 b) 4 5 c) ( 8) 3 d) ( 3) 4 a) ( 7) 3 ( 7) ( 7) ( 7) 343 c) ( 8) 3 ( 8) ( 8) (

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria .1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Els nombres naturals

Els nombres naturals Els nombres naturals Els nombres naturals Els nombres naturals són aquells que serveixen per a comptar. Se solen representar fent servir les xifres del 0 al 9. signe suma o resultat Suma: 9 + 12 = 21 sumands

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

EXERCICIS - SOLUCIONS

EXERCICIS - SOLUCIONS materials del curs de: MATEMÀTIQUES SISTEMES D EQUACIONS EXERCICIS - SOLUCIONS AUTOR: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 21 d abril de 2009 Aquests materials han estat realitzats

Más detalles

Quadern de matemàtiques Decimals1

Quadern de matemàtiques Decimals1 Quadern de matemàtiques Decimals CENTENES DESENES UNITATS DECIMES CENTÈSIMES 3,5 Busca les vuit diferències que hi ha en aquests dos dibuixos Curs i grup: Data inici quadern Data acabament Seguiment Data

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut Pla Marcell

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut Pla Marcell Generalitat de Catalunya Departament d Educació Generalitat de Catalunya Nombres amb signe: els enters 1 Full de treball A LES TEMPERATURES VENEN DONADES PER NOMBRES AMB UN SIGNE + O - Estats per sobre

Más detalles

Dossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària.

Dossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària. 1. Completa les operacions següents: 6 5 4 1 2 x x 9 4 4 5 7 8 5 2 1 9 6 2 1 1 8 2. Quin nombre hem de multiplicar per 537 per obtenir 9.666? 3. Subratlla els nombres que siguin múltiples de 2 i encercla

Más detalles

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S INDICA: Pinta n de blau els costats. Assenyala n de vermell el vèrtex. Pinta n de groc l obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE

Más detalles

Bloc I. ARIMÈTICA. Tema 6: POTÈNCIES I ARREL QUADRADA TEORIA

Bloc I. ARIMÈTICA. Tema 6: POTÈNCIES I ARREL QUADRADA TEORIA 1. INTRODUCCIÓ. IES L ASSUMPCIÒ d El http://ww w.ieslaasuncion.org Observa l arbre genealògic de Lluïsa: Rebesavis Besavis Iaios Pares Lluïsa Hi ha ocasions en les que per a resoldre un problema es necessari

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS 1 Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de... Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. Entendre i saber utilitzar les propietats de la suma i

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques

MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques Els nombres enters Els temes que analitzarem són: Ordenació d'enters Representació gràfica d'enters Valor absolut d un nombre enter Suma, resta,

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES Pàgina 8. Encara que el mètode per a resoldre les preguntes següents se sistematitza a la pàgina següent, pots resoldre-les ara: a) Quants radiants corresponen als

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25 TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres 2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest

Más detalles

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S INDICA: Pinta n de blau els costats. Assenyala n de vermell el vèrtex. Pinta n de groc l obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS

BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS 1. Números naturals: són els que utilitzem per a comptar per unitats (1,,, 4, 6...). Números enters: són els números per unitats, però tant negatius com positius i el zero

Más detalles

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

TEMA 1: Trigonometria

TEMA 1: Trigonometria TEMA 1: Trigonometria La trigonometria, és la part de la geometria dedicada a la resolució de triangles, es a dir, a determinar els valors dels angles i dels costats d un triangle. 1.1 MESURA D ANGLES

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1

SOLUCIONARI Unitat 1 SOLUCIONARI Unitat Comencem En un problema de física es demana el temps que triga una pilota a assolir una certa altura. Un estudiant, que ha resolt el problema correctament, arriba a la solució t s. La

Más detalles

Nombres Enters. 1r d ESO

Nombres Enters. 1r d ESO 64 1r ESO CAPÍTOL 6: NOMBRES ENTERS Traducció: Àngel Cerveró Revisores de traducció: Emilia Soriano i Rosario Galet 65 Índex 1. NOMBRES ENTERS 1.1. NOMBRES POSITIUS, NEGATIUS I ZERO 1.2. ON APAREIXEN ELS

Más detalles

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES Suma de monomis. 1. Realitza les següents operacions: + 8 4 9 9 6 + 4 5 5 1 + 4 4 4 11 7 f) 6 7 1 8. Realitza les següents operacions: 1 + 5 5 + 1 y + y + y

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

Càlcul de tants efectius

Càlcul de tants efectius Càlcul de tants efectius Utilització de la funció TIR en el càlcul 1de 39 Exercici 1 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 X 0 1 2 3 4 5 i=0,05 i=0,035 En primer lloc, es calcula el capital X igualant els

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

Objectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83

Objectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83 5 Expressions algebraiques Objectius Crear expressions algebraiques a partir d un enunciat. Trobar el valor numèric d una expressió algebraica. Classificar una expressió algebraica en monomi, binomi,...

Más detalles

6Solucions a les activitats de cada epígraf

6Solucions a les activitats de cada epígraf PÀGINA 4 Pàg. Les equacions són igualtats algebraiques (amb nombres i lletres) que permeten establir relacions entre valors coneguts (dades) i valors desconeguts (incògnites). Aprenent a manejar-les, disposaràs

Más detalles

competència matemàtica

competència matemàtica avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 0-03 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un bolígaf,

Más detalles

Educació secundària obligatòria. CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques

Educació secundària obligatòria. CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques Educació secundària obligatòria CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques Curs 0-04 Educació secundària obligatòria Quadern de matemàtiques Ítem Resposta Punts Observacions. Dibuixa el gràfic

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya valuació contínua Qualificació prova TOTL Cognoms una lletra majúscula a cada casella: Nom: Centre: Trimestre: Tardor 11 M4

Más detalles

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant. Pàgina 1 de 8 EXERCICIS PER LA RECUPARACIÓ 1A Avaluació 1.- Calcula de dues maneres (TP i RP): a) 25 + (-1+7) (18 9 + 15)= TP= RP= 9 (-12 + 5 8 = TP= RP= 2.- Treu factor comú i calcula: a) 5.(-3) + (-7).

Más detalles

Prova de competència matemàtica

Prova de competència matemàtica PROVES DE QUALIFICACIO DE NIVELL 3 Prova de competència matemàtica Nombres naturals: jerarquia d operacions: La jerarquia es: 1. parèntesi 2. multiplicacions i divisions 3. sumes i restes a) 25 : 5 + 3.

Más detalles

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun

Más detalles

EXERCICIS (+SOLUCIONS) DE REGLES DE 3 COMPOSTES

EXERCICIS (+SOLUCIONS) DE REGLES DE 3 COMPOSTES EXERCICIS (+SOLUCIONS) DE REGLES DE 3 COMPOSTES 1. Enviar 20 paquets a una ciutat que està a 300 km costa 720. Quants diners costaria enviar 37 paquets a 180 km? 2. Cinc aixetes omplen un dipòsit de 450

Más detalles

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers 1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és

Más detalles

Bloc I. ARIMÈTICA. Tema 1: ELS NOMBRES NATURALS TEORIA

Bloc I. ARIMÈTICA. Tema 1: ELS NOMBRES NATURALS TEORIA 1. ORIGEN I SISTEMES DE NUMERACIÓ. * Els nombres sorgeixen de la necessitat de comptar de l home. * Els símbols utilitzats per una civilització i les seues normes d ús formen un sistema de numeració. Sistema

Más detalles

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta .- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-

Más detalles

MATEMÀTIQUES TREBALL D ESTIU I/O RECUPERACIÓ. DE 1r D ESO - REFORÇ

MATEMÀTIQUES TREBALL D ESTIU I/O RECUPERACIÓ. DE 1r D ESO - REFORÇ MATEMÀTIQUES TREBALL D ESTIU I/O RECUPERACIÓ DE 1r D ESO - REFORÇ Has de copiar els enunciats dels exercicis en fulls a part i fer tots els passos necessaris per resoldre ls. Amb aquests fulls faràs un

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

I.E.S. Cirviànum Matemàtiques Segon Curs d E.S.O. EQUACIONS EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Per resoldre equacions de primer grau cal seguir aquests passos:

I.E.S. Cirviànum Matemàtiques Segon Curs d E.S.O. EQUACIONS EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Per resoldre equacions de primer grau cal seguir aquests passos: DE PRIMER GRAU Per resoldre equacions de primer grau cal seguir aquests passos: Treure parèntesis Traslladar totes les a un cantó de l igual Agrupar ambdós costats de l igual (les i els nombres) Aïllar

Más detalles

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: https://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: https://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI Autor: jestiarte Font: https://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation ALGUNS ERRORS HABITUALS DELS ESTUDIANTS No tinc cap horari per a l

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

XXI Cangur SCM 7 d abril de 2016 Nivell: 4t ESO

XXI Cangur SCM 7 d abril de 2016 Nivell: 4t ESO XXI Cangur SCM 7 d abril de 2016 Nivell: 4t ESO Qüestions de 3 punts: 1. Calculeu quin és resultat de l operació 2016 (2015 (2014 (2013 (2012 (2011 (2010 (2009 (2008 (2007 (2006 2005)))))))))). A) 6 B)

Más detalles

4. PROBLEMES AMB EQUACIONS

4. PROBLEMES AMB EQUACIONS 4. PROBLEMES AMB EQUACIONS Molts problemes matemàtiques es poden resoldre amb ajuda d'equacions. Donar una mecànica per la resolució és difícil, doncs òbviament cada problema té la seva estratègia, però

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

Unitat 2 ELS NOMBRES ENTERS. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 1. LA TEMPERATURA UNITAT 2 ELS NOMBRES ENTERS

Unitat 2 ELS NOMBRES ENTERS. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 1. LA TEMPERATURA UNITAT 2 ELS NOMBRES ENTERS Unitat 2 ELS NOMBRES ENTERS 35 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 1. LA TEMPERATURA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? 36 què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de: Reconèixer els nombres enters.

Más detalles

Qüestionari (Adreçament IP)

Qüestionari (Adreçament IP) Qüestionari (Adreçament IP) 1. Quina longitud, en bits, té una adreça IPv4? Com es representa una IPv4? 2. Per cadascuna de les classes IP (A, B i C), digues: valors dels primers bits rang del 1r byte

Más detalles

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES FEINA D ESTIU

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES FEINA D ESTIU DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES FEINA D ESTIU 4t BS 014-015 TEMA I : Intervals i radicals 1. Completa: Interval Desigualtat Representació (, 7 ] x 1 (,)U5,6) (-,-1]. Escriu en forma de desigualtat i representa:

Más detalles

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació Sèries del Quinzet. Proves d avaluació INSTRUCCIONS Les proves d avaluació de l aprenentatge del Quinzet estan dissenyades per fer l avaluació interna del centre. Aquestes proves, seguint les directrius

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 2n d ESO

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 2n d ESO Institut Galileo Galilei Departament de Matemàtiques Curs 015-16 DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES n d ESO A continuació tens una sèrie d'exercicis i activitats relacionats amb els continguts treballats

Más detalles

avaluació educació primària

avaluació educació primària avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 009 SÈRIE 4 QÜESTIONS 1. Considereu el sistema d inequacions següent: x 0, y 0 x+ 5y 10 3x+ 4y 1 a) Dibuixeu la regió de solucions

Más detalles

Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )

Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( ) GEOMETRIA EN L ESPAI VECTORS EN L ESPAI OPERACIONS AMB VECTORS Un vector és un segment orientat en l espai que té un mòdul, una direcció i un sentit coneguts: té un extrem i un origen (Exemple: vector

Más detalles

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després

Más detalles

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

Problemes de programació lineal de la sele.

Problemes de programació lineal de la sele. Problemes de programació lineal de la sele. 1. En un taller de confecció es disposa de 80 metres quadrats de tela de cotó i de 120 metres quadrats de tela de llana. Es fan dos tipus de vestits, A i B.

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies.

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS UNITAT SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS Pàgina Equacions i incògnites. Sistemes d equacions. Podem dir que les dues equacions següents són dues dades diferents? No és cert que la segona diu el mateix

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Tema 2: Equacions i problemes de segon grau.

Tema 2: Equacions i problemes de segon grau. Tema : Equacions i problemes de segon grau..1. Les equacions de n grau. Equacions del tipus x + 5x - 3 0, on la incògnita x es troba elevada al quadrat, diem que són equacions de segon grau. Exemples:

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Competència matemàtica Sèrie 2

Competència matemàtica Sèrie 2 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència matemàtica Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles