Currículum educació primària

Transcripción

1 Comentaris de la presentació 1

2 Una nova norma ens ha de permetre aturar-nos, reflexionar, compartir per anar avançant com a centre educatiu en la consecució dels objectius que ens hem plantejat. L escola inclusiva té com a centre l alumne, per tant, aquest fet és el que ens ha de fer millorar, modificar, afegir els canvis metodològics que afavoreixin l aprenentatge de cadascun dels nostres alumnes. 2

3 En aquest vídeo els alumnes ens expliquen com aprenen i què opinen de l avaluació. Són alumnes de l escola Heura de Barcelona i de l Institut Bernat El Ferrer de Molins de Rei. Abans de visualitzar-lo podem demanar que cada assistent reculli una de les idees principals que expressen els alumnes amb la qual estigui d acord o que l hagi fet reflexionar. En acabar podem dedicar uns minuts a compartirles. Aquest currículum l han realitzat equips de mestres i especialistes als quals s ha demanat que tinguin en compte la seva experiència i l opinió dels seus alumnes. 3

4 El Decret d ordenació dels ensenyaments de l educació primària és un currículum que suposa un canvi de paradigma, ja que fixa, com a principal objectiu, l aprofundiment en el model competencial per tal de garantir l adquisició de les competències bàsiques de l alumnat en acabar l etapa obligatòria. La tradició pedagògica de Catalunya ha permès la transformació metodològica necessària per a aquest canvi de paradigma cap a les competències bàsiques. Aquestes signifiquen apostar per un model pedagògic que prioritza la interrelació dels diferents coneixements que aprèn l alumne i la seva posada en acció. El currículum d educació primària té com a objectius consolidar el treball per competències per desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials, i desenvolupar l acció tutorial per contribuir al creixement personal de l alumne. 4

5 Fa més de quatre anys que es treballa en el desenvolupament d aquestes competències i, per això, el currículum proposat incorpora els aspectes nuclears dels documents d identificació i desplegament de les competències bàsiques a primària, elaborats entre l any 2011 i el El currículum de primària incorpora com a novetats, entre d altres, la inclusió d orientacions metodològiques i d avaluació a fi de poder guiar aquest treball competencial, i una acció tutorial, tant individual com col lectiva. Altres aspectes destacats són l increment de 175 hores de matemàtiques al llarg de tota l etapa i la presència de les competències digitals, que fan referència al desenvolupament de mètodes de treball eficaços i adequats en l ús de les tecnologies digitals. La proposta també fa una especial atenció al procés de lectura i escriptura, i a la consolidació del suport escolar personalitzat (SEP). Pel que fa a la distribució horària, l etapa d educació primària consta de hores lectives, d aquestes, 525 hores corresponen a l esbarjo i, la resta, hores, són les destinades a les àrees de coneixement, que es reparteixen entre sis àmbits diferents i les hores de lliure disposició que destina el centre d acord amb el seu projecte educatiu. La nova norma manté l organització en cicles -inicial, mitjà i superior-, i s ha realitzat tenint en compte el Decret que regula l atenció a l alumnat en el marc d un sistema inclusiu, que té com a finalitat assegurar expectatives d aprenentatge a tots i cadascun dels alumnes. També preveu l àrea d educació artística en tots els cursos per afavorir les competències relacionades amb l expressió, el sentit artístic o la creativitat. Aquest currículum s ha elaborat d acord amb les recomanacions de l Europa 2020 i del programa Rethinking education També té en compte els objectius de l eix 4 de l Ofensiva de país a favor de l èxit escolar, sobre innovació metodològica i didàctica a les aules, i els del Marc per al plurilingüisme, per garantir que l alumnat compti amb el domini de les dues llengües oficials i el coneixement, com a mínim, d una llengua estrangera per adquirir una sòlida competència comunicativa. El ha dut a terme sessions informatives a més de professionals del món docent per informar de les novetats del nou currículum de primària. 5

6 Correspon al, d acord amb la Llei d Educació de Catalunya (article 52), contribuir al desenvolupament del currículum afavorint l elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i dels mestres. El desenvolupament i la concreció del currículum s han d entendre de manera oberta i flexible, i han de promoure l autonomia dels centres d acord amb el seu projecte educatiu. El currículum té la funció de regular els continguts mínims d aprenentatge que s han de prendre com una guia, conté les competències bàsiques que s han d assolir en finalitzar l ensenyament obligatori, els continguts de totes les àrees, els mètodes pedagògics i els criteris d avaluació i orientacions dels diferents ensenyaments. Té com a objectiu explicitar què han d aprendre els alumnes i quines són les competències que han d adquirir per poder anar per la vida amb seguretat i criteri. Sembla evident que la funció de l ensenyament escolar és que es produeixi aprenentatge; que el bon docent no és aquell que en sap molt del tema, sinó aquell que, sabent-ne, sap fer que els alumnes s hi interessin, facin seu el coneixement i el recreïn. És per això que el currículum recull, de manera formal, tots els aspectes relatius al procés educatiu i respon a les preguntes com, quan i què ensenyar? i com, quan i què avaluar? El currículum funciona com una eina de regulació pedagògica i està estretament vinculat al context cultural, social i polític. 6

7 Aquest calendari pretén mostrar el procés que ha seguit la tramitació del Decret fins a la seva publicació. Se n va iniciar l elaboració al setembre del 2014, paral lelament s estaven redactant els documents de desplegament de les competències bàsiques de totes les àrees. Va caldre donar orientacions als centres, per al curs , ja que encara no s havia publicat. Es va fer una pàgina web específica per a la nova àrea de l educació en valors socials i cívics. Es van donar orientacions, com a solució de contingència, per a l avaluació de final de curs. Durant el procés s han recollit les aportacions de les diferents direccions generals del, de la Junta Central de Directors i s ha treballat amb la Inspecció d Educació. El Consell Escolar de Catalunya, per unanimitat, en va fer un dictamen favorable. 7

8 98

9 9

10 Els objectius a llarg termini de la Unió Europea, en l àmbit de l educació, són els següents: Fer realitat l aprenentatge al llarg de la vida. Millorar la qualitat i l eficiència de l educació i la formació. Promoure l equitat, la cohesió social i la ciutadania activa. Augmentar la creativitat i la innovació, incloent-hi l emprenedoria, a tots els nivells de l educació i la formació. Un dels cinc objectius principals de l'estratègia Europa 2020 es focalitza en l'educació i preveu dos reptes ambiciosos: La reducció de la taxa d'abandonament escolar per sota del 10%, i l'augment fins a un mínim del 40% de la població europea de 30 a 34 anys amb estudis superiors (o equivalents) completats. Segons dades de l'eurostat, l'abandonament escolar entre els 18 i els 24 anys a l'estat espanyol és del 28%, gairebé el triple de l'objectiu marcat. El problema és significativament greu, atès que aquesta xifra pràcticament es manté des de fa més d'una dècada. 10

11 El terme competències va néixer en el context del món laboral, on es va generalitzar Currículum en els anys educació i, primària passant després per la formació professional, el concepte de competència s'ha anat obrint camí arreu i s'està expandit al conjunt del sistema educatiu. Parlem de competències bàsiques o clau quan fem referència a allò que cal esperar d'una escolaritat obligatòria, i definim com a competències professionals les que serveixen per determinar quines han de ser les fites que han de guiar la formació de les titulacions tècniques i universitàries. A Catalunya s han establert 8 competències bàsiques: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència matemàtica 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Competència artística i cultural 5. Tractament de la informació i competència digital 6. Competència social i ciutadana 7. Competència d aprendre a aprendre 8. Competència d autonomia, iniciativa personal i emprenedoria 11

12 Estatut d autonomia de Catalunya Article 131 Educació 1. 2 Correspon a la Generalitat, en matèria d ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l obtenció d un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l Estat i amb relació als ensenyaments d educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l educació infantil i la regulació dels centres en què s imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l experimentació educatives i també la garantia de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l estudi, de beques i d ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l educació i l aprovació de directrius d actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 12

13 Correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l educació Currículum i a la llibertat educació d ensenyament primària en matèria d ensenyament no universitari i d acord amb el que disposa l article de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l ensenyament, la seva definició i l avaluació general del sistema educatiu. b) L ordenació del sector de l ensenyament i de l activitat docent i educativa. c) L establiment dels plans d estudi corresponents, incloent-hi l ordenació curricular. d) El règim de foment de l estudi, de beques i d ajuts estatals. e) L accés a l educació i l establiment i la regulació dels criteris d admissió i escolarització de l alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l expedició i l homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d educació Article 53 Competència per a determinar el currículum 1. En el marc dels aspectes que garanteixen l assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis, el Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sens perjudici del que estableix l article 97 amb relació a l autonomia pedagògica dels centres. 13

14 14

15 Volem parlar d un compromís col lectiu pel que representa: una obligació contreta a través d una promesa que fan diferents persones conjuntament i que afecta totes elles. Aquest és un procés en què cal aconseguir el diàleg, la complicitat i la implicació de tots els col lectius que tenen a les seves mans la possibilitat de millorar la qualitat de l educació: els docents, el personal d administració i serveis i els equips directius, els alumnes i les seves famílies, els serveis educatius, la Inspecció d Educació, els moviments de renovació pedagògica, la universitat, les organitzacions sindicals, les institucions i entitats del sector, etc., per avançar des de la coresponsabilitat cap a l objectiu comú: l atenció de tots els alumnes, amb expectatives d èxit, en el marc d un sistema inclusiu. 15

16 L atenció educativa a tots els alumnes ha d impregnar la cultura del centre i ha de tenir en compte: Una perspectiva transversal, que parteix d un currículum per a tots i d un projecte educatiu de centre que planifica unes estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixen la participació i l aprenentatge de tots els alumnes. Una perspectiva longitudinal, que preveu tot el recorregut pel sistema educatiu i que garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l educació infantil fins a l educació postobligatòria, a fi de possibilitar l assoliment d una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos. Parlar d una escola per a tothom implica concretar els principis següents: El reconeixement de la diversitat com un fet universal. El sistema inclusiu com l única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes. La personalització de l aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. L equitat i la igualtat d oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d èxit. La participació i la coresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte. La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits. De l'escola inclusiva a un sistema inclusiu 16

17 És un Decret que s ha construït tenint en compte diferents aspectes per tal de recollir la teoria però també la pràctica diària: -La renovació pedagògica que és l expressió que recull el projecte i que vol donar resposta, des de l educació, als nous canvis i a les noves necessitats. No hi ha una única renovació pedagògica, n hi ha moltes i fetes per diferents agents (mestres, moviments de renovació...), neix com a resultat de voler millorar, trobar solucions o introduir nous elements. -La innovació i la recerca educatives que tenen com objectiu la millora de la qualitat en l educació, promovent actituds obertes i positives, i avaluant les necessitats i les propostes de canvi per difondre experiències novedoses cap a la millora. -Aquesta innovació i recerca, experimentades i concretades en projectes i pràctiques de referència, ens ajuden a generalitzar en altres centres propostes que es puguin anar consolidant. La innovació és bona, no només perquè sigui nova, sinó perquè contribueix de manera diferent, amb marge de fiabilitat, a solucionar o millorar diferents problemes educatius. La innovació suposa transformació i un canvi qualitatiu respecte a la situació inicial. 17

18 El Decret considera i té en compte l etapa d educació infantil, prioritàriament el 2n cicle, i l etapa d educació secundària. És molt important la transició entre les etapes, pel que fa a metodologies i també quant a les relacions personals entre alumnes, mestres o professors. La bona acollida, les expectatives d èxit són elements que influeixen en els alumnes. Els documents de desplegament dels diferents àmbits s han treballat en grups on hi havia presència de mestres i professors. En els Documents per a l'organització i la gestió de centres que es publiquen per a cada curs hi ha indicacions en relació amb la coordinació. 18

19 El Decret inclou orientacions metodològiques i orientacions d avaluació amb l objectiu de donar indicacions quant a les metodologies per emprar. Metodologies amb un clar enfoc competencial, de cadascuna de les àrees, però que també plantegen un treball més global i interdisciplinari. Cal fer esment que hi ha centres que ja es plantegen el treball amb els alumnes amb aquest enfoc, per tant, es tracta de reflexionar per avançar en la millora i anar introduint els canvis necessaris. Aquests canvis poden ser de diferents tipus, des de la distribució dels espais, la reorganització del temps, l agrupació d alumnes que possibilita l atenció de més d un mestre, l ús de materials i recursos diferents L alumne és el protagonista del seu aprenentatge i el mestre té un rol diferent al que de vegades tenia. 19

20 El Decret planteja uns objectius per assolir en finalitzar l etapa, objectius que s han d anar treballant durant tots els cursos, ja que la finalitat última es pot concretar en: Que els alumnes aprenguin, gaudeixin de l aprenentatge individual Vagin assolint les competències bàsiques que contribuiran al seu desenvolupamet personal, social Tenir un bon acompanyament per part dels mestres i del tutor. 20

21 21

22 22

23 Manté aspectes, tant organitzatius com de contingut, que configuren i formen part de la manera de treballar de les escoles. Afavoreix el treball en equip, la reflexió compartida i no obvia l educació artística, tan important per al creixement personal dels alumnes. 23

24 24

25 L organització en cicles: Aquesta etapa comprèn sis cursos acadèmics, que s han de cursar normalment entre els sis i els dotze anys. S inicia, amb caràcter general, l any natural que es compleixen els sis anys. S organitza en tres cicles, de dos anys cadascun, per tal d impartir els ensenyaments d acord amb els diferents ritmes de maduració psicopedagògica dels infants d aquestes edats. Aquesta calendarització afavoreix l organització dels equips de treball, té en compte l evolució dels alumnes i respon a la planificació del currículum, ja que els continguts i els criteris d avaluació estan plantejats per cicle. 25

26 26

27 27

28 Es manté i es vol posar èmfasi en la coordinació i en el treball en equip 28

29 La importància del domini de les llengües. En acabar l ensenyament obligatori, el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que tots els alumnes, independentment del seu origen lingüístic familiar, tinguin un ple domini de les dues llengües oficials i el coneixement de, com a mínim, una llengua estrangera amb l objectiu que assoleixin les competències bàsiques que s estableixen en el Marc europeu comú de referència per a les llengües. Els centres podran oferir, opcionalment, la introducció d una segona llengua estrangera. L aranès, variant de la llengua occitana, s imparteix a l Aran amb les assignacions temporals i en els àmbits d aprenentatge i les àrees que el Consell General d Aran, d acord amb el, determini. 29

30 Posar en relleu la importància de l educació artística a l escola, no només com a àrea, sinó també com a projecte d escola que es present en moltes activitats (setmanes culturals, Sant Jordi, audicions, teatre...). Les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn, incideixen en la vida de les persones i permeten espais de relació en els quals flueixen experiències, significats, emocions, idees i pensaments. L educació artística a l educació primària té per objectiu desenvolupar les competències perceptives i d expressió que permetin als alumnes comprendre el seu entorn i els mons artístics i culturals, i adquirir eines per comunicar-se amb els llenguatges de les arts. L educació artística afavoreix l estructuració del pensament de l alumnat en tant que contribueix a l anàlisi de la realitat i ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. L aprenentatge de l art, i a través de l art, genera coneixement i transferència a altres situacions i contextos, tot desenvolupant un pensament crític, obert i flexible. L educació artística també té una gran rellevància des d una perspectiva social i cultural, ja que les manifestacions artístiques no són generadores només d espais de coneixement, sinó també d espais d experiència i de transferència a l entorn social que ens acull (centre escolar, barri, poble, ciutat ). L art, per les seves característiques, permet un diàleg obert amb les altres manifestacions culturals del món. 30

31 31

32 L agrupació de les àrees de coneixement en àmbits ens permet: Definir les competències bàsiques pròpies de cada àmbit que l alumne ha d assolir en finalitzar l etapa de primària. L assoliment de les competències pròpies de cada àmbit és el que ens permetrà assolir les vuit competències bàsiques en finalitzar l escolaritat obligatòria. Proposar orientacions metodològiques i orientacions d avaluació de cada àmbit. Establir continguts comuns en les àrees: Coneixement del medi natural i coneixement del medi social i cultural Visual i plàstica i música i dansa 32

33 En relació amb alguns àmbits: Àmbit lingüístic: Tractament integrat de les llengües, mateixes dimensions, continguts coherents, nivells d assoliment de les competències en funció de cada llengua. Àmbit de coneixement del medi: Àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural: tractament globalitzat de les dues àrees, tot i que a final de curs s han d avaluar per separat. Àmbit artístic: Àrea d educació artística: visual i plàstica, música i dansa: tractament globalitzat amb continguts comuns de les dues àrees. Àmbit d educació en valors: Àrea d educació en valors socials i cívics o àrea de religió, el currículum d aquesta última no és competència del. 33

34 34

35 35

36 36

37 Organització del Decret. Es troba al Diari Oficial de la núm DISPOSICIONS DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. S està treballant en una versió maquetada més fàcil de llegir i consultar. Es penjara al web del i al web de l xtec. Per explicar l organització del Decret es poden fer servir aquestes diapositives o les infografies corresponents. 37

38 Preàmbul: a grans trets concreta el marc normatiu, explicita els referents, descriu què és l educació primària, fa referència a les competències bàsiques i als documents de desplegament de les competències bàsiques dels àmbits, implica els mestres, concreta l avaluació i els objectius de l etapa. Capítol I - Disposicions generals Article 1 - Objecte i àmbit d aplicació: per a tots els centres d educació primària; organització de l etapa. Article 2 - Principis generals: es fonamenta en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació; coherència entre etapes, escola inclusiva, treball en equip. Article 3 - Objectius: l educació primària ha de contribuir a l assoliment dels objectius establerts amb caràcter general a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació. Article 4 - Règim lingüístic: projecte lingüístic, tractament de les llengües, objectius a assolir. 38

39 Capítol II - Currículum Currículum educació primària Article 5 - Organització curricular: organització i elements que formen el currículum. Article 6 - Competències bàsiques: definició. Article 7 - Àmbits i àrees de coneixement: llista dels àmbits i les àrees. Article 8 - Àrea de religió: aquest currículum no és competència del Departament d Ensenyament. Article 9 - Distribució horària: organització horària, dedicació a la lectura, esbarjo. Capítol III - Gestió pedagògica Article 10 - Autonomia pedagògica i organitzativa: Decret d autonomia, projecte educatiu, carta de compromís, coordinacions. Article 11 - Atenció a la diversitat dels alumnes: accions per atendre la diversitat. Article 12 - Acció tutorial: finalitats. Article 13 - Equips docents: organització i funcions. Article 14 - Material didàctic: característiques. Capítol IV - Avaluació i promoció Article 15 - Avaluació: característiques. Article 16 - Promoció: requisits, alumnes nouvinguts, alumnes amb necessitats educatives especials, alumnes amb altes capacitats. Article 17 - Avaluació diagnòstica: prova als alumnes de 3r. Article 18- Prova d avaluació de sisè d educació primària: prova als alumnes de 6è. 39

40 Annex 1 - Les competències bàsiques: definició de les competències bàsiques que s han d adquirir en finalitzar l educació obligatòria. Annex 2 Per a cadascun dels àmbits: introducció, dimensions i competències bàsiques pròpies de l àmbit, continguts clau, continguts per a cada cicle, criteris d avaluació per a cada cicle i orientacions metodològiques i d avaluació per a l etapa: Àmbit lingüístic: Àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i llengües estrangeres, Àmbit de matemàtiques: Àrea de matemàtiques. Àmbit de coneixement del medi: Àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural. Àmbit artístic: Àrea d educació artística: visual i plàstica, música i dansa. Àmbit d educació física: Àrea d educació física. Àmbit d educació en valors: Àrea d educació en valors socials i cívics. Annex 3 Àmbit digital: Les competències digitals són d àmbit transversal. Poden ser utilitzades per tractar problemes i situacions que afecten qualsevol de les àrees curriculars i són susceptibles d evolució constant pels canvis de què són objecte els dispositius i les aplicacions en els quals se sustenten. Annex 4 Horaris mínims i globals d etapa: 40

41 És important destacar que són responsabilitat de tots els mestres i que s han d incorporar en totes les àrees. L adquisició d aquestes competències digitals necessiten maneres de treballar que en facilitin l adquisició, entre les quals es poden destacar: - Que el docent en faci un plantejament natural dins l aula, que s integrin en el treball habitual de forma que l alumne percebi que l important no és la tecnologia, sinó els aprenentatges que pot adquirir. - Es fa necessari acollir les experiències i els coneixements que els alumnes tenen en l àmbit digital i que han adquirit en contextos no escolars, per complementar-los amb continguts més acadèmics. - Cal mantenir una actitud oberta al diàleg, que sigui flexible davant les diferents expressions de l alumnat i acompanyar-lo durant tot el procés de descoberta. - Tenir en compte que les característiques tècniques de la majoria de productes digitals faciliten que l alumne pugui anar modificant les seves produccions en la mesura que ho consideri necessari i aprofitar els avantatges que aquest fet li aporta. - El mestre ha de provocar curiositat, proposar reptes i donar prou temps per investigar i reflexionar. Ha d encoratjar l alumne a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre consciència del seu progrés, tot això en un ambient on l alumne s atreveixi a fer propostes i manifestar la seva manera de pensar. Tanmateix, el docent podrà oferir, quan sigui necessari, guies i pautes per tal d ajudar l alumnat a dur a terme les tasques proposades quan encara li falti autonomia per fer-ho sense suport. L assoliment d aquestes competències no acaba a l educació primària, sinó que es perllonga durant tota l educació bàsica i obligatòria. 41

42 El Decret regula els horaris mínims i globals d etapa, la distribució de les hores lectives curriculars entre les diferents àrees és competència dels centres i ha de garantir la distribució mínima establerta al llarg de l etapa: 1. La gestió del temps escolar i lectiu per part del centre s ha de fonamentar en el projecte educatiu de centre o en el projecte educatiu de ZER i, anualment, s ha de concretar en la programació general. Les decisions en relació amb l organització i la distribució del temps escolar han de ser coherents amb l acció educativa i han d estar orientades a l èxit escolar de tots els alumnes. 4. Els centres poden adaptar el currículum a les característiques dels alumnes, a la seva realitat socioeconòmica i lingüística i al seu entorn social. Si escau, s ha de preveure l organització per projectes de treball interdisciplinaris, en funció de l edat i dels interessos dels alumnes. Aquesta flexibilització ha de garantir l assoliment dels objectius de l etapa i de les competències bàsiques que aquest Decret estableix i ha de respectar els horaris lectius mínims establerts en l annex L esbarjo és una activitat educativa integrada en l horari de tots els alumnes i, per tant, s han de respectar també els principis del projecte educatiu de centre o del projecte educatiu de ZER. 5. Els centres poden adoptar mesures organitzatives i de gestió específiques, desenvolupar projectes d innovació pedagògica i curricular, estratègies didàctiques singulars i relacions específiques amb la comunitat local, dins el marc que estableixi el. Hores de lliure disposició: es destinaran a completar l organització del currículum i ampliar la dedicació horària de les àrees, d acord amb el projecte educatiu de centre o el projecte educatiu de ZER. També per a la introducció d una segona llengua estrangera que serà computada com a oferta de centre. 42

43 43

44 Aquest Decret s acompanya de: materials recursos formació 44

45 Es troben al web de l xtec a les pestanyes de: Currículum i orientacions Atenció a la diversitat Xarxa de competències bàsiques Formació Innovació: CESIRE 45

46 46

47 47

48 Per acabar és el moment de presentar el contingut de la pròxima sessió amb el títol: L alumne com a protagonista del seu aprenentatge. En aquesta sessió ens centrarem en les característiques de la metodologia que afavoreix l assoliment de les competències. Recordeu que heu de demanar als caps d estudi que portin un exemple d unitat didàctica o projecte que estiguin realitzant al seu centre per què el farem servir per fer la pràctica 2: com enriquir una unitat didàctica o un projecte? 48