Ordenació de les urgències a la ciutat de Barcelona Eixos, desplegament i reptes

Transcripción

1 Ordenació de les urgències a la ciutat de Barcelona Eixos, desplegament i reptes Jaume Estany 14-juliol de

2 Important increment d utilització dels serveis d urgències hospitalaris amb una forta ineficiència à 30%-35% urgències ateses als hospitals són de baixa complexitat Implicacions en la qualitat assistencial per la demora d'atenció a pacients amb risc i major cost d atenció que si s'atén en una altre dispositiu assistencial d urgències Una de les prioritats del Sistema Sanitari Públic Català durant la dècada del El Mapa Sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya planteja actuacions orientades a racionalitzar i adequar la utilització de serveis d urgències hospitalaris, millorar el temps de resposta i afavorir la continuïtat assistencial Pla d ordenació de les urgències Atenció a les urgències : una necessitat de planificació 2

3 Atenció a les urgències : elements clau del model Accés lliure a dispositius d urgències de baixa complexitat, per via presencial, i a central de trucades, per via telefònica. Amb derivació qualificada a dispositius d atenció complexa quan correspongui Cartera de serveis diferenciada segons dispositius, amb correspondència amb els nivells de triatge del Model Andorrà de Triatge El lloc on es dona l atenció no determina el tipus d atenció. Direccionament de l atenció immediata als dispositius més adequats segons complexitat de la urgència El sistema de pagament s ha d adaptar als dos nivells de complexitat, el primer de base poblacional independentment on es faci l atenció i el segon nivell ajustat per complexitat i acords de concentració d especialitats Cada territori ha de definir un Pla funcional territorial d ordenació de l atenció immediata, amb els compromisos de tots els dispositius que hi intervenen. 3

4 Atenció a les urgències : beneficis i impactes esperables Resolució en els dispositiu més adequat i eficient segons casuística Reducció d urgències banals en els serveis hospitalaris. Disminució de demanda d atenció immediata no urgent. Concentració de punts d atenció urgent, amb augment de la capacitat de resolució i optimització de recursos humans. Millor coordinació en l activació de recursos i en el seguiment. Informació més clara i senzilla per a la població 4

5 Pla d ordenació Eixos d actuació L ordenació territorial impulsant el treball en xarxa d integració dels diferents dispositius i amb el lideratge compartit El desplegament dels CUAP per millorar capacitat resolució i temps de resposta de l atenció primària La complementarietat de l atenció urgent i l ordenació de fluxos entre hospitals terciaris, hospitals de referència i els CUAP L'ordenació de fluxos de transport sanitari urgent SEM per descongestionar les urgències dels grans hospitals 5

6 Pla d ordenació Eixos d actuació Orientació segons les necessitats en l ús dels recursos adequats per cada situació : emergències 112 / 061, consultes sanitàries Sanitat Respon La modernització dels equipaments i les millores en l organització dels serveis d urgències hospitalaris La implantació d un sistema de classificació de pacients únic a la ciutat, el MAT Impuls i consolidació dels sis codis d activació d emergències 6

7 CUAP: dispositius estratègics de proximitat El desplegament dels centres d urgències d atenció primària (CUAP) han representat avenç en accessibilitat i resolució de les urgències Els CUAP presten atenció de qualitat, resolutiva i propera al ciutadà, funcionen de forma coordinada i amb consultoria amb els serveis d urgències hospitalaris i amb el SEM Complementarietat de l atenció urgent i ordenació de fluxos cap als dispositius que puguin oferir els resultats més eficaços: Centres d urgències d atenció primària: assumeixen les urgències de baixa i mitja complexitat Hospitals de referència: assumeixen les situacions d urgència de potencial risc vital i també situacions molt greus Hospitals terciaris: assumeixen les situacions de risc vital immediat i situacions d'emergència o molt urgents. 7

8 CUAP: dispositius estratègics de proximitat Dispositius estratègics de proximitat d atenció urgent Funcionen les 24 hores del dia, tots els dies de l any Tenen una elevada capacitat resolutiva: ü Proves diagnòstiques: 94% - Analítiques de sang i d orina - Radiologia, connectada amb els serveis d urgències dels hospitals de referència ü Boxs d observació ü Sistema d informació compartit. Accés a l HCC ü Trasllats de pacients amb ambulància del SEM. Sanitat Respon

9 Centres d Urgències d Atenció Primària treballen de manera integrada amb altres dispositius d atenció urgent Els CUAP presten una atenció de qualitat, resolutiva i molt propera al ciutadà Els CUAP garanteixen una coordinació eficaç amb els serveis d urgències hospitalaris ü L equipament de radiologia està connectat al servei d urgències de l hospital i quan es necessari els seus professionals fan consultoria amb els especialistes hospitalaris Els CUAP donen un suport molt resolutiu als EAP ü Treballen de manera coordinada amb els metges i infermers d atenció primària amb qui comparteixen protocols i informació clínica per garantir la continuïtat de l atenció Els CUAP funcionen de manera coordinada amb el SEM. Aproximadament el 30% dels pacients que atenen els CUAP són derivats i traslladats en ambulància pel SEM. 9

10 Desplegament dels CUAP a la ciutat de Barcelona Àrea Integral de Salut Districtes CUAP Entrada en funcionament Origen Barcelona Esquerra Barcelona Dreta Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-S. Gervasi, Esquerra de l Eixample Dreta de l Eixample, Gràcia CUAP Manso 2008 Reordenació de CAC CUAP Esperança CUAP Dos de Maig Reordenació serveis d urgències hospitalaris Barcelona Nord* Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, CUAP Cotxeres CUAP Horta 2010 Al llarg del 2011 Nova creació Reordenació de CAC Barcelona Litoral Ciutat Vella, Sant Martí CUAP Peracamps CUAP Sant Martí *Està prevista la creació del CUAP Sant Andreu, que assumirà els serveis que està duent a terme el CAC Sant Andreu, que actualment ofereix atenció continuada (feiners 20-8h, dissabtes 8-8h, diumenges i festius 8-8h) complementàriament a l horari del CAP Reordenació del Centre Reordenació de CAC 10

11 Xarxa d urgències a la ciutat de Barcelona V a l l d ' H e b r o n C U A P H o r t a P l a t ó Esperança C o t x e r e s S a n t A n d r e u* C l í n i c S. C o r M a n s o P e r a c a m p s S a n t P a u D o s d e M a i g S a n t M a r t í M a r Servei d'urgències hospitalàries CUAP El CUAP Sant Andreu substituirà, en el futur, els serveis d'urgències d'atenció primària que s'atenen al CAC Sant Andreu 11

12 Xarxa d urgències a l Àrea Integral de Salut Esquerra Hospital Sant Joan de Déu Sarrià-Sant Gervasi Hospital Plató Hospital Clínic Pg. Sant Joan de Déu, , Esplugues de Llobregat T Horta-Guinardó Nou Barris Les Corts Gràcia Sant Andreu Hospital del Sagrat Cor Eixample Sants-Montjuïc Ciutat Vella Sant Martí CUAP Manso 12

13 Xarxa d urgències a l Àrea Integral de Salut Nord Sarrià-Sant Gervasi CUAP Horta (Entrada en funcionament octubre, 2011) CAC Sant Andreu (Futur CUAP) Horta-Guinardó Hospital Vall d'hebron Nou Barris Les Corts Gràcia Sant Andreu Eixample Sants-Montjuïc Ciutat Vella Sant Martí CUAP Cotxeres 13

14 Alguns resultats del Pla d ordenació L any 2010 a la ciutat de Barcelona es van atendre urgències. - El 69,5% es van atendre als serveis d urgències hospitalaris - El 30,5% als dispositius d atenció primària En el període : Pla d ordenació de les urgències Les urgències hospitalàries han disminuït un -12,7%, produint-se urgències hospitalàries menys - Les urgències ateses a l atenció primària s han incrementat un 38,6%, produint-se urgències. Aquest increment ha estat motivat sobre tot per la posada en marxa dels CUAP - L hospital Clínic amb el procés de d ordenació (2008) presenta un decrement de les urgències: -20,5%; el CUAP Manso incrementa activitat en un 47% amb una capacitat resoltiva del 94% 14

15 Alguns resultats del Pla d ordenació : AIS Esquerra AIS Esquerra va atendre durant el 2010, urgències en els SUH (62% en el territori) en els dispositius extrahospitalaris CUAP Manso, dispensari carrer València i CAC Carles Riba Període les urgències AIS Esquerra van disminuir 13,3% H.Clínic -20,5 % CUAP H.Sagrat Cor + 23,8% CUAP H.Plató + 51,5% CUAP Manso ha incrementat activitat des de posada en marxa un 47%. L any 2010 va atendre urgències 15

16 Instruments i reptes per al desplegament del model MAT Pla de Comunicació Accés a la informació Evolució del model de contractació i pagament Seguiment i avaluació Pla d Acció 16

17 Instruments i reptes per al desplegament del model: Model Andorrà de Triatge (MAT) La implantació d una única modalitat de triatge d urgències i emergències es considera una intervenció fonamental per millorar la qualitat de l atenció a les urgències L atenció als pacients es fa en funció de la prioritat que se n deriva del nivell assignat, i no pas del temps d espera o del moment d arribada A Catalunya s ha proposat el sistema de triatge conegut com a Model Andorrà de Triatge (MAT) Cal superar la classificació de les urgències segons nivell assistencial (AP Hospital) i parlar més aviat de xarxa i de punts d atenció, de manera que l atenció immediata es presti en el lloc més idoni pel nivell de complexitat 17

18 Instruments i reptes per al desplegament del model: Pla de comunicació Les actuacions dirigides a millorar coneixements, actituds i hàbits dels usuaris han demostrat ser eficaces sobretot si són continuades, el PIUC és un bon exemple L APS ha de facilitar als usuaris els horaris i punts d atenció per millorar l accessibilitat a l atenció urgent i continuada Aquestes actuacions permeten reduir la demanda inadequada i millorar la utilització dels recursos disponibles La divulgació del sistema d atenció d urgències ha contribuït a generar expectatives realistes al conjunt de la població L orientació del ciutadà per ser atès en el dispositiu més adequat i la utilització correcta dels recursos assistencials donarà una millor resposta a les seves necessitats. El missatge a la població ha de ser únic 18

19 Instruments i reptes per al desplegament del model: Compartir la informació Cal garantir que el professional assistencial disposi de la informació sanitària del pacient que ha d atendre : accés a la informació de les estacions clíniques on hi ha aquesta informació Garantir l accés del metge de capçalera a la informació dels processos d urgència del malalt Potenciar l ús i les funcionalitats de la Història clínica compartida de Catalunya (HC3) 19

20 Instruments i reptes per al desplegament del model: Model de contractació i pagament En la contractació i pagament de l activitat d urgències conviuen dos sistemes: el model d assignació territorial de recursos en base poblacional i la contraprestació per unitat de serveis i per procés El futur sistema de finançament territorial de base poblacional corregida haurà de promoure la integració de serveis i preveure incentius dirigits a propiciar-ne la gestió coordinada i la continuïtat assistencial 20

21 Instruments i reptes per al desplegament del model: Seguiment i avaluació Orientació de la gestió als resultats, amb la delimitació dels indicadors d accessibilitat, nivell i capacitat de resolució per establir els criteris per a la compra i la contractació de serveis Accessibilitat: temps de demora i també l absència de barreres inadequades per a la utilització dels serveis (geogràfiques, físiques, socioeconòmiques, etc.) Capacitat de resolució eficient dels problemes i les demandes, posant l atenció al lloc i als professionals més adequats Qualitat: avaluada en termes de resultats de salut, satisfacció i seguretat Seguiment i avaluació del desplegament del Pla des dels 4 Comitès Operatius d Urgències i Emergències i des de l'òrgan Tècnic 21