PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL T.M D ALÒS DE BALAGUER INICIAL

Transcripción

1 PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL T.M D ALÒS DE BALAGUER INICIAL JUNY DE 2011 MEMÒRIES, NORMATIVA, PLA ETAPES, ANNEXES I PLÀNOLS PROMOTOR: BENET JIMENEZ PINEDA REDACTOR: ESTUDI BONAIRE S.L.P D ARQUITECTURA I URBANISME C/ Bonaire nº 49 4-I Lleida Telèfon-Fax: estudibonaire@gmail.com

2

3 ÍNDEX PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL T.M D ALÒS DE BALAGUER 1. MEMÒRIA DADES BÀSIQUES... 5 INICIATIVA DEL DOCUMENT. PROMOTOR... 5 AUTOR DEL PLA ESPECIAL... 5 OBJECTE DEL PLA ESPECIAL INFORMACIÓ URBANÍSTICA... 6 EMMARCAMENT TERRITORIAL... 6 SITUACIÓ I ÀMBIT... 7 PLANEJAMENT VIGENT... 7 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT TOPOGRAFÍA I USOS DEL SÒL INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS ELEMENTS D INTERÈS I PAISATGE ORDENACIÓ OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS GENERALS D ACTUACIÓ SÍNTESI, ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DESCRITESES EN L AVANÇ DE PLANEJAMENT JUSTIFICACIÓ DE L ALTERNATIVA ESCOLLIDA DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUE BÀSIQUES DE LA PROPOSTA.. 17 CRITERIS D ORDENACIÓ GENERAL ACTUACIONS PROPOSTA D ORDENACIÓ ZONES D ORDENACIÓ PROPOSADA XARXES DE SERVEIS... 20

4 2.6 MOBILITAT SOSTENIBLE RESUM DE LES CARACTERÍTIQUES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC NORMATIVA URBANÍSTICA TÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1: AMBIT TERRITORIAL I OBJECTE DEL PLA ARTICLE 2: VIGENCIA ARTICLE 3: MODIFICACIONS DEL PLA ARTICLE 4: CONTINGUT I INTERPRETACIO DELS DOCUMENTS QUE FORMEN EL PLA ARTICLE 5: PROJECTES D OBRES D URBANITZACIÓ ARTICLE 6: PROJECTES D OBRES D EDIFICACIÓ TÍTOL II: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ARTICLE 7: CLASSIFICACIÓ DEL SOL ARTICLE 8: QUALIFICACIÓ DEL SÒL ARTICLE 9: PROTECCIONS ARTICLE 10: ÀREES ARTICLE 11: SISTEMA VIÀRI CAPÍTOL PRIMER: LLICÈNCIES MUNICIPALS D OBRES ARTICLE 12: LLICÈNCIES CAPÍTOL SEGON: OBRES D EXECUCIÓ ARTICLE 13: OBRES DE MANTENIMENT DE LA ZONA DE PROTECCIÓ ARTICLE 14: CONDICIONS DE LA URBANITZACIÓ, LES INSTAL LACIONS I LES CONSTRUCCIONS CAPÍTOL TERCER: USOS DELS EDIFICIS I ÀREES D ACAMPADA ARTICLE 15: USOS PERMESOS DELS EDIFICIS ARTICLE 16: USOS PROHIBITS DELS EDIFICIS ARTICLE 17: USOS DE LES ÀREES D ACAMPADA CAPITOL PRIMER: DEFINICIONS I NORMES GENERALS ARTICLE 18: DEFINICIONS I NORMES GENERALS CAPITOL SEGON: NORMATIVA SECTORIAL ARTICLE 19: NORMATIVA SECTORIAL DE CÀMPINGS EN GENERAL CAPITOL TERCER: NORMATIVA ESPECÍFICA D'AQUEST PLA ARTICLE 20: NORMES D ÚS I EDIFICACIÓ Aprovació inicial. Juliol

5 ARTICLE 21: EDIFICI PRINCIPAL ARTICLE 22: EDIFICIS SECUNDARIS ARTICLE 23: EDIFICIS DE SERVEIS ARTICLE 24: ZONA DE PROTECCIÓ DE LA VALL ARTICLE 25: ÀREA DE PROTECCIÓ DE SISTEMES ARBRADA ARTICLE 26: ÀREES D ACTIVITATS A L AIRE LLIURE ARTICLE 27: ÀREES D INSTAL LACIONS ARTICLE 28: ÀREES DE VIALS ARTICLE 29: ÀREES D ACAMPADA ARTICLE 30: BUNGALOUS ARTICLE 31: TANCA PERÍMETRAL CAPITOL QUART: NORMATIVA EDIFICATORIA ARTICLE 32: EDIFICABILITAT MÀXIMA CAPITOL PRIMER: CONSIDERACIONS GENERALS ARTICLE 33: L ACTIVITAT ARTICLE 34: EL COMPROMÍS DEL PROMOTOR CAPITOL SEGON: INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA ARTICLE 35: PLANTACIÓ D ARBRES CAPITOL TERCER: PROTECCIO DE LA FAUNA ARTICLE 36: LA FAUNA ARTICLE 37: ENLLUMENAT EXTERIOR CAPITOL CINQUÉ : GESTIO AMBIENTAL INTEGRAL DE L'ACTIVITAT DE CAMPING ARTICLE 38: TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS ARTICLE 39: GESTIO DE LES DEIXALLES GENERADES PER L ACTIVITAT DE CÀMPING ARTICLE 40: QUALITAT DE L AMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACUSTICA ARTICLE 41: CONSUMS D AIGUA I ENERGIA CAPÍTOL SISÉ : CICLE DE L AIGUA ARTICLE 42: ACTUACIONS SOBRE ESPAIS FLUVIALS ARTICLE 43: REGULACIÓ DEL SISTEMA HIDROLÒGIC CAPÍTOL SETÈ: PREVENCIO DELS RISCOS AMBIENTALS ARTICLE 44: PREVENCIÓ DE RISC D INCENDI FORESTAL Aprovació inicial. Juliol

6 CAPITOL VUITÈ: EXECUCIO DEL PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL ARTICLE 45: PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL PLA D ETAPES ANNEXES PLÀNOLS EMMARCAMENT TERRITORIAL I SITUACIÓ ORTOFOTOMAPA PLANEJAMENT VIGENT REPORTATGE FOTOGRÀFIC I TOPOGRÀFIC ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT, CADASTRE ZONIFICACIÓ PROPOSTA D ORDENACIÓ MESURES D INTEGRACIÓ PAISATGÍSITCA PLA D ETAPES Aprovació inicial. Juliol

7 1. MEMÒRIA 1.1 DADES BÀSIQUES INICIATIVA DEL DOCUMENT. PROMOTOR El present document es formula d acord amb el procediment establert en l article 101 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Així el promotor d aquest Pla Especial Urbanístic (P.E.U) és Benet Jiménez Pineda, amb domicili a l Avinguda Agramunt nº 58, 2n de Cervera, amb DNI S. AUTOR DEL PLA ESPECIAL El present document fou encarregat el a la societat professional Estudi Bonaire, SLP, inscrita al COAC en data , amb domicili al carrer Bonaire nº 49 4-I de Lleida, amb NIF B OBJECTE DEL PLA ESPECIAL L objecte del Pla especial és la determinació de les condicions específiques de les activitats que es poden emplaçar en sòl no urbanitzable, essent en aquest cas la implantació d un càmping al terme municipal d Alòs de Balaguer. La formulació d aquest Pla Especial respon a la necessitat d establir les condicions d ordenació adequades al futur desenvolupament del càmping i els requisits específics d aquesta activitat. Es tracta d una activitat econòmica que aprofita l augment del turisme a la regió basada en les característiques i qualitats del territori, especialment pel que fa a les seves vistes privilegiades sobre el nucli d Alòs, el castell, el riu Segre i l elevat grau de conservació del paisatge rural. El paisatge, Vista des del nucli d Alòs Aprovació inicial. Juliol

8 1.2 INFORMACIÓ URBANÍSTICA EMMARCAMENT TERRITORIAL Àlos de Balaguer pertany a la comarca de la Noguera, comarca interior pertanyent a la província de Lleida, situada entre la Depressió central catalana i els pre-pirineus. L economia és de base agrícola i ramadera, amb l aprofitament del bosc, i amb una indústria poc desenvolupada. El turisme hi té una infraestructura escassa, la comarca atreu visitants per la bellesa del paisatge, la pràctica de l excursionisme i els esports d aventura, i el patrimoni cultural. Alòs de Balaguer és un municipi situat al sud de la Conca de Meià, a banda i banda del Segre, que travessa el terme municipal d est a oest, encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb el Noguera Pallaresa. Compta amb un sol nucli urbà compacte i de petites dimensions, en una zona amb un important desnivell topogràfic, a la vora del riu Segre. Topogràficament i paisatgísticament es caracteritza per estar situat als peus del Montsec, limitant per la part esquerra amb el riu Segre, fent de transició entre el Montsec, el Segre Mitjà i els Aspres de Balaguer (Noguera alta), i limita amb Camarasa, Cubells i Foradada pel sud, amb Vilanova de Meià pel nord, i amb Artesa de Segre per l est. El terreny presenta poca transformació agrícola, de manera que es conserva bona part de la vegetació natural amb conreus, tant de regadiu com de secà, herbacis en la seva majoria, i altres conreus menys nombrosos de caràcter llenyós. Destaca l aprofitament de la tòfona, de gran qualitat. Pel terme municipal hi discorre part dels espais PEIN de l aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, que comprèn una bona extensió del terme municipal. Situació Aprovació inicial. Juliol

9 SITUACIÓ I ÀMBIT El sector objecte del present Pla Especial es situa al bell mig del terme municipal d Alòs de Balaguer, al sud del nucli d Alòs, a l indret anomenat Coll de Badia, al peu del Tossal de Boada. S hi accedeix des de el camí de Rubió. El paratge es caracteritza per un mosaic agroforestal on prats i herbassars es combinen amb masses forestals de roures i alzines. L àmbit ocupa una superfície de ,2 m 2, dins de sòl no urbanitzable, que corresponen al polígon 1 parcel les 11, 12 i part de la 18. Les coordenades UTM al centre de l àmbit son x: ,98 ; y: ,9. La delimitació del sector s ha grafiat en tots els plànol d informació i ordenació i específicament al nº4 Topogràfic. Topogràfic Ortofotomapa PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT MUNICIPAL El planejament municipal base del present document és el Pla d ordenació urbanística municipal (POUM) d Alòs de Balaguer, aprovat definitivament per la Comissió territorial d Urbanisme de Lleida amb data 29 d octubre de 2009, i publicat al DOGC de 7 de Els terrenys corresponents a l àmbit del càmping proposats estan classificats, segons el POUM d Alòs de Balaguer, com a sòl no urbanitzable, amb la qualitat de sòl de protecció territorial, clau 21: agrícola de valor, la major part, i l altra com a sòl de protecció territorial, clau 24b: d interès ecològic i paisatgístic de preservació. Aprovació inicial. Juliol

10 POUM. Plànol d ordenació del sòl no urbanitzable. L article 136 de la normativa del POUM, defineix les zones agrícoles de valor (clau 21, de protecció territorial). Al punt 3 s estableix que l activitat de càmping i caravàning es permet si s aprova el corresponent Pla Especial. L article 137 de la normativa del POUM, defineix el sòl de protecció territorial i d interès paisatgístic (clau 24b), i n estableix la protecció pel seu valor ecològic, s admet l ús l agrícola, ramader, forestal, cinegètic, d aqüicultura, de pesca, activitats extractives, i de turisme rural, sempre i quan assegurin la integritat de l espai en qüestió o que demostrin la seva compatibilitat amb els valors naturals de l espai. S admet també les activitats esportives, en especial la caça i la pesca, regulades per la legislació vigent a cada moment. L article 125 de la normativa del POUM, tracta sobre la integració paisatgística en el sòl no urbanitzable; s estableix que s haurà de garantir en les noves construccions, que la seva situació, volumetria, alçada, murs i tancaments, o la instal lació d altres elements, no limiti el camp visual per a poder contemplar els paisatges naturals, ni trenqui l harmonia o desfiguri la perspectiva, que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l entorn i al seu cromatisme. Les construccions s adaptaran a la topografia natural del terreny, es situaran en els llocs menys exposats visualment, seran adequades a la seva condició aïllada i, per tant, caldrà explicitar la previsió i qualitat dels accessos i serveis necessaris en funció de l ús i de l emplaçament. La nova edificació o ampliació de l existent no suposarà la destrucció de l arbrat existent. En tot cas els possibles arbres arrencats es reemplaçaran dins el termini màxim d un any. En la sol licitud de llicència municipal hi constarà el seu nombre, el procés i localització de la replantació. PLANEJAMENT TERRITORIAL Pla Territorial parcial de Ponent.(terres de Lleida) Aprovació inicial. Juliol

11 El Pla Territorial parcial de Ponent classifica l àmbit del Pla especial en sòl de protecció preventiva, el POUM d Alòs té en compte la normativa del Pla Territorial parcial de Ponent, ja que es va aprovar a posteriori. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s assenyalen bàsicament a l article 47 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. En l apartat 6.e de l article 47 és diu que es poden admetre com a noves construccions respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable, les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping autoritzades per el POUM. CATÀLEG DE PAISATGE Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. El Pla especial es troba dins de la unitat de paisatge nº18, Aspres de la Noguera, és una unitat que combina perfectament rocam i aigua degut a la presència de l embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l Aiguabarreig del Segre - Noguera Pallaresa. Al Catàleg no es descriuen impactes que afectin directament a l emplaçament del Pla Especial o aquest tipus d actuació. Es descriuen objectius de qualitat paisatgística. Un d ells es mantindre en bon estat el patrimoni arquitectònic, històric i simbòlic i permetre la seva promoció turística. Mantindre el Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana ben conservats i accessibles per activitats d oci. Els rius Segre, Noguera Pallaresa i Ribagorçana defineixen el paisatge d aquesta unitat excavant la muntanya i formant congosts i valls. La notable xarxa hidrogràfica d aquesta unitat i els punts de confluència entre rius possibiliten l existència de nombrosos embassaments i zones humides de gran interès faunístic i florístic. Aquets espais de gran valor ecològic són idonis per potenciar el turisme lligat a l observació d aus i a gaudir dels paisatges on l aigua es la principal protagonista. Riu Segre PLANEJAMENT SECTORIAL Turisme: TÍTOL: Decret 183/2010, de 23 de novembre, d establiments d allotjaments turístics. CLASSIFICACIÓ: Càmping de primera categoria, en el seu estadi final. ARTICULAT: El Decret determina les condicions per a la implantació d un càmping de primera categoria, algunes de les quals són rellevants per les condicions paisatgístiques, ja que condicionen l ordenació, els usos, les instal lacions i els serveis necessaris. Aprovació inicial. Juliol

12 Protecció d incendis: TÍTOL: Llei 5/2003, de 22 d abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. ARTICULAT: L article 3.1.a obliga a assegurar l existència d un franja de protecció de 25m d amplada al voltant del càmping, lliure de vegetació i amb massa aclarida. TÍTOL: Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91. ARTICULAT: A l article únic del decret s estableix que l ordenació i urbanització dels terrenys mitjançant figures de planejament urbanístic hauran d incloure la instal lació d hidrants d incendi en llurs xarxes d abastament d aigua en les condicions que fixa l annex del Decret. Protecció línia elèctrica: TÍTOL: Real Decret 223/2008, de 15 de febrer, per el que s aprova el reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat amb línies elèctriques d alta tensió i les seves instruccions complementàries. ARTICULAT: Al punt de distàncies mínimes de seguretat als edificis i construccions, per línies de tensió nominal de 20KV, la distància mínima de seguretat serà de 5 metres a cada costat, des de l últim conductor. Regulació sistema hidrològic: TÍTOL: Reglament del domini públic hidràulic d 11 d abril (RD 849/1986) ARTICULAT: Els marges de les lleres estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal. A una zona de policia de 100 m d amplada a la qual es condicionarà l ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin. Per poder realitzar obres en la zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l ACA. S estarà al previst als articles 52 a 54,78 i 79 del RDPH. Totes les obres que s hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa i prèvia de la CHE. Aprovació inicial. Juliol

13 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT La propietat del sòl inclòs en l àmbit d actuació consta de 3 finques privades, totes elles del mateix propietari, amb una superfície total de ,2m2. Formen part del l Àmbit les següents finques: - Polígon 1; parcel la 11 (part de la finca), superfície cadastral de la totalitat de la finca m 2. - Polígon 1; parcel la 12 (en la seva totalitat), superfície cadastral m 2. - Polígon 1; parcel là 18 (part nord de la finca ), superfície cadastral de la totalitat de la finca m 2. Polígon 1; parcel la 11 Polígon 1; parcel la 12 Polígon 1; parcel là 18 Aprovació inicial. Juliol

14 TOPOGRAFÍA I USOS DEL SÒL L àmbit del Pla es caracteritza per les irregularitats que presenta la topografia. El pendent mitjà de la parcel la en direcció al riu Segre i orientada al nord, és del 15%. Les zones més planeres es concentren a la part inferior i a la zona central. Actualment el terreny es destina al conreu de secà. Vista de l àmbit INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS Dins de l àmbit del Pla especial actualment hi ha un edifici de planta baixa que l utilitza el propietari com a refugi i per guardar els estris del camp, té una superfície construïda de 76,2m 2, es troba situat a l extrem est de l àmbit. A l altre extrem s hi troba una construcció que està en ruïna de dos plantes d alçada, una de les quals és semisoterrada, i superfície en planta 52 m 2. Existeixen dues línies elèctriques de mitja tensió que creuen l àmbit, una d est a oest i l altra de nord a sud. Aprovació inicial. Juliol

15 Tot i la seva proximitat al riu Segre, l àmbit està fora de les línies d inundabilitat Q500, així com fora dels 100m de policia, llevat de dues petites zones situades en els extrems nord-est i nordoest, que inclouen les dues edificacions existents: el refugi i la construcció en ruïnes. El Pla especial definirà les característiques de les construccions i les instal lacions noves. Aprovació inicial. Juliol

16 ELEMENTS D INTERÈS I PAISATGE El càmping es situa a la vessant de la serra de Boada, situat en un punt alt, cal destacar les vistes panoràmiques al nucli d Alòs i al Castell. Fotografia des de l àmbit del Pla Especial cap al nucli d Alòs Fotografia des de l àmbit del Pla Especial cap a la part oest del nucli d Alòs Fotografia des de l àmbit del Pla Especial cap a la part est del nucli d Alòs Lleida, juliol de 2011 Per l equip redactor d ESTUDI BONAIRE Aprovació inicial. Juliol

17 2. ORDENACIÓ 2.1 OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS GENERALS D ACTUACIÓ El PEU de Càmping al terme municipal d Alòs de Balaguer té per objecte en sòl no urbanitzable: la legalització i delimitació de l àrea destinada a aquesta activitat en sòl no urbanitzable. Normativa: Article 47.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost pel qual s aprova el text refós de la llei d urbanisme. En sòl no urbanitzable, (...), només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable: (...) e) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o càmping autoritzades pel pla d ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d un pla especial urbanístic. Article 93.3 del Reglament de la Llei d urbanisme. Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular les característiques de l ús i l activitat o construcció de que es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d acord amb el que estableix el capítol V del Títol tercer d aquest Reglament. La necessitat d aquest Pla deriva, en general, de les determinacions de la legislació urbanística i la necessitat de regular la implantació d un càmping al terme municipal d Alòs de Balaguer. El present Pla Especial Urbanístic, tindrà cura i regularà els conceptes generals de l actuació urbanística, com és el principi de la utilització racional del territori. El desenvolupament del càmping es farà per fases, i s anirà ampliant segons la demanda. El Pla apunta la futura ordenació de la totalitat del sector d actuació, en base a garantir la racionalitat, tant en criteris d ordenació, com en la justificació i adequació dels mateixos a la normativa vigent dels càmpings. Aquesta ordenació general és orientativa, no vinculant i es podrà adaptar d acord amb les ordenances que s estableixen a l apartat corresponent de la normativa del Pla Especial Urbanístic. L objectiu final de l ordenació de la totalitat del sector és garantir la seva coherència programàtica i funcional, així com la corresponent integració paisatgística de tot l àmbit. 2.2 SÍNTESI, ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DESCRITESES EN L AVANÇ DE PLANEJAMENT Per tal d aproximar-nos a l anàlisi i valoració de les alternatives per el compliment dels objectius anteriors s han fet servir tres paràmetres: Aprovació inicial. Juliol

18 A) Urbanístic, com és el de la utilització racional del sòl i dels recursos, que apareix definit en la legislació com un dels principis generals de l actuació urbanística. Des d aquest punt de vista, s ha considerat el concepte d ocupació del sòl, entès aquest com a recurs no renovable, s han valorat les diverses alternatives segons l ocupació del sòl que comportava cadascuna d elles. B) Social, s ha d afavorir la cohesió social i territorial així com la preservació de la identitat del territori, tenint en compte la protecció del patrimoni cultural i natural, entès en un sentit ampli d acord amb les directrius de la llei del paisatge, per tal de valorar la incidència de cada proposta sobre els paisatges de valor cultural i històric. C) Ambiental, en el sentit de valorar cadascuna de les alternatives segons el grau d observança de l objectiu general del desenvolupament urbanístic sostenible, d acord amb les conclusions de l informe ambiental que integra la documentació del Pla. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES En aquest apartat es realitza una breu descripció de les tres propostes generades al llarg del procés de definició de l ordenació del Pla Especial de càmping. S han analitzat les propostes d ordenació: - Alternativa A: Per aprofitar el màxim el terreny es proposa uns vials principals estructurals que segueixen la direcció de la línia elèctrica existent a l àmbit, per garantir les distàncies de protecció a la línia, la resta com a vials secundaris d un sol sentit de circulació, paral lels entre ells. La proposta ocupa una superfície total de ,94 m2, amb la possibilitat de crear 152 parcel les i 32 bungalous aproximadament. Aquesta proposta no sembla que sigui la més adequada ja que el terreny objecte del Pla Especial té una pendent considerable, i amb aquesta proposta hi ha importants moviments de terres i la construcció de murs de contenció. Encara que hi ha un gran, i ordenat, aprofitament del terreny. - Alternativa B: Es crea un vial principal en forma d anell amb dos sentits de circulació, i vials secundaris en un sentit de circulació, els vials que van d est a oest segueixen aproximadament les corbes de nivell. La zona de serveis comunitaris es situa a la part baixa al costat del vial d accés al càmping. Aquesta alternativa agafa una mica més de superfície que les altres dos, s introdueix al Pla una zona situada al sud- Aprovació inicial. Juliol

19 est de l àmbit, amb l objectiu de conservar la zona com a espai lliure de passeig, pel seu valor natural. La proposta ocupa una superfície total de ,2 m2, amb la possibilitat de crear 150 unitats d acampada. Aquesta és la proposta escollida, ja que sembla que es la que més aprofita l espai i s integra a l entorn natural a la vegada. -Alternativa C: Es proposa un únic vial de dos sentits de circulació, que segueix aproximadament les corbes de nivell del terreny. La proposta ocupa una superfície total de ,94 m2, amb la possibilitat de crear 45 parcel les i 8 bungalous aproximadament. Amb aquesta proposta s aprofita molt poc el terreny, surten poques parcel les i en canvi els edificis principals s han de construir igual. Per tant l impacte visual es similar a la proposta anterior. Aquesta proposta no s adequa a les necessitats del promotor. JUSTIFICACIÓ DE L ALTERNATIVA ESCOLLIDA L alternativa escollida és la alternativa B. Com s ha anat explicant fins al moment, l alternativa escollida compleix de manera majoritària els objectius d una ocupació sostenible del sòl i d integració paisatgística al medi natural. Tot i que aquesta actuació comporta petits moviments de terres, revegetació posterior, construcció d edificis i estesa de xarxes de serveis, el paisatge constitueix el valor turístic de la zona, de manera que tant l ordenació de l espai com els criteris de disseny de tots els elements parteixen de les característiques i dels valors del paisatge existent. L activitat de càmping s integrarà a l entorn. 2.3 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUE BÀSIQUES DE LA PROPOSTA CRITERIS D ORDENACIÓ GENERAL L estrategia principal d implantació del càmping consisteix en respectar el màxim possible la topografia del terreny, creant terrasses intermitges adaptades a la topografia, per salvar els desnivells i poder destinar-hi les àrees d acampada. Això obligarà a realitzar moviment de terres i generar talussos entre terrassa i terrassa que seran revegetats amb les espècies pròpies del lloc. Així l espai garantirà al màxim la continuïtat amb els elements naturals de l entorn, a partir de nous elements: marges, esplanades, arbrat, construccions i estesa de serveis. Segons la normativa vigent, els requeriments funcionals d un càmping de primera categoria són: Aprovació inicial. Juliol

20 - Preveure una superfície pràcticament plana de superfície mínima per unitat d acampada de 70 metres quadrats, destinant part de la parcel la a la ubicació d un vehicle. També es podrà preveure unitats d acampada de superfície mínima de 25 metres quadrats, amb una capacitat màxima de dues persones sense vehicle o amb moto, sense ultrapassar el 10% del total d unitats d acampada del càmping. - Assegurar l accés rodat i la possible evacuació en cas d emergència de cadascuna de les parcel les i establiments, amb una amplada suficient dels vials (3m per als vials d un sentit i 5m per als vials de dos sentits) - No ultrapassar el 50% del nombre de les unitats d acampada amb albergs fixos o semimòbils, és a dir, amb construccions tipus bungalow o habitatge mòbil. Malgrat això, en cap cas, els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total de les unitats d acampada. - Els albergs fixos o semimòbils no poden ocupar més del 50% de la unitat d acampada. - Reservar / preveure un espai per als següents serveis: recepció, restaurant, bar, cafeteria o autoservei, sala de cures i primers auxilis, jocs de taula, supermercat, serveis higiènics, parc infantil, piscina, zona degudament delimitada per a la pràctica de jocs o esports. - Assegurar l accés als serveis higiènics a una distància no superior als 250m des de qualsevol unitat d acampada. - Assegurar que com a mínim un 35% de la zona destinada a acampada té ombra. - Garantir el subministrament d aigua potable, l evacuació d aigües residuals, la recollida de deixalles, la il luminació dels accessos i vials i el tancament de tot el perímetre del càmping amb un material que doni garanties de resistència. ACTUACIONS Tenint en compte les característiques del lloc i l activitat proposada, el Pla especial determinarà, totes les obres i instal lacions necessàries per a dotar el càmping de primera categoria. - Compliment de la normativa vigent. - Regular els usos i els paràmetres de totes les edificacions del càmping. - S estableix les possibles fases d execució - S estableix una normativa per regular l ordenació del càmping. - Es defineixen les mesures preventives i correctores dels impactes paisatgístics i ambientals. - Es defineixen les instal lacions d aigua, sanejament, electricitat... - Es defineixen l emplaçament dels edificis de serveis, assegurant la proximitat als usuaris i garantint-ne una correcta integració amb l entorn. - Es delimita els espais destinats als diferents usos: zones d acampada, espais lliures, àrees de joc... - Es defineixen l accés, l aparcament general i els vials de distribució interior per a vehicles i vianants. - S estableixen les condicions de gestió i els terminis per a promoure els instruments corresponents per a executar les obres d urbanització i edificació. Aprovació inicial. Juliol

21 PROPOSTA D ORDENACIÓ Ordenació d un àmbit de 6,82 ha destinades per un càmping de primera categoria al terme municipal d Alòs de Balaguer. El Pla especial preveu crear zones planeres on situar les zones d acampada amb un sistema de vials rodats al llarg de les terrasses i camins de vianants en sentit transversal. També preveu la construcció d un edifici principal prop de la via principal d accés i a l entrada del càmping, dos edificis de serveis a la part central i la rehabilitació d un edifici en ruïnes. A l apartat de plànols s adjunta la proposta d ordenació del Pla Especial. 2.4 ZONES D ORDENACIÓ PROPOSADA XARXA VIÀRIA PRIVADA I APARCAMENTS: Es la xarxa viària que articula i estructura les diferents zones d acampada amb les dotacions i serveis. Té una superfície total de 9.562,1 m 2, es preveu vials principals de doble circulació, vials de direcció única i vials peatonals. A l entrada principal es preveu la zona d aparcament amb una capacitat per a 50 places d aparcament. També s assenyala una sortida d emergència situada a l extrem nord-est de l àmbit. SERVEIS TÈCNICS: Al plànol d ordenació s assenyala la zona de serveis tècnics, ocupa una superfície de 2.815,7 m 2, destinada a les infraestructures. A la zona de serveis tècnics hi haurà les següents instal lacions: -Dipòsit d acumulació d aigua potable -Dipòsit d acumulació de les aigües de pluja -Estació depuradora -Centre de transformació -Espai per a la recollida d escombraries Els espais d aquest sistema que no estiguin ocupats per les pròpies instal lacions s enjardinaran d acord amb l entorn i la resta del sector. ZONES DE JOCS I ESPAIS LLIURES: El plànol d ordenació defineix l emplaçament i les dimensions dels espais comunitaris destinats a joc,esplai, zones de passeig i descans. Ocupen una superfície total de ,7 m 2. En aquestes zones es situaran els jocs infantils, pistes poliesportives, petanca, piscina i les zones de passeig i descans. Puntualment, de manera soterrada o en espais residuals, es podran situar serveis tècnics com ara espais per contenidors, transformadors elèctrics, depuració d aigües..., sempre garantint la priorització dels espais lliures. ZONA DE PROTECCIÓ DE L ESPAI LLIURE: Zona protegida pels seus valors naturals, ocupa una superfície de 5.305,1 m 2, situada a l extrem sud-est de l àmbit, es destinarà a com a zona de passeig i descans i on també es podran realitzar activitats relacionades amb la natura. En aquesta zona es preservarà els valors naturals de l espai. ZONA DE PROTECCIÓ DE SISTEMES: Són els talussos existents i de nova creació per tal de salvar el desnivell natural del terreny, aquestes zones s enjardinaran i es plantaran arbres. Ocupen una superfície de m 2. Aprovació inicial. Juliol

22 ZONES D ACAMPADA: Envoltades per un sistema viari pavimentat, preferentment amb paviment tou, són agrupacions de diferents unitats d acampada. El plànol d ordenació defineix de forma indicativa la situació i les dimensions de les àrees d acampada, així com aquelles zones on és més recomanable situar els possibles albergs fixes o semimòbils. La normativa del Pla regula els paràmetres i les condicions de les zones d acampada. L àrea d acampada ocupa una superfície total de ,7 m 2, i té una capacitat, segons la proposta d ordenació del present PEU, per a 150 unitats d acampada. Aquestes són espais de terreny, de superfície mínima de 70 m 2, destinats a la ubicació d un vehicle i d un alberg mòbil, semimòbil o fixe. També es podran preveure unitats d acampada de superfície mínima 25 m 2, amb una capacitat màxima de dues persones sense vehicle o amb moto, sense ultrapassar el 10% del total d unitats d acampada del càmping. Segons l article 49 del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d establiments d allotjament turístic, la capacitat d allotjament en places es multiplicarà per 3 al nombre d unitats d acampada. La zona d albergs fixos o semi mòbils ocuparan com a màxim el 50% del nombre total de les unitats d acampada. Malgrat això, en cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total de les unitats d acampada i seran construccions de planta baixa. La situació s assenyala al plànol d ordenació de forma indicativa, tot i que és recomanable aquesta ubicació per minvar l impacte paisatgístic. CAPACITAT D ALLOTJAMENT DE LA PROPOSTA 150 unitats d acampada x 3 persones 450 persones ZONES PER A EDIFICIS DE SERVEIS: La normativa defineix l emplaçament i els usos permesos a cada edifici. Actualment dins l àmbit hi ha un edifici de planta baixa que s utilitza com a refugi i per guardar els estris de camp, aquest edifici es conservarà. Dins l àmbit també s hi troba unes ruïnes d una construcció antiga, es preveu reconstruir-les. Els nous edificis a construir per als usuaris del càmping seran tres; l edifici principal situat a l entrada del càmping i els dos edificis de serveis auxiliars que es separaran el màxim per tal de quedar aproximadament equidistants pels usuaris, a més de possibilitar la implantació del càmping per fases. Es situen adjacents als vial principals i situats com a màxim a 250m de cada unitat d acampada. A la zona de protecció situada a l est de l àmbit també s ha previst una construcció per a refugi dels animals que formaran part de les activitats ofertades pel càmping. La superfície destinada a edificis és de 1.707,9m XARXES DE SERVEIS Les característiques en quan al traçat i naturalesa de les xarxes de servei, es reflecteix en els plànols i en l apartat de l avantprojecte d urbanització, base a partir de la qual es desenvoluparà el corresponent projecte executiu d obres bàsiques d urbanització, que completarà a més de les instal lacions, les rasants dels vials i modelat del terreny. Malgrat tot, en el present apartat Aprovació inicial. Juliol

23 apuntarem la solució, de manera esquemàtica, adoptada per l estructura viària i les xarxes de serveis. Aquest esquema bàsic té l objectiu de demostrar la possibilitat i sostenibilitat del sector i facilitar els informes dels organismes afectats, a més de les companyies de subministrament, d energia, telefonia... XARXA VIÀRIA I APARCAMENTS: La xarxa viària s estructura en: -VIALS PRINCIPALS: de doble circulació tenen una amplada de 6 metres amb eixamplaments de fins a 7,2 als revolts i una pendent màxima del 14% en el cas més desfavorable. -VIALS SECUNDARIS: de direcció única, parteixen del vial principal, tenen una amplada de 4 metres i s ha intentat adaptar-los a les corbes de nivell del terreny. -VIALS DE VIANANTS: tenen una amplada d 1,5 metres. Aproximen als usuaris a les zones de servei i a les àrees de jocs. El sistema constructiu s adapta al màxim a la topografia del terreny. El material utilitzat en el paviment d aquests vials seran granulars i amb acabats de color terrossos mats, semblants al color del sòl de l entorn. -ZONA D ACCÉS I APARCAMENT: el càmping disposa de dos accessos, un de principal de 8 m d amplada i dos sentits de circulació i l altre s utilitzarà com a vial de secundari de sortida de 3-4 m d amplada. Aquest vial de sortida o d emergència discorre per l actual accés a la finca, malgrat això i atès la qualificació de protecció de la zona est, s ajustarà en la seva part de llevant al peu del talús que separa la zona de protecció de la resta de terrenys. No es proposa la configuració d una rotonda o semi rotonda entre el vial principal d accés al nucli d Alòs i els vials d entrada al càmping donada la orografia del terreny, del poc espai que es disposa i del baix trànsit de la via. Malgrat això, si en una segona fase, atès el volum d usuaris, es considera convenient, el promotor haurà d executar aquesta semirotonda al seu càrrec, així com l adquisició dels terrenys corresponents i l adequació del desnivell. Mentre tant es disposarà de visualització suficient i de mesures de seguretat viària als dos creuaments. A l entrada del càmping es situa la zona d aparcaments. SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC I ENLLUMENAT EXTERIOR: Es preveu la connexió a la línia de mitja tensió que passa aèria pel mig de l àmbit i la construcció d un centre de transformació, o ampliació de l existent en una segona fase, (en la primera fase s aprofitarà el centre de transformació existent). La xarxa elèctrica de distribució estarà totalment soterrada pels vials. Les lluminàries proporcionaran una il luminació suficient i adaptada a l ús i a la zona, però a l hora minimitzaran la contaminació lumínica i afavoriran l estalvi energètic. Tindran 3-4m d altura màxima i evitaran completament l emissió del flux lluminós cap a l hemisferi superior. Els vials interns del càmping es podran il luminar amb valises de làmpades de vapor de sodi a mitja alçada (aproximadament 80 cm d alt), inclinades i sempre dirigides cap al terra. La presa de corrent elèctric de baixa tensió serà soterrada i anirà paral lela a la xarxa d enllumenat públic i complirà amb el reglament electrotècnic de baixa tensió. A tots els endolls d ús públic se n indicarà el voltatge. S instal laran endolls amb caixa de protecció i fusibles, com a mínim al 35% de les unitats d acampada, i, en qualsevol cas, en aquelles unitats d acampada destinades a albergs fixes o semi mòbils. XARXA DE TELÈFON I TELECOMUNICACIONS: S instal larà a l edifici principal, via radio, telefonia mòbil. Aprovació inicial. Juliol

24 XARXA DE SANEJAMENT: Xarxa separativa de sanejament; canonada per a les aigües residuals i canonada per a les aigües pluvials, es preveu un sistema de depuració de les aigües residuals, situat al nord de l àmbit a la cota més baixa, facilita la conducció de les aigües per gravetat. Es dissenyarà una xarxa d aigües pluvials per tal d aconduir-les a una bassa de laminació situada al sud de l àmbit. Malgrat això es preveu una mínima impermeabilització del terreny per garantir la màxima infiltració possible d aquestes aigües i alterar l escorrentia del terreny en el mínim possible. La xarxa de clavegueram per aigües brutes anirà totalment independitzada de la xarxa de recollida d aigües pluvials per no interrompre el bon funcionament de la depuradora. Al mateix temps això garantirà el bon estat de l aigua emmagatzemada en la bassa de laminació o pantà, que es reaprofitarà per aigua de reg. S estableix una limitació superior i inferior a les velocitats de circulació de les aigües pels col lectors a fi d aconseguir un millor funcionament del sistema i allargar la seva vida útil. La limitació de la velocitat màxima de circulació de l aigua ve determinada per l erosió que puguin causar les sorres o altres sòlids que transporti. La limitació de velocitat ve determinada per la necessitat d evitar la sedimentació de sòlids que transporten les aigües residuals i pluvials. Pel disseny de la xarxa és necessari definir l escorrentia que es provocarà com a conseqüència de la urbanització dels terrenys. Intensitat: Amb la finalitat de determinar la intensitat horària de precipitació, s apliquen les dades del DB- HS del CTE. En el mapa s aprecien les zones pluviomètriques i les isohietes de la península ibèrica. Aprovació inicial. Juliol

25 D on en funció de les dues dades es troba la intensitat pluviomètrica de la zona d Alòs de Balaguer: Així la intensitat serà: I M = 90 mm/h = 0,025 l/(s.m 2 ) ESCOMBRARIES: Es preveuen contenidors de recollida de residus, tant de rebuig com de recollida selectiva. La recollida d escombraries en tots els municipis de la comarca es realitza a través del Consell Comarcal de la Noguera. Les escombraries o rebuig són transportats al dipòsit controlat comarcal de residus situat a Balaguer; és un dipòsit de Classe II, que admet residus no especials, específicament per admetre totes aquelles fraccions dels residus municipals que no són valoritzables, del qual és concessionària l empresa Neteges i Contractes SA. La recollida selectiva de la resta de residus municipals recuperables -vidre, paper i cartró, envasos lleugers i objectes voluminosos- la realitza Fomento de Construcciones i Contratas. Existeix també un servei de deixalleria mòbil, que s atura de forma periòdica als municipis de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera és el promotor del dipòsit controlat de runes i residus de la construcció de Balaguer del qual és concessionària l empresa Àrids Romà, SLU. Les escombraries es recullen diàriament al municipi d Alòs de Balaguer. AIGUA POTABLE REG I CONTRA INCENDIS: AIGUA POTABLE: Es preveu la captació d aigua potable a través de la xarxa municipal. Es disposarà de dipòsits d acumulació d aigua potable amb capacitat mínima de 150 litres per plaça i dia. Els dipòsits d acumulació es situaran a la zona de serveis tècnics situada a la part alta de l àmbit, seran accessibles per a la neteja i les desinfeccions periòdiques i disposaran dels aparells per a la cloració automàtica de l aigua, si és el cas. La distribució final de les preses d aigua potable es farà mitjançant fonts pavimentades en un radi de 2m, i situades com a màxima a 50 metres de cada unitat d acampada. Aquelles unitats d acampada aptes per admetre els albergs fixes o semimòbils disposaran de subministrament d aigua potable. AIGUA DE REG: s utilitzarà aigua no potable per al reg, la captació d aquestes aigües estarà degudament senyalitzada amb la indicació no potable en català, castellà, alemany, anglès i francès com a mínim. Al sud de l àmbit es situarà la bassa de rec. Aprovació inicial. Juliol

26 La xarxa també inclourà les boques de rec i els hidrants necessaris segons el decret 241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaria a la NBE-CPI 91 i al CTE-DB-SI. 2.6 MOBILITAT SOSTENIBLE L àmbit del present Pla Especial Urbanístic es troba connectat amb el camí de Rubió que connecta amb la C-26 al Kilòmetre 45, per adreçar-se a les poblacions del Sud, Oest i nordoest de la comarca i la Província Agramunt, Balaguer, Lleida, Tremp.... No es genera cap accés nou des de l esmentada via a les instal lacions, tret del camí ja existent. El PEU ocupa una superfície total de 6,8 ha, la major part de caràcter agrari, l emplaçament escollit no afecta de manera directa a cap espai natural protegit per PEIN i/o xarxa natura 2000, afecta a terrenys agraris i no implica impactes significatius per la dotació de serveis i/o infraestructures d accés. Per la tramitació d aquest Pla Especial no fa falta elaborar un estudi d avaluació de la mobilitat generada, atès a l article 18 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat i l article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada. Aprovació inicial. Juliol

27 2.7 RESUM DE LES CARACTERÍTIQUES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC El resum de les dades del Pla pel que fa a l ordenació del sòl es detallen al quadre adjunt: QUADRE DE SUPERFÍCIES E Àrea per a edificis de serveis UA Àrea per unitats d'acampada ST Serveis tècnics 1.707,9 m ,7 m ,7 m2 A Àrea de jocs, espais lliures ,7 m2 PS Àrea de protecció de sistemes ZP Zona de protecció ,0 m ,1 m2 V Vials peatonals, de trànsit rodat i aparcaments 9.562,1 m2 SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT ,2 m2 Lleida, juliol de 2011 Per l equip redactor d ESTUDI BONAIRE Aprovació inicial. Juliol

28

29 3. NORMATIVA URBANÍSTICA PLA ESPECIAL PER LA IMPLANTACIÓ DE CÀMPING AL T.M D ALÒS DE BALAGUER TÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1: AMBIT TERRITORIAL I OBJECTE DEL PLA 1.- Les determinacions i la documentació dels plans especials urbanístics es concreten a l article 69 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. 2.- Aquest Pla Especial urbanístic té per objecte la implantació d un càmping al terme municipal d Alòs de Balaguer. 3.- Aquest Pla Especial afecta a l àmbit que es determina als plànols d informació i ordenació de l esmentat Pla. ARTICLE 2: VIGENCIA Aquest Pla entrarà en vigor l endemà de la publicació de l edicte de la seva aprovació definitiva i de la corresponent normativa urbanística en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindrà vigència indefinida, subjecte però a possibles modificacions que tindran el mateix tràmit de la seva aprovació. ARTICLE 3: MODIFICACIONS DEL PLA 1.- L'alteració del contingut del Pla es farà a través de la modificació d'alguns dels elements que el constitueixen, d'acord amb la legislació vigent. 2.- La variació de la mida i superfície de les parcel les d'acampada, no suposarà modificació del Pla sempre que no superi el màxim número de parcel les, que és de 150, establert en el Pla. ARTICLE 4: CONTINGUT I INTERPRETACIO DELS DOCUMENTS QUE FORMEN EL PLA 1.- Aquest Pla esta integrat pels següents documents: Memòria. Normativa. Estudi d obres bàsiques d urbanització. Informe de sostenibilitat ambiental. Estudi d'impacte paisatgístic. Plànols: 1) Emmarcament Territorial i situació 2) Ortofotomapa (e: 2.000) 3) Planejament vigent (e: 5.000) 4) Reportatge fotogràfic i plànol topogràfic (e: 1.000) 5) Estructura de la propietat, cadastral (e: 5.000) 6) Zonificació (e: 1.000) 7) Proposta d ordenació (e: 1.000) 8) Mesures d integració paisatgística (e: 1.000) 9) Pla d etapes Aprovació inicial. Juliol

30 2.- Aquestes Normes s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la seva memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisions no interpretables fàcilment pels serveis tècnics, prevaldrà sempre la interpretació més favorable al respecte mediambiental, i la integració paisatgística. 3.- La delimitació de les diferents àrees d'aquestes Normes, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot aixecament topogràfic d'aquestes especials característiques, podrà ser precisada i/o ajustada en els projectes executius que desenvolupin aquestes Normes. 4.- Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments són les següents: a) No alterar la superfície d àrea delimitada en els plànols d ordenació, segons interpretació literal, en mes / menys d'un deu per cent (+ /- 10%). b) No alterar substancialment la forma de I'esmentada àrea, excepte en les precisions dels seus límits a causa de: Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny. Existències d elements naturals o artificials d interès que així ho justifiquin. 5.- Totes les regles anteriors seran d'aplicació en qualsevol figura urbanística que desplegui aquest PE, i fins i tot en els treballs topogràfics i planimetries necessaris per a l execució de les Normes. ARTICLE 5: PROJECTES D OBRES D URBANITZACIÓ Els projectes d obra d urbanització que han de redactar-se en l àmbit d aquest Pla Especial, referents a les àrees d acampada i al viari, adoptaran el criteri que defineixin aquestes ordenances i que es grafien en els plànols d ordenació, així com l esperit del present PEU descrit en la memòria. ARTICLE 6: PROJECTES D OBRES D EDIFICACIÓ Els projectes d Obres d Edificació que han de redactar-se en l àmbit d aquest Pla Especial, referents a les dotacions i serveis en les finques que formin part del càmping en cada moment, adoptaran els criteris que defineixen aquestes ordenances i que es recullen de forma orientativa, no vinculant, gràficament en els plànols d ordenació. El criteri bàsic a emprar en tota construcció és la integració amb l entorn. TÍTOL II: RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ARTICLE 7: CLASSIFICACIÓ DEL SOL El territori ordenat per aquest Pla especial té la classificació, a l'efecte del règim jurídic del sòl, de sòl no urbanitzable. ARTICLE 8: QUALIFICACIÓ DEL SÒL L àmbit esta inclòs en sòl de protecció preventiva, Clau 21 Agrícola i una petita part dins de sòl de protecció territorial, Clau 24b de preservació, segons el Pla d Ordenació Urbanística Municipal d Alòs de Balaguer. ARTICLE 9: PROTECCIONS 1.- Àrea de protecció viària: Segons el plànols d ordenació del POUM d Alòs de Balaguer la línia d edificació del camí de Rubió és situada a 25 m de eix del vial. Segons l article 92 de la normativa del POUM, en la distància de protecció, establerta en 6m de l eix del vial en els camins estructurants, no està permesa cap tipus d obra, tot i que sí es permet la vegetació autòctona. Aprovació inicial. Juliol

31 2.- Àrea de protecció contra incendis Segons l article 3.1.a) de la Llei 5/2003, de 22 d'abril de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, com per similitud seria el nostre cas, obliga a assegurar l existència d'una franja exterior de 25 m d amplada al voltant del sector, lliure de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida. 3.- Àrea de protecció de les línies elèctriques Deixar una distància mínima de seguretat de 5 m a cada costat de la línia elèctrica de mitja tensió, amidada des de l últim conductor, segons normativa sectorial. 4.- Regulació del sistema hidrològic: L article 96 del POUM d Alòs de Balaguer estableix una línia de protecció de 25m a partir del marge que delimita el llit de l aigua en el riu Segre. Dins d aquesta franja de protecció no s admeten construccions llevat d algunes excepcions. La totalitat de l àmbit del PEU resta fora d aquesta línia de protecció, malgrat això els dos extrems de la façana nord del sector s incorporen dins la zona de policia de lleres. D acord amb l article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RD849/1986), dins d aquesta zona de policia es condicionarà l ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin, i qualsevol obra situada dins d aquesta zona de policia de lleres requerirà la corresponent autorizació prèvia de l ACA. Aquesta podrà ser substituïda per informe favorable del present PEU, segons article 78.1 del RDPH, si aquest recull les oportunes previsions.. ARTICLE 10: ÀREES L àmbit es divideix en diverses àrees en funció dels usos previstos, com a àrees d'acampada o bé com a àrees de servei o usos comunitaris. Les àrees d'acampada són aptes per a totes les modalitats: tendes, caravanes, autocaravanes, habitatges mòbils o bungalous. Els sectors o àrees que tenen la funció de donar servei a l activitat principal de l acampada fan referència a àrees arbrades, àrees de joc i esplai, àrees per a edificis de servei, àrees d instal lacions i els vials. ARTICLE 11: SISTEMA VIÀRI El plànol d ordenació, estableix les reserves de sòl i les obres d urbanització que es consideren infraestructures de vialitat necessàries pel correcte funcionament del càmping. TÍTOL III: INTERVENCIÓ EN L EDIFICACIÓ CAPÍTOL PRIMER: LLICÈNCIES MUNICIPALS D OBRES ARTICLE 12: LLICÈNCIES 1.- Un cop aprovat definitivament el Pla Especial, la llicència municipal d'obres prèvia a la construcció de les diferents fases, l atorgarà l Administració Municipal. 2.- El contingut i la documentació necessària per a la sol licitud de llicències d'obres, es regula a la normativa del POUM d Alòs de Balaguer. 3.- Caldrà també la tramitació de la corresponent llicència ambiental. Aprovació inicial. Juliol

32 CAPÍTOL SEGON: OBRES D EXECUCIÓ ARTICLE 13: OBRES DE MANTENIMENT DE LA ZONA DE PROTECCIÓ La propietat del càmping assegurarà l existència d'una franja exterior de protecció de 25 m d'amplada al voltant del càmping, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, i només en cas d'incompliment l Ajuntament procedirà als treballs de neteja i podrà utilitzar qualsevol forma d execució forçosa. ARTICLE 14: CONDICIONS DE LA URBANITZACIÓ, LES INSTAL LACIONS I LES CONSTRUCCIONS 1.-En l interior de la finca, no s admeten murs de contenció de terres d alçada superior mitja de 0,8m i en tot punt no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 2 m, per damunt d aquesta alçada es podran disposar de talussos de proporció màxima 1:2 (alçada, base), malgrat això, llevat d aquells existents, que no es pretenen modificar, les proporcions recomanables seran 3H:2V. 2.- Es procurarà mantenir al màxim l arbrat existent. -Les zones arbrades existents es conservaran com a zones verdes privades pel gaudiment dels usuaris del càmping, es mantindrà al màxim la vegetació natural, podent-la reforçar amb plantacions d arbres i arbustos autòctons. 3.-Els materials, elements i colors de l edificació hauran de garantir una adequada integració amb les condicions naturals de l entorn. CAPÍTOL TERCER: USOS DELS EDIFICIS I ÀREES D ACAMPADA ARTICLE 15: USOS PERMESOS DELS EDIFICIS EDIFICI PRINCIPAL: Bar, restaurant, botiga, serveis administratius, cuina amb cambres frigorífiques, serveis higiènics generals, serveis adaptats, farmaciola, magatzem del càmping, taller, gimnàs, i tots els altres usos complementaris necessaris per a l activitat de càmping que es regularan amb la respectiva normativa sectorial. EDIFICIS DE SERVEIS: Dutxes per a homes i dones, serveis per a homes i dones, cambra de neteja, serveis generals, serveis adaptats, abocador wàter químic, bugaderia, instal lacions, magatzem, taller i tots els altres usos complementaris necessaris per a edificis de serveis, els quals es regularan amb la respectiva normativa sectorial, si s escau. ARTICLE 16: USOS PROHIBITS DELS EDIFICIS Queden prohibits tots els usos residencials fixes a excepció de dos habitatges per al guarda i empleats del càmping que s ubicarà als edificis previstos, preferentment en l actualment en ruïnes. Malgrat això, i atenent a les diferents fases d execució del càmping, també es pot establir en l edifici principal. ARTICLE 17: USOS DE LES ÀREES D ACAMPADA Parcel les aptes per a totes les modalitats d'acampada (indicades en el plànol d ordenació amb les lletres UA). Són espais de terreny destinats a la ubicació d'un vehicle i d'un alberg mòbil, semimòbil o fix. Cada unitat tindrà convenientment senyalitzats els seus límits i el número que li Aprovació inicial. Juliol

33 correspon. Totes les unitats d acampada han de tenir un bon accés rodat a traves del vial corresponent. En les unitats d acampada, la Direcció General de Turisme, podrà també atorgar autorització d instal lació de construccions fixes destinades a allotjament, sempre que siguin de planta baixa de tipus bungalou i siguin explotades pel titular del càmping. La superfície màxima ocupada pels bungalous no podrà ultrapassar el tant per cent de la normativa sectorial vigent de la superfície destinada a unitats d'acampada. En el plànol d ordenació, s'indica una proposta per l emplaçament dels albergs fixes i semimòbils, en funció de la seva visibilitat. Les unitats d acampada on es podrà permetre la ubicació de caravanes per períodes més amplis que la pròpia acampada també venen reflectits en el plànol d ordenació. TÍTOL IV: DEFINICIONS I NORMES D ÚS CAPITOL PRIMER: DEFINICIONS I NORMES GENERALS ARTICLE 18: DEFINICIONS I NORMES GENERALS El Pla Especial es remet a les determinacions del planejament urbanístic municipal d Alòs de Balaguer i les incloses en la legislació vigent. CAPITOL SEGON: NORMATIVA SECTORIAL ARTICLE 19: NORMATIVA SECTORIAL DE CÀMPINGS EN GENERAL - Decreto 93/1986, de 20 de març, pel qual s estableixen els requisits mínims d infraestructura en els allotjaments turístics. - Decreto 196/1995, de 27 de juny, pel qual es deroguen diversos articles del Decret 167/1985, de 23 de maig i de l Ordre d 1 de juliol de (Correcció d'errada en el DOGC núm. 2126, pagina 8.329, de ). - Decret 183/2010, de 23 de novembre, d establiments d allotjaments turístics. - Resolució MAH/4161/2010 de 20 de desembre de 2010, per la qual s estableixen els criteris ambientals per a l atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental del càmping. CAPITOL TERCER: NORMATIVA ESPECÍFICA D'AQUEST PLA ARTICLE 20: NORMES D ÚS I EDIFICACIÓ El Pla Especial delimita gràficament en el plànol d ordenació i amb caràcter normatiu les diferents àrees en que es divideix l àmbit, les quals comporten una possible edificació i uns usos vinculats. Les edificacions seran aïllades, plantejant-se amb la màxima simplicitat, tant pel que fa als volums, estructures, distribució i composició de façanes. El tractament de façanes tindrà una composició el més neutra possible i es basarà en materials, acabats i colors terrosos que garanteixin una adequada integració en les condicions naturals de l entorn. S evitaran els colors clars i brillants, s utilitzaran preferentment els acabats foscos que no contrastin amb la vegetació propera. En les façanes es procurarà incloure algun parament de fàbrica de pedra de la zona i acabats amb fusta. Aprovació inicial. Juliol

34 Es prohibeix la cara vista i les cobertes planes, encara que es permetran terrasses del 50%, com a màxim, de la planta. Les cobertes hauran de ser a dues aigües, amb les vessants paral leles a les corbes de nivell i acabades amb teula ceràmica envellida o material que doni un aspecte visual similar. Aquestes pendents es situaran entre el 15% i el 30%. Si l edifici té una fondària inferior a 5m (entenent com a fondària la dimensió perpendicular a les corbes de nivell), la coberta podrà tenir una sola vessant, inclinada cap a nord. Els edificis seran, preferentment, rectangulars, situant les seves façanes més llargues paral leles a les corbes de nivell, en la mesura del possible. Es procurarà adossar els edificis als desnivells, en aquells casos que n hi hagi, per tal de reduir la volumetria aparent de les construccions. ARTICLE 21: EDIFICI PRINCIPAL S'identifica en el plànol de zonificació amb el codi E3. Tindrà una ocupació màxima de 600 m2, amb una possibilitat de 100m2 més de porxo; una alçada màxima de 6,5m (contats des del nivell natural del terreny fins l inici de la coberta o la part superior de l últim forjat) i un nombre màxim de plantes de PB+1P, amb una edificabilitat màxima de 1.200m2. La planta primera, en cas d executar-la, haurà d estar enretirada de la façana principal (nord) a fi i efecte de mantenir l efecte visual panoràmic de l entorn. L'edifici principal podrà ser destinat a bar, restaurant, botiga, serveis administratius, cuina amb cambres frigorífiques, serveis higiènics generals, serveis adaptats, farmaciola, magatzem del càmping, taller, gimnàs, i tots els altres usos complementaris necessaris per a l activitat de càmping que es regularan amb la respectiva normativa sectorial. Pot incloure un possible habitatge per al guarda i empleats. ARTICLE 22: EDIFICIS SECUNDARIS S'identifiquen en el plànol de zonificació amb el codi E1 i E2. Tindran una ocupació màxima de 80m2, possibilitant un 50% més amb porxo. L'edifici E1 serà destinat a usos privats del propietari del càmping, preferentment usos d emmagatzematge. Edifici existent de planta baixa i unes dimensions aproximades de 12,5 m de llargada (façanes est i oest) i 6m d amplada (façanes nord i sud), amb un porxo en la façana oest de la mateixa llargada de l edificació i uns 3m de fondària. Coberta a dues aigües (vessants a llevant i ponent). Conservarà la seva volumetria, no permetent-se ampliacions atès la seva situació dins la zona de policia d aigües i la proximitat, tot i que a una cota superior, de la petita vall que desemboca al riu Segre. L edifici E2, avui en dia en ruïnes, es preveu com a usos complementaris de l edifici E3, i s admeten tots els usos necessaris per a l activitat de càmping que es regularan amb la respectiva normativa sectorial. Pot incloure un possible habitatge per al guarda i empleats. La situació de l edifici a reconstruir (E2) el fa idoni per allotjar aquelles activitats que, tot i estar vinculades al càmping, poden requerir un grau d independència, per això es preveu Aprovació inicial. Juliol

35 que en una segona fase, aquest edifici pugui allotjar preferentment el servei de supermercat i l habitatge del propietari i/o guarda. L objectiu es reconstruir la cabana existent, preferentment amb pedra del país. Es reconstruirà la seva volumetria de planta semisoterrada i planta pis, permetent-se una ampliació fins assolir una edificabilitat màxima de 200m2, inclòs el possible porxo que es situarà, preferentment, en la façana sud. L edifici és situat dins la zona de policia de lleres, per la qual cosa la seva reconstrucció haurà de comptar amb l autorització prèvia de l ACA, que podrà ésser substituïda per informe favorable al present Pla Especial Urbanístic, si aquest Departament ho considera oportú. ARTICLE 23: EDIFICIS DE SERVEIS S'identifiquen en el plànol de zonificació amb el codi E4 i E5. Tindran una ocupació màxima de 420m2 cadascun. Aquests edificis estaran destinats a dutxes per a homes i dones, serveis higiènics per a homes i dones, cambra de neteja, serveis generals, serveis adaptats, abocador wàter químic, bugaderia, instal lacions, magatzem, taller i tots els altres necessaris per a edificis de serveis, els quals es regularan amb la respectiva normativa sectorial. Seran edificis en planta baixa i una alçada màxima a ràfec de 3m i una edificabilitat màxima per edifici de 420m2. L edifici E6, també en PB i 3m màxim d alçada, serà destinats a magatzem i/o refugi d aquells possibles animals relacionats amb les activitats del càmping (passejada a cavall, etc), tindrà una ocupació i edificabilitat màxima de 200m2 i es situarà en la part de llevant del sector, garantint la integració amb l entorn, atès està situat dins la petita vall d hàbitat comunitari. ARTICLE 24: ZONA DE PROTECCIÓ DE LA VALL Àrea de protecció pels seus valors naturals que correspon a la petita vall situada a l est del sector i que conté un hàbitat comunitari d alzinars i carrascars. S'identifica en el plànol de zonificació amb el codi ZP, i té una superfície total de ZP: 5.305,1 m 2. Hi ha una zona arbrada que s'ha de mantenir neta, lliure de vegetació seca i amb massa arbòria aclarida, i on òbviament no s'hi ha previst l'acampada. Aquesta zona es destinarà com a zona de passeig i descans on també s admet la pràctica d activitats a l aire lliure relacionades amb la natura i els animals (estudi de plantes, passejades a cavall,...) sempre i quan es preservin els valors naturals de l espai. Es permet la ubicació de l edifici de serveis destinat a la possible guarda dels animals relacionats amb el càmping, preservant però, en tot moment, els valors de la petita vall, i evitant rompudes de talussos i tala de la vegetació existent. ARTICLE 25: ÀREA DE PROTECCIÓ DE SISTEMES ARBRADA Àrees enjardinades i arbrades perimetrals i intersticials. S'identifiquen en el plànol de zonificació amb el codi PS. Tenen una superfície total de PS: m 2. Per tal de salvar el nivell natural del terreny, es crearan uns talussos a banda i banda de les parcel les, que s enjardinaran i on està prevista la plantació d'arbres molt properes a les parcel les, per tal de crear zones d ombra, que tindran una superfície mínima que varia segons l àrea destinada a acampada i el desnivell a salvar. Aquesta superfície es pot aconseguir amb la plantació d arbres nous sobretot als límits de les futures parcel les, i a la vegada ajudaran a delimitar-les. Una part d'aquesta superfície mínima podrà estar equipada amb sistemes artificials d'ombra que no destaquin indegudament, mentre els arbres de nova plantació no tinguin suficient dimensió. Aquests sistemes artificials s aniran anul lant a mida que els sistemes naturals puguin fer la seva funció. En cap cas s eximirà de l obligació de plantar els arbres corresponents substituint-los per sistemes artificials d ombra. ARTICLE 26: ÀREES D ACTIVITATS A L AIRE LLIURE S'identifiquen en el plànol de zonificació amb el codi A, tenen una superfície total de A:14.851,7 m 2, i es diferencien en sis àrees: A1: 8.961,8 m 2, A2: 1.120,7 m 2, A3: 286,8 m 2, A4: 2.008,2 m 2, A5: 1.497,9 m 2 i A6: 979,3 m 2 Aprovació inicial. Juliol

36 L Àrea A1 és la que es destina a la practica de jocs o esports (petanca, pàdel, voleibol...), on també hi haurà els jocs infantils i àrees de descans. L Àrea A2 és la que es reserva per la piscina d adults i d infants i tractada com una continuïtat de la terrassa del bar. L Àrea A3 tractada com a continuïtat de l edifici E2 com a terrassa, on es pot gaudir d unes excel lents vistes al Castell i al nucli d Alòs. L Àrea A4, A5 i A6, situades a la part sud de l àmbit, destinades a la pràctica de jocs o esports, jocs infantils i zones de descans. En aquestes àrees, puntualment, de manera soterrada o en espais residuals, es podran situar serveis tècnics com ara espais per contenidors, transformadors elèctrics, depuració d aigües..., sempre garantint la priorització dels espais lliures, tot i no estar assenyalats en el plànol normatiu. S aprofitarà l arbrat existent, en la mesura del possible, i es potenciarà a fi i efecte de donar l adequada continuïtat amb els espais de l exterior de l àmbit. Els jocs infantils i d altres a col locar en aquestes àrees seran preferentment de fusta, o amb acabats de colors foscos i mats. Els paviments seran de materials porosos i amb colors similars a les tonalitats del terreny. ARTICLE 27: ÀREES D INSTAL LACIONS - Captació, potabilització, dipòsits i distribució d'aigua potable. El càmping haurà de disposar d'un abastament d aigua potable amb un volum mínim de 150 litres per plaça i dia. El subministrament provindrà de la xarxa d'abastament general del nucli d Alòs de Balaguer, atès la parcel la disposa d una escomesa. L establiment haurà de disposar d'uns dipòsits d'acumulació amb una capacitat mínima de 150 litres per plaça. Els dipòsits disposaran d'aparells per a la cloració automàtica de l aigua, si s escau. Els dipòsits d'acumulació hauran de ser accessibles per efectuar-hi les neteges a fons i les desinfeccions periòdiques que siguin necessàries. Es situaran a la zona de serveis tècnics del sud de l àmbit en un punt alt. S haurà de garantir la integració paisatgística dels dipòsits, a aquest efecte l acabat serà de color fosc i mat. Al voltant dels dipòsits, en la part nord, es preveu la disposició d unes dunes de terra com a mesura correctora de la visió en l estrat baix. La xarxa de distribució de l aigua potable és grafiada al plànol corresponent, així com la distribució de diferents preses d aigua potable amb desguàs (fonts) pavimentades en un radi de 2 metres amb un material de color fosc, que donen servei a la zona d'acampada. (La disposició definitiva de les fonts pot variar segons la categoria del càmping i es concretarà en el corresponent projecte d urbanització). S haurà d'acreditar la potabilitat de l aigua mitjançant un certificat lliurat pel Departament de Salut. En el cas d'utilització d'aigües no potables els punts de captació d'aquestes aigües seran degudament senyalitzats amb la indicació "No potable" en els idiomes català, castellà, alemany, angles i francès com a mínim. El promotor haurà d assumir els costos econòmics de les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d abastament o l ampliació de les existents. -Xarxa d aigües residuals, previsió de l estació depuradora, abocament. Com que l evacuació no es produeix directament a través de la xarxa de clavegueram municipal, s instal larà una estació depuradora complint amb la normativa vigent. Es situarà a la zona de serveis tècnics situada al nord de l àmbit tocant amb el camí de Rubió, en la cota més baixa del sector, cosa que facilita la conducció de les aigües per gravetat, fins aquest punt, i permet el lliurament de les aigües depurades al col lector existent en el barranc de llevant. El sistema de sanejament complirà amb el PSARU i el Reglament de serveis públics de sanejament (RSPS) segons el Decret 130/2003, de 13 de maig i al PSARI El promotor haurà d assumir els costos econòmics de les despeses relatives al finançament de les noves obres de sanejament necessàries pel funcionament de l activitat: col lectors en alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de l EDAR, emissaris terrestres, etc... Aprovació inicial. Juliol

37 El promotor del càmping garantirà el control i el manteniment permanent de l estació de depuració d aigües residuals, i realitzarà de manera periòdica els controls analítics que determini l ACA en l abocament al riu Segre, així com la retirada periòdica de llots que es puguin generar, a càrrec d un gestor autoritzat. -Xarxa d aigües pluvials Les aigües pluvials que no s absorbeixin directament pel terreny, s emmagatzemaran en una bassa de laminació o pantà i seran reaprofitades pel reg de les zones verdes. La bassa estarà dotada amb sobreeixidor de vessament al riu Segre. En cas necessari es preveurà un separador d hidrocarburs en el punt final de la xarxa de pluvials. -La connexió, estació transformadora i xarxa de distribució d'energia elèctrica. Es preveu la connexió a l actual estació transformadora, que s haurà ampliar segons directrius de Fecsa-Endesa, si s escau. Sol licitud a Fecsa-Endesa de la potència adequada per la implantació de l activitat, encara que es podrà per fases, i una instal lació de subministrament de baixa tensió. Reserva d'un local per a la instal lació d'un centre de transformació tal com disposa l article 17 del vigent reglament electrotècnic de baixa tensió, que es preveu en l àrea se serveis tècnics del nord del sector, prop del camí de Rubió, en la ubicació actual, aproximadament. Centre de distribució, construcció i acabat d'un pou d'assentament del mateix i col locat de mutu acord amb Endesa. Tindrà accés directe a la via pública, local al costat del centre de distribució on s ubicarà el conjunt de mesura dels subministraments, connexió de l embrancament a borns d'armari ET en CT. Alternativament, part de l energia elèctrica es podrà obtenir per energia sostenible, com ara plaques solars. En aquest cas es reduirà la potència total a contractar. La xarxa elèctrica de distribució anirà completament soterrada, malgrat això, les línies aèries de mitja tensió que creuen el sector, es podran mantenir aèries, d acord amb la companyia subministradora. -La xarxa d'enllumenat, i de serveis de les zones d'acampada. Els accessos, els vials i les instal lacions d'ús general i obligatòries estaran degudament il luminades, i la xarxa de distribució d enllumenat estarà totalment soterrada. Les lluminàries que s instal lin, d'uns 3-4 m d alçada aproximadament, hauran d'evitar totalment l emissió de flux lluminós cap a l hemisferi superior i seran anticontaminants. A les torretes elèctriques amb endolls i caixa de protecció i fusible i a tots els endolls d'ús públic s'hi indicarà el voltatge i l'amperatge. El nombre definitiu de torretes es determinarà al projecte d urbanització corresponent. A partir de les 23 hores es reduirà la il Iuminació i es mantindrà, solament, a l àrea d accés, sanitaris i voltants de piscines, així com als vials interiors, la mínima que permeti la circulació de vianants. L enllumenat s haurà d ajustar d acord amb les especificacions que la legislació vigent en matèria de contaminació lluminosa estableix per a les zones de protecció màxima (E1). -Es prohibeix els llums integrals o monocromàtics amb flux a l hemisferi superior, superior al 50% i les fonts de llum emeses per damunt del pla horitzontal. - Tipus de làmpades: vapor de sodi (VSAP) o baixa pressió (VSBP). -Percentatge màxim de flux a l hemisferi superior instal lat d un pàmpol d un llum: 1% vespre i nit. -Enllumenat pertorbador màxim en il luminació exterior de tipus viari: 10%. -Il luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux: 2 vespre, 1 nit. -Índex màxim d enlluernament per a vianants: 4000 Als vials peatonals s hi instal laran balises de làmpades de vapor de sodi a mitjana alçada, aproximadament 80 cm d alt, inclinades i sempre dirigides cap al terra Aprovació inicial. Juliol

38 ARTICLE 28: ÀREES DE VIALS Donades les característiques paisatgístiques de l àmbit, en quan a la vialitat s optarà per un paviment tou, per tal de permetre una major infiltració de l aigua de pluja i reduir els coeficients de l escorrentia superficial. VIANANTS Es preveu una única circulació general compartida entre vianants i trànsit rodat, amb prioritat pels vianants, identificats all plànol d ordenació. També existeixen una sèrie de vials d ús exclusiu per a vianants, amb una superfície total de 258 m2 i una amplada mínima d'1,5 metres. L objectiu dels mateixos és escurçar els trams de circulació per l interior del càmping. Atès el seu traçat perpendicular a les corbes de nivell, aquests vials no podran disposar de supressió de barreres arquitectòniques, essent els generals els que s hauran d emprar en aquests casos. TRANSIT RODAT, ACCESSOS I APARCAMENT S'identifiquen al plànol d ordenació. Tenen una superfície total de 9.304,1 m2. i hauran de disposar dels senyals reglamentaris de velocitat màxima 10km/h i prohibida la circulació de vehicles en hores de silenci. Vial principal de doble direcció de 6 m d'amplada; en els trams corbats té una amplada útil lliure de 7,20 m. Aquest vial comença a la zona d'accés i ens condueix, en sentit ascendent, fins a la part de cota superior de àmbit i envoltant el mateix, torna a la zona d accés. EI vial principal tindrà els pendents i radis de curvatura adequats. El pendent màxim serà del 14%, en el cas més desfavorable, encara que la majoria no superarà el 8%. Vials secundaris d'una sola direcció de 4 m d'amplada i que segueixen les corbes de nivell; partint del vial principal. Es disposarà d'un sol accés degudament pavimentat i amb una amplada de 8 metres. Es regula una àrea per a places d'aparcament i de parada de les caravanes. A més de les places anteriors el projecte de càmping per a la obtenció de llicència d'obres preveurà l espai per a aparcament d'un vehicle en cada unitat d'acampada, com a mínim, al 90% del total de les unitats d acampada. ARTICLE 29: ÀREES D ACAMPADA Els nous talussos i desmunts que s'hagin de realitzar per a la formació de les zones d'acampada, han de tenir un pendent màxim de 1:2 (alçada, base). PARCEL LES APTES PER A TOTES LES MODALITATS D'ACAMPADA: S'identifica en el plànol d ordenació amb el codi UA. Té una superfície total de ,7 m 2. La superfície definitiva de cada parcel la es concretarà en la documentació necessària per a sol licitar la llicència d'obres prèvia a la construcció d'acord amb la categoria de càmping que se li vulgui donar seguint la Normativa Sectorial de Càmpings. Malgrat això, es preveuen un màxim de 150 unitats i una superfície mínima de 70 m 2., tot i que en una primera fase, i depenent de la categoria del càmping, la superfície de les parcel les es podrà reduir segons l assenyalada en la normativa vigent, sense superar però el nombre de parcel les establertes en el present document. Les unitats d acampada són espais de terreny destinats a la ubicació d'un vehicle i d'un alberg mòbil, semimòbil o fix, i cada unitat tindrà convenientment senyalitzats els seus límits i el número que li correspon. Al plànol d ordenació s assenyala l emplaçament apte per a la instal lació d albergs fixos, tipus bungalous, o semimòbils, tipus habitatge mòbil. La Direcció General de Turisme podrà atorgar autorització d instal lació de construccions fixes destinades a allotjament, sempre que siguin de planta baixa de tipus bungalous i siguin explotats pel titular del càmping. La superfície màxima ocupada pels albergs fixes o semimòbils no podrà ultrapassar el tant per cent de la normativa sectorial vigent, en aquest cas ocuparan com a màxim el 50% de la superfície destinada a unitats d acampada. En cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total de les unitats d acampada. La implantació de nous bungalous requerirà de la corresponent llicència municipal. Aprovació inicial. Juliol

39 Es permetrà la instal lació de autocaravanes o caravanes per períodes més amplis que la pròpia acampada sempre i quan aquestes s instal lin en les àrees d acampada assenyalades en el plànol d ordenació amb aquesta finalitat, a fi i efecte de garantir la integració paisatgística i les mesures correctores en quan a visuals. ARTICLE 30: BUNGALOUS Seran únicament de planta baixa. Aquests tindran un disseny i uns materials amb uns acabats que imitin els de la tipologia del país, preferentment fusta o pedra del país, i queden prohibits els que tenen formes i materials d'acabat propis d'altres latituds: cobertes de pissarra... La superfície màxima ocupada per albergs fixos o semi mòbils no podrà ultrapassar el tant per cent vigent de la superfície destinada a unitats d'acampada, actualment del 50%. Malgrat això, en cap cas els albergs fixos poden ultrapassar el 40% del total de les unitats d acampada, i la seva implantació requerirà la corresponent llicència municipal. L emplaçament recomanat per aquest tipus d alberg és l assenyalat en el plànol de zonificació, atenent al menor impacte paisatgístic i les diferents fases previstes en la implantació del càmping. ARTICLE 31: TANCA PERÍMETRAL La instal lació anirà degudament tancada en tot el seu perímetre. Aquesta tanca perimetral es realitzarà amb materials que no destaquin indegudament en la fisonomia natural del paisatge i que doni prou garanties de resistència i eviti les intrusions externes. Es faran amb materials calats, tipus filferro o similar, amb una d alçada mínima 1,50m i màxima 1,60m, no tindrà cap tipus de muret de base. Per garantir la integració amb l entorn, aquesta tanca perimetral serà, preferentment, de malla electrosoldada de color verd, que servirà de tutor a la plantació de varietats aptes per la formació de tanques. La part de tanca que limita amb el vial d accés es col locarà, com a mínim, a 6m de distància a partir de l eix del vial, segons article 93 de la normativa urbanística, resseguint la topografia natural del terreny. CAPITOL QUART: NORMATIVA EDIFICATORIA ARTICLE 32: EDIFICABILITAT MÀXIMA Llevat de les unitats d acampada en les que es permet els albergs fixes i semimòbils, l'edificabilitat només es permet a les àrees assenyalades amb les claus E1, E2, E3, E4, E5 I E6 del plànol de zonificació, i que corresponen a l edifici principal (E3) i als dos edificis secundaris (E1: existent i E2: ruïnes), als edificis de serveis (E4 i E5) i la quadra (E6). L edificabilitat màxima d aquests edificis és de m2, distribuïts en la manera indicada en articles anteriors. TÍTOL V: PREVENCIÓ I CORRECCIÓ DE L IMPACTE AMBIENTAL -CAPITOL PRIMER: CONSIDERACIONS GENERALS ARTICLE 33: L ACTIVITAT El projecte d'urbanització, els projectes dels edificis de serveis, la construcció i l activitat del càmping previst en el "Pla Especial al terme municipal d Alós de Balaguer" estan subjectes, des del punt de vista ambiental, al compliment de les mesures preventives i correctores establertes Aprovació inicial. Juliol

40 en l informe Ambiental i l Estudi d impacte Ambiental, sense perjudici, en qualsevol cas, del compliment de la legislació ambiental i urbanística vigent. ARTICLE 34: EL COMPROMÍS DEL PROMOTOR El promotor del càmping es compromet a garantir el compliment de les mesures preventives i correctores establertes en l informe Ambiental i en L Estudi d impacte Ambiental, i també a la normativa ambiental del Pla Especial. L'execució de les mesures preventives i correctores previstes estarà condicionada a l execució de les diferents fases en que es distribuirà la construcció del càmping. CAPITOL SEGON: INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA ARTICLE 35: PLANTACIÓ D ARBRES El Pla especial incorpora un estudi d'impacte i integració paisatgística, d'acord amb I'article 51 de la Llei d'urbanisme. Les actuacions que s efectuïn dins l àmbit del Pla especial s'adequaran a les mesures d'integració proposades per I'estudi d'impacte i integració paisatgística. Els talussos de desmunt i els talussos de terraplè que es creïn dins de l àmbit del Pla Especial hauran de tenir un pendent màxim de 3:2 (alçada, base), per tal de garantir una morfologia final més natural i permetre o facilitar la restauració vegetal d aquestes noves superfícies. La plantació d'arbres i d'arbustos, tant en el límit de les parcel les com en les "àrees intersticials i de revegetació, es farà amb especies vegetals pròpies de I'entorn geogràfic i climàtic de l àmbit del Pla Especial, seguint els criteris (tipus d espècie, característiques dels exemplars, densitats de plantació) establerts en I'lnforme Ambiental i l'estudi d integració paisatgística, en coherència amb el Pla especial urbanístic del tram fluvial del riu Segre, donat que, tot i que el càmping no pertany a l àmbit d aquest PEU, si es podria considerar dins de la seva àrea d influència. Una vegada realitzades les plantacions previstes i establertes en I'lnforme Ambiental i en I'Estudi d integració paisatgística, el promotor del càmping haurà de mantenir les noves cobertes vegetals creades, per tal de permetre la seva consolidació i el seu desenvolupament. CAPITOL TERCER: PROTECCIO DE LA FAUNA ARTICLE 36: LA FAUNA Es prohibirà de manera explicita qualsevol actuació per part dels usuaris i dels serveis de manteniment del càmping que pugui pertorbar els poblaments faunístics de la zona. De manera especial, restarà prohibida l alimentació, la captura, la caça, la sostracció dels nius i qualsevol altre supòsit recollit en el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d abril, pel qual s aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals i altra legislació que protegeix determinades espècies faunístiques. Aquesta prohibició s haurà d'explicitar mitjançant plafons informatius o altres mecanismes de comunicació. Es regularà I'activitat i el funcionament del càmping per a garantir el manteniment d'un període nocturn de tranquil litat, amb la finalitat de pertorbar el mínim possible els poblaments faunístics que habiten aquest entorn. ARTICLE 37: ENLLUMENAT EXTERIOR L'enllumenat exterior dels vials, parcel les, edificacions i altres instal lacions del càmping haurà de complir les directrius de minimització de la contaminació lumínica que fixa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l enllumenament per protecció del medi nocturn. Entre altres mesures, es reduirà l enllumenat exterior de la instal lació entre les 23 i les 7 h per tal de garantir la mínima pertorbació del medi nocturn, mantenint-se només a la zona d accés, sanitaris i vials interiors, al mínim que permeti la circulació de vianants. Aprovació inicial. Juliol

41 CAPITOL CINQUÉ : GESTIO AMBIENTAL INTEGRAL DE L'ACTIVITAT DE CAMPING ARTICLE 38: TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS 1.- El càmping disposarà d'una estació pròpia de depuració d'aigües residuals, dotada dels equipaments necessaris per al tractament de les aigües residuals generades, per tal de garantir que les aigües lliurades posteriorment al riu Segre a través de la canalització soterrada existent a llevat del sector, o bé incorporant-les al terreny mitjançant rases filtrants, compleixen els paràmetres de qualitat que determini la legislació ambiental vigent i l Agencia Catalana de L Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya. L'estació de depuració d aigües residuals ha de tenir la capacitat suficient per a tractar el màxim cabal d'aigües residuals que es pugui generar en els moments de màxima ocupació potencial del càmping. Aquesta capacitat estarà en funció de les fases de construcció del càmping. L'abocament de les aigües residuals depurades al riu Segre o al terreny, restarà subjecta a l obtenció del permís d'abocament a llera pública que atorga l Agència Catalana de l Aigua de la Generalitat de Catalunya. 2.- El càmping estarà dotat amb una xarxa de col lectors que recullin totes les aigües residuals generades en les edificacions previstes i també les sortides d'aigua de les instal lacions de suport. Aquesta xarxa de col lectors, que ha d'estar connectada amb I'estació de depuració d'aigües residuals, s'ha de completar amb la canalització de les aigües pluvials recollides en les zones pavimentades del càmping, aquestes abocaran al pantà o bassa de laminació establerta a tal efecte i seran reutilitzades pel reg. 3.- El promotor del càmping garantirà el control i el manteniment permanent de l'estació de depuració d aigües residuals, per tal d'assegurar el seu correcte funcionament en tot moment. A banda del seu control continuat, caldrà dur a terme les següents actuacions de manera periòdica: - Els controls analítics periòdics que determini L Agencia Catalana de L Aigua en l abocament al riu Segre. -La retirada periòdica dels llots que es puguin generar en el procés de depuració de les aigües residuals a càrrec d'un gestor autoritzat de residus d'acord amb les directrius de I'Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya. ARTICLE 39: GESTIO DE LES DEIXALLES GENERADES PER L ACTIVITAT DE CÀMPING 1.- Com a activitat generadora de deixalles, el promotor del càmping ha de garantir la recollida, la gestió i el tractament autoritzat de tots els residus que generi la instal lació, d'acord amb el Decret Legislatiu 1/2009, pel qual s aprova el Text refós de la Llei de residus. 2.-Es dotarà el càmping dels contenidors necessaris per permetre la recollida segregada de les diferents tipologies de residus que es puguin generar, tant les deixalles generades en les parcel les del càmping com les generades en els edificis de la instal lació. De manera especial, cal garantir la dotació de contenidors suficients per a la segregació de les següents tipologies: matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos en general, piles i rebuig. 3.- Els contenidors que centralitzaran la totalitat de les deixalles generades per I'activitat de càmping es localitzaran a l entrada del càmping, a I'espai identificat al plànol d ordenació. Els contenidors s'hauran de col locar sobre una superfície impermeabilitzada i dotada d un punt de connexió a la xarxa de recollida d aigües residuals del càmping. 4.- La recollida, transport i tractament autoritzat de les deixalles anirà a càrrec dels serveis municipals de l Ajuntament d Alòs de Balaguer. Si això no fos possible, especialment en determinades fraccions més específiques, el promotor del càmping contractarà a un o més Aprovació inicial. Juliol

42 gestors autoritzats de residus per a cadascuna de les tipologies de deixalles generades, d'acord amb les directrius de I'Agència Catalana de residus de la Generalitat de Catalunya. 5.- S exigirà que els contenidors no siguin visibles al públic. La integració paisatgística es podrà fer mitjançant tanques de fusta, de color fosc. ARTICLE 40: QUALITAT DE L AMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACUSTICA S haurà de complir amb l establert al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n adapten els seus annexos. Complir amb els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica alta, d acord amb la següent taula: Zonificació acústica del territori Valors límits d immissió en db(a) L d (7h-21h) L e (21h-23h) L n (23h-7h) Zona de sensibilitat acústica alta (A) L d, L e i L n = índex d immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament. ARTICLE 41: CONSUMS D AIGUA I ENERGIA 1.- Per a optimitzar el consum d'aigua, s'incorporaran sistemes d'estalvi d'aigua en els equipaments de bany de les edificacions previstes, com ara aixetes, dutxes o cisternes de wàter, així com en els sistemes de reg o de la piscina. 2.- Per a optimitzar els consums energètics i promoure I'ús dels recursos energètics renovables, s instal laran elements d'elevada eficiència energètica en les diverses edificacions previstes i en I'enllumenat exterior. A més, el disseny de les edificacions hauria de garantir el màxim aprofitament possible de la llum natural, i les estructures hauran d'estar convenientment aïllades per a reduir les pèrdues energètiques. L edificació haurà de complir amb l establert al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l adopció de criteris ambientals i d eco eficiència en els edificis. CAPÍTOL SISÉ : CICLE DE L AIGUA ARTICLE 42: ACTUACIONS SOBRE ESPAIS FLUVIALS En cas de derivar-se actuacions sobre l espai fluvial del riu Segre, aquestes hauran de fer-se d acord amb els Criteris d intervenció dels espais fluvials. ACA, març 2002 i les Directrius de planificació i gestió de espais fluvial. ACA, 2007, redactats per l ACA i publicats a la seva pàgina web. ARTICLE 43: REGULACIÓ DEL SISTEMA HIDROLÒGIC Els marges de les lleres públiques estan subjectes, d acord amb el RDPH, en tota la seva extensió longitudinal a una zona de servitud de cinc metres d amplada per a ús públic, i una zona de policia de 100 m d amplada, que té la finalitat de protegir el domini públic hidràulic i el règim de corrents. A la zona de policia resten sotmesos al disposat al RDPH les següents activitats i usos del sòl: alteracions substancials del relleu natural del terreny; les extraccions d àrids; qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d avingudes o què pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic. Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització de l ACA, i s estarà al previst als articles 52 al 54, 78 i 79 del RDPH. Així mateix, totes les obres que s hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa i prèvia de la CHE. Aprovació inicial. Juliol

43 En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals, etc) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l ACA: Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial. CAPÍTOL SETÈ: PREVENCIO DELS RISCOS AMBIENTALS ARTICLE 44: PREVENCIÓ DE RISC D INCENDI FORESTAL D'acord amb el que estableix la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, i també d'acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, modificat pel decret 206/2005 de 27 de setembre, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, el promotor del càmping ha d'adoptar, de manera permanent, les següents mesures amb caràcter obligatori dins del que es I'àmbit del Pla Especial: - Assegurar l existència d'una franja exterior de protecció de vint-i-cinc metres al voltant de la instal lació, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s'estableixen per reglament. Al plànol d ordenació es delimita I'àmbit d'aquesta franja de protecció, que en part resta fora del domini del Pla Especial (cas en el qual ha d existir acord amb les propietats veïnes per procedir a la seva creació i manteniment periòdic). - Elaborar un pla d'autoprotecció contra incendis per al conjunt de la instal lació del càmping i tramitar la seva incorporació al pla d'actuació municipal d emergències de I'Ajuntament d Alòs, d'acord amb el Pla de protecció civil d emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). - Disposar d'una xarxa d'hidrants i extintors homologats per a l extinció d'incendis que compleixi les característiques establertes per decret. - Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d accés, i les cunetes. -Retirar les restes vegetals generades durant la poda i les tasques de manteniment de les zones verdes i portar-les a un gestor autoritzat de tractament de residus vegetals. En el cas del manteniment de la franja de protecció de 25 metres a I'entorn del càmping, es podrà optar també per la trituració de les restes vegetals obtingudes i la seva distribució homogènia, en forma de petits fragments, arreu de la franja esmentada. CAPITOL VUITÈ: EXECUCIO DEL PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL ARTICLE 45: PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 1.-D'acord amb el que preveu la normativa ambiental i urbanística vigent, el promotor del càmping haurà d'executar el Programa de Vigilància Ambiental (PVA) integrat en I'lnforme Ambiental i en I'Estudi d'lmpacte Paisatgístic. 2.-El programa de vigilància Ambiental haurà de ser executat pel promotor del càmping, ja sigui directament o a través d empreses especialitzades, tot informant periòdicament dels resultats obtinguts a l administració competent. 3.-El control es realitzarà tant en fase de construcció com en la d explotació de I'obra, de tal manera que llur evolució en I'espai i en el temps haurà de ser concretada, pel promotor de I'obra, en un cronograma de mesures correctores en el qual hi quedarà palès en cada moment I'estat i el grau d'aplicació de les mateixes. 4.-En el cas que es comprovi la ineficàcia de les actuacions preventives i correctives previstes, es procedirà a la redefinició de noves mesures preventives i correctores. Aprovació inicial. Juliol

44 5.-Es fomentarà, mitjançant plafons o fulletons informatius, el coneixement i el respecte per part dels usuaris dels valors naturals de la zona on s instal la el càmping. En concret aquesta iniciativa del promotor del càmping tindrà per finalitat: -Divulgar les principals espècies vegetals que es pot trobar en aquest àmbit i també recordar determinades conductes personals que cal seguir en relació amb la conservació d'aquestes espècies. -Divulgar les principals espècies de fauna típiques de la zona i sobre comportaments personals responsables amb la conservació d'aquests poblaments. -Difondre el potencial risc d'incendi forestal de la zona i les conductes personals que caldria seguir per minimitzar aquest perill, així com la informació bàsica per als casos d emergència. 6.- Es comunicarà als usuaris del càmping, a partir dels mitjans més escaients en cada cas, diverses mesures d interès per fomentar un ús eficient de I'aigua i de I'energia, i per incentivar la minimització de les deixalles i la segregació selectiva de les deixalles. Tanmateix es fomentarà la difusió i el coneixement dels espais d interès natural i les zones incloses dins de la Xarxa Natura 2000, del terme municipal d Alòs de Balaguer com és l Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa. Lleida, juliol de 2011 Per l equip redactor d ESTUDI BONAIRE Aprovació inicial. Juliol

45 4. PLA D ETAPES S establiran les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d urbanització i edificació. El desenvolupament del Pla especial serà per fases tal i com s indica al plànol nº 9, i en cadascuna de les fases es redactarà el projecte bàsic i executiu d urbanització i edificació, que es sotmetrà a llicència d obres municipal. DEFINICIÓ D ETAPES DE LES OBRES D URBANITZACIÓ. L objectiu del pla d etapes és establir les prioritats per l execució de les obres d urbanització i els serveis, la previsió es realitza sobre el conjunt de les obres d urbanització a realitzar dintre del sector i les que són necessàries fora d ell. Es preveu dividir el sector en quatre fases: - 1 FASE: s eixamplarà i s acondicionarà el camí d accés al càmping, es reconstruirà l edifici que hi ha en runes i es construirà l edifici de serveis o la part corresponent del mateix per donar compliment a la normativa sectorial. Es crearan les unitats d acampada segons normativa sectorial, tenint en compte, però, les zones on no es poden ubicar els albergs fixes i/o semimòbils. S urbanitzarà i enjardinarà la part corresponent de la vialitat i les zones intersticials, i s instal laran jocs a l àrea principal de lleure. Es dotarà a la instal lació dels serveis necessaris per fer front a l allotjament previst en la primera fase. - 2 FASE: construcció de la part corresponent de l edifici principal i la creació de les unitats d acampada pertinents, amb la part corresponent de vials i zones lliures i l ampliació necessària en serveis tècnics. - 3 FASE: s acabarà de construir l edifici principal i es crearan unitats d acampada amb la urbanització de la vialitat i la construcció dels serveis necessaris. - 4 FASE: es completarà el càmping amb les unitats d acampada restants i els serveis a les mateixes. El pla especial definirà les obres bàsiques d urbanització, dividides en fases segons les necessitats del càmping. Els albergs a ubicar, hauran de complir amb la normativa sectorial i la del present pla especial en cadascuna de les fases, és a dir, cada fase no podrà tenir més del 50% d albergs semimòbils o fixes en conjunt i hauran de tenir en compte la seva ubicació segons plànols normatius. PLA DELS TREBALLS PREVISTOS. Per cadascuna de les fases l execució dels treballs serà la que segueix: Aprovació inicial. Juliol

46 En primer lloc es procedirà a l esbrossada del terreny i moviments de terres. Un cop feta l esplanada es procedirà a executar el clavegueram i els serveis. Es continuarà amb la pavimentació dels vials. Acabarà l obra la senyalització dels vials, la plantació de l arbrat i jardineria i el mobiliari urbà. En tot moment es compliran les mesures preventives, correctores i compensatòries determinades en l informe ambiental i l estudi d integració paisatgística que forma part d aquest Pla Parcial. Mentre no s executin totes les fases del càmping, les restants podran continuar amb el seu ús agrícola, garantint en tot moment la independització d usos. Lleida, juliol de 2011 Per l equip redactor d ESTUDI BONAIRE Aprovació inicial. Juliol

47 5. ANNEXES Amb data desembre de 2010 es dóna entrada a l ajuntament d Alòs de Balaguer l avanç del Pla especial urbanístic per la implantació de càmping al terme municipal d Alòs de Balaguer. Amb data 19 de gener de 2011 l Ajuntament d Alòs de Balaguer sol licita als Servies Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat la Direcció General de Polítiques ambientals el document de referència del PEU esmentat. Amb data 19 de maig de 2011, és dona entrada a l Ajuntament d Alòs el document de referència sol licitat. També s emet informe des dels Servies Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat la Secretaria de Territori i Mobilitat. S elabora aquest document per l aprovació inicial del PEU tenint en compte les consideracions enumerades als dos informes (s adjunten a continuació). Aprovació inicial. Juliol

48

49 Aprovació inicial. Juliol

50 Aprovació inicial. Juliol

51 Aprovació inicial. Juliol

52 Aprovació inicial. Juliol

53 Aprovació inicial. Juliol

54 Aprovació inicial. Juliol