AJUNTAMENT DE LA VALL D EN BAS

Transcripción

1 AJUNTAMENT DE LA VALL D EN BAS MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 2 DEL PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), INCLOU 29 MODIFICACIONS DOCUMENT PER A L APROVACIÓ INICIAL CARME BOSCH I ARAUZ, Arquitecta redactora

2 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I 2. MARC URBANÍSTIC I LEGAL 3. OPORTUNITAT 4. MODIFICACIONS MP núm. 2.1) Article 54. Regulació de les piscines i barbacoes MP núm. 2.2) Article 67. Alçària de l edificació aïllada MP núm. 2.3) Article Ampliació usos clau 7a MP núm. 2.4) Article SAT Cooperativa MP núm. 2.5) La Pinya, plànol O.3.a. PEU Ip2 Can Llagostera MP núm. 2.6) La Pinya, plànol O.3.a. PAU Ip1 Habitatge protegit del Sindicat MP núm. 2.7) Veïnat de Pocafarina, plànol O.3.c. PMU sp1 Veïnat del Carrer MP núm. 2.8) El Mallol, plànol O.3.d. Clau 5 MP núm. 2.9) El Mallol, plànol O.3.d. Ajust de gàlib MP núm. 2.10) El Mallol, plànol O.3.d. Can Piteu MP núm. 2.11) El Mallol, plànol O.3.d. PAU-m7 Alentorn i PAU-m8 El Solà MP núm. 2.12) Verntallat, plànol O.3.f. Carrer Pare Antoni Soler núm. 3 MP núm. 2.13) Verntallat, plànol O.3.f. Carrer del Pintor Iu Pascual MP núm. 2.14) Verntallat, plànol O.3.f. Sector PPUv1 MP núm. 2.15) Polígon La Serra, plànol O.3.i. Alçada tanques MP núm. 2.16) Polígon La Serra, plànol O.3.i. Serveis tècnics MP núm. 2.17) Polígon La Serra, plànol O.3.i. Clau 7d MP núm. 2.18) Sant Esteve d en Bas, plànol O.3.j1. Zona edificable de Can Gumí MP núm. 2.19) Els Hostalets, plànol O.3.k. PAU-h1 Can Font MP núm. 2.20) Els Hostalets, plànol O.3.k. PAU -h2 Can Grau MP núm. 2.21) Els Hostalets, plànol O.3.k. SND Torrent Can Bianya MP núm. 2.22) Els Hostalets, plànol O.3.k. PMU-h1 Nord carrer Oliva MP núm. 2.23) Els Hostalets, plànol O.3.k. Ajust de gàlib MP núm. 2.24) Els Hostalets, plànol O.3.k. Gàlib carrer Miquel Oliva MP núm. 2.25) Sant Privat d en Bas, plànol O.2.D. Parcel la 751, pol. 28 MP núm. 2.26) Sant Privat d en Bas, plànol O.2.D. La Canyota 5. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 6. OBSERVANÇA DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE 7. INFORME MEDIAMBIENTAL MEMÒRIA SOCIAL Modificació puntual núm. 2.26) La CanyotaÍNDEX 2

3 1. INTRODUCCIÓ I El tràmit d aquesta Modificació puntual núm. 2 ha estat motivat per la necessitat d adequar el POUM a les previsions dels Plans especials de protecció dels BCIN dels Hostalets i del Mallol: PEP-h1 i PEP-m1, recentment aprovats. També cal ajustar el POUM a les resolucions dels recursos d alçada interposats, i a l anàlisi que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va emetre en relació als recursos d alçada pels que no es va adoptar resolució. Així mateix pretén concretar amb més detall alguns aspectes de la Normativa urbanística. La regulació urbanística del municipi de La Vall d en Bas ve determinada pel Pla d ordenació urbanística municipal (POUM), el refós del qual va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona, de la Generalitat de Catalunya, el 23 de juliol de 2008 i publicat el 26 de gener de MARC URBANÍSTIC I LEGAL La legislació vigent està continguda al Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s aprova el text refós de la llei de sòl (BOE del ), que regula les condicions bàsiques derivades del règim de la propietat del sòl, i, d acord amb les competències urbanístiques de la Generalitat de Catalunya, resulta d aplicació el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme (DOGC del ) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament que desplega la Llei d urbanisme (DOGC del 24 de juliol de 2006). El tràmit de la modificació puntual es fa d acord amb allò que disposa l article 96 de la LUC, en relació amb l article 117 del RLU. L aprovació inicial i provisional pertoca a l Ajuntament de La Vall d en Bas. Un cop acordada l aprovació inicial s ha de sotmetre a informació pública pel termini d un mes. L òrgan competent per a l aprovació definitiva de la modificació puntual del POUM de la Vall d en Bas és la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona. 3

4 3. OPORTUNITAT L oportunitat de la modificació respon als objectius indicats i es concreta en la necessitat de preservar la coherència del POUM, donant compliment a les seves previsions i objectius. 4. MODIFICACIONS Seguidament es relacionen les 26 modificacions. En el títol de cadascuna d elles es defineix l àmbit. Contenen tres apartats escrits: / CONVENIÈNCIA, OBJECTIUS I CRITERIS /, així com la documentació gràfica amb les modificacions dels corresponents plànols d ordenació, quan procedeix. Modificació puntual núm. 2.1) Article 54. Regulació de les piscines i les barbacoes D acord amb l article 54 del POUM: Sòl lliure d edificació, les piscines computaran a efectes d ocupació de parcel la. També s admetran a les àrees urbanes, en parcel les amb una ocupació d edificació inferior al 20%. El POUM no regula la instal lació de barbacoes. Com que moltes de les parcel les urbanes tenen una ocupació d edificació superior al 20%, no poden tenir piscina. Això suposa un important conflicte en el moment d atorgar la llicència d obra municipal. Es proposa admetre la instal lació de piscines sempre i quan l ocupació de l espai lliure de parcel la sigui inferior al 50%. Per tal d evitar l impacte visual des de les zones altes circumdants, caldrà que les piscines i els seus paviments siguin de colors terrosos. Cal regular la separació de les barbacoes de les partions per tal de no provocar molèsties als veïns. Text actual: Article 54. Sòl lliure d edificació 1. Tret que la regulació de la zona especifiqui el contrari, les piscines només s admetran si són d ús col lectiu i computaran a efectes d ocupació de la parcel la. També s admetran a les àrees urbanes, en parcel les amb una ocupació d edificació inferior al 20%; en qualsevol cas caldrà demostrar la disponibilitat d aigua (no de boca) i de control d abocaments. Text modificat: Article 54. Sòl lliure d edificació 1. Tret que la regulació de la zona especifiqui el contrari, les piscines només s admetran si són d ús col lectiu. També s admetran a les àrees urbanes, sempre i quan la piscina no ocupi més del 50% del espai lliure; en qualsevol cas caldrà demostrar la disponibilitat d aigua (no de boca) i de control d abocaments. Mantindran una separació mínima a límits de parcel la d 1 m, i la seva construcció no podrà sobrepassar, per sobre o per sota, el nivell del terreny natural en 1,20 m. Tant les piscines com els seus paviments seran de colors terrosos. 4. Les instal lacions de barbacoes es separaran un mínim de 3 m dels llindars de la parcel la. 4

5 Modificació puntual núm. 2.2) Article 67. Alçària de l edificació aïllada En algunes parcel les, com pot ser al veïnat de Pocafarina, el vial està per sota la rasant natural del terreny i els habitatges ja construïts han seguit la normativa anterior que permetia comptabilitzar l'alçada reguladora a partir del terreny natural. L article 67 del POUM regula l alçada de l edificació aïllada referida al terreny: 1. L alçària reguladora de l edificació i el nombre màxim de plantes es determina a cada zona. Per sobre de l alçària reguladora només es permet la coberta. 2. En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l edificació es desenvolupi esgraonadament, els volums d edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, respectaran l alçària màxima que correspongui a cadascuna de les parts esmentades, en cap cas ha de produir alçades superiors a tres plantes (3P) a la façana de la vall. L edificabilitat total no podrà superar en cap cas la que resultaria d edificar en un terreny horitzontal. Aquest redactat resulta insuficient per cobrir tota la casuística, es per això que s ha cregut convenient ampliar el contingut d aquest article de manera que reguli de manera clara l alçada en relació al terreny natural. S amplia el contingut de l article 67 del POUM quedant com segueix: 1. L alçària reguladora de l edificació i el nombre màxim de plantes es determina a cada zona. Per sobre de l alçària reguladora només es permet la coberta. 2. En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l edificació es desenvolupi esgraonadament, els volums d edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, respectaran l alçària màxima que correspongui a cadascuna de les parts esmentades, en cap cas ha de produir alçades superiors a tres plantes (3P) a la façana de la vall. L edificabilitat total no podrà superar en cap cas la que resultaria d edificar en un terreny horitzontal. L alçada reguladora màxima de l edificació es mesurarà verticalment des de la cota de la planta baixa fins al nivell d arrencada de la coberta o del pla superior del terrat o coberta plana. Tindrà la consideració de planta baixa la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible, segons la definició que segueix. Tindrà la consideració de planta soterrani tota la planta o part de la planta que quedi enterrada i no sobresurti més de 1,50 m. del terreny natural. Tota construcció incloent coberta i volums complementaris, quedarà compresa en el gàlib determinat per un pla paral lel al terreny natural i distant a aquest en mesura vertical a una alçada que correspondrà a l alçada reguladora màxima establerta per a cada zona incrementada en 1 50 mts. 5

6 En el casos en que, per raó de la pendent del terreny, l edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa es subjectaran a l alçada màxima que correspongui. L escalonament de les plantes per adaptar-se al terreny, no podrà donar lloc a la visualització d un planta més de les permeses dins la zona. La diferència de cota entre l arrencada de la teulada d aquesta planta escalonada superior, no podrà sobrepassar els 2 metres de l alçada reguladora màxima de la part de l edifici situat a cota més baixa. L excavació de la planta soterrani, per sota la planta baixa no podrà donar lloc a la percepció exterior d una façana aparent amb una planta més. A tal efecte, es disposarà l entrada al soterrani i l anivellació final de parcel la, per tal que la planta baixa mantingui una alçada no superior a 1,00 metre de la cota final de terreny, i únicament podrà esser aparent en tota la seva alçada l entrada i la porta de garatge. La cota de la planta baixa figurarà en la secció o seccions del projecte edificatori referenciada al plànol topogràfic de la parcel la, amb un nivell d informació i precisió suficient per a la seva correcta identificació. Els nivells del terreny natural, els de l anivellació final de la parcel la, així com la definició del seu tancament, s inclouran en el projecte edificatori, per a la sol licitud de la llicència d edificació. 6

7 Modificació puntual núm. 2.3) Article Ampliació usos clau 7a En relació al recurs d alçada a l aprovació del POUM de la Vall d en Bas, interposat per Roser Puigdemont Frigola, en nom i representació d Enbas, SL, el conseller de PTOP resol ESTIMAR PARCIALMENT aquest recurs, en el sentit de: - Ampliar els usos principals recollits a l article 108 de la normativa urbanística afegint els següents pel que fa a la clau 7a: restauració, taller de reparació de vehicles i garatge d aparcament. - Admetre un nou accés viari en el conjunt de l illa industrial comprés entre la C-63 i l avinguda de Ferrando Laperte, tal com es grafia en el plànol annex. Així mateix resol CONFIRMAR en tots els altres termes la resolució impugnada, pel que aquesta modificació puntual únicament recull els punts estimats per la resolució. D altra banda l Ajuntament ha rebut sol licituds per implantar les activitats de complexes de jocs infantils i de discoteques. En el tràmit d audiència l Ajuntament de la Vall d en Bas ha informat que: Entén justificada l ampliació d usos de la clau 7 pel que fa a restauració, taller de reparació de vehicles i garatge d aparcament. L Ajuntament també estima convenient ampliar els usos a activitats lúdiques i culturals en horari diürn per tal de poder admetre la implantació de complexes de jocs infantils, així com a l activitat d oci recreatiu, que podrà ser en horari nocturn, únicament al polígon La Serra, on es considera que donat el seu aïllament, lluny de nuclis habitats, no perjudica als veïns. Així mateix, admet el manteniment de les dues entrades existents a la finca per la part sud, considerant que encara que no es grafiés la segona, aquesta es podrà concedir perquè la zona verda té més la funció de Parc lineal al llarg d una infraestructura, similar a la protecció de sistemes. 7

8 - D acord amb les consideracions anteriors, es modifica l article 108, apartat 5, subapartat ús principal de la normativa urbanística pel que fa a la clau 7a, afegint els següents usos: restauració, taller de reparació de vehicles, garatge d aparcament i activitats lúdiques i culturals en horari diurn: Redactat vigent: Ús principal: Industrial, magatzem, comercial i oficines associades a la indústria de la parcel la. Redactat modificat: Ús principal: Industrial, magatzem, comercial i oficines associades a la indústria de la parcel la. Pel que fa a la clau 7a s admeten també els següents usos: restauració, taller de reparació de vehicles, garatge d aparcament i activitats lúdiques i culturals en horari diurn. Únicament al polígon de La Serra s admet també l activitat d oci recreatiu en horari nocturn. - També es modifica el plànol O.3.J1-SANT ESTEVE amb un nou accés viari en el conjunt de l illa industrial comprés entre la C-63 i l avinguda de Ferrando Laperte: 8

9 Plànol d ordenació O.3.J1-SANT ESTEVE, vigent: Plànol d ordenació O.3.J1-SANT ESTEVE, modificat: 9

10 Modificació puntual núm. 2.4) Article SAT Cooperativa Benet Riera i Genover en nom i representació de la Cooperativa SAT la Vall d en Bas va formular recurs d alçada contra la part de l article 218, punt 3, del POUM que diu: S admet la continuïtat de l activitat de subministrament de carburants als socis de la cooperativa, sempre que es mantingui a l indret actual o al seu entorn immediat; qualsevol variació requerirà d avaluació ambiental. A l entitat l interessa que l activitat de subministrament de carburants per la qual el POUM n admet la seva continuïtat no només es pugui destinar als socis de la Cooperativa sinó també als clients. El text proposat és el següent: S admet la continuïtat de l activitat de subministrament de carburants als socis i clients de la cooperativa, sempre que es mantingui a l indret actual o al seu entorn immediat. Qualsevol variació requerirà d avaluació ambiental. La Corporació de l Ajuntament de la Vall d en Bas proposa que s estimi aquest Recurs d alçada per raons de mobilitat urbana, seguretat viària, eficàcia i eficiència i no discriminació. La present Modificació puntual consisteix en modificar, de l article 218, punt 3, el paràgraf relatiu a l activitat de subministrament de carburants, en el sentit de la proposta de resolució de la Direcció General d Urbanisme, de suprimir la referència efectuada als socis de la cooperativa. De manera que l esmentat paràgraf restarà redactat de la manera següent: S admet la continuïtat de l activitat de subministrament de carburants sempre que es mantingui a l indret actual o al seu entorn immediat; qualsevol variació requerirà d avaluació ambiental. Modificació puntual núm. 2.5) La Pinya, plànol O.3.a. PEU Ip2 Can Llagostera Joan Bassaganyas Vilarrasa va interposar recurs d alçada a l aprovació del POUM de la Vall d en Bas. D acord amb l anàlisi fet pels serveis jurídics de PTOP: Aquest interessat ha al legat que l àmbit de pla especial que s ha delimitat sobre la finca de la seva propietat no acompleix amb el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues atès que, essent un únic propietari, està obligat a cedir una gran zona verda, al servei de tota la població, la qual cosa suposa quasi el 60% de tot l àmbit. Es formula una proposta ampliant l àmbit del PEU Ip2 de forma que: a) el gàlib de les futures ampliacions de la masia es pugui situar a la banda nord-est de la finca per no perjudicar la masia existent. b) s augmenti la densitat de l àmbit, de manera que sense incrementar el sostre es puguin edificar 16 habitatges (en lloc de 8), tot permetent la materialització d un sostre per a habitatge lliure i que no tot el sostre residencial hagi d anar destinat a habitatges de protecció. 1

11 Ampliació del sòl urbà Respecte a l ampliació del sòl urbà, formulada en la proposta, es creu més ajustat a dret mantenir la delimitació de sòl urbà definida en el POUM per evitar la dispersió de noves edificacions en l entorn del nucli de la Pinya, i més tenint en compte que el Pla territorial de les comarques gironines, segons el plànol d ordenació O.8 Espais oberts, estratègies d assentaments i actuacions d infraestructures preveu per al nucli de la Pinya una estratègia de desenvolupament de millora i compleció, dins de sòl de protecció especial. Localització dels gàlibs. Quant a l al legació que els gàlibs previstos al POUM poden distorsionar l actual imatge del mas de Can Llagostera, cal puntualitzar que aquests gàlibs es podran modificar, tal com es desprèn de l article de la normativa urbanística del POUM, el qual estableix que els gàlibs edificatoris del plànol O.3 són indicatius, el PEU concretarà la posició de les noves volumetries i garantirà l adaptació topogràfica i paisatgística de les edificacions. Precisament, per evitar malmetre la imatge del mas, en el Pla especial que es tramiti caldria detallar la correcta integració de les noves edificacions tot respectant els valors i l entitat de la construcció existent. Densitat del PEU-Ip2 Respecte a aquest punt, cal tenir en compte la relació entre els diferents paràmetres fixats per al PEU-Ip2, que és la següent: L edificabilitat bruta de 0 29 m2st/m2st dóna un sostre màxim de m2, mentre que la densitat màxima de 9hab/ha dóna un nombre màxim de 8 habitatges. Si tenim en compte que cal preveure la reserva del 30% del nou sostre residencial per habitatge protegit, observem que en el cas de pretendre destinar tot el sostre a l ús d habitatge, la reserva del 30% d aquest sostre (857 m2st) que hauria d anar destinada a habitatges de protecció amb una superfície útil màxima de 90 m2 (uns 105 m2 construïts) ja exhauriria el nombre màxim d habitatges admesos. Arribem, per tant, a la conclusió que per tal d assolir el sostre admès i complir amb la reserva legal d habitatges protegits, només es pot destinar a l ús d habitatge un 30% aproximadament del sostre total, i la resta del sostre admès (aproximadament un 70%) s haurà de destinar forçosament a l ús hoteler. No obstant, en coherència amb el contingut de la fitxa normativa (article 131.4) que admet que en aquests terrenys l ús principal pugui ser el residencial d habitatge, i per tal de flexibilitzar la distribució dels usos admesos i possibilitar que tant l edifici existent com les noves edificacions puguin destinar-se amb una major proporció a l ús d habitatge sense obligar a que l ús principal sigui l hoteler, es creu convenient augmentar la densitat fins a un màxim de 12 habitatge. S estima convenient recollir amb aquesta modificació puntual la proposta dels serveis jurídics de PTOP possibilitant que tant l edifici existent com les noves edificacions puguin destinar-se amb una major proporció a l ús d habitatge sense obligar a que l ús principal sigui l hoteler. Pel que es reconsidera la densitat del PEU-lp2, passant de 8 habitatges a 12 habitatges. En conseqüència es modifica el quadre de l article 131. PEU lp2 CAN LLAGOSTERA: 1

12 Quadre vigent: Viari, X 293 m2 2,98 % Espais lliures, V m2 59,20 % Serveis tècnics, T 2 76 m2 0,77 Nucli antic, 1h m2 37,05 % m2 st 8 htges. Total PEU m2 100,00 % 0,29 m2st/m m2 st 8 htges. Quadre modificat: Viari, X 293 m2 2,98 % Espais lliures, V m2 59,20 % Serveis tècnics, T 2 76 m2 0,77 Nucli antic, 1h m2 37,05 % m2 st 12 htges. Total PEU m2 100,00 % 0,29 m2st/m m2 st 12 htges. Modificació puntual núm. 2.6) La Pinya, plànol O.3.a. PAU Ip1 Habitatge protegit del Sindicat Concepció Bassols Meroles com a propietària dels terrenys del PAU lp1 i del Mas La Batllia de La Pinya formula, entre altres, la següent al legació a la MP núm. 2 del POUM: -L objecte del PAU lp1 és obrir la plaça major de La Pinya fins el nou vial d accés al nucli, objectiu que aconseguim tirant a terra una part de la casa La Batllia que està qualificada com a bé a protegir amb el núm. 4 amb una protecció total segons el Catàleg de Béns. -És l únic polígon d actuació de tot el municipi que té una reserva del 70% per habitatge protegit, resultant cinc habitatges protegits en front de dos de lliures i cal afegir-hi el 10% d aprofitament urbanístic. -Es preveu deixar la casa pairal de La Batllia sense ni un petit hort ni cap espai de verd privat, donat que per un costat té el carrer, per l altre l aparcament i per l altre la cessió d espais lliures. Mas La Batllia: façana a la plaça façana sud: a la dreta volum a enderrocar segons POUM 1

13 Es creu convenient proposar una nova ordenació que permeti mantenir en la seva integritat el Mas de La Batllia, donada la seva inclusió en el Catàleg de Béns i la proposta del Departament de Cultura de incloure l en la Categoria de Bé cultural d interès local (BCIL). En un nucli de dimensions tan reduïdes, 18 habitants l any 2003, es considera que no és necessari que un segon vial de 8 m arribi fins la Plaça Major, tenint en compte que ja hi arriba un vial d aquestes dimensions des del costat nord. Que els vehicles puguin entrar per un costat i sortir per l altre no és prioritari, mentre que sí ho és preservar l escala i la configuració històrica dels diversos elements que conformen la identitat d aquest nucli. Així mateix no es creu oportú deixar aquesta casa pairal sense cap espai lliure privat, aquests espais sempre anaven associats a l activitat pròpia del mas, pel que s estima convenient mantenir una franja enfront de la façana sud on tradicionalment s ha desenvolupat aquesta activitat. També es creu convenient modificar l article 135.3, fixant una reserva del 40% del nou sostre residencial per habitatge protegir del qual, el 20% serà de regim concertat i el 20% de protecció pública, d acord amb la LUC, en substitució de la previsió del POUM vigent del 70%, que es considera una concentració excessiva en un nucli tan reduït. Aquesta modificació puntual fa una proposta d ordenació en la que el vial de 8 m no continua fins la plaça sinó que acaba a la zona d aparcament Xa, mantenint el pas estret entre el mas i la cabanya. Preveu que únicament puguin passar per aquest pas els vehicles dels veïns, la resta de vehicles només podran accedir fins la zona d aparcament. Així mateix es deixa una franja de 6 metres d amplada de verd privat enfront de la façana sud del Mas. Es preveu que el pas en el punt d accés, entre aquest verd privat i la cabanya, tingui 3,5 metres d amplada (el punt més estret del pas té 2,3 metres). Aquestes modificacions suposen una reducció de la superfície de l àmbit del PAU lp1 de 128 m2, dels quals 119 m2 es mantenen dins la clau 1c i els 9 m2 restants corresponen a l ajust de reconèixer la superfície real de viari existent entre el cobert que s enderroca i la casa, i que el POUM grafiava com edificables. Es modifica l article 135 d acord amb les consideracions anteriors: Redactat actual: Article 135. PAU-lp2 HABITATGE PROTEGIT DEL SINDICAT 1. Objecte Obrir la plaça Major de la Pinya fins al nou vial d accés al nucli, possibilitant la creació darrere de l antic Sindicat de nous habitatges protegits destinats preferentment a veïns de la vall. 2. Règim de sòl i superfícies Sòl urbà no consolidat (SNC) 1

14 Àmbit de m2, al sud de la plaça de la Pinya junt al nou accés; plànol O.3 a. Viari, X 433 m2 28,34 % Aparcament, Xa 248 m2 16,25 % Urbà tradicional, 2a 846 m2 55,41 % m2 st 7 htges. Total PEU m2 100,00 % 0,70 m2st/m m2 st 7 htges. 3. Condicions d ordenació i ús Cessió de vials i aparcament d acord amb el quadre de superfícies. Cessió del sòl corresponent al 10 % de l aprofitament urbanístic. Reserva del 70% del nou sostre residencial per habitatge protegit del qual, el 50% serà de regim concertat i el 20% de protecció publica. Es rehabilitarà la cabana existent; la nova edificació, on es situarà l habitatge protegit, ha de mantenir la imatge tipològica de la Pinya. 4. Gestió: Reparcel lació: modalitat de cooperació. Redactat modificat: Article 135. PAU-lp2 HABITATGE PROTEGIT DEL SINDICAT 1. Objecte Obrir la plaça Major de la Pinya fins al nou vial d accés al nucli, possibilitant la creació darrere de l antic Sindicat de nous habitatges protegits destinats preferentment a veïns de la vall. 2. Règim de sòl i superfícies Sòl urbà no consolidat (SNC) Àmbit de m2, al sud de la plaça de la Pinya junt al nou accés; plànol O.3 a. Viari, X 137 m2 9,79 % Aparcament, Xa 436 m2 31,16 % Urbà tradicional, 2a 826 m2 59,05 % 980 m2 st 7 htges. Total PEU m2 100,00 % 0,70 m2st/m2 980 m2 st 7 htges. 3. Condicions d ordenació i ús Cessió de vials i aparcament d acord amb el quadre de superfícies. Cessió del sòl corresponent al 10 % de l aprofitament urbanístic. Reserva del 40% del nou sostre residencial per habitatge protegit del qual, el 20% serà de regim concertat i el 20% de protecció publica. Es rehabilitarà la cabana existent; la nova edificació, on es situarà l habitatge protegit, ha de mantenir la imatge tipològica de la Pinya. 4. Gestió: Reparcel lació: modalitat de cooperació. Plànol d ordenació O.3.a. La Pinya, vigent: 1

15 Plànol d ordenació O.3.a. La Pinya, modificat: 1

16 Modificació puntual núm. 2.7) Pocafarina: PMU sp1. Veïnat del Carrer Gregori López Codina és propietari d una finca inclosa al PMU sp1 de Sant Privat d en Bas. En relació a aquest fet presenta les següents al legacions: L article 116 preveu una reserva d habitatge protegit del 40% del nou sostre residencial (20% de règim concertat i 20% de protecció pública). L article 57.3 de la LUC fixa en un 20% aquesta reserva, podent-se ampliar en el cas de poblacions de més de 10 mil habitants o en capitals de comarca. No ens trobem ni en un cas ni en l altre pel que considero excessiva aquesta reserva. No veu justificada la necessitat d una reserva superior al 20% preceptiu. També sol licita que s elimini la grafia de l habitatge protegit del plànol O.3.c doncs en el procés de desenvolupament urbanístic del sector ja es procedirà a repartir entre les diferents propietats la seva ubicació. El Decret 1/2010 vigent, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme (DOGC del ), en el seu article 57.3 determina que: Els plans d ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, del qual un 20% s ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i/o de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de preu concertat. Donada la realitat social i física del nostre municipi es creu convenient ajustar la reserva d habitatge protegit a la fixada per la llei vigent, modificant en conseqüència l article 116 del POUM. També es procedeix a eliminar la grafia d HPP doncs serà el procés de reparcel lació el que procedirà a assignar aquests habitatges, com ja es contempla en la Memòria social del POUM: No serà fins al procés de reparcel lació, quan es discernirà i s ubicarà l habitatge protegit i l habitatge lliure. Es modifica l article pel que fa a la reserva per a l habitatge de protecció pública: Redactat vigent: 3. Paràmetres bàsics Índex d edificabilitat bruta: 0,39 m2st/m2. Densitat màxima: 20 h/ha. Cessió dels sistemes i del sòl corresponent al 10 % de l aprofitament urbanístic. Reserva del 40% del nou sostre residencial per habitatge protegit del qual, el 20% serà de regim concertat i el 20% de protecció publica. Redactat modificat: 3. Paràmetres bàsics Índex d edificabilitat bruta: 0,39 m2st/m2. Densitat màxima: 20 h/ha. Cessió dels sistemes i del sòl corresponent al 10 % de l aprofitament urbanístic. Reserva del 30% del nou sostre residencial per habitatge protegit del qual, el 10% serà de regim concertat i el 20% de protecció publica. 1

17 Plànol d ordenació O.3.c. Pocafarina, vigent: Plànol d ordenació O.3.c. Pocafarina, modificat: 1

18 Modificació puntual núm. 2.8) El Mallol: clau 5 El POUM no preveu gàlibs per la zona de cases aïllades, clau 5, regulada per l article 107. Donat que s han tret els gàlibs de la clau 5, caldrà afegir a l article 107. Zona de cases aïllades, clau 5e i 5d, un paràgraf especificant que s admet més d un volum a cada parcel la quan aquests siguin fruit de l ampliació o reconstrucció d alguna edificació preexistent. Text actual: Article Condicions de l edificació Tipus d edificació: edificació amb un front alineat a vial i edificació aïllada, que correspon a habitatges unifamiliar i bifamiliar. S admet la ordenació dels volums previstos a l art RLUC, quan l alternativa suposi una millora qualitativa del paisatge urbà i una millor i adaptació de l edificació al terreny. Text modificat: Article Condicions de l edificació Tipus d edificació: edificació amb un front alineat a vial i edificació aïllada, que correspon a habitatges unifamiliar i bifamiliar. S admet la ordenació dels volums previstos a l art RLUC, quan l alternativa suposi una millora qualitativa del paisatge urbà i una millor i adaptació de l edificació al terreny. S admet més d un volum a cada parcel la quan aquests siguin fruit de l ampliació o reconstrucció d alguna edificació preexistent. Modificació puntual núm. 2.9) El Mallol: Ajust del gàlib a l edificació històrica El POUM en el seu article Zona de nucli antic, Clau 1, determina que:... Al nucli antic del Mallol, i al carrer de la Teixeda dels Hostalets, així com a totes les edificacions que formen part del Catàleg de Bens es conservarà la volumetria actual tret que el pla especial que els desenvolupa determini el contrari. El PEP-m1 conserva la volumetria actual incloses cabanes. Cal adequar la documentació gràfica del POUM als seus propis objectius, així com a les previsions del Pla especial de patrimoni PEP-m1 que responen a les determinacions d aquell. Es redibuixa el gàlib de la clau 1, ajustant-lo al del PEPm1. Aquesta modificació de gàlib implica la disminució del verd privat, justificada per la conveniència de preservar les edificacions històriques. En relació a aquest punt existeix una resolució del Conseller de PTOP estimant el recurs d alçada interposat per Eduard Callís Freixas i per Guillem Moliner Milhau, en nom i representació de Maria Montserrat Figa i Beleta, en el sentit de fer coincidir el gàlib edificatori de Can Magí amb l edificació existent actualment. Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL actual: 1

19 Can Magí Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL modificat: Can Magí Fotos dels volums existents, part dels quals queden afectats pel gàlib de l ordenació vigent: 1

20 Sota Muralla, 10 - façana est Sota Muralla, 18 Sota Muralla, 20 façanes nord Sota Muralla, 20 façanes sud Modificació puntual núm. 2.10) Jardí Can Piteu En relació a l aprovació del POUM de la Vall d en Bas, Ramon Alentorn Rosell va formular recurs d alçada contra l afectació de part de jardí privat de Can Piteu del Mallol per ampliació de vial. Es creu convenient estimar aquesta al legació donat que és l interessat qui té cura del parterre de forma semicircular obert a la vialitat i que l Ajuntament no té cap interès en adquirir aquesta porció de terreny. Aquesta peça semicircular amb gespa situada fora de la tanca de la finca haurà de mantenir-se en aquestes condicions i no s admetrà modificar el límit de la tanca actual. D aquesta manera es pretén garantir la qualitat de la transició de l espai públic viari quan s apropa al nucli històric del Mallol. Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL actual: 2

21 Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL modificat: 2

22 Modificació puntual núm. 2.11) El Mallol: PAU-m7 Alentorn i PAU-m8 El Solà En relació a l aprovació del POUM de la Vall d en Bas, Ramon Alentorn Rosell va formular recurs d alçada contra el pas cobert previst entre Can Tano i Can Ballana, dins el PAU-m7. També va formular recurs d alçada contra l afectació del mur històric de pedra que s hauria de conservar per a mantenir l estructura de casc històric típica del nucli. El Pla Especial de protecció del Mallol, aprovat inicialment, pretén la conservació del mur. El recurrent també al lega que l execució del giratori previst en el POUM comporta la necessitat d excavar en la muntanya, ja que se situa en terrenys de cotes més elevades respecte a la cota del eix del vial, el que comportaria un impacte negatiu en un indret molt visible. La proposta de Resolució considera raonable acceptar la petició d anul lar el pas cobert que afecta les cases de Can Tano i Can Ballana per la part de sota, donat que aquest pas no ha existit mai històricament i l accés a la zona de verd públic està garantida per la banda sud. També considera que procedeix desplaçar el giratori cap als terrenys situats més al sud, dins el PAU-m8 i adjunta plànol de proposta. Considera que aquesta solució està també justificada pel fet que el referit vial només genera front edificable al PAUm8. 2

23 La modificació del giratori comporta canvis en la fitxa del PAU-m7 i en la del PAU-m8 que, d acord amb la resolució del recurs d alçada quedarien de la següent manera: Article 149 PAU-m7 Alentorn Viari, X 185 m2 6,5% Espais lliures, V 237 m2 8,4% Nucli antic, 1a 702 m2 24,8% m2st 8 htges Cases aïllades, 5e m2 60,3% 405 m2st 2 htges TOTAL PAU m2 100% 0,55 m2st/m2s m2st 10 htges Article PAU-m8 Viari, X 180 m2 8,0% Cases aïllades, 5e m2 92,0% 321 m2st 2 htges TOTAL PAU m2 100% 0,14 m2st/m2s 321 m2st 2 htges - Entenem però que el verd públic del PAU m7 al deixar-lo sense l accés des del carrer del Mig queda com un espai aïllat, sense una relació suficient amb la resta del nucli. Amb la present modificació es proposa la seva connexió des del carrer de Dalt, de manera que juntament amb l accés per la banda sud, garanteixin la necessària connectivitat amb la resta del nucli, així com la seva funcionalitat. D altra banda al no afectar el mur històric el vial superior no té sentit doncs queda en cul de sac, donat que el camí paisatgístic té la seva continuïtat des del vial inferior. Es proposa incorporar aquest tram de vial al verd públic, tot pensant en la seva funció com a mirador de la vall. - Alhora, i donat que a canvi de l obtenció del pas cobert entre Can Tano i Can Ballana el POUM atorgava una edificabilitat que les anteriors NNSS no preveien, s estima convenient disminuir lleugerament el sostre i el nombre d habitatges del PAU-m7, per tal d articular millor el viari amb la zona verda i alhora disminuir l impacte que la nova edificació podria tenir en la configuració històrica d aquest nucli medieval. Per la mateixa raó es proposa que la nova edificació de la clau 5e es situï a la cota 516 i no a la cota 520, amb accés des del carrer de Dalt i no des del vial superior que surt de la Plaça del Verntallat com preveu el POUM. - Caldrà també modificar lleugerament l àmbit d aquests dos polígons, donat que la delimitació actual del PAU m8 inclou una petita porció de terreny del costat superior del mur històric que els separa i que pertany a la propietat del PAU m7. També l àmbit del PAU m7 redueix lleugerament la seva superfície per la suma de l ajust del límit nord al mur històric, i en la mateixa superfície que la porció del sòl urbà consolidat del seu extrem nord-oest augmenta. Amb aquests ajustos la superfície i el sostre d aquesta porció de sòl urbà consolidat, situada a l angle nord-oest del PAU m7, queda de la següent manera: POUM: MP: Nucli antic, 1a 184 m2 297 m2 st Nucli antic, 1a 293 m2 267 m2 st Es delimita l àmbit del PAU-m7 Alentorn, amb exclusió del giratori previst al final del camí que discorre pel sud del mateix i la seva inclusió al PAU-m8, d acord amb el plànol modificat. 2

24 D acord amb les consideracions anteriors es modifiquen els articles i de la normativa urbanística, que regulen el PAU-m7 Alentorn i el PAU-m8 El Solà repectivament: Redactat actual: Article 149. PAU-m7- ALENTORN 1. Objecte Ordenar la volumetria a ús residencial en continuïtat amb les edificacions de la pujada al nucli antic, en substitució de les existents, evitant la pèrdua de visuals a la vall des del mirador del Mallol. 2. Règim de sòl i superfícies Sòl urbà consolidat (SUC) Àmbit de m2; localitzar al plànol O.3.d. Viari, X 267 m2 9,4 % Espais lliures, V 237 m2 8,4 % Nucli antic, 1a 702 m2 24,8 % m2 st 8 htges. Cases aïllades, 5e m2 57,4 % 0,25 m2st/m2 405 m2 st 2 htges. Total PAU m2 100,00 % 0,55 m2st/m m2 st 10 htges. 3. Condicions d ordenació i ús Cessió dels sistemes. La parcel la s ordenarà d acord amb els paràmetres de la clau 1 i clau 5e. Màxim 10 habitatges. La posició de màxima visibilitat de la parcel la al límit est del sòl urbà del Mallol, fa necessari que el projecte s acompanyi d una planta i seccions de les terrasses i tractament de la totalitat de les parcel les en relació a les veïnes, garantint que la reconstrucció de les edificacions clau 1 tingui la màxima adaptació al terreny natural. La llicencia d obres podrà ajustar el gàlib edificatori, tendint a conformar un sol volum i a la millora de l adaptació topogràfica. Caldrà tenir especial cura amb els acabats i el cromatisme de les façanes. Donat que la parcel la està situada al conjunt del Mallol (BCIN) la nova edificació requerirà de la prèvia autorització del Departament de Cultura. 4. Gestió: Modalitat compensació bàsica. Redactat modificat: Article 149. PAU-m7- ALENTORN 1. Objecte Ordenar la volumetria a ús residencial en continuïtat amb les edificacions de la pujada al nucli antic, en substitució de les existents, evitant la pèrdua de visuals a la vall des del mirador del Mallol. 2. Règim de sòl i superfícies Sòl urbà consolidat (SUC) Àmbit de m2; localitzar al plànol O.3.d. Viari, X 58 m2 2 % Espais lliures, V 408 m2 14,86 % Nucli antic, 1a 388 m2 14,14 % 864 m2 st 6 htges. Cases aïllades, 5e m2 69 % 0,25 m2st/m2 472 m2 st 2 htges. Total PAU m2 100,00 % 0,55 m2st/m m2 st 8 htges. 2

25 3. Condicions d ordenació i ús Cessió dels sistemes. La parcel la s ordenarà d acord amb els paràmetres de la clau 1 i clau 5e. Màxim 8 habitatges. La posició de màxima visibilitat de la parcel la al límit est del sòl urbà del Mallol, fa necessari que el projecte s acompanyi d una planta i seccions de les terrasses i tractament de la totalitat de les parcel les en relació a les veïnes, garantint que la reconstrucció de les edificacions clau 1 tingui la màxima adaptació al terreny natural. La llicencia d obres podrà ajustar el gàlib edificatori, tendint a conformar un sol volum i a la millora de l adaptació topogràfica. Caldrà tenir especial cura amb els acabats i el cromatisme de les façanes. Donat que la parcel la està situada al conjunt del Mallol (BCIN) la nova edificació requerirà de la prèvia autorització del Departament de Cultura. 4. Gestió: Modalitat compensació bàsica. Redactat actual: Article 150. PAU-m8 EL SOLÀ 1. Objecte Ordenar la volumetria en continuïtat amb les edificacions del nucli antic, evitant la pèrdua de visuals a la vall des del mirador del Mallol i possibilitant l accés al giratori i al camí paisatgístic. 2. Règim de sòl i superfícies Sòl urbà consolidat (SUC) Àmbit de m 2 ; localitzar al plànol O.3.d. Viari, X 120 m2 5,30 % Cases aïllades, 5d m2 94,70 % 0,15 m2st/m2 321 m2 st 2 htges. Total PAU m2 100,00 % 0,14 m2st/m2 321 m2 st 2 htges. 3. Condicions d ordenació i ús L edificació es situarà a la feixa de cota 506, confrontant al vial, dins del gàlib del plànol, sense envair els espais destinats a verd privat. L actuació costejarà l arranjament del vial d accés a la parcel la i al camí paisatgístic. La posició de màxima visibilitat de la parcel la al límit est del sòl urbà del Mallol, fa recomanable que el projecte del nou habitatge, s acompanyi d una planta complerta de les terrasses i tractament de l espai lliure de la parcel la; i de seccions que garanteixin la màxima adaptació de la nova edificació a la rasant natural del terreny; i tenir especial cura amb els acabats i el cromatisme de les façanes. Donat que la parcel la està situada al conjunt del Mallol (BCIN) la nova edificació requerirà de la prèvia autorització del Departament de Cultura. 4. Gestió: Modalitat de compensació bàsica. Propietari únic. Redactat modificat: Article 150. PAU-m8 EL SOLÀ 1. Objecte Ordenar la volumetria en continuïtat amb les edificacions del nucli antic, evitant la pèrdua de visuals a la vall des del mirador del Mallol i possibilitant l accés al giratori i al camí paisatgístic. 2. Règim de sòl i superfícies 2

26 Sòl urbà consolidat (SUC) Àmbit de m2; localitzar al plànol O.3.d. Viari, X 162 m2 7,26 % Cases aïllades, 5d m2 92,74 % 0,15 m2st/m2 310 m2 st 2 htges. Total PAU m2 100,00 % 0,14 m2st/m2 310 m2 st 2 htges. 3. Condicions d ordenació i ús Es preservarà el mur històric entre el PAU-m7 i el PAU-m8. La construcció del giratori respectarà la cota d arrencada d aquest mur. L edificació es situarà alineada al giratori, sense deixar separació a la vialitat en aquest punt. Donat que el giratori té una dimensió de 6 metres des del vial, la part de l edificació que el sobrepassi mantindrà la distància de 6 m a vial que el POUM fixa per la clau 5d. Es situarà dins del gàlib del plànol, sense envair els espais destinats a verd privat. La planta pis quedarà al nivell del giratori i la planta baixa per sota d aquest. L actuació costejarà l arranjament del vial d accés a la parcel la i al camí paisatgístic. La posició de màxima visibilitat de la parcel la al límit est del sòl urbà del Mallol, fa recomanable que el projecte del nou habitatge, s acompanyi d una planta complerta de les terrasses i tractament de l espai lliure de la parcel la; i de seccions que garanteixin la màxima adaptació de la nova edificació a la rasant natural del terreny; i tenir especial cura amb els acabats i el cromatisme de les façanes. Donat que la parcel la està situada al conjunt del Mallol (BCIN) la nova edificació requerirà de la prèvia autorització del Departament de Cultura. 4. Gestió: Modalitat de compensació bàsica. Propietari únic. Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL actual: 2

27 Plànol d ordenació O.3.d-EL MALLOL modificat: Modificació puntual núm. 2.12) Verntallat - Carrer Pare Antoni Soler En data 15 de gener 2009, l Ajuntament va concedir llicència municipal a la sol licitud de segregació de la finca de 1280 m2, situada al carrer Pare Antoni Soler núm. 3, en tres parcel les: A de 448,21 m2, B de 360,98 m2 i C de 360 m2, i la divisió horitzontal en la parcel la A, d acord amb les normes Complementàries i Subsidiàries de Pla General de la Vall d en Bas (el nou POUM en aquesta data encara no havia estat publicat). Les parcel les B i C queden a la part posterior i tenen accés, a banda i banda de la parcel la A, de 3,20 m i 2,80 m (en el punt mínim) d amplada respectivament. Els paràmetres de parcel la mínima i d edificabilitat són els mateixos pels dos planejaments: 350 m2 i 0,6 m2st/m2 respectivament. Es considera oportú evitar que aquestes parcel les perdin la seva edificabilitat pel fet d incomplir amb el paràmetre de façana mínima a vial. Per aquest motiu es proposa esmenar l Article Condicions de parcel lació. Modificació de l últim paràgraf de l article Condicions de la parcel lació Les parcel les amb superfície, façana o front inferior al mínim de la zona, registrades al Registre de la propietat amb anterioritat a la data d aprovació inicial del POUM també seran edificables seguint les condicions d aquesta normativa. També les parcel les amb llicència de segregació i amb accés garantit, tot i no tenir front a vial. en blau text que s afegeix 2

28 Modificació puntual núm. 2.13) Verntallat - Carrer del Pintor Iu Pascual Amb anterioritat a l aprovació del POUM es va construir una edificació amb llicència atorgada d acord amb les NNSS vigents en el moment. El gàlib del POUM és força més petit, pel que l edifici quedaria en situació de volum disconforme. Per evitar-ho es redibuixa el gàlib del POUM ajustant-lo a aquesta edificació preexistent. Plànol d ordenació O.3.f-VERNTALLAT, vigent: Plànol d ordenació O.3.f-VERNTALLAT, modificat: 2

29 Modificació puntual núm. 2.14) Verntallat: Sector PPUv1 El POUM delimita el sector PPUv1, regulat per l article 231. PPU-v1 LES PRESES SUBS. 1.2 b, amb la clau 32a/36. La clau 32a correspon a desenvolupament residencial, regulat per l article 228 i la clau 36 a desenvolupament per a usos mixtes, regulat per l article 229. Aquest article determina que: L aprofitament privat previst en aquests sòls clau 36, admet únicament l ordenació en edificació aïllada. A l illa a l oest del sector s hi ubica l escorxador. Per poder continuar desenvolupant la seva activitat necessita ampliar les instal lacions. L única possibilitat que té de creixement és amb façana alineada a carrer. Es proposa modificar el planejament amb la creació de dues subzones, de manera que en la parcel la ocupada per l escorxador es pugui edificar amb alineació a vial. Per tal d evitar que la càrrega i descàrrrega s efectuï a la via pública es qualificarà el pati actual de verd privat. Caldrà crear la clau 36a, on es mantindran la resta de sòls qualificats amb aquesta clau i la clau 36b per admetre l edificació alineada a carrer a l àmbit de l escorxador. Es modifica en conseqüència l article 229: Article 229. Desenvolupament per a usos mixtes, clau Definició i subzones És el sòl urbanitzable destinat a creixement residencial vinculat i compatible amb els usos hoteler, serveis i industrial, a desenvolupar mitjançant el corresponent Pla parcial, amb entorn enjardinat, d acord amb les característiques i condicions ambientals de la vall. S estableixen dues subzones: - Edificació aïllada, clau 36a. - Edificació alineada a vial, clau 36b. 2. Condicions d ordenació i ús El Pla parcial concretarà la regulació de sistemes, zones i altres paràmetres urbanístics d aplicació, dins el ventall que defineix el POUM. L aprofitament privat previst en aquests sòls clau 36, admet únicament l ordenació en edificació aïllada. Les condicions d edificació que defineixi el pla parcial urbanístic es triaran entre el ventall de les regulades en el Títol III, Capítol III, Secció 1 d aquesta normativa. Per tal d afavorir la mixtura d usos, el pla parcial podrà establir justificadament, tipologies d edificació diferents de les indicades, sempre que no es superin els paràmetres següents: a) Edificació aïllada. Parcel la mínima: 500m2. b) Front mínim: 15m c) Ocupació màxima: 75% d) Edificabilitat neta: 0,75m2st/ m2 e) Nombre màxim de plantes: (2P) planta baixa més planta pis. en blau text que s afegeix en vermell text que s elimina També es modifica el quadre de l article 231. PPU-v1: 2

30 Viari, X m2 22,14 % Protecció sistemes, S 684 m2 2,86 % Espais lliures, V m2 10 % Equipaments i Serveis tècnics, E i T m2 15 % Desenvolupament residencial i per a usos m2 30,46 % mixtes, edificació aïllada, 32a/36a Desenvolupament per a usos mixtes, m2 19,53 % edificació alineada a vial, 36b Desenvolupament residencial i per a usos m2 50 % mixtes, edificació aïllada, 32a/36 Total PAU m2 100,00 % 0,55m2 st /m m2 st 71 htges. Plànol d ordenació O.3.f-VERNTALLAT, vigent: 3

31 Plànol d ordenació O.3.f-VERNTALLAT, modificat: Modificació puntual núm. 2.15) Polígon La Serra: alçada tanques La normativa del POUM admet una alçada màxima per les tanques d 1,80 metres. En el polígon hi ha una activitat de desballestament de vehicles. Aquesta activitat requereix una tanca de 3 metres d alçada, d acord amb la normativa del Departament de Medi Ambient. Únicament en el cas que l ús sigui el de desballestament de vehicles, es modifica l alçada permesa per les tanques, passant d 1,80 a 3 metres. Modificació puntual núm. 2.16) Polígon La Serra: serveis tècnics El POUM fa una reserva de sòl destinada a serveis tècnics T2 adossada al carrer d Antoni Viver Puig. L amplada d aquesta franja és insuficient per poder donar cabuda a les instal lacions requerides. Es proposa el trasllat dels serveis tècnics a la punta est, entre la Zona de clau 7d i la reserva d aparcament, clau Xa, amb un front a carrer de 7 m. 3

32 Plànol d ordenació O.3.i-POLÍGON INDUSTRIAL LA SERRA, actual: Plànol d ordenació O.3.i-POLÍGON INDUSTRIAL LA SERRA, modificat: 3

33 Modificació puntual núm. 2.17) Polígon La Serra: clau 7d Josep Serra i Tries va formular una al legació a la Modificació puntual núm. 2 del POUM en relació al polígon La Serra: la zona 7d està qualificada com a indústria aïllada i el gàlib indica com si fos indústria entre mitgeres, amb una separació a carrer de 5 m mentre que la normativa diu que les separacions són de 10 m a carrer i 5 m a veïns. Demana que es canviï la normativa i les separacions passin a ser totes de 5 m i que es passi a indústria agrupada clau 7c. Caldrà esmenar el text i el quadre de l article 108 del POUM per tal que no hi hagi incongruències entre aquest article de la Normativa i el gàlib dibuixat al plànol d ordenació O.3.i-POLÍGON INDUSTRIAL LA SERRA. Tenint en compte que la clau 7d únicament s aplica a aquest polígon i per tal de respectar el gàlib grafiat al plànol, que prové de les Normes subsidiàries anteriors, es creu convenient modificar la separació a vial prevista a la Normativa per a la clau 7d, passant dels 10 m actuals a 5 m. Pel que fa a passar de clau 7d a clau 7c únicament es modificarà la del grup de parcel les situades a tocar de la zona d aparcament, donat que la mida mínima per la clau 7d és de 900 metres, mentre que una d aquestes parcel les té 577 m2, que sí compleix amb el paràmetre de parcel la mínima de la clau 7c, que és de 400 m2. Text de l article 108 vigent: -Separació a vial : 2 m. a la clau 7b; 4 m. a la clau 7a i 7g; 5 m. a les claus 7c, 7e; i 10 m. a les claus 7d i 7f. Les edificacions confrontants amb carreteres respectaran simultàniament la distància de no edificació d aquestes vies. Text de l article 108 modificat: -Separació a vial : 2 m. a la clau 7b; 4 m. a la clau 7a i 7g; 5 m. a les claus 7c, 7d i 7e; i 10 m. a la clau 7f. Les edificacions confrontants amb carreteres respectaran simultàniament la distància de no edificació d aquestes vies. Quadre article 108 del POUM, vigent: 7a 7b 7c 7d 7e 7f 7g Parcel la mínima 650 m Front mín. De parcel la 10 m Edificabilitat 0,85m 2 /m 2 0,85 0,80 0,70 0,80 0,60 0,75 Ocupació 70% Separació carrer/veí 4/1.5 m 2 5/5 10/5 5/5 10/5 4/4 Alçada reg.màx.i plantes 9 / 2P 13 / 2P 10 / 2P 10/2P 10 / 2P 10 / 2P 9/2P Alçada a carener Tanca 0,8/1,8 m 0,8/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 Quadre article 108 del POUM, modificat: 3

34 7a 7b 7c 7d 7e 7f 7g Parcel la mínima 650 m Front mín. De parcel la 10 m Edificabilitat 0,85m 2 /m 2 0,85 0,80 0,70 0,80 0,60 0,75 Ocupació 70% Separació carrer/veí 4/1.5 m 2 5/5 5/5 5/5 10/5 4/4 Alçada reg.màx.i plantes 9 / 2P 13 / 2P 10 / 2P 10/2P 10 / 2P 10 / 2P 9/2P Alçada a carener Tanca 0,8/1,8 m 0,8/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 0,4/1,8 Plànol d ordenació O.3.i-POLÍGON INDUSTRIAL LA SERRA, actual: Plànol d ordenació O.3.i-POLÍGON INDUSTRIAL LA SERRA, modificat: 3

35 Modificació puntual núm. 2.18) Zona edificable de Can Gumí A Sant Esteve d en Bas, la zona d indústria aïllada, clau 7a, a l indret de Can Gumí, té una forma molt irregular que obliga a desaprofitar una bona part de l edificabilitat, tenint en compte que les naus es construeixen amb mòduls prefabricats i, per tant, la seva forma és molt regular. Per permetre construir de manera industrialitzada les futures naus, cal buscar una nova ordenació sense que aquesta suposi un augment de l edificabilitat. L article 108 de la normativa urbanística determina per la clau 7a una separació a vials de 4 m i a veïns 1,5 m. Les separacions determinades pel plànol O.3.J1 són de 5 m a la partió sud i de 10 m a la resta de partions i a vial. Es proposa una modificació de l espai lliure privat per tal de permetre construir les naus seguint la directriu de la partió sud, igual com ho fan les edificacions veïnes. Això implica modificar la directriu de l espai lliure privat entre naus que haurà de ser paral lel a la partió sud, tot mantenint l amplada de 10 m. Així mateix es proposa modificar la distància mínima a la partió nord, que passarà a ser de 5 m. A la partió est la distància mínima també seria de 5 m per al volum de major dimensió, mentre que el volum més petit es situa a tocar de l osca que fa la parcel la en aquest indret. La directriu de la façana est seria perpendicular a la façana sud. Plànol d ordenació O.3.J1-SANT ESTEVE, vigent: 3

36 Plànol d ordenació O.3.J1-SANT ESTEVE, modificat: - Modificació puntual núm. 2.19) Els Hostalets: PAU-h1 Can Font El POUM en el seu article 133. PEP-h1 NUCLI ANTIC ELS HOSTALETS, apartat 3, determina que: Per garantir la correcta protecció del conjunt, concretar la formalització de les noves edificacions del PAU-h1 de Can Font; concretar les condicions d ordenació,.... D acord amb l article 173. PAU-h1 CAN FONT, l objecte del mateix és possibilitar un aparcament públic.... El PEP-h1 desprès de valorar les necessitats i les raons que varen motivar l ordenació del POUM vigent, i en compliment del seu article 133.3, proposa desclassificar aquest sector. La necessitat de preservar la imatge històrica i els valors culturals i patrimonials del carrer d en Teixeda i les dificultats per urbanitzar aquest nou sector sense causar un impacte important a l entrada dels Hostalets, motiven aquesta modificació. D altra banda l important percentatge de cessió de sòl públic i el fet de poder construir només en PB, d acord amb l informe del Departament de Cultura, fa impossible equilibrar les càrregues i els beneficis, amb el consegüent malestar de la propietat. Es desclassifica el sector PAU-h1 Can Font en base a les determinacions del PEPh1. Aquest sòl s incorpora a l agrícola de valor, clau 21. Es pot donar compliment a la necessitat d obtenir sòl per un aparcament públic, situant-lo en l àmbit del sòl urbanitzable no delimitat TORRENT CAN BIANYA, clau 39, que queda darrera el carrer Miquel Oliva. 3

37 Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, actual: Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, modificat: 3

38 Modificació puntual núm. 2.20) Els Hostalets PAU -h2 Can Grau Pel PAU-h2 Can Grau el POUM preveu part de la nova edificació alineada al carrer de Vic i situa la resta de sostre en la banda posterior, a sud de l àmbit, tot obrint un nou vial. El POUM en el seu article determina que:... En el marc del PEP o de un PMU es podrà variar la ordenació volumètrica per la millora paisatgística de l entorn. En base a aquesta previsió, el Pla especial de patrimoni dels Hostalets, PEP-h1, proposa modificar la ubicació del sostre edificable i desplaçar lleugerament el traçat del vial. La conveniència de la protecció del carrer de Vic, el més antic del nucli i d una gran rellevància històrica, ha portat a considerar la possibilitat que es mantingui la fisonomia històrica d aquest carrer, el que suposa preservar el mur lleugerament elevat que delimita l espai lliure privat. També es vol preservar la llum i el sol incidint damunt el carrer i les façanes històriques, per tal de no restar-li s atractiu i qualitat de vida. Amb aquest objectiu és desplaça el traçat del nou vial més al nord de manera que, iniciant-se ran de façana de la casa del carrer Vic núm. 3, tingui un recorregut més llarg que permeti situar la nova edificació enretirada del carrer de Vic. Es trasllada l edificabilitat a la part posterior d aquestes finques, alhora que es desplaça el nou vial més al nord per no desmuntar gens el mur històric. El verd privat es situa a tocar d aquest mur, de manera que es manté la imatge actual. Amb la nova ordenació s aconsegueixen dues peces d edificació més iguales entre elles en quan a orientació de les façanes, optimitzant així les possibilitats d integració. Alhora l ordenació proposada amb aquesta modificació permet que les noves edificacions no restin protagonisme als edificis històrics: els careners paral lels als existents, la menor altura de les noves edificacions i la considerable separació del carrer de Vic, són característiques totes elles que faciliten la integració paisatgística d aquesta intervenció. Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, actual: 3

39 Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, modificat: 3

40 - Modificació puntual núm. 2.21) Els Hostalets SND TORRENT CAN BIANYA El POUM en el seu article 133. PEP-h1 NUCLI ANTIC ELS HOSTALETS, apartat 3, determina:... Concretar la formalització de les condicions d ordenació... per garantir la correcta protecció del conjunt En el seu article SND TORRENT CAN BIANYA, preveu:... garantir la coherència de la ordenació proposada amb l alt valor de l entorn del carrer Teixeda, la preservació del curs del torrent de Cal Bianya.... En base a aquestes determinacions el Pla especial de patrimoni dels Hostalets, PEPh1, proposa modificar el traçat del vial que haurà de connectar la carretera d accés als Hostalets GIP-5272 amb la carretera antiga en direcció a Can Trona. Tenint en compte que gairebé tot l àmbit d aquest sòl urbanitzable es troba dins l entorn de protecció del conjunt protegit del BCIN d Hostalets, s ha cregut convenient modificar el traçat del nou vial, fent una proposta més mimètica amb els traçats existents i de manera que un únic vial permeti el desenvolupament urbanístic del sector. El vial previst pel POUM requeriria del traçat d un segon vial secundari. També es considera convenient minimitzar la incidència del nou vial damunt el Torrent de Can Bianya. El traçat proposat per aquesta modificació puntual redueix a la meitat la longitud del vial grafiat al POUM, disminuint considerablement el seu impacte paisatgístic. També permet restituir al sòl no urbanitzable l àrea inundable de l est del Torrent, quedant delimitat el nou àmbit pel camí superior. Aquest vial es planteja com la prolongació del carrer del Torrent en direcció est, paral lel al carrer Oliva, i connectant amb aquest delimitaria una illa regular d edificació. Al nord d aquest nou vial i fins el Torrent d en Bianya es podrien situar les cessions d equipament, així com l aparcament previst pel POUM vigent en el PAU-h1. La continuació fins la sortida del nucli seria pel carrer existent que transcorre al llarg de les façanes posteriors del carrer de Vic. El nou pont damunt el Torrent de Can Bianya es construiria molt proper a l actual, com a prolongació del tram que uneix el carrer del Torrent amb el carrer de Miquel Oliva. D acord amb el que estableix l art. 91 de la LUC el desenvolupament del sector podrà dur-se a terme en dos subsectors, separats pel Torrent de Can Bianya, per tal de facilitar-ne la gestió. En base a les anteriors consideracions es modifica l Article 240. SND TORRENT CAN BIANYA, Els Hostalets: 1. Objectius Completar la trama urbana dels Hostalets amb un futur eixample residencial tot possibilitant el pas d un nou vial per canalitzar els transits fora del nucli protegit; la concreció de la traça del vial es determinarà en el PPD; aquest vial, d un mínim de 9 m, garantirà la continuïtat de la via parcel lària per fora del conjunt històric i possibilitarà la restricció de pas al carrer de Vic. El desenvolupament d aquests sòls també ha de permetre el cessament de l activitat ramadera contigua al nucli i el trasllat de la ET del carrer Miquel Oliva. 4 en vermell text que s elimina

41 2. Paràmetres bàsics Sòl urbanitzable no delimitat (SND). Àmbit de 2,09 Ha 1,97 Ha; plànol O.3.k. L índex d edificabilitat brut no superarà 0,25 m2/m2 Densitat 18 hab./ha. L alçada reguladora màxima no superarà els 6 m en coherència amb l entorn de protecció del BCIN. Cessions mínimes de sistemes del 35 % de l àmbit i del sòl corresponent al 10 % de l aprofitament urbanístic del sector Es reservarà al menys el 50% del sostre residencial per habitatge protegit. 3. Formulació PPD i desenvolupament El pla parcial de delimitació (PPD) és redactarà simultàniament amb el PEU-h2- nord del carrer Miquel Oliva, per tal de garantir la continuïtat viaria amb el nucli; així mateix comportarà el cessament de l activitat ramadera existent als sols clau 39, el trasllat de la ET del carrer Miquel Oliva i l execució de la nova depuradora. Els documents de desenvolupament hauran d incorporar un estudi paisatgístic, per garantir la coherència de la ordenació proposada amb l alt valor de l entorn del carrer Teixeda, la preservació del curs del torrent de Cal Bianya i el tractament compositiu i cromàtic de les noves bores urbanes enjardinades. Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, actual: en blau text que s afegeix Plànol d ordenació O.3.k-HOSTALETS, modificat: 4

42 - Modificació puntual núm. 2.22) Els Hostalets PMU-h1 NORD CARRER OLIVA D acord amb el planejament anterior al POUM vigent, aquest front ja havia fet les cessions que li pertocaven, pel que ja era sòl urbà edificable. El POUM, en el seu article 130. PMU-h1 NORD CARRER OLIVA, determina: 1. Objecte Recuperació i millora del paisatge urbà del conjunt protegit d Els Hostalets (art. 67.1a LUC), completant la trama urbana coherentment amb el futur eixample residencial. Facilitar l execució del vial de 9 m minimitzant l afecció del jardí de les finques a l oest del sector. 4. Condicions d ordenació i ús El pla determinarà si cal obrir o no un vial perpendicular al carrer M. Oliva. Es redactarà simultàniament amb el PPD per tal de donar continuïtat a la nova ordenació. Donada la proximitat al BCIN, la tipologia edificatòria, cromatisme i materials requerirà de la prèvia autorització del Departament de Cultura. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT, OBJECTIUS I CRITERIS Amb la modificació anterior, MP2.21, s elimina la necessitat d obrir un vial paral lel al carrer Oliva. 4

43 Per aquest motiu es creu convenient treure aquest sector i mantenir-lo com a sòl urbà directe, que és el que era fins a la redacció del POUM. S incorpora la part de la finca afectada per l obertura del nou vial al sector SND 39. D aquesta manera es desvincula el desenvolupament de l edificació amb front al carrer Oliva del desenvolupament del sector SND TORRENT CAN BIANYA. La tipologia edificatòria, cromatisme i materials queden regulats pel Pla especial de patrimoni dels Hostalets, PEP-h1. Es treu el PMU-h1, incorporant-se al sòl urbà directe, pel que es deixa sense efecte l article 130 de la Normativa urbanística del POUM. Així mateix es modifica l art SND Torrent de Can Bianya, que quedarà com segueix: 3. Formulació PPD i desenvolupament El pla parcial de delimitació (PPD) és redactarà simultàniament amb el PEU-h2- nord del carrer Miquel Oliva, per tal de garantir la continuïtat viaria amb el nucli; així mateix comportarà el cessament de l activitat ramadera existent als sols clau 39, el trasllat de la ET del carrer Miquel Oliva i l execució de la nova depuradora. Els documents de desenvolupament hauran d incorporar un estudi paisatgístic, per garantir la coherència de la ordenació proposada amb l alt valor de l entorn del carrer Teixeda, la preservació del curs del torrent de Cal Bianya i el tractament compositiu i cromàtic de les noves bores urbanes enjardinades. (En aquest article del POUM hi ha un error: diu PEU-h2 per PMU-h1, com es pot comprovar pel plànol O.3.k i per l article 130 de la Normativa urbanística.) en vermell text que s elimina Modificació puntual núm. 2.23) Els Hostalets Ajust del gàlib a l edificació històrica El POUM en el seu article Zona de nucli antic, Clau 1, determina que:... Al nucli antic del Mallol, i al carrer de la Teixeda dels Hostalets, així com a totes les edificacions que formen part del Catàleg de Bens es conservarà la volumetria actual tret que el pla especial que els desenvolupa determini el contrari. El Pla especial de patrimoni dels Hostalets, PEP-h1, reconeix l alineació històrica de la façana a carrer dels núms. 23 i 25 del carrer Teixeda, tot mantenint els porxos i balconades existents. El PEP-h1 també preveu preservar el valor patrimonial de l edificació existent, incloses les cabanes. Amb aquest objectiu ajusta la fondària edificable de l edificació principal a la de l edifici original i protegeix les cabanes d interès independentment de la seva alçària i ocupació. Al carrer Teixeda quan, per raó de la protecció de l edificació principal, es redueix el seu sostre el PEP el trasllada a l edificació auxiliar, de manera que el gàlib grafiat és el resultat d aquest escreix més el 10 % permés per l article 103 del POUM per a l edificació auxiliar. D aquesta manera, a més de no modificar l aprofitament previst, s ajusta força el gàlib a l edificació preexistent. 4

44 Aquest gàlib s ha grafiat amb una fondària de 14 m des del carrer Teixeda ocupant tot l ampla de parcel la (fondària que el POUM assignava a l edificació principal), més la meitat (50 %) de la superfície de pati restant, al llarg de una de les mitgeres. Aquesta modificació té per objectiu adequar el POUM a les previsions del Pla especial de patrimoni dels Hostalets, PEP-h1. Al carrer Teixeda el PEP-h1 respecta la manera com s ha implantat històricament l edificació auxiliar en els patis posteriors: al llarg del pati, adossada a una de les mitgeres i fins el carrer de Miquel Oliva, en alguns casos aprofitant la mitgera ja construïda del veí, així les cabanes aconseguien una major superfície de façana i de ventilació. Tot i que el PEP-h1 no ho preveu, s estima convenient que, quan no es tracta de cabanes protegides, aquest gàlib del 50% es pugui situar indistintament a una o altra banda del pati. A aquest efecte s esmenarà l article de la Normativa. El PEP-h1 no grafia el gàlib de l edificació auxiliar del carrer de Vic, tret de la protecció de les cabanes, que per seva major antiguitat són les més singulars del nucli dels Hostalets. S estima convenient que aquesta modificació puntual grafiï el gàlib de les quatre parcel les restants, per tal que aquest no entri en conflicte amb els edificis protegits. Les cabanes protegides pel PEP-h1 es mantindran amb l altura existent. Per a la resta de l edificació auxiliar s admet una única planta. En base a les anteriors consideracions es modifica l Article 103. Zona de nucli antic, clau 1: 4. Altres condicions d ordenació - Edificacions auxiliars: Les illes que no disposin d un gàlib expressament grafiat amb una planta (1P), l ocupació màxima permesa serà del 10 % i una alçaria total màxima a carener de 3,50 m. A les parcel les clau 1a d Hostalets s admeten adossades a l edificació principal o a carrer. A Sant Esteve, a la clau 1b, a les parcel les que donen front al carrer de l Andana, s admet una ocupació amb edificació auxiliar del 50 % en planta baixa o bé, del 25 % en 2P. També és modifica el plànol O.3.k, tot redibuixant el gàlib de la clau 1. Plànol d ordenació O.3.k-ELS HOSTALETS, actual: 4

45 Plànol d ordenació O.3.k-ELS HOSTALETS, modificat: 4

46 Modificació puntual núm. 2.24) Els Hostalets: gàlib carrer Miquel Oliva En relació a l aprovació del POUM de la Vall d en Bas, Antònia Gurt Mir va interposar recurs d alçada contra el gàlib edificatori de les finques situades al carrer Miquel Oliva, núms. 4 i 6 dels Hostalets d en Bas. Demana que el gàlib edificatori previst per la casa núm. 6 passi amb els mateixos metres i condicions a la casa núm. 4, ja que la façana lateral de la núm. 6 compta amb obertures, mentre que la façana lateral del núm. 4 no en té. El conseller de PTOP resolt ESTIMAR aquest recurs. L Ajuntament manifesta la seva conformitat ja que no es produeix afectació a tercers amb aquest canvi i des d un punt de vista estètic i paisatgístic s aconsegueix el mateix efecte. Plànol d ordenació O.3.k, vigent: Plànol d ordenació O.3.k, modificat: 4

47 Modificació puntual núm. 2.25) Sant Privat d en Bas: parcel la 751, polígon 28 La parcel la 751 del polígon 28 està qualificada pel POUM amb la clau 22a: boscos d utilitat pública, amb espècies pròpies de la zona. En realitat hi ha una plantació de plàtans (Platanus hybrida Brot), espècie no autòctona. Segons la clau 22a es prohibeix la plantació d espècies que puguin alterar l entitat de la vegetació autòctona. Es modifica aquesta qualificació per la clau 23 (Prats i Pastures), més d acord amb la naturalesa de la finca. Plànol d ordenació O.2.d, actual: 4

48 Plànol d ordenació O.2.d, modificat: 4

49 Les edificacions de la finca anomenada La Canyota de Sant Privat d en Bas, es troben una part dins la clau 22a, sòl forestal de valor, y una part en la clau 23, prats i pastures. La granja existent, les fotos de la qual s adjunten, queda dins la clau 22a on no es permesa l activitat: Per tal d ajustar la qualificació urbanística a la realitat existent i evitar que l activitat de la granja quedi com a ús disconforme, s ajusten lleugerament els límits entre la clau 22a i la clau 23. De manera que m2 s exclouen de la clau 22a, sòl forestal de valor, y s incorporen a la clau 23, prats i pastures. Plànol d ordenació O.2.d, vigent: 4

50 Plànol d ordenació O.2.d, modificat: 5