INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 11-1-

Transcripción

1 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 11 NÚM. REF. PLÀNOL: 475 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Mas Ramon Ronda Amèrica UTM: x= y= DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada de 1960 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura residencial rural (ARRu) El mas es troba a la ronda Amèrica, a l entrada del Fondo de Mas Joliu. Dins la finca hi trobem zones boscoses de certa importància. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable Qualificació: Zona de sòl de valor agrícola (Clau 18) Protecció existent: Fotografia aèria del Mas Ramon i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la façana de llevant 2009

2 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: La casa rural consta d'un volum principal de geometria rectangular, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta a quatre aigües acabada amb teula àrab. Adossada a aquest volum hi ha una torre rectangular que fa les funcions d'accés comunitari. Hi ha un segon volum de planta baixa de geometria rectangular amb una coberta a dues aigües. Més separat d'aquests volums hi ha uns corrals i uns estables. Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Bo Aquesta edificació no és característica del medi rural. S aconsella la seva catalogació per tal de preservar les característiques del medi i controlar la volumetria existent. L ocupació permanent facilita la preservació del medi. PROPOSTES: BPU Nivell 3 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Oral: Masia de grans dimensions situada a la partida del mas Joliu, entre la Collada i el fondo Somella, a tocar a l actual ronda d Amèrica. La masia és una construcció recent dels anys seixanta segle XX. La masia va ser adquirida per Ramon Soler, de qui va prendre el nom; posteriorment Jaume Guimerà i Parès la va adquirir a finals dècada de Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fons, fotogràfiques realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor. CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p. 195 Vista de la façana posterior des de l interior de la finca 2009 Vista del cos auxiliar emprat com a taller 2009

3 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / Vista de l edificació emprada com a corral 2009 Fotografia de l antic propietari Ramon Soler, anys 70 Vista del mas des de la ronda Amèrica. En primer terme, el taller anteriorment esmentat 2009 Pintura de Jordi Santacana de la façana posterior. 2003

4 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: La vegetació de l'entorn és de gran importància ja que forma part del corredor biològic que uneix la Platja Llarga amb les Serres del Litoral central, espai PEIN (Pla d Espais d Interès Natural), LIC (lloc d importància comunitària) i ZEPA (zona d especial protecció per a les aus) de la Xarxa Natura. Aquest Mas podria constituir el cor d'un gran parc agrari. És important constatar l'existència de dos garrofers molt antics. PROTECCIÓ: El Pla General d Ordenació Urbana qualifica al Mas Ramon i el seu entorn amb la Clau 18 de sòl de valor agrícola. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Oral: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer Jaume Guimerà Parès Dins de la finca hi ha una pineda, un hort i uns quants garrofers. Un garrofer de tres-cents anys

5 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / Vista des de dalt de la torratxa. Al fons el Turó dels dos Molins. Vista del corredor biològic des de dalt de la torratxa. Al fons es veu el Mas de l Esquerrer de Dalt. Vista de de dalt de la torratxa. Al fons es veu la Collada. Vista del corredor biològic des de dalt de la torratxa. Al fons es pot veure la Platja Llarga.

6 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 11-6-

7 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 12 NÚM. REF. PLÀNOL: 66 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Sínia Vendrell Can Rosich Carrer de l'ametller, (Nucli Antic de Vilanova) DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: desconegut desconegut Arquitectura Residencial Rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) Sínia situada en ple casc urbà de la ciutat, dins del sector del Nucli Antic de Vilanova, enmig d una illa de cases. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: U.A.18 (Unitat d Actuació 18) Protecció existent: cap Fotografia aèria de la sínia Vendrell i el seu entorn. 2009x RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la sínia Vendrell des del campanar de Vilanova. 2009

8 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Espai lliure Caldria garantir la conservació de l arbrat d aquesta sínia. A la fotografia, feta des del campanar de Vilanova, es veuen dos grans xiprers (Cupressus sempervirens) i una palmera (Phoenix dactylifera). Sínia Habitatge Dolent La sínia abans de la urbanització dels carrers de l Ametller i dels Horts desfruitava com totes les sínies actuals de Vilanova del territori,actualment tancada per les construccions,el fet de quedar dintre de una illa destaca la seva importància sobre el teixit urbà desaparegut,per això cal considerar el seu manteniment i la seva vegetació BPU. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. Es permet la modificació. Malgrat no s'ha trobat informació en l Arxiu Comarcal sobre aquesta sínia, sí que n'hi ha de gràfica. El pintor Joaquim Mir la va pintar reiteradament; un exemple de la qual és el quadre titulat Racó del jardí de la casa Joaquim Mir. Al fons Can Rosich. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. José María Pujol Martínez, redactor i Jaume Marsé Ferrer, biòleg. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA Fotografies aèries de la província de Barcelona, escala 1: Institut Cartogràfic de Catalunya.Llibre Joaquim Mir a Vilanova Francesc Miralles ed.viena Art Fotografia aèria de l any 1966 Sínia Can Rosich visió des del jardí del pintor Joaquim Mir

9 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / Sinia Can Rosich :quadres realitzats pel pintor Joaquim Mir.

10 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 12-4-

11 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / NÚM. REF.: I. CU / 13 NÚM. REF. PLÀNOL: 450 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà del carrer de l'àncora SITUACIÓ: C. de l Àncora, 7, 9 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Segona meitat segle XIX AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Barri de Mar RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Clau 4 Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

12 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / DESCRIPCIÓ: Conjunt d habitatges de planta baixa i primera planta pis amb dues caixes d escala amb cornisa dentada i balustrada contínua a la coberta plana. A la primera planta balcons de barana de barrots verticals de ferro, d orde alternats amb finestra i balconera. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Habitatge Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l ample de les parcel les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà. PROPOSTES: BPU Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: A meitat segle XIX, el carrer Àncora va iniciar la seva formació quan va enllaçar transversalment el camí Gran i el camí Xic. En el Plano Geométrico de Villanueva y Geltrú con sus afueras, de l'any 1865 el carrer ja era traçat, però sense edificacions i enllaçava la Calle paseo Isabel 2ª amb Calle gran de Mar a l'alçada de l'actual rambla de la Pau. En el plànol de 1919 de Carreras Candi el tram més antic no era encara totalment edificat; el carrer s'havia estès cap a llevant i era edificat fins l'alçada del números 7 i 9, que formen el conjunt dels dos edificis inventariats. Al llarg del segle XX el carrer ha estat arquitectònicament molt intervingut. Amb la construcció del col legi de l'arjau el carrer assoliria la seva llargària actual. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fons, fotogràfiques realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. Carbonell i Virella, Vicenç; Castells i Urgellès, Alfred; Sabater i Navarro, Josep M El barri de mar. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 4), p. 4

13 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / NÚM. REF.: I. AP/E / 14 NÚM. REF. PLÀNOL: 569 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: CEIP L'Arjau C. de l'àncora, 28; C. de la Sínia de les Vaques; Torrent de la Pastera DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Josep M. Rovira Gimeno, arqte.; obra dirigida pels arquitectes Josep M. Rovira i Cristina Azcona Generalitat de Catalunya Ubicat al sector de la Marina entre el torrent de la Pastera, al Nord L estació del Ferrocarril RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbà Qualificació: Equipament docent Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000

14 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / DESCRIPCIÓ: És una escola inspirada en les tendències de l època, més concretament les dels arquitectes James Frazer Stirling, Louis Isadore Kahn. Composició amb penjoll de volums connectats entre ells amb una distribució en diagonal sobre el terreny dividint zones de joc, cada volum enfrontant al següent formant tot el conjunt, inspirat probablement en l afirmació de Kahn. L ordre és el sentit en què es connecten els coneixements. Executat amb un únic material totxo vist com lectura de textura del propi edifici. Queden despullades les parets que girant sobre el seu pla es converteixen amb parets de colors, un porxo metàl lic obert uneix la recepció i la zona administrativa de la resta. La biblioteca és ubicada a la part cilíndrica com concepte d interiorització EVOLUCIÓ D USOS: Original: Escola (Centre de Educació Infantil i primària) Actual: Escola ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Bo És un edifici que aporta un nou concepte de circulació entre volums i espais, la seva composició marca una tendència arquitectònica. INV Nivell 5 L escola l Arjau, ubicada a la Sínia de les Vaques, va iniciar el seu primer curs el setembre de El dèficit d equipaments escolars feia necessari un nou col legi públic a la ciutat que suprimís les aules habilitades i prefabricades a diferents indrets de la ciutat. El projecte d una nova escola pública va ser realitzat per l arquitecte Josep Maria Rovira i Gimeno, l any Les obres es van realitzar entre el 1984 i 1985, dirigides pels arquitectes Josep Maria Rovira i Cristina Azcona. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: ON 71 DISEÑO. Revista d arquitectura. 1986,ICC, Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor Planta general Escrita: ON 71 DISEÑO. Revista d arquitectura Lliçà de Vall: Editorial Axa internacional, p Oral:

15 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / Vista de les aules foto 1986 Cilindre de la biblioteca foto 1986 Vista general del conjunt

16 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / Connexió amb el cilindre-biblioteca Porxo metàl lic de connexió entre volums

17 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / Foto 2010 aules i biblioteca Foto actual 2010

18 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 14-6-

19 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / I-3 / NÚM. REF.: I. CU / AEA / I-3 / 15 NÚM. REF. PLÀNOL: 212 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: Conjunt urbà del Carrer dels Arengaders Carrer d Antoni Porter (1500) / carrer de Pompeu Gener (1936 a 1939) SITUACIÓ: Carrer dels Arengaders, 21, 23, 25b, 27 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Segle XIV- XV AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Conjunts Urbans d Interès (CU) / Area d'expectativa Arqueològica (AEA) Nucli antic de la Geltrú RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau C 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa C 1 i I3 Vista aèria de l entorn del carrer dels Arengaders RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista parcial carrer dels Arengaders

20 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / I-3 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Tot i el tramat medieval, que probablement seguia la ronda de la segona muralla, la majoria de cases del carrer corresponen a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX, període al que corresponen el conjunt de cases proposades. Les façanes del conjunt d aquestes cases donen al Verger del Mestre Toldrà i conformen un paisatge que s associa a la part darrera del castell de la Geltrú, lloc emblemàtic del nucli antic de la Geltrú. Habitatges Habitatges En part deficient Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la seva tipologia edificatòria, per l ample de les parcel les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà. PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Segons Garí, la Geltrú... dos veces se ciñó con nuevas murallas y fortificaciones... La época de la construccion de las primeras murallas, se oculta para nosotros... Es muy probable que... solo ciñera tres islas ó manzanas, esto es, la del Castillo, la de la Iglesia con su Cementerio, y la de la casa Rectoral,... El carrer dels Arengaders es va formar probablement a redós del segon recinte emmurallat, el murum novum, del qual tenim constància en un document de l Arxiu parroquial de Santa Maria de la Geltrú de l any Probablement, el traçat del carrer seguiria la ronda de la muralla, que ha configurat el traçat de mitja lluna que el caracteritza. El nom del carrer, que l adquirís oficialment l any 1857, ha estat una denominació popular que possiblement feia referència als pescadors i saladors de pesca que hi vivien. Si bé s ha mantingut la parcel lació medieval en moltes de les edificacions, aquestes són construccions predominantment de final segle XVIII i XIX. Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor Escrita: SPAL. Diputació de Barcelona CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.; VIRELLA I TORRAS, Xavier Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1), p Vista parcial del carrer dels Arengaders

21 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / I-3 / Façana núm. 21. SPAL. Diputació de Barcelona Façanes número 25b i 27 Façana número 25

22 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / I-3 / 15-4-

23 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-12 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / A-12 / 16 NÚM. REF. PLÀNOL: 144 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Casa Salvador Coll Casa Josepa Jané Carrer de l Argenteria, 8; c. de la Unió, 29 (Casc Antic de la Geltrú) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Josep Salvany i Juncosa, m. d'o.; 1914: cos complementari amb façana al c. Unió, Gaietà Miret, m. d'o. Salvador Coll i Olivella Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) / Àrea d Expectativa Arqueològica (AEA) Situada al límit del casc antic de la Geltrú, amb la façana posterior al carrer de la Unió. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-12. Declarat BCIL Imatge aèria de la Casa Salvador Coll i el seu entorn RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista de la façana del carrer dels Arengaders. 2010

24 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-12 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici d habitatge plurifamiliar entre mitgeres situat en una parcel la de carrer a carrer. Edifici de planta sensiblement rectangular compost d un cos principal de planta baixa i tres plantes pis i d un cos secundari de planta única. Coberta plana accessible a través de la caixa d escala lateral. Terrat sobre el cos secundari del carrer de la Unió. Galeries posteriors. Sistema constructiu Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Façanes Façana principal composada segons dos eixos i amb obertures decreixents. Planta baixa amb dos portals de pedra allindats. Primera i segona planta amb dos balcons de llosa de pedra, barana de ferro i obertura allindada. Tercera planta amb dos balcons sense volada. Cornises de dimensió creixent a l alçada del forjat de cada planta. Façana al carrer de la Unió amb portal central, finestres laterals i balustrada. Interiors Sense interès especial. Vestíbul de la planta baixa amb volta de quatre punts rebaixada. Material Pedra als portals de la planta baixa i lloses de balcó. Baranes de ferro forjat. Ceràmica vidriada. Arrebossat de façana. Instal lacions Electricitat i aigua. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Espai lliure Pati lateral accessible des del local en planta baixa del carrer de la Unió. Habitatge plurifamiliar Habitatge plurifamiliar Regular Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. BCIL. Nivells de protecció 2 (edificació) i 6 (àrea d expectativa arqueològica). Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Salvador Coll i Olivella va sol licitar llicència d obres per millorar la façana, l any 1858, segons projecte del mestre d obres Josep Salvany i Juncosa. El projecte es va realitzar parcialment amb modificacions importants en la composició de la façana. Plànol original de Josep Salvany i Juncosa. 1858

25 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-12 / BIBLIOGRAFIA: L acabament de l obra va ser el mateix any de 1858, segons inscripció a la clau de l arc del portal. L edifici aporta la seva façana al carrer de l Argenteria, carrer dins la segona muralla de la Geltrú i un cos complementari amb façana al carrer de la Unió, construït el 1914, obra del mestre d obres Gaietà Miret, dins l estil modernista. Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (0026/1858) ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A12 Vista de la façana del carrer de la Unió. Alçat corresponent a la façana del carrer de l Argenteria. Aixecament de façanes de la Geltru realitzat per Magi Gual 2003

26 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / A-12 / 16-4-

27 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / C-1 / NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / C-1 / 17 NÚM. REF. PLÀNOL: 352 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de l Argenteria, 10 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1760 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) Nucli antic de la Geltrú RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Clau 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, Fitxa C1 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

28 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / C-1 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta trapezoïdal, planta baixa amb porta i portal, més dos plantes pisos amb balcó amb barana de ferro forjat i finestra; amb cornisa. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: Habitatge Habitatge / restaurant planta baixa Manteniment VALORACIÓ: És un dels edificis que conserva la tipologia constructiva de meitat del segle XVIII sense importants canvis per posteriors intervencions respectuoses amb l original. PROPOSTES: BPU Nivell 2 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: En el Plano de Villanueba y la Geltrú de 1751 el carrer de l'argenteria ja apareix totalment configurat. En els segles XVIII i XIX, període de bonança econòmica a tota la ciutat, les expectatives creades per la possibilitat de construcció a major altura van provocar l agrupament de parcel les i propiciar el canvi tipològic d habitatges. La casa de l'argenteria número 10 va participar d'aquest procés; en la part superior del portal d'entrada es conserva la llinda amb la data de No s'han trobat documentació referent a aquesta casa a l'arxiu Comarcal. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

29 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / NÚM. REF.: I. CU / 18 NÚM. REF. PLÀNOL: 341 DENOMINACIÓ: Habitatges Arquebisbe Armanyà Altres denominacions: SITUACIÓ: Armanyà ; pl. de les Acàcies, 10, 11 i 13; C. d'aragó, 8, 12 i 15 ; C. d'eivissa, 9 ; C. de Girona, 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 ; C. de Mallorca, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26 i 27 ; C. de Menorca, 14, 16 i 17 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1959 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: El Llimonet RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 7a. (Zona de qualificació completada, de Grup Arquebisbe Armanyà.) Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

30 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Les cases de protecció als anys 1960 van sorgir per la demanda de la mà d obra a la ciutat. Una demanda d habitatge obrer de baix cost, per això es troben barris a l extraradi de la ciutat com el Grup Armanyà, Sant Joan. La seva construcció s ubicava en una finca o vàries agregades fora de la malla urbana, això comportava una organització interna de carrers i places per organitzar el volums edificats. En el cas de l Armanyà es va fer un urbanisme intern amb arbrat, places i carrers sense sortida, els blocs de pisos de planta baixa més tres o quatre plantes pis, aquesta urbanització orientada al sud crea una retícula amb diagonal respecte a la trama de l eixample Gumà. Les parets de càrrega amb forjats en bigueta autoportant de formigó és la seva construcció bàsica; petites llums (longituds) entre parets de càrrega marquen la profunditat dels blocs, i una coberta a dues aigües amb teula ceràmica marca la característica del paisatge de la cinquena façana. Habitatge Habitatge Bo S ha de valorar el conjunt urbà ben mantingut pels veïns; valor històric afegit per tractar-se d una arquitectura econòmica amb un urbanisme intern propi Fotografia de principis del 60 on es veu la seva construcció PROPOSTES: BPU Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: L any 1959, l Ajuntament va començar a construir un conjunt d'edificis socials plurifamiliars aïllats, en els terrenys de la sínia del Llimonet, que va rebre el nom d'habitatges de l'arquebisbe Armanyà. Els terrenys que ocupen aquests edificis és entre el torrent de les Fembres o del Llimonet, l'antic camí vell de Vilafranca del Penedès i la carretera asfaltada, que havia estat l'antic camí dels Crespellins. Els habitatges van ser adjudicats per sorteig el 22 d octubre de Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., José María Pujol Martínez i Jordi Mas (vol ICC 1984). CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M L expansió del segle XX. Centre Normalització lingüística Alt Penedès-Garraf, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 5), p. 16 Oral: Fotografia Aèria, juny Conjunt urbanístic al límit de la ciutat construïda

31 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / Imatge interior del conjunt urbà 2009 Imatge del conjunt urbà 2009 Imatge interior del conjunt urbà 2009 Imatge del conjunt urbà 2009

32 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / Detall de les plaques identificatives dels blocs I Detall de la placa commemorativa

33 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: Pins, falsos pebrers, oliveres, entre d altres, formen el verd del Barri de l Armanyà. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

34 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 18-6-

35 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / NÚM. REF.: I. ARUr/UA / P / A-136 / 19 NÚM. REF. PLÀNOL: 201 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Masia Seró Masia d en Seró d abaix o Masia d en Saró Collada / Masia Sant Gregori Rbla. d Arnau de Vilanova, 78 ; C. de les Atzavares DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1854 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: : acondicionament Xavier Franquet i Batlló arqte. Antoni Miró i Pascual Arquitectura Residencial Urbana Aïllada i Parcs i espais públics Situada dalt del turó de la Collada; avui, la masia Seró forma part del tramat urbanístic entre la Collada i el Molí de Vent, conservant part del seu bosc dins els murs que l envolten. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat). Mas Seró, subsector 2 Qualificació: Protecció existent: Clau 14 A Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de Fitxa A-136. Declarat BCIL Vista aèria de l entorn de Mas Seró RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Estat actual reformat en dos habitatges 2010

36 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / DESCRIPCIÓ: Edifici de planta quadrada, planta baixa i dues plantes pis. Coberta a dues vessants paral leles a la façana principal de la qual sobresurt una torratxa central de planta quadrada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo; forjats de biga de fusta i revoltó. Façanes composades segons tres eixos verticals amb obertures adintellades. Sòcol i pilastres de divisió i la cantonera de totxo i pedra. Oberturas de la planta baixa emmarcades de pedra amb finestres i portals adintellats i d arc rebaixat. Materials emprats: pedra a les cantoneres de la plant baixa, balcons i sòcol. Totxo a façanes. Baranes de ferro forjat i fos. Rajola ceràmica paviments. Modificacions interiors per transformar-la en dos habitatges. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Casa de camp Habitatges ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s han d estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg. La seva particular volumetria la fa una fita visual des de molts punts urbans. Foto inici segle XX Arxiu J.Bellmunt, Arxiu Comarcal del Garraf PROPOSTES: BCIL, Nivell 2, Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Avui, la masia Seró forma part del tramat urbanístic entre la Collada i el Molí de Vent, conservant part del seu bosc dins els murs que l envolten. L'indià Antoni Miro i Pascual, de renom Seró, propietari del mas Galceran, aleshores anomenat Seró de dalt, va comprar uns terrenys de la carrerada de la Talaia per fer-hi una quinta o casa de recreo en el campo, l any 1854, en una partida que des de temps es deia del Papiol o del Vinyet. Per distingir la nova masia de l altra, era coneguda com Masia den Seró d abaix o Masia den Saró Collada. La masia Seró és de concepció classicista, dins la línia estilística de diverses masies que s edificaren a inici segle XIX pels indianos. A la tardor de 1868 va caure el mirador a causa d intenses pluges. La masia Seró la va heretar Elies Miró i Soler, qui va llegar cabals a la seva mort per construir la font de ferro a la plaça que porta el seu nom. Els seus successors la van anomenar Masia Sant Gregori. Fins a l any 1914, el renom es documenta com Saró; després gairebé sempre Seró. En el primer quart segle XX, la masia era propietat de Trinitat Catasús. Des de l any 1983, els terrenys de Foto inici segle XX Arxiu J.Bellmunt, Arxiu Comarcal del Garraf

37 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / BIBLIOGRAFIA: l entorn són de sòl urbanitzable i al 1996 es va aprovar un pla parcial. Les actuals propietàries Maria i Anna Catasús i Clavé van sol licitar, l'any 2007, l'acondiciament de la masia per a dos habitatge, segons projecte de l'arquitecte Xavier Franquet i Batlló, obres finalitzades l'any Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor FRANQUET I BATLLÓ, Xavier arqte Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d Estudis Penedesencs, p ROIG I ESTRADÉ, Pau Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 44 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan. MARSÉ I FERRER, Pere Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l any 1987, fitxa A136 Foto inici segle XX Arxiu J.Bellmunt, Arxiu Comarcal del Garraf

38 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / Plànol d ubicació de la casa Mas Seró 2007 Plantes distribució Estat actual Xavier Franquet i Batlló, arqte. 2007

39 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / Interiors abans de la reforma. Arxiu Xavier Franquet i Batlló arqte Façanes i piscina abans de la reforma. Arxiu Xavier Franquet i Batlló arqte Arxiu Fons Vicens Carbonell 1990 Façanes abans de la reforma. Arxiu Xavier Franquet i Batlló arqte. 2007

40 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / Façanes abans de la reforma. Arxiu Xavier Franquet i Batlló arqte Plantes distribució amb dos vivendes projecte de reforma. Xavier Franquet i Batlló arqte. 2007

41 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / Detall de gerro amb flames i ornament de gossos agafant una orla Torratxa

42 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / P / A-136 / DESCRIPCIÓ DE L ENTORN: Els jardins de la Masia Seró és la continuació natural de la bosquina del Parc de la Creu de Sant Gregori, constituïda per una pineda (Pinus halepensis) amb ullastre (Olea europaea sylvestris). A més, la vegetació del Mas Seró conté altres elements com són diversos xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), garrofers (Ceratonia siliqua) i algunes palmeres canàries (Phoenix canariensis). BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer La Masia Seró és la continuació natural de la bosquina del Parc de la Creu de Sant Gregori Vista des del carrer del Molí de Vent

43 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-9 / NÚM. REF.: I. S / M-9 / 20 NÚM. REF. PLÀNOL: 39 DENOMINACIÓ: Altres denominacions: SITUACIÓ: Creu de Sant Gregori Creu de la Collada Rbla. d' Arnau de Vilanova DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània AUTORS: Fèlix Ballester i Noia (en Muxart), picapedrer PROMOTOR: TIPOLOGIA: CONTEXT: Element singular (S) Situada al peu de l antiga carretera de Vilafranca a Cubelles, tocant la tanca de Mas Seró i prop d una bassa RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema d Espais Lliures (Clau F) Protecció existent: P.E. i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural, 1987 protecció específica: Decreto 571/1963, de 14 de marzo Imatge aèria de la Creu de Sant Gregori o de la Collada RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Imatge actual de la Creu de Sant Gregori. 2009

44 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-9 / DESCRIPCIÓ: EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Creu de camí composta per una base de dos graons de secció circular, pedestal motllurat de secció quadrada, fust llis octogonal i creu de coronament amb orla. La creu té a una banda un bàcul i a l altra la mitra. Materials Pedra calcària a la base i pedestal. Pedra gres al fust i creu. Creu de punt de camí Escultòric Bo. Deficiències per vandalisme. És un monument que a Catalunya sol dir-se pedró o creu de terme que consisteix generalment en unes graderies de planta circular o poligonal sobre les quals s'eleva un fust rematat en nus, capitell, que sustenta la creu de pedra llaurada en canteria. Generalment té per una de les cares de la creu la imatge d'un Crist crucificat i per l'altre la imatge de la Verge o alguns sants. Les creus de terme són la manifestació d'una arquitectura popular. Són creus de pedra que es col locaven a l'entrada d'algunes poblacions, al marge o en els creus dels camins. Recentment restaurada. (2001) dins el projecte de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I. PROPOSTES: BCIN. Nivell de protecció 1. Manteniment o millora. Neteja de les pintures provocades pel vandalisme. DADES HISTÒRIQUES: Aquesta creu de terme és una reproducció beneïda l'any 1889 d una més antiga, documentada des de l any L'any 1734, els vilanovins van invocar Sant Gregori contra la plaga de l'eruga que afectava els conreus. Aturada la plaga, van prometre celebrar una processó anyal fins la Collada, on l any 1889 es va erigir l actual creu. La creu de 1889 va ser cisellada pel picapedrer Fèlix Ballester i Noia, anomenat en Muxart, i va ser aixecada per commemorar la victòria del capità de l exèrcit isabelí, el vilanoví Vallès, que havia derrotat un destacament carlí que assetjava la torre de defensa d'en Vallès, que porta aquest nom pel mateix motiu. Imatge del fons de la Diputació de Barcelona L'actual creu estava situada al peu de la carrerada de la Talaia que pujava de Ribes Roges. L'expansió urbanística de la ciutat ha obligat a traslladar el seu antic emplaçament. Ara està a la Rambla Arnau de Vilanova, a prop de mas Seró. La creu va ser enderrocada, de forma anònima, la nit del trenta d abril al primer de maig de Diferents persones van guardar els fragments, per la qual cosa es va poder reconstruir i col locar al seu lloc original l any 1944, sota la direcció del Centre d Estudis de la Biblioteca Víctor Balaguer.

45 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-9 / BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Estudi d Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, interiorista; i fons, fotogràfiques realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor ALSO, JOSEP MARIA. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa, (El llibre del mestre; 2) ISBN: pàg. 11 ALSO, JOSEP MARIA; ORRIOLS, XAVIER; PARÉS, ÀNGELS; PARRILLAS, CARME. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa, (El llibre del mestre; 8) ISBN: pàg CASTELLS I URGELLÈS, ALFRED; SABATER I NAVARRO, JOSEP; VIRELLA I BLODA, JOAN. De l edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Dia Edicions, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2). Col laboració: Montserrat Alòs Pla, gerent Organisme Autònom de Patrimoni Local Víctor Balaguer Oral: Detall del capitell de la Creu de Sant Gregori. 2009

46 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-9 / 20-4-