ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN ESTABLIMENTS GENERADORS DE RESIDUS MUNICIPALS

Transcripción

1 ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN ESTABLIMENTS GENERADORS DE RESIDUS MUNICIPALS Text refós actualitzat Juny 2013 ÍNDEX 1. Referents 2. Condicions d aplicació 3. Proposta de càlcul de la superfície 4. Característiques de les cambres 5. Annexos 1

2 1. Referents Preus públics 1.1. Regulació general dels preus públics municipals per a l any 2013 i successius. Annex III- Prestacions de l Àrea d Hàbitat Urbà. -Comissió de Govern municipal. Acord d aprovació en data de 19 de desembre Anunci publicat al BOPB en data de 31 de desembre de Gaseta municipal n. 2 de 20 de gener de Aprovació de l acta de la sessió de 12 de desembre de 2012 En el document de Preus Públics, a l annex III apartat 3.1, s estableixen els que són d aplicació per a la prestació del servei de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals definits en el text refós de la llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol. A. L article 5è, de classificació de les activitats en funció dels residus generats, en l apartat 5.1 defineix una classificació per volum de residus generats i superfície de l establiment o local. B. L article 7è, sobre la quantia de la quota anual per a establiments que generen un volum inferior o igual a 900 litres/dia de les fraccions orgànica i rebuig conjuntes (v(r+o) 900 l/d) o un volum inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions de paper/cartró, vidre o envasos lleugers (v(p, V o E) 900 l/s) indica que: -El volum dels residus generats és calculat indiciàriament a partir de la superfície dels llocs on s exerceix l activitat, en raó de la qual es classifiquen en generadors mínims, petits, mitjans i importants,d acord amb allò previst en l article 5è, apartat 1r. 2

3 1. Referents Preus públics -La composició de les fraccions de residus generats es determina indiciàriament a partir dels epígrafs d activitats, en raó dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D o E. Taula núm. 1: Classificació per fraccions residuals generades GRUP DE CLASSIFICACIÓ TIPUS DE FRACCIONS TIPUS D ACTIVITAT Grup A Resta Professional i empresarial no classificat Grup B Resta i paper/cartró Comerç tèxtil i oficines Grup C Resta, paper/cartró, vidre i envasos Serveis d oci, lleure i bars Grup D Resta, orgànica i paper/cartró, Comerç alimentari Grup E Resta, orgànica, paper/cartró, vidre i envasos Serveis amb restauració 3

4 1. Referents Preus públics Taula núm. 2: Tipus de generadors i característiques Generador Superfície Producció orientativa Tipus Activitat Mínim S 25 m2 Resta: Fins a 30 l/d, Paper: Fins a 30 l/s Professionals (Secció 2a IAE) Petit S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2 Resta i orgànica: Fins a 120 l/d, Altres fraccions: Fins a 120 l/s Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Mitjà S >50 fins a 250 m2 Resta i orgànica: Fins a 240 l/d, Altres fraccions: Fins a 240 l/s Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Important S >250 m2 Resta i orgànica: Fins a 900 l/d, Altres fraccions: Fins a 900 l/s Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Gran Amb independència de superfície v(r+o) > 900 l/d v(p, V o E) > 900 l/s Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) 4

5 1. Referents Ordenança del Medi Ambient de Barcelona 1.2. Ordenança del medi ambient de Barcelona (OMAB), que modifica l OGMAUB. -Modificació aprovada pel Plenari del Consell municipal en sessió de 25 de febrer de Anunci publicat al BOPB en data de 2 de maig de 2011 L ordenança del medi ambient de Barcelona, en el Títol 6 Gestió de Residus, capítol 2, article 62-3, regula els aspectes relacionats amb la recollida selectiva comercial. L apartat 4rt de l article determina les obligacions de la persona titular de l activitat generadora de residus comercials, entre les quals hi ha la d omplir la instància municipal relativa a la declaració de residus de l activitat que es requereix a efectes estadístics i de control. En el capítol 4, Condicions dels edificis i locals s inclou l article 64-1, que en l apartat 1 concreta el següent: Els edificis destinats a habitatges particulars, els locals comercials i de serveis i altres establiments han de disposar d un espai tancat de dimensions suficients per a l emmagatzematge dels residus que produexen diàriament, així com dels elements de contenció corresponents als sistemes de recollida establerts en la zona en la qual s ubica l edifici o establiment. 5

6 1. Referents OMAIIAA També l article 64-1, en l apartat 4rt, especifica el següent: Quant als espais destinats a l emmagatzematge de residus per als locals subjectes a llicència d activitats seran d aplicació els requeriments establerts a aquest efecte a l Ordenança municipal d intervenció integral de l administració ambiental, o norma que la substitueixi, així com els criteris interpretatius establerts en aquesta Ordenança Ordenança municipal d activitats i d intervenció integral de l administració ambiental de Barcelona En diversos apartats de l OMAIIAA, corresponents als diferents règims d intervenció s indica la documentació tècnica que cal aportar. Document acreditatiu de la forma de recollida i gestió dels residus i, en particular de la fracció orgànica i dels envasos i residus d envasos industrials i comercials; o bé acreditació d haver sol.licitat a l Ajuntament que es faci càrrec d aquells residus susceptibles de ser gestionats pel servei municipal de recollida d acord amb allò que estableixin al respecte l Ordenança del medi ambient i l Ordenança de la taxa, preu públic o tarifa corresponent. 6

7 1. Referents Ordenança d establiments i centres de comerç alimentari 1.4. Ordenança municipal d establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona En l article 18, Escombraries, assenyala el següent: 1. Hi haurà un departament per al dipòsit de les escombraries i residus que s ajustarà a allò que disposi la normativa del Medi Ambient Urbà de Barcelona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higièniques i ventilació. 2. Sense perjudici del que disposi la normativa esmentada, en al cas que el departament per a escombraries tingués comunicació amb el local de vendes, l accés haurà de fer-se de manera indirecta, a través d un vestíbul de separació amb doble porta. 3. Els establiments comercials alimentaris hauran de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, envasos (metàl.lics, plàstics i, en particular, tetrabrik) i rebuig. Per a cada una d aquestes fraccions, els establiments hauran de disposar de contenidors de recollida independent. 7

8 2. Condicions d aplicació de l estudi Abast. Modalitats. Proposta de càlcul 2.1. Abast de l aplicació Les prescripcions anotades en aquest estudi són d aplicació en els establiments indicats a l article 2n.1 de l annex III Prestacions de l Àrea d Hàbitat Urbà, punt 3.1 Preus públics dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals, contingut en la Regulació general dels preus públics municipals per a l any 2013 i successius Quant a les modalitats de recollida L apartat 2on de l article 2n Objecte del preu públic, de l annex III de la regulació general de preus públics, fa referència a les modalitats de recollida selectiva de residus comercials, d acord amb el que subscriu l OMAB Proposta de càlcul de la superfície necessària de magatzematge de residus El capítol següent és una guia pràctica que presenta un mètode per calcular la superfície de les cambres de residus i descriu les característiques que ha de tenir l espai reservat per a contenidors. S ha d entendre que les superfícies assenyalades en els quadres provenen de considerar una producció mínima teòrica de les fraccions de residus especificada en el text dels Preus Públics d edicions anteriors a l actual, i d un repartiment homogeni de les fraccions. Les dades teòriques són d aplicació en el supòsit de que el titular de l activitat no presenti una justificació de la quantitat concreta d escombraries generades a l establiment. Si el titular de l activitat presentés dades de producció pròpies, podran ser comprovades posteriorment. 8

9 2. Condicions d aplicació de l estudi Criteris d obtenció de superfície. Superfície computable 2.4. Altres criteris per a l obtenció de la superfície de magatzematge. Quant a producció de residus El projectista pot presentar un estudi detallat i argumentat de la producció prevista i del repartiment de fraccions que pot generar l establiment. Aquesta base servirà per calcular la superfície de la cambra o de l espai reservat per a contenidors, d acord amb el procediment establert en el capítol 3er d aquest estudi La superfície computable del local o establiment Es considera que la referència a la superfície del local és la superfície útil de l espai principal i dels espais directament relacionats amb el principal on es desenvolupa l activitat que provoca la generació de residus. No cal comptabilitzar les àrees de l establiment indirectament relacionades amb l objecte comercial del local. La zona de magatzem dels establiments de servei al públic es pot definir com a àrea indirectament relacionada amb l activitat de l establiment i per tant, és separable de l àrea de negoci, i en conseqüència no cal comptabilitzar-la. Tanmateix, la part corresponent a lavabos públics, l espai de barra o taulell i similars si que entra dins l espai de l activitat. 9

10 2. Condicions d aplicació de l estudi Fraccionabilitat. Concepte de tancament 2.6. Fraccionabilitat de la cambra de residus A. En cas de requerir-se una cambra de grans dimensions (igual o superior a 6,00 m2), es considera acceptable la possibilitat de fer una divisió de l espai destinat a zona de residus de manera que es defineixi una cambra tancada amb una superfície mínima de 4,00 m2 i un espai definit per elements de mobiliari lleuger o similars de 2,00 m2, per a algunes de les fraccions de vidre, paper/cartró o envasos. B. En els casos en que calgui un espai d emmagatzematge inferior a 3 m2, i per tant sigui delimitable per elements de mobiliari o similars, es considera acceptable que, quan es justifiqui per les condicions distributives del local, es pugui subdividir com a màxim en dos espais, amb uns requisits d ocupació en planta de 0,5 m2 com a mínim, de manera que en cadascuna de les àrees hi càpiga un bujol i sigui manejable Concepte de tancament Tenint en compte les determinacions reglamentàries de la Ordenança, el concepte de tancament pot ser aplicable tant a un recinte delimitat per parets envoltants amb accés des de l exterior, com a una àrea amb un contorn definit per elements de mobiliari lleuger o similars. Tant l un com l altre han de tenir la capacitat per a incloure els recipients necessaris per a encabir-hi la producció diària d escombraries, d acord amb l activitat i superfície de l establiment. 10

11 2. Condicions d aplicació de l estudi Obligatorietat de l aplicació del càlcul Per tant, s ha d entendre que la condició de tancament es compleix: a) En cas de requerir un espai 3m2: Amb un espai delimitat per parets perimetrals i sostre. b) En cas de requerir un espai < 3m2: Amb un espai delimitat per elements de mobiliari o similars Obligatorietat de l aplicació del càlcul de superfície de la cambra de residus En funció dels antecedents exposats, cal entendre que l aplicació del procediment de càlcul de la superfície de la cambra d escombraries o de l espai reservat per a contenidors ha de ser obligatori en els establiments que s hagin d adscriure a les modalitats de recollida comercial porta a porta i a la modalitat de recollida comercial per a grans generadors de residus. També serà recomanable per a la resta d establiments que es realitzin els càlculs de l espai o cambra d escombraries segons el procediment especificat en capítol següent, ja que l Ajuntament té l objectiu de desplegar progressivament la recollida comercial a tota la ciutat en un termini mitjà de temps. En tot cas, en les modalitats indicades de porta a porta i de grans generadors seran d aplicació les freqüències de recollida assenyalades a l estudi de la cambra d escombraries. 11

12 3. Proposta de càlcul de la superfície Consideracions prèvies 3.1. Consideracions prèvies El mètode de càlcul, que permet regular la superfície de l habitacle, es pot aplicar als establiments que s associen als grups de generadors mínims, petits, mitjans i importants. Per als Grans Generadors, amb independència de la seva superfície, caldrà que el projectista faci un estudi pormenoritzat de la producció de residus del local i de l espai necessari d emmagatzematge. En general, la superfície de la cambra d escombraries no podrà ser inferior a l establert per a un generador important. Per als generadors mínims, petits i mitjans, el criteri general per exigir un recinte delimitat per parets envoltants amb accés des de l exterior, és que la superfície resultant sigui superior a 3 m2. si la superfície total requerida és inferior a 3,00 m2, l'espai de magatzematge podrà ser delimitat per elements de mobiliari lleuger o similars. El contenidor mínim admès és el de 120 litres. Només per a generadors mínims o petits, i per a Vm 30 l, es podran acceptar recipients de capacitat inferior. 12

13 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Primer pas. Segon pas 3.2. Mètode de càlcul El projectista haurà de tenir en compte els factors següents: A- Primer pas: En funció de la superfície útil del local i el tipus d activitat cal identificar el grup de generador i la producció orientativa (taula núm. 2) de les fraccions que produeix. B- Segon pas: Cal validar la producció de cada fracció de residus prevista: B.1- Es poden emprar els valors teòrics assenyalats a la taula nº 2, o els que justifiqui el projectista. B.2- Per obtenir la quantitat diària de producció, caldrà repartir la quantitat global de litres per setmana de les fraccions de paper/cartró, vidre i envasos en tres parts, i dividir-ho pels dies de la setmana. (Veure Taula nº 3). (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les tres fraccions arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador). B.3- Es defineix Qf (Litres) com el volum teòric de litres de residus d una fracció produït a l establiment en un dia. (Veure taula nº 3). 13

14 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas. Taula núm. 3: Produccions en funció del tipus de generador (Hipòtesi de repartiment homogeni) CAS GENERAL PRODUCCIÓ TEÒRICA Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Mínim S 25 m2 --- Petit S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2 Mitjà S >50 fins a 250 m2 S >50 fins a 250 m2 Important S >250 m2 S >250 m2 Gran Litres/dia R + O > 900 Litres/set P/C, E o V > 900 CAS GENERAL PRODUCCIÓ TEÒRICA DIÀRIA Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Mínim S 25 m2 --- Petit S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2 Mitjà S >50 fins a 250 m2 S >50 fins a 250 m2 Important S >250 m2 S >250 m2 Gran Litres/dia R > 450 Litres/dia O > 450 Litres/dia P/C 4,28 5,71 11,43 42,86 > 42,86 Litres/dia E --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86 Litres/dia V --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86 14

15 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas B.4- A la Taula núm. 4 s especifica el volum de cada fracció de residus a emmagatzemar, tenint en compte la freqüència de recollida de cada residu (període P) que, amb caràcter general, ofereixen els serveis municipals de recollida. -Els períodes considerats són: -Període de recollida de resta i orgànica: 1 (recollida diària) -Període de recollida de paper i envasos: 2 (rec. cada dos dies) -Període de recollida de vidre: 7 (recollida cada set dies) B.5- Per tant, el volum d emmagatzematge necessari de cada fracció prové de la multiplicació de la producció diària prevista pel període de recollida. Es defineix el volum d emmagatzematge per fracció Vmf (Litres) següent: Vmf = Qf x P B.6- Cal fer l elecció del tipus i nombre de contenidors de forma que la capacitat de diposit sempre sigui superior al volum de cada fracció de residus a emmagatzemar obtingut anteriorment. Vfcont Vmf Nombre de contenidors d una capacitat determinada (N), per fracció. 15

16 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Segon pas Taula núm. 4: Volum de magatzematge segons el període de recollida (Hipòtesi de repartiment homogeni) Vàlid per al grup E, generador de totes les fraccions CAS GRUP E PRODUCCIÓ TEÒRICA EN EL PERÍODE DETERMINAT Professionals (Secció 2a IAE) Empresarials (Secció 1a IAE) Mínim S 25 m2 --- Petit S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2 Mitjà S >50 fins a 250 m2 S >50 fins a 250 m2 Important S >250 m2 S >250 m2 P = 1 R litres/dia O litres/dia P = 2 P/C 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies E 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies P = 7 V litres/7 dies 16

17 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Tercer pas C. El tercer pas consisteix en aplicar el factor de contenidorització, que relaciona el volum del recipient amb la superfície necessària d ocupació i maniobrabilitat. El CTE, en el document HS2, concreta uns valor que s utilitzen en aquest procediment. Taula núm. 5: Factors de contenidor (m2/litre) Capacitat contenidor Litres Factor contenidor M2/litres (CTE) Espai magatzem i maniobra m ,0050 0, ,0042 1, ,0036 1, ,0033 2, ,0030 2, ,0027 3,0 17

18 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Quart pas. Superfície inicial de magatzem. Coeficient adaptació D. En el quart pas s obté la superfície necessària per fracció, de la manera següent: Sup f = Nf x Cap. Cont x Factor cont. Nf= Nombre de contenidors necessaris Capacitat de cada tipus de contenidor en litres Factor de contenidor de la Taula nº Càlcul de la superfície inicial de magatzematge Sup. Espai Mag. = Σ Superfícies de magatzematge de cada fracció 3.4. Aplicació de coeficients d'adaptació a les activitats Es considera que la heterogeneitat dels diversos tipus de locals s ha de reflectir en el càlcul de les superfícies resultants amb la ponderació d uns coeficients de decrement o increment de la quantitat de residus generats, d acord amb la transformació dels elements materials que són objecte de cada activitat, que es reflecteix a la taula nº 6. 18

19 3. Proposta de càlcul de la superfície Mètode de càlcul. Coeficients d adaptació Taula núm. 6: Coeficients aplicables per a l increment de la superfície de magatzematge de residus segons el grup de classificació i la classe de generador GRUP DE CLASSIFICACIÓ MÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTANT A ,5 B ,5 C 1 1 1,5 2,0 D 1 1 1,5 1,8 E 1 1 1,5 2,0 19

20 3. Proposta de càlcul de la superfície Ajustaments 3.5. Ajustament del càlcul de la superfície de l espai destinat a magatzematge en el grup de generadors mitjans. El grup de generadors mitjans, considerats en la franja de superfície superior a 50 m2 fins a 250 m2, abasta una casuística de casos molt diversos, per la qual cosa es considera adient un ajustament d aquest tram en dos subtrams: El primer subtram amb una superfície útil superior a 50 m2 fins a 100 m2: Els valors de les superfícies per a cada grup són el resultat de la mitjana aritmètica entre la xifra obtinguda en la columna del generador petit i la corresponent a la del generador mitjà, segons s han comptat en les taules de referència contingudes en els annexos. El segon subtram amb una superfície útil a partir de 100 m2 fins a 250 m2, conté els registres de superfícies avaluats pròpiament per als generadors mitjans. En tot cas es constata que el quadre és orientatiu i que, en funció dels valors de producció reals de residus de l establiment pot ser necessari destinar a espai d emmagatzematge una superfície més gran que l assenyalada a la taula. 20

21 3. Proposta de càlcul de la superfície Resum 3.6. Resum del procediment de càlcul A continuació s exposa la taula amb el quadre resum de les superfícies obtingudes en aplicació del procediment detallat, en funció dels quatre tipus de generadors contemplats amb els trams de superfícies considerats (amb el desglòs del generador mitjà en dos subtrams), i dels cinc grups d activitats. Taula núm 7: Supefície necessària d emmagatzematge de residus. GENERADOR MÍNIM PETIT MITJÀ IMPORTANT GRUP Prof. S 25 m2 Empr. --- S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2 S >50 fins a 100 m2 S >50 fins a 100 m2 S >100 fins a 250 m2 S >100 fins a 250 m2 S >250 m2 S >250 m2 E 0,50 2,00 3,25 4,50 14,36 D 0,30 1,80 2,25 2,70 10,76 C 0,40 1,40 2,94 4,47 10,70 B 0,20 1,20 1,49 1,78 6,23 A 0,10 0,60 0,89 1,18 4,46 21

22 3. Proposta de càlcul de la superfície Resum Les superfícies resultants superiors a 3,00 m2 requereixen d un espai delimitat per parets perimetrals i sostre. (veure els quadres ressaltats de la taula núm. 7) Les superfícies resultants inferiors a 3,00 m2 poden tenir un espai delimitat per elements de mobiliari o similars. 22

23 3. Proposta de càlcul de la superfície Exemples 3.7. Exemple núm 1: Restaurant de Sup. > 100 fins a 250 m Identificació: Generador: Mitjà Grup E: Residus: O + R + P/C + E + V Procediment (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador). Pas 1 Prod. Gen. Pas 2 Prod. dia Pas 3 Vol. Magatzem. Residu T Núm. 2 T Núm. 3: Qf T Núm 4: Vmf = Qf x P Pas 4 Tipus Cont. Pas 5 N. Cont. Pas 6 Factor Cont. Vfcont Vmf T - Núm. 5 Org. 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l Resta 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l Paper 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l Env. 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l vidre 80 l/set 11,42 l/d 79,99 l/7 dia 120 l 1 0,0050 m2/l -Sup. necessària per fracció = 1 cont x 120 litres x 0,005 m2/litre = 0,60 m2 -Sup global = 5 fraccions x 0,60 m2 = 3,00 m2 -Aplicació coeficients (Taula núm. 6): Sup. cambra = 3,00 m2 x 1,5 = 4,50 m2 23

24 3. Proposta de càlcul de la superfície Exemples 3.8. Exemple núm 2: Supermercat de Sup. > 250 m Identificació: Generador: Important Grup D: Residus: O + R + P/C Procediment (Hipòtesi de repartiment homogeni, amb la consideració de que la suma dels volums de les fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat màxima marcada per a cada tipus de generador). Pas 1 Prod. Gen. Pas 2 Prod. dia Pas 3 Vol. Magatzem. Residu T Núm. 2 T Núm. 3: Qf T Núm 4: Vmf = Qf x P Pas 4 Tipus Cont. Pas 5 N. Cont. Pas 6 Factor Cont. Vfcont Vmf T - Núm. 5 Org. 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l Resta 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l Paper 900 l/set 128,58 l/d 257,14 l/2 dia 330 l 1 0,0036 m2/l -Sup. necessària Resta = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2 -Sup. necessària Org. = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2 -Sup. necessària P/C. = 1 cont x 330 litres x 0,0036 m2/litre = 1,18 m2 -Sup global = 2,40 m2 + 2,40 m2 + 1,18 m2 = 5,98 m2 -Aplicació coeficients (Taula núm. 6): Sup. cambra = 5,98 m2 x 1,8 = 10,76 m2 24

25 4. Característiques de la cambra de residus Situació i configuració 4. Característiques generals de la cambra de residus En el disseny de l espai delimitat per parets perimetrals i sostre destinat a cambra de residus es tindrà en compte el següent: A. Quant a situació i configuració, i instal.lacions. (Referència CTE: DB HS2 Evacuació de residus ) Situació: Recorregut entre magatzem i exterior: Amplada 1,20 m. Admesos estrangulaments menors o iguals a 20 cm i L 45 cm. Les portes del recorregut han d obrir en el sentit de la sortida. La pendent del recorregut serà inferior al 12%, i no hi hauran graons. Configuració: El disseny i l emplaçament garanteixen que la temperatura no superi els 30º. Si cal es col.locarà un sistema de refrigeració. El revestiment de parets i terres serà impermeable i fàcilment netejable. Les trobades entre parets i terres seran arrodonides. 25

26 4. Característiques de la cambra de residus Instal.lacions. Protecció contra incendis Instal.lacions: Contindrà, com a mínim, una presa d aigua amb vàlvula de tancament (q 0,2 l/seg). Contindrà una bunera sifònica antimúrida al terra (desguàs am diàmetre 50 mm). Disposarà d il.luminació artificial que proporcioni 100 lux a una alçada d 1 metre. Tindrà una base d endoll fixa 16A 2p+T. B. Quant a protecció contra incendis (Referència CTE: DB SI Protecció contra incendis ) En locals de risc especial baix amb superfície entre 5 i 15 m2 Resistència al foc de l estructura: R90 Resistència al foc de parets i sostres: EI90 Portes de comunicació: EI2 45-C5 Recorregut màxim d evacuació fins a sortida del local 25 m Classes de reacció al foc d elements constructius: -Parets i sostres: B-s1, d 0 -paviments: Bfl-s1 26

27 4. Característiques de la cambra de residus Ventilació Dotació contra incendis en locals de risc especial baix amb sup. entre 5 i 15 m2 : Extintor portàtil a l exterior del magatzem i proper a la porta d accés: Eficàcia 21 A-113 B. A l interior del magatzem, els necessaris perque el recorregut real fins algun, inclós el situat a l exterior, no sigui més llarg de 15 metres en locals de risc baix. C. Quant a ventilació (Referència CTE: DB HS3 Ventilació ) -El cabal mínim de ventilació exigit serà de qv 10 l/s/m2 útil. (36 m3/h/m2) -El tipus de ventilació podrà ser podrà ser natural, híbrida o mecànica: Natural: - Obertura mixta (admissió i/o extracció) situades almenys a dues parets oposades del magatzem. Cap punt dista més de 15 metres de l obertura més propera. - A través d obertures d admissió i extracció comunicades directament amb l exterior, i amb una separació vertical entre elles d 1,5 metres. 27

28 4. Característiques de la cambra de residus Ventilació Híbrida: -Els conductes d admissió tenen una longitud 10 metres -El magatzem està compartimentat, l obertura de l extracció es disposa al compartiment més contaminat, i la d admissió a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. -Les obertures d extracció es connecten a conductes d extracció que no es comparteixen amb locals d altres usos. Mecànica: - El magatzem està compartimentat, l obertura de l extracció es disposa al compartiment més contaminat, i la d admissió a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. - Les obertures d extracció es connecten a conductes d extracció que no es comparteixen amb locals d altres usos. Els mecanimes d extracció d aire hauran d estar dotats de dispositius adients, que evitin el pas d olors als espais exteriors (Filtres de carboni actiu, aplicació d ozó o similars). 28

29 4. Característiques de la cambra de residus Ventilació sense ximeneia També es considera admissible efectuar la sortida de l aire de ventilació de la cambra de residus sense necessitat de disposar de ximeneia si es compleixen les condicions següents: 1) Que els sistemes d extracció d aire estiguin dotats de dispositius adients que evitin el pas d olors als espais exteriors (com els filtres de carbó actiu o d altres d eficàcia similar) i es disposi d un programa per al seu manteniment. 2) Que els elements de contenció es mantiguin tancats. 3) Que la retirada de la fracció orgànica s efectuï diàriament. En aquest supòsit la llicència hauria de contemplar que si en el decurs del desenvolupament de l activitat es posés de manifest l existència d algun possible focus d olor, podrà imposar-se l adopció de mesures complementàries per a la seva correcció. 29

30 5. Annexos Taules de referència. Grup E ANNEXOS: Taules de referència de superfícies dels espais de Magatzematge de residus i nombre de contenidors en funció de la fracció residual 30

31 5. Annexos Taules de referència. Grup E 31

32 5. Annexos Taules de referència. Grup D 32

33 5. Annexos Taules de referència. Grup D 33

34 5. Annexos Taules de referència. Grup C 3- GRUP C 3.1- GRUP C GEN. MÍNIM S 25 m2 Professionals: R 30 l/d P/C, V o E 30 l/set Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total R 30 l/d 30 l/d 30 l 45 l 1 0,1 P 10 l/set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1 E 10 l/set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1 V 10 l/set 1,43 l/d 10,00 l 45 l 1 0,1 0,40 1,00 0, GRUP C GEN. PETIT S >25 fins a 50 m2 Professionals R 120 l/d S fins a 50 m2 Empresarials P/C, V o E 120 l/set Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total R 120 l/d 120 l/d 120 l 120 l 1 0,6 P 40 l/set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1 E 40 l/set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1 V 40 l/set 5,71 l/d 40,00 l 120 l 1 0,6 1,40 1,00 1,40 34

35 5. Annexos Taules de referència. Grup C 3.3- GRUP C GEN. MITJÀ S >50 fins a 250 m2 Professionals R 240 l/d S >50 fins a 250 m2 Empresarials P/C, V o E 240 l/set Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total R 240 l/d 240 l/d 240 l 330 l 1 1,18 P 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6 E 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6 V 80 l/set 11,42 l/d 80,00 l 120 l 1 0,6 2,98 1,50 4, GRUP C GEN. IMPORTANT S > 250 m2 Professionals R 900 l/d S > 250 m2 Empresarials P/C, V o E 900 l/set Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9 Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total R 900 l/d 900 l/d 900 l 1100 l 1 2,97 P 300 l/set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6 E 300 l/set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6 V 300 l/set 42,86 l/d 300,00 l 330 l 1 1,18 5,35 2,00 10,70 35

36 5. Annexos Taules de referència. Grup B 36

37 5. Annexos Taules de referència. Grup B 37

38 5. Annexos Taules de referència. Grup A 38

39 5. Annexos Taules de referència. Grup A 39

40