CARTA DELS PAISATGES DEL GARRAF Diagnosi. Unitats de Paisatge

Transcripción

1 CARTA DELS PAISATGES DEL GARRAF Diagnosi Unitats de Paisatge

2 1. DELIMITACIÓ DE UNITATS DEL PAISATGE D acord amb l Observatori del paisatge, la delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació en els termes que s estableixen a l article 6 (tipologia d actuacions sobre el paisatge) de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

3 2. CRITERIS DE DELIMITACIÓ DE UNITATS DEL PAISATGE Àmbit FÍSIC Anàlisi de l altitud i la pendent, així com la xarxa hidrogràfica i la distribució de les conques. Àmbit BIÒTIC Anàlisi de la vegetació natural i el tipus de cobertes del sòl (usos) Àmbit HUMÀ Anàlisi segons totes les transformacions del territori (en els àmbits físic i biòtic): usos del sòl (urbà, conreus, activitats en SNU, xarxa viària, infraestructures). Àmbit NORMATIU de PROTECCIÓ Consideració del marc normatiu de proteccions principalment ambientals i territorials: xarxa natura 2000, els EINs, Zones humides, Parcs Naturals de Diputació de Barcelona, elements d interès cultual i etnològic. Àmbit NORMATIU de PLANIFICACIÓ i ORDENACIÓ territorial Consideració dels instruments de planificació i ordenació existents: Catàleg Paisatge de l Àrea Metropolitana de Barcelona, Planejament Supramunicipal i Municipal.

4 3. UNITATS DEL PAISATGE Garraf periurbà Garraf Garraf connector Plana del Garraf Delta de Llobregat Colls i Miralpeix Àrees urbanes del Garraf Litoral del Penedès

5 3. UNITATS DEL PAISATGE Garraf periurbà Garraf Garraf connector Plana del Garraf Delta de Llobregat Colls i Miralpeix Àrees urbanes del Garraf Litoral del Penedès

6 Localitzada al oest de la comarca del Garraf, en gran proporció al sud de la xarxa vial (C-32), aquesta unitat de costa baixa i plana té un predomini de sòl urbà a primera línia de costa ialtres urbanitzacions interiors que es connecten amb el terme municipal de Cunit. Manté la delimitació del Manté la delimitació del Catàleg del Paisatge de l Àrea Metropolitana de Barcelona.

7

8 La Gavina Vegetació natural (32,97%) Pineda de pi blanc i matollars 01. LITORAL DEL PENEDÈS Urbà (33,77%) Camping La Rueda El àrea de conreus (16,35%) està molt fragmentada pels elements antròpics (infraestructures viàries). Polígon industrial Les Salines Paisatge altament artificialitzat. Ús antròpic (16,91%) Discorre paral lelament el camí ramader Colada de Santa Coloma i cap al nord es troba construccions de pedra seca.

9 Correspon a las muntanyes calcàries de la Serralada Litoral amb domini del sòl forestal. Concentra les àrees mes elevades de la comarca y té un relleu abrupte amb pendents superiors al 20% i en alguns casos al 45%. Es manté una part de la delimitació del Catàleg del Paisatge de l Àrea Metropolitana de Barcelona.

10

11

12

13

14 El 87,24% EIN Massís del Garraf (Xarxa natura Serres del Litoral central ES ). 02. GARRAF MASSÍS DEL GARRAF El 78,89% 89% Parc natural del Garraf (Xarxa d Espais Naturals Protegits de la Diputació de Barcelona). PARC NATURAL DEL GARRAF Espai de interès geològic Massís del Garraf com exemple de la morfologia càrstica fòssil. Vegetació natural (89,96%) matollars boscos de pi blanc màquia d arboç Incendis forestals Els conreus (4,47%) Vinya petits nuclis i masos rurals com Olivella, Campdàsens i can Grau. risc alt i molt alt Conreus herbacis El ús antròpic (4,32%): els moviments de terra i les activitats extractives (pedreres). Agrícola Militar A lò i Castell d Eramprunyà Castell del Garraf Antiga església d Olivella Castellot de Campdàsens Presenta àrees amb alt interès ecològic i paisatgístic, patrimonis ti i arquitectònics tò i i variades coves i masies. Arqueològic Antiga església d Olivella Presencia de cabanes de pedra seca.

15 Localitzada entre Castelldefels (Baix Llobregat) y les muntanyes del Garraf, aquesta unitat presenta pendents menors al 20% i més de la meitat de la seva superfície està antropitzada. Manté la delimitació del Catàleg del Paisatge de l Àrea Metropolitana de Barcelona.

16

17 Vegetació natural (36,76%) 02. DELTA DE LLOBREGAT Matollars i prats Boscos en les àrees més elevades Augment del risc Ús urbà(45,91%) Port de la Ginesta urbanitzacions Les Botigues, Rat Penat, Garraf-2 (Botigues de Sitges) Unitat molt antropitzada. Superfície ocupada per les urbanitzacions Pas de la xarxa viaria i ferroviària Presencia del port esportiu de la Ginesta.

18 Correspon a la plana costanera de la comarca, reomplerta amb sediments col luvials provinents de l erosió lerosió del massís del Garraf. Presenta una pendent uniforme vers el mar entre 0 i 10º per tant el mar és el referent visual de tota la unitat ja que és visible des de pràcticament qualsevol punt. Manté al nord la delimitació del Catàleg del Paisatge de l Àrea Metropolitana de Barcelona.

19

20

21

22 Conreus (48,90%) Paisatge rural tradicional Mosaic 04. PLANA DEL GARRAF Taques de pi extenses hortes i conreus Sant Pere de Ribes, masos. Vegetació natural (26,48%) Ús urbà (16,82%). Urbanitzacions de baixa densitat deslligats dels nuclis històrics Vilanova i la Geltrú, Canyelles i Cubelles. Alta proporció d urbanitzacions en sòl no urbanitzable. Urbanitzacions en SNU Sant Pere de Ribes Està emmarcada entre la xarxa viaria C-31 i C-32; cap al centre de la unitat hi ha un corredor industrial a més dels polígons industrials propers a Vilanova i la Geltrú i les activitats extractives, que ocupen 6,33 ha. EIN el Foix i el Massís del Garraf (xarxa natura Serres del Litoral central ES ). Tram del curs baix de la ribera del riu Foix coincidint amb la seva zona humida. Pas de la riera Ribes dins de la unitat de paisatge. Zona humida Platja llarga el Foix Massís del Garraf

23 Correspon al sòl urbà consolidat del principals nuclis històrics de la comarca del Garraf: Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sitges a més de les urbanitzacions Centre-Llevantina i Quintmar cap al est de la unitat.

24

25

26 Continu urbà al llarg de la costa que es interrompuda per la alineació de turons corresponents al Coll i Miralpeix i que aïlla Sitges de la resta. La unitat no presenta risc notables de incendis forestals. Espais protegits. 05. ÀREES URBANES DEL GARRAF Tram baix de la riera de Ribes i en el seu tram final considerat Zona humida Desembocadura de la ribera del Ribes. Inclou la zona humida de la Platja Llarga, localitzada més proper a la costa. Valor notable del nucli antic de la Geltrú, que conserva les seves traces medievals originals, el seu eixample de finals del XIX, la plaça a més del nucli antic de Sitges, considerat com icona del paisatge mediterrani i les platges de sorra daurada i molt fina, que són un dels seus principals atractius (Catàleg del Paisatge del A.M.de Barcelona, 2014).

27 Es un espai lliure d urbanització localitzat a la costa del Garraf entre els termes municipals de Vilanova i la Geltrú i Sitges. Tota la seva superfície pertany al espai d interès natural Massís del Garraf i la xarxa natura 2000, Serres del Litoral central (ES ).

28

29

30 Vegetació natural (84,59%). 04. COLLS I MIRALPEIX recobre cales, coves, puntes i penya-segats feblement. Pi blanc combinat amb fragments de màquia de garric i margalló i salicornars a primera línia de mar. Alt risc de incendis. Els Conreus ocupen el 12,69%. Mosaic agrícola-forestal Conreus herbacis i de vinya en àrees interiors Formacions arbustives i forestals típiques d ambients marins al front litoral La línia fèrria Tarragona Barcelona ha provocat la fragmentació de l espai cap al sud. També hi ha una xarxa de camins que es desenvolupen de forma paral lela a la línia de la costa. Els conreus de vinya, cereals i garrofer al voltant de Can Girona, al fondo de Mas Pasqualí són considerats elements d interès agrícola, ambiental, paisatgístic i sobretot tradicional. Presenta alta qualitat estètica del paisatge forestal litoral. Els elements d interès cultural estan representats pels restes arquitectònics associats a l ús agrícola: masies, cases rurals, barraques de vinya d antigues zones de conreu, així com edificis de tipus religiós.

31 Constitueix l l entorn urbà de la meitat occidental de la unitat Garraf del Catàleg de l Àrea Metropolitana de Barcelona. Inclou al nord les urbanitzacions Canyelles, Mas d en Mestre i Cal Surià, a l est de manera dispersa els enclavats urbans Can Pere, Can Lloses i Mas Alba, i per altra banda, cap a l oest la urbanització Mas Trader. Canyelles Cal Surià Mas d en Mestre Can Pere Can Lloses Mas Alba Mas Trader

32

33

34 La vegetació natural (63,26%) Ús urbà (22,26%) Els correus (11,99%) boscos, matollars i prats edificacions i Conreus herbacis i les vinyes son més habitatges predominants, i en menor mesura, unifamiliars existeix conreus abandonats. 07. GARRAF PERIURBÀ El 57,33% del sòl es no urbanitzable SUD Urbanitzacions en SNU Mas Trader Canyelles Can Pere Mas Alba La unitat es troba envoltada pels espais d interès natural Massís del Garraf, el Foix i Olèrdola (Serres del Litoral central ES ) i en el seu sector oest, ocupa11,75 ha corresponent al llit del riu Foix aigües avall del seu embassament.

35 C l d d Correspon al corredor de vegetació natural de la xarxa Natura 2000 Serres del Litoral central dins de la comarca del Garraf

36

37

38 Vegetació natural (90,26%) Els correus (5,43%) Ús urbà (1,80%) 08. GARRAF CONNECTOR Boscos (pi blanc) Matollars Rocam i erms Xarxa Natura 2000 Serres del Litoral Corredor de vegetació natural Conreus herbacis, de vinya, conreus abandonats. Alt i molt alt risc de incendis Masies disperses. Patrimoni arquitectònic dins del Parc natural del Garraf. Olèrdola Massís del Garraf 65,34% EIN Massís del Garraf 15,74% EIN Olèrdola. Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona Fora de la XN 2000 Ús antròpic Xarxa viaria Abocadors Moviments de terra Canteres i pedreres Destaquen diversos patrimonis de tipus arqueològic com El Castellot, les Tirenques, les Coves de Roca rubí així com l alta proporció de construccions de pedra seca.

39 Gràcies