1. La composició dels éssers vius

Transcripción

1 Generalitat de Catalunya. Departament d Educació IES OLORDA Carles Buigas, Sant Feliu de Llobregat Tel Fax iesolorda@xtec.cat Departament de Ciències experimentals. Biologia i Geologia Programació didàctica Biologia de batxillerat A continuació es tracten els objectius, continguts, metodologia i criteris d avaluació de les diferents unitats didàctiques del programa de la matèria. 1. La composició dels éssers vius I- Introducció En la primera unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran què és la biologia, els set nivells d organització de la matèria i els conceptes químics fonamentals per entendre la composició de la matèria viva. També aprendran a identificar els bioelements, coneixeran la classificació de les biomolècules, reconeixeran la importància de l aigua per als éssers vius, les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius i aprendran a distingir entre dissolucions i dispersions col loquials.

2 II- Objectius i continguts Objectius Comprendre que la biologia és la ciència que estudia els éssers vius tant des del punt de vista estructural com funcional i saber les característiques fonamentals dels éssers vius. Conèixer els set nivells d organització de la matèria. Conèixer els conceptes químics fonamentals per entendre la composició de la matèria viva. Identificar els bioelements com els elements químics constituents de la matèria viva. Conèixer la classificació de les biomolècules o principis immediats. Reconèixer la importància de l aigua per als éssers vius i les seves característiques o propietats per interpretar les funcions que duu a terme en els processos biològics. Saber les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius i algunes de les funcions que duen a terme. Distingir entre dissolucions i dispersions col loïdals i conèixer la importància de la regulació del ph en els medis intracel lulars i extracel lulars. Continguts Definició de vida i concepte de biologia. Característiques dels éssers vius. Descripció dels tres nivells d organització de la matèria abiòtics i els quatre biòtics. Descripció dels cinc conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. Definició de bioelement. Bioelements primaris i secundaris (indispensables, variables, plàstics i oligoelements). Propietats i exemples. Definició de biomolècula o principi immediat. Classificació de les biomolècules. Formes de l aigua en els éssers vius. Característiques fonamentals de l aigua. Correlació entre les característiques de l aigua i les funcions que duu a terme en els éssers vius. Descripció de les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. Exemples. Definició de dissolució i descripció de les propietats (definició de ph i la seva important relació amb el medi cel lular mitjançant les solucions tampó). Definició de dispersió col loïdal i descripció de les propietats. Documentació i recerca d informació sobre temes de la ciència de la biologia. Respecte per les normes d ús del laboratori, rigor i ordre en la realització de qualsevol treball. Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb diferents àrees de coneixement. Desenvolupament d una actitud crítica davant la informació obtinguda.

3 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

4 la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius. Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

5 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 7 del llibre de l alumne. Els nivells d organització de la matèria Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 11 del llibre de l alumne. La composició química de la matèria viva Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 14 del llibre de l alumne. Els bioelements Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 17 del llibre de l alumne. A fons Animar els alumnes a fer les activitats de la secció «A fons» de la pàgina 17 del llibre de l alumne. L aigua Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 20 del llibre de l alumne. Les sals minerals Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 21 del llibre de l alumne. Les dissolucions i les dispersions col loïdals Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 25 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 28 del llibre de l alumne.

6 V- Orientacions i recursos Adreces web d interès Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia. Centres d investigació de l Estat espanyol Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia. Grans biografies Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia. El paper de la dona en la ciència Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

7 VI- Avaluació Criteris d avaluació Reconèixer la dificultat de definir la vida. Definir biologia. Conèixer les característiques fonamentals dels éssers vius. Conèixer els nivells d organització de la matèria. Saber els conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. Comprendre l enllaç d hidrogen i saber representar-lo. Distingir entre bioelements i oligoelements i posar-ne els exemples corresponents. Conèixer la definició i la classificació de les biomolècules. Relacionar cadascuna de les característiques de l aigua amb la funció que duu a terme en els éssers vius. Conèixer les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. Saber definir dissolució i descriure n les propietats (reconèixer la importància de l estabilitat del ph en relació amb el medi cel lular). Saber definir dispersió col loïdal i descriure n les propietats. Activitats d avaluació Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 26 i 27 del llibre de l alumne. Prova 1 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 40 de la guia. Prova 2 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 41 de la guia. Prova 1 d avaluació inicial Fer les activitats proposades a les pàgines 18 i 19 de la guia. Prova 2 d avaluació inicial

8 Fer les activitats proposades a les pàgines 20 i 21 de la guia. Prova 3 d avaluació inicial Fer les activitats proposades a les pàgines 22 i 23 de la guia. Prova 4 d avaluació inicial Fer les activitats proposades a les pàgines 24 i 25 de la guia. Prova 5 d avaluació inicial Fer les activitats proposades a les pàgines 26 i 27 de la guia. Prova 6 d avaluació inicial Fer les activitats proposades a les pàgines 28 i 29 de la guia.

9 VII- Atenció a la diversitat Exercicis de reforç Fer les activitats proposades a la pàgina 42 de la guia. Exercicis d ampliació Fer les activitats proposades a la pàgina 43 de la guia.

10 2. Els glúcids I- Introducció En la segona unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a descriure les característiques químiques i les propietats de l estructura cel lular, coneixeran la classificació dels glúcids i comprendran els conceptes de carboni asimètric i anomèric. També aprendran el concepte de monosacàrid, el concepte d isòmer espacial, les formules lineal i cíclica d algunes pentoses i hexoses i faran proves de la identificació dels glúcids. Aprendran a construir un polarímetre casolà, entendran l enllaç O-glicosídic i el sabran relacionar amb el caràcter reductor o no reductor de la molècula.

11 II- Objectius i continguts Objectius Descriure les característiques químiques i les propietats dels glúcids que configuren l estructura cel lular per interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics. Conèixer la classificació dels glúcids. Comprendre el concepte de monosacàrid. Comprendre els conceptes de carboni asimètric i carboni anomèric i saber-los representar. Entendre el concepte d isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i saber-los representar. Saber les fórmules lineal i cíclica d algunes pentoses i hexoses. Fer en el laboratori algunes de les proves característiques de la identificació dels glúcids. Construir un polarímetre casolà per visualitzar la desviació de la llum polaritzada. Entendre l enllaç O-glicosídic sabent diferenciar entre el tipus monocarbonílic i el dicarbonílic. Relacionar el tipus d enllaç O-glicosídic amb el caràcter reductor o no reductor de la molècula. Continguts Descripció de les característiques químiques i de les propietats dels glúcids que configuren l estructura cel lular per interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics. Classificació dels glúcids. El concepte de monosacàrid. Els conceptes de carboni asimètric i carboni anomèric i les seves representacions. Definició d isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i les seves representacions. Representació de les fórmules lineal i cíclica d algunes pentoses i hexoses. Desenvolupament de la pràctica del reactiu de Fehling. Desenvolupament de la construcció d un polarímetre casolà i conclusions finals de la pràctica. Esquemes dels enllaços O-glicosídic monocarbonílic i O-glicosídic dicarbonílic. Relació entre el tipus d enllaç O-glicosídic i el caràcter reductor o no reductor de la molècula.

12 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

13 la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius. Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

14 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 29 del llibre de l alumne. Característiques dels glúcids Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 30 del llibre de l alumne. Els monosacàrids Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 31 a 33 del llibre de l alumne. Els disacàrids Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 35 i 36 del llibre de l alumne. Els polisacàrids Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 37, 39 i 40 del llibre de l alumne. Els glúcids associats a altres tipus de molècules Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 41 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 44 del llibre de l alumne.

15 V- Orientacions i recursos Adreces web d interès Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia. Centres d investigació de l Estat espanyol Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia. Grans biografies Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia. El paper de la dona en la ciència Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

16 VI- Avaluació Criteris d avaluació Comprendre el concepte de glúcid. Saber la classificació dels glúcids. Entendre el concepte de monosacàrid. Distingir entre carboni asimètric i carboni anomèric i fer la representació de cadascun. Comprendre el concepte d isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i saber-los representar. Formular en forma lineal i cíclica les pentoses i hexoses més comunes biològicament. Comprendre que en la ciclació no es perd ni es guanya res, sinó que és només una reorganització molecular. Entendre la pràctica del reactiu de Fehling. Comparar, en el polarímetre, el comportament de substàncies òpticament actives i inactives. Diferenciar entre els enllaços del tipus monocarbonílic i els enllaços del tipus dicarbonílic de l enllaç O-glicosídic. Identificar el caràcter reductor o no reductor d una molècula. Activitats d avaluació Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 42 i 43 del llibre de l alumne. Prova 1 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 56 de la guia. Prova 2 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 57 de la guia.

17 VII- Atenció a la diversitat Exercicis de reforç Fer les activitats proposades a la pàgina 58 de la guia. Exercicis d ampliació Fer les activitats proposades a la pàgina 59 de la guia.

18 3. Els lípids I- Introducció En la tercera unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals dels lípids, així com els diferents tipus i els bioelements, coneixeran l estructura bàsica dels àcids grassos i sabran distingir els dos tipus generals. Estudiaran les propietats químiques i físiques dels àcids grassos, els diferents tipus de lípids soponificables i coneixeran els diferents tipus de lípids simples. Aprendran a identificar els diferents tipus de lípids complexos, coneixeran els constituents moleculars dels lípids insaponificables i estudiaran les funcions biològiques generals dels lípids.

19 II- Objectius i continguts Objectius Conèixer les característiques generals dels lípids i saber quins són els bioelements que els constitueixen. Distingir els diferents tipus de lípids i els criteris de classificació. Conèixer l estructura bàsica dels àcids grassos, reconeixent els grups de molècules que els caracteritzen. Distingir els dos tipus generals d àcids grassos: saturats i insaturats. Estudiar les propietats químiques dels àcids grassos: esterificació i saponificació. Estudiar les propietats físiques dels àcids grassos: solubilitat i punt de fusió, i les seves causes. Identificar els diferents tipus de lípids saponificables: simples i complexos. Conèixer els diferents tipus de lípids simples, les molècules que els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i la funció que tenen. Identificar els diferents tipus de lípids complexos, les molècules que els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i la funció que tenen. Conèixer els constituents moleculars dels lípids insaponificables, la localització en els éssers vius i les funcions biològiques. Estudiar les funcions biològiques generals dels lípids. Continguts Coneixement de les característiques generals dels lípids, els bioelements que els constitueixen i els criteris de classificació. Estudi de les característiques moleculars dels àcids grassos i de les seves propietats químiques i físiques. Identificació dels diferents tipus de lípids saponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. Identificació dels diferents tipus de lípids insaponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i les funcions que tenen. Identificació de les fórmules dels diferents tipus de lípids i de les reaccions d esterificació i saponificació. Construcció de models moleculars d àcids grassos i de lípids simples. Desenvolupament de les reaccions de síntesi dels lípids simples. Reconeixement de les propietats dels lípids saponificables i dels lípids insaponificables. Valoració de la importància de les funcions biològiques dels lípids per mantenir un bon estat de salut. Aplicació del mètode científic en l anàlisi de la presència de lípids en els aliments i de les seves propietats químiques i físiques

20 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius.

21 Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

22 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 45 del llibre de l alumne. Els àcids grassos Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 49 del llibre de l alumne. Els lípids amb àcids grassos o saponificables Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 51 del llibre de l alumne. Les funcions dels lípids Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 55 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 58 del llibre de l alumne.

23 V- Orientacions i recursos Adreces web d interès Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia. Centres d investigació de l Estat espanyol Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia. Grans biografies Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia. El paper de la dona en la ciència Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

24 VI- Avaluació Criteris d avaluació Conèixer les característiques i les propietats generals dels lípids. Identificar els diferents tipus d àcids grassos i les propietats que tenen. Reconèixer les reaccions d esterificació i saponificació i saber-les desenvolupar. Identificar diferents tipus de lípids i les seves característiques moleculars, les propietats i la localització en els éssers vius. Conèixer mètodes d identificació de lípids, a partir de les propietats físiques i químiques. Analitzar la importància d una dieta rica en àcids grassos insaturats, en la prevenció de malalties cardiovasculars. Saber les principals funcions biològiques dels lípids. Activitats d avaluació Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 56 i 57 del llibre de l alumne. Prova 1 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 68 de la guia. Prova 2 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 69 de la guia.

25 VII- Atenció a la diversitat Exercicis de reforç Fer les activitats proposades a la pàgina 70 de la guia. Exercicis d ampliació Fer les activitats proposades a la pàgina 71 de la guia.

26 4. Les proteïnes I- Introducció En la quarta unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals de les proteïnes, l estructura general i les propietats, i estudiaran l enllaç peptídic. Estudiaran les estructures de les proteïnes segons l ordre de complexitat, les propietats i els diferents tipus. També estudiaran les principals funcions de les proteïnes, sabran analitzar la presencia de proteïnes en els aliments i valorar la importància de les proteïnes en l alimentació.

27 II- Objectius i continguts Objectius Conèixer les característiques generals de les proteïnes i els bioelements que les constitueixen. Estudiar els monòmers bàsics que formen les proteïnes: l estructura general, les propietats físiques i químiques, i els criteris de classificació i la nomenclatura. Estudiar l enllaç peptídic: grups químics que intervenen, ordre del procés, configuració espacial i molècules que s originen segons el nombre d aminoàcids que s uneixen. Estudiar les diferents estructures de les proteïnes, segons l ordre de complexitat: estructura primària, estructura secundària, estructura terciària i estructura quaternària. Estudiar les propietats de les proteïnes: la solubilitat, la desnaturalització, l especificitat i la capacitat amortidora. Conèixer els diferents tipus de proteïnes, els criteris de classificació i exemples de cada tipus. Estudiar les principals funcions de les proteïnes i saber exemples de cadascuna. Analitzar la presència de proteïnes en els aliments, amb els diferents mètodes d anàlisi, aplicant l adequat a cada cas. Valorar la importància de les proteïnes en l alimentació, i conèixer les necessitats diàries, segons l edat i l estat fisiològic de l individu. Continguts Aprenentatge de les característiques generals de les proteïnes i els bioelements que les constitueixen. Estudi dels monòmers bàsics que formen les proteïnes: estructura general, propietats físiques i químiques i criteris de classificació. Estudi de l enllaç peptídic: grups químics que intervenen, ordre del procés, configuració espacial i molècules que s originen segons el nombre d aminoàcids que s uneixen. Estudi de les diferents estructures de les proteïnes, segons l ordre de complexitat: estructura primària, de què depèn; estructura secundària, tipus i exemples; estructura terciària, disposicions espacials, tipus d unions i exemples; l estructura quaternària, característiques i exemples. Estudi de les propietats de les proteïnes: la solubilitat, la desnaturalització, l especificitat i la capacitat amortidora. Característiques de cadascuna i exemples. Coneixement dels diferents tipus de proteïnes, els criteris de classificació i exemples de cada tipus. Estudi de les principals funcions de les proteïnes i saber exemples de cadascuna. Valoració de la importància de les proteïnes en l alimentació. Aplicació del mètode científic en l anàlisi de la presència de proteïnes en els aliments, i de les seves propietats químiques i físiques i elaboració de l informe de pràctiques corresponent.

28 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

29 la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius. Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

30 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 59 del llibre de l alumne. Els aminoàcids Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 61 del llibre de l alumne. L enllaç peptídic Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 63 del llibre de l alumne. L estructura de les proteïnes Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 66 i 69 del llibre de l alumne. La classificació de les proteïnes Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 73 i 74 del llibre de l alumne. Les funcions de les proteïnes Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 76 del llibre de l alumne. A fons Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 77 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 80 del llibre de l alumne.

31 V- Orientacions i recursos Adreces web d interès Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia. Centres d investigació de l Estat espanyol Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia. Grans biografies Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia. El paper de la dona en la ciència Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

32 VI- Avaluació Criteris d avaluació Conèixer les característiques de les proteïnes: bioelements, nombre de monòmers. Identificar els diferents tipus d aminoàcids i les característiques i propietats corresponents. Reconèixer l enllaç peptídic i saber-lo desenvolupar. Conèixer les diferents estructures de les proteïnes, exemples i importància biològica. Conèixer mètodes d identificació de proteïnes, a partir de les propietats físiques i químiques. Saber els criteris de classificació de les proteïnes, conèixer-ne els diferents tipus i la seva importància biològica. Importància de les proteïnes per a una dieta equilibrada i un bon estat de salut. Activitats d avaluació Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 78 i 79 del llibre de l alumne. Prova 1 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 82 de la guia. Prova 2 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 83 de la guia.

33 VII- Atenció a la diversitat Exercicis de reforç Fer les activitats proposades a la pàgina 84 de la guia. Exercicis d ampliació Fer les activitats proposades a la pàgina 85 de la guia.

34 5. Els àcids nucleics I- Introducció En la cinquena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals dels àcids nucleics, identificaran els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics i estudiaran el DNA. Coneixeran les diferents estructures i nivells d empaquetament del DNA, sabran distingir els diferents tipus de DNA i estudiaran l RNA. Aprendran a construir models moleculars de DNA, coneixeran la tècnica d extracció de DNA, sabran valorar la importància d aquestes molècules i interpretar dades experimentals basades en l anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids.

35 II- Objectius i continguts Objectius Conèixer les característiques generals dels àcids nucleics i els bioelements que els constitueixen. Identificar els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, les molècules que els constitueixen, quins enllaços presenten i els tipus que hi ha. Estudiar el DNA: tipus de nucleòtids que pot presentar, com s enllacen i quin és el sentit de creixement. Conèixer les diferents estructures i nivells d empaquetament del DNA, segons la seva complexitat: estructura primària, estructura secundària, estructura terciària i els diferents nivells d empaquetament. Distingir els diferents tipus de DNA, la localització i la funció que fan en els éssers vius. Estudiar l RNA: diferents tipus de nucleòtids que pot presentar, els diferents tipus que hi ha, la localització i les funcions en els éssers vius. Saber construir models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. Conèixer la tècnica d extracció de DNA i fer-ne l observació. Valorar la importància d aquestes molècules en la transmissió de la informació genètica. Saber interpretar dades experimentals basades en l anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids. Continguts Coneixement de les característiques generals dels àcids nucleics i dels bioelements que els constitueixen. Identificació dels monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, de les molècules que els constitueixen, dels enllaços que presenten i dels tipus que hi ha. Estudi del DNA: tipus de nucleòtids que pot presentar, com s enllacen i quin és el sentit de creixement. Coneixement de les diferents estructures i nivells d empaquetament del DNA, segons la seva complexitat. Estudi dels diferents tipus de DNA, de la localització i de la funció que fan en els éssers vius. Estudi de l RNA, dels diferents tipus de nucleòtids que pot presentar, dels diferents tipus que hi ha, de la localització i de les funcions que fan en els éssers vius. Construcció de models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. Extracció de DNA per fer-ne l observació. Valoració de la importància d aquestes molècules en la transmissió de la informació genètica. Interpretació de dades d experimentals basades en l anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids.

36 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

37 la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius. Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

38 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 81 del llibre de l alumne. La composició química dels àcids nucleics Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 83 i 84 del llibre de l alumne. L àcid desoxiribonucleic Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 86 i 90 del llibre de l alumne. L àcid ribonucleic Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 93 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 96 del llibre de l alumne.

39 V- Orientacions i recursos Adreces web d interès Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia. Centres d investigació de l Estat espanyol Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia. Grans biografies Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia. El paper de la dona en la ciència Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

40 VI- Avaluació Criteris d avaluació Conèixer les característiques generals dels àcids nucleics i els bioelements que els constitueixen. Saber quins són els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, les molècules que els constitueixen, els enllaços que presenten i els tipus que hi ha. Saber els tipus de nucleòtids que pot presentar el DNA, com s enllacen entre si i quin és el sentit de creixement. Conèixer les diferents estructures i nivells d empaquetament del DNA, segons la seva complexitat. Saber quins són els diferents tipus de DNA, la localització i la funció que fan en els éssers vius. Saber quins són els diferents tipus de nucleòtids que pot presentar l RNA, els tipus que hi ha, la localització i les funcions en els éssers vius. Conèixer la importància dels àcids nucleics en la transmissió de la informació genètica. Saber interpretar dades experimentals basades en l anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids. Activitats d avaluació Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 94 i 95 del llibre de l alumne. Prova 1 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 100 de la guia. Prova 2 d avaluació Fer les activitats proposades a la pàgina 101 de la guia.

41 VII- Atenció a la diversitat Exercicis de reforç Fer les activitats proposades a la pàgina 102 de la guia. Exercicis d ampliació Fer les activitats proposades a la pàgina 103 de la guia.

42 6. La cèl lula: unitat d estructura i funció I- Introducció En la sisena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a interpretar la cèl lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, coneixeran els diferents models d organització cel lular i aprendran a aplicar correctament la teoria cel lular. Aprendran a identificar estructures cel lulars en preparacions microscòpiques, a construir una imatge coherent del món microscòpic i a fer observacions de diferents cèl lules i organismes.

43 II- Objectius i continguts Objectius Interpretar la cèl lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes. Conèixer i diferenciar els diferents models d organització cel lular i la complexitat de les funcions cel lulars. Enunciar i aplicar correctament la teoria cel lular. Identificar estructures cel lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. Construir una imatge coherent del món microscòpic. Fer observacions de diferents cèl lules i organismes (eucariotes i procariotes) amb tècniques de microscòpia, descriure n la forma i observar algunes estructures. Continguts Caracterització de la teoria cel lular. Diferenciació de la cèl lula eucariota i procariota. Comparació de la cèl lula animal i la vegetal. Reconeixement de l estructura i la funció dels orgànuls cel lulars. Concreció d alguns mètodes d estudi de la cèl lula. Identificació d algunes estructures cel lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. Càlcul de la mida de diferents estructures cel lulars a partir d escales o augments. Presa de consciència de la importància dels avenços tecnològics en el desenvolupament de la biologia i de la ciència en general.

44 III- Metodologia Procés d ensenyament aprenentatge Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s han tingut en compte els aspectes següents: Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de batxillerat. Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d accés a la universitat. Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia. Tenint en compte tot això, l opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d aquest plantejament respecte a d altres1 són: Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no es pot entendre l estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids. Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s ha d oblidar que l alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d accés a la universitat. D altra banda, com que els conceptes clàssics de l evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

45 la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius. Recursos i mitjans Impresos Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor / Santillana SL. Altres recursos CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Recursos multimèdia per la treball a l aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

46 IV- Activitats d aprenentatge Suggeriments didàctics Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 97 del llibre de l alumne. El descobriment de la cèl lula Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 99 i 100 del llibre de l alumne. Forma i mida de les cèl lules Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 102 a 104 del llibre de l alumne. L estructura de les cèl lules Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 108 del llibre de l alumne. Augments i resolució dels microscopis Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l alumne. Laboratori Animar els alumnes a fer les activitats de l apartat «Laboratori» de la pàgina 116 del llibre de l alumne.