Text refós. Santa Maria de Palautordera Setembre 2.010

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Text refós. Santa Maria de Palautordera Setembre 2.010"

Transcripción

1 Pla especial urbanístic d identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació Inventari d edificacions en sòl no urbanitzable Text refós Santa Maria de Palautordera Setembre 2.010

2 Equip redactor: Eduard Fenoy i Palomas Mireia Salvans i Soley Jordi Panadès i Dalmases Estrats, GPC Arquitecte Arquitecta Advocat Arqueòlegs Lluís Vila i Bonamusa Adriana Geladó i Prat

3 - Text refós - ÍNDEX Pàgina PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D IDENTIFICACIÓ DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE RECONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ... 2 MEMÒRIA ANTECEDENTS ÀMBIT OBJECTE DEL DOCUMENT METODOLOGIA FONTS DOCUMENTALS... 4 NORMES URBANÍSTIQUES... 5 TÍTOL 1. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS... 6 Art. 1 - Relació de les masies i cases rurals incloses en el pla especial urbanístic... 6 Art. 2 - Definició dels diferents motius d inclusió de les masies o cases rurals en el document i concreció del volum catalogat... 7 Art. 3 - Documentació a acompanyar en els projectes... 7 Art. 4 - Mesures d'integració paisatgística... 8 Art. 5 - Mesures per a la reconstrucció de masies... 8 Art. 6 - Mesures sobre les ampliacions de masies... 8 Art. 7 - Mesures sobre les divisions horitzontals en les masies i cases rurals... 9 Art. 8 - Condicions d ús... 9 Art. 9 - Mesures sobre l'accessibilitat Art Mesures sobre materials i colors Art Mesures sobre infraestructures Art. 12 Càlcul del número d habitacions màxim en ús hoteler Art. 13 Ajustos DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Segona FITXES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D IDENTIFICACIÓ DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE RECONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ LLISTAT D ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 1

4

5 - Text refós - PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D IDENTIFICACIÓ DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE RECONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 2

6

7 - Text refós - MEMÒRIA PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 3

8

9 - Text refós - 1. ANTECEDENTS L Ajuntament de Santa Maria de Palautordera es proposa la redacció del pla especial urbanístic d identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació com a un document integrat en la redacció del Pla d ordenació urbanística municipal, que actualment està en fase d Avanç. 2. ÀMBIT Aquest pla especial avarca tot l àmbit del terme municipal de Santa Maria de Palautordera. 3. OBJECTE DEL DOCUMENT Aquest pla especial te per objecte identificar les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació d acord amb els articles 47.3 i 50 del Decret legislatiu 1/2005 i amb l article 55 del Reglament de la llei d urbanisme, Decret 305/ METODOLOGIA S ha realitzat un treball de camp per tal de localitzar totes les masies i cases rurals susceptibles d estar incloses en el pla especial. 5. FONTS DOCUMENTALS Aquest document ha estat elaborat a partir de la següent informació: ANTONIO PEREZ LARA. Un passeig per la història. Editat per Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, ÀREA DE CULTURA DE L AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. Santa Maria de Palautordera. Col.lecció Imatges i record de Viena edicions, Plànol de l Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5000. Eduard Fenoy Palomas arquitecte urbanista PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 4

10

11 - Text refós - NORMES URBANÍSTIQUES PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 5

12

13 - Text refós - TÍTOL 1. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Art. 1 - Relació de les masies i cases rurals incloses en el pla especial urbanístic La relació de masies i cases rurals incloses és la següent: Núm. al plànol Denominació inclosa al PE de béns d interès a protegir Catalogació M1 Can Barceló si BCIL M2 Can Vila si BCIL M3 Can Tà si BCIL M4 Can Pou de Pagès si BCIL M5 Can Carreres si BCIL M6 Can Tresserres si BCIL M7 Mas Montserrat si BCIL M8 Cal Coix / Can Quel si BCIL M9 La Saboneria si BCIL M10 Ca l'oliver no M11 Can Pinell de Pagès si BCIL M12 Can Vidal / Can Massuets / Can Calls vell si BCIL M13 Can Carbonell si BCIL M14 Ca l Acay no M15 Can Formiga i Cal Cavaller si BCIL M16 Can Portell si BCIL M17 Cal Porro si BCIL M18 Casa Nova no M19 Can Jan si BCIL M20 Cal Torrat / Molí del Bacó si BCIL M21 Can Roure si BCIL M22 Can Martí del Bosc si BCIL M23 Can Llaudé si BCIL M24 Mas Andreu / Cal Pastor si BCIL M25 Can Flamella / Flameia si BCIL M26 Can Torró / Turró si BCIL M27 Can Batalla / Can Miquel / Can Lleget si BCIL M28 Can Traveria vell no M29 Ca l'ayoi / Can Gallina no M30 Can Segard / Sagard no M31 Can Balada si BPU M32 Can Garça de Baix no M33 Can Farinetes no M34 Ca l'escabellat no M35 Ca l'esclatat no M36 Can Pou Alt / Can Peu Alt no M37 Can Rafalet no M38 Can Gener / Can Pau Xic / Cal Vidrier no M39 Can Lari del Sot no M40 Cal Bort no M41 Can Pere Negre no M42 Can Nofre no PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 6

14 - Text refós - M43 Can Saiolet / Sayolet no M44 Can Sura no M45 Cal Xiulet no M46 Cal Fusteret no M47 Can Pones no M48 Cal Pelussó vell no M49 Cal Serrador no M50 Cal Porxo no Art. 2 - Definició dels diferents motius d inclusió de les masies o cases rurals en el document i concreció del volum catalogat 1. Les masies i cases rurals poden ser incloses en el Catàleg de masies i cases rurals, i per tan admetre n la seva reconstrucció i rehabilitació, per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials. En la fitxa s exposa de forma individualitzada el motiu que ha portat a la seva inclusió en el pla especial. 2. S entén com a catalogat únicament el volum que queda grafiat amb una trama en la fitxa de la masia o casa rural. Art. 3 - Documentació a acompanyar en els projectes Els projectes d intervenció sobre tots els elements edificats que formen part del pla especial i que no corresponguin a actuacions menors de manteniment, aniran acompanyats de la següent documentació independent del corresponent projecte tècnic: - Aixecament planimètric complert de l edificació en plantes, alçats i seccions, tant generals del conjunt, com de detall de les diferents parts diferenciades que els composin, així com detalls constructius dels diferents elements significatius, amb un nivell de precisió i unes escales gràfiques suficients per a la seva plena comprensió fins permetre la seva possible reconstrucció total o parcial. - Reportatge fotogràfic detallat complert sobre la totalitat de l edificació, amb visions de conjunt i de detall dels diferents elements que la composen, tant de la formalització exterior, com dels espais interiors. Els projectes d intervenció que comportin la rehabilitació integral de l edifici o la implantació de nous usos, a més de la documentació anterior, hauran de descriure la totalitat de les edificacions existents a la finca, així com els usos previstos a cada una d elles. En el cas dels elements protegits en categoria de BCIL caldrà, prèviament a qualsevol intervenció que afecti els béns catalogats, demanar informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona. En el cas de les masies amb protecció arqueològica, cal aportar un projecte redactat per una persona tècnica arqueòloga que detalli les actuacions arqueològiques que es faran prèviament o simultàniament a les obres, i que hauran d'incloure el control arqueològic i/o excavació del subsòl si aquest està afectat, i l estudi dels paraments sobre els que es vulgui actuar. Les intervencions arqueològiques es realitzaran d'acord amb el procediment que estableix la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català. En el cas que l objecte del projecte sigui l'ampliació o la implantació d un nou ús en una masia o casa rural situada en zona de policia de lleres, caldrà acreditar el compliment dels "Criteris d'intervenció dels espais fluvials", redactats per l'aca en març de Qualsevol actuació o ampliació de les masies o cases rurals i les seves activitats associades hauran de respectar l establert en l article 6, i la Disposició Transitòria Primera i Segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme i a l article 6 del RDPH. PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 7

15 - Text refós - Art. 4 - Mesures d'integració paisatgística En totes aquelles intervencions on el fi no sigui l'habitatge vinculat a l'explotació agrícola, caldrà justificar quins cossos es mantenen i quins s'enderroquen, i eliminar tots aquells elements incongruents. Queda expressament prohibit enderrocar els volums catalogats. Als efectes de poder aplicar les mesures d integració paisatgística, caldrà aportar fotografies de la masia amb el seu entorn immediat i llunyà, i identificar gràficament la seva localització amb la incorporació dels elements naturals més propers (vegetals, geològics, topogràfics...) En aquelles fitxes on s identifiqui l afectació d habitats d interès comunitari caldrà que durant qualsevol actuació s adoptin mesures correctores i alternatives adients per protegir i conservar els hàbitats identificats, d acord amb la Directiva 92/43/CE. Així mateix caldrà garantir la preservació d aquests hàbitats evitant l ocupació temporal durant qualsevol obra, i un cop executats els treballs restaurant el sòl que hagi pogut alterar, en base a l art de la Llei 42/2007. En cas que les intervencions previstes per rehabilitar o reconstruir els elements catalogats comportin l afectació de vegetació arbòria amb tallada, es requerirà l autorització de l Administració forestal, d acord amb l article 58.2 d) de la Llei 6/1988. Art. 5 - Mesures per a la reconstrucció de masies En el cas de que l element inclòs al pla especial es trobi en runes o en estat ruïnós avançat, caldrà justificar i acreditar documentalment la volumetria original per tal d admetre la reconstrucció. Caldrà aportar documentació que acrediti la volumetria original i el seu ús com habitatge, mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc. La volumetria permesa vindrà establerta per la que consti en la fitxa corresponent mitjançant els plànols en planta, secció i alçat que permetin la seva reconstrucció. Caldrà preservar tots els elements singulars que es localitzin com per exemple dintells, brancals i ampits de pedra, fusta o maó, elements estructurals singulars... Art. 6 - Mesures sobre les ampliacions de masies 1. Només s admetrà l ampliació de les masies en que no es prohibeixi en la fitxa individual. 1. L ampliació de la masia només serà admissible amb l enderroc previ dels cossos annexos sobrants, entenent per cossos annexes sobrants aquells que estan adossats a l edificació principal i que el catàleg no reconeix com a catalogats. Només s admet l ampliació de l edificació una sola vegada. 2. Serà prioritària la rehabilitació dels cossos annexos identificats com a element a mantenir abans que l ampliació amb cossos de nova construcció. 3. En el cas d ampliar amb edificació de nova construcció la situació d aquesta vindrà donada per la tipologia existent i en funció dels punts següents: - Tipologia de cos únic: Caldrà mantenir la tipologia de cos únic, de tal manera que l ampliació s adossarà al cos existent. - Tipologia de cos principal i annexos laterals adossats: Caldrà mantenir la tipologia agrupada. - Tipologia de cos principal i cossos annexos delimitant un pati o "era": Les ampliacions mantindran l estructura de l agrupació. - Tipologia de varis cossos aïllats: caldrà justificar la necessitat d adossar o deixar aïllat el nou cos. - Edificació existent en terreny amb pendent superior al 20%: No s admet l ampliació. 4. La superfície a ampliar vindrà limitada per: - Si la masia té fins a 300 m² de sostre: es podrà ampliar afegint fins a un 10% del sostre existent (el sostre màxim serà de 330 m²). PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 8

16 - Text refós - - Si la masia te més de 300 m² de sostre: no s admet ampliació. - Si la masia es destina a l ús d habitatge: no s admet ampliació. 5. Les edificacions afectades total o parcialment pel sistema viari corresponent a la reserva del IV cinturó i de la variant oest del nucli de Santa Maria de Palautordera tindran la consideració de construccions fora d ordenació i per tant no s hi podran admetre obres d ampliació. S hi admetran únicament les autoritzacions establertes en l article 119 del Reglament de la Llei d urbanisme. Només s hi admet l ús avui existent. Art. 7 - Mesures sobre les divisions horitzontals en les masies i cases rurals Sempre que no s alterin les característiques originals de l edificació, es permeten divisions horitzontals en les masies incloses en el Catàleg, sempre i quan es compleixin les següents condicions: - El número d habitatges màxim serà de 2, que hauran d estar relacionats amb la unitat familiar. - Com a mínim un habitatge ha d estar vinculat a l explotació. - La superfície construïda mínima del primer habitatge serà de 300 m 2 i la del segon serà de 150 m 2. - El compliment de les superfícies mínimes de cada habitatge ha de ser possible sense ampliacions. - Si s hi vol implantar una activitat complementaria, requerirà la tramitació d un pla especial. Art. 8 - Condicions d ús 1. Els usos admesos en cada masia venen fixats de forma individualitzada per a cada una en la fitxa del pla especial. Els usos admesos es poden dur a terme en els volums que queden grafiats al plànol, que indica el volum a preservar. Principalment es grafia el cos principal de la masia o casa rural i en algunes ocasions s inclou algun cos annex tipus pallissa, que es creu que te elements que recomanen la seva preservació. 2. En els volums no susceptibles de ser utilitzats per als usos de l article 47.3 és d aplicació el règim d ús i d edificació del sòl no urbanitzable segons la legislació i el planejament vigent. 3. En el cas que la fitxa admeti l ús hoteler amb exclusió de la modalitat d hotel apartament, tan sols els volums principals de les masies i cases rurals podran ser destinats a establiment hoteler. Els volums annexos de les masies i cases rurals podran destinar-se a serveis complementaris sempre que no es considerin com a tals els exigits per la normativa vigent en matèria de turisme. 4. En caràcter general s admet l ús agroindustrial, entès com a aquell que te per objecte la primera transformació i/o elaboració de productes de la pròpia explotació, així com la venda dels productes de la pròpia explotació i aquells elaborats en la mateixa. 5. Els volums annexes es podran destinar a serveis complementaris per a l educació en el lleure sempre que no es considerin com a serveis complementaris els exigits per la normativa vigent corresponent. 6. Els volums susceptibles a destinar-se a turisme rural han de ser edificacions anteriors a l any L ús de restauració en les masies i cases rurals incloses en el catàleg només s admetrà quan la masia disposi en planta baixa d una superfície de 120 m 2 on hi haurà d ubicar la cuina, els lavabos i la sala. PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 9

17 - Text refós - Art. 9 - Mesures sobre l'accessibilitat 1. Millora de l accés: Caldrà complir el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/ Previsió de zona d aparcament: S haurà de preveure en funció dels usos, assimilant-ho als estàndards de les zones urbanes. Caldrà realitzar la plantació de vegetació necessària per evitar l impacte paisatgístic. 3. Per a l obertura de camins per a l accés als elements catalogats caldrà requerir l autorització prèvia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, excepte si el vial s inclou en un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel departament, o si l obertura del vial és promoguda i aprovada pel propi departament, d acord amb l article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l accés motoritzat al medi natural. Art Mesures sobre materials i colors 1. Façanes i cobertes: Es mantindran els materials i colors originals de la masia, justificats pel corresponent estudi cromàtic i estratigràfic. En l'ampliació s'admetran aquells materials que no malmetin la imatge del conjunt. S admetran petites modificacions de la coberta justificats pel canvi d us de l edifici. S admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l edificació existent. S admetrà eliminar obertures que es justifiqui que corresponen a modificacions posteriors. S hauran de conservar totes els elements originals que configuren les obertures i els acabats de façana: brancals, ampits i dintells de fusta o pedra, dovelles, ràfecs de coberta... L interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals originals i evitant alterar la tipologia original de l edifici. Es conservaran les decoracions i elements històrics, com les pintures murals, rajoles decorades, guixeries, festejadors, piques, llars de foc, o elements etnogràfics. 2. Tanques vinculades a l'edificació: si existeixen s'hauran de mantenir i els acabats seran els mateixos que els de les façanes. 3. Paviments: s'hauran de preservar els paviments de les eres i patis d'entrada. 4. Camins: la millora de l'accés a la masia es farà de forma unitària i amb un tractament homogeni. Art Mesures sobre infraestructures 1. Les millores i ampliacions de les instal lacions s hauran de fer per mitjà d energies alternatives. 2. La instal lació de línies elèctriques o telefòniques haurà de ser soterrada com a mínim fins a 50 metres de la finca. 3. Les masies o cases rurals que generin aigües residuals i que no es puguin connectar a un sistema de sanejament públic hauran de disposar d'un sistema de sanejament domèstic autònom i obtenir la corresponent autorització d'abocament emesa per l ACA. 4. La instal lació de conduccions elèctriques, telefòniques, antenes de televisió... s hauran de situar de manera que no perjudiquin la imatge del conjunt, tan arquitectònica com paisatgística. Les plaques fotovoltaiques i les plaques solars no podran situar-se en la coberta. 5. Les masies i cases rurals que no disposin de la corresponent Resolució de concessió o inscripció d aigües i que no estiguin connectades a la xarxa d abastament municipal, han de regularitzar l estat administratiu de l aprofitament pel qual s abasteixen. PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 10

18 - Text refós - Art Càlcul del número d habitacions màxim en ús hoteler Pel càlcul del número màxim d habitacions en les edificacions amb ús hoteler s utilitzarà la següent formula: Nº habitacions = Superfície útil / 20 m2 Art Ajustos El croquis acotat de la planta de l'edificació que es cataloga que apareix a cada fitxa, és indicatiu en relació a la seva forma i a les cotes aproximades que apareixen, i en tot cas s'estableix que la volumetria catalogada es correspon amb la de l'edificació existent, sense incloure en aquesta els cossos annexos que no es cataloguen i sense considerar les possibles ampliacions, si s'escau. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera Els elements que estan en sòl classificat de sòl urbanitzable no delimitat quedaran exclosos d aquest catàleg de masies i cases rurals i s inclouran a l inventari quan s aprovi el pla parcial de delimitació corresponent. Segona Els elements en ruïnes que s indiquen a continuació podran tramitar un pla especial individual per a la seva reconstrucció: Núm. al plànol Denominació inclosa al PE de béns d interès a protegir Catalogació R1 Molí del Pedrenyal si BCIL R2 Can Palaus vell si BCIL R3 Can Cortès no El pla especial haurà de contenir documentació que acrediti la volumetria original dels elements i el seu ús com a habitatge, mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc. i incorporar els plànols en planta, secció i alçat que permetin la seva reconstrucció. Caldrà acreditant també la preexistència d'accés per al transit rodat. Eduard Fenoy Palomas arquitecte urbanista PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 11

19 - Text refós - FITXES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D IDENTIFICACIÓ DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE SUSCEPTIBLES DE RECONSTRUCCIÓ I REHABILITACIÓ PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 12

20

21 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Barceló Identificació al plànol: M1 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Remei (Cuartel Ponent, 18) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: Urbanitzable no delimitat Qualificació segons el planejament vigent: clau 17a (de desenvolupament residencial restringit. Intensitat 1) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana i planta basilical que consta de planta baixa, pis i golfes. Murs de paredat i arrebossats. La porta i les finestres del cos central estan descentrades respecte a l angle del carener. La porta és d arc de mig punt de dovelles mitjanes i, a la pedra clau, hi ha una creu sobre la muntanya del Calvari. En el costat del brancal esquerre de la porta hi ha un pedrís, que encara conserva les escaletes d accés. La finestra de la sala és del segle XVII i la llinda plana descansa sobre uns permòdols a la línia de les impostes. Les altres obertures són de llinda plana sense decorar. Entre la finestra de la sala i la de les golfes hi ha una placa amb la data de 1649, corresponent a una de les reformes que s han fet a la casa. Adossat a la banda dreta hi ha un cobert que fa de garatge. També té una era enrajolada sense tanca i força degradada Cronologia: segles XVI XVII 1.2. Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli urbà, tocant a Sant Esteve de Palautordera, pel camí que travessa la Serra de Ca l Amat en direcció Sant Pere de Vilamajor.

22 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia, ja que tot i que de moment només surt enregistrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la casa és molt anterior a aquesta data. Segurament havia tingut un altre nom. Segons els propietaris actuals, la masia es coneix com a Can Barceló des del Anteriorment a aquesta data era coneguda com Can Mauri i hi ha documents escrits que en fan referència des de principis del segle XIII. En el fogatge de 1515 apareix esmentat com lo mas mauri. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

23 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Vila Identificació al plànol: M2 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Remei (Cuartel Ponent, 21) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: Urbanitzable no delimitat Qualificació segons el planejament vigent: clau 17a (de desenvolupament residencial restringit. Intensitat 1) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats, l habitatge dels propietaris i un cos transversal a aquest utilitzat com a corts. La part destinada a habitatge està adossada a la masia de Can Tà, per la seva façana oest. Té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener paral lel a la façana principal. Està formada per planta baixa, pis i golfes. Ha estat restaurada però conserva la tipologia de masia. La porta d accés és d arc rebaixat, però la resta d obertures són senzilles. Al primer pis, centrat damunt la porta, hi ha un portal senzill amb sortida a un balcó simple amb reixa de ferro i un rellotge de sol de rajola al costat. Les obertures de les golfes són petites. També hi ha pedres cantoneres als extrems de la façana i sòcol inferior. De la façana que es troba adossada a Can Tà, només destaquen les dues petites finestres bessones d arc de mig punt. El cos transversal adossat a la façana havia estat ocupat per la pallisa i els galliners. A continuació es troben els coberts on anteriorment tenien vaques. Davant la masia, tancant així el recinte, hi ha un altre edifici aïllat, amb els murs de paredat arrebossats i les obertures fetes en totxo, amb un gran portal d arc rebaixat pels carros. Hi ha unes escales exteriors per accedir al pis superior i la coberta, a dues vessants, té un ràfec sostingut per mènsules de fusta treballades. Cronologia: segles XIX XX. Reformada el Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular.

24 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli urbà, tocant a Sant Esteve de Palautordera, pel camí que travessa la Serra de Ca l Amat en direcció Sant Pere de Vilamajor Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia tot i les modificacions sofertes pel fet de ser dues masies adossades, i per tal de mantenir en aquest sòl urbanitzable la presència de les masies típiques d aquesta plana agrícola. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

25 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Tà Identificació al plànol: M3 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Remei (Cuartel Ponent, 20) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: Urbanitzable no delimitat Qualificació segons el planejament vigent: clau 17a (de desenvolupament residencial restringit. Intensitat 1) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per tres cossos adossats, la masia en sí, un cos adossat a la part nord que ara és el garatge i un altre cos adossat a la masia a la part posterior, d una sola vessant de teula àrab amb les obertures d arc rebaixat de totxo, del qual surten dos contraforts i una petit recinte enrunat. Murs de paredat arrebossats. La masia té la coberta a dues vessants de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, formada per planta baixa, pis i golfes. Actualment, la coberta ha estat completament restaurada i s ha aixecat una mica el nivell de la casa. La façana sud està adossada a la masia de Can Vila, cosa que fa que aquesta vessant de la teulada sigui molt més curta que l altra. Les obertures de la planta baixa són una porta d accés adovellada amb permòdols a la línia de les impostes i llinda de biga de fusta i una finestra senzilla d obertura posterior. Al pis superior, la finestra central és adovellada i amb permòdols a la línia de les impostes i l ampit motllurat. Hi ha una altra finestra adovellada de llinda plana, amb l ampit restituït. A les golfes hi ha una finestra adovellada, amb llinda de gres i ampit restituït (llinda reaprofitada). A les cantonades de la façana conserva les pedres cantoneres originals, inclosa la cantonada que està adossada a Can Vila. Per l altra extrem de la façana es veu l ampliació de la coberta i dels murs de la casa en direcció nord. La façana nord té tres petites obertures: dues finestres fetes amb quatre pedres de riu, una amb reixa de ferro, i una finestra posterior feta a plec de llibre de totxo, amb reixa de ferro. Cronologia: segles XVI XX Estat de conservació de l immoble: Regular.

26 1.3. Ús actual: Habitatge Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli urbà, tocant a Sant Esteve de Palautordera, pel camí que travessa la Serra de Ca l Amat en direcció Sant Pere de Vilamajor Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia tot i les modificacions sofertes pel fet de ser dues masies adossades, i per tal de mantenir en aquest sòl urbanitzable la presència de les masies típiques d aquesta plana agrícola. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

27 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

28

29 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Pou de Pagès Identificació al plànol: M4 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Remei, tocant Can Portell (Cuartel Ponent, 17) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Can Pou està format per un conjunt d edificacions, la més important de les quals és la masia, de planta quadrada i coberta a quatre vessants de teula àrab i ràfec doble. La façana, de paredat arrebossada, consta de planta baixa, pis i golfes. La porta principal és d arc rebaixat de dovelles de pedra calcaria. La finestra de la sala és d arc conopial amb l interior lobulat i hi ha gravada la data Les altres obertures són de llinda plana sense decorar. La de la cuina sembla que té unes motllures als ampits. Totes les obertures són de granit, excepte les dels extrems de les golfes que són fetes amb teules i amb el marc pintat, igual que el sòcol de la teulada. La casa estava tancada dins un pati al que s accedia per mitjà de dos barris, un a la banda de migdia i l altre al costat nord-est. Les portes dels barris són d arc rebaixat de totxo i els brancals de pedra granítica. Adossat a la banda esquerra hi ha un estable amb coberta de mitja vessant i la porta és d arc rebaixat, amb gran obertura. A sobre hi ha la finestra de la pallissa. D aquesta façana arrenca la portalada d un dels barris amb brancals adovellats i una petita teuladeta a doble vessant amb ràfec. Darrera la masia hi ha adossada una altra construcció, potser anterior a aquesta, de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb els murs de paredat. Era utilitzat com estable o corts. Conserva una finestra de llinda plana. Cronologia: segles XVI XVIII Estat de conservació de l immoble: Regular, els cossos que delimitaven el pati d entrada estan enrunats Ús actual: Deshabitada, amb activitat agrícola Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli urbà, entre els nucli de Can Barceló i Can Portell, s hi accedeix per un camí tan des

30 d un nucli com des de l altre Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia i per motius històrics, degut a l antiguittat de la masia, de la que apareixen les primeres referències del nom en els fogatges. Can Pou es troba ja relacionat en el fogatge de 1497 com "en Pou"; en el de 1515 surt ja "lo mas Pou" i en el de 1553, fet per Pere Xirau sastre, hi ha registrat "en Pou". En el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 hi surt com "can Pou". 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure, de restauració i hoteler Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al PGOU de 1981 i al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

31 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

32

33 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Carreres Identificació al plànol: M5 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 35) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula àrab amb ràfec doble i consta de planta baixa i pis. Els murs, que són de paredat, havien estat arrebossats. La porta principal és d arc de mig punt adovellat de pedra calcaria, les finestres són de llinda plana sense decorar, però amb permòdols a la línia de les impostes (al menys en una d elles). La porta de la cort de la dreta és d arc rebaixat amb dovelles als brancals i, l arc fet amb totxo. La finestra de la sala, al pis superior, és de llinda plana i té espitllera a sota de l ampit. A les cantonades hi ha pedres en forma de dovelles. La façana oest està plena d obertures, sobretot al pis superior: hi ha quatre finestres de les mateixes dimensions, totes de llinda plana amb brancals adovellats amb pedra i pedres de molí a mode d ampits. A la planta baixa hi ha una estreta finestra a mode d espitllera feta amb quatre petits carreus de pedra, una altra finestra amb brancals de totxo i llinda i ampit de pedra i una porta de llinda de biga de fusta amb els brancals fets de totxo i un carreu de pedra. Al costat de la porta hi ha una finestra tapiada de llinda plana posterior. Adossat a aquesta façana hi ha un mur de paredat transversal d interior arrebossat i seguidament un porxo de maons modern adossat a aquest per emmagatzemar-hi la palla. La façana est també té una finestra de llinda plana amb l ampit de pedra de molí al pis superior i una porta a la planta baixa. Se li adossa un petit porxo amb pilastres de totxo i sostre d uralita que aprofita l arrencament d un mur trencat com a paret nord. Això indicaria un altre cos adossat a la masia. La façana nord té una finestra de llinda plana al pis superior i una petita obertura i una porta a la planta baixa. Cronologia: segles XVI XVII Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge.

34 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella que porta de Santa Maria de Palautordera a Sant Celoni, en el Pla del Temple, s agafa un trencall a mà dreta que porta a les masies de la riba dreta de la Tordera Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia i per motius històrics, degut a l antiguittat de la masia, ja que encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges on s esmenten els caps de casa només pel nom de la casa precedits de "en". Així en els fogatges de 1497 i de 1553 hi ha registrat "en Carreres", en el de 1515 hi ha "lo mas Carreres". També surt registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de També hi ha notícies d un document de l any 1322 on apareix el molí Barich, propietat de Bernat Carreras, el qual és possible que correspongui al molí del mas Carreras, també anomenat d en Bacó o molí Tresserres. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l aigua al Montseny, Temes d Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg Imatges

35 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Tresserres Identificació al plànol: M6 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 36) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats: la part més antiga i més baixa i la part més alta i posterior. Murs de paredat, arrebossats i pintats. Actualment, la part antiga té la coberta d una sola vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. Una part de la façana, la de l extrem dret, està força més aixecada però només es tracta del mur façana: la seva forma acaba en dues vessants(com si fos la torre d un campanar) i, en origen, a dalt hi havia un rellotge de sol. La porta d accés és d arc rebaixat tota adovellada amb carreus de pedra granítica i permòdols a la línia de les impostes. Al costat hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda plana amb la inscripció: ANY 1750 / SALVADO TRESSERRAS. Al damunt d aquesta hi ha una altra finestra de llinda plana amb l ampit motllurat i, al centre, una altra de llinda plana, sense ampit. La façana està emmarcada per carreus de pedra a les cantoneres. La façana est d aquest cos més antic té dues obertures a la planta baixa: una porta senzilla i una finestra d arc rebaixat. Al pis superior hi ha dues finestres: una amb brancals de pedra, ampit motllurat i llinda plana amb la inscripció: TRESSERRAS ANY 1744 i l altra només amb els brancals adovellats. Aquesta façana ha estat restaurada i pintada recentment, a mode d estucat, intentant establir un nexe amb el color de la façana principal. El cos més modern és més esvelt i estret que l original i està format per dues construccions. S adossa a la part oest del cos antic, ocupant el lloc on hi havia la segona vessant de la teulada del cos original. El primer cos que s adossa a l antic té el carener paral lel, amb ràfec simple i coberta a dues vessants de teula àrab. Té una sola obertura que correspon a un portal d arc rebaixat amb els brancals de totxo adovellats i balcó amb reixa de ferro. Aquesta part ocupa la part de façana que quedava per cobrir. El cos adossat a aquest és de coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular i dues obertures senzilles més modernes i amb totxo. La façana oest té quatre obertures modernes de forma rectangular emmarcades amb els muntants en blanc. Destacar que era un antic molí i a l interior conserva encara tota la infraestructura per aquest ús (voltes de pedra per aigua). Cronologia: segles XVIII XX

36 1.2. Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella que porta de Santa Maria de Palautordera a Sant Celoni, en el Pla del Temple, s agafa un trencall a mà dreta que porta a les masies de la riba dreta de la Tordera Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia i per motius històrics, degut a l antiguitat de la masia. Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera l any 1322 de l ús de l aigua de la Tordera, pel funcionament de 14 molins. Aquest document concedia les aigües de la Tordera a quatre molins de la parròquia de Santa Maria de Palautordera, de dues moles cadascun. Entre ells destaca el molí Barich, propietat de Bernat Carreras, el qual és possible que correspongui al molí del mas Carreras, també anomenat d en Bacó o molí Tresserres. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l aigua al Montseny, Temes d Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg. 41.

37 5. Imatges CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

38

39 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Mas Montserrat Identificació al plànol: M7 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Serra darrera estació Renfe (Cuartel Sanata, 48) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per tres cossos adossats. El principal, format per planta baixa, pis i golfes, té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener paral lel a la façana principal i amb els murs de paredat, arrebossats i pintats. Totes les obertures són adovellades de totxo, amb galeria a les golfes, porta d arc de mig punt adovellat de totxo. La façana queda emmarcada per cantoneres adovellades de totxo i decoració de petits arcs encadenats de totxo. Els cossos adossats són de menys qualitat. Cronologia: segle XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que porta a l estació de tren de la Renfe i, des d allà s agafa un camí de carro en direcció Llinars del Vallès Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum.

40 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, degut a la particularitat de la construcció. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

41 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Coix / Can Quel Identificació al plànol: M8 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Pinells (Cuartel Sanata, 17-18) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Es tracta de dues masies adossades: Cal Coix, amb la façana orientada al sud i Cal Quel, orientada al nord. Estan les dues encaixades de manera que Cal Coix té l espai més ample a la part sud, i Cal Quel a la part nord. La masia central és Cal Coix. A la part oest té adossats dos cossos més, les corts i la pallisa (actualment ocupat per la cuina de la casa i magatzem) i l altre cos és el garatge. Es tracta d una masia amb coberta a dues vessants de teula àrab i ràfec doble, amb el carener paral lel a la façana, que consta de planta baixa i pis. Els murs, de paredat, estan a la vista i a les cantonades hi ha carreus de pedra granítica. La façana principal té una gran portal d arc de mig punt adovellat amb dovelles mitjanes i una finestra de llinda plana restituïda al seu costat. Al pis superior hi ha dues finestres idèntiques a la de baix, és a dir, restituïdes en l ultima restauració. El cos adossat on es troba la cuina té una entrada amb portal d arc rebaixat de totxo i brancals de pedra. Té una teuladeta a dues vessants amb ràfec i un espai obert al davant. Al interior, moltes de les obertures tenen els brancals de pedra picada. El portal d entrada té per la part interior la porta de fusta de roure original. La façana sud de Cal Quel té dues obertures, una petita porta d arc de mig punt amb dovelles de pedra picada i, al pis superior, una finestra de pedra picada amb permòdols a la línia de les impostes. A la cantonada hi ha pedres a mode de dovelles. La coberta és a una sola vessant i s integra amb la de Cal Coix. La façana est només té obertures de recent factura. La façana principal té dues finestres de llinda plana i brancals adovellats, una d elles amb arc conopial a la llinda. Una altra finestra té per llinda un carreu i una altra té l ampit que és una llosa de pissarra. En el cos transversal que surt de la façana hi ha una finestra d arc rebaixat amb arc i brancals de totxo. Cronologia: segle XVII XX Estat de conservació de l immoble: Bo. Restaurada.

42 1.3. Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, al Pla de Pinells, des de la carretera BV-5301 s agafa un trencall a l esquerra que passa pel mig de Cal Serrador i porta cap a Cal Coix, Cal Quel i Cal Porxo Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb murs de paredat i coberta a dues aigües. Segons la propietària de Cal Coix, aquesta masia junt amb Cal Quel, Cal Porxo i Cal Serrador pertanyien als terrenys d un gran mas, el Mas Pla, al menys des de principis del segle XVIII, i sembla que Cal Porxo seria on hi haurien els porxos per a les corts i la pallissa. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

43 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

44

45 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: La Saboneria Identificació al plànol: M9 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Pinells (Cuartel Sanata, 28-29) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Està formada per dos cossos, el més antic era una masia i, adossat a aquest, el més modern d estil modernista. El cos més antic té la coberta a dues vessants de teula àrab amb ràfec de dents de serra i el carener perpendicular a la façana principal (orientada al nord) formada per planta baixa i pis. Té els murs de pedra, arrebossats i pintats de blanc. La façana principal té la porta d accés d arc rebaixat i una finestra a banda i banda d arc esglaonat en totxo. Al pis superior hi ha un portal amb barana de ferro i dues finestres a cada costat, totes elles d arc esglaonat de totxo. La façana est té una terrassa amb barana de teula plana formant motius geomètrics, un portal gran d arc rebaixat i un altre de més petit d obertura rectangular i brancals adovellats amb carreus de pedra picada. Adossat a la façana sud hi ha els cos més modern format per planta baixa i dos pisos, més alt que l anterior, tot i que està edificat a una cota inferior. La coberta és a dues vessants de teula àrab, amb ràfec doble de dents de serra i carener perpendicular a la façana. La façana principal està orientada al sud i té a la planta baixa, davant de la porta d accés d arc rebaixat adovellada, un porxo d arcs esglaonats de totxo sustentat amb pilastres. Hi ha una finestra que també amb els brancals de carreus de pedra picada reaprofitats, igual que la porta. A sobre del porxo hi ha un terrat amb barana de ferro i portal d arc rebaixat. Al segon pis hi ha una galeria de sis arcades d arc de mig punt amb petites baranes a mode de balustrada i decoracions d esgrafiats entre elles i a tota la part superior de la façana. Al sobre la galeria hi ha un rellotge de sol esgrafiat. La façana est d aquest cos té una gran galeria tancada amb vidre d arcades esglaonades fetes de totxo. Cronologia: segles XVII XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Casa de colònies.

46 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, per la carretera BV-5301 en direcció a Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà esquerra que porta a la Saboneria Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, degut a la particularitat de l edificació per la incorporació d elements modernistes. Va ser torre d estiueig de l historiador Ferran Soldevila a mitjans del segle XX 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

47 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

48

49 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Ca l Oliver Identificació al plànol: M10 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 62) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats. El principal té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. La porta d accés és d arc rebaixat i llinda de biga de fusta, amb els brancals adovellats de pedra picada. La façana lateral té dues finestres de llinda plana amb brancals adovellats i permòdols a la línia de les impostes. El cos adossat correspondria a corts i quadres, actualment garatge. La resta d obertures de l edificació són senzilles. Cronologia: segles XVI - XIX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall proper al polígon industrial Gutterman que passant per sobre del TGV puja fins a la masia Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

50 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb murs de paredat i coberta a dues aigües i un cos annex de quadres que manté les característiques del cos principal. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

51 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Pinell de Pagès / Can Carbonell de Pinells Identificació al plànol: M11 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Entre el pla i la serra de Pinells (Cuartel Sanata, 22) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Originàriament, la masia estava formada per un únic edifici amb coberta a dues vessants. Posteriorment, es va ampliar per la banda est, allargant també la vessant est de la teulada. En un altre moment es va treure aquesta part de la coberta i es va aixecar un cos de totxo, damunt del de paredat, amb coberta a dues vessants. A l actualitat, la masia està formada per dos cossos amb coberta a dues vessants restituïdes adossats. El cos més antic té el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs, de paredat amb algunes reparacions de totxo, estaven arrebossats. El portal d entrada actual és d obertura senzilla feta de totxo amb els muntants emblanquinats, excepte a la part inferior d aquests que hi ha dos carreus de pedra picada. Al costat d aquest, integrat a la façana, s intueix l obertura de la porta d accés original: brancals adovellats amb carreus quadrats de granit i volta d arc rebaixat també de pedra. Damunt del portal tapiat, al pis superior, hi ha una finestra tapiada amb llinda de totxo i, a les golfes, una finestra quadrada també de totxo tapiada. Sembla que aquestes obertures tapiades serien més antigues ja que seguien un altre eix carener, cosa que indica que la masia fou engrandida. A les cantoneres hi ha carreus. Per la façana oest s aprecia com hi ha un cos adossat al darrera de la masia original, per tant, en origen seria més petita. En el cos adossat (que s ha hagut de refer en gran part) hi ha una finestra oberta en l actual restauració i una altra de llinda plana i brancals adovellats. La façana nord té dues finestres de pedra picada al costat oest: una finestra d arc conopial del segle XV i una finestra de llinda plana del XVII. A l eix del carenat hi ha dues finestres de totxo actuals. A l extrem est hi ha una finestra feta amb quatre carreus de pedra i al damunt una altra finestra d arc conopial amb reixa. Adossat a la façana sobresurt un cos esfèric de paredat, amb coberta plana a l exterior que és un gran forn d interior de totxo. A l interior, la casa conserva un portal amb brancals adovellats i llinda plana, un portal de mig punt adovellat, un portal amb llinda de biga de fusta de roure amb una marca, brancals adovellats i permòdols a la línia de les impostes, la biga mestra és l original de roure i algunes llates també, el forn i un banc de pedra treballada tipus festejador.el cos més modern té totes les obertures en totxo i servia com a corts i pallissa, ampliat en dues ocasions. A l exterior, la masia conserva una gran era de cairons, un pou de paredat i un altre edifici per corts. Cronologia: segle XV XX.

52 1.2. Estat de conservació de l immoble: Bo, l estan restaurant Ús actual: Deshabitat, s està rehabilitant Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, per la carretera BV-5301 en direcció a Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà esquerra que porta a Can Pinell de Pagès, passant pel davant de Ca l Ayoi i Can Gallina Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i per motius històrics, degut a la gran quantitat de dades històriques de que es disposa. El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, que poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat. Quan es parla dels límits entre d altres punts diu: "... i d allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans...". Segons Antoni Pladevall, les masies de Pinells i de Romans tenen més de mil anys d història i foren algun temps senyoriu o demarcació autònoma. Tot i que hi ha diverses masies en el lloc de Romans no surten registrades en els fogatges amb la localització de Romans darrera del nom del propietari com es coneix ara, segurament han anat canviant de nom amb el pas del temps. La vila de Pinells estava formada per masies com Can Carbonell, Can Carreres, El Vidal, L Auleda, El Grau. Can Pinell de Pagès apareix esmentada al fogatge de l any 1515 com lo mas pla de pinells. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure, de restauració i hoteler Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987, pàg. 54. AAVV, El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura, Rutes Literàries 2, L aixernador Edicions, Argentona, PEREZ LARA, ANTONIO: Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg 214.

53 5. Imatges CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

54

55 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Vidal / Can Massuet / Can Calls vell Identificació al plànol: M12 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Can Pinell (Cuartel Barqueres, 8) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció), clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Can Vidal és una masia constituïda per diferents cossos afegits de diferents èpoques i transformada en diversos habitatges: Can Vidal, Can Massuet i Can Calls vell. Can Vidal és de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula àrab, consta de planta baixa i pis. Els murs, que són de paredat, estan arrebossats i pintats i a les cantonades hi ha carreu regular. La porta és d arc de mig punt de dovelles pintades. La finestra de la sala que és va reconvertir en balcó, no té cap decoració i la de l habitació de l esquerra és de llinda plana amb petit arc conopial incís i una motllura que ressegueix l intradós de la llinda i els muntants. A la planta baixa n hi ha una finestra primitiva feta amb quatre pedres, només per ventilació i una altra de nova rectangular oberta en el segle XX. El cos dret de la casa s ha eliminat i s hi ha construït un altre habitatge de carener perpendicular. Per la banda de migdia hi ha l entrada de Can Massuet, que és adovellada de mig punt i té una finestra amb permòdols i frontó triangular. Tot seguit hi ha l entrada de can Calls que és d arc rebaixat i més moderna. Cronologia: segles XVI XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge.

56 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord-oest de Can Pagà, per la carretera BV-5301 en direcció a Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà dreta que hi porta. La masia està molt propera a la carretera Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i per motius històrics, degut a que les primeres referències del nom estan en els fogatges. En el cas de Can Vidal és complicat saber quin dels Vidals que surten registrats és el que interessa donat que en el fogatge de 1497 hi ha "en Vidal", "la casa d en Vidal" i "lo sastre Vidal". En el de 1553 hi ha registrat "en Vidall", i en el de 1515 hi ha "lo mas Vidal". També surt registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987, pàg Imatges

57 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

58

59 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Carbonell Identificació al plànol: M13 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Camí vell a Sant Celoni (Cuartel Temple, 58) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana amb annexos en els laterals, coberta a dues vessants de teula àrab. Els murs que són de paredat estan arrebossats, consta de planta baixa i pis. La porta principal, que està descentrada respecte l eix del carener, és d arc de mig punt amb l arc fet de totxo i els muntants de carreu regular de pedra granítica. Les finestres són de llinda plana sense decorar, només la de la sala té una inscripció "1690" i, a sobre, una creu de Caravaca. Aquesta creu podria estar relacionada amb el fet que es creu que molt a prop de la casa hi havia un convent dels templaris. Sota de l ampit hi ha una petita espitllera tapiada. El cos afegit del costat esquerra tenia un cobert de mitja vessant del qual només en queda la columna: hi ha la creença que aquesta casa havia estat antigament una posada i, aquesta columna, formaria part d un cobert on els hostes deixaven lligats els cavalls. Davant la masia hi ha una era de cairons amb muret de tanca de paredat. A la part nord de la masia hi ha adossada una altra construcció on viu el fill de la propietària i que es comunica amb la masia. Aquest cos és posterior però està integrat estèticament a l entorn, ja que els murs són de paredat amb les obertures combinades en totxo i pedra. Al voltant hi ha coberts i porxos que havien servit per al bestiar oví. Cronologia: segles XVII - XVIII Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar.

60 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i per motius històrics, degut a l antiguitat de la masia. Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges, on s esmenten els caps de casa només pel nom amb el que es coneix la construcció. Així, el nom de Carbonell surt anomenat diverses vegades en els fogatges de Santa Maria de Palautordera dels anys 1497 i de 1553 amb la referència "en Carbonell". En el fogatge de 1515 hi surt registrat "lo mas Carbonell". També hi ha registrat en el fogatge de 1515 "en Pere Carbonell" i en "Jaume Carbonell" a la Sagrera de la vila. Caldria aclarir quin d aquests topònims fa referència a Can Carbonell del Temple. En el Nomenclàtor de 1860 també hi surt relacionat. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

61 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

62

63 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Ca l Acay Identificació al plànol: M14 E: 1/5.000 N Nucli o indret: zona els Bruguers UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: La masia va ser construïda després de la peste que va assolar el poble, a principis o mitjans del segle XVIII. Apareix en escriptura de l any És una masia formada per un cos principal i annexes. El cos principal, de planta baixa i planta pis, té la coberta a dues vessants de teula ceràmica amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són simples, de forma rectangular. Cronologia: principis o mitjans segle XVIII Estat de conservació de l immoble: Bo 1.3. Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Des del Passeig de la circumval lació, trencall a la dret abans d arribar al carrer del roures Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

64 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

65 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Formiga i Cal Cavaller Identificació al plànol: M15 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 32) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: La masia de Can Formiga consta de planta baixa i pis, amb els murs de paredat sense arrebossar. La coberta és a dues vessants de teula àrab amb carener paral lel a la façana. La porta és d arc rebaixat i les finestres de llinda plana sense decorar fetes de pedra granítica; en una de les llindes hi diu Ha estat rehabilitada i a l interior encara conserva l antiga distribució de l espai. Adossat hi ha una ampliació que segueix la mateixa tipologia que el nucli primitiu, la porta d accés és d arc de mig punt de dovelles i la finestra de llinda plana. Aquesta ampliació substitueix un cos de quadres que va ser enderrocat. La casa rural de Cal Cavaller es troba adossada a Can Formiga i consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants i carener paral lel a la façana principal. L edifici està arrebossat i presenta diverses obertures senzilles de forma rectangular, algunes d elles tapiades. A la façana principal l obertura del primer pis correspon a una obertura senzilla amb sortida a balcó amb barana de ferro. Cronologia: segles XVII (1689) XVIII / XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana.

66 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: La masia de Can Formiga està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia tot i els molts cossos adossats. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

67 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Portell Identificació al plànol: M16 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Barri de Can Portell (Cuartel Ponent, 14) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Gran masia formada per varis edificis: la masia principal, un cos més baix adossat, un cobert adossat a aquest i al davant de la façana principal, un safareig aïllat amb casetes per guardar estris. La masia té la coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral lel a la façana, que consta de planta baixa i dos pisos. Els murs, de paredat, han estat arrebossats. Totes les obertures són senzilles, sense elements destacables, excepte la porta d entrada que és d arc rebaixat amb els brancals adovellats en pedra. Damunt d aquesta hi ha un portal amb sortida a un balcó simple, amb reixa de ferro i pis motllurat. A la façana sud té adossat un cos més baix, transversal a aquest, que serveix com a paller, amb els murs de paredat i les obertures en totxo. D aquesta façana destaca una petita finestra al segon pis, amb els brancals adovellats en pedra i llinda plana. Adossat al davant d aquest segon cos n hi ha un altre, d una sola vessant, que serveix de garatge. L altre cos no està adossat i és de factura molt posterior. Cronologia: segle XVI XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli de Can Portell, i tocant al sòl urbà, s hi accedeix des del mateix nucli.

68 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia, que ja apareix esmentada com a tal en el fogatge de l any Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

69 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Porro Identificació al plànol: M17 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Cal Porro (Cuartel Barqueres, 55) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: En realitat es tracta de dues masies adossades que funcionen com una sola casa. Ambdós cossos tenen la coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral lel a la façana principal amb ràfec de teula, i ambdues estan orientades a l est. El cos més alt és el més modern i actualment s utilitza com a vivenda. L altre cos és més vell, podria haver estat la casa coneguda com a Cal Porro vell: està en desús, però hi ha una forn fet de quatre carreus. Originàriament tenia la façana orientada al sud, just on ara se li adossa el cos posterior, amb una entrada senzilla d arc rebaixat. Les obertures d aquesta part són senzilles (restituïdes) i les de la façana nord fetes de totxo. En aquesta part hi ha adossats dos petits coberts. El cos modern, aixecat durant alguna reforma, té un portal d arc de mig punt adovellat amb decoració de roleus i motllures, a les dovelles que inicien els brancals: probablement, aquest portal fou reaprofitat d una altre lloc. La façana sud té totes les obertures senzilles en totxo, i amb un petit cobert adossat. Conserva una part de l era de cairons i hi ha un petit edifici aïllat per les corts i la pallisa, que segons la propietària, havia estat una altra petita casa. Cronologia: segle XVII XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord-est del nucli de Can Pagà, pel camí que surt del final del carrer Montsià.

70 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987, pàg. 54. PEREZ LARA, ANTONIO: Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg Imatges

71 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

72

73 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Casa Nova Identificació al plànol: M18 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres 44 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau C (sistema viari) i clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats, l habitatge i la part destinada a corts i pallissa. La masia (habitatge) té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb ràfec de teula invertida i carener perpendicular a la façana principal, la qual està arrebossada i pintada de blanc. Es correspon amb el cos original i la seva planta és rectangular. La majoria d obertures són simples, de forma rectangular, excepte la porta d entrada que és d arc rebaixat. El cos adossat té més alçada i sobresurt en alçada respecte la teulada de la masia. La seva coberta és a una vessant i de teula àrab. Les obertures són simples rectangulars, excepte la porta de la pallissa (ubicada al primer pis) que és d arc rebaixat. Hi ha una gran porta d entrada a les corts (planta baixa), sense cap element a destacar. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar de caps de setmana Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301, en direcció Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà dreta que porta directament a la masia. El trencall s agafa abans d arribar a l estació de Renfe Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi 9540.

74 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

75 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Jan Identificació al plànol: M19 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Camí vell a Sant Celoni (Cuartel Temple, 59) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener paral lel a la façana i coberta a dues vessants de teula àrab. Consta de tres cossos adossats, que en origen corresponien a tres propietats diferents. Té adossat un cos de galeries en el cos situat a l est, i al nord-oest, un altre cos que segueix la mateixa estructura que la masia, però de dimensions més reduïdes i sense estar alineat amb l edifici principal. Consta de planta baixa i pis. La façana està arrebossada i pintada. El nucli central de la casa era un cos amb entitat pròpia, tal com deixen veure les pedres cantoneres de la façana principal. La porta principal és d arc de mig punt amb dovelles de pedra calcària i granit molt petites i les finestres són de llinda plana sense decorar, només l ampit té motllures. En el rellotge de sol que ha estat repintat fa poc, hi ha la data de En el cos de la dreta la porta és d arc rebaixat de dovelles de pedra calcària i la finestra en canvi té la llinda plana de fusta. Les finestres laterals tenen reixes de forja. Per la part nord de l edifici hi ha tres habitatges més, però són moderns. Conserva l'era al davant de la casa que és circular amb tanca - banquet. Cronologia: segles XVI - XVII Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge de segona residència Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana.

76 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. El lloc anomenat Romans surt ja esmentat en un document de venda de l any 908 en què Trasovad ven tot el domini de Palautordera a Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, poc després el va cedir al monestir de Sant Cugat. Quan es parla dels límits entre d altres punts diu: "... i d allà va fins una altra arca o antic dolmen dit de l om i va fins la vila de Pinells i va fins al vilar anomenat Romans...". Segons Antoni Pladevall, les masies de Pinells i de Romans tenen més de mil anys d història i foren, en algun temps, senyoriu o demarcació autònoma. Tot i que hi ha diverses masies en el lloc de Romans, aquestes no surten registrades en els fogatges amb la localització de Romans darrera del nom del propietari, tal i com es coneix ara. Segurament han anat canviant de nom amb el pas del temps. Actualment, tota l edificació es coneix amb el nom de masia de Can Jan però hi ha constància documental que, originàriament, eren tres propietats diferents adossades: Can Jan, Can Nofre (o Onofre) i Can Xavalona (informació facilitada pel senyor Eduard Claver). A escassos metres de la masia, a peu del mateix camí, encara es poden trobar les runes del antic Mas Bachs. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

77 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Torrat / Molí del Bacó Identificació al plànol: M20 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 33) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Edificació molt esvelta que havia estat un molí. La part antiga està formada per dos cossos: el principal té els murs de paredat arrebossats i la coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos i és molt alt. Les obertures són senzilles, estretes i rectangulars. Al primer pis,damunt de la porta hi ha un portal amb sortida a un balcó de pis semicircular i reixa de ferro. La façana est té una porta d accés d arc rebaixat una mica elevada a la que s hi accedeix pujant tres graons. Les finestres són d obertura senzilla rectangular. L altre cos està adossat a la façana nord i és més baix i amb algunes reformes de fa poc temps. A la part oest de la propietat hi ha un edifici de nova planta amb les obertures fetes amb carreus de pedra de riu reaprofitats i alguna pedra de molí a mode de llinda d una porta. L altre element a tenir en compte és la pallissa, tota de paredat amb les obertures en totxo. Cronologia: segle XVII XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana.

78 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia, ja que tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera l any 1322 de l ús de l aigua de la Tordera, pel funcionament de 14 molins. Aquest document concedia les aigües de la Tordera a quatre molins de la parròquia de Santa Maria de Palautordera, de dues moles cadascun. Entre ells destaca el molí de Ferrer Ribalta, que es deu trobar en relació amb l antic mas Ribalta situat a la zona del Temple, i que ens apareix en les disputes per l aigua del Rifer amb la vila de Sant Celoni al segle XVII. El molí es situaria en la riba esquerra de la Tordera, proper a Can Cavaller, i es podria correspondre al molí del mas Mirambell o actual farinera d en Suari (a l actualitat, Cal Torrat també és conegut com la farinera d en Suari). 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l aigua al Montseny, Temes d Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg Imatges

79 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Roure Identificació al plànol: M21 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de la zona industrial Can Balmes (Cuartel Temple, 16) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana i coberta d una sola vessant de teula àrab (restaurada recentment). Consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat i no estan arrebossats. Totes les obertures estan descentrades respecte l eix del carener. La porta d accés a la masia és d arc rebaixat i conserva el brancal de la banda dreta treballat. Al costat hi ha una finestra d arc de plec de llibre, amb l ampit de llosa de pissarra i reixa de ferro. La finestra de la sala és de llinda plana amb forma de frontó triangular i amb l ampit motllurat. Al costat esquerre d aquesta obertura s aprecia una reforma tapiada: es tracta d un finestral d arc rebaixat construït i tapiat amb teula plana. Adossat a la part esquerre de la masia hi ha un altre cos que es correspon amb la zona de corts i pallissa. Per accedir a aquesta hi ha una porta d arc rebaixat amb els brancals de teula plana, situada al primer pis. Adossat a la part dreta de la façana principal s aprecia un arrencament de mur en direcció oest, que sembla indicar una possible ampliació de la masia vers aquesta direcció. A la façana oest de la masia s observen diverses finestres, totes elles d obertura simple rectangular sense cap element a destacar. Però també s observen algunes obertures tapiades, com per exemple, un gran arc de mig punt fet de còdols i pedra de riu, situat a la planta baixa, i que segurament donava accés a un possible cos adossat a la banda oest. També s observen les restes de dos arcs bessons rebaixats tapiats al primer pis de la masia. La façana nord només té una finestra d arc rebaixat tapiada. Per últim explicar que la masia està delimitada per un mur de feixa que la separa dels camps que té al seu voltant. Cronologia: segles XVI - XIX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar.

80 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall just passat el pont de la Tordera, que porta a la casa Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que mostra una arquitectura no molt freqüent de masia amb una sola pendent de coberta i històrics, degut a l antiguitat de la masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

81 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

82

83 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Martí del Bosc Identificació al plànol: M22 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Camí d anar a Mosqueroles, darrera Can Balmes (Cuartel Temple, 17) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: L actual propietari de Can Martí del Bosc, el senyor Porcel Mesa, no va permetre realitzar la documentació gràfica d aquesta casa ni tampoc realitzar fotografies adequades de la masia. Les imatges que apareixen en aquest document estan realitzades des de força distància, des de l exterior de la propietat del senyor Porcel, i no permeten elaborar una descripció detallada de la casa. Malgrat tot, a grans trets Can Martí del Bosc té la tipologia típica de masia catalana, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, la qual conté un gran portal adovellat d entrada i alguna finestra amb carreus de pedra picada. La masia ha estat restaurada per l actual propietari,el qual la volia convertir en restaurant que no es va arribar a posar en funcionament. Té diversos cossos adossats a la façana de darrera de la masia, que corresponen a construccions contemporànies (residència de cap de setmana del propietari) i coberts per animals. No obstant aquesta breu descripció, el fet determinant pel qual Can Martí del Bosc s inclou al Catàleg de Béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir és per la documentació textual consultada, la qual fa referència a la casa des de la primera meitat del segle XIV. Cronologia: segle XIV Estat de conservació de l immoble: Regular.

84 1.3. Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall just passat el pont de la tordera, que porta a la casa passant per Can Roure i Can Flamella Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. La primera referència històrica sobre Can Martí del Bosc està datada al mes de maig de l any En aquest document es fa referència a unes disputes entre el rector de Palau i Bonanat Martí, propietari en aquella època de la masia de Can Martí del Bosc. Aquesta antiga referència està extreta de l arxiu privat del Mas Andreu/Cal Pastor. En concret, la notícia estava recollida en un document anomenat Document de Controvèrsia, un resum elaborat en època indeterminada sobre l arxiu del Mas Andreu. Més endavant, la masia de Can Martí del Bosc torna a aparèixer mencionada amb el topònim Lo mas martí en el Fogatge de l any 1515 i, posteriorment, en un nomenclator de masies de principis de segle XX amb la denominació de Can Martí. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Informació facilitada pel senyor Eduard Claver i extreta de l arxiu documental privat de la masia de Cal Pastor o Mas Andreu: Document de Controvèrsia, document número 268. LLOBET, S., El medi i la vida al Montseny, (Apèndix núm. 6: Fogatge de l any 1515, Arxiu de la Corona d Aragó. A-4 Fogatges, fol. XXXXIX v.), p PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987, p Imatges

85 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Llaudé Identificació al plànol: M23 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de la urbanització Can Portell (Cuartel Ponent 31) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal compost de planta baixa, pis i golfes, que té dos cossos adossats a banda i banda, un s utilitza com a garatge i l altre havia estat ocupat per les corts. Destaca el portal d entrada a la masia, que és d arc rebaixat adovellat, encara que algunes dovelles han estat restituïdes i té una forma una mica especial. La resta d obertures són senzilles i, coronant la façana té una rellotge de sol modern de rajola. Reformada de nou l any Cronologia: segle XVI XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada a l oest del nucli urbà, entre els nuclis de Can Sala i Can Portell. S hi accedeix pel camí de Can Portell Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

86 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia, que apareix esmentada en el fogatge de l any 1515 amb el nom de lo mas Lauder. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

87 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR Nom de la masia: Mas Andreu / Cal Pastor Identificació al plànol: M24 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Carretera nova de Sant Esteve (Cuartel Nord, 8) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: El Mas Andreu o Cal Pastor està tancada per un barri que arrenca des de la façana de migdia fins les galeries annexes de la banda nord-est. La porta del barri és d arc rebaixat fet amb totxo i la part inferior dels muntants són carreu. Està coberta per un teuladet de dues vessants suportat per mitjà de bigues de fusta. Els batents de la porta són de fusta massissa de grans dimensions i al costat hi ha un pou fet amb pedra desbastada, amb cúpula de mitja taronja. Al costat hi ha un abeurador i diverses restes d elements arquitectònics. La masia és de carener perpendicular a la façana amb coberta a dues vessants de teula i doble ràfec. Adossat a la banda nord-est de la façana principal hi ha un cos de galeries i uns estables. La façana ha estat repicada en l ultima restauració i s ha deixat la pedra vista. La porta principal de la casa és d arc de mig punt adovellat de pedra calcària, la finestra de la sala és de llinda plana amb motllures com a guardapols. A sota de l ampit hi ha una espitllera tapiada. Les altres obertures són de llinda plana sense decorar. Té una galeria de tres arcades amb pilastres. Conserva un arxiu de pergamins interessant. Segons el propietari Agustí Ribas, la masia apareix mencionada en documents del Cronologia i estil: segles XVI XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular.

88 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada a l est del nucli urbà, tocant a la carretera Nova de Sant Esteve de Palautordera, s hi accedeix a través de la mateixa Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. Ca l Andreu o el Mas Andreu és conegut popularment com Cal Pastor. Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges. Així, en el fogatge de 1497 hi ha registrat "en Andreu", en el de 1553 hi ha "N Andreu" i en el de 1515 "lo mas Andreu". Encara surt amb el mateix nom en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de Segons consta en els documents familiars, a la casa hi visqué la família Andreu des del segle XIV fins al XIX. L any 1900, la casa fou comprada per la família Ribas. En el 1990 es va reformar l interior i en el l exterior deixant la pedra vista i tancant tota la casa dins una altra tanca. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

89 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR Nom de la masia: Can Flamella / Flameia Identificació al plànol: M25 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de la zona industrial Can Balmes (Cuartel Temple, 15) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana i coberta de dues vessants de teula àrab, amb ràfec de teula plana. Consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat i arrebossats, encara que aquest últim es va perdent amb el pas del temps. Totes les obertures estan descentrades respecte l eix del carener. La porta d accés a la masia és una simple obertura rectangular amb els muntants emblanquinats. Les finestres, tant de la planta baixa com del pis, són senzilles obertures rectangulars. La finestra de la sala té una petita balustrada segurament posterior. Al costat est de la façana hi ha un gran portal d arc de mig punt fet de teula plana que s utilitzava per accedir amb el carro a la part de la casa destinada a corts i pallissa. Pel que fa a la façana nord, totes les obertures són senzilles però molt més petites que les de la façana. A fora dels límits del mas, en ple desnivell cap a la Tordera, però a escassos metres de la masia, es va localitzar l antic pou, de paredat amb algun fragment de teula, avui en desús. Cronologia: segles XVI - XIX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall just passat el pont de la Tordera, que porta a la casa Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

90 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. El fet que de moment no es coneguin referències documentals pot ser degut a que la casa s anomenés de diferent manera. De totes maneres, en el fogatge del 1515 apareix mencionada amb el nom de lo mas flarnella. També es troba registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

91 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR Nom de la masia: Can Torró / Turró Identificació al plànol: M26 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Can Turró (Cuartel Temple, 28) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants i ràfec doble, consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs són de paredat fets amb còdols de grans dimensions, a les cantonades els carreus són molt desiguals. La porta principal és d arc de mig punt de dovelles mitjanes. A sobre hi ha la data de l ultima restauració "1992. Totes les obertures són de llinda plana sense decorar, la de la sala, però, és una curiosa barreja de materials reaprofitats amb la llinda circular per la part de l extradós, la de l habitació de l esquerra té motllures que ressegueixen la llinda i els muntants, la de la cuina té gravada la inscripció A 4?MARS 1778 i una reixa de forja molt bonica. Els ampits són motllurats. Les llindes de les finestres laterals del costat nord-est de la casa estan fetes amb pedres de molí reaprofitades, en una hi ha la data de 1718, sembla que procedeixen del molí del Pedrenyal el qual havia pertangut al mas Torró. A sobre l angle del carener també hi ha una pedra de molí reaprofitada, té forma triangular amb un forat al mig.

92 Aquesta masia té un edifici annex que consta de planta baixa i pis, que corresponia a l estable i la pallissa. És de carener paral lel a la façana i la coberta a dues vessants, de paredat sense arrebossar. La porta, que és de llinda plana està formada per peces de pedra encaixades les unes a les altres, pel sistema d encavallada que li dóna un peculiar moviment, a sobre hi ha un arc de descarrega fet de totxo. La finestra de la pallissa és de llinda plana i també té un petit arc de descarrega. Per la part de darrera hi ha una porta a la que s accedeix per una escala de pedra. Cronologia: segles XVII - XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges on s esmenten els caps de casa només pel nom de la casa. Així en el 1497 ja troben citat "en Torró" que seria l estadant del mas, en el fogatge de 1515 hi ha registrat "lo mas Torró" i en el de 1553 no el troben registrat, però si que consta en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de La casa estigué deshabitada des del 1986 a 1988, data en què fou comprada pels actuals propietaris els quals l any 1990 iniciaren les reformes per condicionar l habitatge. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987.

93 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR 5. Imatges Imatge de la masia Imatge de la pallissa

94

95 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR Nom de la masia: Can Batalla / Can Miquel / Can Lleget Identificació al plànol: M27 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Zona industrial Can Batalla (Cuartel Temple, 61) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula. Adaptada a un desnivell del terreny, té un cos afegit a la banda sud-est que serveix de quadra i de magatzem. Primitivament només devia tenir una vessant, ja que la porta principal i la finestra de la sala estan descentrades respecte l eix del carener i a més l aparell dels murs és més petit que el de la part esquerra. Els murs estan sense arrebossar i deixen veure les pedres cantoneres de les primitives construccions. La porta és d arc rebaixat de dovelles de pedra, la finestra de la sala és de transició del segle XVI al XVII, de llinda plana i permòdols decorats amb dues boles, sota de l ampit hi ha una petita espitllera tapiada, per la part interior conserva els festejadors. Les altres obertures són de llinda plana sense decorar i n hi ha de més modernes fetes de maó. En una de les rajoles de la teulada hi ha la data de 1883 corresponen a una de les reformes fetes i el nom MIQUEL. Cronologia: segle XVI Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall proper al polígon industrial Gutterman que passant per sobre del TGV puja fins a la masia.

96 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. El subsòl està protegit com a àrea d expectativa arqueològica. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. Encara que no se sap quan es va construir la casa, les primeres referències del nom estan en els fogatges on s esmenten els caps de casa només pel nom de la casa. Així en els fogatges de 1497 i de 1553 hi ha registrat "en Miquel" i "en Miquelet" respectivament, en el de 1515 hi ha "lo mas Miquel". També surt registrat en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, però ja com a can Batalla. De totes maneres si no és en Miquel en leget també apareix esmentat en el fogatge del Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

97 CATÀLEG DE BÉNS D INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

98

99 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Traveria vell Identificació al plànol: M28 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Prop de la Serra de Ca l Amat (Cuartel Ponent, 13) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 23 (zona de sòl protegit d'interès ecologic-paisatgístic) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de coberta a dues vessants i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana, que consta de planta baixa i pis. Ha estat reformada pels dos costats, allargant la coberta pràcticament al màxim. Els murs, de paredat, han estat arrebossats i pintats de blanc. Totes les obertures són senzilles, sense elements destacables. Al darrera de la masia hi ha una altra edificació destinada a la pallissa. Aquest cos és més alt i consta de planta baixa i pis, amb les obertures de totxo i els murs de paredat. Cronologia: 1.2. Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al nord del nucli urbà, tocant a Sant Esteve de Palautordera, pel camí que travessa la Serra de Ca l Amat en direcció Sant Pere de Vilamajor Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi 9540.

100 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, estructurant-se en base a la masia i la pallissa. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

101 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Ca l Ayoi / Can Gallina Identificació al plànol: M29 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Pinells (Cuartel Sanata, 23, 26) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Conjunt de dues masies adossades entre elles, Ca l Ayoi, orientada al nord i Can Gallina, al sud. Ca l Ayoi només conserva la planta baixa del cos principal de la masia original. Aquest cos és de coberta a una vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. S havia començat a restaurar però ara està aturat. La part original són els murs de paredat de la part de la masia destinada a quadres. Adossat a l est hi ha la part restaurada, la qual conté dues finestres de llinda plana amb els brancals adovellats restituïdes. A la part sud hi ha adossades les construccions noves que fan d habitatge pels propietaris. A continuació, també adossada, trobem la façana de Can Gallina: formada per un esvelt cos de coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener perpendicular, que consta de planta baixa i pis. Les obertures són senzilles, però destaca un balcó simple al pis superior. Adossat a la banda est del cos principal hi ha un altre cos d una sola vessant de teula àrab, d una sola planta, amb les obertures senzilles. Cronologia: segle XVII XX Estat de conservació de l immoble: Regular i en procés de restauració Ús actual: Habitatges familiars. Ca l Ayoi es dedica a l activitat agrícola per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca:

102 Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, per la carretera BV-5301 en direcció a Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà esquerra que porta a Can Pinell de Pagès, passant pel davant de Ca l Ayoi i Can Gallina Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics ja que, tot i trobar-se molt transformada, la part antiga manté la tipologia tradicional de masia, i es conserven alguns elements singulars. Ca l Ayoi antigament era coneguda com Can Carbonell de Pinells i això podria relacionar-se amb el fet que la vila de Pinells estava formada per masies com Can Carbonell, Can Carreres, El Vidal, L Auleda, El Grau. Segons el propietari apareix esmentada en documents de l any Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, 1987, pàg. 54. AAVV, El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura, Rutes Literàries 2, L aixernador Edicions, Argentona, PEREZ LARA, ANTONIO: Un passeig per la història, Santa Maria de Palautordera, 1994, pàg Imatges

103 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

104

105 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Segard / Sagard Identificació al plànol: M30 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 27 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana, amb moltes obertures destacables: portal d arc de mig punt adovellat, quatre finestres de llinda plana amb brancals adovellats, dues finestres d arc conopial bessó sense columneta al mig i una finestra d arc conopial trilobulat a l espai ocupat per la sala. A les golfes hi ha tres petites finestres adossades d arc de mig punt fetes amb còdol de riu. A la banda est hi ha adossat un gran cos format per dues galeries amb les arcades fetes amb còdol de riu. A la banda oest s aprecia com fou ampliada. Hi ha un cobert transversal adossat a la façana on hi trobem un pou. Cronologia:? Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar de cap de setmana. Un masover es cuida dels camps i del bestiar durant tot l any. Per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

106 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia. De la masia en destaquen varis elements, tot i que, segons el propietari de la masia de Can Rafalet, Can Sagard va ser construïda de nova planta l any 1905, relativament a prop de les restes d una antiga cabana de carboners. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

107 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Balada Identificació al plànol: M31 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Est del nucli de Santa Maria de Palautordera (Cuartel Nord) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Aquest edifici segueix la tipologia típica de les cases de director de les fàbriques de l època. L edifici està format per un cos de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta a dues aigües de teula ceràmica. Les façanes nord i sud disposen d un frontó que amaga el pendent de la coberta. En la zona sud trobem una tribuna amb una escala que condueix directament a la planta primera. Les obertures són simples, de forma rectangular, algunes d elles amb motllures que remarquen els brancals, ampit i dintell. Les parets són arrebossades i pintades. La fàbrica de Can Balada es coneix com a fàbrica de dalt, degut a que al municpi hi havia tres fàbriques al llarg de la llera de la Tordera: Can Balàda o fàbrica de dalt, Can Guiñau o fàbrica del mig i Can Guarro o fàbrica de baix. Cronologia: segles XX Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Sense ús Serveis i accessibilitat a la finca: Des de la carretera nova de Sant Esteve, a la rotonda sortint cap a un camí rural en direcció nord-est Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

108 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics i històrics, ja que va ser en la fàbrica de Can Balada on l any 1905 es va produir l energía elèctrica capaç d abastir d enllumenat públic al poble, convertint-se en el primer poble entre Barcelona i Girona en posar-ho en marxa. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, turisme rural, activitats d educació en el lleure, de restauració i hoteler Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

109 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

110

111 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Garça de Baix Identificació al plànol: M32 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 40 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que té un cos adossat a la part est que correspon a les corts. Els murs són de paredat, amb alguna reforma en totxo, arrebossats i pintats de blanc. La porta d accés és d arc de mig punt fet de totxo, igual que la finestra del primer pis que té damunt, amb llinda de biga de fusta i amb l ampit que és un carreu de pedra. Al costat de la porta principal n hi ha una altra d arc de mig punt de recent obertura. Al damunt d aquesta hi ha una finestra de llinda plana de pedra amb els brancals adovellats de pedra picada i ampit també, que està pintada. A la façana est hi ha una petita finestra i, més enrere comença el cos adossat: de coberta a dues vessants també però transversal, estava destinat a corts i pallisa (encara hi ha aviram). Aquest cos té adossats petits coberts i gàbies que serveixen de galliners. Per la part nord, també hi ha coberts adossats, sense importància. Cronologia: segles XVII XIX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar.

112 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb alguns elements destacables que es conserven. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

113 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Farinetes Identificació al plànol: M33 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 42 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia molt alterada arquitectònicament degut a la munió de construccions modernes que se li adossen per totes les façanes. La part antiga de masia, actualment està destinada a magatzem: conserva el portal d entrada de llinda plana amb els brancals adovellats de pedra picada i, al damunt, una finestra també de llinda plana adovellada amb l ampit motllurat. A l extrem est conserva les dovelles de les cantonades. S aprecia com la masia original té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular. Cronologia: segles XVII XX Estat de conservació de l immoble: Regular - dolent Ús actual: Habitatge familiar. Són explotació ramadera i també tenen una mica d activitat agrícola per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

114 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics ja que tot i que costa reconèixer la part antiga, sembla que la masia original es conserva tapada per les múltiples ampliacions que ha sofert. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

115 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Ca l Escabellat Identificació al plànol: M34 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 36 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau C (sistema ferroviari) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia totalment alterada constructivament formada per dos cossos adossats, un de doble vessant i l altre només d una vessant. Conserva com element original, els brancals adovellats de pedra picada del portal d entrada. Les dovelles de la volta d arc rebaixat d aquest portal han estat restituïdes. A la façana nord hi ha una petita finestra que també té l ampit de pedra. Cronologia: segles XIX XX Estat de conservació de l immoble: Bo. Fa poc s hi van fer obres d adequació Ús actual: Habitatge familiar, activitat agrícola i ramadera per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

116 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius històrics ja que, tot i la transformació de l estructura original que ha sofert, es tracta d una edificació que manté elements original i es situa en l emplaçament d una masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

117 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Ca l Esclatat Identificació al plànol: M35 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 43 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats, un davant de l altre. El cos principal és de coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana, amb les obertures senzilles. A la façana oest té una finestra petita d arc rebaixat de fusta. El cos adossat del darrera té, a la seva façana est, un gran portal d arc rebaixat pels carros. Cronologia: segles XIX XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, activitat agrícola i ramadera per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

118 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que tot i la seva senzillesa, manté l estructura de la masia tradicional de construcció més pobra i tardana. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

119 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Pou Alt / Can Peu Alt Identificació al plànol: M36 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Prop de la Serra de Ca l Amat (Cuartel Ponent, 11) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 23 (zona de sòl protegit d'interès ecologic-paisatgístic) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Es desconeixen els orígens de la construcció de la masia, però aquesta és anterior a 1944, ja que apareix en una manifestació d herència d aquest any. És una masia formada per un cos principal i tres cossos annexes adossats als laterals. El cos principal, de planta baixa i pis, te la coberta a dues vessants de teula ceràmica amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal, mentre que la resta de cossos que s hi adossen estan coberts a una aigua, un d ells, de planta baixa i pis, segueix la coberta de l edificació principal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són simples, de forma rectangular. Els altres cosso adossats són de planta baixa i de menys alçada que el cos principal. Cronologia: segles XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, explotació ramadera i activitat agrícola Serveis i accessibilitat a la finca: S hi accedeix des del camí que surt de la continuació de l avinguda dels Bruguers Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

120 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia i per motius socials degut a que mantenen l activitat agrícola i ramadera. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

121 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Rafalet Identificació al plànol: M37 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 29 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos principals adossats entre ells. El cos principal, de planta baixa, pis i golfes, és de coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana, amb les obertures senzilles. Hi ha un rellotge de sol i una inscripció al carener que indica l any de construcció, 1860, i l any de l ultima reforma, El cos adossat transversalment a la part oest de la façana correspon a l edifici de les quadres i corts: d una sola planta i amb obertures senzilles, té la fisonomia típica dels edificis de corts, allargats i amb menjadores. Aquest cos es va construir l any La resta de cossos es van fer a partir del Cronologia: segles XIX XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, activitat agrícola per ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C- 251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

122 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics ja que, tot i la seva senzillesa, manté l estructura de la masia tradicional. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

123 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Gener / Can Pau Xic / Cal Vidrier Identificació al plànol: M38 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de Can Pagà (Cuartel Barqueres, 18-22) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Conjunt de tres masies adossades les unes a les altres. Can Gener (o Can Jané) és la que conserva més la fisonomia original de masia, amb obertures de totxo i murs de paredat i totxo arrebossats, tot i que ha estat força reformada. Can Pau Xic també té la forma de masia, però amb el carener paral lel, que té com element destacat un portal d arc rebaixat de totxo per les quadres. Cal Vidrier també continua tenint la volumetria pairal però ha estat força alterada per les reformes. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Bo - regular Ús actual: Habitatges familiars de cap de setmana Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que es troba a tocar de l encreuament amb la carretera C-251, en direcció a totes les masies que es troben a la zona de Les Barqueres, molt a prop de la urbanització de Can Pagà Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi 9540.

124 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia. Aquesta masia està formada per varies masies adossades, cosa que es repeteix amb certa freqüència en d altres masies de l entorn. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

125 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Lari del Sot Identificació al plànol: M39 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de la urbanització Els Bruguers (Cuartel Ponent, 7) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 23 (zona de sòl protegit d'interès ecologic-paisatgístic) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular, coberta a dues vessants de teula àrab, de planta baixa i pis. Les obertures estan descentrades respecte l eix del carener i són totes de buit senzill i fetes de totxo. Volumetria autèntica de masia. Té un cos adossat a la façana oest, de recent construcció i un altre de les mateixes característiques adossat a la part nord. Cronologia:segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Dolent Ús actual: Deshabitada Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que porta a la urbanització de Els Bruguers. Després de travessar-la, en direcció al bosc de Ca l Humet Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Pinedes mediterrànies de codi Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

126 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb una volumetria molt marcada. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: Es vincula la seva rehabilitació a l'enderroc dels volums adossats situats en la part posterior i lateral Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

127 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Bort Identificació al plànol: M40 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Serra darrera estació Renfe (Cuartel Sanata) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Es desconeixen els orígens de la construcció de la masia. És una masia formada per un cos principal i diversos annexes. El cos principal, de planta baixa i sotacoberta, te la coberta a dues vessants de teula ceràmica amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. Les obertures són simples, de forma rectangular. A la façana est hi ha un cos adossat de planta baixa amb coberta a una aigua. Hi ha altres cossos destinats a magatzems. Cronologia: 1.2. Estat de conservació de l immoble: Regular Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que porta a l estació de tren de la Renfe i, des d allà s agafa un camí de carro Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

128 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius històrics, ja que conserva l emplaçament original d una explotació agrària. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

129 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Batlló i Can Pere Negre Identificació al plànol: M41 E: 1/5.000 N Nucli o indret: A prop de l estació de Renfe (Cuartel Sanata, 44) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau C (sistema ferroviari) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Conjunt de dues masies, que segons la propietària de Can Batlló són de la mateixa antiguitat. Can Batlló correspon a l edificació situada a l oest i te l accés principal per la façana sud, mentre que Can Pere Negre es situa a l est i s hi accedeix per la façana est. La paret mitgera correspon al mur on s adossa l escala d accés a la planta pis de Can Batlló. El conjunt està format per diversos cossos adossats i molt alterada constructivament. L únic element destacable del cos més antic és una finestra de llinda plana i brancals adovellats de pedra picada. La resta està arrebossada i pintada de groc. Al costat d aquesta finestra n hi ha una altra d arc rebaixat. Cronologia: segles XVII - XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera per a ús privat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301 s agafa el trencall que porta a l estació de tren de la Renfe i, des d allà s agafa un camí de carro en direcció Llinars del Vallès Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

130 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que tot i les modificacions sofertes manté elements tipològics de la masia tradicional i manté una integració amb l entorn. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges Can Batlló

131 Can Pere Negre CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

132

133 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Nofre Identificació al plànol: M42 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla del Temple (Cuartel Temple, 64) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia força reformada, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb les obertures senzilles i els murs de paredat, arrebossats i pintats de blanc. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres bessones d arc apuntat. Molt gran. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar. Adossat a aquest hi ha el restaurant Can Nofre Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall que porta a la casa i a l abocador de residus del municipi Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

134 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia de grans dimensions. Segons informació facilitada pel sr. Eduard Claver, el primer propietari de la masia de Can Nofre era la mateixa persona que temps abans havia viscut a Can Onofre, una de les tres construccions que conformaven l actual masia de Can Jan, també al Pla del Temple. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

135 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Saiolet / Sayolet Identificació al plànol: M43 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Cal Cavaller (Cuartel Temple, 30) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per tres cossos adossats. El principal té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, amb totes les obertures de totxo i els murs de paredat. La porta d accés és d arc rebaixat de totxo original. El cos adossat a l est és de l any 1942 i l adossat a la part oest i transversal, abans eren corts i ara és habitatge de recent construcció. Cronologia: segle XIX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, activitat agrícola i ramadera a nivell particular. Des de l any la masia està formada per tres habitatges Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall que porta al Pla de Cal Cavaller, on es troba Can Saiolet Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

136 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb murs de paredat i coberta a dues aigües. Segons els propietaris en el sostre de les golfes hi ha una rajola amb la data de 1873 i el nom del seu besavi Fco. Sayol Sallés, que podria ser l origen de la casa. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

137 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Sura Identificació al plànol: M44 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Est del nucli de Santa Maria de Palautordera (Cuartel Nord) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Els orígens constructius d aquesta masia es desconeixen, però és anterior a 1929 ja que apareix en escriptura d aquest any. És una masia formada per un cos principal i diversos annexes adossats a ell i que generen una era davant la façana principal. El cos principal, de planta baixa, planta pis i sotacoberta, te la coberta a dues vessants de teula ceràmica amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal, mentre que la resta de cossos que s hi adossen estan coberts a una aigua. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són simples, de forma rectangular. Els cossos adossats són de planta baixa, sempre de menys alçada que el cos principal. Cronologia: segles XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar i explotació ramadera Serveis i accessibilitat a la finca: Des de la carretera nova de Sant Esteve, a la rotonda sortint cap a un camí rural en direcció nord-est Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

138 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia i per motius socials degut a que mantenen l activitat agrícola i ramadera. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

139 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Xiulet Identificació al plànol: M45 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Temple, 56 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Gran casal de principis de segle de planta quadrada, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Destaca el gran ràfec de coberta que combina la teula invertida amb les dents de serra i algunes motllures més simples. Murs arrebossats i pintats. Consta de planta baixa, dues plantes superiors i altell, aquest últim ubicat a la part central de l edificació, la qual té més alçada que la resta. L accés a l interior de la casa es realitza a través d unes escales i directament a la primera planta. Les obertures són simples rectangulars en la seva majoria: les de la planta baixa són petites i de forma quadrada, les de les plantes superiors són finestrals rectangulars amb barana de gelosia i les de l altell són tres petites obertures d arc de mig punt, acabades en totxo. Es tracta d un gran edifici de caire senyorial, a l estil de les cases d estiueig de la primera meitat de segle. Cal destacar la presència d una font a escassos metres de la casa. Cronologia: segle XX 1.2. Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar de caps de setmana Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella que porta de Santa Maria de Palautordera a Sant Celoni, en el Pla del Temple, s agafa un trencall a mà dreta que porta a les masies de la riba dreta de la Tordera. La casa de Cal Xiulet es troba localitzada entre Can Carreres i Can Tresserres.

140 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, mostra de l arquitectura de les cases d estiueig de principis del segle XX. Segons el nomenclàtor de masies de Palau de principis de segle XX recollit per Perez Lara, en el Cuartel Levante s inventaria, al costat de la masia de Can Carreres, el Xalet d en Suari, el qual podria fer referència a la casa de Cal Xiulet. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PEREZ LARA, A., Un passeig per la història, Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, 1994, p Imatges

141 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Fusteret Identificació al plànol: M46 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres 24 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos grans cossos adossats, més dos cossos petits adossats als grans. Estan acompanyats per altres edificis annexos dins la mateixa finca, la majoria destinats (en origen) a corts i pallisses. El cos principal té la coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal i consta de planta baixa i dos pisos. Els murs són de paredat i en determinades zones es combina amb el totxo o l arrebossat. Totes les obertures de la façana principal són de forma simple rectangular, amb la llinda plana de pedra i els brancals de totxo. Estan centrades respecte l eix del carener i disposades en files verticals a banda i banda de la façana, inclosa la porta d accés, que en origen era d arc rebaixat i brancals de totxo, que encara conserva. Posteriorment se li va afegir un marc motllurat i, de recent factura, tot l intradós de l arc està acabat amb rajola plana. Damunt la porta d accés hi ha una petita teulada a una vessant de teula àrab, a mode de porxo davant l entrada a la casa. Adossat a la façana nord hi ha l altre gran cos que forma part de la masia: teulada a dues vessants de teula àrab. Aquest cos ha estat reformat recentment i combina el paredat amb l arrebossat en els seus murs. Les obertures són senzilles, excepte una amb els brancals en totxo, una altra de llinda plana de biga de fusta i la gran porta d accés d arc rebaixat, que en origen donava pas a les corts de la masia. La resta de construccions que formen part de la finca segueixen els mateixos criteris estètics que l edifici principal, tot i que la major part han estat reformats. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar de caps de setmana.

142 1.4. Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de dalt de tot de la urbanització de Can Pagà s agafa un camí en direcció a Les Barqueres. A mig camí es troba tant Cal Fusteret com Can Segarreta Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia de la masia tradicional amb murs de paredat i coberta a dues aigües, amb cossos annexes per corts i pallisses que en aquest cas han estat rehabilitats per a destinar-los a part de l habitatge. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

143 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Pones Identificació al plànol: M47 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 16 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau D (sistema viari) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos grans adossats i dos cossos afegits als laterals. El cos originari té la coberta a una sola vessant de teula àrab, amb ràfec de teula invertida. Originàriament, la construcció estava bastida per murs de pedra lligats amb terra. La masia ha patit gran quantitat de reformes estructurals degut sobretot al desgast dels materials originals. L altre cos important es troba adossat a la façana nord de l original i és una mica més alt que aquest. Es posterior en el temps i es troba construït tot en totxo. Els altres dos cossos restants es corresponen amb l espai destinat a corts, quadres i pallissa. Totes les obertures de l edificació estan construïdes en totxo i són senzilles rectangulars. Cal mencionar l existència d un contrafort de pedra i morter col locat pràcticament a la cantonada oest de la façana principal, probablement per evitar l enrunament de la construcció. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Es troba en mal estat, mig enrunada Ús actual: Tancada i deshabitada Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. A pocs metres de l encreuament de la carretera BV-5301 amb la C-251 s agafa un trencall a mà dreta en direcció a les masies situades a la zona de les Barqueres. Localitzada a pocs metres de Ca l Escabellat, la masia no disposa d un accés fàcil. Els vials de la zona foren condicionats, deixant la masia sense cap accés. Cal travessar un camp per accedir-hi.

144 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia de la masia tradicional amb murs de paredat i coberta de teula. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

145 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

146

147 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Pelussó vell Identificació al plànol: M48 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Trencall des de BV-5301 (Cuartel Barqueres, 12) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 21 (zona lliure permanent) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia formada per dos cossos adossats, un de paredat més antic i, adossat a aquest, un cos fet de totxo tipus obra vista. El cos més antic té la coberta a dues vessants de teula àrab amb ràfec de dents de serra i el carener perpendicular a la façana principal, formada per planta baixa, pis i golfes. Actualment, la façana principal està orientada al sud, en un dels laterals de la construcció. Les obertures són senzilles i fetes amb totxo. La façana sud està plena de petites finestres, totes fetes de totxo, centrades respecte l eix del carener. La façana nord sobresurt dels límits de la construcció de totxo i, a dalt de tot, es veu una petita porta amb sortida a un terrat (que ja forma part del cos adossat) amb els brancals de pedra picada i biga de fusta i una finestra amb brancals de pedra picada i llinda de pedra de riu, amb l ampit de cairons. Hi ha un petit cos adossat amb els murs de paredat que abans estava ocupat per les corts i la pallisa. La coberta és de teula àrab d una vessant. Davant d aquest s aixeca un gran porxo també d una vessant de recent construcció, amb teula àrab. El cos de totxo adossat té planta baixa i pis. Hi ha una porta d accés amb brancals de pedra adovellada restituïts per accedir a baix i un terrat amb barana de teula plana trenada i també s hi pot accedir des d unes escales exteriors. Cronologia: segles XVIII XX Estat de conservació de l immoble: Bo. Restaurada Ús actual: Habitatge familiar, amb activitat agrícola i ramadera a nivell particular Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, a la zona denominada com Les Barqueres, des de la carretera BV-5301 s agafa un trencall a la dreta abans d arribar a la urbanització de Can Pagà.

148 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que tot i l ampliació soferta, el cos principal de la masia segueix mantenint les característiques típiques de les masies. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: No s admet ampliació Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

149 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Serrador Identificació al plànol: M49 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Pinells (Cuartel Sanata, 20) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de coberta a dues vessants de teula àrab i carener paral lel a la façana que consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs, de paredat, estan arrebossats igual que el sòcol. La façana principal té una gran porta d entrada d obertura senzilla i dues finestres a banda i banda rectangulars, amb l ampit de cairons i reixa de ferro semicircular. Al pis superior hi ha tres grans portals d obertura senzilla amb sortida a tres balcons amb pis simple i reixa de ferro. La façana oest té una total de set obertures totes elles senzilles. La de les golfes és l única que està centrada respecte l eix del carener, però la resta segueixen simetria entre elles. Al davant de la casa hi ha l edifici que s utilitzava com a pallissa i corts: de coberta a dues vessants refeta, amb els murs de paredat i les obertures en totxo i arcs rebaixats. Cronologia: segle XIX Estat de conservació de l immoble: Bo Ús actual: Habitatge familiar, de cap de setmana Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, al Pla de Pinells, des de la carretera BV-5301 s agafa un trencall a l esquerra que passa pel mig dels terrenys de la masia Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari.

150 1.6. Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que tot i la seva senzillesa manté la tipologia de masia amb carener paral lel a la façana principal. Segons la propietària de Cal Coix, aquesta masia junt amb Cal Quel, Cal Porxo i Cal Serrador pertanyien als terrenys d un gran mas, el Mas Pla, al menys des de principis del segle XVIII, i sembla que Cal Serrador hauria estat el lloc on es treballava la fusta i la llenya. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

151 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Cal Porxo Identificació al plànol: M50 E: 1/5.000 N Nucli o indret: Pla de Pinells (Cuartel Sanata, 19) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia amb coberta a dues vessants de teula àrab i ràfec doble, amb el carener perpendicular a la façana, que consta de planta baixa i pis. Els murs, de paredat, estan a la vista i a les cantonades hi ha carreus de pedra granítica. La façana principal té un gran portal d arc de mig punt adovellat amb dovelles petites, que ha estat restaurat recentment i una finestra de llinda plana totalment restituïda al seu costat. Al pis superior hi ha una finestra restituïda com la de la planta baixa. Al costat, centrada respecte l eix del carener, hi ha una finestra de brancals de pedra adovellada, ambla llinda plana on hi ha una inscripció:???1581 i al damunt una creu damunt la muntanya del Calvari. La façana nord està plena de finestres de llinda plana, algunes d elles restituïdes. Aquesta façana combina el paredat de la casa original amb l arrebossat i pintat de grana del cos adossat al darrera. Darrera d aquest hi ha adossat un altre cos a una sola vessant. A la banda est, una mica enrere respecte la façana de la masia, hi ha un altre cos adossat, arrebossat i pintat de color grana, per eixamplar la construcció original. Cronologia: segles XVI XX Estat de conservació de l immoble: Bo. Restaurada Ús actual: Habitatge familiar Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Situada al sud del nucli urbà, al Pla de Pinells, des de la carretera BV-5301 s agafa un trencall a l esquerra que passa pel mig de Cal Serrador i porta cap a Cal Coix, Cal Quel i Cal Porxo.

152 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, amb murs de paredat i coberta a dues aigües. Segons la propietària de Cal Coix, aquesta masia junt amb Cal Quel, Cal Porxo i Cal Serrador pertanyien als terrenys d un gran mas, el Mas Pla, al menys des de principis del segle XVIII, i sembla que Cal Porxo seria on hi haurien els porxos per a les corts i la pallissa. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

153 - Text refós - LLISTAT D ALTRES EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 13

154

155 - Text refós - S incorpora un llistat d altres edificacions en sòl no urbanitzable. Núm. al plànol A1 A2 A3 A4 A5 A6 A7 A8 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A18 A19 A20 A21 A22 A23 A24 A25 A26 A27 A28 A29 A30 A31 A32 A33 A34 A35 A36 A37 A38 A39 A40 A41 A42 A43 A44 A45 A46 A47 Denominació Pinyons del Montseny - Bar i restaurant Quadres hípica Ca l Alzina Casa Casa Granja Casa Asserradora Casa Casa El Ressó Casa Ca l Abril Casa Fundació Vipassana Casa Casa Casa Casa Can Quintana i nau Monturó, S.L. (Can Mirabó) Granja Granja Can Lluís Casa Casa Villa Núria Corts La vinya vella (Granja tancada) Can Mir Edificació El Pedrenyal nou Granja Massoet Casa Can Puig del Temple Nau industrial Casa Can Maçanet / Mas Ela Casa Coberts Conjunt d edificacions Cal Gavatx Cobert de bestiar Casa Can Calces Casa Can Gaio del Temple La Casona Casa Can Forbes Casa Casa Can Gaio de les Barqueres Cobert Casa Can Pacareu Conjunt de cases Restaurant Casa Casa Casa Casa PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 14

156 - Text refós - A48 A49 A50 A51 A52 A53 A54 A55 A56 A57 A58 A59 A60 A61 A62 A63 A64 A65 A66 A67 A68 A69 A70 A71 A72 A73 A74 A75 A76 A77 A78 Antiga Granja de les Alzines Bar Can Pau de l estació Coberts Can Ponet Granja Can Ponet casa Masia de Rosfra Instal lacions Renfe Casa Nau industrial Boixeda Can Traveria Nou Can Ballesta Casa Cobert Nau Industrial venda fusta Casa Casa Cobert Can Jan dels Romans Coberts Caseta Cobert de Can Pruna Can Sizet Granja escola Cobert Cal Xambau Ca l Humet Can Pruna Can Carrasquet Ca l Alzina Can Segarreta Can Pinell del Pla Edificacions en ruïnes susceptibles de ser reconstruïdes. Núm. al plànol Denominació inclosa al PE de béns d interès a protegir Catalogaci ó R1 Molí del Pedrenyal si BCIL R2 Can Palaus vell si BCIL R3 Can Cortès no PEU d identificació de masies i cases rurals. Inventari edificacions en SNU 15

157 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Palaus vell Identificació al plànol: R1. N Nucli o indret: A prop de la urbanització Can Bosc (Cuartel Sanata, 56) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia enrunada que originàriament estava formada per dos cossos. El cos central té la coberta esllavissada i també li manca el mur perimetral nord. Conserva un gran portal d arc de mig punt adovellat, amb els brancals amb dovelles desgastades per l acció d esmolar els ganivets. Els murs eren de paredat, amb algunes reformes en totxo i havien estat emblanquinats, incloses les dovelles del portal. La resta d obertures de la façana són senzilles, probablement restituïdes en alguna època. Les cantonades estan decorades amb carreus. La façana est també està força enrunada, té un cobert d uralita adossat al davant dins del qual s observa un portal d arc rebaixat de totxo a plec de llibre, amb els brancals adovellats de pedra picada. L interior està totalment enrunat però conserva parts del paviment original. L altre cos està adossat transversalment al principal i està molt degradat. S aprecien restes de carreus d una possible porta d accés des de l exterior. Cronologia: segle XII XX Estat de conservació de l immoble: Dolent, parcialment en runes Ús actual: Deshabitat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera BV-5301, en direcció Santa Maria de Palautordera, s agafa un trencall a mà esquerra que porta a la masia. El trencall s agafa abans d arribar a l estació de Renfe.

158 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia. Segons el propietari, Can Palaus apareix mencionada en escrits del segle XII. Als anys 60, una forta tempesta va destruir la coberta de la masia, deixant a la vista una teula àrab de la teulada, marcada amb símbols islàmics, així com una col lecció d unes 20 monedes de diferents èpoques. S esmenta en el fogatge de l any 1515 amb el nom de lo mas palaus 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, Imatges

159 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Molí del Pedrenyal Identificació al plànol: R2. Nucli o indret: Pla de Can Turró (Cuartel Temple, 27) UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 20 (zona de servitud i protecció) N Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Masia de carener perpendicular a la façana de teula àrab amb ràfec doble, que consta de planta baixa i pis. Antigament era un molí, per això està ubicada a tocar del riu. Els murs són de paredat i anaven pintats. A la planta baixa hi ha la porta d accés d arc rebaixat amb la volta de totxo i els brancals de pedra, acompanyada per dues finestres senzilles i una porta d accés al que serien les corts. La finestra de l esquerra de la porta principal té un festejador per la part interna. A sota d aquesta trobem tres voltes fetes amb còdol de riu, que marquen un soterrani per on circulava l aigua del riu per fer funcionar el molí. Al pis superior hi ha tres petites finestres d arc rebaixat construïdes amb totxo i una petita porta d accés a la pallisa, de les mateixes característiques. Totes les obertures de la façana estan descentrades respecte l eix del carener, excepte un gran rellotge de sol molt degradat, que es troba ubicat a la part més superior de la façana. La masia fou reformada per la seva banda esquerra, quan se li va adossar un cos i també per la banda dreta, encara que aquesta part està enrunada. Al vestíbul interior conserva part del paviment original, fet amb pedra gran de riu. També hi ha dos forns i una cuina, tots construïts mitjançant quatre pedres treballades a mode de carreu. També hi ha varies bigues de fusta massissa que sustentaven l edificació. A la part exterior hi ha un pou fet de totxo. Cronologia: segles XVII - XX Estat de conservació de l immoble: Dolent, està parcialment en runes Ús actual: Deshabitat Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. Des de la carretera vella d anar de Palautordera a Sant Celoni, s agafa un trencall a mà dreta proper al polígon industrial Gutterman que porta fins a les masies d aquesta plana.

160 1.5. Valors ambientals: No afecta cap Hàbitat d Interès Comunitari Protecció de l edifici: Aquesta masia està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir amb la categoria de BCIL - volum. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius arquitectònics, ja que manté la tipologia tradicional de masia, i històrics, degut a l antiguitat de la masia, ja que tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera l any 1322 de l ús de l aigua de la Tordera, pel funcionament de 14 molins. Aquest document concedia les aigües de la Tordera a quatre molins de la parròquia de Santa Maria de Palautordera, de dues moles cadascun. Entre ells destaca el molí d Arnau i Guillem Cumeris i del seu fill Bernat de Torrons, situat en aquesta part del barri del Temple, el qual és probable que es correspongui amb el molí del mas Torró/Turró, actual Molí del Pedrenyal. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, establiment de turisme rural o a activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia Masia inclosa al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat. PLADEVALL, A.: Les arrels històriques de Palautordera, a Pregó de les Festes del Remei del Monografies del Montseny / 2, AAVV, Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l aigua al Montseny, Temes d Etnologia de Catalunya 6, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2002, pàg Imatges

161 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

162

163 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS Nom de la masia: Can Cortès Identificació al plànol: R3. N Nucli o indret: Cuartel Barqueres, 4 UTMX: UTMY: Classificació del sòl: No urbanitzable Qualificació segons el planejament vigent: clau 22 (zona de sòl rústic protegit d interès agrícola) Element a preservar: 1. Descripció de la masia o casa rural 1.1. Època de construcció i tipologia: Els orígens constructius d aquesta masia es desconeixen si bé va donar nom al tram de carretera que hi passa a pocs metres. Aquesta carretera va ser construïda al darrer quart del segle XIX. Aquesta dada ens permet plantejar que la masia ja existia amb anterioritat a aquesta data. És una masia que estava constituïda per diferents cossos afegits i les corts del bestià. Era un edifici de carener perpendicular a la façana, coberta a dues vessants de teula àrab, amb planta baixa i pis. Els murs eren de paredat, l edifici principal estava arrebossat. En les fotografies antigues s observa que les portes i finestres eren de llinda plana. Cronologia: segles XIX - XX Estat de conservació de l immoble: Enrunada Ús actual: Sense ús Serveis i accessibilitat a la finca: Accés fàcil. A pocs metres de la carretera BV-5301 just abans d entrar a la població de Santa Maria de Palautordera, al costat de La Casona. La construcció es troba ubicada a la part superior de l anomenada baixada de Can Cortès, nom amb que popularment es coneix l accés a la població i que va adoptar d aquesta masia.

164 1.5. Valors ambientals: Afecta l Hàbitat d Interès Comunitari Alzinars i carrascars de codi Protecció de l edifici: Aquesta masia no està inclosa al pla especial de béns d interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. 2. Justificació de les raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials que aconsellen la recuperació i preservació de la masia: S inclou per motius històrics, ja que si bé aquest mas es troba a l actualitat en estat ruïnós, havia estat habitada i en ús fins a finals dels anys 60. Aquesta masia destaca pel seu valor simbòlic i com a lloc de referència del municipi de Santa Maria de Palautordera, ja que l accés al municipi es coneix com a baixada de Can Cortès en referència a la masia. 3. Proposta d intervenció 3.1. Usos admesos: Habitatge familiar, activitats d educació en el lleure i de restauració Condicions d ordenació: 3.3. Accés i serveis: 4. Bibliografia. 5. Imatges

165 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca Identificació de l element Denominació: CAN PA CALENT Clau: 21/16 Codi: INC- A011 Grau de protecció: A1 (BIC) Tipologia: talaiot quadrat Ús actual: en desús Autoria: - Estil o corrent: - Identificació

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori EL POUM -instrument d ordenació integral del municipi -planificació del desenvolupament del territori -definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte

Más detalles

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL. DESEMBRE 2006

Más detalles

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS SUSCEPTIBLES DE RECUPERACIÓ O PRESERVACIÓ RAJADELL

CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS SUSCEPTIBLES DE RECUPERACIÓ O PRESERVACIÓ RAJADELL NOM: La Noguera ID: 51 1 DADES DE LA MASIA O CASA RURAL nucli o indret_ adreça postal_ Utm (x,y)_ dades cadastrals_ qualificació del sòl_ protecció actual_ Monistrolet Afores 397531, 4620209 7500903 A

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

EDICTE de 22 de desembre de 2008, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona referent al municipi de Girona.

EDICTE de 22 de desembre de 2008, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona referent al municipi de Girona. 11532 EDICTE de 22 de desembre de 2008, sobre un acord de la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona referent al municipi de Girona. La Comissió Territorial d Urbanisme de Girona, en la sessió de 5

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

Implantació de sistemes d aigües grises

Implantació de sistemes d aigües grises Sant Cugat del Vallès Implantació de sistemes d aigües grises Marta Oliver Qualitat i Planificació Ambiental Servei de Medi Ambient 24 de març de 2015, Sant Cugat del Vallès 1. Perquè una ordenança d estalvi

Más detalles

PEL QUE FA A L'EDIFICI LA FAÇANA DEL QUAL S HA DE REHABILITAR I ON ES PRETÉN INSTAL LAR UNA LONA PUBLICITÀRIA A LES BASTIDES D'OBRA

PEL QUE FA A L'EDIFICI LA FAÇANA DEL QUAL S HA DE REHABILITAR I ON ES PRETÉN INSTAL LAR UNA LONA PUBLICITÀRIA A LES BASTIDES D'OBRA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A TRAMITAR UNA SOL LICITUD D AUTORITZACIÓ D ÚS EXCEPCIONAL PER A INSTAL LACIÓ D UNA LONA PUBLICITÀRIA EN FAÇANES AMB OBRA DE BARCELONA PEL QUE FA A L'EDIFICI LA FAÇANA DEL QUAL

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

PLA ESPECIAL TORRE RAFAELA MAS QUINTANA

PLA ESPECIAL TORRE RAFAELA MAS QUINTANA PLA ESPECIAL TORRE RAFAELA MAS QUINTANA C/ RIU CARDENER 23, GIRONA. RAUL ALONSO, ANA COELLO I LAURA MARTINEZ DE GUEREÑU, ARQUITECTES. FEBRER 2008 MEMORIA JUSTIFICATIVA Naturalesa, objecte i abast del Pla

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

Creació d un bloc amb Blogger (I)

Creació d un bloc amb Blogger (I) Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS Divisió de Gestió Energètica Institut Català d Energia Gener 2014 NOU PROCEDIMENT DE CERTIFICACIÓ A) PER QUÈ AQUESTS CANVIS? Atesa la probable aprovació

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Organitza: 4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Gerard Mussot: Neu i brases 1r Concurs de Fotografia Digital L Andorra dels Paisatges Març Léopold Hurbin: Submarí 4t Concurs de

Más detalles

Justificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar

Justificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar Justificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar A continuació es detalla el procediment que cal seguir per tal de justificar aquelles bestretes o avançaments a proveïdors que la Unitat de

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

EL TRANSPORT DE MERCADERIES EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT Treball d estiu/r Batillerat CT EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT. Aquells alumnes que tinguin la matèria de matemàtiques pendent, hauran de presentar els eercicis el dia de la prova de recuperació.

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

1. CONFIGURAR LA PÀGINA 1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació

Más detalles

Unitat 9. Els cossos en l espai

Unitat 9. Els cossos en l espai Unitat 9. Els cossos en l espai Pàgina 176. Reflexiona Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment.

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6 Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m

Más detalles

La marca de la Diputació de Barcelona

La marca de la Diputació de Barcelona La marca de la Diputació de Barcelona La nostra marca evoluciona amb nosaltres La Diputació de Barcelona ha revisat la seva marca, d una banda per aconseguir una imatge unificada que ens identifiqui com

Más detalles

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,... Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,

Más detalles

Qüestionari d avaluació

Qüestionari d avaluació Qüestionari d avaluació 2010 Guia d instruccions per complimentar el model de qüestionari d avaluació. març 2010 GS012010QP10001 I RESOLUCIÓ 2010 La Resolució TRE/3767/2009, de 30 de novembre (DOGC. Núm.5545,

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals Jornada sobre l impacte les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals Llei 25/2013 27 sembre. Impuls la factura electrònica i creació l Comptable Factures 1 1 1 Objecte Objecte

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 IMPLANTACIÓ D UN PAU CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 David Tisaire Berga Definicions i obligacions Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l eficàcia operativa del

Más detalles

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC

Más detalles

El logotip de la Unió Europea haurà d incloure una de les dues següents referències, en funció de quin programa operatiu apliqui:

El logotip de la Unió Europea haurà d incloure una de les dues següents referències, en funció de quin programa operatiu apliqui: Indicacions per a la correcta execució de les mesures d informació i publicitat de les actuacions cofinançades pel Fons Social Europeu en el marc del Programa Operatiu del FSE 2014/2020 a Catalunya, o

Más detalles

ORDENANCES GENERALITATS. Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. Article 3.- Validesa de les determinacions.

ORDENANCES GENERALITATS. Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. Article 3.- Validesa de les determinacions. ORDENANCES ORDENANCES GENERALITATS Article 1.- Conceptes, definicions i terminologia emprada. En aquestes Ordenances del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat del

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional) El certificat És el document per mitjà del qual l Administració dóna fe d un fet o garanteix l exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d actes, un registre, etcètera. Mida del full: ISO A4

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Tarragona DOCUMENT DE REFERÈNCIA 1. Identificació de l expedient Títol Pla d ordenació urbanística municipal Promotor

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ

FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ Pàg.: 1 de 6 PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE Pàg.: 2 de 6 FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LA PRESTACIÓ DEFINICIÓ DE LA PRESTACIÓ Nom de la prestació Descripció Tramitació de beques

Más detalles

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL S E G O N A E D I C I Ó D E S A B A D E L L U N I V E R S I T A T D E L 7 A L 1 1 D E J U L I O L D E 2 0 0 3 LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL LES ESTRATÈGIES LOCALS EN LA MOBILITAT URBANA Joan Carles

Más detalles

Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic)

Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic) FACTURACI Ó ELECTRÒNI CA Factura Electrònica (en el sector públic) Què és? És un document electrònic que: Viatja per mitjans electrònics Garanteix l autenticitat de l origen Garanteix la integritat it

Más detalles

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Cristian Benito Manrique MÀSTER EN GESTIÓ URBANÍSTICA Sumari 1. Introducció 2. Objectius 3. Dades d estudi 4. Fórmula fonamental

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya PERPINYÀ Le Pertús Portbou Dèficits de la xarxa ferroviària catalana Figueres- Vilafant FIGUERES Vilamalla GIRONA L amplada de via Els accessos als ports

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

Semblança. Teorema de Tales

Semblança. Teorema de Tales Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera Jornada de portes obertes del Batxillerat Institut Celestí Bellera maig de 2016 Estructura del sistema educatiu PRIMÀRIA (de 3 a 12 anys) E S O 1r, 2n, 3r, 4t curs (de 12 a 16 anys) BATXILLERAT LOMCE 1r

Más detalles

Àrea de Territori i Ciutadania - Àrea de Governança i Ciutadania MODIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA

Àrea de Territori i Ciutadania - Àrea de Governança i Ciutadania MODIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA Àrea de Territori i Ciutadania - Àrea de Governança i Ciutadania MODIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA Setembre 2010 índex 1.- MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 1.1.- Introducció. Objectius

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

CATÀLEG D ACTIVITATS CULTURALS Presentació de noves propostes. Quin tipus de propostes s hi poden presentar?

CATÀLEG D ACTIVITATS CULTURALS Presentació de noves propostes. Quin tipus de propostes s hi poden presentar? CATÀLEG D ACTIVITATS CULTURALS 2017 Presentació de noves propostes El SARC publica en la seua web cada any el Catàleg d Activitats Culturals amb la finalitat de promocionar tant els professionals del sector

Más detalles

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil

Más detalles

02. 2011. Cobertura i urbanització de l accés ferroviari a l estació de Sants.

02. 2011. Cobertura i urbanització de l accés ferroviari a l estació de Sants. 1 Cobertura i urbanització de l accés ferroviari a l estació de Sants. Cobertura i urbanització de l accés ferroviari a l estació de Sants Objectius 2 1/23 Millorar les condicions ambientals (soroll i

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006)

Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Artículo 8.Responsabilidades de los beneficiarios relativas a las medidas de información y publicidad destinadas al público.

Más detalles

Poden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i

Más detalles

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA 1.- La Llei de la Promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. L objecte de la llei és reconèixer un nou dret de la ciutadania a

Más detalles

Una plantilla és un fitxer model que conté una sèrie d elements que serveixen de base per a la creació d altres documents similars.

Una plantilla és un fitxer model que conté una sèrie d elements que serveixen de base per a la creació d altres documents similars. Ús de plantilles Una plantilla és un fitxer model que conté una sèrie d elements que serveixen de base per a la creació d altres documents similars. Per exemple, molts dels elements que apareixen en un

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS ÍNDEX ÍNDEX 2 GES TIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT: 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS: 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RES ULTATS: 5 PROCÉS-Q-410-T-37-ET

Más detalles

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS Acord de la Comissió d Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d Ordenació

Más detalles

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR C INDUSTRIAL LLEVANT POLINYÀ TEXT REFÓS ORDENANCES REGULADORES

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR C INDUSTRIAL LLEVANT POLINYÀ TEXT REFÓS ORDENANCES REGULADORES PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR C INDUSTRIAL LLEVANT POLINYÀ TEXT REFÓS ORDENANCES REGULADORES ABRIL 2009 CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Àmbit, iniciativa i interpretació. 1. Les presents

Más detalles

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX TESI DOCTORAL Director: Eduard Berenguer i Comas Doctoranda: Mercè Carreras i Solanas Programa

Más detalles

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 DIBUIX TÈCNIC L examen consta de la realització de tres dibuixos: el dibuix 1, una de les dues opcions del dibuix 2 i una de les dues opcions del dibuix 3. Escolliu entre l

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

L ús eficient de l energia a la llar

L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica

Más detalles