industrialitzador ( ) 1930) 1930)
|
|
- Ignacio Benítez Ayala
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Tema 8. Transformacions agràries i procés industrialitzador ( ) 1930) 8.1. Les transformacions de l agricultura 8.2. Creixement demogràfic i migracions 8.3. Els inicis de la industrialització 8.4. El ferrocarril i el mercat interior 8.5. L explotació dels recursos miners 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial ( ) 1930) 8.8. Comerç exterior i intervenció de l Estat 1
2 8.1. Les transformacions de l agricultura Els efectes de la reforma agrària liberal es va abolir el règim senyorial procés es va de desvincular substitució la de propietat l Antic Règim per la societat capitalista es va desamortitzar la terra transfereixen la propietat de la terra a gent molt interessada en obtenir la màxima producció possible l agricultura deixa de ser d autoconsum per convertir-se en agricultura de mercat 2
3 8.1. Les transformacions de l agricultura Millora tècniques agrícoles producció per unitat de superfície rendiments producció per persona i unitat de temps productivitat producció preus consum aliments possibilitat alimentar + pobl. ingrés s propietaris nivell renda aliments en consum dem.béns manuf demanda treball agrari salaris emigració ciutats costos beneficis oferta de capital La industrialització és possible quan hi ha reforma agrària ria Possibilitat alimentar + població Més demanda de béns manufacturats Emigració a les ciutats Més oferta de capital 3
4 8.1. Les transformacions de l agricultura Diferències entre l agricultura espanyola i la catalana ESPANYA Tipus de propietat Minifundi, latifundi Tipus de contracte A curt termini Tipus de conreu Cereals CATALUNYA Mitjana propietat A llarg termini (Emfiteusi) Especialitzada (vinya) 4
5 8.1. Les transformacions de l agricultura ESPANYA Manteniment de baixos rendiments agricultors pobres NO emigració, NO acumulació capitals CATALUNYA Transformacions en la propietat i comercialització agricultors enriquits transformació agricultura indústria 5
6 8.2. Creixement demogràfic i migracions L augment de la població Entre 1830 i 1930 la població espanyola es duplica Causes: - Descens de la taxa de mortalitat millora alimentació millora higiene públicap desaparició grans epidèmies - Manteniment de la taxa de natalitat lentitud dels canvis socials Creixement no homogeni perifèria creix més que l interior 6
7 8.2. Creixement demogràfic i migracions L increment de la urbanització Paral lelament al creixement de la població creixement de les ciutats - els nuclis tradicionals Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa, València, Sevilla, Màlaga - les zones industrials Badalona, Sabadell, Terrassa, Baracaldo, Sestao,, Mieres, etc. Malgrat això població eminentment rural 7
8 8.2. Creixement demogràfic i migracions Els moviments migratoris Abans de la I Guerra Mundial migració exterior Amèrica Llatina Després de la I Guerra Mundial migració interior àrees industrials 8
9 8.3. Els inicis de la industrialització L arrencada industrial i l era del vapor Indústria moderna indústria cotonera teixit agradable fàcil de rentar resistent Cap a la dècada de 1830 introducció de la màquina de vapor mecanització de la filatura [a partir de 1870 es mecanitza el tissatge] Causes de la mecanització l escassetat de mà d obra per la Guerra del Francès abundància de capitals, repatriats d Amèrica 9
10 Filadores 10
11 Teler 11
12 8.3. Els inicis de la industrialització L arrencada industrial i l era del vapor mecanització baixar costos baixar preus venda estimular la demanda La font energètica era el vapor [una fàbrica era un vapor] cal carbó cal importar-lo d Anglaterra [encareix la producció] 12
13 8.3. Els inicis de la industrialització Les colònies industrials Des de 1869 per estalviar costos del carbó energia hidràulica La indústria es desplaça de les ciutats als rius Llobregat Ter Besòs Les colònies comporten tot un conjunt d edificacions fàbrica, habitatges, escola, església, economat, etc. Les relacions obrer/patró no eren només laborals, sinó també socials [paternalisme] 13
14 8.3. Els inicis de la industrialització Les colònies industrials Avantatges gratuïtat de l energia mà d obra més barata i menys conflictiva beneficis fiscals per fomentar el poblament rural Inconvenients construcció de molts edificis encariment del transport reducció de la producció durant l estiatge 14
15 8.3. Els inicis de la industrialització Les característiques de la indústria catalana Indústria lleugera (o béns de consum) requereix poc capital per crear-se és suficient l autofinançament per créixer Es dóna una complementarietat entre les diferents empreses poques grans empreses moltes empreses mitjanes i petites producció domèstica i subcontractació 15
16 8.3. Els inicis de la industrialització Les característiques de la indústria catalana Forta dependència dels proveïments exteriors energia primeres matèries maquinària Per això, al principi tendència a situar-se se prop dels ports [al voltant de Barcelona] 16
17 8.3. Els inicis de la industrialització Les característiques de la indústria catalana Obstacles per al desenvolupament de la indústria L escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols comporta preus + alts costos unitaris + alts poca competitivitat La gran quantitat de recursos que absorbeix la Hisenda pública la hisenda paga bons interessos per captar capitals encareix el preu del diner encareix finançament a les empreses L absència d energia barata i contínua limita l ús de màquines més productives 17
18 8.4. El ferrocarril i el mercat interior La construcció de la xarxa ferroviària Llei General de Ferrocarrils (1855) estructura radial no comunica les regions amb economia més dinàmica amplada entre carrils dificulta els intercanvis amb Europa entrada lliure de materials necessaris per a construcció i explotació de línies construït per empreses estrangeres ocasió perduda per a la industrialització NO desenvolupament siderúrgia no capacitat per satisfer demanda preus més elevats l Estat subvenciona la construcció 18
19 19
20 8.4. El ferrocarril i el mercat interior La construcció de la xarxa ferroviària Ferrocarril mitjà de transport bàsicb redueix notablement el cost del transport és s més m s segur i regular permet augmentar superfície de conreu estimula el mercat interior crea més m s consumidors iguala preus 20
21 8.5. L explotació dels recursos miners L expansió minera forta explotació dels jaciments miners Causes augment de la demanda internacional [2a Revolució industrial] avenços tècnics en l explotació de mines legislació minera Llei de Bases per a la Legislació Minera (1868) liberalització explotació jaciments entrada d empreses estrangeres ingressos per a la Hisenda Escassos efectes d arrossegament sobre el conjunt de l economia espanyola 21
22 8.5. L explotació dels recursos miners L expansió minera Principals jaciments Plom (La Carolina) Coure (Riotinto( Riotinto) Mercuri (Almadén) Zinc (Reocín( Reocín) 22
23 8.5. L explotació dels recursos miners La mineria del carbó i del ferro Mineria del carbó Jaciments d hulla a Astúries carbó d escassa qualitat costos d extracció elevats necessitat de protecció aranzelària i d ajudes de l Estat Mineria del ferro Jaciments a Biscaia imprescindible per fer acer es creen societats basques acumulen capitals inversió en indústria 23
24 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica El retard de la industrialització a Espanya s. XIX reduït t pes de la indústria en l economia l espanyola Causes permanència ncia d una d agricultura endarrerida manté en la pobresa a la major part de la població inexistència ncia d un d mercat interior articulat escassa especialització de la producció poca capacitat de compra manca xarxa de transports i comunicacions que faciliti els intercanvis posició geogràfica d Espanya allunyada del nucli central de la industrialització En la 2a meitat segle XIX certa transformació industrial 24
25 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica L evolució de la siderúrgia Màlaga ( ) 1864) tenia mineral de ferro no tenia carbó carbó vegetal (molt car) producció molt reduïda da Astúries ( ) 1879) tenia carbó en grans quantitats no tenia ferro producció més s barata que a MàlagaM 25
26 8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica L evolució de la siderúrgia Biscaia (des de 1879) tenia ferro i carbó preus competitius perquè els dos minerals són barats consolida la siderúrgia gràcies a l acumulació de capitals [exportació mineral de ferro] beneficis per exportació ferro i siderúrgia desenvolupament indústria béns de capital molt diversificada construcció mecànica construcció naval companyies elèctriques companyies químiques amb fonts finançament [Bancs Vizcaya i Bilbao] SÓLIDA BASE INDUSTRIAL I FINANCERA 26
27 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial ( ) 1930) Canvi energètic i avenços tecnològics Ús de l electricitat avantatge a Espanya aprofitament rius facilita mecanització de la producció industrial millora transmissió informació millora transports 27
28 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial ( ) 1930) El nou dinamisme de Catalunya Entre 1875 i 1930 base industrial de Catalunya es diversifica associació amb empreses estrangeres inversió directa de capital millora coneixements tècnics qualificació del personal Metal lurgia indústries mecàniques [Maquinista Terrestre y Marítima] Indústria química [SA Cros,, Electroquímica de Flix] Automòbil [Hispano-Suiza] 28
29 8.8. Comerç exterior i intervenció de l Estat L augment dels intercanvis Intercanvis comercials creixement modest, però sostingut fort creixement per expansió del comerç internacional Estructura del comerç exterior Exportacions: productes primaris Importacions: primeres matèries i maquinària Destí: : colònies, França a i Gran Bretanya Origen: França i Gran Bretanya 29
30 8.8. Comerç exterior i intervenció de l Estat Proteccionistes i lliurecanvistes Proteccionistes partidaris de posar aranzels que encarissin l entrada de productes estrangers per tal de desenvolupar la producció interna Tèxtil català, bladers castellans, carboners asturians, siderúrgics bascs Lliurecanvistes partidaris de la lliure entrada de productes estrangers perquè això a feia competitiva una economia La política aranzelària espanyola fins 1870 fou lliurecanvista facilita la compra a l exterior de productes necessaris a Espanya des de 1870 fou proteccionista consolida les activitats no competitives 30
31 8.8. Comerç exterior i intervenció de l Estat Restricció de la competència i intervencionisme estatal Sector industrial tendència a restringir la competència per assegurar els mercats a través acords per fixar preus acords per repartir-se el mercat conseqüències preus més elevats [els consumidors tenen menys renda] costos més grans [menys possibilitats de competir] 31
32 8.8. Comerç exterior i intervenció de l Estat Restricció de la competència i intervencionisme estatal Forta intervenció de l Estat en l economia augment de tarifes duaneres reduir riscos de les inversions privades [exempcions,, privilegis fiscals] permet la creació de sectors nous [indústria aeronàutica] creació d infraestructures de transport 32
33 33
La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...
La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals
Más detalles» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.
ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat
Más detallesTASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o
Más detallesUnitat 5: NORD-SUD: Un món desigual. David Fernández de Arriba
Unitat 5: NORD-SUD: Un món desigual David Fernández de Arriba http://www.historiaicultura.wordpress.com NORD-SUD: Un món desigual QUÈ VEUREM? Les desigualtats mundials Economies desenvolupades Economies
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesPIMES I MULTINACIONALS
PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 8 de gener de 2013 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesInforme continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya
Informe continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya Actualització: Juliol - agost 29 1. Indicadors macroeconòmics anual 27 28 29 PIB Catalunya 3,6%,7% -4,5% Aturats registrats (2) 265.789 423.232
Más detallesTema 1. Principis bàsics d economia
Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:
Más detallesCaracterístiques generals dels polígons
00 Característiques generals dels polígons Característiques generals dels polígons Actualitat Actualidad Polígons Superfície Tipus d activitat Polígonos Superficie Tipo de actividad Ronda Santa Maria Can
Más detallesLa industrialització de Catalunya va construir una excepció dins del panorama espanyol i, fins al començament del segle XIX, Catalunya va ser la
La industrialització de Catalunya va construir una excepció dins del panorama espanyol i, fins al començament del segle XIX, Catalunya va ser la fàbrica d Espanya. El motor d aquesta embranzida industrial
Más detallesConvocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...
Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2013
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 21 de gener de 2014 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detallesELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona,
Sobre nosaltres... ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona, cansada de no poder resoldre la mancança
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesDefinició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana
Definició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana Marta Olivella Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, 22 de setembre de 2016 1. La definició de l
Más detallesClasse 9 2n Bloc. Macroeconomia
Classe 9 2n Bloc. Macroeconomia Tema 5. Dades macroeconòmiques Què és la Macroeconomia? La Macroeconomia és una de les àrees de la ciència econòmica que es preocupa per l evolució d una economia. El seu
Más detallesOficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2014
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 Sèrie 5. Responeu a CINC dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2 punts. En el cas que respongueu a tots els exercicis, només es valoraran els cinc
Más detallesFelip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement
Canvi en les maneres de viure El cicle vital dels edificis Felip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement 31 d octubre de 2013 Director a Aqualogy Facility Management i Delegat Territorial
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesEl sector terciari: els serveis.
El sector terciari: els serveis. Definició i classificació dels serveis. Introducció. Sector terciari: engloba una sèrie d activitats econòmiques, conegudes amb el nom de «serveis», que no produeixen béns
Más detallesLa revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) La visió des de Catalunya
La revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) Col legi d Economistes de Catalunya 10 de maig de 2017 Una mica d història Una mica d història. Objectius de la PAC L article 33 del Tractat de Roma (1957)
Más detallesL ANÀLISI DELS PLÀNOLS URBANS
L ANÀLISI DELS PLÀNOLS URBANS L'anàlisi deis plànols urbans permet de conèixer l'emplaçament, l'evolució històrica, el creixement, la morfologia i l'estructura d'una ciutat. Cal analitzar: L'emplaçament
Más detallesImpacte econòmic dels canvis de domicili social i fiscal de les empreses catalanes
Impacte econòmic dels canvis de domicili social i fiscal de les empreses catalanes Novembre de 2017 Glossari AEAT: Agencia Estatal de Administración Tributaria ATC: Agència Tributària de Catalunya CA:
Más detallesPensions a la Catalunya independent. Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona
Pensions a la Catalunya independent Elisenda Paluzie Universitat de Barcelona 1 Es podran pagar les pensions? Com? El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment: les cotitzacions
Más detallesBanca Ètica Estratègia de Fundació Un Sol Món. El microcrèdit persegueix que totes les persones desenvolupin el seu autèntic potencial.
Banca Ètica Estratègia de Fundació Un Sol Món El microcrèdit persegueix que totes les persones desenvolupin el seu autèntic potencial. Banca Ètica Estratègia Fundació Un Sol Món Entenem per Banca Ètica
Más detallesBUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT
BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població
Más detallesCONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014
CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA 22 de maig del 2014 1. Índex Evolució de l economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014 2015.
Más detallesREPTES PER A LA COMPETITIVITAT DE LA CADENA DE VALOR DEL SECTOR DE FABRICANTS DE BENS D'EQUIP. 30 d Octubre 2014 Casa Convalescència de Vic
REPTES PER A LA COMPETITIVITAT DE LA CADENA DE VALOR DEL SECTOR DE FABRICANTS DE BENS D'EQUIP 30 d Octubre 2014 Casa Convalescència de Vic OBERTURA Creacció té la missió de treballar per la millora de
Más detallesORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics
ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS Activitat econòmica Conjunt d'activitats adreçades a satisfer les nostres necessitats. Béns Serveis Satisfacció de les necessitats (i desitjos) dels éssers humans
Más detallesAl Treball en Transport Públic
Al Treball en Transport Públic El Cas de l Aeroport de Barcelona 19 d octubre, 2004 Transport Públic per a tothom 1 . Plantejament L Aeroport del Prat, ha estat, és i serà una de les àrees amb major nombre
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies
Más detallesFASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF
FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF Estratègies genèriques d ANSOFF La matriu d Ansoff, és s un model útil i senzill per avaluar les diferents opcions i oportunitats de creixement de
Más detallesFets rellevants de l informe econòmic financer dels centres hospitalaris d atenció especialitzada Any Central de Balanços
Fets rellevants de l informe econòmic financer dels centres hospitalaris d atenció especialitzada Any 2013 Central de Balanços Consell de sector d atenció especialitzada d aguts La Unió 22 de juliol de
Más detallesEines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica
Eines per a l eficiència energètica 6 de juliol de 2017 Estat actual de la certificació energètica i erros més habituals Ainhoa Mata i Pérez Cap d Unitat d Edificis Institut Català d Energia OBSERVATORI
Más detallesInforme: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL
Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.
Más detallesFITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA
FITXES LOCALS 1 FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA DADES BÀSIQUES Superfície: 53,7 km 2 Població: 15.511 habitants (21) Nombre d empreses: 1.551 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE
Más detallesL ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT
EL EL PAPER PAPER DE DE L ADMINISTRACIL L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA LA PROMOCIÓ PROMOCIÓI I GESTIÓ GESTIÓD À D ÀREES D ACTIVITAT DD ACTIVITAT ECONÓMICA ECONÓMICA IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT
Más detallesCriteris avaluació. Part teòrica:
ANNEX 1. CONTINGUTS PAU 2012 I VINCULACIÓ AMB EL CURRÍCULUM OFICIAL Blocs Amb els objectius generals de l àrea Criteris avaluació 1. L empresa 1, 2, 5 1, 2, 3, 15 Continguts - Evolució històrica i definició
Más detallesEl diagrama de Swan 26 abril 2017
El diagrama de Swan 1 26 abril 2017 Equilibri intern i equilibri extern L equilibri intern requereix plena ocupació dels recursos (taxa d atur suficientment baixa) i estabilitat de preus (taxa d inflació
Más detallesSistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016
Direcció General d Energia i Canvi Climàtic Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016 Punt de partida Mix energètic a Balears Objectius
Más detallesPROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS
PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut
Más detallesCERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS
CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS Divisió de Gestió Energètica Institut Català d Energia Gener 2014 1 NOU PROCEDIMENT PROCEDIMENT DE CERTIFICACIÓ A) Perquè es fan ara aquests canvis? Atesa
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3)
SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3) 1. Classifica les fonts següents de finançament segons els diferents criteris: a) Descompte d una lletra b) Reserva legal c) Amortitzacions d) Capital social e) Emprèstit
Más detallesNOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 1 PERQUÈ APOSTAR PER L AUTOBÚS INTERURBÀ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA? 1 CIVIA ~ 4,8M 1 bus~ 240.000 1. Més eficient i econòmic 1 tramvia ~ 2,5M Adaptar
Más detallesÍNDEX 1. ORIGEN 2. CONTEXT HISTÒRIC 3. CAUSES 4. FUNCIONAMENT 5. TIPUS DE CARTILLES
ÍNDEX 1. ORIGEN 2. CONTEXT HISTÒRIC 3. CAUSES 4. FUNCIONAMENT 5. TIPUS DE CARTILLES 5.1. EXEMPLE 6. CONSEQÜENCIES DE L ÚS DE LES CARTILLES 7. EL MERCAT NEGRE O ESTRAPERLO 7.1. PRODUCTES I PREUS 8. BIBLIOFRAFIA
Más detallesLa crisi energètica: El gas natural, oportunitats i reptes. Javier Alcaide Director de Estudis
La crisi energètica: El gas natural, oportunitats i reptes Javier Alcaide Director de Estudis Palma 4 de març de 2009 El gas natural al món. Consum mundial d energia Consum mundial d energia primària (Gtep)
Más detallesObjectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic
Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 Assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg
Más detallesInforme sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència
Informe sobre la matrícula de la UdL, curs 2016-17. Avenç de resultats. Novembre 2016 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i, sobre tot, el bon comportament dels màsters, han contribuït decisivament
Más detallesCONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya
- 3.d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present
Más detallesEvolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives Gener 2016
Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives 2016 Gener 2016 1 0. Introducció PIMEC fa anualment una radiografia de la situació empresarial a través del seu Anuari de la pime catalana, una
Más detallesGUIA PRÀCTICA SOBRE EDIFICIS DE CONSUM D'ENERGIA GAIREBÉ ZERO
GUIA PRÀCTICA SOBRE EDIFICIS DE CONSUM D'ENERGIA GAIREBÉ ZERO Ainhoa Mata Pérez Cap d unitat d edificis Institut Català d Energia 27 d octubre de 2017 Eficiència energètica en nous habitatges Quadern Pràctic
Más detallesTema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : El sector primari és el que obté els recursos directament de la natura. En formen part : L agricultura La ramaderia La pesca L explotació de boscos El sector secundari comprén
Más detallesXifres de Catalunya
www.idescat.cat Xifres de POBLACIÓ Població (1.000) (1) 7 434 46 508 507 417 homes 49,1 49,3 48,8 dones 50,9 50,7 51,2 Estructura (%) 0-14 anys 15,9 15,2 15,6 15-24 anys 9,4 9,9 11,5 25-49 anys 38,5 38,9
Más detallesXifres de Catalunya
www.idescat.cat Xifres de POBLACIÓ Població (1.000) 7 479 46 704 505 730 49,3 49,3 48,8 51,0 50,8 51,2 Estructura () 0-14 anys 15,9 15,2 15,6 15-24 anys 9,4 10,1 11,7 25-49 anys 39,2 39,3 35,3 50-64 anys
Más detallesInfraestructures logístiques a Catalunya: Necessitat de col laboració Pública - Privada
Infraestructures logístiques a Catalunya: Necessitat de col laboració Pública - Privada Girona, abril 2010 Joan Font Director General Índex 1. Introducció 2. Caracterització Infraestructures Logístiques
Más detallesCurs UOM La construcció de l'estat del benestar i les seves característiques
Curs UOM La construcció de l'estat del benestar i les seves característiques Lluís Ballester FACULTAT D EDUCACIÓ 5. Primeres crisi de l Estat del Benestar (anys setanta) 65 TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
Más detallesBALANÇ TURÍSTIC TARRAGONA Gener Desembre 2016
BALANÇ TURÍSTIC TARRAGONA Gener Desembre 2016 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. Gener 2017 ALLOTJAMENTS TARRAGONA HOTELS: 24 establiments 1.203 habitacions 2.461 llits CÀMPINGS: 7 establiments
Más detallesESTAT DE PREVISIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE L'EXERCICI 2.015
ESTAT DE PREVISIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE L'EXERCICI 2.015 De conformitat amb l'establert en l'article 164 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'hisendes Locals,
Más detalles6. L evolució dels preus i dels salaris
6. L evolució dels preus i dels salaris 6.1. L evolució dels preus L any la inflació catalana va marcar un mínim històric (0,1 % anual) L any els preus van registrar una moderació històrica a Catalunya.
Más detallesGLOBALITZACIÓ I SOCIETAT INTERNACIONAL
GUIA DOCENT GLOBALITZACIÓ I SOCIETAT INTERNACIONAL Informació general de l assignatura Denominació Nombre de crèdits ECTS Coordinació Departament/s Idioma d impartició Professorat GLOBALITZACIÓ I SOCIETAT
Más detallesBadia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès
Badia del Vallès NZEB Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès REALITAT Context global Anàlisi del municipi Deficiències generalitzades RISCOS Pobresa energètica Altes emissions de GEH SOLUCIONS Tècniques
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesCom puc rendibilitzar la meva inversió? SET
Com puc rendibilitzar la meva inversió? L'objectiu d'aquesta presentació és respondre de forma efectiva a aquesta pregunta. Mitjançant el desenvolupament de la franquícia Petro7 li ajudarem a aconseguir
Más detallesOBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INFRAESTRUCTURES
OBSERVATORI MARCA ESPAÑA QUALITAT DE LES INTRODUCCIÓ ÍNDEX Introducció... 3 Metodologia... 4 Indicadors sobre la qualitat de les infraestructures... 6 Evolució dels indicadors... 13 Posició d Espanya en
Más detallesTransformacions econòmiques i socials en el primer terç del segle XX
Transformacions econòmiques i socials en el primer terç del segle XX Transformacions demogràfiques, econòmiques i socials. Creixement demogràfic i migracions. La crisi agrària del cereal i la viticultura
Más detallesTecnologies Mediambientals i Sostenibilitat
Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat Mesura de la sostenibilitat. Alguns exemples d Indicadors. Desenvolupament humà És el procés d ampliació de les opcions de les persones dirigit a Obtenir una
Más detallesPla d empresa en l àmbit de l Administració sociosanitària
Pla d empresa en l àmbit de l Administració sociosanitària Índex 1. Presentació del projecte 1.1. Descripció general 1.2. Objectius personals 1.3. Fitxa de l empresa 2. Els promotors 2.1. El currículum
Más detallesMenorca 100% renovables utopia o realitat?
Diàlegs amb la biosfera Menorca 100% renovables utopia o realitat? Joan Groizard Payeras Director General d Energia i Canvi Climàtic Menorca 100% renovables El punt de partida Poc a poc... de quina magnitud
Más detallesCATALAN KNOW-HOW TO WEST AFRICA
CATALAN KNOW-HOW TO WEST AFRICA PLÀ DE LA PRESENTACIÓ I. PANORAMA DELS MERCATS II. NECESSITAT DE KNOW-HOW: PER QUÈ? III. ELS MOTORS IV. QUINS SECTORS? V. OPORTUNITATS... VI. ACCÈS VI. ACCIÓ ACCRA: PROGRAMA
Más detallesSituació i perspectives econòmiques
Situació i perspectives econòmiques Rafael Doménech 25a Jornada BBVA d Economia i Perspectives 4 de Març, 2016 El món continuarà creixent, però a un ritme menor que en el passat i amb més riscos Catalunya
Más detallesOficina de Mercats i Fires Locals. Necessitats als mercats municipals de la província de Barcelona. Presentació de l estudi
Oficina de Mercats i Fires Locals Presentació de l estudi Necessitats als mercats municipals de la província de Barcelona Barcelona, a 3 de juny de 2013 Per què Contextualització Cap on anem? Metodologia
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesLa indústria a Catalunya: motor de creixement econòmic
La indústria a Catalunya: motor de creixement econòmic Joan Batalla 15 Abstract L objectiu bàsic de qualsevol política industrial no pot ser altre que millorar la productivitat i la competitivitat de les
Más detallesFITXA PER PROGRAMAR NOUS ESTUDIS (EMERGENTS I QUE ES REVERIFIQUEN) DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI CURS
FITXA PER PROGRAMAR NOUS ESTUDIS (EMERGENTS I QUE ES REVERIFIQUEN) DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI CURS 2017-18 Universitat 1. Identificació del grau/màster universitari (en el cas dels màsters universitaris,
Más detallesEL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: LA MÀQUINA DE VAPOR VISITA AL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (Terrassa) Jordi Regalés LA MÀQUINA DE VAPOR: ENERGIA PER A LA FÀBRICA TÈXTIL
Más detallesELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL. l àmbit social
ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL Una mirada des de la proximitat en l àmbit social CRISTINA FRAILE TREBALLADORA SOCIAL CAP DE SERVEIS SOCIALS BÀSICS Impacte de la crisi econòmica en
Más detallesEl model energètic català
Conferències col loqui del Cercle d Infraestructures a la Costa Brava Sr. Josep Canós Director General d Energia, Mines i Seguretat Industrial Hotel S Agaró, 27 de maig de 2011 El paper de l energia a
Más detallesUNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS. Montse Alsius
UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS Montse Alsius LA POBLACIÓ EN EL MÓN: L evolució de la població mundial. DEMOGRAFIA És la ciència que estudia la població. Què estudien els demògrafs i com ho
Más detallesLa revolució Industrial
La revolució Industrial 1.- Definició La Revolució Industrial Canvi produït a la 2n. ½ del segle XVIII i basat en el pas d una economia agrària i artesanal a una economia dominada per la indústria la producció
Más detallesORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS
ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONCEPTES ECONÒMICS 1. L'ACTIVITAT ECONÓMICA L'activitat econòmica és el conjunt d'activitats fetes pels homes per satisfer les seves necessitats. Produir béns (distribuir-los
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesBUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL L'Estructura Empresarial preten donar una imatge global de com les emrpeses, els Polígons d'activitat Economia (PAE) i els sectors s'estructuren al nostre
Más detallesPadró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya
3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb
Más detallesHABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI
HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE L'any 2004, l'obra Social "la Caixa" va posar en
Más detallesEconomia de l empresa Sèrie 2
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Economia de l empresa Sèrie 2 SOLUCIONS,
Más detallesExercici Compte de pèrdues i guanys:
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 SÈRIE 1. Responeu a CINC dels sis exercicis següents. Cada exercici val 2 punts. En el cas que respongueu a tots els exercicis, només es valoraran els cinc
Más detallesVisita tècnica de l Observatori de la llet a l explotació de cabres de llet MONTLLOBÉ (Fraga) (27 de desembre de 2007)
Visita tècnica de l Observatori de la llet a l explotació de cabres de llet MONTLLOBÉ (Fraga) (27 de desembre de 2007) Observatori de la llet.- DAR Observatori de la llet.- DAR Visita tècnica a l explotació
Más detallesTasca 3.- EL SECTOR SECUNDARI. LA MINERIA I LA INDÚSTRIA
TEMA 3.- EL SECTOR SECUNDARI AL MÓN Tasca 3.- EL SECTOR SECUNDARI. LA MINERIA I LA INDÚSTRIA El sector secundari agrupa totes aquelles activitats consistents en la transformació de les matèries primeres
Más detallesBaròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012
Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del
Más detallesLLIÇÓ 1 LES GRANS TENDÈNCIES EN LA TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI A CATALUNYA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA AULES D EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA CURSOS PER LA GENT GRAN OCTUBRE DESEMBRE 2012 TRANSFORMACIÓ I GOVERN DEL TERRITORI A CATALUNYA Prof. Oriol Nel lo i Carles Donat Departament
Más detallesSituació i Perspectives econòmiques: Catalunya i Girona
Situació i Perspectives econòmiques: Catalunya i Girona Cambra de comerç de Girona Pep Ruiz BBVA Research Primer semestre 2015 L economia catalana s accelera, recolzada tant en la demanda interna com en
Más detallesLLIÇÓ 5. TÈCNIQUES D ANÀLISI ECONÒMICA
LLIÇÓ 5. TÈCNIQUES D ANÀLISI ECONÒMICA La normalitat és una ficció dels manuals d economia Joan Robinson Com s ha explicat a la lliçó 1, el procés de producció és a l hora un procés de distribució, ja
Más detallesSalvador Gabarró President
Salvador Gabarró President 1 Contingut Responsabilitat social corporativa i govern corporatiu Compliment dels compromisos estratègics Creació de valor per a l accionista Propostes d acords 2 Responsabilitat
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesACC1Ó A ÀFRICA SUBSAHARIANA: Noves fronteres de negoci.
ACC1Ó A ÀFRICA SUBSAHARIANA: Noves fronteres de negoci Estructura - ACC1Ó: qui som? - Apostem per Àfrica subsahariana: perquè? - Àfrica austral: oportunitats de negoci detectades des d ACC1Ó Johannesburg
Más detalles