PRINCIPIS DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR
|
|
- María Rosario Benítez Domínguez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 PRINCIPIS DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR Objectiu: unificar conceptes. PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica. BIBLIOGRAFIA Introduction to Genetic Analysis. 7th ed. Griffiths, Anthony J.F.; Miller, Jeffrey H.; Suzuki, David T.; Lewontin, Richard C.; Gelbart, William M. New York: WH Freeman and Co; c1999. Molecular Cell Biology. 4th ed. Lodish, Harvey; Berk, Arnold; Zipursky, S. Lawrence; Matsudaira, Paul; Baltimore, David; Darnell, James E. New York: WH Freeman and Co; c1999. Genomes. 2nd ed. Brown, T. A. Oxford, UK: BIOS Scientific Publishers, Ltd Human Molecular Genetics 2. 2nd ed. Strachan, Tom and Read, Andrew P. Oxford, UK: BIOS Scientific Publishers Ltd; Ingeniería Genética y transferencia Génica. Marta Izquierdo Rojo; Editorial Pirámide Madrid, 2001
2 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
3
4 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
5
6
7
8
9 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22 CRE-RECOMBINASE A Cre recombinase ataacttcgtata gcatacat tatacgaagttat loxp B loxp loxp Excision of a loxp flanked region loxp
23 Cloning vector Size of insert Standard high copy number plasmid Bacteriophage λ insertion Bacteriophage λ replacement Cosmid PAC (P1 artificial chromosome) BAC (bacterial artificial chromosome) YAC (yeast artificial chromosome) 0-10 kb 0-10 kb 9-23 kb kb kb up to 300 kb Mb
24 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
25
26
27
28
29
30
31
32
33 Tejido Ovocitos Xenopus Ensayo mrna H 2 O mrna Selección por tamaño A B C D H 2 O A B C D Sintesis cdna H 2 O Aislamiento de clones únicos
34
35
36
37 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
38
39
40
41
42
43
44
45 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
46 RECOMBINACIÓN IN VIVO
47 HOMOLOGOUS RECOMBINATION homology X selection marker homology X targeting construct gene of interest double homologous recombination selection marker inactivated gene
48
49
50 egg ZYGOTE fertilized egg sperm BLASTOCYST cell stage inner cell mass (ICM) Embryonic Stem cells: culture genetic manipulation reintroduce in host-embryo
51
52
53 CRE-LOXP: TISSUE-SPECIFIC GENE INACTIVATION (only one floxed allele indicated, should be homozygous or other allele otherwise inactivated)
54
55
56 PROGRAMA: 1) Conceptes bàsics: DNA recombinant, transformació, clonació, vector. 2) Recombinació de DNA in vitro: tall i unió de molècules de DNA, enzims per a la manipulació d àcids nuclèics (enzims de restricció i lligasses). 3) Vectors de clonació: plàsmids, bacteriòfags, còsmids i YACS. 4) Clonació i aillament de gens: genoteques genòmiques i de cdna, marcatge d àcids nucleics, hibridació d àcids nucleics, altres estrategies de cribatge (doble híbrid, expressió funcional...). 5) Anàlisi de gens clonats: Southern, Northern, PCR, Seqüenciació del DNA: mètode de Sanger, seqüenciació automàtica. 6) Recombinació de DNA in vivo: inserció i substitució a llevat. Transgènia a animals superiors. 7) Expressió de gens clonats: caset d expressió, expressió a E.coli, expressió a cèl.lules de insecte, expressió a cèl.lules de mamífer. Teràpia gènica.
57
58
59 ATG Needs to be in frame TAA T7 promoter Affinity tag cdna Insert in an expression plasmid NH 4 Purify fusion protein via affinity tag Common affinty tags are be 6X-His & GST both protein will bind reversibly with high affinty and specificty to a particular chromatography resin
60
61 Transfection Liposome Electroporation
62
63 Vectors amb promotors induïbles Tet-inducible, two component system. CMV Promoter Tet r-vp16 activation domain +Tet Ras
64
65
UNIVERSIDAD INTERAMERICANA DE PUERTO RICO RECINTO METROPOLITANO FACULTAD DE CIENCIAS Y TECNOLOGIA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES PRONTUARIO
UNIVERSIDAD INTERAMERICANA DE PUERTO RICO RECINTO METROPOLITANO FACULTAD DE CIENCIAS Y TECNOLOGIA DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES I. INFORMACIÓN BÁSICA DEL CURSO PRONTUARIO Título del Curso : Biología
Más detallesDATOS DE LA ASIGNATURA
DATOS DE LA ASIGNATURA Denominación: Ingeniería Genética Aplicada Código: 58127 Clase: Optativa Curso: 2º Carácter: Cuatrimestral Cuatrimestre: 2º Créditos LRU: 6 Teóricos: 4.5 Prácticos: 1.5 Créditos
Más detallesFecha de elaboración: 14 de mayo de 2010 Fecha de última actualización: 27 de Mayo de 2010
PROGRAMA DE ESTUDIO Programa Educativo: Área de Formación : Licenciatura en Biología Integral Profesional Programa elaborado por: GENÉTICA MOLECULAR Horas teóricas: 2 Horas prácticas: 2 Total de Horas:
Más detallesASIGNATURA: BIOLOGÍA MOLECULAR
Página 1 de 5 CARACTERÍSTICAS GENERALES * Tipo: DESCRIPCIÓN Formación básica, Obligatoria, Optativa Trabajo de fin de grado, Prácticas externas Duración: Cuatrimestral Semestre / s: 3 Número de créditos
Más detallesMapeo genómico: Determinación de la localización de elementos en un genoma, con respecto de marcadores identificados
Mapeo genómico: Determinación de la localización de elementos en un genoma, con respecto de marcadores identificados Tipos de mapas: MAPAS FISICOS (de restricción, citogenéticos, de híbridos de radiación...)
Más detallesVECTORES Y CLONADO Martín Monte, viernes 27 de Marzo, 2009
VECTORES Y CLONADO Martín Monte, viernes 27 de Marzo, 2009 Caracterización y estudio de la función de un gen (Tb podría ser un fragmento de DNA genómico para el estudio de splicing o del promotor de un
Más detallesCOORDINADORES: DRS. LUISA A. LOPEZ OCHOA Y MONICA SANTOS MENDOZA
INGENIERIA GENÉTICA DE COORDINADORES: DRS. LUISA A. LOPEZ OCHOA Y MONICA SANTOS MENDOZA TEMA CLASES HORAS IDENTIFICACIÓN Y AISLAMIENTO DE 6 9 GENES EN TECNOLOGÍA DEL DNA RECOMBINANTE 2 3 MÉTODOS DE TRANFERENCIA
Más detalles1. ASIGNATURA / COURSE
1. ASIGNATURA / COURSE 1.1. Nombre / Course Title Biotecnología Animal / Animal Biotechnology 1.2. Código / Course Code 12670 1.3. Tipo / Type of course Optativa / Optional 1.4. Nivel / Level of course
Más detallesCronograma. Miércoles 25 de Marzo: Replicación, reparación y recombinación de ADN
Introducción a la Biología Celular y Molecular Diplomatura en Ciencia y Tecnología - Universidad Nacional de Quilmes Comisión Noche - Lunes y Miércoles de 18 a 21 hs. (Lunes aula 63 y Miércoles aula 106)
Más detallesUNIVERSIDAD DE ANTIOQUIA FACULTAD DE QUÍMICA FARMACÉUTICA
APROBADO EN EL CONSEJO DE FACULTAD DE QUIMICA FARMACÉUTICA ACUERDO 48 DEL 13 DE MAYO DE 2004 PROGRAMA DE INGENIERIA DE ALIMENTOS MBRE DE LA MATERIA PROFESOR OFICINA HORARIO DE CLASE HORARIO DE ATENCION
Más detallesUNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE SINALOA FACULTAD DE AGRONOMÍA DEPARTAMENTO DE PLANEACIÒN EDUCATIVA HORAS PRÁCTICAS: 2
UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE SINALOA FACULTAD DE AGRONOMÍA DEPARTAMENTO DE PLANEACIÒN EDUCATIVA NOMBRE DE LA ASIGNATURA INGENIERIA GENETICA Y CULTIVO DE TEJIDOS VEGETALES SEMESTRE: OCTAVO FASE DE FORMACIÓN:
Más detallesUNIVERSIDAD AUTONOMA CHAPINGO DEPARTAMENTO DE INGENIERIA AGROINDUSTRIAL
UNIVERSIDAD AUTONOMA CHAPINGO DEPARTAMENTO DE INGENIERIA AGROINDUSTRIAL Curso de actualización BASES DE INGENIERIA GENETICA Responsable: Baldomero Alarcón Zúñiga, Ph.D. Página WEB del curso: http://www.chapingo.mx/users/balarcon/inggen.html
Más detallesAlelo. Locus. La forma alternativa de un gen. El lugar donde se localiza el gen en el cromosoma.
GENÉTICA MENDELIANA Griffiths A., Wessler S., Lewontin R., Gelbart W., Suzuki D., Miller J. (2005) Introduction to Genetic Analysis (8 th ed). W.H. Freeman and Company, New York. QH430/I59/2005 Strachan
Más detallesCarácter de la asignatura Lenin Arias Rodríguez Fecha de elaboración: 28 de mayo de 2010 Fecha de última actualización: 11 de Junio de 2010
PROGRAMA DE ESTUDIO BIOLOGÍA MOLECULAR DE LA CÉLULA Programa Educativo: Licenciatura en Biología Área de Formación : Sustantiva Profesional Horas teóricas: 2 Horas prácticas: 4 Total de Horas: 6 Total
Más detallesAREA DE GENETICA FACULTAD DE CIENCIAS EXPERIMENTALES Universidad Pablo de Olavide INGENIERIA GENETICA
AREA DE GENETICA FACULTAD DE CIENCIAS EXPERIMENTALES Universidad Pablo de Olavide INGENIERIA GENETICA CURSO 2008-2009 PROFESORES QUE LA IMPARTEN: SILVIA SALAS PINO MANUEL MUÑOZ RUIZ Profesores de prácticas:
Más detallesCancer Genome Anatomy Project. www.ncbi.nlm.nih.gov/ncicgap/
Cancer Genome Anatomy Project www.ncbi.nlm.nih.gov/ncicgap/ Tomado de: Molecular Cell Biology 4a edición. Lodish Características del cáncer como enfermedad Gen-ética Boveri, 1914: defecto en la mitosis.
Más detallesPLAN DOCENTE DE LA ASIGNATURA. Datos generales de la asignatura
Facultad de Medicina PLAN DOCENTE DE LA ASIGNATURA Datos generales de la asignatura Nombre de la asignatura: Biología Molecular Código: 361429, 363835 Curso académico: 2009-2010 Impartición: semestral
Más detallesExpresión de la información genética en eucariotas. metodologías de estudio 1. Qué se transcribe?
Expresión de la información genética en eucariotas similitudes y diferencias con procariotas metodologías de estudio 1 Víctor Romanowski, 2013 Qué se transcribe? Los genes son segmentos del genoma que
Más detallesHerramientas básicas de clonación molecular. Plasmidos como vectores de clonación. Métodos de transformación de bacteria
Herramientas básicas de clonación molecular Estirpes de Escherichia coli para propagar el DNA Plasmidos como vectores de clonación Métodos de transformación de bacteria Bacteriófagos para clonación Estirpes
Más detallesCURSO DE POSTGRADO BIOLOGIA MOLECULAR PARA BIOMEDICINA. N o m b r e C u r s o. Programa de Biología Celular y Molecular, ICBM
UNIVERSIDAD DE CHILE FACULTAD DE MEDICINA ESCUELA DE POSTGRADO CURSO DE POSTGRADO BIOLOGIA MOLECULAR PARA BIOMEDICINA N o m b r e C u r s o SEMESTRE 1º AÑO 2015 PROF. ENCARGADO DR. JULIO TAPIA PINEDA DR.
Más detallesPROGRAMA DE GENETICA (72519) -- 2006/07 J. A. Martín Sánchez.- I. Romagosa Clariana.- E. Sin Casas.
PROGRAMA DE GENETICA (72519) -- 2006/07 J. A. Martín Sánchez.- I. Romagosa Clariana.- E. Sin Casas. 1.-INTRODUCCION.-La genética y el concepto de gen.- Características de los organismos para experimentos
Más detalles1. Conocer, analizar y discutir los mecanismos moleculares del almacenamiento, mantenimiento, expresión y transmisión de la información genética.
FACULTAD DE CIENCIAS NATURALES DEPARTAMENTO DE CIENCIAS BIOLÓGICAS Código-Materia: 21147-Biologia Molecular Requisitos: Biología Celular Programa: Medicina Período Académico: 2016-1 Intensidad Semanal:
Más detallesTecnología de DNA recombinante I
Tecnología de DNA recombinante I Base: capacidad de manipular moléculas de DNA en un tubo de ensayo Enzimas: Purificadas, con actividades conocidas y controladas DNA polimerasas Síntesis de DNA Nucleasas
Más detallesContenidos Programáticos. PROGRAMA: Maestría en Biología Molecular y Biotecnología.
Página 1 de 4 FACULTAD: Ciencias Básicas PROGRAMA: Maestría en Biología Molecular y Biotecnología. DEPARTAMENTO DE: Biología y Química Biología Molecular I CURSO : CÓDIGO: ÁREA: Núcleo de formación Basica
Más detallesINGENIERIA GENETICA Y MOLECULAR
1 GUÍA DOCENTE INGENIERIA GENETICA Y MOLECULAR 3º GRADO BIOTECNOLOGÍA Universidad Católica de Valencia Curso 2015-16 2 GUÍA DOCENTE DE LA ASIGNATURA ECTS ASIGNATURA: Ingeniería Genética 6 Materia: Ingeniería
Más detallesPrograma Oficial del Curso Semestre I / 2007. Horas Prácticas
Universidad de Antioquia Facultad de Medicina Programa Oficial del Curso Semestre I / 2007 Área Núcleos Semestre 2007-1 BIOLOGIA DE LA CÉLULA III Manipulación genética Oncogénesis ABP Código 3021300 Teóricas
Más detallesUNIVERSIDAD DE PAMPLONA. DEPARTAMENTO DE: _Medicina. ASIGNATURA: Biología molecular médica. Ciencias Básicas en Salud
UNIVERSIDAD PAMPLONA FACULTAD: Salud PARTAMENTO : _Medicina ASIGNATURA: Biología molecular médica CODIGO: AREA: Ciencias Básicas en Salud REQUISITOS: Química y Biología Médica CORREQUISITO: CREDITOS: 4
Más detallesPROGRAMA DE BIOLOGÍA CELULAR LICENCIATURA DE BIOQUÍMICA. Curso 2008/2009 Asignatura Troncal de 6 créditos (4T + 2P)
PROGRAMA DE BIOLOGÍA CELULAR LICENCIATURA DE BIOQUÍMICA. Curso 2008/2009 Asignatura Troncal de 6 créditos (4T + 2P) Descriptores: Técnicas de estudio. Organización de la célula Eucariótica. Estructura
Más detallesPREREQUISITOS: Biología Molecular de la Célula, Biomoléculas: estructura, función y propiedades, Fisiología y Metabolismo Microbiano.
80111 LABORATORIO DE TÉCNICAS EXPERIMENTALES Pág 1 de 5 ASIGNATURA: LABORATORIO DE TÉCNICAS EXPERIMENTALES ESTUDIOS: MÁSTER EN BIOINGENIERÍA CÓDIGO: 80135 TIPO: O SEMESTRE: 1º CRÉDITOS: 9 (15 horas/semana)
Más detallesPCR Punto de No Retorno de la Biología Molecular
TÉCNICAS DE ANÁLISIS EN BIOLOGÍA MOLECULAR CURSO DE BIOTECNOLOGÍA ELEMENTAL Biotechnology Explorer Julio 2012 PCR Punto de No Retorno de la Biología Molecular Qué es un gen Técnicas de aislamiento y estudio
Más detallesGenética Molecular. Biología LBG
1.- DATOS DE LA ASIGNATURA Nombre de la asignatura: Carrera: Genética Molecular Biología Clave de la asignatura: SATCA 1 LBG-1023 3-3-6 2.- PRESENTACIÓN Caracterización de la asignatura. Esta asignatura
Más detallesBiología sintética. donde se anidará.
Ingeniería Genética II Unidad XIV Biología sintética Parte ate B La biología sintética es un campo científico que involucra el diseño de nuevas funciones biológicas, oelrediseño de vías existentes, para
Más detallesAño académico 2015-16. GUÍA DOCENTE GENÈTICA Grado en Ciencias Biomédicas. Profesorado: Lector Genética
Año académico 2015-16 GUÍA DOCENTE GENÈTICA Grado en Ciencias Biomédicas Profesorado: Lector Genética Información general de la asignatura Denominación Carácter GENÈTICA Troncal Número de créditos ECTS
Más detallesTema 11. Herramientas de la genética molecular
Tema 11. Herramientas de la genética molecular Genética CC. Mar 2004-05 Objetivos Técnicas de clonación Construcción de genotecas e identificación de secuencias Mapas de restricción Amplificación (PCR)
Más detallesCLASE DE RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS DE PCR LIC. BIOTECNOLOGÍA 2015
CLASE DE RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS DE PCR LIC. BIOTECNOLOGÍA 2015 DEFINICIÓN PCR: Constituye la técnica más importante para amplificar ácidos nucleicos in vitro. Ambas hebras del DNA de interés son replicadas
Más detallesGUÍA DOCENTE DE BIOTECNOLOGÍA
GUÍA DOCENTE DE BIOTECNOLOGÍA I. IDENTIFICACIÓN DE LA ASIGNATURA Nombre de la asignatura: Carácter: Titulación: Ciclo: Departamento: Profesor/responsable Biotecnología Optativa Licenciatura en Farmacia
Más detallesANEXO II. PROGRAMA DEL CURSO: GENETICA CARRERA: Ingeniería Agronómica DEPARTAMENTO DE: INGENIERIA AREA: Biología AÑO: 2010
Ministerio de Cultura y Educación Universidad Nacional de San Luis FACULTAD DE ING. CS. EC. Y SOC. ANEXO II PROGRAMA DEL CURSO: GENETICA CARRERA: Ingeniería Agronómica DEPARTAMENTO DE: INGENIERIA AREA:
Más detallesFacultad de Ciencias Bioquímicas y Farmacéuticas Suipacha 531 - S2002LRK Rosario - Argentina +54 (0) 341-4804592/3 www.fbioyf.unr.edu.
Expediente Nº 6075/363 Rosario, 07 de agosto de 2014 VISTO el presente expediente, mediante el cual la Directora Académica del Área Biología Molecular, Dra. Elena Orellano eleva el programa analítico de
Más detallesCARTA DESCRIPTIVA (FORMATO MODELO EDUCATIVO UACJ VISIÓN 2020)
CARTA DESCRIPTIVA (FORMATO MODELO EDUCATIVO UACJ VISIÓN 2020) I. Identificadores de la asignatura Instituto: Ciencias Biomédicas Modalidad: Presencial Departamento: Materia: Ciencias Químico Biológicas
Más detallesMASTER. Zootecnia y Gestión Sostenible: Ganadería Ecológica e Integrada
http://imgt.cines.fr/textes/imgtveterinary/ http://imgt.cines.fr/textes/imgteducation/ http://www.vetmed.wsu.edu/depts-moab/ ANTICUERPOS HUMANOS EN ANIMALES ANTICUERPOS HUMANOS EN ANIMALES Each of the
Más detallesFACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS, QUÍMICAS Y NATURALES
1 U N I V E R S I D A D N A C I O N A L D E M I S I O N E S FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS, QUÍMICAS Y NATURALES PROGRAMA DE: BIOLOGÍA CELULAR DEPARTAMENTO: GENETICA AÑO: 2012 Profesor Titular o/a cargo
Más detallesPrograma de la asignatura: CULTIVOS CELULARES DEPARTAMENTO DE FISIOLOGÍA, ANATOMÍA Y BIOLOGÍA CELULAR. Licenciatura: BIOTECNOLOGÍA.
Programa de la asignatura: CULTIVOS CELULARES Licenciatura: BIOTECNOLOGÍA Curso: 5 º Tipo de asignatura: Troncal, Cuatrimestral (2º CTM) Créditos: 4,5 (3 T + 1,5 P) Curso académico: 2008-2009 Áreas: BIOLOGÍA
Más detallesPROGRAMA DE ESTUDIO BIOLOGIA MOLECULAR. Básico ( ) Profesional ( ) Especializado ( X ) Horas de Práctica
Nombre de la asignatura: Clave: BIO02 Fecha de elaboración: Marzo 2015 Horas Semestre Horas semana Horas de Teoría PROGRAMA DE ESTUDIO BIOLOGIA MOLECULAR Ciclo Formativo: Básico ( ) Profesional ( ) Especializado
Más detallesAplicaciones y Tendencias en secuenciación de ADN
Aplicaciones y Tendencias en secuenciación de ADN Agus%n Arasanz Duque Unidad de Genómica Centres Cien%fics i Tecnològics Universidad de Barcelona Aplicaciones y Tendencias en secuenciación de ADN Introducción
Más detallesEl estudiante que supere la asignatura debe ser capaz de:
GUÍA DOCENTE APLICACIONES BIOMÉDICAS DE LA BIOTECNOLOGÍA LICENCIATURA DE BIOTECNOLOGÍA UNIVERSIDAD DE LLEIDA 1. DATOS GENERALES DE IDENTIFICACIÓN Nombre de la asignatura: Aplicaciones Biomédicas de la
Más detallesBUSQUEDA DE INFORMACIÓN CIENTIFICA EN EL AULA VIRTUAL-URP BASE DE DATOS HINARI
BUSQUEDA DE INFORMACIÓN CIENTIFICA EN EL AULA VIRTUAL-URP BASE DE DATOS HINARI REVISTA CIENTÍFICA Bacteriologia&Parasitology Biodiversity Advances in Bioinformatics Bioinformatics Bioinformatic and Biologia
Más detallesPROPUESTA DE UNIFICACIÓN DE PROGRAMAS US-UMA
PROPUESTA DE UNIFICACIÓN DE PROGRAMAS US-UMA INFORMACIÓN GENERAL DATOS BÁSICOS DE LA ASIGNATURA Asignatura: Biosíntesis de Macromoléculas Titulación: Grado en Bioquímica Nº de Créditos: 6 Carácter o tipo
Más detallesBIOTECNOLOGÍA: LA REVOLUCIÓN QUE MÉXICO NECESITA
BIOTECNOLOGÍA: LA REVOLUCIÓN QUE MÉXICO NECESITA R. Argüello Astorga Facultad de Medicina. Universidad Autónoma de Coahuila. Torreón, Coahuila. E-mail: rafaelarguello@hotmail.com RESUMEN. Los avances en
Más detallesCSSR: integración del genoma del fago λ en un sitio específico del DNA de Escherichia coli. Recombinación sitio específica en fago λ
Recombinación sitio-específica Recombinación en secuencias específicas Requiere de maquinaria propia Ejemplos:Recombinasa Cre -sitios loxp (fago P1), Integrasa Int del fago lambda sitios att (attp yattb)
Más detallesI.S.P.I. N 9009 San Juan Bautista de La Salle INTRODUCCIÓN A LA BIOTECNOLOGÍA Y TECNOLOGÍAS ESPECÍFICAS
I.S.P.I. N 9009 San Juan Bautista de La Salle INTRODUCCIÓN A LA BIOTECNOLOGÍA Y TECNOLOGÍAS ESPECÍFICAS Asignatura: Frecuencia: Docente a cargo: Destinatarios: Anual 5 horas por semana Lic. César R. Olsina
Más detallesModificaciones experimentales del Genoma
Modificaciones experimentales del Genoma El DNA recombinante al servicio de la salud humana. Luisa Herrera 15 y 17 de junio comprensión de las causas y modo de herencia de las enfermedades genéticas. Como
Más detallesAGRADECIMIENTOS... VII RESUMEN... XIII RESUM... XV SUMMARY... XVII ABREVIATURAS... XIX ÍNDICE DE CONTENIDO... XXIII ÍNDICE DE FIGURAS...
ÍNDICE AGRADECIMIENTOS... VII RESUMEN... XIII RESUM... XV SUMMARY... XVII ABREVIATURAS... XIX ÍNDICE DE CONTENIDO... XXIII ÍNDICE DE FIGURAS... XXXI ÍNDICE DE TABLAS... XXXVII INTRODUCCIÓN... 1 1. La mitocondria...
Más detallesCURSO ACADÉMICO 2012 2013 FUNDAMENTOS METODOLÓGICOS EN BIOLOGÍA CELULAR
TITULACIÓN: BIOLOGÍA CURSO ACADÉMICO 2012 2013 FUNDAMENTOS METODOLÓGICOS EN BIOLOGÍA CELULAR CÓDIGO: 200810418 Departamento de adscripción: Microbiología y Biología Celular Área de conocimiento: Biología
Más detallesRecombinación genética
Recombinación genética Intercambio de material genético entre cromosomas homólogos, permite que no quede fijado el contenido de alelos de cada cromosoma Variabilidad: Base de la evolución shuffling genetico
Más detallesEnzimas de restricción
BIOTECNOLOGIA Enzimas de restricción Endonucleasas que reconocen dianas específicas en el ADN Protegen a cada cepa de bacterias de otro ADN que no pertenece al sistema El ADN propio está protegido porque
Más detallesPROPUESTA DE TRABAJO PARA LA ACTUALIZACIÓN Y ARMONIZACIÓN DE
SEMANA 2 3 PROPUESTA DE TRABAJO PARA LA ACTUALIZACIÓN Y ARMONIZACIÓN DE CONTENIDOS Y TIEMPOS EN LAS ASIGNATURAS DEL DEPARTAMENTO DE CIENCIAS BASICAS DEL PROGRAMA DE MEDICINA - FACULTAD CIENCIAS DE LA SALUD
Más detallesTecnologías basadas en la PCR
Tecnologías de marcadores moleculares para estudios de diversidad genética de plantas: Módulo de aprendizaje Tecnologías basadas en el ADN Tecnologías basadas en la PCR Fundamentos de la PCR Derechos de
Más detallesMASTER. Zootecnia y Gestión Sostenible: Ganadería Ecológica e Integrada. Inmunogenética.
Dr. Diego Llanes Dra. Ángela Moreno Dr. José Pérez de la Lastra Inmunogenética. VARIABILIDAD DE LAS MOLÉCULAS RELACIONADAS CON EL SISTEMA INMUNE. PARTE DE LA GENÉTICA EN LA QUE SE USAN ANTICUERPOS PARA
Más detallesCOPIA NO VÁLIDA PARA TRÁMITE
PÁGINA: 1 de 6 FACULTAD DE: CIENCIAS BASICAS PROGRAMA DE: BIOLOGIA PLANEACIÓN DEL CONTENIDO DE CURSO 1. IDENTIFICACIÓN DEL CURSO NOMBRE : Biología Molecular CODIGO : 20116 SEMESTRE : SEXTO INTENSIDAD HORARIA
Más detallesUNIVERSIDAD NACIONAL DE MAR DEL PLATA. Facultad de Ciencias Agrarias
1- OBJETIVOS: Los objetivos de la asignatura contemplan que el alumno pueda: 1. Adquirir nociones introductorias de Biotecnología y sus aplicaciones a nivel agropecuario e industrial. 2. Conocer los conceptos
Más detallesEXPRESION DE PROTEINAS RECOMBINANTES
EXPRESION DE PROTEINAS RECOMBINANTES DNA a clonar mrnade la proteína de interés ESQUEMA DE CLONADO Digestión con enzimas de restricción Ligación Vector E. coli competentes Transformación Selección Screening
Más detallesCurso académico 2013-2014. Asignatura de Medicina. Nombre de la asignatura: Genética General Titulación: Grado en Medicina Curso: 2º
Curso académico 2013-2014 Asignatura de Medicina Nombre de la asignatura: Genética General Titulación: Grado en Medicina Curso: 2º Trimestre: 3º Número de créditos ECTS: 4 Horas de dedicación del estudiante:
Más detallesPicoMaxx High-Fidelity PCR System 600420 100 U 64 PicoMaxx High-Fidelity PCR Master Mix 600650 100 reacciones 265
Bio - Reactivos Encuentra la mejor opción en nuestro Decision Tree en la web www.genomics.agilent.com PCR Pfu Ultra II Fusion HS DNA POLYMERASE Alta fidelidad (1 error/2.5 millones bp). Error-free PCR.
Más detallesConcept : Cell Yield. Experimental observation. Cell mass is proportional to available substrate. Slope = 7.2 µg/ml per mm.
Experimental observation Concept : Cell Yield Cell mass is proportional to available substrate 300 250 200 Slope = 7.2 µg/ml per mm 150 100 50 0 0 10 20 30 40 Glucose, mm Cell Yield Formal Definition Cell
Más detallesClonación molecular. Clonar significa hacer copias idénticas
INGENIERÍA GENÉTICA Clonación molecular Clonar significa hacer copias idénticas Este término originalmente fue aplicado al procedimiento de aislar una célula y permitirle reproducirse creando una población
Más detallesGenética Medicina Nicolás Jouve Curso
7. Los antecedentes metodológicos de los Proyectos Genoma. Historia del Proyecto Genoma Humano. Fundamentos y Objetivos. Metodología básica: corte de ADN, separación de fragmentos, clonación, librerías
Más detallesTEMARIO DE TEORÍA CUATRIMESTRE: 1º CARÁCTER: OPTATIVA CRÉD. TEÓ.: 3,00 CRÉD. PRÁC.: 3,00
CURSO: 2003/04 CENTRO: FAC. CC. EXPERIMENTALES ESTUDIOS: LICENCIADO EN QUÍMICAS-2000 ASIGNATURA: INGENIERIA DE ACIDOS NUCLEICOS CÓDIGO: 5008307 CICLO: 2º CURSO: OPT CUATRIMESTRE: 1º CARÁCTER: OPTATIVA
Más detallesFicha Docente: BIOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA II CURSO 2015-16 FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
Ficha Docente: BIOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA II CURSO 2015-16 FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID I.- IDENTIFICACIÓN NOMBRE DE LA ASIGNATURA: Biotecnología Farmacéutica II CARÁCTER: Optativa
Más detallesBases de datos en Bioinformática. CeCalCULA - C.P.T.M. Mérida. Venezuela. http://bioinformatica.cecalc.ula.ve/
Bases de datos en Bioinformática National Center for Biotechnology Information (NCBI) Creada en 1979 en the LANL (Los Alamos, NM). Mantenida desde 1992 NCBI (Bethesda, MD, USA) http://www.ncbi.nlm.nih.gov/
Más detallesLA NUEVA BIOTECNOLOGÍA
LA NUEVA BIOTECNOLOGÍA Ingeniería genética: técnicas que permiten manipular la información genética de un ser vivo. TECNOLOGÍA TRADICIONAL DEL ADN RECOMBINANTE CLONACIÓN DE GENES: Obtención de muchas copias
Más detallesADN, con capacidad autoreplicativa.. Se introducen dentro hospedadora y en general, producen un gran numero de copias.
Vectores Plásmidos o Vectores Son moléculas pequeñas de ADN doble cadena y circular. Vectores de clonado, son pequeñas moléculas de ADN, con capacidad autoreplicativa.. Se introducen dentro de la célula
Más detallesUNIVERSIDAD DE ESPECIALIDADES ESPÍRITU SANTO
UNIVERSIDAD DE ESPECIALIDADES ESPÍRITU SANTO FACULTAD DE SYLLABUS VERSIÓN ESPAÑOL FOR DAC 11 VER 19 05 08 MATERIA: Biología Molecular CÓDIGO: UMED151 NOMBRE DEL PROFESOR/A:Dr. Ramiro Burgos CRÉDITOS: 4
Más detallesFicha Docente: BIOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA I
BIOTECNOLOGÍA FARMACÉUTICA I CURSO 2015-16 FACULTAD DE FARMACIA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID I.- IDENTIFICACIÓN NOMBRE DE LA ASIGNATURA: CARÁCTER: Optativa MATERIA: Complementaria 9.2: Itinerario
Más detallesGENÉTICA MOLECULAR. Unidad 1: Introducción a la genética molecular
GENÉTICA MOLECULAR CONTENIDOS CONCEPTUALES COMPETENCIAS Unidad 1: Introducción a la genética molecular Concepto de genética molecular y aplicaciones a diferentes ramas de la ciencia. Dogma central de la
Más detallesTécnicas de Biología Molecular
Técnicas de Biología Molecular DNA I. Enzimas de restricción Análisis Las enzimas de restricción fueron aisladas de bacterias; su función natural es proteger contra DNA extraño II. Separación electroforética
Más detallesSimposio sobre herramientas para edición génica: ventajas y dificultades en su aplicación práctica
Simposio sobre herramientas para edición génica: ventajas y dificultades en su aplicación práctica 5 Jose Carlos Segovia Organizan División de Terapias Innovadoras en el Sistema Hematopoyético. CIEMAT/CIBERER
Más detallesGUÍA DOCENTE DINÁMICA CELULAR Y TISULAR. Curso 2008-09
GUÍA DOCENTE DINÁMICA CELULAR Y TISULAR Curso 2008-09 I.- DATOS INICIALES DE IDENTIFICACIÓN Nombre de la asignatura: Dinámica Celular y Tisular Carácter: Troncal Titulación: Master en Biología Molecular,
Más detallesDNA RECONBINANTE Depende de enzimas capaces de: Cortar Unir Replicar Transcribir inversamente el RNA Otra herramienta es el uso de Sondas específicas
DNA RECONBINANTE Depende de enzimas capaces de: Cortar Unir Replicar Transcribir inversamente el RNA Otra herramienta es el uso de Sondas específicas ELEMENTOS BÁSICOS DE LA INVESTIGACIÓN EN GENES Análisis
Más detallesTema 8. Mapas físicos Genómica estructural
Tema 8 Mapas físicos Genómica estructural Genoma Genómica Genómica estructural Genómica funcional Mapas genéticos Mapas físicos EXPRESIÓN Transcriptoma Proteoma Interactoma FUNCIÓN Genética inversa Secuenciacion
Más detallesBB - Biología
Unidad responsable: 820 - EUETIB - Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Industrial de Barcelona Unidad que imparte: 745 - EAB - Departamento de Ingeniería Agroalimentaria y Biotecnología Curso:
Más detallesPontificia Universidad Católica del Ecuador Facultad de Ciencias Exactas y Naturales Escuela de Ciencias Biológicas
Apartado postal 17-01-218 1. DATOS INFORMATIVOS: FACULTAD: Ciencias Exactas y Naturales CARRERA: : Ciencias Biológicas Asignatura/módulo: Genética I Código: 186 Plan de estudios 011 Nivel: Tercero Prerrequisitos:
Más detallesPontificia Universidad Católica del Ecuador
Pontificia Universidad Católica del Ecuador Facultad de Ciencias Exactas y Naturales Escuela de Ciencias Biológicas E-MAIL: dga@puce.edu.ec Av. 12 de Octubre 1076 y Roca Apartado postal 17-01-2184 Fax:
Más detallesUNIVERSIDAD NACIONAL DE RÍO CUARTO FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS, FÍSICO-QUÍMICAS Y NATURALES DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES
UNIVERSIDAD NACIONAL DE RÍO CUARTO FACULTAD DE CIENCIAS EXACTAS, FÍSICO-QUÍMICAS Y NATURALES DEPARTAMENTO DE CIENCIAS NATURALES ASIGNATURA: GENÉTICA GENERAL CÓDIGO: 2119 AÑO LECTIVO: 2015 RÉGIMEN: Cuatrimestral
Más detallesLA EVOLUCIÓN DE LA GENÓMICA
UAM 10 julio 2014 1 LA EVOLUCIÓN DE LA GENÓMICA 2 LOS DOS OBJETIVOS DE LA GENÓMICA IDENTIFICAR GENES CUANTIFICAR GENES DNA & RNA 3 CONOCER LOS GENES Y SUS VARIANTES IMPACTA EN EL ESTADO DE SALUD Y ENFERMEDAD
Más detallesÁrea: BIOLOGÍA CELULAR Departamento: BIOLOGÍA CELULAR E HISTOLOGÍA Categoría Profesional: PROFESORES TITULARES DE UNIVERSIDAD E-mail: vmulero@um.
1. Identificación Identificación de la Asignatura Asignatura Titulación: MÁSTER UNIVERSITARIO EN BIOLOGÍA MOLECULAR Y BIOTECNOLOGÍA Codigo: 4231 Curso: 1 Grupos: 1 Tipo: OPTATIVA Modalidad: Presencial
Más detallesMapaje físico y caracterización de genes humanos
Mapaje físico y caracterización de genes humanos Roser Gonzalez Duarte Departamento de Genética Universidad de Barcelona. Diagonal 645. 08071-Barcelona. l. Introducción El aislamiento y caracterización
Más detallesExpresión de la información genética en eucariotas. transcripción
Expresión de la información genética en eucariotas transcripción regulación de la transcripción ver cap. 15 Alberts: receptores y señales Alberts Molecular Biology Of The Cell. 5th.Ed. pdf Víctor Romanowski,
Más detallesUNIVERSIDAD DE PUERTO RICO EN HUMACAO DEPARTAMENTO DE BIOLOGÍA PRONTUARIO DEL CURSO DE BIOTECNOLOGÍA EXPERIMENTAL BIOL 4895.
UNIVERSIDAD DE PUERTO RICO EN HUMACAO DEPARTAMENTO DE BIOLOGÍA PRONTUARIO DEL CURSO DE BIOTECNOLOGÍA EXPERIMENTAL BIOL 4895 Preparado por: DRA. CARMEN BAERGA 1997 Actualizado por: DRA. ISABEL G. CINTRÓN
Más detallesPROGRAMACIÓN DE LA ASIGNATURA. LICENCIATURA DE BIOTECNOLOGIA. ETSEA UdL BIOLOGIA CELULAR
PROGRAMACIÓN DE LA ASIGNATURA. LICENCIATURA DE BIOTECNOLOGIA. ETSEA UdL BIOLOGIA CELULAR 1. Contextualización Datos de la asignatura Nombre de la asignatura: BIOLOGIA CELULAR Número de créditos Plan 2003:
Más detalles4. MICROBIOLOGÍA APLICADA
4. MICROBIOLOGÍA APLICADA 1. Datos de la asignatura Nombre de la asignatura: Microbiología Aplicada Línea de investigación: Biotecnología Enzimática y de fermentaciones. Horas de docenciahoras de trabajo
Más detallesEQUIPO: PLATAFORMA DE CLONAJE ROBOTIZADA DE 2000mm
EQUIPO: PLATAFORMA DE CLONAJE ROBOTIZADA DE 2000mm Ficha técnica: Robot con una mesa de trabajo útil de al menos 2000 mm. El sistema robótico deberá incluir dentro de la mesa de trabajo, 3 brazos (1 brazo
Más detalles11 Número de publicación: 2 257 895. 21 Número de solicitud: 200301290. 51 Int. Cl.: 72 Inventor/es: Frade López, José María. 74 Agente: No consta
19 OFICINA ESPAÑOLA DE PATENTES Y MARCAS ESPAÑA 11 Número de publicación: 2 27 89 21 Número de solicitud: 01290 1 Int. Cl.: C12Q 1/68 (06.01) 12 PATENTE DE INVENCIÓN B1 22 Fecha de presentación:.0.03 43
Más detallesCURSO ACADÉMICO 2009 2010
TITULACIÓN: BIOLOGÍA CURSO ACADÉMICO 2009 2010 GENÉTICA APLICADA CÓDIGO: 200810419 Departamento de adscripción: Parasitología, Ecología y Genética Área de conocimiento: Genética Ciclo: 2º Curso: 4º Tipo:
Más detallesCURSO DE POSTGRADO CITOPROTECCIÓN Y PATOLOGÍA ASOCIADOS AL ESTRÉS OXIDATIVO. Programa de Farmacología Molecular y Clínica, ICBM, FM, UCH.
UNIVERSIDAD DE CHILE FACULTAD DE MEDICINA ESCUELA DE POSTGRADO CURSO DE POSTGRADO CITOPROTECCIÓN Y PATOLOGÍA ASOCIADOS AL ESTRÉS OXIDATIVO Nombre Curso SEMESTRE 1º AÑO 2016 PROF. ENCARGADO Opazo 7627945-4
Más detallesElementos genéticos móviles
Elementos genéticos móviles Elementos genéticos móviles Se pueden mover de un lado a otro del genoma Diferentes nombres: Elementos controladores Genes saltarines Genes móviles Transposones Elementos transponibles
Más detallesGUÍA DOCENTE TITULACIONES DE GRADO
GUÍA DOCENTE TITULACIONES DE GRADO TITULACIÓN: ODONTOLOGIA CURSO 2011/2012 ASIGNATURA: INTRODUCCIÓN A LA INVESTIGACIÓN Nombre del Módulo o Materia al que pertenece la asignatura. INTRODUCCIÓN A LA INVESTIGACIÓN
Más detallesPROTEINAS RECOMBINANTES DISEÑO DE CLONES SISTEMAS DE EXPRESION CONTROL DE CALIDAD
PROTEINAS RECOMBINANTES DISEÑO DE CLONES SISTEMAS DE EXPRESION CONTROL DE CALIDAD I Congreso de Biotecnología Merck Junio 2009 INDUSTRIA BIOTECNOLOGICA Mercado farmaceutico mundial 2008: US$ 750 Billion
Más detallesRecombinación Genética
Recombinación Genética Recombinación homóloga (general o recíproca): intercambio genético entre dos moléculas de DNA o entre segmentos de la misma molécula de DNA que compartan una extensa región de secuencia
Más detallesPLANIFICACIÓN DE ASIGNATURA
PLANIFICACIÓN DE ASIGNATURA I IDENTIFICACION GENERAL DE LA ASIGNATURA CARRERA BIOQUIMICA DEPARTAMENTO BIOLOGIA ASIGNATURA INMUNOLOGIA CÓDIGO 66131 PRERREQUISITOS Biología Molecular I, Bioquímica I CREDITOS
Más detalles