Dades de l'assignatura Codi Sociologia urbana, de l'habitatge i de la planificació del territori

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Sociologia urbana, de l'habitatge i de la Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Sociologia Facultat de Ciències Socials 4 Primer quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau de Sociologia 27 - Optativa Coordinació Nom FERNANDEZ-CORONADO GONZALEZ, MARIA ROSARIO J. Departament SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA SOCIAL RESUM 1

2 Sociologia urbana, de l'habitatge i de la Planificació del territori és una assignatura optativa de 6 crèdits ETCS, semestral, que s'imparteix en 4º curs del Grau en Sociologia, dins del mòdul Sociologia i Ciències Socials Aplicades. L'assignatura pretén oferir als i les estudiants una visió rigorosa, teòrica i pràctica sobre la concentració de la població en les ciutats. L'objectiu que persegueix és el d'analitzar la ciutat i els fenòmens urbans des d'una perspectiva sociològica, aportant els enfocaments conceptuals i categories analítiques que permeten interpretar la problemàtica urbana, en el marc actual de transformació social i territorial. Proporciona una panoràmica general dels principals camps teòrics necessaris per a obtenir un coneixement de la ciutat com a espai físic i cultural en el qual es produeixen les relacions socials. S'aborden les principals línies de recerca que, amb finalitats eminentment pràctiques, faciliten el coneixement, l'explicació i interpretació de les diferents problemàtiques socials en la ciutat, així com els processos de desenvolupament i planificació urbana que deriven en espais físics urbans que estan aconseguint límits insostenibles. Com viuen la ciutat els diferents actors socials, com s'usa i com es construeix socialment l'espai interior de la ciutat, la problemàtica de l'habitatge, els equipaments de consum col lectiu, la participació ciutadana en el procés de planejament urbà, els moviments socials urbans..., en definitiva, la ciutat viva, amb tot el seu contingut de relacions i intercanvis, constitueix l'eix central d'aquesta assignatura. CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits No es requereixen requisits previs per a cursar l'assignatura. Si bé, és convenient tenir una certa familiaritat en la recerca de dades a la xarxa, i un coneixement teòric i aplicat dels mètodes i tècniques d'investigació social. COMPETÈNCIES Grau de Sociologia - CB1 - Que els estudiants hagen demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé descansa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. - CB2 - Que els estudiants sàpien aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseïsquen les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seua àrea d'estudi. - CB3 - Que els estudiants tinguen la capacitat d'aplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. 2

3 - CB4 - Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat - CB5 - Que els estudiants hagen desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia RESULTATS DE L'APRENENTATGE Al finalitzar l'assignatura l'i estudiant seran capaços de: - Conèixer, descriure i analitzar els mecanismes d'ordenació de l'espai urbà Identificar i interpretar les dinàmiques i les transformacions espacials de les ciutats contemporànies. - Diferenciar els principals actors que intervenen en la construcció de la ciutat i analitzar-ne les interaccions. - Analitzar i avaluar plans i projectes d'actuació urbana Relacionar elements de població, recursos, tecnologia i medi ambient natural que incideixen en la transformació de l'espai. - Manejar les fonts de dades que faciliten la recerca en l'àmbit de la ciutat. - Identificar, recopilar, elaborar creativament i interpretar informació rellevant per a l'anàlisi dels fenómens i processos socials a partir de fonts diverses. - Transmetre arguments i comunicar el treball de forma oral i escrita, utilitzant adequadament la terminologia i les referències teòriques de la sociologia urbana i la planificació. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. Els sociòlegs de la ciutat Sociologia Urbana, Sociologia i Ciències de l'urbà. La ciutat com a objecte d'estudi de la sociologia urbana. Els sociòlegs de la ciutat: una revisió de les teories clàssiques i contemporànies de la ciutat. 2. Espai i societat urbana Transformacions internes de l'espai urbà: de la ciutat industrial a la ciutat postindustrial. Canvi social i canvi urbà. Processos de suburbanització, gentrificació i descentralització urbana. La crítica al creixement urbà de les dues últimes dècades. Noves propostes per a les ciutats: reptes actuals i espais públics en les ciutats contemporànies. 3. La qüestió residencial: principals enfocaments teòrics El concepte sociològic d'habitar: família, habitatge i llar. Aproximació als estudis d'habitatge i d'estructura residencial. Els enfocaments temàtics. La proposta de sociologia de la residència. 4. L'habitatge a la ciutat: necessitats i demanda 3

4 Conceptes de necessitat i demanda. Avaluació de les necessitats d'habitatge a la ciutat. Metodologies d'avaluació de necessitats d'habitatge. Perspectiva comparada de polítiques de sòl i habitatge. 5. Producció social de l'espai i planificació urbana Instruments d'ordenació urbanística. El Pla General d'ordenació Urbana (PGOU): Contingut i determinacions. Planejament a "escala intermèdia". Plans de reforma interior. Equipaments i béns de consum col lectiu. La problemàtica de l'espai de l'equipament. 6. Moviments socials urbans Linicio dels moviments socials urbans a Espanya. Els nous moviments socials urbans. La participació ciutadana en el planejament urbà: participació passiva versus participació activa. Les noves vies de participació. La ciutat multicultural. VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes teoricopràctiques Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Estudi i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d'activitats d'avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes TOTAL METODOLOGIA DOCENT Es combinaran:. Lliçó magistral participativa.. Presentacions orals per part dels i les estudiants.. Debats.. Recerca de dades documentals i estadístiques.. Sessions de discussió i anàlisi grupal a partir de materials com pel lícules, documentals, exposicions, conferències, etc.. Lectura, síntesi, anàlisi i crítica de textos.. Projectes de recerca.. Tutories individuals i en grup d'orientació, seguiment i supervisió. 4

5 AVALUACIÓ L'avaluació de l'assignatura serà la següent: El 30% de la nota correspondrà a la teoria; el 60% a la part pràctica i el 10% a l'assistència regular i la participació activa dels i les estudiants tant a les sessions presencials a l'aula com en les tutories i en les activitats complementàries. Els criteris i processos concrets que s'utilitzaran per a l'avaluació, així com la seva concreció numèrica, estaran en funció del nombre d'estudiants finalment matriculats i es publicitaran en la guia docent detallada que l'estudiant / a podrà trobar a l'aula virtual del curs. REFERÈNCIES Bàsiques - ULLÁN DE LA ROSA, F.J. (2014): Sociología urbana: de Marx y Engels a las escuelas posmodernas, CIS. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid. ASCHER, F; HERNÁNDEZ DÍAZ, M, (2005): Los Nuevos principios del urbanismo: el fin de las ciudades no está a la orden del día, Alianza Editorial, Madrid. BETTIN, G. (1982) Los sociólogos de la ciudad. G. Gili. Barcelona. CORTÉS ALCALÁ, L. (1995) La cuestión residencial: bases para una sociología del habitar, Fundamentos, Madrid. HARVEY, D. (1977): Urbanismo y desigualdad social. Siglo XXI. Madrid. LEAL, J., CORTES. L. (1995): La dimensión de la ciudad. CIS. Madrid. UNCETA, A.; GARRIDO, P. (coord.) (2011): De la vivienda a la ciudad: percepciones, retos y oportunidades, Ascide, Bilbao. URRUTIA, V. (1999): Para comprender qué es la ciudad. Teorías sociales, Estella: EVD PRECEDO LEDO, A. (1999): Ciudad y desarrollo urbano,síntesis, Madrid. Complementàries 5

6 - ARXIUS DE CIÈNCIES SOCIALS (2004): Monográfico Ciudad y Territorio. Nº 10. Afers. Valencia. BAUMAN, Z. (2005): Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Fondo de Cultura Económica. Méjico. BORJA, J. (2005): La ciudad conquistada, Alianza, Madrid. BORJA, J.; CASTELLS, M. (1997): Local y Global, La gestión de las ciudades en la era de la información, Taurus, Madrid. BORJA, J.; MUXÍ, Z. (2004): Urbanismo en el siglo XXI. Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona. Edicions UPC, Barcelona CAMPOS VENUTI, G. (1981): Urbanismo y Austeridad. Siglo XXI. Madrid. CASTELLA, M. (1974): La cuestión urbana. CASTELLS, M. (1995): La Ciudad Informacional. Alianza Editorial. Madrid. CASTELLS, M. (1997): La era de la información. Economía, Sociedad y Cultura (tres volúmenes) Vol. 1. La sociedad red. Alianza. Madrid. CES (2002): La emancipación de los jóvenes y la situación de la vivienda en España, Consejo Económico y Social, Madrid CUCÓ GINER, J. (ed.) (2013): Metamorfosis urbanas. Ciudades españolas en la dinámica global, Icaria editorial, Barcelona. DAVIS, M. (2001): Más allá de Blade Runner. Control urbano: la ecología del miedo, Virus Editorial. Bilbao DAVIS, M. (2008): Planeta de ciudades miseria. Foca, Madrid. DE SOUSA SANTOS, B. (2006): Conocer desde el Sur. Fondo Editorial de la Facultad de Ciencias Sociales, UNMSM. DURÁN, M. A. (1998): La ciudad compartida. Conocimiento, afecto y usos. Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Madrid. - GAJA i DÍAZ, F. (ed.) (2003): Pensar València. Taller XXI durbanisme. Editorial de la UPV, Valencia. HARVEY, D. (2004): El Nuevo imperialismo. Madrid: Ediciones Akal. HARVEY, D. (2007): Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Ediciones Akal. Madrid LEFEBVRE, H. (1974): El derecho a la ciudad. Península. Barcelona. McDOWELL, L. (2000): Género, identidad y lugar. Cátedra. Madrid. RUEDA, S. Modelos de ordenación del territorio más sostenibles, en SORRIBES MONRABAL, J. (1997): Comprendre i gestionar la ciutat: un assaig deconomía i política urbana. Universitat de Valencia. Valencia. WACQUANT, L. (2007): Los condenados de la ciudad. Gueto, periferias y Estado, Siglo XXI, Buenos Aires. 6