EL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ (R.D.

Transcripción

1 EL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ (R.D. 842/2002) Principals modificacions Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya

2 PRINCIPALS MODIFICACIONS DEL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ El Reial Decret 842/2002 de 2 d agost, aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, REBT, i les seves instruccions tècniques complementàries. Afecta a les instal lacions de baixa tensió que distribueixin l energia elèctrica, a les que generen electricitat per a consum propi i a les instal lacions receptores. Els seus objectius són: preservar la seguretat de les persones i els bens, assegurar el normal funcionament i contribuir a la fiabilitat tècnica i a l eficiència econòmica de les instal lacions. Substitueix l anterior REBT, aprovat per Decret 2413/1973, i representa un important canvi en l activitat professional. A continuació es repassaran les principals modificacions de caire tècnic i de procediment que introdueix. 1. Modificacions de caire tècnic - Les tensions normalitzades usualment utilitzades en les distribucions de corrent alterna seran 230 V entre fase i neutre i 400 V entre fases. Es considera baixa tensió en corrent altern V i en corrent continu V. (REBT 1973: 220 V i 380 V, respectivament) - Caldrà fer la previsió d espai per a la ubicació d un centre de transformació si la previsió de càrregues de l edifici és superior a 100 kw. (segons el R.D. 1955/2000) - S augmenten les potències elèctriques mínimes a preveure en els habitatges així com el nombre de circuits elèctrics: - Electrificació bàsica. La potencia a preveure no serà inferior a W a 230 V en els següents casos: habitatges de superfície útil igual o inferior a 160 m 2, independentment de la potència a contractar per cada usuari, que dependrà de l ús que en faci de la instal lació elèctrica. Consta com a mínim de cinc circuits independents. - Electrificació elevada. La potència a preveure no serà inferior a W a 230 V en els següents casos: habitatges de superfície superior a 160 m 2 ; Previsió important d aparells electrodomèstics, que obligui a instal lar més d un circuit dels propis de l electrificació bàsica; Previsió de sistemes de calefacció elèctrica, condicionament d aire, automatització i gestió tècnica de l energia. Es consideren fins a 11 circuits independents. En el REBT de 1973 es diferenciaven tres nivells d electrificació: - Baixa: W, per habitatges de superfície 80 m 2 ; amb dos circuits elèctrics. - Mitja: W, per habitatges de superfície 150 m 2 amb 4 circuits elèctrics. - Elevada: W, per habitatges de superfície 200 m 2 o instal lacions de calefacció elèctrica i aire condicionat, amb 6 circuits elèctrics. Àrea d Instal lacions. OCT.Col legi d Arquitectes de Catalunya REBT-2002 / 2

3 - Es dediquen vàries instruccions a la seguretat en instal lacions elèctriques: proteccions contra sobretensions, contactes directes i indirectes. - La Instrucció BT-09 tracta de les instal lacions d enllumenat exterior i el seu àmbit va més enllà de les d enllumenat públic que contemplava el REBT de Els subministraments complementaris de socors, reserva i duplicat amplien la seva capacitat ( 15%, 25% i 50% de la Potència contractada, respectivament) i són obligatoris en els casos de locals de pública concurrència que es defineixen a la Instrucció BT-28. (REBT 1973: els subministraments complementaris de socors, reserva i duplicat eren 15%, 25% i 50% de la Potència contractada, respectivament). - Es regulen nous tipus d instal lacions elèctriques: automatització, gestió tècnica de l energia i seguretat per habitatges en edificis, piscines o terra radiant. - El Real Decreto es desenvolupa amb 51 Instruccions tècniques que remeten contínuament a normes tipus UNE, EN, CEI, que tenen un caràcter eminentment tècnic i tracten especialment de les característiques dels materials en sintonia amb el que s aplica als països més avançats. Cal destacar la norma UNE sobre Instal lacions elèctriques en edificis. - Permet que es puguin concedir excepcions a les seves prescripcions en els casos en que es justifiqui degudament la seva impossibilitat material i s aportin mesures compensatòries, la qual cosa evitarà situacions sense sortida. - Des de la Direcció General d Energia i Mines, s està treballant per adequar la normativa pròpia de Catalunya al nou REBT. 2. Modificacions de procediment - Es defineixen de manera molt més precisa les figures dels instal ladors i les empreses autoritzades. En el cas d instal ladors autoritzats s estableix una categoria bàsica, per a la realització d instal lacions elèctriques comunes, i una categoria d especialista, amb vàries modalitats, atenent a les instal lacions que presenten peculiaritats significatives (domòtica, control distribuït, línies aèries o soterrades, locals de risc d explosió, quiròfans, instal lacions generals, etc.) Els titulars de carnets d instal lador autoritzat o empresa instal ladora autoritzada a data de , disposaran fins a , per tal de convalidar-los. - Per a l execució i posta en servei de les instal lacions es requereix en tots els casos l elaboració d una documentació tècnica, en forma de projecte o memòria, tècnica de disseny, així com el registre en la corresponent Comunitat Autònoma. Per tal d harmonitzar els procediments administratius a seguir a Catalunya després del 18 de setembre de 2003, s ha publicat la Instrucció 7/2003 de la Direcció General d Energia i Mines. Al final d aquest capítol s adjunta un quadre on s indica la documentació necessària per a les instal lacions elèctriques en funció dels usos i característiques dels edificis. També i ha un quadre resum del procés de tramitació i posada en servei de les instal lacions. Àrea d Instal lacions. OCT.Col legi d Arquitectes de Catalunya REBT-2002 / 3

4 - Per primera vegada en un reglament d aquest tipus, s exigeix el lliurament al titular de la instal lació d una documentació elaborada per l instal lador- on es reflecteixin les seves característiques fonamentals, traçat, instruccions d ús i manteniment. - S estableix un quadre d inspeccions per organismes de control, OCA, en el cas d instal lacions en les que la seguretat representi un factor de particular importància. Les inspeccions podran ser inicials (abans de la posada en servei de les instal lacions) o periòdiques. Cal inspecció inicial de les instal lacions dels locals de pública concurrència, locals de risc d incendi, garatges de més de 25 places, piscina de més de 10 kw, enllumenat exterior de més de 5 kw, etc.). A més, totes aquestes instal lacions hauran de passar per inspeccions periòdiques cada 5 anys i cada 10 anys les instal lacions comuns d edificis d habitatges de potència total instal lada superior a100 kw. Les instal lacions obligades a inspeccions periòdiques hauran de contractar el seu manteniment a una empresa instal ladora autoritzada. - En relació a les instal lacions existents, tindran consideració de noves instal lacions, a efectes de tramitació, aquelles en les que es facin ampliacions de més del 50 % de la potència elèctrica instal lada o aquelles en les que es modifiquin elements substancials. - El Ministeri de Ciència i Tecnologia haurà d elaborar una guia, com a ajut als diferents agents afectats per a la millor comprensió de les prescripcions reglamentàries. S està treballant en cinc guies: instal lacions d enllaç, pública concurrència, locals amb atmosferes explosives, proteccions i procediment administratiu. 3. Dates d entrada en vigor i terminis transitoris: : Publicació del nou REBT. Les instal lacions elèctriques es poden projectar i executar d acord amb el nou reglament o encara amb el REBT de : Entrada en vigor del nou REBT de 2002 amb caràcter obligatori. Queda derogat l anterior REBT de 1973, aprovat per Decret 2431/1973, de 20 de setembre, i totes les disposicions que el desenvolupen i modifiquen : Data límit per a la presentació de projectes d instal lacions conforme al que disposa el REBT de 1973, les seves ITC i totes les disposicions que el desenvolupen i modifiquen. (*) : Data límit d execució de les instal lacions elèctriques que hagin presentat el corresponent projecte conforme al que disposa el REBT de 1973 abans del (*) (*) Abans de l entrada en vigor del REBT de 2002, a Catalunya l Ordre de classificava les instal lacions elèctriques en classe A,B I C segons la seva importància i risc i estableix el procés de tramitació i posta en servei (veure document adjunt). Les classes A i B es consideraven instal lacions senzilles i les de classe C serien aquelles d alt risc i s hi exigia, entre altres coses, la presentació d un projecte elèctric Àrea d Instal lacions. OCT.Col legi d Arquitectes de Catalunya REBT-2002 / 4

5 específic signat per un tècnic competent. Per exemple, es considera com a classe C, les instal lacions d enllaç i serveis comuns en edificis d habitatges, comercials i d oficines amb potència elèctrica superior a 50 kw; si la potència és menor o igual a 50 kw, es consideraren com a classe A. La Instrucció 4/2003 de 7 de març de la Direcció General d Energia I Mines va establir el procediment específic que s ha de seguir a Catalunya per a les instal lacions elèctriques de baixa tensió en fase de tramitació classificades com a classe C de manera que es podien acollir a la disposició transitòria del nou REBT obtenint una pròrroga fins al per a poder executar les instal lacions conforme al REBT de Les instal lacions elèctriques classe A i B es van contemplar en la Instrucció 6/2003 que establia el procediment específic per acollir-se a la disposició transitòria del REBT-2002; els tràmits s havien de realitzar abans del 18 de setembre e 2003 i s obtenia una pròrroga fins al , per a poder executar les instal lacions conforme al REBT de Per a les instal lacions posteriors al , la Instrucció 7/2003 estableix el procediment administratiu per a l aplicació del REBT 2002 a Catalunya.. 4. Relació de normatives - Normativa vigent - Reial Decret 842/2002,de 2 d agost, pel qual s aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-BT. (BOE: ). - Instrucció 7/2003 de 9 de setembre de la Direcció General d Energia I Mines sobre procediment administratiu per a l aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. - Reial Decret 1955/2000, de 1 de setembre, por el que se regulen las activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d autorització d energia elèctrica. - Decret 329/2001, de 4 de setembre, pel qual s aprova el subministrament elèctric (d àmbit català). - Normativa derogada (encara vigent per a les instal lacions que s hagin acollit a la disposició transitòria del REBT-2002) - Decret 2431/1973, de 20 de setembre, pel qual s aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió. (BOE ) - Ordre del 31 d octubre de 1973, per la qual s aproven les ITC, denominades instruccions MI BT, d acord amb el disposat amb el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. (BOE 27, 28, 29 i ) - Ordre de 14 de maig de 1987 per la qual es regula el procediment d actuació del Departament d Indústria i Energia per a l aplicació del REBT mitjançant la intervenció de les Entitats d Inspecció i Control de la Generalitat de Catalunya. (DOGC: i modificacions) - Instrucció 4/2003 de 7 de març de la Direcció General d Energia I Mines sobre les instal lacions elèctriques de baixa tensió en fase de entrada en vigor del REBT. (instal lacions classe C) - Instrucció 4/2003 de 7 de març de la Direcció General d Energia I Mines sobre les instal lacions elèctriques de baixa tensió classe B i classe A en fase de entrada en vigor del REBT. Àrea d Instal lacions. OCT.Col legi d Arquitectes de Catalunya REBT-2002 / 5