EDUCACIÓN PARA LA SALUD

Transcripción

1 PONÈNCIES 1

2 Conferència inaugural, pronunciada pel senyor José Manuel Ania Palacio, professor de secundària i metge especialista en educació física i esport. EDUCACIÓN PARA LA SALUD Coordinación interinstitucional e intersectorial Proyectos Pedagógicos de Educación para la Salud José Manuel Ania Palacio 1 índice Paradigma pedagógico de la EpS. Situación actual. Agentes. Coordinación inter-institucional. institucional. Temas prioritarios. Proyecto pedagógico. Formación del personal docente y sociosanitario. Red Europea de Escuelas Promotoras de Salud. 2 2

3 Paradigma pedagógico de la Educación para la Salud 3 Estadios evolutivos: Periodo clásico ( ): Educación sanitaria. Periodo intermedio ( ): Educación para la Salud. Periodo actual ( ): Habilidades para la vida. Convivencia saludable. Sostenibilidad. 4 3

4 Ampliación del concepto Habilidades para la vida Sostenibilidad E. en valores Educación para la Salud Educación Sanitaria Evolución de la Educación para la Salud 5 Análisis comparativo: Concepto clásico de Educación Sanitaria Objetivo común: Modificación del conocimiento, actitudes y comportamiento. Vehículo para modificar el comportamiento: Cambiar el conocimiento y la actitud. Objetivo último: Modificar el comportamiento. La salud se concibe como: Una responsabilidad individual. Las acciones se centran: En modificar el comportamiento en una dirección determinada. Concepto de Educación para la Salud Demostración: Las conductas humanas no dependen únicamente de factores individuales. Evaluación: Las acciones dirigidas sólo a los individuos son poco eficaces. Planteamiento holístico de la salud que considera a la persona: Como un todo: Competencia psicosocial. En un todo. 6 4

5 Competencia psico-social Capacidad de una persona para afrontar con éxito las exigencias y desafíos de la vida diaria y para mantener un estado de bienestar mental que es evidente mediante un comportamiento positivo y adaptable, en la interacción con las demás personas y con el entorno social y cultural. Organización Mundial de la Salud, Necesidad de revisar el marco conceptual. Necesidad de resolver los paradigmas pedagógicos. 8 5

6 Educación Sanitaria tradicional (modelo moralista) Orientada a la enfermedad. Estilos de vida. Moralista. Cambios de comportamiento. Educación para la Salud (Modelo democrático) Bienestar y ausencia de enfermedad. Condiciones de vida y estilos de vida. Participación democrática del alumnado. Capacidad para la acción. Bjarne Bruun Jensen 9 Periodo actual: Educación para la convivencia saludable y sostenibilidad Habilidades para la vida. 10 6

7 Dimensión ecológica de la Salud Modelo que satisface las necesidades presentes de los seres vivos y del colectivo humano, sin alterar las perspectivas de las futuras generaciones. 11 Sostenibilidad y Salud Dimensión ecológica de la Salud Factores geofísicos. Factores ambientales. Factores biológicos. Factores psicosociales. Objetivos: (sostenibilidad) Preservación de la biodiversidad. Mantenimiento de los procesos ecológicos. Uso racional de los recursos. Fortalecimiento de la identidad cultural. Concienciación y respeto social. Mayor eficacia en las medidas legislativas. 12 7

8 Cuáles son y cómo educamos las habilidades básicas para la vida? 13 Las diez habilidades para la vida: Propuestas por la Organización Mundial de la Salud (OMS)

9 Habilidades para la vida: Conocimiento de si mismo(a). Comunicación efectiva o asertiva. Toma de decisiones. Pensamiento creativo. Manejo de emociones y sentimientos. Empatía. Relaciones interpersonales. Solución de problemas y conflictos. Pensamiento crítico. Manejo de tensiones y estrés. 15 Algunas características de las Habilidades para la Vida 16 9

10 Habilidades PARA LA VIDA: No sólo para manejar situaciones de riesgo o problemas 17 Una misma habilidad puede tener utilidad en diversas situaciones psicosociales: Pensamiento Crítico Convivencia Manejo de la presión de pares Resistencia a la influencia de los medios Otras 18 10

11 Se requieren una o varias habilidades para enfrentar con éxito una misma situación psicosocial: Cómo resistir mejor la presión de los amigos para consumir alcohol o drogas? Pensamiento crítico Toma de decisiones Comunicación asertiva Otras? 19 Cómo educar las habilidades para la vida?: Compromiso. Figura del Profesor/a educador/a. Cambio metodologógico. Requiere una revisión cuidadosa de los objetivos educativos y contenidos. Especial atención a las actividades de aula y complementarias. Trabajar la EpS con el alumnado y no para el alumnado

12 SITUACIÓN ACTUAL 21 Temas transversales Situación actual Proyectos inter-institucionales Transversalidad Educación para la Salud (Escolar) Apoyos externos: Plan Drogas, Plan SIDA, Consejo Juventud, ONGs, etc. Ed en Valores Educación Ciudadanía Necesidad de aunar esfuerzos y proponer soluciones estables Proyectos Pedagógicos? REGULACIÓN 22 12

13 Situación actual Gobierno Central Ministerio de Educación CIDE Comunidades Autónomas Consejerías de Educación y Salud Asimetría Comisión Técnica Interinstitucional 23 AGENTES 24 13

14 Niveles Educativos INFANTIL Y PRIMARIA E.S.O BACHILLERATOS Transversalidad *** Proyectos pedagógicos Transversalidad ** Educación para la Ciudadanía *** Proyectos pedagógicos Asignaturas específicas * Proyectos pedagógicos FORMACIÓN PROFESIONAL Módulos Profesionales específicos *** Proyectos Pedagógicos. 28 Requerimientos de la EPS Infantil Primaria E.S.O. Bachiller F.P. Basada en el diagnóstico de salud Prioridades establecidas por las Consejerías Continua, a lo largo de la vida Continuada en el tiempo durante la formación reglada Recogida en la programación didáctica: Curricular Evaluable Promueva habilidades para la vida Ética y Educación en Valores 29 14

15 Profesorado: Figura coordinar/a de EPS en el centro educativo. Necesidad de formación científico-técnica específica. Plan Regional de Formación del Profesorado (CPR). Apoyos externos (profesionales sanitarios, ONG, otros). Reconocimiento laboral y académico. 30 Sistema Sanitario 31 15

16 Conselleria d Salut i Consum: Comisión técnica Inter-institucional. Consejo de Salud de Área. Integración en la cartera de Servicios. Definición de las funciones y competencias de los profesionales. Reconocimiento laboral y académico. 32 Profesionales socio-sanitarios: Diversos perfiles profesionales (equipo de atención primaria, Centros de Orientación Familiar, otros). Necesidad de establecer las funciones y competencias de cada sector profesional. Establecer los cauces de apoyo y asesoramiento a los Centros Educativos

17 A.M.P.A Familia 34 Preocupados por el bienestar de los hijos/as, muchas familias intoxican a sus hijos/as de comodidades, algo que es extremadamente perjudicial. La sociedad se ha vuelto compleja y el mero sentido común no resulta suficiente para educar. Las familias están sometidas a muchas presiones y reciben mensajes contradictorios. Grandes dificultades para conciliar la vida familiar y laboral. El mercado de la opulencia, favorece la aparición de jóvenes consumidores, que va en contra de los principios educativos, porque fomenta la satisfacción inmediata de los deseos. José Antonio Marina. Diario El Comercio (1-3-09) Familia 35 17

18 Para educar debemos: Debemos aprender a admirar los talentos y virtudes de los hijos, en los valores, actitudes y conductas sencillas. Observar sus progresos. Conocer su carácter. Identificar sus puntos fuertes y vulnerables. Prestarles una atención activa. Conjugar ternura con firmeza. Reconocer que los consejos genéricos son ineficaces porque las circunstancias de cada joven cambian mucho y cada familia se mueve en una situación muy concreta. 36 Binomio Familia- Profesorado Enfoque: Ser positivos. Ver el lado útil de las cosas. Descubrir los aspectos positivos de la persona Pautas para el éxito de la educación Normas de comportamiento: Pocas. Claras. Exigir su cumplimiento. Ser constantes. Imitación: Modelos positivos de referencia: Lenguaje, hábitos, conductas. Argumentar, no imponer. Dialogar y negociar

19 Binomio Familia- Profesorado Autonomía: Dar autonomía según la edad. No sobreproteger. No dar libertad en exceso. No abandonar. Pautas para el éxito de la educación Ambiente familiar basado en: El cariño y la alegría. El diálogo y la sinceridad El respeto. El trabajo y el esfuerzo. La intimidad. El orden. Sin dramatizaciones, ni acciones desmesuradas. Juicios de valor: No descalificar. No hacer comparaciones entre hermanos. No comparaciones en público entre alumnos/as. 38 Binomio Familia- Profesorado Pautas para el éxito de la educación Convivencia diaria: Siempre debe haber alguien en casa cuando llega de la escuela. Animarles a estudiar. Trasmitir la idea de que el sacrificio merece la pena. Dedicar cada día un tiempo para estar juntos. Contarse mutuamente como ha ido la jornada. Escucharle sin juzgar. Familia y Escuela: Seguir atentamente las tareas marcadas para la casa. Ayudarle cuando lo demanda. Reforzar la conducta de los profesores/as. Visitas regulares al tutor/a. Aprovechar la formación y asesoramiento que brinda el Centro Educativo (escuela de padres/madres). Ámbitos de decisión: Ayudarle a tomar decisiones si pide consejo. No tome decisiones en su lugar. Si la decisión le concierne a Ud, dialogue, negocie y después decida

20 A.M.P.A. Según el filósofo, José Antonio Marina, el 45% de las familias no sabe cómo abordar la educación. Se ha abierto una brecha entre la familia y la escuela que hace falta resolver. Se destaca la importancia de la escuela de padres y madres. La escuela tiene el reto de enseñar el aplazamiento de los deseos inmediatos, que fomenta la sociedad consumista. 40 Importancia del A.M.P.A. Informar al AMPA, en el Centro Educativo, sobre la intención de llevar a cabo un Proyecto Pedagógico en EpS. Buscar su apoyo e implicación activa desde el principio. Establecer los cauces de coordinación entre Escuela y responsables familiares. Familia y Escuela deben reforzarse mútuamente en la estrategia definida para la adquisición de habilidades y un estilo de vida saludable. Buscar soluciones imaginativas para la creación y funcionamiento de la Escuela de Padres/madres

21 Coordinación inter-institucional 42 Coordinación inter-institucional Requiere un sistema de coordinación a través de la Comisión Técnica Inter-Institucional. Estudiar la viabilidad política (compromiso entre administraciones) y establecer convenio de colaboración. Estudiar la viabilidad técnica (profesionales, reconocimiento horario, etc). Estudiar la viabilidad económica (presupuestos, materiales didácticos, plan de formación de los profesionales, etc). Un proyecto de Promoción de la Salud para que sea eficaz debe contar con todos los sectores que por acción u omisión educan o contra-educan. Importantísimo diseñar la estrategia para implicar a todos los sectores profesionales. Definir las funciones y competencias de cada sector profesional. Nexo de unión: Convocatoria conjunta de Proyectos Pedagógicos de Educación para la Salud (BOIB)

22 Temas prioritarios 44 La priorización debe fundamentarse en: El Diagnóstico de Salud de la CC.AA. Diagnóstico Educativo de la CC.AA y del Centro Escolar. Intereses y motivaciones de los diferentes agentes (Educandos y educadores). En las políticas sanitarias y educativas

23 Temas prioritarios Educación Infantil Bachiller Secundaria Primaria Obligatoria Alimentación, nutrición, ejercicio físico y deporte. Formación Profesional Prevención de drogodependencias. Educación afectivo-sexual. Embarazos no deseados. VIH-SIDA Prevención de accidentes. Prevención del acoso escolar. Prevención de la violencia de género. 46 Propuesta Proyecto Pedagógico de Educación para la Salud 47 23

24 Estructura del Proyecto Pedagógico Titulo. Análisis del contexto. Prioridades. Justificación. Metodología (modelo de EpS). Objetivos y contenidos. Enumeración de actividades. Habilidades para la vida (OMS 1993). Plan de integración en la programación didáctica. Cronograma. Propuesta formativa para el personal docente y socio-sanitario. Presupuesto. Evaluación del Proyecto Pedagógico. Recomendaciones de mejora para el ingreso en la REEPS. 48 Diseño del Proyecto: Elaborado por la Comunidad Educativa y Sanitaria, con el alumnado y para el alumnado. Debe tener en cuenta: Contexto social, cultural, educativo, económico, etc. Necesidades de Salud (Diagnóstico de Salud). Necesidades educativas especiales y de compensación. Convivencia. Con la perspectiva de integración curricular (temporalización). Evaluable: El propio proyecto: Diseño, coordinación, planificación, objetivos, ejecución, etc. Los resultados: Mejora de los hábitos saludables, mejoras del entorno, etc

25 Formación del personal Docente y Socio-sanitario 50 Formación del personal: Identificación de las necesidades de formación. Formación conjunta de personal docente y sanitario (Plan conjunto de formación) Formación diferenciada (Plan específico de cada colectivo) 51 25

26 Red Europea de Escuelas Promotoras de Salud REEPS 52 Orientaciones para el ingreso en la REEPS Reconocimiento del carácter Universal de la EPSC. Necesidad de establecer un itinerario educativo en EPSC. Propuesta de trabajo mediante Proyectos. Aprovechar el potencial que brindan los diferentes Servicios no Educativos. Plan de coordinación, asesoramiento y apoyo a los Centros Educativos (Comisiones de Salud de Área) Avanzar en la definición de las funciones y competencias de los profesionales de los diferentes sectores. Fomentar la colaboración y comunicación Familia-Escuela. Mejorar el entorno físico del Centro Educativo

27 Orientaciones para el ingreso en la REEPS Desarrollar, en el currículum escolar, la EPS a través de las áreas de conocimiento como base para el aprendizaje y la adquisición de capacidades. Conferir al profesorado un papel de referencia preferente para la EPSC. Fomentar lazos sólidos de cooperación entre el profesorado, y otros profesionales con los responsables familiares y la comunidad en general. Mejorar el entorno físico del Centro. Establecer relaciones de colaboración entre los Centros Educativos de Primaria y Secundaria. Promover la autoestima, desarrollo psicosocial y las capacidades necesarias para tomar decisiones. Aprovechar el potencial educativa resultante de la sinergia: Educación + Salud + 54 Consumo Porque la Salud y la Educación no pueden ser compartimentos, trabajemos unidos para contribuir a construir ese Proyecto de vida saludable y felicidad al que aspiran los educandos. José Manuel Ania Palacio Muchas Gracias por su atención 55 27

28 ANEXO Habilidades básicas para educar 56 Cuáles son las habilidades básicas como educadores?: 57 28

29 Las diez habilidades o competencias para educar Propuestas por el referencial de Ginebra para la formación continua del profesorado. 58 Organizar y animar situaciones de aprendizaje. Gestionar la progresión de los aprendizajes. Elaborar dispositivos de diferenciación. Implicar al alumnado en su aprendizaje y en el trabajo. Trabajar en equipo. Participar en la gestión del Centro Educativo. Implicar e informar a los responsables familiares. Utilizar las nuevas tecnologías. Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión. Organizar la propia formación continua

30 1-. Organizar y animar situaciones de aprendizaje: Trabajar a partir de las representaciones del alumnado. Construir y planificar secuencias didácticas. Implicar al alumnado en proyectos de investigación. Trabajar a partir de los obstáculos y errores de aprendizaje Gestionar la progresión de los aprendizajes: Adquirir una visión longitudinal de los objetivos de la enseñanza. Ajustar las situaciones problema a las posibilidades del alumnado

31 Hacer frente a la heterogeneidad en el grupo-clase. 3-. Elaborar dispositivos de diferenciación: Extender la gestión de la clase a un espacio más amplio. Desarrollar la cooperación entre el alumnado y ciertas formas simples de enseñanza mutua. 62 Estimular el deseo de aprender. Favorecer la definición de proyecto personal del alumno/a. 4-. Implicar al alumnado en su aprendizaje y en el trabajo: Negociar con el alumnado las pautas de trabajo y el estilo de clase. Fundamentar la relación entre conocimiento, trabajo en equipo y la adquisición de habilidades

32 Elaborar un proyecto pedagógico de equipo. 5-. Trabajar en equipo: Afrontar y analizar situaciones complejas, prácticas pedagógicas y problemas profesionales. Hacer frente a crisis y conflictos entre personas. 64 Elaboración del Proyecto institucional de centro. Administración de los recursos. 6-. Participar en la gestión del Centro Educativo: Definir y Coordinar la participación de todos los agentes en el Proyecto: AMPA. Ayuntamiento. Centro de salud. ONGs, etc Fomentar las asociaciones de alumnos/as

33 Implicarles en la elaboración y desarrollo del Proyecto. 7-. Implicar e informar a los responsables familiares Implicarles en la valoración de la construcción de los conocimientos. Reuniones de coordinación y formación Utilizar las nuevas tecnologías: Explotar el potencial didáctico de los Programas para ayudar a conseguir los objetivos educativos. Comunicar a distancia (red telemática). Incorporar los recursos multimedia al aula

34 Resolver los paradigmas pedagógicos como Centro educativo. Promover la convivencia saludable. 9-. Afrontar los deberes y los dilemas éticos de la profesión. Prevenir la violencia. Favorecer la igualdad de oportunidades. Educar desde la perspectiva para valorar y en valores. Abordar las temáticas relevantes para los jóvenes: Afectividad-sexualidad, prevención de las drogodependencias, ocioactividad física, alimentación y sus trastornos, etc. 68 Necesidad de establecer un programa de formación continua personal Organizar la formación continua: Negociar un proyecto de formación común con los compañeros/as del grupo y/o Centro. Negociar y establecer un proyecto de formación común con otros sectores profesionales

35 Taula rodona sota el títol L educació per a la salut en els centres educatius Aproximació a l estat de la situació en promoció de la salut en els centres educatius de les Illes Balears, a càrrec de la senyora Clara Vidal Thomàs de la Gerència d Atenció Primària de Mallorca Aproximació a l estat de la situació en promoció de la salut en els centres educatius de les Illes Balears Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 35

36 Objectius Comissió Tècnica Crear una línia coordinada i coherent que permeti fer ofertes de millor qualitat als centres educatius. Recollir diferents punts de vista, procediments i coneixements de la realitat pel que fa a l educació i promoció de la salut. Unificar criteris i comprendre millor la manera de fer dels diferents sectors. Elaborar un document que serveixi com a eina per impulsar l educació per a la salut en els centres educatius. Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 36

37 Anàlisi de situació dels programes d educació per a la salut als centres educatius de les Illes Balears Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius MÈTODES Qüestionari remés per correu electrònic als equips directius dels centres educatius de les Illes Balears. Variables: Programes/Projectes/Activitats puntuals realitzades relacionades amb les àrees de salut que es consideren d intervenció prioritària. Fitxa (nivell educatiu, qui l'imparteix, intervenció de recurs comunitari, formació especifica del professorat, implicació de les famílies i valoració global) Aspectes que faciliten / obstaculitzen el treball en PiEpS. Recollida informació: Curs Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 37

38 respostes segons Illes 16 (12%) 17 (13%) 95 (73%) Palma: 23% Part forana: 74% 2 (2%) N= 130 Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius % de respostes segons etapa educativa Primària: 68% Secundària: 21% primària + secundària: 11% 82% (100%) centres públics N= 130 Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 38

39 Programa o projecte Acció que es du a terme i està planificada amb objectius i activitats concretes i de la que es preveu la seva avaluació. Elaborat pel propi CE o bé ofert per administracions i/o altres entitats Emmarcats dins la programació anual del CE Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Activitats puntuals Xerrades, conferències, tallers, etc. NO estan emmarcades dins el projecte del CE Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 39

40 Programes/projectes o activitats puntuals 21 % programes/ projectes 31% 24 % activitats puntuals 24 % CE diuen que no fan programes ni activitats puntuals N= 130 Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Programes o activitats puntuals Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 40

41 Àrees prioritàries d intervenció Capítol 1: revisió de l evidència de les intervencions educatives de provada Efectivitat a l'àmbit de la PiEpS als CE Alimentació Activitat física Salut afectiva sexual Benestar i Salut emocional Drogodependències (incloent tabac i alcohol) Seguretat i Prevenció de lesions Salut en general Altres Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Programes / projectes alimentació 57 drogodependències 19 benestar emocional activitat fisica afectiva-sex seguretat-prev. acc. salut general percentatge Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 41

42 Activitats puntuals alimentació 27 activitat física 21 salut en general afectiva sexual seguretat-prev. acc. benestar emocional drogodependències Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Programes / projectes Alimentació Secundària: 30% Activitat física Secundària: 7% Primària: 67% Berenars saludables Com menjam Els aliments de les Balears Hàbits alimentaris/saludables Primària: 14% Jornades esportives / jocs / jocs populars Higiene postural/ beneficis AF Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 42

43 Programes / projectes Salut afectiva sexual Primària: 6% Secundària: 19% Tallers/sessions educació sexual de diferents institucions Salut jove Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Programes / projectes Benestar emocional Primària: 14% Secundària: 15% Habilitats socials (programes, tallers) Resolució de conflictes Filosofia Intel ligència / educació emocional, creixement personal Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 43

44 Programes / projectes Drogo dependències Primària: 11% Secundària: 26% Prevenció de drogo dependències Salut jove Entre tots. Projecte jove Joves diem NO al tabac Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Seguretat i prevenció de lesions Primària: 7% Secundària: 11% Educació viària Primers auxilis Riscs laborals Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 44

45 Salut en general Secundària Consulta jove Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Altres Primària: 5% Secundària: 15% Higiene, higiene bucodental, prevenció de càries Donació d òrgans, càncer, mort El sol amb precaució Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 45

46 Alimentació Activitat Física Benestar emocional Drogodependències Seguretat i prev. accidents Salut afectiva sexual Salut en general Alimentació Drogodependències Salut afectiva sexual Salut en general Benestar emocional Seguretat i prev. accidents Activitat física Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Conclusions Encara es fan activitats puntuals no emmarcades en el projecte de centre. La majoria dels programes/projectes no impliquen formació específica del professorat. En general els programes /projectes es fan amb el suport d agents externs. La majoria estan ben avaluats, amb una nota mitjana de 7. La implicació de les famílies és en general molt pobra ja que bàsicament se ls dóna tan sols informació i poques vegades te implícites accions de participació i/o formació. Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 46

47 Aspectes que faciliten i/o obstaculitzen la realització de programes/projectes d PiEpS als CE Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Aspectes considerats facilitadors (%): participació agents externs 78,5 implicació famílies recursos adequats per facilitar feina professorat 62,8 71,1 assesorament durant el desenvolupament del projecte 49,6 formació específica professorat Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 47

48 Aspectes considerats obstacles (%): falta de temps per treballar programes de salut 71,9 falta de formació adequada 39,7 poca implicació famílies 37,2 poca estabilitat plantilles 16,5 falta de motivació 6, Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Altres elements a considerar: la necessitat de que els temes de salut estiguin incorporats als llibres de text que els materials de suport als projectes siguin atractius i adequats a la població diana. Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 48

49 Propostes Coordinar les institucions/entitats que fan programes/activitats sobre els mateixos temes als CE Crear un catàleg dels programes validats disponible pels professionals Crear un circuit d assessorament en la posada en marxa Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius Propostes Millorar la qualitat, el seguiment, l avaluació i la continuitat dels programes i projectes de PiEpS als CE Assegurar la formació dels professionals que apliquen els programes Establir mecanismes de participació i implicació de les famílies Comissió Tècnica de Promoció i Educació per a la Salut als centres educatius 49

50 Presentació del projecte L educació per a la salut en els centres educatius a partir de projectes intersectorials, a càrrec de la senyora Ma Antòna Font Oliver de la Gerència d Atenció Primària de Mallorca LA PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS Comissió tècnica de promoció i educació per a la salut de les Illes Balears Comissió tècnica de promoció i educació per a la salut (BOIB nº78, 29 juny 2002) Impulsar els projectes integrats dins els Centres educatius / weib.caib.es/ Consulta jove 50

51 Criterios de calidad para el Desarrollo de proyectos y actuaciones de Promoción y Educación para la salud en el sistema educativo Guía para las administraciones educativas y sanitarias MARC CONCEPTUAL SALUT PROMOCIÓ DE LA SALUT EDUCACIÓ PER A LA SALUT 51

52 Implicacions del marc conceptual Individu contexte Dimensió curricular Dimensió de l entorn intern del centre Dimensió familiar Dimensió relacionada amb la coordinació i aprofitament dels recursos extern Dificultats Dificultats d aplicació del model transversal Disparitat de criteris sobre l efectivitat de la PiEpS Dificultats per universalitzar els projectes existents Pressió del currículum educatiu. Falta d incentius per a la formació en PiEpS Gran oferta de projectes i/o activitats 52

53 Avantatges Implicació institucional. LGS i LOE Interès professional Disponibilitat d evidència Experiència en aplicació de projectes Disponibilitat de materials de qualitat Increment d interès social per la salut Objectius 1. Facilitar l elaboració d un model de projecte que es pugui contextualitzar a cada centre educatiu 2. Equitat en la participació de l alumnat 3. Facilitar la formació adient 4. Suport en l elaboració i l avaluació dels projectes 53

54 Elaboració d un projecte de PiEpS als centres educatius Coordinació de recursos CE-CS i altres Creació d una comissió intersectorial Elaboració d un projecte de PiEpS en el marc del projecte educatiu de centre PROJECTE PiEpSE Consell escolar Claustre de professors AMIPA CS Altres recursos comunitàris Acord CS-CE COMISSIÓ INTERSECTORIAL Suport Tècnic Educació i Salut Projecte de salut de centre Avaluació 54

55 Coordinació de recursos Centre educatiu Aprovació de la participació al projecte Crear la figura de coordinador de PiEpSE Constituir la comissió de salut educativa Centre de salut Aprovació de la participació al projecte Crear la figura de responsable de PiEpSE Acord de col laboració Coordinador/a CS i Directo/a CE impulsar els projectes de PiEpSE amb la participació de tota la comunitat educativa durant el curs escolar... i constituir una comissió de salut intersectorial formada per representants dels professionals educatius i dels sanitaris, dels pares i mares, dels propis alumnes, i d agents comunitaris per tal d elaborar un projecte integral. d educació per a la salut. 55

56 Comissió intersectorial Coordinador/a PiEpS CE Responsable PiEpS CS Persona representant de les famílies Persona representant de l alumnat Persona representant de la comunitat Comissió intersectorial Constituir el grup de treball Analitzar les necessitats detectades Establir els objectius del projecte de PiEpSE Dissenyar el projecte Coordinar les diferents accions i agents participants Realitzar el seguiment i avaluació del projecte Difusió del projecte Valorar les ofertes externes que es puguin incloure dins el projecte 56

57 Planificació del projecte d educació per a la salut Definir necessitats: Centre Professorat Alumnat Famílies Assegurar viabilitat: Capacitat del centre Recursos externs Definir objectius Mig i llarg termini Definir pla d implementació Justificació i característiques de l alumnat Objectius específics Metodologia de treball Definir pla d avaluació Seleccionar els indicadors Redactar el pla d avaluació Avaluació S ha impulsat l EpS en els centres educatius? En el cas de que la resposta sigui afirmativa: S ha fet utilitzant l estratègia proposada per el projecte? Quines són les dificultats que han tengut els centres per impulsar l EpS? Quins canvis s haurien de fer per millorar l estratègia proposada? Quins canvis s haurien de fer per millorar el pla d implementació que es proposa? Quines altres estratègies es suggereixen des de la comissió intersectorial per tal d impulsar l EpS en el centre educatiu? 57

58 Suport tècnic d educació i salut Coordinació Assessoria Recerca de recursos Formació Avaluació Consulta jove Comissions intersectorials Pilotatge 4 CE i 4 CS 58

59 Estratègia metodològica per al desenvolupament de l educació per a la salut a les escoles a través de l experiència de la Regió de Múrcia, a càrrec del senyor José Joaquín Gutiérrez García, cap del Servei de Promoció i Educació per a la Salut de la Conselleria de Sanitat i Consum de la Regió de Múrcia A document a part 59

60 Taula d'experiències Experiència de participació en Consulta Jove a Mallorca, a càrrec de alumnes de l IES Santanyí I.E.S SANTANYÍ CONSULTA JOVE Un servei de l' institut que ajuda els estudiants a resoldre els seus dubtes relacionats amb temes de salut de forma confidencial (alimentació, sexualitat, drogues,...) Per això, ve una infermera del centre de salut una vegada a la setmana (Divendres de a 12.30) i ella ens ajuda a solucionar les nostres preguntes. 60

61 Primer, cal demanar una cita. Es pot sol licitar cada dia, el temps del segon esplai, al departament d orientació, a la coordinadora de la comissió de salut. Quan vas a demanar cita et donen un full de registre allà on s indica: el nom,el curs, la data i l hora citada. Amb aquest full de registre, els professors ens deixen sortir de l aula de manera justificada per anar a la consulta jove. Un cop acabada la consulta, la infermera signa el full de registre i anota l hora de sortida. GOVERN DE LES ILLES BALEARS Conselleria d Educació i Cultura IES SANTANYÍ DEPART. D ORIENTACIÓ Codi de Centre C/ Bernat Vidal i Tomàs, 79 tfn : Santanyí Illes Balears CONSULTA JOVE - REGISTRE DE CITACIÓ- Nom:... Curs:... Data :... Hora:... Hora de sortida:... Signatura Signatura Miquela Alcinas (Coordinadora Comissió de Salut) Margalida Frau (Infermera) 61

62 Podem anar a la consulta individualment. O bé, podem anar-hi amb altres companys (màxim 4 persones). QUIN TEMPS PODEM ESTAR A LA CONSULTA? Les sessions de consulta jove són d uns minuts, però si no hem acabat de resoldre els nostres dubtes al llarg d aquest temps, la infermera ens torna donar cita per un altre dia. 62

63 Pensam que està molt bé poder disposar d aquest recurs perquè ens ajuda molt a resoldre els dubtes que tenim relacionats amb la salut i també a modificar pensaments erronis que tenim sobre la salut. Trobam que les preguntes que nosaltres plantejam obtenen una bona resposta i s expliquen molt bé. Valoram positivament el fet que la infermera utilitzi material divers per a donar resposta a les nostres qüestions. Tenim la possibilitat de demanar dubtes que no demanaríem als nostres pares ja que a l aula de consulta ens sentim més còmodes. 63

64 Per donar a conèixer als companys/es el projecte de la consulta s han realitzat, al llarg d aquests sis anys de consulta jove, diferents actuacions com són: Durant els primers cursos un company/a per la megafonia del centre exposava un recordatori del dia i hora de la consulta i de com demanar cita. Els primers anys de consulta també es varen fer reunions als nostres pares/mares explicant-los la posada en marxa d aquesta iniciativa. També tenim un tríptic informatiu que s explica a les hores de tutoria, durant les primeres setmanes del curs, sobretot a primer d ESO, ja que són alumnes nous al centre. Es dóna molta importància a la confidencialitat de la consulta jove. Disposar d una aula de consulta permanent i que no es canviï cada any. Allargar les sessions de consulta jove ja que tenim moltes qüestions per demanar a la infermera i a vegades no basta el temps que tenim. Que la infermera pugui assistir més al centre. 64

65 La participació de les famílies en la promoció de la salut als centres educatius, a càrrec de l AMIPA del CP Es Pont A document a part 65

66 Presentació del programa televisiu La salut, un plaer, a càrrec de la senyora Nùria Marquet Josa del Servei de Promoció de la Salut del Departament de Ciutadania i Família del Consell Insular de Menorsa LA SALUT, UN PLAER L'ús de la televisió local com a suport per a la promoció i l educació per la salut Programa televisiu organitzat pel Servei de Promoció de la Salut del Departament de Ciutadania i Família del Consell de Menorca. Es va iniciar l'octubre del 2000 vinculat al programa Salut Jove, de promoció de la salut als centres educatius, amb la finalitat de difondre un concepte de salut ampli i positiu, i de motivar i capacitar la població per adoptar estils de vida saludables. Objectius generals Difondre entre la ciutadania la concepció de la salut com al més alt nivell de benestar físic, psíquic i social. Un dret bàsic que ha d impregnar totes les polítiques. Coresponsabilitzar en la millora i el manteniment de la pròpia salut i la qualitat de vida. Promoure estils de vida saludables. Objectius específics Donar a conèixer la realitat: què pensa, què sap, com actua, què preocupa i què vol saber el jovent Menorquí, i, la incidència de les problemàtiques a l illa. Analitzar els condicionants de la salut: genètics, entorn, hàbits de vida i el sistema d assistència sanitària. Aportar informació útil per la presa de decisions informada. Donar a conèixer els recursos existents a l illa. Qui hi participa? Hi intervenen l alumnat de 5è i 6è d educació primària, ESO, CFGM, CFGS i batxillerat, el professorat dels centres educatius, professionals de la salut, el benestar social i l educació, la ciutadania, el Servei de Promoció del la Salut del Consell de Menorca i la Televisió Menorquina. 66

67 En aquests 8 anys s han emès 181 programes: 72 programes amb alumnat 109 programes d entrevistes en directe obertes a les trucades de l audiència Hi ha participat: 72 aules Uns infants i joves Calendari La SALUT, UN PLAER s inicia al novembre i acaba a finals de maig de l any següent, d acord amb el calendari escolar. Els programes s emeten amb una periodicitat setmanal, els dimarts de 21 a 22 h, i tenen una durada d una hora. Tipus de programes LA SALUT, UN PLAER Inclou dos tipus de programes amb estructures distintes: a) Entrevista en directe obertes a les trucades de l audiència: quinzenalment s emeten entrevistes en profunditat sobre temes de salut obertes a les trucades telefòniques de l'audiència i dinamitzades per les preguntes de la persona conductora del programa. S emeten en directe. Els temes i les persones entrevistades són escollits pel Servei de Promoció de la Salut. b) Programa amb participació de l alumnat: quinzenalment el jovent de 3r cicle d educació primària, d'eso, cicles formatius i batxillerat entrevista professionals especialitzats en diferents temes de salut amb la col laboració d una persona que condueix la conversa. L alumnat hi participa voluntàriament, escull el tema que vol tractar, pensa què en sap i què en vol saber i entrevista una persona o més expertes en la qüestió. Temes Des de l inici i fins ara han tractat temes molt variats: alimentació, esport, drogodependències i addiccions sense substància, convivència, sexualitat, fotoprotecció, salut mental, salut postural, violència, consum, immigració, prevenció de malalties concretes... en són alguns exemples. Adjuntam una relació dels programes emesos. PROGRAMES PROTAGONITZATS PER L ALUMNAT 67

68 Preparació prèvia Durant l estiu s acorden amb la Televisió Menorquina les dates dels programes i el tipus tenint en compte el calendari escolar, de manera que en els períodes festius s emeten només programes amb el format entrevista en directe amb trucades de l audiència. Cada setembre, amb l inici del curs acadèmic, es convida a participar els 34 centres educatius d educació primària, ESO i batxillerat, informant de les dates disponibles. El centre n informa els tutors i les tutores, que traslladen la informació a l alumnat. Els/les responsables dels centres educatius amb aules interessades contacten amb el Servei de Promoció de la Salut i reserven els programes. S acorda el dia/hora de la gravació, generalment el matí abans de l emissió, i s informa dels temes que ja han estat tractats o és previst tractar. D aquesta manera, el jovent escull en grup aula el tema que li interessa tractar i prepara un qüestionari d entrevista amb l ajuda del professorat en què recull tot el que vol saber. Quan ho desitgen, inicien els programes amb una exposició del treball previ fet a l aula; això se sol fer quan han treballat el tema a tractar en un taller previ del programa Salut Jove. El Servei de Promoció de la Salut cerca les persones adients per tractar el tema escollit per l alumnat, proposant la participació en primer lloc a les persones que aborden la problemàtica des de l àmbit públic. Una setmana abans de la gravació l'alumnat envia al SPS les preguntes que vol fer i el SPS les tramet a la Televisió i a la persona que conduirà el programa. El professorat tramita les autoritzacions familiars per sortir a la televisió. Gravació El matí previ a l emissió, el grup aula es desplaça a la televisió, on el director els explica com s elaboren els programes durant una visita guiada per les dependències: els platós, els presenta les persones que fan possible els programes... Tot l alumnat de la classe té cabuda en el plató assegut en unes grades i participa fent les preguntes a la persona o persones convidades, màxim 2-3. Es grava en fals directe. La persona que condueix el programa introdueix el tema, fa les presentacions i dóna pas a les preguntes de l alumnat intervenint amb comentaris i més preguntes per tal de crear una dinàmica de conversa més espontània i d adequar la durada del programa al 68

69 temps disponible. Se li recomana emprar en els programes un llenguatge no sexista. Després La persona o persones entrevistades i el centre educatiu participant reben una còpia del programa i un agraïment del conseller. Audiència de la Televisió Menorquina D acord amb l Estudi General de Mitjans 2008, que inclou les televisions locals: persones tenen sintonitzat el canal de la Televisió Menorquina persones havien vist la TVM el darrer mes havien vist la TVM el vespre anterior. Igual volum de telespectadors que havia vist la televisió local més vista el mateix dia a Mallorca, Canal 4 (Mallorca uns hab., Menorca uns hab.). Cost La producció, gravació i emissió dels programes no supera els El Servei de Promoció de la Salut del Consell de Menorca es fa càrrec també de la despesa dels autocars pel trasllat de l alumnat per garantir la igualtat d oportunitats d accés de tots els centres de l illa. Les persones entrevistades hi participen gratuïtament anys d emissió El 2000 va començar l emissió de LA SALUT, UN PLAER; els programes consistien en un reportatge introductori d uns deu minuts que servia de punt de partida al debat i una entrevista col loqui en directe entre la periodista conductora i diversos convidats. Durant tot el programa es rebien telefonades de l audiència. El se n va ampliar la periodicitat i va passar a ser setmanal. La novetat principal és que el jovent és qui entrevista les persones coneixedores dels temes proposats pel mateix alumnat. Els primers anys oferíem participar-hi a l alumnat de batxillerat, però hi havia pocs grups i estaven ocupats amb la selectivitat, per això l oferta es va adreçar posteriorment també a l ESO. L alumnat de 5é i 6è de primària sol ser més participatiu que el d ESO perquè té menys vergonya. El s ha adaptat el plató per poder incloure fins a 2-3 persones a entrevistar i per acollir tota l aula completa dins el plató; anteriorment apareixien en 2 grups que s intercanviaven a meitat del programa i el públic no disposava d un lloc adient per seure i escoltar. 69

70 Per a properes edicions valoram millorar l estructura dels programes amb alumnat per visualitzar més la seva participació prèvia dins l aula i perquè tenguin més protagonisme durant els programes i l avaluació. SERVEI DE PROMOCIÓ DE LA SALUT Departament de Ciutadania i Família Consell de Menorca Neix el 2000 amb la finalitat de fomentar el valor de la salut de les menorquines i els menorquins a través d actuacions duites a terme dins el marc del Pla de salut de la CAIB. Vam començar per conèixer les activitats de promoció de la salut que es duen a terme a Menorca i, a partir de les necessitats detectades des dels diferents àmbits i dels recursos humans i materials disponibles, es van definir les actuacions més adequades per avançar en la promoció d hàbits, actituds i estils de vida saludables de la població. Vam posar en marxa: SALUT JOVE, programa de promoció de la salut als centres educatius LA SALUT, UN PLAER, la promoció de la salut a la Televisió Menorquina AL SOL, AMB PRECAUCIÓ, campanya de prevenció del càncer de pell LA PROTECCIÓ ET FA LLIURE-SEMPRE AMB PROTECCIÓ, campanya de promoció de l ús del preservatiu GIMCANET SALUT JOVE, gimcana virtual de promoció de la salut Suport a l organització de l Escola d Estiu de Salut Pública Estudis dels coneixements, actituds i comportaments del jovent en relació amb el consum de drogues, les relacions afectivosexuals i l exposició solar, i la seva evolució. 70

71 Programes protagonitzats per l'alumnat 10/11/2003 Tabac Andreu Estela 24/11/2003 La ment humana Nito Coll Metge d'atenció Primària d IB-Salut Psicòleg i director de l'ies Cap de Llevant 29/12/2003 Voluntariat jove Dues joves voluntàries a la Residència d'avis del CIM alumnes de batxillerat 05/01/2003 El fet migratori Asís, Husuf i Graciela, adolescents del Marroc i l Equador 1er batxillerat de l'ies J.M Guàrdia d'alaior 4t d'eso de l'ies. J. M Guàrdia d'alaior 1er batxillerat de l'ies. Joan Ramis de Maó i Ramis de Maó 4t ESO CC La Salle Maó 19/01/2004 Ja no som un infant, què m'està passant? Dra. Eulàlia Torrà, psiquiatra responsable taller SALUT JOVE 1r ESO J. M. Guàrdia d'alaior 02/02/2004 Imnotisme, suggestió... rallemne Dr. Antoni Solé, metge d atenció primària d Ib-salut 16/02/2004 Les drogues Sra. Maria Cabrisas, cap del Servei Coordinador de Drogodependències del CIM 01/03/2004 Les malalties mentals Sr. Fernando Pérez Pacho, psicòleg i cap del Servei de Salut Mental del CIM 1r ESO J. M. Guàrdia d'alaior 1r batxiller La Salle Maó 4t ESO CC Sant Josep de Maó 08/03/2004 com funciona la ment humana? Sr. Nito Coll, psicòleg i director de l IES Cap de Llevant 4t ESO IES J. M. Guàrdia d'alaior 15/03/2004 Els perquès del cos humà Dr. Antoni Gómez Arbona, metge d atenció primària de l Ib-Salut 29/03/2004 Com millorar l'aprenentatge Sr. Pere Alzina, pedagog i director de l IES J. M. Guàrdia 12/04/2004 Violència de gènere Sra. Cristina Aramburu, advocada i assessora jurídica del Centre Assessor de la Dona del CIM 1r ESO J. M. Guàrdia d'alaior 1r C ESO J. M. Guàrdia d'alaior 4t ESO M. Àngels Cardona de Ciutadella 26/04/2004 Com pensam? I Dr. Antoni Solé, metge d atenció primària d Ib-salut 1r D ESO J. M. Guàrdia d'alaior 10/05/2004 Com pensam? II Sr. Andreu Bosch, psicòleg orientador i Conseller de Benestar Social del CIM 24/05/2004 Les noves addiccions Sr. Fernando Pérez Pacho, psicòleg i cap del Servei de Salut Mental del CIM 07/06/2004 Protecció solar Dr. Manuel Matos, dermatòleg de l Hospital Verge del Toro 04/01/2005 Prevenir la sida Dr. Eduardo Rodríguez de Castro, metge internista de l Hospital Verge del Toro 18/01/2005 Fenòmens paranormals Sr. Joan Coll, psicòleg i director de l'ies Cap de Llevant 1r D ESO J. M. Guàrdia d'alaior 4t ESO IES Cap de Llevant de Maó 6è primària Mare de Déu del Toro Es Mercadal 5è primària CP M. Déu Toro des Mercadal 1r C ESO IES J. M. Guàrdia d'alaior Alaior 71

72 01/02/2005 Violència a les escoles Sr. Javier Tejero, psicòleg i actual delegat del Govern a Menorca 1r D ESO IES J. M. Guàrdia d'alaior Alaior 15/02/2005 Per què sentim vergonya? Sra. Esther Ricci, psicòloga del Servei de Família del Consell Insular 1r E ESO IES J. M. Guàrdia d'alaior Alaior 01/03/2005 Violència a les escoles II Sr. Javier Tejero, psicòleg i actual delegat del Govern a Menorca 1r D ESO IES J. M. Guàrdia d'alaior Alaior 15/03/2005 Viure la sexualitat a l'adolescència I Sra. Eulàlia Torrà, metgessa responsable dels tallers d educació afectivosexual Salut Jove 4t d'eso IES M. A. Cardona de Ciutadella Ciutadella 12/04/2005 Musicoteràpia i cromoteràpia Sra. Maica Caroggio, professora d'activitat física a les Residències de Gent Gran A viure com cal 5è CP Sa Graduada Maó 26/04/2005 Educació per a la salut a l'escola Sra. Regina Muntaner, infermera de la Conselleria de Sanitat del Govern balear a Menorca 6è CP Sa Graduada Maó 10/05/2005 El tabac a l adolescència Sra. Maria Cabrisas, infermera i cap del Servei Coordinador de Drogodependències del Consell Insular 6è A primària CP Sant Lluís 24/05/2005 Els trastorns alimentaris Sra. Isabel Fernández, psicòloga i presidenta de 6è B primària CP Sant Lluís l'associació Sensibilitzada per l'anorèxia i la Bulímia 07/06/2005 Al sol, amb precaució Dr. Manuel Matos, dermatòleg de l'ib-salut 5è A CP Sant Lluís 15/11/2005 Afecte i sexualitat Sra. Eulàlia Torrà, metgessa responsable dels tallers de sexualitat del programa Salut Jove 29/11/2005 Tabac, alcohol i altres drogues Sra. Maria Cabrisas, infermera i cap del Servei Coordinador de Drogodependències del Consell Insular 5è B CP Sant Lluís 5è C CP Sant Lluís 13/12/2005 L activitat física orientada al manteniment de la salut i al rendiment esportiu 27/12/2005 Quin ball d'hormones! Afecte i sexualitat a la pubertat 24/01/2006 Hàbits bàsics d'higiene: esportiva i quotidiana Sr. Fernando Salom, metge del gabinet de medicina esportiva del CIM, i Tisi Reynés, base del Llanera Menorca Bàsquet Sra. Eulàlia Torrà, metgessa responsable dels tallers de sexualitat del programa Salut Jove Sr. Manuel Mercadal, SERPROSPORT 4t ESO IES Joan Ramis i Ramis de Maó 6è B CP Sant Lluís 2n B ESO IES Pasqual Calbó de Maó 07/02/2006 Pírcings i tatuatges Sra. Eugènia Escribà, dermatòloga 2n C ESO IES Pasqual Calbó de Maó 21/02/2006 Salut mental Sr. Fernando Pérez Pacho, cap del Servei de Salut Mental del Consell Insular 2n D ESO IES Pasqual Calbó de Maó 07/03/2006 Alimentació saludable Sra. Alicia Vidal, nutricionista de l'hospital Verge del Toro 2n A ESO IES Pasqual Calbó de Maó 21/03/2006 Els trasplantaments d'òrgans Sr. Ramón Fernandez Cid, cap d'extraccions de l'hospital Verge del Toro 5è primària CP Joan Benejam de Ciutadella 04/04/2006 Com afecten les noves tecnologies la salut física i psíquica de les persones Sr. Antoni Solé, metge d atenció primària 4t ESO IES M. Àngels Cardona de Ciutadella 72

73 02/05/2006 El cos humà Jorge Bello, pediatra P4 CP Verge del Carme 16/05/2006 Al sol, amb precaució Sr. Manuel Matos, dermatòleg 2n ESO IES Joan Ramis i Ramis de Maó 30/05/2006 La pràctica de l'esport a la infància Sr. Juan Miguel Pons Sintes, llicenciat Educació Física 1r primària CC Sant Francesc de Sales de Ciutadella 14/11/2006 Trastorns alimentaris Sr. Jesús Barrasa, psicòleg del Servei de Salut Mental del Consell Insular 2n A ESO IES Pasqual Calbó de Maó 28/11/2006 Mobilitat, salut i medi ambient Sr. Ruben Martín, director insular de Mobilitat, Consell Insular 2n B ESO IES Pasqual Calbó de Maó 19/12/2006 Hàbits alimentaris Sra. Ana Urbano, metgessa diplomada en dietètica i nutrició 2n C ESO IES Pasqual Calbó de Maó 02/01/2007 Mobilitat, salut i medi ambient Rubén Martín, director insular de mobilitat CIM 2n D ESO IES Pasqual Calbó de Maó 16/01/2007 Bulling Pere Alzina, pedagog dir. de l IES J. M. Guàrdia 2n E ESO IES Pasqual Calbó de Maó 30/01/2007 Rallam de la donació d òrgans Ramón Fernández Cid, metge coordinador d extraccions Hospital Mateu Orfila 13/02/2007 El tabac Maria Cabrisas, infermera i cap del Servei Coordinador de Drogodependències CIM 5è CP Sant Lluís 5è CP Sant Lluís 27/02/2007 Autoestima i autoaccepació Joana Caules, orientadora de l IES Joan Ramis 3r ESO CC La Salle Alaior 13/03/2007 Noves tecnologies i salut Josep M. Llançà, metge i representant d AIS 3r i 4t ESO CC Sant Josep de Maó 27/03/2007 Alimentació sana Bernardo López Oblaré, metge 3r B CP Mare Déu del Carme de Maó 24/04/2007 Bioètica Silvia Fernández, metgessa 4t ESO IES MA Cardona de Ciutadella 08/05/2007 Fotoprotecció solar Manuel Matos, dermatòleg, Hospital Mateu Orfila 1r ESO IES Biel Martí de Ferreries 22/05/2007 L agricultura ecològica President associació 1r ESO IES Biel Martí de Ferreries 06/11/2007 Salut i sida als països empobrits Laura Anglada, tècnica del FMC, i Dorin Moll, metgessa cirurgiana amb vint anys de residència a l'àfrica 2n B IES Pasqual Calbó de Maó 20/11/2007 Prevenir les lesions esportives Fernando Salom, metge del Gabinet de Medicina Esportiva del CIM 04/12/2007 La contaminació Montse Bau, responsable d'educació ambiental del GOB 2n C IES Pasqual Calbó de Maó 2n A IES Pasqual Calbó de Maó 15/01/08 Conèixer el propi cos a la preadolescència Eulalia Torrà, metgessa psiquiatra especialitzada en educació sexual 6è primària Antoni i Joan 12/02/08 La sida Anna Barber, metgessa de la Conselleria de Salut i consum 3er ESO JM Guardia 26/02/08 L'esport a la vida de les persones Tisi Reynés, esportista exjugador de bàsquet ACB i entrenador 3r ESO La Salle Alaior 73