Unitat Didàctica 4: Floorball o Unihockey

Transcripción

1 Bloc de continguts: Joc i Esports. Qualitats motrius personals. Unitat Didàctica 4: HOQUEI Floorball o Unihockey 1.- EL FLOORBALL O UNIHOCKEY: BREU HISTÒRIA. El joc del Floorball és relativament jove. El seu origen es pot situa als any 50 i en els E.E.U.U. com una pràctica que va deriva de l hoquei gel i va ser adaptada per als més joves, utilitzant un pal i un disc o puck de material plàstic. El primer campionat va tenir lloc en Michigan en A finals dels 60, va ser introduït en Suècia pels estudiant suecs que l havien vist jugar a Holanda. En 1981 es constitueix la Federació Nacional Sueca de Floorball. Paulatinament s estén pels països europeus. En Espanya, s obre camí en els col legis com joc alternatiu dins les sessions d Educació Física. En 1998, es constitueix l Associació Espanyola de Unihockey amb l objectiu d estructura i organitzar la pràctica d aquest nou esport al nostre país. 2.- EL REGLAMENT ELEMENTAL (Regles del 4x4). Els equips: Els equips estan formats per 4 jugadors en pista, i com màxim altres 4 suplents. En cada equip han de jugar 2 homes i 2 dones sempre (equips mixtes). Instruments: un pal i una bolla de plàstic. Durada: dos temps de 8 minuts amb un descans de 2. Dimensions del camp: 10x20 metres (mínimes), amb el perímetre delimitat per una barana. Porteries: 60x90 centímetres, protegides per un àrea rectangular de 3x1 5 metres, que no pot ser trepitjada per cap jugador. 1

2 2.1.- Regles bàsiques: 1.- Treta inicial: es col loca la pilota en el punt central i efectuem una treta neutral. Un membre de cada equip disputarà la pilota al senyal de l àrbitre. El jugador visitant elegirà el costat de la bolla, on situarà el pal. La resta de jugador a una distancia no inferior a 3 metre. 2.- Accions permeses: - Copejar o dirigir la bolla amb els dos costats del pal. - Aturar la pilota amb el peu o el pit. - Jugar amb les bandes. - Ficar el pal en l àrea de porteria, sempre que la bolla es trobi dins. 3.- Accions no permeses: - Entrar dins l àrea de porteria. Senyalitzarem un llançament lliure si entra un atacant i penalti si es un defensor. - Aixecar la pala del pal per damunt de la cintura. - Passar intencionadament a altre jugador amb el peu. - Aturar una bolla amb el cap o amb la mà, o intervenir en salt amb els dos pues fora del sòl. - Copejar, bloquejar o interferir els moviments del pal del contrari. - Llançar el propi pal (penalti). - Empènyer, agarrar o fer la traveta al contrari (penalti). - Tocar dos o més vegades seguides la pilota amb el peu. 4.- Cop franc: qualsevol infracció en el joc, l àrbitre concedirà un cop franc a l equip contrari. Els defensor mantindran una distancia de 3 metres respecte a la bolla. 5.- Amonestacions: davant comportaments antiesportius, perillosos o reincidents en faltes, poden ser sancionats amb expulsions temporals. - 2 minuts ( jugar sense pal, jugar des del terra intencionadament, agarrar a un contrari, etc.) - 5 minuts (llançar el pal per intentar jugar la bolla, enganxar amb el pal a l oponent, etc). Podrà entrar quan l equip contrari fiqui un gol o compleixi el temps. 6.- Llançament de penalti: la bolla en el punt central, tots a 3 metres per darrere del jugador que el llançarà, en el moment de posar en moviment la pilota tots poden moure. 7.- Gol: Quan passa la línia de gol completament. No serà gol si ho fem amb el peu o pit. 8.- El porter: no dur estic. Pot tocar la pilota amb tot. No pot retenir la pilota més de 3 segons, si no serà un cop franc en contra. Pot passar-la a un company si prèviament toca o bota en el propi camp. 2

3 3.- FONAMENTS TÈCNICS ELEMENTALS. 1/ L AGAFADA BÀSICA (amb dues mans): les mans separades, una a la part superior de la canya i l altra, un poc més a baix (30-40 cm). 2/ La CONDUCCIÓ: en una conducció el contacte amb la bolla ha de ser continuo. Podem conduir amb 2 o 1 mà. Generalment durem l estic i la bolla davant dels peus. 3/ El CONTROL: consisteix en conduir o desplaça la bolla, en la que hi ha brevíssims instants en els que no hi ha contacte amb la bolla (mínim de temps). Es pot fer, amb la mateixa cara o alternant les cares de l estic. 4/ Les RECEPCIONS: consisteixen en aturar una bolla amb la cara de la pala per controlar-la. 5/ La PASSADA: també s anomena push (empentar). Partint de l agafada bàsica (2 mans) i amb la línia d espatlles en la direcció de la passada, es realitza un moviment de palanca amb l estic. La mà baixa impulsa en la direcció de la passada i la mà superior reté l estic. 6/ El LLANÇAMENT: consisteix en el mateix moviment que una passada amb la intenció de ficar un gol. El podem fer de tres formes: - Push (empentar). - Colpeix: mateixa acció anterior, on en la fase d armat agafem impuls, colpegem i acabem. En cap moment no pot apujar-se l estic per damunt del genoll. - Flick: consisteix en un tir amb elevació de la pilota amb les condicions sempre indicades. 4.- LA TÀCTICA La tàctica individual. Al principi és molt freqüent que els jugador de tots 2 equips se situïn molt a prop del jugador que condueix la bola. D'aquesta manera, l'únic que s'aconsegueix és córrer el risc de rebre un cop i la bola gairebé no es mou. 3

4 Tot és molt més fàcil si els companys del jugador que du la bola es mantenen separats, perquè d'aquesta manera, també se separen els jugadors de l'equip contrari. Però, a més, el joc es fa menys cansat si els jugadors són capaços de mantenir la posició sobre una zona determinada del camp. Alguns jugadors s'han de situar a les zones avançades per tirar a porteria quan reben la bola dels seus companys, són els davanters; d'altres han de jugar en posicions més enderrerides, i encara que se'ls anomena defenses també tenen una funció molt important en el joc d'atac, ja que sovint són ells els que inicien les jugades La tàctica col.lectiva L atac. Si ataques... - La bola es troba en el vostre poder. - L objectiu és marcar un gol. - Cal conservar la possessió de la bola. - Cal avançar fins a la porteria contrària. Consells als jugadors que no tenen la bola: - Separa't del jugador o jugadora que porta la bola i situa't a una distància de 4 o 5 m perquè tingui: prou espai per jugar a la bola i prou temps per decidir el que vol i pot fer. - Mou-te cap a un lloc on puguis rebre la bola. - No et co loquis darrere d'un jugador contrari, perquè el teu company o companya no et veurà i et serà molt difícil rebre la bola. Consells per al jugador atacant amb bola: - Aparta un moment la mirada de la bola i observa on et trobes i on són els teus companys. - Decideix i aplica l'acció més positiva per al teu equip: avançar amb la bola, passar o tirar, totes són importants perquè tu o el teu equip aconsegueixi un gol. 4

5 La defensa. Si defenses... - L equip contrari es troba en possessió de la bola. - L objectiu és recuperar la bola i evitar que el contrari llanci a porteria. Consells per a l equip defensor: - El més important és pressionar el jugador que té la bola perquè no pugui jugar amb comoditat. - Us heu de distribuir de manera que deixeu als jugadors contraris les zones més allunyades de la porteria. A les bandes laterals hi ha menys perill. RECORDA!! Jugar a l'atac significa que cada un dels jugadors ha de treballar perquè el seu equip pugui: Conservar la posició de la bola. Avançar fins a la porteria contrària. Tirar per fer gol. 5. MODALITATS I COMPETICIONS D HOQUEI Modalitats d hoquei. Són moltes les modalitats d hoquei que podem trobar. Cada modalitat està més arraigada a una part del món depenen dels factors socials i culturals de la zona. Nosaltres a les classes d Educació Física jugarem a floorball o unihoquei. A continuació s exposen les modalitats d hoquei més conegudes i que vosaltres heu de conèixer: 1/ Hoquei sobre gel: es juga amb uns patins especials per aferrar-se al gel. S usa un disc molt fort anomenat puck. Aquesta modalitat és molt practicada al Canadà i als EEUU. És una modalitat olímpica (Jocs Olímpics d hivern). L equip el formen 6 jugadors. 2/ Hoquei herba: es juga sobre herba i sense patins de cap tipus. Els equips estan compossats per 11 jugadors. La duració és de dues parts de 35 minuts. 5

6 És una modalitat olímpica i en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 la selecció femenina espanyola va guanyar la medalla d or. En el Jocs Olímpics d Atlanta 96 la selecció masculina va aconseguir la medalla de plata. 3/ Hoquei sobre patins: es juga sobre patins tradicionals (també anomenats de quatre rodes). És una modalitat molt popular. L stick del hoquei patins té forma de L. Es juga en una pista de 20x40m, la qual cosa facilita la possibilitat de fer gols. 4/ Hoquei sobre patins en línia: Es una modalitat practicada amb la varietat de patins abans comentada. Normalment els equips estan composats per 5 jugadors. La duració dels partits és de dues parts que oscilen entre els 20 i 25 minuts (depenén del reglament de la competició). A Espanya hi ha equips que juguen en aquesta modalitat com el FC Barcelona, el Reus Deportiu i el Blanes. 5/ Hoquei sala / floorball / unihoquei: és la modalitat que practicam a les classes d Educació Física. No s utilitzen patins i l adaptam al camp d handbol que és molt parescut al de unihoquei. Les normes per aquesta modalitat són les exposades al punt 2 del apunts Competicions d hoquei. En aquest apartat hem de destacar les següents competicions de les diferents modalitats: - Hoquei herba: Campionats del món, europeus, lligues nacionals i els Jocs Olímpics d estiu. - Hoquei gel: la NHL (National Hockey League) dels EEUU i els Jocs Olímpics d hivern. SABIES QUE... 1/ L'hoquei té uns 4000 anys d'antiguitat. A la vall del Nil es va trobar un relleu que mostra 2 jugadors disputant-se una bola, cosa que prova que l'hoquei va ser practicat cap l'any 2000 a.c. a Egipte. 2/ Catalunya és la comunitat autònoma on es practica més aquest esport. La major part dels equips capdavanters de la lliga són catalans. 6